Paràlisis cerebral i Disàrtria

PARÀLISIS
CREBRAL
INFANTIL
I DISÀRTRIA

GRUP:
Mireia Arquimbau
Amanda Sànchez
Anna Alcalá
Cristina Parra
1
Paràlisis cerebral i Disàrtria

Marta Castells
ÍNDEX
Pàgines
– Paràlisi cerebral Infantil
(3-4)
• Definició 3
• Causes 3
• Tipus
3
• Incidència
3
• Característiques
3
• Diagnòstic
4
• Tractament
4
• Problemes del llenguatge i PC
4

– Disàrtria (5-
7)
• Definició 5
• Causes 5
• Tipus
6
• Diagnòstic
7
• Tractament
7

– Funció del mestre en la PCI o la disàrtria

7

– Activitats sobre la Paràlisis cerebral Infantil

(8-20)
• ACTIVTAT 1: És el sant de la mama!
8
• ACTIVITAT 2: Anem a berenar amb en Tato.
9-10

2
Paràlisis cerebral i Disàrtria

• ACTIVITAT 3: Anem a comprar al Kika!

11
• ACTVITAT 4: Arriba el carnestoltes!
12
• ACTIVITAT 5: Fem un regal a la mama
13-14
• ACTIVITAT 6: Els jocs olímpics del 92
15-16
• ACTIVITAT 7: Tots tenim una família
17-19
• ACTIVITAT 8: Juguem amb les borses de mongetes
20

– Exercicis sobre la disàrtria:

21
• EXERCICI 1 : Consonants síl·labes directes
• EXERCICI 2: Síl·labes inverses
• EXERCICI 3: Síl·labes directes dobles

Paràlisis cerebral Infantil

Definició:
És una lesió o una malformació no evolutiva del sistema nerviós central,
produïda, generalment, abans de finalitzar el desenvolupament dl cervell.
Aquesta lesió a pareix en el període prenatal, perinatal o abans dels dos
anys de vida.

Causes de la paràlisis cerebral:

– Factors prenatals: Lesió ocasionada durant l’embaràs.
Poden estar condicionades per les condicions desfavorables de la
mare durant la gestació: Diabetis, ingestió de substàncies tòxiques,
malalties com la grip...
També pot haver-hi un despreniment de la placenta, l’edat avançada
de la mare, hemorràgia en el primer trimestre d’embaràs o una
patologia genètica.
– Factors perinatals: Lesió que succeeix durant el part.
Falta d’oxigen al cervell, avançament del part, parts múltiples,
infecció del sistema central nerviós, hemorràgies...
– Factors posnatals: Lesió degudes a després del part per malalties.
Com infeccions, traumatismes cranial, deshidratació greu, una parada
cardio-respiratòria.

Tipus de Paràlisis cerebral Infantil:

– PCI espàstica: Aquest tipus és el més comú, produït per una
afectació del còrtex motor.

3
Paràlisis cerebral i Disàrtria

Aquest tipus està caracteritzat per hipertonia muscular que pot ser
tant per la rígides muscular com la espasticitat.
Tipus:
La tetraplegia: És la més greu de la PCI on els pacients presenten
una alteració de les quatre extremitats i pot donar lloc a un retard
mental.
La diplegia: Els pacients presenten una afectació lleu de les
extremitats superiors i espasticitat de les inferiors. Aquest tipus és
molt freqüent en nens que han sigut prematurs.
La hemiplegia: És la paràlisis d’un costat del os on l’extremitat
superior està més afectada que la inferior.
La monoplegia: Aquest tipus es poc freqüent en la PC on només
afecta a una extremitat.
– PCI mixta: és una associació dels diferents tipus d’afectació.
– PCI discinètica: És produït per una lesió del sistema extrapiramidal,
fundamentalment dels nuclis del cervell.
– PCI atàxica: És poc freqüent on la regió alterada és el cervell.

Incidència:
La paràlisis cerebral afecta a dos de cada mil nounats durant els últims
anys. Aquest augment està atribuït a la supervivència de nounats amb un
pes inferior al corresponent.

Característiques:
– Als trastorns es produeixen a causa d’una lesiócerebral, la qual cosa
interfereix en el desenvolupament normal del nen.
– Es caracteritza per la mala formació en les funcions motrius que
afecta concretament en el moviment.
– Aquests trastorns motors afecten en la majoria dels casos als òrgans
buco-fonadors i dificulten el desenvolupament de l’alimentació i de la
parla.

Diagnòstic:
La paràlisis és impossible de diagnosticar durant l’embaràs i és difícil
establir un diagnòstic clínic precoç degut a la naturalesa canviant d’aquesta
malalties durant el primer any de vida.
S’examinen a tots els nounats amb risc de patir PC, per a detectar retards
en aspectes essencials en el desenvolupament. Aquest examen pot aportar
pistes útils per a la detecció de paràlisis cerebrals. Si es detecta d’hora i es
fomenta un desenvolupament òptim es contribuirà a que el nen es doni
comte del seu potencial dintre dels límits de les seves dificultats.

Tractament:
Abans de començar amb el tractament, cal conèixer les capacitats del nen i
les seves dificultats, on l’objectiu principal és millorar l’activitat funcional.
El terapeuta té que realitzar una avaluació completa prèvia a la planificació
del programa del tractament. En aquesta avaluació és important una
avaluació amplia del pacient, no només els aspectes motors, sinó que té
que tenir en compte els aspectes de la intel·ligència i la personalitat, el
desenvolupament del llenguatge, visual i auditiu.
A partir del coneixement de la situació del nen s’elabora un programa del
tractament amb uns objectius bàsics:
4
Paràlisis cerebral i Disàrtria

– L’aspecte motor, aconseguir la màxima funcionalitat i poder evitar

complicacions.
– Atenció global, que agafi els problemes associats.
– Tractament preventiu sobre els possibles efectes del dèficit sobre el
desenvolupament global.
Hi ha una sèrie de tractaments dirigits cadascun a un objectiu, com per
exemple, la fisioteràpia, on dins d’ ella trobem el sistema més reconegut, el
Nutro Delopmental treatment (NDT).
També cal remarcar la participació dels pares en el tractament, i la gran
sèrie d’adaptacions que ajuden als tractaments, es pot dir, que són
complements al tractament aplicat. Per exemple adaptacions estàtiques
com una cunya per a mantenir l’esquena recta, entre d’altres adaptacions.

Problemes del llenguatge i la paràlisis cerebral:

El nen que pateix PCI, la seva adquisició del llenguatge pot estar retrasada i
a més a més pot presentar trastorns de l’articulació, respiració, veu...
Es pot distingir dos aspectes dels possibles problemes:
– Problemes motors d’expressió que afecten a la parla i a la veu.
– Problemes d’adquisició del llenguatge.
Aquests dos factors poden presentar-se junts o per separat.
Problemes motors d’expressió:
– Alteració de la mímica facial.
– Alteració del to muscular i de l’activitat postural general que
dificulten l’emissió vocal.
– Alteracions de l’emissió vocal.
– Alteracions de la fluència del llenguatge.
– Hipernasalidad constant o intermitent.
– Alteració dels reflexes orals.
– Alteració de les articulacions per dificultat en el moviment del
maxil·lar, llavis i llengua.
– Alteracions auditives.
– Dèficit cognitius.
– Problemes conductuals.
Disàrtria
Definició:
La disàrtria és un trastorn del llenguatge oral produïda per una alteració en
el control muscular dels mecanismes de la parla. Una disàrtria no afecta per
res en l’estructura del llenguatge, per tant es creu que la persona que
pateix disàrtria té ben adquirit i estructurat el llenguatge mentalment, el
problema afecta directament als seus òrgans bucals: faringe, laringe i
cavitat bucal.
Compren les disfuncions motores de respiració, fonètica i articulació.
Es manifesten amb l’omissió, la substitució, l’adició o distorsió de fonemes
que repercutiran en l’enteniment del missatge.
Podem dividir les disàrtries en: Disàrtries produïdes per una lesió cerebral i
en Disàrtries funcionals (es diferència en la dislàlia en que la lesió està
produïda en el SNC).
L’anàrtria és el cas més extrem de disàrtria.

Causes:
- La principal causa de Disàrtria és la paràlisis cerebral infantil, on es
produeixen lesions en SNC.
5
Paràlisis cerebral i Disàrtria

- Encara que anem a enumerar les causes possibles de les disàrtries

funcionals, en la majoria dels casos no actua una sola, sinó que són
combinacions de diverses d'elles les quals actuen sobre el nen.
• Baixa habilitat psicomotriu. Entre llenguatge i psicomotricitat,
sobretot a nivell del desenvolupament de la psicomotricitat fina, hi ha
una gran relació. La majoria dels nens disàrtria són maldestres
respecte a la coordinació psicomotora general i, en particular, pel que
fa a la utilització dels òrgans fonètics. Això és tan important que la
seva reeducació haurà de passar per una reorganització del seu
esquema corporal i una harmonització de tots els seus moviments
(encara que no influeixin en l'articulació de les paraules), juntament
amb l'ensenyament més específic de fonètica.

• Desorientació temps – espai: El llenguatge s'aprèn per imitació de

gestos, moviments i sons, i es va afectant si el nen no és capaç de
percebre'ls i organitzar-los des de la seva integració en l'espai i en el
temps. Així, un nen que pateix disàrtria veuria un moviment però no
ho percebria tal com és i no ho diferenciaria d'altre al no assolir
captar matisos de situació i ritme. Dificultat de comprensió o
discriminació auditiva. El nen tindrà dificultat de repetir fonemes
diferents perquè no els distingeix com a tals. Escolta bé, però analitza
malament els fonemes que escolta i al no distingir intensitats i/o
durades i/o ritmes i/o intervals, confon alguns fonemes. "La condició
d'una pronunciació correcta és l'elaboració d'una bona audició
fonemàtica. Així en la correcció de la disàrtria cal, abans de res,
exercir una percepció auditiva correcta, per una educació sistemàtica
de l'oïda" .

• Factors psicològics: Múltiples causes afectives com, separacions,

inadaptacions familiars, rivalitats, gelosia, defuncions, rebutjos,
sobreprotecció, etc., poden ocasionar trastorns que es reflecteixen en
l'expressió del llenguatge que es podrà veure retardat i/o pertorbat.

• Factors ambientals: Manques familiars, tracte en determinades

institucions, nivells socioeconòmics molt deteriorats, etc, influeixen
molt negativament en el nivell de desenvolupament i, en molts casos,
en l'expressió del llenguatge. Una situació especial és el bilingüisme
que, en alguns casos, pot crear dificultats en l'etapa de fixació del
llenguatge.
• Factors hereditaris: donada l'evidència de casos en una mateixa
família, en moltes ocasions és prudent considerar l'existència de
factors hereditaris, fonamentalment de tipus de predisposició.

Tipus
- Hi ha disàrtries produïdes per la PCI, on es veu afectat el SNC:
• DISÀRTRIA ESPÀSTICA: Aquesta afectació és produïda per trastorns de
la motoneurona superior. El parla és lenta i sembla sorgir amb esforç,
com si es produís en contra d'una gran resistència.
• DISÀRTRIA FLÀCCIDA: Es produeix per una lesió d'algun component
de la motoneurona inferior, el que suposa l'alteració del moviment
voluntari, automàtic i reflex, produint rigidesa i paràlisi amb
disminució dels reflexos d’estirament muscular. També pot produir-se

6
Paràlisis cerebral i Disàrtria

atròfia de les fibres musculars. En l'articulació es produeix un so amb

poca tensió muscular.
• DISÀRTRIA ATÀXICA: Aquest tipus de disàrtria es produeix per una
afectació cerebel·losa. el cerebel és el que regula la força, durada,
adreça i velocitat dels moviments originats en altres sistemes motors.
L'afectació del parla sol presentar-se coincidint amb lesions
cerebel·loses bilaterals o generalitzades. Els músculs solen estar
hipotònics i els moviments són lents i inadequats en la força,
extensió, durada i adreça. Pel que fa a la disfunció de la laringe solen
aparèixer aspror de la veu i una monotonia en el to amb poques
variacions en la intensitat.
• DISÀRTRIA PER LESIONS DEL SISTEMA EXTRAPIRAMIDAL: El sistema
extrapiramidal és l'encarregat de regular el to muscular necessari per
a mantenir una postura o canviar-la. Organitza els moviments
associats a la marxa i facilita l'automatisme en els actes voluntaris
que requereixen destresa. Les manifestacions extrapiramidals es
manifesten sovint en forma de hipocinèsia, apareixent lentitud i
limitació en la excursió dels moviments, disminució dels actes
espontanis i associats, rigidesa, tremolor de repòs, així com pèrdua
dels aspectes automàtics del moviment. Aquestes són les
manifestacions que es presenten en la malaltia de Parkinson. Però
també poden presentar símptomes hipercinètics en algunes
patologies, en les quals es produeixen moviments anormals
involuntaris.
• DISÀRTRIES MIXTES: Aquest tipus de disàrtries posseeixen patrons de
disfunció de la parla que combinen les característiques dels sistemes
motors implicats. Algunes de les malalties que es corresponen amb
aquest quadre són la Paràlisi bulbar progressiva o malaltia de la
motoneurona i l'esclerosi múltiple.

- Les disàrtries funcionals són disàrtries produïdes per una funció

anòmala del SNC o dels òrgans perifèrics, sense que existeixin trastorns,
lesions o modificacions orgàniques. La denominació dels diferents errors que
es donen, es fa amb l'arrel grega del fonema afectat (trencada=r, sigma=s,
lambda=l, etc) i el sufix "tisme" quan el fonema no s'articula correctament
(sigmatisme = dificultat per a articular la s) i amb la mateixa l’arrel i el
prefix "parar" quan el fonema és substituït per altre (parar rotacisme = quan
se substitueix el fonema r per un altre, generalment g, d o l).
Poden ser disàrtries funcionals de substitució, omissió, inserció i distorsió
dels fonemes:
• Substitució: és l'error d'articulació pel qual un so és reemplaçat per
un altre. El nen no pot realitzar una articulació i la supleix per altra
més fàcil o, d'entrada, percep malament el so i ho reprodueix tal com
emet. És l'error més freqüent dintre de les disàrtries funcionals i el
qual presenta més dificultats per a la seva correcció. Les formes més
freqüents són la substitució de r per d o per g, de s per z i del so K pot
t.
• Omissió: s'omet el fonema o tota la síl·laba on es troba el fonema.
• Inserció: s'intercala un so que no correspon a aquesta paraula per a
donar suport i resoldre l'articulació del dificultós.
• Distorsió: S'articula el so de forma incorrecta però aproximada a
l'adequada i sense arribar a ser una substitució.

7
Paràlisis cerebral i Disàrtria

Diagnòstic
El diagnòstic diferencial se realitza observant possibles retards en el
desenvolupament del llenguatge, quan el nen no parla, quan hi ha un retard
en el desenvolupament psicomotor (retard a l’hora de moure el cap,
asseure’s o caminar), musculatura feble o dificultats a l’hora de menjar (no
succiona, s’ofega amb facilitat). Totes aquests símptomes estan molt
relacionats amb el retard de la maduració del sistema nerviós central.

Tractament
La rehabilitació consisteix a corregir el defecte en la producció articulatòria
de les paraules (omissió, substitució...), tractant de millorar l'articulació.
Serà necessari realitzar una correcta avaluació de la disàrtria, observant el
funcionament i estat de tots els òrgans i músculs implicats en el parla,
observant els següents processos motors del parla: respiració, fonació,
ressonància, articulació i prosòdia.

Funció del mestre en la paràlisis

cerebral infantil o la disàrtria
Dins d’un cas de paràlisis cerebral infantil o disàrtria, on el nen té poques
habilitats comunicatives, es tria un material simple i es realitzen una sèrie
d’activitats:
– Organització d’un horari d’atenció individual tant als nens amb
aquestes dificultats, com a les famílies.
– Disseny d’un manual d’estratègies de suport als estudiants amb
aquests tipus de dificultats.
– Utilització de joguines i objectes quotidians.
– La realització d’una activitat amb un sol objecte durant un període de
cinc minuts.
– Utilitzar un llenguatge simple, de frases curtes, indicant i nombrant
els objectes per a utilitzar per al que el nen entengui i pugui repetir
els gestos i paraules emeses anteriorment per l’adult.
– Després de la realització d’una activitat ben feta, premiar amb frases
agradables i aplaudiments. Si l’activitat no es realitza correctament,
se’ls motiva perquè la propera vegada ho puguin realitzar millor.
– Si el nen es posa violent o s’irrita, cal suspendre el joc per després
continuar.
– S’ha de tenir en tot moment un tracte afectiu i socialitzat, d’aquesta
manera el seu procés acadèmic es realitzarà seguint el seu ritme i
registrat a través d’un informe descriptiu integrat, elaborat pels
diferents docents que interactuen amb els alumnes.
– I, sobretot, mantenir el sentit de l’ humor i la positivitat amb els
alumnes.

ACTIVITATS SOBRE LA PARÀLISIS CEREBRAL INFANTIL

8
Paràlisis cerebral i Disàrtria

ACTIVTAT 1: És el sant de la mama!

1.- Situació i objectius:

Als nens els ajuda molt simbolitzar allò que viuen; els dona seguretat, els
ajuda a sentir-se protagonistes de la seva pròpia historia,a diferenciar el
present del passat,possibilitat de rememorar.
Objectius:
– Treballarem el joc simbòlic i la socialització.
– Treballarem amb els contrastes motrius més elementals, com són la
situació de repòs( jugant i dormint) la de moviment( equival a la
jornada d’un dia)
– Exercitació sensorial de les mans.

2.- continguts, activitats i recursos didàctics:

Quan els nens entren en la sala del jocs se’ls ha de dir:

– Correu petits que és de nit… és hora d’anar a dormir!

Els nens veuran que parlem en to de joc i respondran com si es tractés

d’una consigna establerta. Aniran ràpid cap a la coltxoneta gran, que saben
que és el llit de tota la família; s'estiraran i es quedaran quiets fent veure
que dormen, després mentre les professores tanquen les finestres han de
cantar la cançó de la son:

“ Vine ,vine son, vine rà-pid

Vine, vine, son, vine,vine, vine.”

Ells també l’acabaran cantant i a mida que els nombrem hauran d’anar
callant, com si al verbalitzar el seu nom els facilitéssim l’acció de dormir.
Mentre no els nombrem es sentiran insegurs i inquiets, al sentir el seu nom
es tranquil·litzaran com si la seva presència física depengués d’aquest fet.

Després cantaran la cançó de despertar-se i representa que hauran de

llevar-se, rentar-se i esmorzar, tot seguit la mare els dirà que s’afanyin que
perdran l’autocar ( fet que comportarà un altre joc amb el qual tindran que
representar que pugen a l’autocar que els portarà a l’escola). Per
representar l’autocar es col·locaran fent dos fileres on cada nen es
desplaçarà com pugui segons les seves limitacions.
Tot seguit l’autocar ja arriba a l’escola on la pròpia mestra els rebrà i els dirà
que han de fer un dibuix , ja que és el sant de la seva mare; tots els nens es
seuran a terra fent una rotllana i començaran a fer el dibuix. Un cop
finalitzada l’acció, imitant les mateixes accions que fan cada tarda,
s'acomiaden de la mestra i tornen a l’autocar que els portarà a casa on una
persona que simbolitzarà que és la mare els estarà esperant.
La mare els dirà frases com: “ hola, com t’ha anat l’escola? Dóna’m un petó!
Oh quines mans més brutes que heu pintat? Quin dibuix més maco!”
Tots els nens acabaran somrient ja que reconeixeran la situació.

3.- Valoració i observacions:

Les sessions en les quals es juga a fer activitats vivencials, produeixen
seguretat i plaer en els nens, per tant el seu funcionament està totalment

9
Paràlisis cerebral i Disàrtria

assegurat, cada nen viurà molt intensament l’experiència ficant-se, per altre
cantó, d’interpretar el paper.
ACTIVITAT 2: Anem a berenar amb en Tato.

1.- Situació i objectius:

Malgrat que els nens amb PC no poden realitzar grans variacions en les
activitats (a causa de les seves limitacions) hem d’intentar establir petites
variacions més formals que reals. Amb aquesta activitat podrem treballar
una mica de psicomotricitat, motivant als nens amb un titella ( en Tato) al
qual tindran que ajudar a trobar el seu berenar.
Objectius:
– Mobilització motriu i superació d’obstacles.
– Estimulació sensorial de la mà i del gust.

2.- Continguts, activitats i recursos:

Els nens han d’estar asseguts en el terra formant una rotllana, en mig hi
haurà la caseta d’en Tato; els nens la reconeixeran i esperen ansiosos. Tot
seguit farem aparèixer en Tato per una finestra i els nens l’han de saludar
amb la següent cançó:

En Tato respondrà:

– Hola nens com esteu?

Els nens contestaran: Bé!

– I les vostres amistats?

– Bé!
– Farem el possible per ser bons amics, hola nens com esteu?

Tot seguit en Tato repetirà la cançó amb el nom de cada nen, fins que els
nens diran el nom del titella el qual respondrà:
– Gràcies, estic molt bé, malgrat que estic refredat i no sé si podré anar
a casa de l’àvia…
10
Paràlisis cerebral i Disàrtria

– Aaaaaatchús!!! Doncs mira ara que us veig ,voldríeu anar vosaltres?

Els nens contestaran afirmativament i amb complicitat, ja que hauran

identificat de quin joc es tracta; tot seguit el titella els anirà indicant el camí
que tindran que seguir per arribar a casa de l’àvia on travessant diferents
obstacles trobaran una cistella ( després de passar tots els obstacles
tornaran a la casa d’en Tato)on obriran la cistella que contindrà 3 llimones,
sucre i llet amb el qual prepararan una llimonada per a berenar.

3.- Valoracions i observacions:

La presència d’en Tato els farà molt feliços, ja que serà l’encarregat
d’ensenyar-los-hi cançons noves ; és per això que els nens el veuran com
una cosa agradable ja que sempre que hi és present viuen moments
agradables.
Els nens a mida que vagin avançant els dies, els nens passaran millor els
obstacles amés d’adquirir confiança al mateix temps que superen les petites
altures. Tanmateix els companys que han superat l’obstacle saben el que
els ha costat i per això animen als companys que estan creuant-lo.
La manipulació de diferents aliments que tindran que fer ells directament
com serà tallar la llimona, exprimir-la, afegir el sucre representarà una festa
per a ells.

11
Paràlisis cerebral i Disàrtria

ACTIVITAT 3: Anem a comprar al Kika!

1.- Situació i objectius:

L’activitat està pensada per fer reviure a l’infant una acció que el nen
acostuma a realitzar amb la seva família, com és anar a comprar.
Actualment representa un acte familiar i social, donat que les compres
s’acostumen a fer en grans magatzems on es troba de tot; sobretot farem
ressenya a les compres que es realitzen en ocasions especials com és
l’arribada de l’estiu on poden recordar el moment que van a comprar unes
xancletes per la platja.
Objectius:
– Representació simbòlica d’una acció viscuda.
– Contrastes motrius ; moure’s i parar-se.
– Estimulació sensorial de les mans.

2.- Continguts, activitats i recursos:

Quan els nens entrin en la sala de jocs es trobaran:

Un primer espai on observaran una casa amb una porta.
En el segon, un camí o carrera en el terra marcat per unes cintes adhesives.
Per últim, un tercer ambient amb els magatzems KIKA.
L’acció començarà en el moment en que els nens arriben de l’escola i la
seva mare els dirà:
– Us estava esperant: avui el pare ja està a casa i anirem tots junts a
comprar fruita al Kika d’acord?
Els nens entusiasmats voldran anar-hi, però la mare els tindrà que dir que
primer s’hauran de rentar les mans i pentinar-se(molts nens agafaran el rol i
s’imaginaran la situació).
Tot seguit la mare els guiarà cap a la Kika on hi aniran caminant i jugaran a
corre i para segons el color dels semàfors, d’aquesta forma tots els nens
portaran un ritme semblant. A continuació poden cantar la següent cançó:

Quan arribin agafaran un cistell i aniran a la tenda de fruita on compraran:

maduixes, taronges,plàtans ,pomes i peres. Tornaran a casa pel mateix camí
, repetint el joc del semàfor i al arribar trauran el cistell de la fruit i tots junts
prepararan una macedònia.
12
Paràlisis cerebral i Disàrtria

3.- Valoracions i observacions:

Tindrem que preparar un espai que sigui el més vistós possible, ja que com
més alegre i vistós sigui més favorablement repercutirà a l’infant en la seva
disposició a l’hora de jugar.
També al realitzar aquesta activitat podrem observar com cooperen tots els
infants a l’hora de fer la macedònia.

ACTVITAT 4: Arriba el carnestoltes! Anem a disfressem-nos!

1.- Situació i objectius:

Es tracta de treballar la festa del carnestoltes amb la qual intentarem

treballar els següents objectius:
– Treballarem la independència de vestir-se i despullar-se.
– Millorarem la imaginació i el joc simbòlic.
– Reforçarem l’esquema corporal i sensorial.

2.- Continguts, activitats i recursos:

Quan els nens entrin a la classe veuran les cortines de separació dels
diferents ambients; d’aquesta forma augmentarem la sorpresa i l’atenció,
tot seguit observaran que en la porta hi ha un sobre adreçat a ells. Tot
seguit farem que es seguin en rotllana i el llegirem:

INVITACIÓ:
Estic molt content de convidar-vos a la meva festa de disfresses.
Per poder assistir tindreu que complir dues condicions:
1) Heu d’assistir disfressats i pintats.
2) Després sortireu a l’escenari del meu teatre i cantareu una cançó 
TATO

Un cop els llegim la invitació els nens voldran assistir-hi, llavors els nens es
dirigiran al segon espai de la sala on trobaran penjats en cordes diferents
disfresses que podran triar.
Tot seguit es vestiran i pintaran, un cop hagin acabat en Tato els
acompanyarà al tercer espai on els nens tindran que cantar una cançó que
estigui relacionada amb la disfressa que han triat (per aquesta tasca tindran
que ser animats i ajudats per un adult ja que els costarà molt).

3.- Valoracions i observacions:

Segurament aquesta activitat es desenvoluparà amb lentitud, aj que la roba

que se’ls proporcionarà no està pensada per afavorir l’acció de vestir-se per
si sols.

13
Paràlisis cerebral i Disàrtria

ACTIVITAT 5: Fem un regal a la mama

1. Situació i objectius:

Ha comença’t la tardor. A classe, la professora els fa enganxar fulles seques

a un mural amb un arbre dibuixa’t. Els nens, de la forma més lúdica
possible, treballaran amb les mans encara que cal tenir en compte de les
seves importants patologies.
Objectius:
1. Treballar les funcions de les mans.
2. Mobilització motriu.
3. Iniciació a la estació de la tardor.

2. Continguts, activitats i recursos didàctics:

Els nens es senten al terra en posició de <<moro>> Fent un cercle i acte

seguit canten cançons del cargols.
Desprès de les cançons se’ls explicar un altre conte que diu així:

<<N’hi ha una vegada un petit cargol que vivia en una caseta del bosc...I un
14
Paràlisis cerebral i Disàrtria

dia va arriba el sant de la seva mare i va pensar que li faria un gran ram de
flors.

Patrip, patrap, patrip, patrap

El petit cargol va anar caminant cap aquell prat que, per primavera, ell
recordava pler de flors
- Patrip, patrap, patrip, patrap
Quan va arribar, el prat estava sec, havia arribat la tardor.

- Ai Ai Ai Ai!!!!
- Ai Ai Ai Ai!!!!

Plorava el petit cargol..!!!plorava tan fort que el va escolta un conill, un gat,

un gos, la cabreta blanca i la cabreta negre...I li van preguntar:

- ¿Que tens?¿Que et passa?¿Perquè plores?

El cargol lis va dir:

– Volia fer un ram de flors per al sant de la meva mare però... no he

troba’t ninguna flor...
– No et preocupis, vine amb nosaltres, anem al meu cau allà
t'ajudarem (li va dir el conill).

I tots els animalets junts van passar pel prat sec, van pujar la muntanya,
van travessar el riu i per fi, desprès de pujar per un tronc d’un arbre,
trobaren la casa el conill. Allà van trobar una gran caixa que uns nens
d’una escola propera es van oblidar. La van mirar...la van obrir...Y dintre hi
havia paper...paper de color vermell, paper groc...Quin regal tan bonic
podria fer a la seva mare el petit cargol!!!

Immediatament es van posar a treballar. Desprès de trencar el paper,

arrugar-lo, fer boletes i enganxar-lo a la cartolina, van fer la flor mes
boniques del món...!
El petit cargol va estar molt content perquè ja tenia regal per ha la seva
mare.

Conte contat
Aquest conte s’ha acabat...!!!>>

3. Treball sobre el conte:

En aquesta ocasió mentre s’explica el

conte, la professora es va movent
representant el moviments del cargol i
dels seus amics. Els camins que haurà
de seguir la professora son els
següents: El prat sec (el matalasset
marró), la muntanya (el matalasset de
cunya),...

En aquesta sessió, els nens es

15
Paràlisis cerebral i Disàrtria

desplaçaran gateja’n i arrossegant-se. Quan recorren els camins que els

porta a la casa del conill els has de anima i recordar per on estan passant;
per el prat sec, per la muntanya alta, pels troncs que hi ha al riu; dient-li tot
el que han de fer i anunciant-li el que hi ha desprès. Quan troben la caixa de
cartró, els nens es senten al terra rodejant la caixa i comencen a
confeccionar les flors

4. Valoracions i observacions:

Es podrà observar que verbalitzant la acció del joc que fan els nen afavoreix
de forma positiva la comprensió i la vivència de allò que s’està realitzant.
La resposta motriu produïda per l’estímul, farà una possible una elaboració
mental. El resultat d’aquesta resposta demostrarà realment si ha entès el
proposat i si l’elaboració mental a sigut correcta.

ACTIVITAT 6: Els jocs olímpics del 92

1. Situació i objectius:

El mitjans de comunicació van parlar molt de Barcelona como a Ciutat

Olímpica. Aquests nen a qui fem les activitats no lleixen el diari però
escolten la radio y veuen la televisió.
La major part del nens amb P.C tenen trastorns de visió. Aquesta
circumstancia va acompanyada , de vegades, de trastorns psicòtics que els
provoca rebuig al mirar el objecte i alteracions de la coordinació de
moviments.
Objectius:
1. Estimulació motriu
2. Treballar la coordinació mà-ull.
3. Treballar la situació del cos en l’espai: davant, darrere, en fila, en
cercle, control de postures, tant de <<moro>> como de genolls, etc.
4. Respectar normes de jocs, aprendre a esperar el seu torn, saber
perdre, etc…, en definitiva assumir conductes socials.

2. Continguts, activitats i recursos didàctics:

Dintre de la sala, es troben preparats tots els jocs.

1. En el primer jocs, els nens es senten al terra en la postura del <<moro>>
i faran un cercle al voltant d'un neumàtic. Cada nen te una pilota y la
d'encistellar dintre del neumàtic.

16
Paràlisis cerebral i Disàrtria

Primer els nens fan punteria amb

pilotes grans de roba (30 cm); mes
tard fan el mateix amb una pilota
mes petita (15 cm) i una ultima
vegada amb una pilota encara mes
petita (10cm).

Durant el joc només lis se’ls ha de

donar l'ordre de esperar fins que tiri
el company que el antecedeix.

2. El segon joc consisteix en

col·locar un cercle petit que te
cada nen, dintre de cada cercle
mes gran (80cm) situat al centre
de la classe. Els nens estan
asseguts en postura del
<<moro>> i es tenen que
aixecar per col·locar el cercle.

3. El tercer joc, col·locarem als nens en

línea recta. Davant dels nens es posa
una corda que no poden trepitjar, i des
de el seu lloc faran punteria amb unes
pilotes per tirar unes bitlles.

3. Valoració i observacions:

Aquesta activitat dura mes d'una hora. Una de les característiques dels
nenes es la lentitud. Per això, es important pensar en les activitats senzilles
i curtes per que la idea inicial es mantingui present fins a la finalització del
joc.

17
Paràlisis cerebral i Disàrtria

ACTIVITAT 7: Tots tenim una família

1. Situació i objectius:

Els nens han de portar fotografies de casa seva en la que surten els seus
pares i germans. Es important preparar una sessió amb aquest centre
d’interès. El conte dels tres ossos es pot ajustar bastant al que es vol
treballar. La representació del conte implica la mobilització motriu que
sempre presideix a les activitats.
Objectius:
1. La situació en el espai (davant, en mig, darrere).
2. Les mesures elementals como major, mig, petit.
3. La idea del numero implícita en el conte

2. Continguts, activitats i recursos didàctics:

Amb una mica d'imaginació, es pot preparar la casa dels tres ossos.

18
Paràlisis cerebral i Disàrtria

Dintre de la
caseta n'hi ha tres matalasset vermells. Representat el llit de la major, la
mitjana i la mes petita i dintre el ossos. S’asseuran en semicercle al voltant
de la caseta y en postura <<moro>>.El conté estarà ha d’estar adaptat al
seu nivell de comprensió i accentuar allò que per a ells te mes significat
como es el menjar i el dormir.

<<Hi havia una vegada una família d'ossos que vivia en una caseta del
bosc. Com podeu veure aquí està el pare os, la mare ossa i el osset petit>>

M’entres es parla, es van agafant el dibuixos dels ossos, els alcem i se'ls
ensenyen als nens com si tractéssim de donar-li vida. Desprès els deixem
estesos sobre el matalasset como si estiguessin adormin. Amb una cançó
continuem el conte.

19
Paràlisis cerebral i Disàrtria

Per donar-
hi ambient de son i de relaxació, cantem una habitual per aquestes
situacions.

Es tanquen les finestres durant un moment i metres es tornen a obrir

cantem...

20
Paràlisis cerebral i Disàrtria

Quan representem l’esmorzar dels ossos, els nens simularan que també
menja’n. Desprès de l’esmorzar, continuem amb el conte.

<< Per aquells voltants anaven passejant dos nenes que, al veure una
caseta tan bonica, entren per a mirar-la. Primer troben el llit gran i es
tendeixen per a provar-la. Aquest llit, no obstant, era massa gran...Després
proven el llit mitjà, però no els agradava ja que no era ni gran ni petita.
Finalment, troben un llit petit, es tendeixen i es troben bé, tan bé que es van
adormi. Llavors, tornen els tres óssos que canten>>

<<els tres óssos van a casa

el papà va el primer
la mare va segona
el petit va el tercer

tres óssos va a dormir

ja que la lluna ja a sortir>>

Quan entren a casa, els óssos es troben amb dues nenes molt boniques en
el llit petit. Molt contents per la visita inesperada, les desperten i les
conviden a berenar xocolata amb torrades.

Conte contat
Aquest conte s’ha acabat...!!!>>

Tot seguit se'ls pregunta si ho volen representar, si diuen que si es

reparteixen els papers.
Després es repeteix la narració se lis pregunta si la volen representar ells, si
diuen que si es reparteixen els papers.
Quan el conte acaba se'ls fan preguntes sobre el que han representat, per a
poder valorar la comprensió dels nens en relació amb el que han realitzat.

3. Valoració i observacions:

Es pot observar que molts nens al que els costa parlar o moure's s'intenten
mobilitzar però és necessària la ajuda total o constant de l'adult per a
assolir que les accions siguin coherents.

21
Paràlisis cerebral i Disàrtria

ACTIVITAT 8: Juguem amb les borses de mongetes

1. Situació i objectius:

Per a portar a terme aquesta activitat, utilitzarem unes borses de roba

(20cm de longitud per 10 cm d'ample) plenes de mongetes. Es important el
pes, la teixidura, la manipulació i l'adaptabilitat a les possibilitats motrius
del nen, idònies per a :
Objectius:
1. Reforçar l'esquema corporal.
2. Treballar la situació del cos en l'espai, l'equilibri, la coordinació
mà-ull.
3. Estimular l'atenció

2. Continguts, activitats i recursos didàctics:

A la sala de joc hi ha preparat un rotllana fet de cercles de 80 cm cada un.

Davant de cara cercle hi ha escrit el nom de cada nen. Se’ls explica que
cada cercle es una casa i que cada nen te que buscar la seva caseta amb el
seu nom i seure’ns a dins, amb postura de <<moro>> perquè anem a
jugar.
En mig de la rotllana hi ha una cesta amb sis boles de mongetes tapades
amb un drap de colors, es fa passar entre els nens per observar en seu pes.
Desprès al destapar la cesta es trobaran amb les boles.
Activitats:
1. Fer moviments de braços.
i. Aixecar els braços agafant la bola de mongetes amb les
mans.
ii.Baixar els braços amb la bola agafada amb les dues
mans allunyant-se del cos.
iii.Estendre els braços del cos amb la bola de mongetes
allunyant-se del cos.
iv.Apropar els braços al cos amb la bola al pit.
v.Agafar la bola i posar-la darrera l’espatlla.
vi.Girar els braços fets cercles amb la bola a les mans.

2. Fer equilibri amb les boles de mongetes.

i. Sostenir en equilibri les boles de mongetes sobre el cap.
ii.Sostenir en equilibri les boles de mongetes sobre la
front.
iii.Sostenir en equilibri les boles de mongetes sobre el nas.
iv.Sostenir en equilibri les boles de mongetes sobre la
espatlla.
v.Sostenir en equilibri les boles de mongetes sobre el
genoll.
vi.Sostenir en equilibri les boles de mongetes sobre les
mans.

Es repeteixen una sèrie de exercicis similar i per fer-ho tot mes divertit,
mentre es fa es canta una cançó.
I per últim per fer una cosa mes divertida es llancen les boles de mongetes
a veure qui arriba més lluny.

22
Paràlisis cerebral i Disàrtria

3. Valoració de l’activitat:

Als nen lis agrada aquest tipus de activitat amb boles perquè poden agafar-
les fàcilment no com altres elements de utilitat semblant com son les
pilotes.

EXERCICIS SOBRE LA DISÀRTRIA

EXERCICI 1 :

Objectiu : Articular correctament totes les consonants en síl·labes directes.

Desenvolupament: Es mostrarà a l’alumne fotografies, dibuixos amb

objectes en que els noms estan compostos per síl·labes directes.
El mestre articularà síl·labes directes que després l’alumne repetirà. Més
endavant, el mestre articularà paraules amb síl·labes directes que després
l’alumne repetirà.

EXERCICI 2:

Objectiu: Articular correctament les síl·labes inverses.

Desenvolupament: Una vegada que l’alumne ha aconseguit articular el

fonema objecte de correcció, passar d’una síl·laba directa a una síl·laba
inversa.
L’ordre a practicar amb les síl·labes inverses serà el següent:l,n,r,s. Es
buscaran i s’articularan paraules que tinguin síl·labes inverses.

EXERCICI 3:

Objectiu: Articular correctament les síl·labes directes dobles.

Desenvolupament: Quan el nen sigui capaç d’articular els dos fonemes

que composen la síl·laba directa doble, es practicarà exercicis de la següent
manera:
1) Articulació del primer fonema en síl·laba directe.
2) Articulació del segon fonema en síl·laba directa.
3) Unió de les dues síl·labes en una paraula que es repetirà ràpidament
diverses vegades fins arribar a eliminar la primera vocal.

23