> rgan dexpressi de les CGT de Catalunya i de Balears 8a. poca Mar 2013 nm.

nm. 148 0,50 euros www.cgtcatalunya.cat

Catalunya
www.cgtbalears.org

Dipsit legal: B 36.887-1992

Disseny: Roger

> rgan dexpressi de les CGT de Balears i Catalunya nm. 148 Mar 2013

0,50 euros www.cgtbalears.org www.cgtcatalunya.cat

Dipsit Legal: PM 1.177-2005

Disseny: Roger

2 Editorial

Setembre de 2012

> ON ENS TROBEM?

CONFEDERACI GENERAL DEL TREBALL (CGT) DE LES ILLES BALEARS
Cam de Son Rapinya, s/n - Centre Los Almendros, 2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 lesilles@cgtbalears.org Delegaci Menorca Plaa de la Llibertat, 5 07760 Ciutadella Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592 menorca@cgt-balears.org

EDITORIAL

SECRETARIAT PERMANENT DEL COMIT CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 9 - 08003 Barcelona spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax 933107110

Cal revitalitzar i radicalitzar les lluites

L
any 2013 ha de ser un any de lluita permanent per a resistir, per a defensar el que ens queda, per a recuperar els drets perduts, un any per a plantejar un futur de transformaci social. La nostra organitzaci, la CGT, s una bona eina perqu aquesta lluita sigui ms efica. Els efectes de la poltica econmica i antisocial del govern sn cada dia ms reals, ms tangibles, contundents i generalitzats a la prctica totalitat de la poblaci. Ja tot el mn som conscients que no es tracta duna crisi sin que es tracta duna estafa, es tracta de que un grup de poltics mafiosos i corruptes al costat dun grup dempresaris i banquers acabdalats campan a plaer espoliant lerari pblic, venent els bns collectius, privatitzant els serveis pblics, legislant en funci dels seus interessos privats, defraudant, evadint, prevaricant, etc, etc. La poblaci assisteix com espectadors a aquesta representaci, veient com sexerceix el poder representatiu i democrtic contra els seus interessos, suportant ser acomiadada, desnonada, precaritzada, exclosa, marginada, suportant com es desmantella la sanitat i educaci pblica, com es limita el dret a una pensi pblica, com es retallen els seus drets i les seves llibertats.

FEDERACIONS SECTORIALS
Federaci Metallrgica de Catalunya (FEMEC) Federaci de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crdit Federaci Catalana dIndstries Qumiques (FECIQ) Federaci de Sanitat Federaci dEnsenyament de Catalunya (FEC) Federaci dAdministraci Pblica (FAPC) Via Laietana 18, 9 - 08003 Bcn Tel. 933103362. Fax 933107110

FEDERACIONS COMARCALS
Anoia Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada Tel./fax 938042985 cgtanoia@yahoo.es Baix Camp/Priorat Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgtcatalunya.cat Tel. 977340883. Fax 977128041 Baix Llobregat Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornell cgtbaixll@cgtcatalunya.cat Tel. 933779163. Fax 933777551 Comer, 5. 08840 Viladecans cgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 Baix Peneds Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax 977660932 cgt.baix.penedes@gmail.com Barcelons Nord Alfons XII, 109. 08912 Badalona cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 Garraf-Peneds Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltr - cgtvng@cgtcatalunya.cat Tel. i fax 938934261 Maresme Uni 38 baixos, 08302 Matar maresme.cgt@gmail.com Tel. i fax 937909034 Valls Oriental Francesc Maci, 51 08100 Mollet cgt_mollet@hotmail.com Tel. 935931545. Fax 935793173

FEDERACIONS INTERCOMARCALS
Girona Av. Sant Narcs 28, ent. 2a 17005 Girona cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972231034. Fax 972231219 Ponent Av. Catalunya, 2, 8 25002 Lleida lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973275357. Fax 973271630 Camp de Tarragona Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona cgttarragona@cgtcatalunya.cat Tel. 977242580 i fax 977241528

Lany 2013 ha de seguir sent, ha de seguir sent un any de conflictivitat social i laboral molt important. Lany va comenar amb laplicaci del pensionazo de Zapatero qui va comptar amb el suport i la signatura del sindicalisme institucional. El govern de Rajoy contnua impasible el posat i amenaa amb una nova reforma del sistema pblic de pensions per a augmentar ledat de jubilaci de manera immediata i reduir la quantia de la pensi

a lampliar, a tota la vida laboral, els anys per a fer el clcul de la pensi en una clara picada dullet cap als plans privats de pensions. Les poltiques de retallades, austeritat i reducci del dficit pblic estan significant laugment de latur i, per tant, la runa de la immensa majoria de la poblaci, estan significant la prdua de tot tipus de drets fonamentals, laborals i socials. Amb xifres oficials en les mans, sn ms de

6 milions de persones aturades al conjunt de lEstat espanyol, diversos milions de nens i nenes malnutrides, diversos milions de persones fregant el llindar de la pobresa. Obligatriament, 2013 ha de seguir sent un any de lluita renovada, revitalitzada, radicalitzada, per a recuperar la dignitat i els nostres drets laborals i socials trepitjats impunement per una colla de lladres. Ens hi va el futur...

FEDERACIONS LOCALS
Barcelona Via Laietana, 18, 9 - 08003 Barcelona flbcn@cgtbarcelona.org Tel. 933103362. Fax 933107080 Berga Bal 4, 08600 sad@cgtberga.org Tel. 938216747 Manresa Circumvallaci 77, 2n - 08240 Manresa manre@cgtcatalunya.cat Tel. 938747260. Fax 938747559 Rub Colom, 3-5, 08191 Rub, flcgt_rubi@ hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 Sabadell Rosell 10, 08207 Sabadell cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 745 01 97 Terrassa Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa cgtterrassafl@gmail.com Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 Castellar del Valls Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del Valls cgt.castellar-v@terra.es, Tel./fax 93 714 21 21 Sallent Clos, 5, 08650 Sallent sallent@cgtcatalunya.cat Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Sort Pl. Major 5, 25560, Sort pilumcgt@gmail.com

Avant! Avant! poble potent! Fem foguera de lexistent! I revoltats, alcem ben alt el crit de revoluci social. Versi catalana de Fills del poble de Josep Masgomeri, enregistrat el 1936.
Edici del Collectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvill, Joan Anton T, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Ddac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Mart, Josep Torres, Txema Bofill, Paco Martn, Moiss Rial i Laura Rosich. Collaboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martnez, Toni lvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Ddac Piero, Jaume Fortuo, Carls Jov, Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Lamo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacci i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Collaboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgtcat@cgtcatalunya.cat Redacci i subscripci a Balears: Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Collaboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.revistacatalunya.cat. No compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.

>> Agurrelg

Drets dels subscriptors: Dacord amb la Llei Orgnica 15/1999 de Protecci de Dades de carcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adrea dels subscriptors i subscriptores sn incorporades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant lAgncia de Protecci de Dades, el titulars respectius dels quals sn el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya i la Secretaria de Comunicaci de la CGT de les Balears i la seva nica finalitat s lenviament daquesta publicaci. b) Aquesta base de dades est sotmesa a les mesures de seguretat necessries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de carcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podr exercir el seus drets daccs, rectificaci, cancellaci i oposici al tractament de les seves dades personals mitjanant comunicaci remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrnic s-org@cgtcatalunya.cat o b a Via Laietana 18, 9 de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicaci de la CGT de les Balears a Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org
Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents: - Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra. Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el perms del titular dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior. Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

Setembre de 2012

Tema del mes 3 Les grans empreses del sector de lautomoci procuren enfortir els sindicats collaboracionistes per tal de garantir la pau social a canvi de prebendes i alliberats/ des, mentre persegueixen i marginen a la CGT

TEMA DEL MES

Sentncia contra la poltica antisindical de Ford

Joan Canela i Barrull

Una resoluci pionera del Tribunal Superior de Justcia valenci destapava les prctiques de discriminaci sindical continuada dins la multinacional automobilstica amb factoria a Almussafes (Valncia). He de declarar i declaro vulnerat el dret a la llibertat sindical del sindicat demandant, condemnant lempresa demandada a abonar-li una indemnitzaci de 9.000 euros aix com a publicar la present sentncia als seus taulers i a la seva pgina web. Aix acaba la sentncia 3062/2011 de la sala social del Tribunal Superior de Justcia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) sobre la demanda del sindicat CGT contra lempresa Ford Espaa. La renncia de la companyia a recrrer va convertir a principi de lany 2012 la condemna en ferma, i aix es va consolidar una primera sentncia en el mateix sentit ems pel Jutjat Social nm. 10 de Valncia el maig de 2011. Per primera vegada als Pasos Catalans un jutjat condemna una empresa per una poltica antisindical i de discriminaci ideolgica en la seva organitzaci interna quotidiana. Ford no s una empresa qualsevol. A escala mundial s la cinquanta-quatrena companyia per valor econmic, i del nom de lempresa en va sorgir el fordisme, un terme essencial per definir les relacions entre patrons i obrers. Tampoc no s una empresa qualsevol al Pas Valenci. La factoria que la multinacional estatunidenca t a Almussafes concentra la major plantilla en un sol edifici de tot el territori autonmic. s lempresa model, el pal de paller de bona part de leconomia valenciana i la nineta dels ulls dels seus governants, que li han facilitat tot tipus davantatges legals, fiscals i administratius. El seu exemple en tecnologia, en responsabilitat social corporativa, en organitzaci interna i tamb en drets laborals acaba arribant, ms tard o ms dhora, a la resta

dempreses. Aix t una part positiva i una altra de negativa. Quan aconseguem millores salarials aix empenyia la resta dempreses. I quan hem anat cedint i acceptant mesures cada cop ms dures, la resta de plantilles no han pogut resistir. Qui parla aix s Antonio Prez Collado, treballador de Ford i secretari general de la CGT del Pas Valenci. En conseqncia, el resultat de la batalla legal als jutjats entre la Confederaci General del Treball, un dels sindicats ms combatius del pas, i Ford, lempresa ms important del Pas Valenci, s transcendental per als propers anys de sindicalisme, i no noms valenci. Antonio Prez Collado, Mariano Bosch i Paqui Cuesta, els tres treballadors de Ford i militants de la CGT, mostren amb orgull la sentncia del TSJCV, que els dna la ra en les seves denncies contra lempresa. Cuesta, acomiadada de lempresa el 2010, va ser la secretria general de la secci sindical anarcosindicalista. Desprs de tants anys de resistir les pressions de la direcci, shan tret un pes de sobre. Ara quan expliquin qu els passa a la fbrica ja no ser noms la seva opini contra la dels directius o els delegats del sindicat majoritari, sin que podran citar els magistrats que van escriure: Declaro vulnerada la llibertat sindical, concretada en la sobrerepresentaci de 108 afiliats del sindicat citat en els ERO successius que sidentifiquen en 105 fets provats, aix com en la infrarepresentaci de 105 afiliats al mateix sindicat en els processos de promoci interna de lempresa. Darrere aquesta victria hi ha una feina invisible; s quasi impossible valorar-ne la magnitud. Per poder demostrar la discriminaci cap als afiliats de la CGT a Ford van haver de repassar totes les llistes dels tres ERO que van afectar la companyia els anys 2008 i 2009, i extreuren un per un els noms dels treballadors que havien resultat afectats pels acomiadaments temporals a ms de la durada a latur, identificar entre aquests els

afiliats a la CGT i comparar-los amb les xifres globals de la plantilla. Com que no tenien les llistes dafiliaci a altres centrals no van poder comparar el resultat directament entre organitzacions, per el cegetista Mariano Bosch est segur que el resultat encara hauria estat ms escandals. El que s que tenien era els noms dels que alguna vegada shavien presentat a les llistes al Comit dEmpresa, aix que els van buscar entre els afectats per lERO i van comparar lafectaci entre els candidats dels diferents sindicats. Els resultats van ser prou concloents per convncer els jutges del Tribunal Social i del TSCV: A la tercera regulaci docupaci del 2009, va resultar afectat el 21,40% de la plantilla i durant una mitjana de 51,06 jornades. Entre lafiliaci anarcosindicalista aquestes xifres pugen un 45,85% durant 67,18 dies. Entre els candidats dels diferents sindicats, un 20% dels que shavien postulat per la CGT van patir lERO, mentre que aquesta xifra va baixar al 7,69% en el cas del STM Intersindical Valenciana, 8,51% en CCOO i 1,01% a la UGT. Finalment,

van repassar les llistes de tots els treballadors promocionats internament entre els anys 2003 i 2010 per demostrar que amb una afiliaci que comprenia el 2,27% de la plantilla noms sumaven l1,47% de les promocions. Al judici lempresa va intentar allegar que potser els afiliats a la CGT tenem menys mrits professionals, per el jutge no ho va acceptar, recorda Bosch. La seva eufria, per, s ms proporcional a lesfor realitzat per aconseguir-la aquest titnic informe va ser realitzat de forma no remunerada pels militants de la CGT que a les seves aplicacions prctiques. Sn conscients que la seva victria s merament moral, ja que noms obliga lempresa a fer pblica la sentncia i a pagar una indemnitzaci de 9.000 euros una xifra que descriuen com ridcula per una companyia com Ford per no a modificar les seves poltiques laborals. Ara, la propera batalla s la vintena de demandes individuals la primera ja ha acabat amb victria per al treballador danarcosindicalistes per discriminaci en algun dels ERO, que podria comportar indemnitzacions particulars, tot i que asseguren que aquestes no sn gaire elevades.

El model nordameric
Per per contextualitzar el conflicte cal anar a lany 1997. Aquell any arribava a Almussafes un nou director, Antonio Ads, un argent format als Estats Units i amb ms de vint anys de carrera a Ford. Ads arriba amb una mentalitat americana pel que fa a les relacions laborals explica Bosch, que es basa en un sindicat nic sense funcions tant reivindicatives com de collaboraci amb la direcci. s Antonio Ads, segons denuncien, qui comena un procs que privilegia les relacions amb la UGT i arracona la resta de centrals. La versi daquests sindicalistes s que

els delegats de la UGT tenen ms fora que els mateixos encarregats: Decideixen sobre canvis de torns, dates per a les vacances o promocions internes. Per entrar a Ford cal tenir el vist-i-plau de la UGT, que controla tamb lescola de formaci de lempresa, i fins i tot els tcnics que volen collocar un fill passen la sollicitud a aquests delegats. Per demostrar aquesta situaci, Bosch i Prez posen un exemple: Ford s una empresa amb un control de la despesa brutal. Compten cada tap de les orelles que gastes, et fan apagar sempre els llums, controlen el sab dels lavabos... Calculen fins a lltim cntim, per en canvi paguen el sou a 35 alliberats sindicals sense cap obligaci legal de fer-ho. Per qu? Evidentment hi surten guanyant. No noms en pau social, sin tamb en la resoluci de milers dels petits conflictes que surten al dia a dia de la fbrica. Ara mateix la UGT sha convertit en lautntic departament de personal de Ford. Qui no est gens dacord amb la crtica de la CGT s Carlos Faubel, antic secretari del Comit dEmpresa i ara secretari general de la secci sindical dUGT a Ford. Faubel defensa el sindicalisme responsable que sap ser ferm quan toca de la seva central i explica que les relacions de la UGT amb la direcci sn irregulars, amb moments ms bons i altres de ms tensos, com el 2009, quan vam realitzar concentracions i tancades per evitar un miler dacomiadaments. Tamb avala la tasca duns alliberats que sn fruit duna majoria continuada de la UGT a Ford que demostra la confiana dels treballadors en la seva feina. Sobre la recent sentncia del TSJCV, Faubel acata el veredicte de la justcia i no creu que cap resoluci que ajudi els treballadors sigui negativa, per discrepa de la situaci que descriu linforme elaborat per la CGT. Lamenta que aquest sindicat no hagi fet arribar el seu malestar al Comit dEmpresa que, assegura, no va tenir

4 Tema del mes

Setembre de 2012

Sentncia contra la poltica antisindical de Ford

mai constncia daquestes queixes. Tamb defensa la tasca del Comit, que va vetllar perqu els ERO sapliquessin de forma rotativa sempre que aix fos possible, i la prova s que hi ha afectats de tots els sindicats. Per la seva banda, Ford Espaa no ha volgut fer declaracions per a aquest reportatge. El telfon del seu Departament de Premsa no s pblic, i no ha respost a cap dels mltiples correus de lAnuari Mdia.cat. El passat 8 de mar, per, en un acte organitzat per la patronal valenciana amb el ttol La Comunitat Valenciana en la sortida de la crisi, Antonio Ads citat per lagncia EFE va enaltir la pau social garantida per la UGT i va celebrar que aquest sindicat domini el Comit dEmpresa amb majoria absoluta. En el mateix acte, Ads va reconixer que la planta dAlmussafes s una de les factories de Ford a Europa amb ms flexibilitat laboral i capacitat per pactar les necessitats de la producci, i tot seguit va remarcar que els costos laborals encara sn excessius. Els fets sn, per, que poc desprs de larribada dAntonio Ads a Almussafes es va trencar la histrica paritat entre CCOO i UGT al Comit i va provocar que la CGT convoqus una aturada a la factoria el juliol del 2010. Durant lanterior legislatura els quatre delegats daquesta central van arribar a sumar un any de suspensi de feina i sou. Prez Collado i Bosch asseguren que la CGT ha estat la ms perjudicada per aquestes prctiques, per sobre de CCOO i el STM Intersindical Valenciana. Creiem que anaven per nosaltres perqu rem els ms reivindicatius i tamb els que tenim menys capacitat de pressi a lexterior de lempresa. No s el mateix ficar-se amb la CGT que amb CCOO. Per apunten tamb raons destratgia: Ens han fet servir de boc expiatori, de demostraci a la resta de sindicats del que els podia passar a ells tamb. El resultat daquesta pressi ha estat la prdua de ms de la meitat dafiliats de la secci sindical i haver convertit la seva feina en quasi clandestina. Hi ha molta gent que no vol que li donem la revista pblicament, que gaireb no ens vol ni parlar perqu no els relacionin amb nosaltres, ja que al final a la fbrica sacaba sabent tot expliquen. I molts altres que shi afilien en secret, passant els rebuts pel banc i no per la nmina, perqu aix lempresa no ho spiga. Alguns dells s possible, fins i tot, que tamb paguin la quota via nmina a la UGT. I almenys un va anar al judici per declarar com, desprs dhaver passat de la CGT a la UGT, va ser promocionat immediatament; un testimoni que el jutge va considerar clau. Per Prez Collado i Bosch no culpen els que cedeixen: Cada grau de promoci significa 3.000 euros ms a lany una minva que tacompanyar tota la vida, ja que tamb afecta la pensi, i al final, quan tota la teva lnia est cobrant ms que tu per fer la mateixa feina s normal llenar la tovallola. O un altre exemple encara ms dramtic: Com dius a la teva famlia que no pots collocar el teu fill o el teu germ que sn a latur per la teva militncia sindical? La pressi llavors es fa molt forta. I aix sense comptar les conseqncies quan arribi un ERO. s per aix que Prez Collado no dubta a definir els dos-cents afiliats per nmina al seu sindicat dautntics herois.

dEmpresa a favor dels segons, que han anat creixent en representaci i afiliaci fins a arribar a un domini absolut, amb 20 dels 33 delegats del Comit i 5.135 afiliats (el 71,5% de la plantilla). CCOO ha quedat redut a noms set delegats i 890 afiliats (el 12,35%), segons dades internes de

lempresa que s qui descompta les quotes sindicals directament de la nmina del 2008. Avui deuen ser una mica menors a causa de la reducci de la plantilla. s precisament aquesta darrera central qui ha perdut, en nombres absoluts, ms representaci i afiliaci en un transvasament continuat en fa-

vor de la UGT. Tanmateix, malgrat els intents realitzats, no ha estat possible afegir la valoraci del portaveu de la secci sindical de CCOO a aquest reportatge. Rere aquestes dades que podrien avalar lxit del sindicalisme responsable del qual parlava Faubel, napareix una altra que fa sospitar que hi ha alguna cosa ms al darrere. A les eleccions sindicals del 16 de febrer del 2011 la candidatura ugetista va aconseguir 3.085 vots i un 61,36% dels sufragis. Un miler llarg dels seus afiliats, per tant, no van votar al sindicat al qual paguen una quota, i la seva presncia al Comit s deu punts percentuals per sota del que li tocaria extrapolant les dades dafiliaci. La resta de sindicats obtenen, en canvi, ms vots que afiliats, en especial la CGT, la representativitat electoral de la qual triplica el pes de la seva afiliaci.

La discriminaci, laltra cara del privilegi

La poltica dafavorir la UGT iniciada a partir del 2000 va tenir una cara molt ms amarga: la persecuci i discriminaci contra la CGT com a sindicat, per tamb contra els seus afiliats individualment. Els sindicalistes denuncien dificultats per triar els dies de vacances, inflexibilitat a lhora de demanar canvis de torn, control de les hores sindicals fins al darrer minut per als seus delegats, no promoci interna o impossibilitat que els seus familiars entrin a treballar a lempresa. La quotidianitat laboral dels militants de la CGT sha convertit en un infern. No hi falten, tampoc, les sancions i els acomiadaments. La tensi tacaba destrossant, has destar sempre vigilant, no et pots despistar ni un segon perqu sempre testan posant a prova explica Paqui Cuesta, i al final un dia tenxampen. Cuesta va ser acusada de desobeir un encarregat i va ser acomiadada en un cas que, encara, est pendent de resoluci judicial. En 33 anys a lempresa no havia tingut mai ni una sola amonestaci, cap problema. I quan vaig ser escollida delegada se men van acumular tres en poc ms de dos anys. Dues les vaig guanyar als jutjats, per aix no va impedir a la direcci acomiadar-me a la quarta, tot i la meva protecci pel fet de ser delegada. El cas va ser fora sonat

Deu sentncies per discriminaci sindical el 2011

A ms de la sentncia contra Ford, els diferents tribunals superiors autonmics dels Pasos Catalans van emetre deu sentncies relatives a la discriminaci sindical, totes a la Sala Social del TSJ de Catalunya. Daquestes, set demandes eren per acomiadaments, quatre de les quals van acabar en favor de les empreses i noms dues dels treballadors. En un daquests darrers hi havia lnic cas en qu lacomiadat era delegat sindical, en aquest cas per la UGT a lempresa Ferrovial. Un altre dels casos s similar al de Ford, en qu el treballador, vctima dun ERO, allega que els treballadors de certes centrals i els no afiliats el seu cas van ser ms perjudicats que els daltres sindicats a les llistes dacomiadats, per els magistrats no van tenir en compte largument i van confirmar lacomiadament. Les altres tres demandes van ser per discrimina-

Setembre de 2012

Tema del mes 5

Sentncia contra la poltica antisindical de Ford

ci a dos delegats sindicals de Transportes Martn guanyada pels treballadors, per una sanci greu a un treballador dAhlstrom Barcelona per incompliment de les normatives de seguretat i per mobbing a una empleada a Alfons Sigalat SL, aquests dos ltims sense ser delegats i favorables a lempresa. afecti una de les empreses ms grans del pas i el seu centre fabril amb ms plantilla rep un tractament preferent. Aix, la concessi dun nou model de cotxe, la negociaci del nou conveni o les declaracions dels seus directius es tenen molt en compte, com es va poder comprovar durant la darrera conferncia del director general de Ford Espaa el passat 8 de mar. Durant el conflicte que va acompanyar la negociaci del darrer conveni collectiu el diari Las Provincias va arribar a publicar un dossier especial al seu web. En contrast, el periple judicial de la demanda de la CGT contra Ford ha tingut ress molt petit, encara que ha anat augmentant a mesura que les victries eren en instncies ms elevades. Aix, el maig del 2011, quan hi ha la primera sentncia al Jutjat Social nm. 10 de Valncia, es publiquen petits breus a Las Provincias, Levante i ledici valenciana dEl Pas, tots resums del teletip redactat per Europa Press. I quan el novembre del 2011 el TSJCV confirma la sentncia, sen fan ress 20 Minutos i el desaparegut ADN. Aix hi tot, la majoria dinputs es produeixen el febrer del 2012 quan ja sest elaborant lAnuari, que s quan la sentncia esdev ferma en finalitzar el termini sense que lempresa presenti recurs i s llavors quan els dos principals diaris Valncia hi dediquen les peces ms elaborades. Un seguiment similar s el que han fet alguns digitals valencians Diario Crtico CV i Ribera Express i econmics El Mundo Financiero i El Economista, que en general han publicat els teletips dagncia. Per tot i aix, tota la cobertura -tant la dagncia com lelaborada pels mateixos mitjans- es basa sempre en els comunicats emesos per CGT, sense contrastar mai la informaci amb lempresa, altres sindicats o terceres fonts. Si aquesta feina sintenta fer i no saconsegueix per voluntat dalguna de les parts no es reflecteix en els textos.Cal tenir en compte, en aquest cas, el seguiment que nha fet la premsa sindical i alternativa. Cal destacar la revista de la CGT estatal Rojo y Negro i lemissora valenciana Rdio Klara. Tamb altres mitjans com Crnica Popular o Diagonal han publicat la histria. * Joan Canella i Barrull (Barcelona, 1974) Periodista freelance. Redactor de Mdia.cat i collaborador habitual de diferents mitjans com els diaris Berria i Il Manifesto, la Revista ONGC i el setmanari Directa. Ha coordinat la secci internacional de la Directa i entre 2008 i 2010 va ser corresponsal a Sud-frica per a mitjans com El Peridico, Berria, Il Manifesto i El Temps.

Anlisi del tractament meditic

La presncia de Ford als mitjans valencians s constant i qualsevol fet que

La discriminaci sindical a Seat

CGT Seat

aradoxalment, la discriminaci sindical que es viu a SEAT, s comuna a totes aquelles empreses on volen eradicar el sindicalisme combatiu que representa la CGT. Un sindicalisme combatiu, a SEAT, arrelat desprs de dcades de lluita exemplar, que sha enfrontat a les poltiques empresarials i al sindicalisme subms de les grans centrals, i que ha significat qestionar i rebutjar lestablishment empresarial, poltic i sindical. El gran cop per exterminar a la CGT de la SEAT, i tamb a gran part de la plantilla ms combativa, el van donar all a lany 2005 les centrals sindicals collaboracionistes, que no els hi va tremolar la m a lhora de signar lacomiadament de 660 treballadors/es. Documents i converses telefniques gravades, de dirigents del sindicat amb majoria a SEAT, van evidenciar una macabra intenci. Darrera daquell acomiadament massiu per estendre la por, i sotmetre a una plantilla renovada per lampli pla de jubilacions parcials, hi havia lobjectiu dacabar amb la CGT tot represaliant la seva militncia. Les mateixes centrals sindicals van confeccionar les llistes; fins i tot la llavors Secretaria General de la CGT de Catalunya, i treballadora de SEAT, va ser acomiadada en aquell ERO. Desprs de 33 acomiadaments declarats nuls i la sentncia 35/2007 del Jutjat Social n6, ratificada pel TSJC 7912/2008, on es declara la discriminaci envers de les afiliades i afiliats de la CGT, hom podria pensar que lempresa hagus cessat en la seva conducta de vulneraci dels drets fonamentals de llibertat sindical. Res ms lluny de la realitat, la SEAT ha procurat enfortir aquests sindicats collaboracionistes per tal de garantir la pau social a canvi de prebendes i alliberats/des, que ni apareixen per fbrica i van a parar als aparells de la burocrcia sindical. Arribant a tal compenetraci amb direcci de SEAT, que fins i tot gran part de la plantilla te ms por als sindicats que a la prpia empresa. Fruit de tot aix, les condicions laborals a SEAT han arribat a uns lmits de degradaci que mai shavien vist en tota la seva histria. Ritmes de treball i condicions inacceptables segons lautoritat laboral, flexibilitat i hores extres a dojo mentre saplicaven ERO, contractacions a travs dETT,... Com diem al comenament, les ma-

niobres de la empresa sn comunes a les daltres empreses i conegudes per tota la CGT. Privilegiar a les centrals sindicals collaboradores, amb la informaci, la promoci i formaci del personal. Castigar a les afiliats/des de la CGT amb la mobilitat, un sistema disciplinari amb diferent rasadora, el control estricte de les hores sindicals amb descomptes econmics.Tot passant per que els mateixos delegats, daquestes centrals aliades amb lempresa, arriben a testificar en contra nostra, posant-se a favor de lempresa davant la Magistratura i la Inspecci de Treball. Ens exclouen de les negociacions i creen comissions de seguiment, on es tornen a re-negociar coses, per negar la nostra participaci. Per suposat, portem una batalla legal que, tot i no refiar-nos massa de la justcia burgesa, esperem que tard o dhora posi les coses al seu lloc. Per a la CGT el principal sentit que tenim s portar una lluita coherent pels drets de les treballadors/es i contra les contnues agressions de la direcci de lempresa. Aquesta s la principal ra per la qual la CGT continua existint a SEAT, i representa una part important de la seva plantilla.

6 Treball - Economia

Setembre de 2012 Cal seguir-nos mobilitzant contra la crisi/estafa, sortint al carrer i unint lluites per a denunciar les retallades socials, la corrupci poltica, el cop destat dels mercats i el sistema antidemocrtic

TREBALL - ECONOMIA

Milers de persones es manifesten el 23F contra la corrupci i les retallades

Redacci

a CGT va cridar a participar a les mobilitzacions del 23-F en el marc de la convocatria de les Marees Ciutadanes. Milers de persones es van manifestar el dissabte 23 de febrer a Barcelona, Palma, Lleida, Tarragona, Reus i Girona, de la mateixa forma que a ms de cinquanta ciutats de la resta de lEstat espanyol, contra el cop destat dels mercats i en demanda de ms justcia social. Les retallades, la corrupci, el deute illegtim, la repressi i la falta de democrcia van ser els principals objectius de crtica de les protestes. La mobilitzaci prenia rellevncia amb el simbolisme en el que semmarcava coincidint amb el 32 aniversari del cop dEstat del general Antonio Tejero del 23 de febrer de 1981. La crisi financera, les poltiques dausteritat imposades per una poltica neoliberal, la vulneraci de drets socials, el deute illegitim, i la falta dinclusi poltica han actualitzat la consigna, i les marees ciutadanes es van mobilitzar sota el lema Per la Democrcia, la llibertat, i els drets socials. No al cop dEstat financer. No devem, no paguem. La convocatria recollia les diverses marees contra les retallades i les poltiques dausteritat que han sorgit, com la marea groga per leducaci pblica a Catalunya (verda a la resta de lEstat espanyol), la marea blanca per la sanitat pblica, la marea vermella per la cultura, la marea negra per la mineria, la justcia i la funci pblica, la marea taronja per la defensa dels Drets socials, lintervenci social i els transports, la marea vermella i negra per la Democrcia directa, la marea blava pel repartiment de laigua, i la marea violeta representant el moviment feminista. Ms de 200 collectius socials,

plataformes, sindicats, partits poltics i associacions es van sumar a la convocatria. La CGT segueix apostant per la necessitat dimpulsar encara ms lacci directa i la mobilitzaci permanent, sortint al carrer i unint lluites, cridant a la mobilitzaci, a la participaci, a la coordinaci de tot el moviment ciutad i les organitzacions sindicals, socials, plataformes, assemblees populars... per a donar una resposta adequada a aquesta crisi/estafa, visualitzant la convergncia de les diferents marees dels sectors productius per a denunciar les retallades socials, la corrupci poltica, el cop destat dels mercats i el sistema antidemocrtic que gestionen les elits governants. Davant les retallades socials, davant la creixent repressi, davant els retrocessos en les condicions laborals, davant les poltiques que fomenten lespoli de la majoria de la poblaci a favor dels interessos duns pocs, la CGT defensa ara encara amb ms fora la necessitat de la mobilitzaci permanent, amb convocatries prpies per tamb en crides dels moviments socials, organitzacions sindicals, plataformes i espais

que lluitin per canviar aquest sistema econmic, social i poltic i a favor duna societat ms justa, igualitria i lliure, sense cap mena dafany de protagonitzar-les o capitalitzar-les. La manifestaci ms nombrosa va ser la de Barcelona, amb unes 40.000 persones. Sota el lema A Barcelona el 23F: les lluites al carrer! es van organitzar marxes previes des de quatre punts diferents a les 17h. per convergir a plaa Catalunya, on a les 18.30h es va iniciar la manifestaci, que baixant per Via Laietana va finalitzar a la plaa de Sant Jaume. La manifestaci va ser la confluncia duna columna antirepressiva des de Passeig de Grcia, on Ester Quintana va perdre un ull per limpacte duna bala de goma llanada per un agent de la Brigada Mbil dels Mossos dEsquadra la darrera vaga general del 14 de novembre, una columna pels Drets socials que sortia de Palau de Mar, on est el Departament de Benestar i Famlia, una columna contra el deute illegtim (amb un bloc de lassemblea indignada de Grcia) que ha sortia dels Jardinets de Grcia i una columna Laboral que comenava

la marxa al carrer Marqus de Campo Sagrado, a les portes del local sindical de Telefnica on 15 persones iniciaven una vaga de fam per la readmissi de Marcos Andrs Armenteros. 32 anys desprs del cop destat del general Tejero, 40.000 veus es van manifestar a Barcelona contra el cop dEstat financer, la precarietat social esdevinguda de retallades en educaci i sanitat, els acomiadaments, el rescat illegtim de la banca, la corrupci poltica, la repressi policial, i la falta de democrcia inclusiva sota el lema Fem-los fora. Juntes podem. Per altra banda, el diumenge 24 de febrer es va convocar una cadena humana contra la corrupci a la plaa de Sant Jaume a les dotze del migdia, sota el lema Encadenats contra la corrupci. Davant la proliferaci de la prevaricaci, el suborn i la malversaci de fons, la convocatria demanava la dimissi dels crrecs poltics imputats, lagilitzaci dels procesos judicials iniciats, una democrcia participativa i la devoluci de tot els fons pblics que hagin sigut sostrets. A Palma la convocatria de la Marea Ciutadana va aplegar unes 4000 persones sota el lema Aturem el cop destat dels mercats. Els carrers de Ciutat sinundaven amb el clam de les marees

ciutadanes contra les retallades i per assenyalar la crisi de la democrcia actual i el capitalisme com a sinnim de misria, pobresa i precarietat. El manifest consensuat per les diferents marees i organitzacions convocants posava de manifest les profundes mancances democrtiques de lactual sistema, la prdua de credibilitat de les seves institucions i atacava a la pressi financera i al deute que empobreix a les classes populars, remarcant que la lluita s collectiva i cal estar totes unides per fer front als atacs indiscriminats contra els drets i llibertats de les persones. Per la seva banda, Manacor tamb volgu mostrar el seu rebuig i unes 200 persones van participar en una concentraci. A Lleida la manifestaci del 23F convocada per la Plataforma lleidatana contra la dictadura financera i les retallades va aplegar unes 5000 persones desprs de que diverses marres sectorials confluissin des de diversos punts de la ciutat. A Tarragona, desprs de marxes des de diversos barris, unes 4000 persones es van manifestar pel centre de la ciutat seguint la convocatria de la Plataforma en Defensa dels Drets Socials. A Reus 300 persones es manifestaven seguint la crida de lAssemblea Popular. I a Girona la Xarxa pels Drets Socials va aplegar unes 200 persones en la manifestaci.

Setembre de 2012

Treball - Economia 7

Llibertat, Igualtat i Sororitat

Secretaria de la Dona Comit Confederal CGT

ls moviments feministes sostenim en aquest pas un esfor des de fa dcades perqu es reconegui la igualtat de drets entre les dones i els homes, protegida en la Constituci Espanyola de 1978, (article 14) o la Llei Orgnica 3/2007, de 22 de mar. A pesar daquest esfor que continua lemprs per les nostres vies, mares, amigues perqu no sens consideri un subproducte hum de segona amb funcions merament reproductives i de cures, a dia davui se segueixen vulnerant els nostres drets com ciutadanes, treballadores i persones. - Les dones cobren menys que els homes en el mn empresarial. La bretxa salarial s major si es mesura per rendiment (41,3%) que per guany mig per hora (19,3%). - La taxa datur femenina s major a la masculina i en aquests temps de crisis no deixa daugmentar en major percentatge, a pesar que la taxa de dones que finalitzen estudis superiors a lEstat espanyol s major que la dels homes. - Tampoc es reflecteixen les proporcions de dones i homes en la poblaci espanyola, amb la seva representaci en els alts crrecs dempreses, pbliques o privades, de manera que

els llocs de major responsabilitat i remuneraci els segueixen ocupant predominantment els homes. Per altra banda, els canvis legislatius en matria de taxes judicials, retallades en les prestacions de la Llei de Dependncia, poltiques dinclusi social, etc, tot aix no fa ms que exacerbar les desigualtats socials,

que en el cas de les dones se sumen al factor de discriminaci per ra de sexe. Daquesta forma, trobem que, en lloc de caminar cap a una societat alliberadora que respecti a les persones sense cap discriminaci i que com a mnim acati les normes a les quals suposadament se sotmet, estem

avanant cap a una fosca realitat sotmetidora, esclavitzadora i fortament discriminatria que imposa el seu patriarcat capitalista ms salvatge. Tal vegada s hora que les dones comencem a treballar cap a una nova cultura feminista, donant un pas ms cap a la uni dobjectius de lluita per a aconseguir combatre el patriarcat

no solament amb paraules sin amb accions que consolidin un moviment solidari entre dones. Per a aix tenim un concepte: LA SORORITAT, eina que t una forta dimensi tica, poltica i prctica del feminisme contemporani, i que ens serveix per a construir aliances existencials i poltiques. Laliana de les dones en el comproms s tan important com la lluita contra altres fenmens de lopressi com el patriarcat. Se centra a crear espais que les dones puguin desplegar noves possibilitats de vida, per a contribuir amb accions especfiques a leliminaci social de totes les formes dopressi i en el suport mutu per a assolir el poder genric de totes i lempoderament vital de cada dona. s una experincia de les dones que condueix a la recerca de relacions positives per a lluitar juntes. Enfront daix, les dones de la CGT, mirem cap a davant, amb el front ben alt i ens unim per a defensar els nostres drets, empoderar-nos i sororitzar-nos. Volem que el mn on ens ha tocat viure, ens inclogui des dun llenguatge no sexista, ens reconegui, sigui respectus, solidari, alliberador i no ens retalli gens ms. Al revs, nosaltres ens unim per a sostenirnos, animar-nos, capacitar-nos i seguir lluitant pels nostres drets i els de qualsevol persona discriminada. Com diem fa temps, la revoluci ser feminista o no ser.

La cultura de pagament
Elena Idoate

expansi financera durant les darreres dcades ha estat possible grcies a la desregulaci dels mercats financers. Ha calgut desmuntar els sistemes de control pblic, per poques vegades sassenyala que, a ms a ms, ha estat imprescindible que el capital financer compti amb un suport dels poders poltics per salvaguardar els seus interessos. Els governs i institucions supervisores, alhora que aprofundien en la liberalitzaci financera, han hagut de facilitar i proporcionar mecanismes de socialitzaci de les prdues financeres. Els rescats bancaris sn una salvaguarda del capital financer. Shan anat repetint arreu del mn. Durant els 80 i els 90, en les nombroses crisis de deute a Amrica Llatina i frica. A Mxic al 94, al Sud Est Asitic el 97, a Rssia el 98 i a Argentina el 2000, els collapses financers van anar seguits de rescats dels bancs a expenses del poble. Comporten una socialitzaci de prdues a gran escala i a ms els gestors i els accionistes queden indemnes. En tots els casos, com lactual rescat del sistema bancari espanyol, principalment es preserven els interessos dels creditors, altres bancs que han prestat als que sn rescatats. Els accionistes no perden, els creditors no perden, i els i les contribuents paguen. La resta de mecanismes de salvaguarda sn un degoteig continu de bancarrotes personals, i de vegades collectives, que desencadenen situacions dramtiques. Un exemple sn les execucions hipotecries. Els bancs poden, en cas dimpagament

dels terminis de les hipoteques que han prestat, quedar-se amb la propietat de limmoble i seguir cobrant de la famlia desnonada perqu el deute no queda saldat. A lEstat espanyol, les famlies que perden el seu habitatge han de seguir pagant una part del deute amb el banc, perqu el valor dels immobles s ara inferior a limport de les hipoteques. La legislaci hipotecria espanyola blinda un negoci perfecte als bancs, que els deixa immunes a la baixada de preus dels habitatges. De fet, totes les persones que shan hipotecat ara deuen als bancs molts ms diners dels que val casa seva. Hi ha molts altres instruments que centrifuguen les prdues cap a les classes populars. Les lleis de fallida, que regulen les situacions dinsolvncia, determinen amb quina seguretat els prestadors recuperaren el crdit si aquest esdev mors. A lEstat espanyol, aquesta llei no permet la liquidaci dels deutes de les persones insolvents. Daltra banda hi ha una gran magnitud destalvis bloquejats en les participacions preferents. I els fons privats de pensions, que quan fan fallida sesfumen els estalvis per a la jubilaci damplis collectius de treballadors i treballadores. Les persones que firmaven una hipoteca o dipositaven els seus estalvis en preferents o en un pla de pensions, ho feien confiant en els bancs, que se suposa que estaven capacitats per gestionar els riscos. I tamb estaven motivades per les desgravacions fiscals de les administracions i les recomanacions de molts economistes. Tots ells els van empnyer a assumir uns riscos excessius, i aix s una gran estafa. Les Plataformes dAfectats per la Hipoteca porten temps lluitant con-

tra els desnonaments, conseqncia devastadora duna daquestes estafes. Les execucions hipotecries suposen la prdua dels estalvis i fins i tot de lhabitatge. Als Estats Units, els desnonaments acaben amb daci en pagament, lliurant lhabitatge al banc per saldant del deute. Al contrari que els rescats, aix no suposa cap cost a la ciutadania i ha perms una reducci del sobreendeutament. Per no ha evitat la runa de milions de persones. A lEstat espanyol, les conseqncies sn molt pitjors perqu les persones desnonades es queden amb un deute de per vida. Prevenir aquestes situacions, que sn habituals i cada cop ms greus, s una

necessitat social molt urgent. En contra del que diuen els representants de la banca, experts en salvaguardar els interessos financers, shaurien de fer quitances del deute hipotecari de les persones que no poden seguir pagant. Fins i tot caldria una quitana de les hipoteques que s es poden pagar per el seu deute s ms elevat del preu real de limmoble. s indispensable una reestructuraci del deute per a rebaixar drsticament el sobreendeutament dels sectors econmics. I molt especialment el de les famlies, que tenen moltes menys opcions. Els bancs han dassumir les prdues, i aix lluny dempitjorar leconomia, suposaria una millora perqu est ofegada pel

deute. Hi ha moltes altres maneres, la ILP que es tramita al Congrs dels Diputats planteja la daci en pagament i el lloguer social. Cal lluitar contra tots aquests mecanismes que centralitzen la riquesa en unes poques mans, transfereixen els recursos de les classes populars cal als rics i enfonsen les persones. La facilitat dels bancs per rebre recursos i desnonar persones s nociva per leconomia, i terriblement injusta. s resultat del poder enorme que tenen, per que la PAH ens ha demostrat que s que es pot desafiar. * Elena Idoate s membre del Seminari dEconomia Crtica Taifa.

8 Treball - Economia

Setembre de 2012

La reforma laboral dispara les xifres dERO

Redacci

Catalunya registra un rcord de 5.800 ERO el 2012

Catalunya va registrar una xifra rcord dexpedients de regulaci docupaci (ERO) lany passat. Sen van tramitar 5.852 en total, un 87% ms que durant el 2011 i el nombre dafectats va superar els 70.400 treballadors, segons les dades fetes pbliques pel departament dEmpresa i Ocupaci. Gaireb nou de cada deu dels ERO tramitats van ser temporals i van afectar 59.728 persones, mentre que la resta van ser dextinci de contractes i van suposar 10.729 acomiadaments. Es tracta de la xifra dafectats ms alta des del 2009, quan es van registrar menys expedients per amb ms treballadors afectats (131.350 en total).

Tot i que els ERO a Catalunya creixen un 87% el 2012 es redueix la proporci dextincions. Els expedients de suspensi temporal docupaci han augmentat un 95,3%, de 2.663 el 2011 a 5.200 lany passat, i suposen un 89% del total, mentre que els dextinci, que representen l11% restant (fa un any era el 15%) han crescut un 40,2%, de 465 a 652. El nombre de treballadors afectats ha augmentat un 48,3%, passant de 47.506 el 2011 a 70.457, dels quals el 85% (59.728) van estar afectats per un ERO temporal i el 15% (10.729) per un dextinci. De cara als propers mesos, levoluci dependr de si continua o no lajust al sector privat i de com es faci tamb el del sector pblic, que des de lany passat s font de destrucci docupaci per les mesures dausteritat dictades pel Govern.

llarg del primer semestre de 2013 es perdran uns 50.000 llocs de treball en aplicaci dERO a lEstat espanyol
A nivell de lEstat espanyol, els sindicats calculen que, veient els anuncis i els plans de les grans empreses espanyoles, al llarg del primer semestre de lany es perdran uns 50.000 llocs de treball en aplicaci dexpedients de regulaci docupaci (ERO). A ms daquests acomiadaments es produiran reduccions salarials i de jornada laboral en una quantia impossible de calcular en aquests moments. El sector financer, amb Bankia al capdavant, Iberia i Vodafone sn els casos ms importants. Desprs vindran ms empreses del sector pblic, com Te-

Els sindicats calculen que al

lemadrid. Les perspectives sn coherents amb el gran increment dERO que es va produr lany passat. La mateixa evoluci de leconomia, tan negativa, i les expectatives que havia aixecat entre els empresaris la reforma laboral del Govern del PP expliquen aquest increment tan notable dels expedients. Una de les grans novetats de la reforma s la derogaci del perms administratiu previ per tirar endavant un ERO, una vella reclamaci de la patronal. Per, com era desperar, la no intervenci administrativa en la primera fase ha portat un increment de larbitratge, les consultes i la mediaci de lautoritat laboral a posteriori. I tamb un increment notable dels casos que arriben als tribunals, on els advocats de les empreses no han obtingut els resultats que esperaven. Es queixen que els magistrats se segueixen pronunciant a favor dels treballadors. Daquestes queixes han nascut les peticions perqu el Govern torni a modificar la llei. Una de les peticions ms antigues de la patronal consisteix a reduir la discrecionalitat dels magistrats, una cosa que en principi shavia aconseguit amb la reforma, que acota i precisa molt ms les causes econmiques dels acomiadaments objectius. No obstant, els lletrats, que rebutgen haver calculat malament els efectes de la reforma, denuncien inseguretat jurdica davant els tribunals. Shaur de veure si el Govern espanyol accedeix a reduir el marge dinterpretaci dels jutges, que acostumen a rebutjar els ERO amb arguments com documentaci insuficient, vulneraci del dret a la negociaci collectiva i lomissi de requisits formals, o permet que la llei tingui el seu rodatge i maduri.

Els acomiadaments i la reforma laboral

La reforma laboral que des del febrer de 2012 facilita la tramitaci

dun expedient ha disparat ls dels ERO i shan trencat tots els rcords. Els sindicats ja van alertar al febrer de 2012, quan va entrar en vigor la reforma laboral de Rajoy, que la normativa que facilitava la tramitaci dels ERO i ampliava els motius necessaris per justificar-los tindria un efecte devastador. La reforma laboral ha estat un fracs: tots els indicadors sn negatius i ens trobem molt lluny de la recuperaci. Segons els promotors de la reforma laboral (el govern del PP), un dels objectius de la nova normativa laboral era que els empresaris fessin servir les mesures de flexibilitat interna reducci de jornada o sou, per exemple per evitar la mesura ms drstica, els acomiadaments. El nombre dERO sha disparat el 2012 per la crisi, per les noves facilitats per tramitar-los i justificar-los i, sobretot, perqu fer un ERO ha deixat de ser tab per la situaci de crisi generalitzada. Ara tamb caldr veure que passar el 2013 negre a causa de la normativa que permet fer ERO a ladministraci pblica. Malgrat que lautoritat laboral ja no ha daprovar els ERO, continuen sent una mplia majoria els que es tanquen amb acord. Excepte en els casos dempreses amb forta presncia sindical i plantilles disposades a fortes mobilitzacions, al treballador prcticament noms li queda la via judicial per protestar, aix que sap que t poca fora i accepta qualsevol millora que proposa lempresa. I la companyia millora ms o menys les condicions en molts casos perqu dubta de qu passar si sacaba als tribunals. De tota manera, i encara que han augmentat gaireb dos punts, fins al 12%, els acomiadaments collectius continuen tenint poc pes respecte al total dacomiadaments. Aix passa perqu encara s ms fcil fer fora gent individualment. La reforma tamb ha ampliat el ventall de causes que ho justifiquen.

Reial decret llei 4/2013: concretant la privatitzaci del Ferrocarril

Sindicat Federal Ferroviari de la CGT

l dissabte 23 de febrer es va publicar al BOE el Reial decret llei 4/2013, de 22 de febrer, de mesures de suport a lemprenedor i destmul del creixement i de la creaci docupaci. Un altre Reial decret llei que, saltantse el debat i el control parlamentari amb lexcusa de la urgncia, avana ferm en la privatitzaci del ferrocarril. I ho fa enmig dun batibull de mesures antisocials que beneficien les empreses i a les ETT a costa dels drets dels i les treballadores. Tot perqu els de sempre segueixin pescant a costa nostra en un riu cada cop ms regirat. Abans de la segregaci, les lnies convencionals pertanyien al patrimoni de

RENFE i FEVE, i la lnia dAVE Madrid-Sevilla al patrimoni de lEstat. La Llei del sector ferroviari va donar la volta a aquesta situaci: les lnies dAVE van passar a ADIF (pensant que podrien ser les primeres privatitzables) i les convencionals a lEstat. Aquest nou Reial decret llei treu totes les infraestructures del patrimoni de lEstat, perqu totes, sense excepci, puguin ser fragmentades i privatitzades o donades en concessi. En sis mesos el Ministeri destablir el Catleg de les Lnies i Trams de la Xarxa ferroviria dinters general, que ja no seran totes les lnies administrades actualment per ADIF, perqu del Catleg sexclouran les que puguin ser traspassades a les autonomies i que no es consideren ja dinters general. Si el Reial decret llei 22/2012 implan-

tava la liberalitzaci del transport de viatgers el 31 de juliol de 2013, ara sestableix com es dur a terme: De forma immediata el transport que tingui finalitat prioritriament turstica (trens les places del qual venguin com a part dun paquet de serveis i els actuals trens turstics) Serveis de transport dinters pblic: es licitaran establint contractes subvencionats amb fons pblics. Serveis comercials: es lliuren a la competncia mitjanant ttols habilitants atorgats pel Ministeri de Foment. El Quart Paquet Ferroviari, actualment en preparaci, estableix la liberalitzaci del transport de viatgers per ferrocarril el 2019. El Ministeri de Foment ha decidit arriscar i precipitar lobertura a la competncia amb un avanament de sis anys, potser respo-

nent a la pressi del govern alemany perqu els trens de DB, que segueix sent una empresa integrada i pblica, puguin circular per les vies dADIF. La segregaci ha estat un desastre, la liberalitzaci del transport de mercaderies un autntic fracs. Per aquest govern no es desanima i est disposat a seguir endavant amb noves frag-

mentacions, noves liberalitzacions i avanant, com diu el Ministeri, de manera similar al procs que nan seguit altres sectors, totalment privatitzats. Cal que tots ens posem a lluitar units amb un objectiu com: enfrontar-nos a un procs privatitzador que acabar amb el ferrocarril pblic i social i amb el nostre futur.

Setembre de 2012

Treball - Economia 9

L ALTRA REALITAT

QUI PAGA MANA

Ja fa un any de la reforma laboral

Pepe Berlanga

La reforma laboral, el PP i Brcenas

Emili Cortavitarte Carral

esprs de la celebraci de les Eleccions Generals del 20 de novembre de 2011, que van donar la majoria absoluta al PP, les mesures anti laborals no es van fer esperar. Poc ms de dos mesos van necessitar per a enredarar totalment les disposicions que tant ens van costar conquistar. Transcorria la primera quinzena de febrer i aprovaven, utilitzant leina que ja no abandonaran del reial decret llei, una cadena de disposicions urgents per a la reforma del mercat laboral desquiciant matries significatives sobre contractaci, flexibilitat interna i flexibilitat externa. Explicaven que pretenien potenciar la flexibilitat externa de les empreses utilitzant, essencialment els mecanismes de sortida de locupaci (o sigui lacomiadament); ampliar la flexibilitat interna, accedint a una major adaptaci de les condicions de treball, com la jornada laboral, als canvis en la situaci econmica de les empreses; enfortir la flexibilitat salarial, en funci dels canvis que socasionin en el conjunt de leconomia; restringir la magnificencia del sistema de prestacions per atur, restringint les condicions daccs i manteniment; afavorir els

ajustaments quantitatius i qualitatius entre loferta i la demanda de treball a travs duna major participaci dels serveis privats docupaci i de lincrement de la mobilitat geogrfica i funcional dels treballadors. Tan sols ha transcorregut un any daquesta penltima reforma laboral, totes les crtiques que va aixecar shan demostrat justificades. Les prediccions sobre la seva incidncia en la degradaci de les relacions laborals sn, incuestionablemente, una veritat irrefutable. El resultat, el previsible, s ms fcil acomiadar i a ms s ms barat. La contractaci sha precaritzat a limitis insostenibles. La flexibilitat s una eina que monopolitzen exclusivament les empreses. La negociaci collectiva sha afeblit substancialment. I, com no podia ser daltra

manera, els desocupats es troben constantment en entredit s a dir, que si a loctubre de 2011 hi havien 4.360.926 aturats registrats en les oficines de lINEM, al gener de 2013 hi havia inscrits 4.980.778, gaireb 620.000 desocupats ms, encara que si fssim cas a la EPA les seves dades sn ms aterridores, ressenyant que el 4t trimestre de 2012 es van arribar gaireb als sis milions de desocupats (5.965.400 -26,02%-). Amb levaporitzaci de lautoritzaci administrativa per als acomiadaments collectius i la disminuci del cost per acomiadament improcedent, les empreses han fet el que era predictible, aprofiten locasi per a acomiadar treballadors amb ms antiguitat, pagant indemnitzacions ridcules. O, en el millor dels casos, aquests treballadors i treballadores

shan vist davant la disjuntiva de reduir el seu salari, disminuir la jornada laboral o suspendre temporalment el contracte de treball, tot aix enfront duna possible prdua del lloc de treball, el qual tampoc es troba garantit, un xantatge en tota regla. En conclusi, al costat del limitat xit aconseguit i davant les restrictivssimes perspectives de que millori en el futur la situaci socioeconmica, la conseqncia actual de la reforma laboral de 2012 ha estat el desmantellament dun bon nombre de drets sociolaborals, conquistats per la constant i incansable lluita obrera. No obstant aix, no hem de cedir en lobstinaci i insistir fins a recuperar els espais perduts, altres lluites ens estan demostrant que si es pot, noms de nosaltres dependr.

Cap a un nou paradigma social i meditic de defensa dels drets laborals: el cas de Marcos Andrs Armenteros
Moiss Rial. Secretari de Comunicaci de CGT Catalunya

l cas de Marcos Andrs Armenteros, s el dun treballador acomiadat de Telefnica pel fet de patir una hrnia discal que el va obligar a estar de baixa per causa mdica justificada durant un total de 31 dies durant el 2010. Ell havia treballat com a operador tcnic a Telefnica des de fa ms de dues dcades i pateix dolors desquena des de feia 5 anys. Aquesta patologia, que pot ser com a diversos perfils professionals, se li ha dafegir la deriva daprofitar la darrera reforma laboral del PP, que va comptar amb el suport de CIU entre daltres, que facilita lacomiadament de forma arbitrria, degut a que les empreses poden acomiadar un treballador per causes objectives (20 dies per any treballat dindemnitzaci, amb un any lmit de salari) per faltar deu dies a la feina, tot i tenir una baixa mdica justificada, al llarg de dos mesos consecutius. Aquesta nova regulaci sest utilitzant de forma arbitrria per cometre acomiada-

ments com el cas de Marcos i tants daltres annims, en pro dampliar rendes del capital via expulsar treballadors amb drets adquirits, per nous contractes amb subsalaris i precaris, i alhora treures de sobre treballadors reivindicatius. Fruit de trobada entre sindicalistes de Telefnica i diputats al Parlament, es for una reuni amb el director territorial de Telefnica a Catalunya, en Quim Faura, i es va garantir no cometre nous acomiadaments similars, per sense voler readmetre a Marcos, malgrat els milionaris contractes pblics de Telefnica t vigents amb la Generalitat de Catalunya. I no oblidem que, malgrat el fet de que sigui una multinacional com Telefnica amb capacitat per garantir silencis meditics via publicitat, ha tingut una resposta social al carrer, amb vagues de fam incloses, afegint-shi solidriament sindicalistes de diverses organitzacions sindicals. I el fet que mitjanant les xarxes socials, shagi trencat el setge meditic, amb Trending Topics a Twitter com #marcosReadmisin en ple Congrs Mundial de Mbils #MWC13, obre un nou paradigma de la mobilitzaci social i virtual, on qui avantposa

maximitzar les rendes del capital, a la dignitat de la classe treballadora i la seva salut laboral, sexposa a un descrdit social i de marca davant els propis usuaris i consumidors, a multinacionals com Telefnica/Movistar, que ja no tenen el monopoli del con-

trol de la informaci, en un procs dempoderament social i duni de lluites socials i sindicals en favor dels drets laborals, que en el futur ser creixent i determinant per la lluita continua cap a la justcia social i dignitat dels i les treballadores.

mitjans de febrer de lany passat, el govern de Mariano Rajoy va posar en marxa la reforma laboral ms agressiva de les darreres dcades. Una reforma que entre daltres bestieses obria encara ms les portes a la flexibilitat interna i externa de les empreses mitjanant: acomiadaments improcedents, acomiadaments objectius, expedients de regulaci docupaci... amb indemnitzacions ms barates i trmits ms tous. Lesmentada reforma ha contribut de manera fonamental a laugment de persones en atur i dels acomiadaments individuals i collectius, a la rebaixa substancial de les indemnitzacions per acomiadament i a facilitar a les empreses de manera quasi absoluta ladequaci de les plantilles als seus interessos econmics, laborals i socials (facilitant la persecuci sindical) No obstant, no sembla aquesta la impressi de la realitat laboral que t el PP pel que fa als seus treballadors de la seu nacional (dEspanya). Aix, el senyor Floriano considerava al senyor Seplveda (exalcalde imputat en el cas Gurtel) un funcionari del partit, protegit per lEstatut dels Treballadors, al qual no era senzill fer fora. Pocs dies desprs el tema sembla que es va solucionar. Per, encara no sabem per quina frmula i si es van acollir a la seva prpia reforma laboral (tant lempresari com el treballador, tots dos del PP) El cas que suscita encara ms indignaci popular i collectiva s el del senyor Brcenas. La direcci de la seva empresa (senyora Cospedal, secretaria general) ve a dir que fa dos anys se li fer un acomiadament pactat i diferit pel qual ha estat cobrant ms de 21.000 mensuals (amb prorrateig de pagues extres) i cotitzant a la Seguridad Social per all de la legalitat (no com els sobres) Per, lesmentat exgerent i extresorer ha presentat demanda dacomiadament improcedent perqu considera que aquest pagaments se li feien en condici dassessor, amb despatx, secretaria... i que aquesta relaci contractual sha trencat unilateralment i sense el seu coneixement i consentiment. A ms, argumenta que no ha ostentat crrec de representaci sindical, suposo que amb aquest darrer argument intenta facilitar la conciliaci! Tot i lespectacle deplorable que est donant el partit que detenta el govern central i una majoria dels governs autonmics i municipals, no se macudiria fer desquirol i recomanar a la seva direcci que treguin ja el document de la rescissi de contracte pactada de fa dos anys o que revisin les mesures dacomiadament objectiu que hi ha a la seva reforma laboral i se les apliquin a un treballador que reconeix comptes a Sussa per valor de 38 milions deuros... Potser, fora millor que facin un ERO dextinci dactivitat de lempresa PP.

10 Treball - Economia

Setembre de 2012

Pobresa al cor del sistema

Alba Gmez

En un pas ben governat, la pobresa fa vergonya. En un pas mal governat, la riquesa fa vergonya (Confuci) Podem parlar a Catalunya dun Estat democrtic quan ms de mig mili de persones no tenen dret de gaudir duna vida digna? Quan una de cada cinc persones lluita cada dia per menjar o per dormir? Quan una de cada tres ancianes ha de convertir leconomia domstica en un trencaclosques per arribar a final de mes? Quan centenars de persones malviuen en assentaments i una de cada tres aturades no cobra la prestaci? Davant el buit i la manca dexpectatives, la societat civil t molts reptes i tamb moltes coses a dir. El 28 de gener al migdia, una inspectora de la Conselleria de Benestar i Famlia de la Generalitat va entrar a lAteneu Popular Julia Romera de Santa Coloma de Gramenet per advertir a les voluntries del collectiu Menjar per a tothom que en aquell moment estaven servint el dinar a una trentena de venes sense recursos que clausuraria el seu menjador social perqu no complia la normativa de la Generalitat. Aquest servei, que ofereix un plat calent a una trentena de persones dos dies a la setmana, no disposa de llicncia perqu s una iniciativa popular i provisional: el venat la va posar en marxa el 2010 per fer front a la manca de places municipals de menjador social. Dues setmanes abans daquest fet, la Gurdia Urbana, la Policia Nacional espanyola i els Mossos dEsquadra van entrar a dues naus industrials del carrer Zamora, al barri barcelon del Poblenou, per desallotjar sense haver avisat 47 persones dorigen subsahari que habitaven un dels recintes. Les van deixar a la intemprie. Sn dues mostres de com el bra legal o policial de ladministraci pblica pot acabar desprotegint la poblaci ms vulnerable; de com la poltica arriba a un atzucac quan toca garantir els drets bsics de la poblaci. A casa nostra, situacions que ens semblaven extremes shan anat naturalitzant: una de cada quatre catalanes t dificultats per subsistir i hi ha 840.000 persones a latur i milers que han perdut la llar o estan a punt de perdre-la. No obstant aix, les administracions continuen retallant els serveis socials. Com hem arribat fins aqu?

Hi ha un altre collectiu al qual la desigualtat afecta per partida doble, recorda Pineda, les dones. La desigualtat, a casa nostra, s molt sexista, conclou la sociloga, i afegeix que tres de cada quatre treballadores precries sn dones.

Des de baix
Les lluites contra la pobresa sn molt diverses: individuals o collectives, caritatives (com la recollida daliments) o emancipadores (com els plans integrals o les accions de desenvolupament comunitari). Tradicionalment, les organitzacions privades i religioses han monopolitzat lacci caritativa al nostre pas, en alguns casos, sense qestionar les injustcies del sistema. El 2012, per exemple, les 4.000 voluntries de Critas van atendre 260.000 persones empobrides. Hi ha moltes organitzacions, com la Creu Roja, Arrels o el Banc dels aliments, que brinden lajut que ladministraci pblica ha deixat doferir. Fixemnos-hi: lAjuntament de Barcelona t disset menjadors socials que ofereixen 1.540 pats diaris, un nombre de places insuficients, tenint en compte que hi ha 3.000 persones sense llar a la ciutat. Per fer front al buit de ladministraci, cada dia germinen ms iniciatives venals, com el menjador social El Caliu impulsat pel venat del districte dHorta, que alimenta 120 persones, o el menjador de lAteneu Julia Romera, que la Generalitat amenaa de tancar. Havem detectat dos grups de venes: les que no poden cuinar perqu no tenen cuina i les que poden cuinar, per no tenen menjar, relata Jordi Garcia, un dels impulsors del menjador. Al menjador, atenen sobretot el primer grup de persones i la cooperativa de consum agroecolgic El cabs (tamb vinculada a lateneu) sencarrega doferir aliments a una desena de famlies del segon grup. Avui, desprs de gaireb tres anys de feina, el venat adverteix que desobeir lordre de tancament en cas que sacabi produint: Continuarem obrint el menjador mentre lAjuntament no ofereixi ms places, afirma Garcia. Una iniciativa diferent, la trobem al barri barcelon del Poblenou. All, un grup venal sorganitza per donar suport als assentaments: grups de persones, majoritriament dorigen subsahari, que malviuen en naus abandonades. Fa dotze anys que donem suport a la poblaci immigrada i ara en fa tres que vam crear la Xarxa de Suport als Assentaments per distribuir aliments als polgons, naus, assentaments i pisos pastera del barri, recorda Quim, membre de la Xarxa. Grcies a aquesta tasca, prop de 200 persones tenen accs a menjar i una vintena han pogut accedir a microcrdits per fer front a les despeses bsiques. Aquestes setmanes, la gent de la Xarxa dna suport a les ocupants de la nau del carrer Puigcerd, un dels assentaments de transhumncia ms importants del pas, que no t aigua corrent ni llum. Moltes de les persones que hi habiten es dedicaven a la venda ambulant o a buscar ferralla i el crac de la construcci i la reducci de les ferralles els ha empobrit fins a lmits extrems. El nostre problema s molt greu.

Mirades a la pobresa
La pobresa ve de lluny. Histricament, lesclavitud, el rgim de servitud feudal i el treball assalariat han lligat de mans i peus i han sotms la gent pobra als sectors poderosos i als mercats. La pobresa, doncs, s sistmica com recorda leconomista J. Iglesias del Seminari dEconomia Crtica Taifa perqu les persones assalariades solem percebre menys riquesa de la que produm. Mentre aquesta explotaci existeixi, no seradicar la pobresa, manifesta. El socileg Jordi Estivill, que ha dirigit lObservatori Catal de la Pobresa, la Vulnerabilitat i la Inclusi Social i

altres programes internacionals per organismes com lOIT, coincideix amb aquest punt de vista: Tot i que abans del capitalisme ja hi havia pobresa, aquest sistema la trasllada al cor i la fa estructural perqu obliga els pobres a esforar-se per deixar de serho. Per a Estivill, la crisi actual ha cronificat la pobresa i ha fet davallar ms gent a lextrema pobresa. Laia Pineda, coordinadora del Panell de Desigualtats a Catalunya (PaD) de la Fundaci Jaume Bofill, arriba a la mateixa conclusi: Limpacte ms gran daquesta recessi s que la societat sha vulnerabilitzat molt, hi ha menys cohesi social i hem viscut una prdua progressiva de benestar. A diferncia de les crisis anteriors, el nombre de gent protegida sha contret i hi ha ms persones que ho poden perdre tot dun dia per laltre. Ho explica el socileg Llus Sez: La classe mitjana ha deixat de ser resistent a la crisi i, avui, una empresria dxit pot caure de manera sobtada en una espiral decreixent i acabar en situaci dexclusi. Tant ell com Laia Pineda perfilen la definici de pobresa: s diferent caure en la pobresa de manera provisional que caure-hi de manera crnica. s diferent un jove que t el paraiges de la famlia que una persona jubilada o vdua, amb poques expectatives de sortir-ne, apunta Sez. I afegeix que els collectius amb ms risc dempobrir sn el jovent de 16 a 24 anys, les dones de ms de 55 anys, les llars dorigen immigrant o monoparental, les aturades i les persones incapacitades. Quan les persones romanen en situaci de pobresa de manera permanent, parlem dexclusi social, gent que voreja el marge i que s ignorada pels subsidis socials. La riquesa s dins de les persones, sentencia Guizo, un ve sense llar del Poblenou. No sequivoca: la pobresa no s noms la manca de recursos materials, sin tamb la manca de relacions. Les persones excloses per la societat sn les que, a ms de no tenir ingressos, han perdut els vincles socials famlia, amistats, venat..., el mitj imprescindible per integrar-se a la societat. La crisi actual tamb ha generat un nou grup de pobres: les working poor, treballadores que, malgrat tenir feina, no poden viure dignament. Viuen els

efectes de la flexibilitzaci del mercat de treball dissenyada als anys 80. Imaginem que, un dia, mentre caminem, ens treuen el casc. Nosaltres podem continuar avanant i no passa res, per, quan caigui una pedregada, no tindrem casc per protegir-nos i haurem dentomar els cops, illustra Llus Sez. A lEstat espanyol, est pedregant: vivim els efectes de la reforma laboral i dun Salari Mnim Interprofessional ridcul, comparat amb el daltres estats europeus: 648 euros (a casa nostra), al costat dels 1.398 euros de Frana o els 1.462 euros dIrlanda.

que la crisi no ha aconseguit capgirar.

Enriquir-se empobrint
El 2011, un directiu dInditex guanyava mil vegades ms que una treballadora mitjana de la seva plantilla. No s un cas allat. Tot i que, a casa nostra, sempre hi ha hagut gent rica i pobra, la distncia entre una i altra mai no shavia dilatat tant. Tant s aix que, en una mateixa ciutat com Barcelona, una famlia de Pedralbes disposa duna renda set vegades ms alta que una de Nou Barris. La desigualtat, a lEstat espanyol, es va produir abans de la crisi perqu les poltiques correctores els impostos i els serveis socials no van servir per redistribuir la riquesa, explica Guillermo Fernndez, investigador de la Fundaci FOESASA. Avui, lEstat espanyol ha batut tots els rcords: s el ms desigual dEuropa i es troba als antpodes de Sucia, Finlndia, Noruega i Holanda, els estats ms igualitaris i amb les prestacions socials ms slides del continent. El sistema econmic permet les apropiacions indegudes per part duna elit econmica i el sistema poltic les consagra amb lleis com lamnistia fiscal, apunta Sez. Jose Iglesias estira el mateix fil i el porta ms enll: Mentre la societat en massa sempobreix, el capital gaudeix duna situaci immillorable. De fet, argumenta, si la gent treballa, sempobreix perqu el sou baixa i, si no treballa, sempobreix perqu es queda sense ingressos. s el cas de Plcido, un jove nascut a la Repblica Democrtica del Congo que recorre la ciutat de Barcelona amb el currculum a la m. Sofereix per fer qualsevol tipus de feina. Ara fa tretze anys que va arribar a Catalunya i en fa cinc que no troba feina perqu el mercat laboral s un desert per a ell. Aquest sistema deixa els immigrants al carrer, sense cap opci, denuncia. Tot i que t el perms de residncia, se sent desemparat, sense recursos ni illusi per tirar endavant. La poblaci nouvinguda i, especialment, les darreres persones que han arribat de lfrica subsahariana t un risc del 80% de patir pobresa severa.

Privaci s pobresa
Qu s el llindar de la pobresa? Una frmula numrica molt qestionable que canvia any rere any. Hem de fugir de la mitologia de les xifres, adverteix Estivill. Per aix, moltes veus parlen de privacions per esbrossar la pobresa. Qu passa amb tota la gent que supera el llindar de pobresa, per no pot assolir els serveis bsics?, es pregunta Laia Pineda per explicar lescala de privacions de la ciutadania. Segons ella, quan les privacions afecten aspectes com la dieta, lhabitatge, el vestit, la calefacci o les vacances, estan empobrint les persones, tot i que les estadstiques, aix, no ho recullin.

Sense escuts
Una llar amb recursos t catorze vegades ms possibilitats dassolir un ttol postobligatori que una llar empobrida. s una dada greu si tenim en compte que leducaci s un dels tres grans escuts que tenim la ciutadania per defugir la pobresa. Els altres dos escuts sn la famlia i el treball. Hem perdut els escuts, manifesta Llus Sez: Sha retallat la inversi educativa, no es crea ocupaci digna i les famlies shan fragmentat, sobreendeutat i han estat abandonades pels governs. Si aquests governs garantissin els tres escuts socials, les taxes de pobresa minvarien. Aix ho va fer Finlndia. Lany 1994, tenia una taxa datur del 20% i, per combatrel, va invertir en educaci, finanant un sistema educatiu excellent. Vuit anys ms tard, latur havia davallat fins al 6%, una xifra

Setembre de 2012

Treball - Economia 11

Porto deu anys lluny de la famlia i mhan deixat penjat al carrer, manifesta Guizo, que acaba de veure com tapiaven el local que estava ocupant. Si en lloc de deixar-nos al carrer, la policia ens ajuds, tot aniria millor, manifesta. Al seu costat, Desmo, que va arribar de Jamaica, recorda que el nostre pas t 800.000 pisos buits: Si es destins noms el 10% a acollir la gent que no tenim res, se solucionaria el problema. Aquest jamaic explica que, molts dies, sen va a dormir sense haver pogut menjar: Noms volem aprendre, treballar i menjar, per la policia ens controla i ens persegueix, denuncia. Jord, membre de lAssemblea Social Poblenou, coincideix amb Desmo: No s que ladministraci ajudi poc els collectius ms vulnerables, sin que els perjudica. Si, per exemple, lAjuntament no garanteix laigua potable a aquests vens, almenys que no els multi quan vagin a buscar aigua, defensa. Segons ell, el barraquisme i la persecuci daquesta gent sense recursos palesen un rgim dapartheid encobert en qu milers de persones sense papers sn marginades per ladministraci. Davant de tot aix, per qu no hi ha ms revoltes? Jordi Estivill t una explicaci: Cap revoluci so-

cial lhan fet els ms pobres perqu ser pobre s una feina molt dura, la ms dura de totes: subsistir dia rere dia crema molt. Avui, doncs, encara no hi ha conscincia ni organitzaci collectiva de la pobresa, sols hi ha milers de persones que lluiten per subsistir. Potser un dia esclatar la revolta, per, mentrestant, veurem com es continuen sucidant pensionistes en comptes de banquers, com va passar el 1929.

NISSAN: Punt i final

Secci Sindical CGT Nissan Zona Franca

La gent rica t cara

Els dos collectius ms opacs i menys estudiats a casa nostra sn els de lextrema riquesa i lextrema pobresa, adverteix Estivill. I es pregunta: Sabem fins a quin punt la gent ms rica de Catalunya participa en els circuits financers internacionals?. Segons ell, ens manquen dades i ens hem de guiar per les intucions: Intum que els grans directius de banca shan enriquit amb la crisi perqu han especulat amb els nostres diners; intum que se nhan beneficiat perqu, abans, la riquesa era industrial i, ara, s financera. A lEstat espanyol, la poca pressi fiscal que recau sobre les grans fortunes una pressi que, segons lEurostat, ha caigut 10,2% no contribueix a

lluitar contra el frau ni lopacitat de la riquesa. Amb tot, encara tenim algunes xifres a labast. Sabem, per exemple, que el 10% de declarants de lEstat espanyol concentren el 50% del patrimoni. Sabem que, lany 2010, a lEstat Espanyol, hi havia 143.000 milionries (Informe sobre riquesa al Mn) i que aquest Estat ocupava, segons la consultora Deloitte, el nov lloc del rnquing amb ms milionaries del mn. Tamb sabem que, a lEstat espanyol, l1% de les rendes superiors acaparen el 8,8% de la riquesa anual del pas. Tanmateix, quin rostre tenen les persones que acumulen ms riquesa a casa nostra? La revista Forbes posa una mica de llum sobre la pregunta: el 2012, hi havia setze persones es-

panyoles amb una fortuna superior als mil milions de dlars, ciutadanes acceptades als rnquing de les grans fortunes mundials. Al capdamunt, trobem Amancio Ortega, fundador de Zara, que t la cinquena fortuna ms quantiosa del mn. A dalt de larticle podeu consultar la llista (segona imatge). Al marge de les fortunes declarades, es calcula que, al mn, hi ha entre 21 i 32 bilions de dlars amagats en paradisos fiscals (Tax Justice Network), una xifra que depassa de llarg els 50.000 milions de dlars que, segons el PNUD, es necessiten per eradicar la fam al mn. * Article dAlba Gmez publicat al nm. 304 del setmanari Directa.

Programari per prevenir malalties relacionades amb ordinadors

Paco Pozo Secretari de Salut Laboral CGT Catalunya

es malalties relacionades amb els ordinadors augmenten a mesura que es fa un s cada vegada ms intensiu dells. La situaci i altura de lordinador, la cadira i la taula en la qual sutilitzi, aix com la postura de lusuari, intervenen de forma directa en laparici daquest tipus de dolncies. No cal dir que shan de tenir en compte les disposicions legals i recomanacions dergonomia i seguretat en el treball que podeu trobar a la xarxa (INSHT, Gencat,...). Des de la Secretaria de Salut Laboral us recomanem una srie de programes, que podeu trobar a la Xarxa de manera gratuita, dedicats a combatre la fatiga i altres problemes derivats de contnues jornades enfront de lordinador, per obligar a lusuari/a a realitzar pauses laborals cada cert temps; ho fan mitjanant el bloqueig en major o menor mesura de lequip durant perodes que es poden regular. Durant aquestes parades s aconsellable aixecar-se de lordinador, almenys deu minuts cada hora, i caminar o realitzar alguns exercicis senzills de estiraments. Alguns daquests programes sn: Quicksilver. Facilita lautomatitzaci de tasques que es repeteixen amb freqncia, la qual cosa s una forma devitar clics de ratol i moviments innecessaris i optimitzar la productivitat enfront de lordinador. Est orientat per substituir la majoria de les accions habituals per combinacions de tecles que llancen programes, obren documents o els envien per correu electrnic. Per Mac. TimeOut. La seva funci reguladora ms destacada, entre moltes altres, s que permet ajustar el nivell de transparncia del fons de pantalla. A ms, ofereix la

possibilitat de posposar els descansos i el temps que triga a enfosquir-se la pantalla, un acte que marca linici del descans. Entre les caracterstiques del programa, est la possibilitat dexecutar aplicacions en iniciar i acabar els descansos. Una utilitat daquesta funci s activar lestat absent al programa de missatgeria. Es troba en la Mac App Store de manera gratuta. Big Stretch. Disponible per Windows, versions 7 i 8 incloses, s un programa molt senzill i intutiu dusar que recorda quan sha de fer una pausa per evitar la sndrome RSI i convida a la realitzaci duna srie dexercicis destiraments de les extremitats i lesquena. Una bona cadira s indispensable, i no est de menys tenir coixins per a les mans i colzes o un teclat no massa elevat.

Els ordinadors porttils, pel seu disseny, poden produir dolncies desprs dun s continuat sense les condicions adequades. Existeix tota una gamma de productes per adequar-los a les posicions saludables en qu hauria de treballar lusuari, per aquests accessoris no sn substitubles pels necessaris temps de descans, que es poden regular mitjanant aquests programes. Existeixen dos tipus de pauses: normals i curtes. Les pauses cridades normals estan pensades per fer-les una vegada cada hora de treball i per un perode no inferior a deu minuts. Les pauses curtes se solen programar cada deu o quinze minuts i per un temps dentre quinze i trenta segons. Alguns programes ofereixen la possibilitat de configurar tres tipus de pauses segons la durada i intervals de cadascuna.

En les pauses curtes es pot relaxar la vista mirant el ms lluny possible i canviant el punt denfocament. El fet de fixar la mirada durant molt temps en un mateix punt, per exemple un monitor, produeix una srie de problemes oculars que poden prevenir-se en la majoria dels casos amb uns senzills consells. Perqu les pauses siguin ms efectives es poden realitzar exercicis destiraments. Alguns programes inclouen imatges i vdeos amb les postures que ha dadoptar lusuari perqu serveixin de guia a lhora de fer-los. Sn exercicis senzills que estan pensats perqu es puguin dur a terme a casa o en el lloc de treball i utilitzant els objectes que puguin estar a labast, com la cadira i la taula. Cada postura exercita una part del cos, i es realitzen en sries que canvien en cada pausa.

l resultat final de les negociacions de conveni a Nissan es veia venir. Desprs dinnombrables reunions de lanomenat Pla de Competitivitat, lempresa es va acabar sortint amb la seva. Al final CCOO i UGT, es van sumar a lacord que primer havia ratificar SIGEN-USOC. Annexat a lacord durant el dia 28 de gener es va signar una mena daclariment de diversos dels punts de lacord. Aquest acord inclou, entre daltres, els punts segents: Augment del temps de treball diari. Augment de dies de treball anuals. Passem de 218 a 220 + 3 dissabtes addicionals. Creaci duna borsa de dies amb gesti per part de lempresa dels dies de descans dels treballadors, (-25 / +25). Incloent els dies generats per flexibilitat i 2 o 3 dels 7 flotings de cada treballador. Canvi en el perode de vacances, de juliol a setembre, en funci de les produccions. Nou salari dels treballadors de Nissan, doble escala salarial, amb salaris ms baixos per als nous treballadors contractats. Increment saturaci al 100%. Durant els ltims dies de gener es va estar discutint la forma descriure un acord, que estableix les pitjors condicions que es recorden a Nissan. En un primer moment, tots els sindicats vam donar una resposta negativa a la voluntat de lempresa de canviar les nostres condicions de treball, en aspectes com laugment de jornada, discriminaci salarial, increment dels ritmes, ... lnies vermelles, es feien dir. El temps va permetre que les postures hanessin canviat i aquells que negaven una i altra vegada no compartir aquestes idees, al final van acabar acceptant la proposta de la Direcci. Des de la CGT valorem aquest acord com negatiu per als drets i condicions dels treballadors. No podem acceptar que sestableixin acords que nicament busquen millorar el resultat econmic de lempresa. Les mesures acordades en aquest pacte sn mesures contrries a la nostra idea de defensar els drets dels trabajadorxs, sn mesures que augmenten la precarietat, ms ritmes, menys salari, sn mesures que augmenten latur, com els augments de jornada, quan haurem repartir el treball per generar ocupaci. Des de la CGT tenim clara una cosa, els signants no ens representen.

12 Treball - Economia

Setembre de 2012

Retalls de lactualitat... en aquesta crisi/estafa

Redacci

Les empreses li van endossar al Fogasa salaris sense pagar per ms de 1530 milions deuros durant el 2012
La despesa del Fons de Garantia Salarial (Fogasa) en prestacions es va situar en 1.530,1 milions deuros el 2012 a lEstat espanyol, fet que suposa un 2% ms que el 2011, segons dades del Ministeri dOcupaci i Seguretat Social. Daquesta manera, el Fogasa, organisme encarregat del pagament de salaris i indemnitzacions als treballadors dempreses en concurs o insolvents, consumir el 2012 un 22,4% ms del pressupostat inicialment per al conjunt de lany (uns 1.250 milions deuros). Tanmateix, el Consell de Ministres va aprovar el passat 19 doctubre un suplement de crdit en el pressupost del Fogasa per import de 300 milions deuros, finanats amb crrec al romanent de tresoreria del propi organisme, destinat a atendre el pagament de prestacions. Amb aquest suplement sha aconseguit cobrir tota la despesa realitzada pel Fogasa el 2012. De la despesa total efectuada lany passat per lorganisme, 501.900.000 deuros van correspondre al pagament de salaris, un 3,4% menys que el 2011, mentre que 1.028,1 milions deuros es van dedicar a labonament dindemnitzacions, un 4,86% ms. El Fogasa va abonar lany passat 568 milions deuros, un 6,6% menys, en prestacions derivades dexecucions laborals, en les quals sinclouen els salaris i indemnitzacions pendents de pagament motivats per la declaraci dinsolvncia provisional o definitiva de les empreses. Daltra banda, lorganisme va dedicar una mica ms

de 642 milions, un 7,3% ms que el 2011, a prestacions derivades de procediments concursals (salaris i indemnitzacions fruit de la suspensi de pagaments, fallida i concurs dempreses, aix com procediments transnacionals). Aix mateix, va destinar 320 milions deuros, un 9,1% ms, a pagar les indemnitzacions que sn de la seva responsabilitat directa i per a les quals no es requereix la declaraci dinsolvncia o concurs de lempresa. Dacord amb les dades del Ministeri dOcupaci, un total de 254.931 treballadors van rebre prestacions per part del Fogasa el 2012, un 1,1% ms que el 2011, quan els beneficiaris van ascendir a 252.159. Catalunya va ser on ms pagaments es van efectuar el 2012, amb 338.700.000 deuros, seguida del Pas Valenci (184.600.000), Andalusia (175.400.000), Madrid (149.100.000) i Pas Basc (124,9 milions). A continuaci es van situar Castella i Lle (91 milions), Galcia (82 milions), Castella-la Manxa (76,1 milions), Arag (61,8 milions), Mrcia (51,9 milions), Astries (39,2 milions),

Canries (38,4 milions), Navarra (27,8 milions), Balears (27,4 milions) , Extremadura (22,4 milions), Cantbria (19,3 milions), i la Rioja (17,4 milions).

Els assalariats a lEstat espanyol pateixen la major reculada de poder adquisitiu des de 1982
Els assalariats perden lany 2012 1,6 punts de poder adquisitiu, la major reculada des de 1982, i els convenis nous registren augments de salaris de tot just un 0,7%, quan en els pactes rubricats en anys anteriors, i encara vigents, lincrement era del 1,54%. 2012 va ser un bon any per als salaris, de la mateixa manera que no ho va ser per a locupaci, no ho va ser per als comptes pblics, i no ho va ser per a les finances. En 12 mesos tot just van pujar un 1,3%, segons el Ministeri dOcupaci. La pujada ms baixa de la srie histrica, que es remunta a 1981. Mentre, els preus van crixer un 2,9%. La resta de les dues dades conclou que els assalariats van perdre 1,6 punts percentuals de poder adquisitiu a lEstat espanyol. Cal

remuntar-se a 1982 quan la inflaci estava en el 14% per a trobar una diferncia similar a lacabar lany. La pressi sobre els salaris va crixer lany passat. Duna banda, CEOE i els sindicats majoritaris, UGT i CCOO, van arribar a un pacte per a la seva contenci. Les centrals van recomanar als seus representants en les taules de negociaci que no reclamessin pujades superiors al 0,5%; i la patronal va aconsellar als seus que no cedissin ms enll daquest percentatge, tot i que en els convenis nous signats lany 2012 laugment pactat va ser del 0,7% de mitjana. Lincrement mig del 1,3% resulta de sumar a lestadstica els convenis encara vigents danys anteriors, en els quals la pujada arriba al 1,5%. Per laltre costat, la inflaci va pujar molt ms del previst. Aquell pacte oferia moderaci en els salaris a canvi de contenci en els preus perqu lesfor (i la prdua de poder adquisitiu fos menor). Per el passat any la gasolina va pujar un 3,7%. El Govern va tirar ms fusta a la foguera de lIPC al pujar lIVA, les taxes universitries i el copagament sanitari. I finalment, lesfor dels assalariats (una vegada ms) no es va veure acompanyat pels empresaris en la reducci dels seus marges de beneficis. Amb aquests elements el saldo provisional de lIPC va ser del 2,9%. El resultat ha estat que els salaris shan devaluat en 1,6 punts percentuals. No obstant aix, cal tenir en compte que aquesta s una dada provisional ja que no es tanca definitivament fins a un parell dexercicis desprs (sn moltes les empreses i sectors que signen convenis bastants mesos i, fins i tot, algun any desprs que el vell hagi expirat). A ms, encara no es computa limpacte de lentrada en funcionament de les clusules de revisi que garanteixen el poder adquisitiu dels treballadors, que empara solament al 41,8% dels assalariats amb conveni. No obstant aix, en el pacte salarial de sindicats i patronal es va dissenyar un tipus de clusula que limitava el seu efecte fins

a laugment de la inflaci de la zona euro, que al desembre es va situar en el 2,2%, pel que el paraigua de la garantia salarial s menor que en altres exercicis. Per la pressi sobre els salaris no es limita a les dades que es reflecteixen en aquesta estadstica, sin que probablement la prdua de poder adquisitiu supera els citats 1,6 punts, ja que aquesta srie recull solament als assalariats emparats per la negociaci collectiva, entorn duns 10 milions de treballadors. Daquests, solament uns sis milions tenen un conveni plenament vigent i aix suposa que les seves clusules econmiques no operen fins que no es renovi. Conseqncia: el seu sou est congelat de fet. A aquest element cal sumar un que va entrar en escena amb la reforma laboral: la possibilitat que tenen els empresaris per a reduir unilateralment tot sou que estigui per sobre dels pactes en un conveni i la major facilitat per a incomplir lacordat en aquests, els anomenats despenjaments. Cap daquests elements figura en lestadstica, pel que es pot concloure que la prdua de poder adquisitiu dels sous s major de la que reflecteixen les dades. La moderaci salarial era una de les finalitats confessades del Govern amb la reforma laboral i dels anomenats agents socials amb el pacte del passat any. Al formar part de la zona euro, Espanya no pot devaluar la seva moneda, el mecanisme tradicional i senzill perqu una economia recuperi competitivitat (en la crisi dels anys noranta es va recrrer a la devaluaci de la pesseta diverses vegades). Aix que laltra via s la devaluaci salarial per a reduir els costos de producci. Tots els elements que shan conjugat en 2012 per a contenir els salaris, segueixen vigents en aquest any. El pacte de rendes, vigent fins a 2014, recomana que aquest any la pujada salarial sigui del 0,6%. Cada vegada sn ms les empreses que recorren als despenjaments de convenis. Tot indica que la tendncia es perllongar i probablement saguditzar el 2013. En nom de la competitivitat i del manteniment dels marges de benefici empresarial es segur castigant els treballadors i treballadores, accentuant la prdua de poder adquisitiu i enfonsant encara ms el ja molt llastimat consum intern.

LIPC de Catalunya del 2012 ms elevat que la mitjana de lEstat espanyol

LIPC 2012 de Catalunya va ascendir al 3,6%, mentre que lIPC 2012 al conjunt de lestat espanyol es quedava al 2,9%, un diferencial del 0,7% que repercuteix en les rendes salarials i suposa que els convenis collectius a Catalunya que garanteixi pujada de lIPC

Setembre de 2012

Treball - Economia 13

vinculat a lIPC de lEstat espanyol perdran un 0,7% de poder adquisitiu, fet com a majoria de convenis sectorials i dempresa. Aquest fet comporta una prdua del 12,41% de lactualitzaci del poder adquisitiu anual, pel diferencial del 0,7% de lIPC al convenis regulats per lIPC Estatal.

El nombre de desocupats a Catalunya arriba a 885.100 persones a finals de 2012 segons lEPA
Un total de 45.000 persones que viuen a Catalunya van perdre la seva feina durant el quart trimestre del 2012, fixant la taxa datur en el 23,9%. Aquesta taxa suposa trencar el mxim histric assolit el primer trimestre de 1985 amb un 22,8% de taxa datur. Aix, i segons lltima Enquesta de Poblaci Activa (EPA) publicada per

lINE, el nombre de desocupats a Catalunya quedava fixat en acabar lany 2012 en 885.100 persones, gaireb 110.000 ms que en el mateix perode de 2011. Amb aquestes xifres, Catalunya se situa com la segona comunitat autnoma on ms va pujar latur en el darrer any, noms superada per Andalusia, que amb una taxa del 35,86%, t 194.000 persones ms a latur que en el mateix perode de lany 2011. Pel que fa al conjunt de lEstat la taxa datur ha quedat fixada en el 26,02%, amb 187.300 desocupades ms i assolint un nou mxim histric daturats amb un total de 5.965.400 persones, fregant la barrera dels sis milions. En tot lany 2012, la xifra total de desocupats es va incrementar en 691.700 persones, 187.300 delles en el quart trimestre.

57,6%, segons Eurostat, loficina estadstica europea. Quant a la zona de leuro, latur juvenil va arribar el novembre de 2012 el 24,4%, i el 23,7% en el conjunt de la Uni Europea, desprs del 21,6% i el 22,2% registrats respectivament en el mateix mes del 2011. Les taxes ms baixes datur entre la gent jove es van registrar a Alemanya (8,1%), ustria (9%) i Holanda (9,7%).

LEstat espanyol s on ms augmenta latur de llarga durada de la UE

Entre 2008 i 2011, latur de llarga durada va pujar a Espanya en 1,6 milions de persones, el 43% de lincrement total registrat a la UE (3,7 milions), segons un estudi publicat per la Comissi Europea. Els pasos amb menor atur de llarga durada sn ustria, Luxemburg, Holanda, els estats nrdics i Xipre. Desprs Espanya, els increments ms importants es van registrar al Regne Unit (400.000 persones), Frana i Itlia (al voltant de 300.000 persones), Grcia i Polnia (240.000) i Portugal i Irlan-

Latur juvenil a lEstat espanyol arriba al 57,6%

La desocupaci juvenil segueix en ala: a lEstat espanyol, el 57,6% dels menors de 25 anys estava a latur el novembre de 2012. Es tracta duna xifra rcord noms igualada per Grcia, on la taxa datur juvenil s tamb del

da (150.000). En contrast, a Alemanya latur de llarga durada disminueix durant el mateix perode en gaireb 500.000 persones. El 2011, gaireb 10 milions de desocupats europeus (el 4,2% de la poblaci activa) portava sense feina ms de 12 mesos. Els pasos amb una menor taxa datur de llarga durada (inferior al 2%) sn ustria, Luxemburg, Pasos Baixos, els pasos nrdics i Xipre. A lextrem oposat se situa Espanya, amb 2 milions daturats de llarga durada, el que situa la taxa en el 8% de la poblaci activa, una xifra noms superada per Eslovquia. Desprs Espanya, els pasos amb ms atur de llarga durada sn Grcia, Irlanda i els pasos Bltics. Espanya acapara ms del 21% daturats de llarga durada de la UE , tot i representar menys del 10% de la poblaci activa comunitria. En canvi, Alemanya representa el 12% dels aturats de llarga durada de la UE, tot i que la seva quota en el mercat laboral europeu s a prop del 18%. Les tendncies en matria social i docupaci estan divergint significativament en diferents parts de la UE. Est sorgint una nova divisi entre els pasos que semblen atrapats en una espiral descendent de caiguda de producci, massiu augment de latur i erosi de la renda disponible i aquells que almenys fins ara han mostrat ms resistncia, en part grcies a un millor funcionament dels mercats laborals i sistemes ms robustos de protecci social, segons apunta linforme, que avisa dun fort deteriorament de la situaci en els pasos del sud i lest dEuropa pel fet que lefecte dels estabilitzadors automtics nacionals com la prestaci per desocupaci, que van jugar un paper important a lhora de mantenir la despesa de les llars i protegir els ms vulnerables en la primera fase de la crisi, shan debilitat notablement. A ms la crisi no ha impactat de manera uniforme a tota la poblaci sin que sovint ha condut a una situaci fins i tot pitjor per als grups que es trobaven ja en una situaci de gran risc, especialment els joves, els nens i els immigrants. Entre 2009 i 2011, la renda disponible bruta de les llars ha baixat en dos teros dels Estats membres de la UE. Les disminucions ms importants shan registrat a Grcia (17%), Espanya (8%), Xipre (7%) i Irlanda (5%).

Cal remarcar lempitjorament de les condicions i oportunitats dels aturats de llarga duraci, que a Catalunya han augmentat en totes les seves vessants. Pel que fa a les persones que fa ms dun any que no tenen feina, en aquest any daplicaci de la reforma laboral han augmentat en 40.608, assolint la xifra de 253.526 persones, un 19,07% ms que lany anterior. Aquesta xifra representa quasi el 40% de tots els aturats, un 5% ms que lany anterior. Pel que fa als aturats que fa ms de dos anys que no tenen feina han augmentat en 19.719 persones, assolint la cota de 125.595 persones, un 18,62% ms que lany anterior, el que suposa un 19,41% del total dels aturats i el 49,54% dels aturats de llarga duraci. Si se sumen tots els aturats des de fa ms dun any, la xifra representa ja el 58,6% de totes les persones sense feina a Catalunya. Els majors de 45 anys sn el collectiu ms afectat per atur de llarga duraci, ja que sn el 61% daquestes persones sense feina des de fa 12 mesos i el 72% dels aurats des de fa ms de 24 mesos. Pel que fa a les prestacions, malgrat que latur registrat sha incrementat les persones beneficiries de prestacions per desocupaci shan redut i la taxa de cobertura sha situat en finalitzar 2012 en el 66,92% del total de persones registrades a les oficines de treball, un 6,22% menys que al mes de desembre de 2011. Lany 2012 va acabar amb el 33% del total de persones en situaci de desocupaci sense cobrar ni la prestaci per desocupaci ni el subsidi, segons dades de lEnquesta de Poblaci Activa (EPA). Per acabar amb aquesta situaci cal la retirada de la reforma laboral i que sadoptin mesures adreades principalment a les persones que continuen patint la crisi i que cada vegada es troben en una situaci ms vulnerable, lincrement del pressupost destinat a les poltiques de foment de locupaci i del pressupost destinat a les persones desocupades, amb lobjectiu de protegir adequadament a aquelles persones en situaci datur o que perden la seva feina.

La reforma laboral del PP dispara en un 20% latur de llarga durada a Catalunya

Els catalans que fa ms dun any que no tenen feina ja representen el 58,6% del total dels aturats. Les persones que fa ms de dos anys que no tenen feina augmenten en ms dun 18% i un de cada tres parats no va cobrar ni la prestaci per desocupaci ni el subsidi durant el 2012 La reforma laboral del Partit Popular (PP), contrriament al que tericament pretenia, ha estat un fracs i tan sols ha aconseguit augmentar latur, rebaixar la contractaci i lafiliaci a la seguretat social, reduir el nombre de beneficiaris de prestacions i empitjorar la situaci dels parats de llarga durada.

El 13,7% dels treballadors catalans, en risc de pobresa

Tenir una feina ja no s cap garantia per no caure en la pobresa. s la conclusi ms destacada a qu arriba un informe del Consell de Treball Econmic i Social de Catalunya La precaritzaci del mercat de treball, amb salaris ms baixos i contractes temporals o a jornada partida en sn les principals causes. Treballar en determinats sectors, com lagricultura o la construcci, neleva els riscos. Segons linforme hi ha una generalitzaci del risc de pobresa i poques persones poden considerar que no es trobaran en una situaci com aquesta. Tamb denuncia que el sistema de protecci social sorienta a les persones sense feina, per no cobreix els nous perfils de pobresa, i remarca que les retallades encara agreujen ms la situaci. Per aix reclamen a lAdministraci que prioritzi les poltiques actives dinserci laboral i recomanen la creaci duna nova ajuda per a aquelles persones que han quedat fora de la renda mnima dinserci.

14 Treball - Economia

Setembre de 2012

Notcies sindicals
Els carters de la ciutat de Barcelona es mobilitzen seguint les convocatries de la CGT
Tant el passat 21 de desembre en que un 80% dels treballadors de Correus van realitzar aturades i talls de trnsit i concentracions a diversos llocs de Barcelona, aix com concentracions a diversos centres de treball, com el 31 de gener, en que un 50% de la plantilla va seguir laturada de 4 hores i 300 treballadors es van concentrar davant loficina principal de Barcelona, la plantilla de Correus es va mobilitzar per denunciar la reducci de plantilla, i tamb contra les mobilitats indiscriminades fruit de la reestructuraci que planeja Correus, per tal destalviar en contractacions temporals. CGT considera que aquestes mesures produiran un deteriorament important en la qualitat del repartiment de la correspondncia, igual que sestan produint en altres sectors com la sanitat o lensenyament. Un cop ms ens trobem que el deute generat pels poderosos lhem dassumir amb la renncia a la prestaci dun servei pblic de qualitat i amb laugment de la precarietat dels treballadors que el presten. Des de 2009 la plantilla de carters de Barcelona sha redut en ms de cent persones, com a conseqncia de la adequaci de la plantilla al descens de trfic postal. Per aquest any 2013 lempresa ha decidit accelerar aquesta reducci, trencant lacord que es va mantenir amb les organitzacions sindicals de no moure de manera forosa a aquelles persones que resultin sobrants en els centres de treball on sapliquessin les mesures. Daquesta manera Correus preveu destruir el 2013 altres cent llocs de treball, els mateixos que en els ltims quatre anys. Al final del procs de mesurament, previst per a lany 2014, la plantilla de carters de Barcelona es reduir en un 25%, passant a ser dunes 900 persones davant de les 1200 que hi havia el 2009. A ms daquesta retallada de personal la plantilla de Correus ha patit tres congelacions salarials consecutives, la reducci dun 5% del salari per al personal funcionari (que encara representa un 30% de la plantilla), leliminaci de la paga extra de nadal de 2012 i la supressi del 50% dels dies dassumptes propis que en el seu ta enginyeria financera, banc dolent del ma incls, i a canvi destrictes condicions. Els estafats per preferents haurien dassumir prdues (burden sharing), no es garanteix res als clients (desnonats, hipotecats, pymes, estalviadors) i caldr acomiadar a milers de treballadors. Al Banc de Valncia es preveu una reducci de plantilla dun 50%. La Caixa de tota la vida (CaixaBanc ara) sel va quedar per un euro per a rebre els 4.500 milions deuros dajuda pblica. I darrere del Grup1 va el Grup 2: Caixa3, Banc Mare Nostrum, Banc Ceiss i Liberbank, tamb amb exigncies de reduccions de plantilles per part de la Comissi Europea. Per la seva banda, el Santander absorbir a i Banif, el que suposar el tancament de 700 sucursals i un nombre encara desconegut dacomiadaments que podria arribar als 4.000 entre treballadors de Banesto i Santander. CGT no va signar lERO de Bankia que suposa lacomiadament de 4500 treballadors, mentre que la resta de sindicats si que ho van fer, desestimant la proposta de CGT de convocar una vaga per forar a lempresa a acceptar al menys la voluntarietat de les baixes.

CGT contra lERO a Kalise-Menorquina de les Illes Balears

Abusant duna reforma laboral que est causant estralls entre la gent treballadora i el conjunt de la societat, la Direcci de lempresa Gelats Kalise La Menorquina, va comunicar a la representaci laboral la seva voluntat diniciar un ERO, que en el cas de la fabrica que aquesta empresa t a Palma sera extintiu, s a dir, acomiadant a la plantilla. Amb aquesta decisi Kalise posa fi a una llarga histria de la fabricaci i venda de gelats en les Balears, que es va iniciar amb les recordades marques de gelats Marisa i Calatayud, que van confluir en la prestigiosa Gelats La Menorquina, lder absoluta del mercat en les Balears. Amb lentrada en la Direcci de lempresa del grup canari Kalise, aquesta marca es va anar acostant a les propostes noves, tant en els productes fabricats com en les tcniques de vendes. I des de llavors van comenar els problemes laborals en aquesta empresa, dels quals som bons coneixedors el sindicat CGT, que vam obtenir la majoria absoluta en les eleccions. Estranya que una marca com La Menorquina, que disposava dun ampli mercat en Balears, ha anat relegantse i reduint personal, fins a arribar a tancar totes les seves fabriques en els Illes Balears, i abastir la xarxa de distribuci amb producte portat de fora. Aquest ERO, que principalment es duu per davant els llocs de treball i els recursos familiars de les persones que seran acomiadades, a ms suposa un cop al teixit productiu balear i als consumidors, donant un pas ms en la senda de lempobriment de la nostra societat, que es veu privada dun producte que la identificava. Des de la CGT Balears shan iniciat accions i negociacions per a tractar devitar aquest tancament, i cridem als treballadors per a lluitar junts pels llocs de treball i contra una reforma laboral que sest convertint en la llei de la selva.

moment es van reconixer als treballadors com a substitut dun augment de salari. Les retallades de plantilla i mobilitats foroses estan afectant tamb el personal eventual temporal i fix discontinu, ms de 750 persones, que noms treballa per cobrir vacants temporals (vacances, baixes etc.) i que est veient reduts els seus contractes a la mnima expressi. La situaci s dramtica per a moltes famlies els nics ingressos provenen dels contractes temporals que realitza Correus. El descens dels ingressos de Correus ha estat inferior a lestalvi que lempresa ha obtingut de les mesures aplicades en els ltims 4 anys. A ms la reducci de plantilla es produeix en el moment de menys treball, encara que Correus preveu per als prxims vuit anys un significatiu augment de volum de negoci Des de CGT denunciem que tot el pes de la crisi recaigui sobre els treballadors, quan hi ha mesures, com la implantaci de la figura del suplent en cada centre de treball o la reducci de la jornada a 35 hores que evitaria la destrucci docupaci fins que el volum de treball es recuperi.

de treball. Tamb estan immersos en un expedient de regulaci temporal del contracte, on en uns centres els treballadors/es sen van unes setmanes i en altres centres mesos. La plantilla dUnipost est rebent limpacte directe de la mala gesti de la direcci de lempresa i suportant tot el pes de les mesures econmiques que lempresa est aplicant.

Vaga el 6 de febrer contra lERO a Bankia i les caixes rescatades

Els sindicats van convocar vaga el 6 de febrer a Bankia i la resta de caixes nacionalitzades que van rebre el primer tram del rescat europeu, contra lExpedient de Regulaci dOcupaci (ERO) de Bankia, que afectar a 6.000 dels seus 20.126 treballadors. El Govern de Rajoy va complint fil per randa el Memorandum dEnteniment (MoU) que va signar amb lEurogrup el 20 de juliol de 2012 a canvi de 100.000 milions deuros de rescat a la banca espanyola. Segons aquest contracte, Brusselles exigeix 10.000 acomiadaments solament en les quatre antigues caixes nacionalitzades de lanomenat Grup 1: BFA/Bankia, NCG Banc, Catalunya Banc (abans Catalunya Caixa) i Banc de Valncia. Aquests acomiadaments es vnen a sumar a la destrucci de 35.000 ocupacions en el sector en tres anys i mig. Els sindicats tamb critiquen que tot i les drstiques i salvatges mesures que la direcci vol aprovar, no hi ha garanties sobre el futur daquestes entitats ni sobre els treballadors que es queden. Qui shagi llegit largot de la Comissi Europea (CE) sobre el que anomena plans de reestructuraci dels bancs espanyols, sadonar que els diners pblics que rebran les entitats a travs del MEDE (Mecanisme Europeu dEstabilitat) ser a travs de mol-

Aturades a Parcs i Jardins de Barcelona

La secci sindical de CGT a lInstitut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona ha convocat 25 jornades de vaga parcial duna hora i quart cada dia durant el 2013 en desacord amb la decisi de lempresa dacomiadar 28 treballadors ms durant lany 2013. Fins al moment shan convocat aturades i concentracions el 10 de gener (concentraci a la Farinera del Clot), 13 de febrer (concentraci a Torrent de lOlla) i 22 de febrer (concentraci a Plaa Sant Jaume). Els jardiners de Barcelona portaven des de lany 2010 negociant el Conveni Collectiu, van acabar lany 2012 sense cap acord, amb 14 treballadors acomiadats, amb ms de 20 treballadors impossibilitats de poder accedir a la jubilaci parcial quan compleixen els requisits legals per a aix, amb laplicaci ms estricta i restrictiva possible de les retallades laborals (paga nadal, baixes laborals, horari...) i amb la incertesa que el canvi programat en els Estatuts de lInstitut Municipal de Parcs i Jardins aprofundeixi en la privatitzaci. La falta de voluntat de solucionar tota aquesta problemtica per part del Govern Municipa de CiU i lacomiadament de 28 nous treballadors durant lany 2013 s el que ens porta a la CGT a convocar als treballadors de Parcs i Jardins al calendari de mobilitzacions contra: - Lacomiadament paulat dels treballadors amb contracte de relleu, - La discriminaci i negativa a complir amb el dret a jubilaci parcial dels treballadors que ho han sollicitat i que compleixen amb els requisits legals, - Laplicaci agressiva de les retallades legislades per lEstat, - El procs privatitzador que representa el canvi destatuts, - La parlisi i obstrucci que es donen en la negociaci del nou Conveni Collectiu,

Manifestaci de treballadors/es dUnipost el 2 de febrer a Barcelona

Les seccions sindicals de CGT i CCOO a Unipost de Barcelona, van convocar el 2 de febrer una manifestaci pel centre de Barcelona, en protesta contra les mesures econmiques i socials que la Direcci dUnipost els est imposant des de fa ja tres anys, en que els treballadors dUnipost porten suportant acomiadaments, expedients de regulaci parcials, rebaixes salarials, congelacions salarials, canvis dhoraris, desplaaments a altres centres fora de Barcelona i una pressi psicolgica constant en els seus llocs

Andreu de Cabo ha guanyat el judici a TMB: declaren nul lacomiadament i haur de ser readms
Desprs de 10 llargs mesos de lluita de la plantilla amb el suport dels sindicats CGT, COS, ACTUB i PSA el convergent Joaquim Forn es veur forat a readmetre aquest tcnic de comunicacions que va ser expulsat del seu lloc de treball el mes de juny de 2012. El Jutjat social 20 de Barcelona va declarar nul lacomiadament de lexdelegat de CGT Andreu de Cabo i amb aix es posa fi a una decisi errnia de lalta Direcci Poltica de TMB. Fa 8 mesos Andreu de Cabo era acomiadat de TMB, segons la Direcci, per maltractar el material de lEmpresa i pel seu carcter violent, quan la realitat era molt diferent.

Setembre de 2012

Treball - Economia 15

va signar al Departament dEmpresa i Ocupaci de la Generalitat de Catalunya, quedant clar que aix no s garantia de res legal. CGT no pactar cap tipus dacomiadament i vetllar pels drets de tots els treballadors.

el Congrs Mundial de Mbils de Barcelona

Treballadors i treballadores de Telefnica van tornar a la vaga de fam durant el Congrs de Mbils de Barcelona, desprs del fracs de la negociaci torna la lluita per la readmissi de Marcos Andrs Armenteros, injustament acomiadat per baixes mdiques, preparant un calendari dactes i mobilitzacions entre el 23 i 28 de febrerr, aprofitant la celebraci del Mobile World Congress 2013 (MWC) a Barcelona entre el 25 i 28 de febrer. Ens sembla del tot inhum que les empreses de telefonia mbil celebrin aquest magne esdeveniment sense escatimar cap luxe mentre sotmeten a les seves plantilles a acomiadaments per baixa medica, com a Telefnica-Movistar, o a EROs com el de Vodafone, que afecta a ms del 30% de la plantilla. El 23 de febrer, a partir de les 2 de la tarda, un grup de 15 treballadors van iniciar una vaga de fam per la readimissi de Marcos, la seu del Comit dEmpresa de Telefnica de Barcelona, fins a la fi del Congrs de Mbils, el 28 de febrer. En aquest nodrit grup sincloien treballadors i treballadores de plantilla de Barcelona i Euskadi, treballadors de les contrates i subcontrates de Telefnica i companys i companyes recentment prejubilades. Altres accions realitzades van ser la participaci a la manifestaci del 23F a Barcelona Fem-los Fora! Juntes Podem! sumant-se a la columna laboral, una concentraci davant la central de Telefnica de Tarragona el 22 de febrer, i una vaga de jornada completa de la plantilla de Telefnica de Barcelona convocada per CGT, COBAS i En Construcci, el 25 de febrer reivindicant la fi dels acomiadaments per malaltia i la readmissi automtiques dels acomiadaments declarats improcedents. Durant els dies del Mobile World Congress es van fer accions i concentracions a les portes del recinte, aix com en altres indrets com plaa dEspanya i plaa Catalunya, a ms de participar a el 28 de febrer a la Marxa contra latur, la precarietat i per una renda ciutadana. s una lluita per la readmissi de Marcos per tamb una lluita perqu aquestes injustcies no es repeteixin en el futur. No podem permetre que grans empreses amb beneficis com Telefnica saprofitin de la reforma laboral per a acomiadar injustament als seus treballadors i treballadores.

CGT Ensenyament contra el tancament de centres educatius pblics a Catalunya

CGT Ensenyament critica el fons i la forma de les reduccions de P3 i els tancaments descoles pbliques anunciats per la Consellera Rigau Lanunci per part de la Consellera Rigau del tancament descoles pbliques pel proper curs i segents i de les reduccions daules de P3 a ms de 60 centres pbliques segueix el mateix cam danterior retallades. s a dir, es fa unilateralment sense informaci i negociaci prvia i conjunta amb escoles, ajuntaments i sindicats. Es fa sense conixer els resultats de les prematrculacions i les matriculacions, amb la qual cosa en aquest cas ni sest a la demanda ni es permet el dret dels pares i mares a escollir centres (cosa que per al Departament t molta rellevncia en el cas dels centres privats). Des de CGT Ensenyament consideren que la xarxa educativa a protegir pel Departament s la pblica, que contribueix de manera fonamental a la cohesi social. En conseqncia, primer shauria de potenciar la matriculaci a la pblica, desprs esperar els resultats de la matriculaci (encara no shan reunit les comissions de garanties dels alumnes) i en darrera instncia si es constata la davallada de matriculaci procedir a reduir ratios (recordem que el curs passat es van augmentar) o a eliminar concerts. Des de CGT Ensenyament encoratja a les comunicats educatives dels centres afectats en les seves lluites i reivindicacions i ens posem a la seva disposici pel que a la coordinaci, difusi, suport...

Andreu de Cabo va ser acomiadat per seguir fent activitat sindical, tot i no ser ja delegat, i per haver denunciat diversos casos de corrupci en els que participaven caps de TMB, aix com un cas dassetjament sexual, ignorat per la Direcci de TMB. Durant la vista del cas de lAndreu, va quedar provat que les acusacions de TMB eren un muntatge que no se sostenia en peu de cap manera. Muntatge que no s nou a TMB, ja que fa poc una altra Sentncia va exculpar als companys Josep Gargant i Saturnino Mercader dun delicte dintimidaci, pel qu els demanaven 2 anys de pres, un cas que igualment es va resoldre amb una altra sentncia exculpatria. Des de CGT denunciem la campanya de repressi sindical iniciada per lalta direcci de TMB contra els companys que ms han destacat en la defensa dels interessos de la plantilla dautobusos de TMB. No es pot consentir que una empresa pblica com TMB tingui unes despeses en recursos econmics, que percep de les administracions i dels nostres usuaris, en fer muntatges i contractar advocats carssims (despatx de Garrigues Walker), i sutilitzin per a reprimir la seva prpia plantilla de treballadors/es.

98 treballadors de la planta de Martorelles

Derbi va registrar el15 de febrer al mat en el Departament dEmpresa i Ocupaci un expedient de regulaci docupaci (ERO) per a acomiadar als 98 treballadors de la planta de motocicletes de Martorelles (Barcelona), empleats que corresponen a la part productiva de Derbi, mentre que Piaggio -matriu de Derbi des de 2009- encara no ha pres una decisi sobre la trentena de treballadors de la part administrativa, segons ha explicat el president del comit dempresa, Diego Moria. Piaggio ha decidit tancar desprs que el grup inversor Giba Holding hagi fet marxa enrere en la seva intenci dinvertir en la planta, on pretenia fabricar un biplaa descapotable, que finalment sensamblar en una factoria ms gran i ms moderna a Santa Oliva (Tarragona). Piaggio va anunciar a principis de 2011 la seva decisi de tancar la planta catalana i traslladar la producci a Itlia, per ha posposat el tancament a lespera de trobar un inversor. Al juny de lany passat, la plantilla va acceptar un ERO de suspensi temporal amb lobjectiu dallargar la producci fins a trobar una alternativa industrial.

xit de la vaga al RACC l11 de febrer

La vaga de 24 hores realitzada dilluns 11 de febrer, convocada per CGT, UGT i el Comit dEmpresa dAcaservi (Central dAlarmes), amb motiu de loposici a lERO que el Grup RACC (Associaci sense nim de lucre) pretn aprovar i que tindria com a conseqncia lacomiadament de 194 treballadors/es, va ser un xit total. Els convocants entenem que lERO presentat respon a una falta de responsabilitat directiva per inversions fallides i aventureres, que pretenen palliar amb acomiadaments, rebaixa de condicions salarials i externalitzacions que redundaran en una disminuci de la qualitat.

Vaga Indefinida a CTC Externalizacin S.L. de lArbo del Peneds

Els treballadors de CTC Externalitzacin SL subcontracta de logstica en Aceros para la Construccin S.A. de lArbo del Peneds van convocar vaga indefinida des del 19 de febrer. Desprs dels acords aconseguits en lERO plantejat per Aceros para la Construccin SA, el qual va ser signat per CCOO i lempresa, cal dir que aquest recull com Pla Social dentre altres, una recollocaci en lempresa subcontractada de logstica del propi Centre i que des de CGT sens dubte es considera de total illegalitat, ja que no sentn com una empresa contractista pot oferir llocs de treball en una subcontracta, sense ser considerada aquesta acci com una Cessi Illegal o un suposat trfic de m dobra.

Desprs de no acceptar lacord per entendre que els signants pretenien suposadament Espanyolitzar en tot moment les ocupacions del Centre de treball amb aquesta i altres ofertes, ens trobem ara amb que els companys de la subcontracta van comenar a patir els primers acomiadaments. Fins ara han estat acomiadats 2 companys afiliats dorigen magrib i la resta que sn 7 tots ells afiliats a CGT, en un gest de total uni van decidir declararse en vaga indefinida. Des de CGT no sentn la postura dalguns que en la convocatria de les Vagues dutes a terme durant la negociaci de lERO de Aceros para la Construccin SA argumentessin aquestes Pel manteniment de locupaci, de qui i per a qui? CGT no deixar a sense suport a ning per la seva condici dimmigrant, partint des dun principi molt bsic que s que daqu o de fora som la mateixa classe obrera, a la vegada que rebutja tota postura classista i discriminatria. CGT defensa el manteniment de tots els llocs de treball i la readmissi dels 2 companys acomiadats. Daltra banda es vol fer valer lacord signat pels treballadors i CGT el gener del passat any i que garantia desprs dun complicat procs de subrogaci totes les condicions salarials i de treball per al esmentat collectiu. El sorprenent de tot aquest trbol assumpte s que, lacord de lERO es

Nova vaga de fam per la readmissi de Marcos Andrs Armenteros durant

Derbi formalitza lERO per a acomiadar als

16 LEntrevista

Parlem
14N? La Vaga General s leina ms potent de la classe treballadora per, just per aix sha dut a terme una sistemtica campanya de desprestigi, que ha comptat amb la collaboraci dels directius sindicals del rgim, que quan shan vist obligats a convocar-la ho han fet tard, malament i sense creure en el seu potencial. A ms, no hem doblidar que els directius de CCOO i UGT, han tingut una conducta tradora als interessos de classe durant aquest temps. Mestic referint als pactes per a la reforma de les pensions, firmat per ells al gener de 2011 i que Rajoy acaba dimplementar-lo, que retalla o elimina les prestacions pbliques, i ajorna ledat de jubilaci als 67 anys, i tamb lanomenat II Acuerdo por el empleo y la negociacin colectiva, una altre pacte dempobriment salarial que regala als empresaris la referncia de lIPC i la runa de la negociaci collectiva. Lactuaci contradictria que suposen aquests acords ve a dinamitar la credibilitat de la lluita sindical i a erosionar la utilitat de Vaga General, sens dubte un altre objectiu del govern i l patronal. - La mobilitzaci permanent que promou la CGT, en qu consisteix? No es tracta de cap obsessi. Es tracta de no baixar la gurdia davant les agressions permanents del sistema capitalista. Es tracta de dur a terme el lema de cap agressi sense resposta, alhora danar reforant la moral dels que lluiten per a construir la societat que volem. - Quines mobilitzacions i accions en perspectiva destacaries? A banda del qu hem comentat de la propera VG, la mobilitzaci ciutadana no sha daturar, parallela i connectada amb lacci sindical prpiament dita. En aquests moments hem preparat, amb un nombrs grup dentitats socials i ciutadanes, la marea ciutadana del 23F, contra el cop destat dels mercats, amb la collaboraci del govern titella de Rajoy. Dins aquest context, cobra importncia la lluita contra lespeculaci bancria, pel dret a lhabitatge i contra els desnonaments. - Des de la CGT es promou que els manifestants promoguin pancartes prpies, expressions prpies, creatives, reivindicatives, festives, punts de trobada i discussi, etc? Els espais de mobilitzaci sn i han de ser espais de llibertat, on la gent combini protesta, creativitat i posada en com de les idees. Lhumor i les accions ldiques no solen minvar la mobilitzaci sin, pel contrari, poden servir per potenciar-la. - Hi ha alternativa a la banca privada i als rescats dels governs a la

Setembre de 2012

Josep Jurez Alvrez, Secre

Hi han motius sobrats per a

Pep Torres i Txema Bofill

Josep Jurez Alvrez (Pozuelo de Calatrava, Ciudad Real, 1953). Bancari amb 40 anys dantiguitat. Treballa al BBVA i manifesta que s imprescindible trencar el monopoli financer en mans de la banca privada, per la via de la creaci duns serveis financers pblics, tics, i gestionats i controlats democrticament. La dictadura dels especuladors ja est fent un mal potser irreversible, i un dels exemples s el rescat a la banca, que paguem tots els ciutadans.. Comproms sindicalment des de 1975. Fundador del Sindicat Autnom de Banca i Estalvi de les Illes Balears (SABEI). Ha estat membre de la Comissi negociadora del Conveni collectiu de la Banca Privada en representaci del SABEI. Des de fa un any torna a ser per segona vegada secretari general de CGT a les Illes Balears. - Quants mesos portes de Secretari General de la CGT de Balears? En aquesta segona etapa, gaireb 11 mesos. - Fes una valoraci de tot aquest temps com a Secretari General. Com thas trobat lorganitzaci en aquesta segona etapa? La veritat s que ens ha tocat viure una etapa convulsa, en el terreny intern, que lhem hagut de superar per fer front al qu realment s important, el plantar cara a una realitat que era i s cada vegada ms complicada per a la gent treballadora. Principalment, degut a lentrada en vigor de la devastadora reforma laboral, que va tenir lloc poques setmanes abans de la renovaci del SP de CGT-Balears. - Per a quan una vaga nova vaga general i vagues conjuntes amb altres sindicats europeus? En lnia amb la darrera convocatria del 14N, crec que hem de posar fil a lagulla per preparar la propera Vaga General, el ms aviat possible, en la que no noms hem daconseguir laturada laboral, sin que tamb ha de ser inclusiva duna vaga ciutadana i de consum. - La vaga indefinida s una utopia? La utopia sempre t un vessant relatiu. El que sembla utpic en un moment donat, pot ser possible en un altre, si es donen les condicions. Hi han motius sobrats per a la Vaga General indefinida, i des de CGT hem de apostar decididament per crear les condicions que la facin possible, a ms destar preparades per a tal possibilitat. - Com valores la passivitat i manca de reacci dels sindicats institucionals desprs de la vaga general del

Banca? I tant que s. El robatori immens de recursos que sest perpetrant ja s un problema destricta supervivncia. s imprescindible trencar el monopoli financer en mans de la banca privada, per la via de la creaci duns serveis financers pblics, tics, i gestionats i controlats democrticament. La dictadura dels especuladors ja est fent un mal potser irreversible, i un dels exemples s el rescat a la banca, que paguem tots els ciutadans. Perqu computa com a deute pblic amb prioritat de pagament, per la reforma-expres de larticle 135 de la Constituci, que de manera servil varen muntar amb una celeritat inaudita PP i PSOE. - El govern segueix retallant drets laborals i socials malgrat les mobilitzacions i vagues dels sindicats. Com ho valores, qu es pot fer? Cal continuar, reforar i ampliar la lluita. El missatge desmobilitzador del rgim s que protestar no serveix de res, per no s aix. Sabem que la lluita sempre paga. El govern dAznar va caure un any desprs de les lluites contra la guerra dIraq, i el govern de Rajoy tamb caur. Per, mentrestant, se van aconseguint alguns fruits de la lluita. Dels darrers, el canvi del vot del PP en la tramitaci parlamentria de la ILP sobre els desnonaments, s un exemple. - La CGT i altres organitzacions i moviments socials estan en el punt de mira de la policia? Qu en penses?

La repressi s el darrer instrument de les dictadures. s clar que hi ha un allau de mesures repressives, policials, judicials i de multes, que intenta propagar la por a les conseqncies denfrontar-se al sistema. Les xifres de laugment de la despesa en material i personal repressiu de la policia sembla que sn espectaculars, i aix demostra lestat terminal del rgim sortit del 78. Per fer front a tot aix, la millor eina s la solidaritat amb la gent represaliada. La informaci, la denncia i les mesures de suport, a travs de plataformes antirrepressives, s la millor manera de demostrar que se pot plantar cara a la brutalitat del sistema i combatre la por. A Mallorca, com a altres territoris, sha constitut Mallorca Antirrepressiva, una bona passa endavant. - Hi ha democrcia directa i autogesti a la CGT? Qu es pot millorar en aquests mbits fonamentals per a lanarcosindicalisme? La CGT s un sindicat de base, horitzontal i assembleari. La democrcia directa funciona si se s fidel a aquests principis. Quan es produeix alguna situaci conflictiva dins la CGT, quasi sempre s degut a qestions personals entreverades en les decisions collectives. Per tant, es millorar bastant si som capaos de separar de la vida del sindicat les diferncies personals que puguin aparixer. - Quins son els problemes ms importants avui dintre de la CGT? I quines les alternatives?

A parts iguals, la participaci i els desequilibris de gnere. La gent que formem part de la CGT hem de participar ms activament en les assemblees, per fer realitat lautntic funcionament horitzontal. Daltra banda, la igualtat de gnere ha de ser un objectiu prioritari, i aix tant en el sentit qualitatiu, de la relaci entre els companys i les companyes del sindicat, com en la prpia presncia de les nostres companyes al si de la Confederaci. Basta comparar les dades de lafiliaci entre homes i dones, dels delegats i les delegades de personal i membres de comits dempresa, de la composici dels rgans de gesti del sindicat, fins i tot el propi Comit Confederal de la CGT, per saber de qu estic parlant. - Quins son els punts forts que destacaries de la CGT avui? CGT est recollint els sectors decebuts amb el sindicalisme domesticat, perqu representa all que ha de ser el sindicalisme: llibertat, lluita i recolzament mutu, i tot aix plantant cara al sistema corrupte i depredador del capitalisme. Daquestes premisses emana la nostra eficcia, perqu hem demostrat que un sindicalisme til per a la gent treballadora no s el ms gran, sin el que t les mans ms lliures. La CGT s, avui en dia, lorganitzaci sindical anticapitalista ms important amb implantaci estatal, i cal fer-la ms gran i ms forta, per ser aviat el referent majoritari que la gent treballadora necessita. - Creix lafiliaci de la CGT? Safilien precaris, immigrats, atu-

m amb...
rats, joves. El sindicat dna resposta als problemes de molts treballadors sense possibilitat dexercir els seus drets? Tot i que el sindicat creix, segons avana el grau dagressi amb lexcusa de la crisi, ens estem adonant que la precarietat i latur generen ms submissi que rebellia. A la CGT ens costa molta de feina apropar el sindicat als treballadors i treballadores exclosos. s un debat urgent, el de lorganitzaci de les persones aturades i precries, sobretot joves i dones, si no volem convertir-nos en un sindicat noms per a la gent que t feina. Per tot passa per lautoorganitzaci daquests sectors de treballadors i treballadores, per la seva voluntat demancipaci i de lluita. - En qu esteu treballant actualment en el Secretariat Permanent? Com funcioneu? En lordre intern, en la descentralitzaci i dotar dautonomia als diferents sindicats que composen la CGT-Balears. Hi ha sectors molt dinmics, actualment dins el SOV, que estan a una passa de poder constituir sindicat propi, com ja sha demostrat en el procs de consolidaci del Sindicat de Transports. A ms de recolzar lacci sindical dels diferents sectors i empreses, en lordre extern estem treballant per consolidar la lluita unitria anticapitalista, i convertir-la en una opci social necessria, per a sectors majoritaris de la poblaci de les Illes Balears. - Com estan les relacions entre el Secretariat Permanent i les diverses Federacions Locals? Els problemes que hi va haver al darrer Congrs crec que shan anat superant. Sha avanat molt en el funcionament estatutari del sindicat, venint dun model gaireb de sindicat nic. No ens podem permetre el luxe, amb tot el qu est caiguent, de distraurens ni tudar forces en conflictes interns que es poden evitar. Cal recolzar solidriament les noves organitzacions de la CGT, com ara el SOV de Menorca. - Com veus les divisions dintre lanarcosindicalisme? Com estan les relacions entre CGT i les dues CNT i altres sindicats anticapitalistes? CNT i CGT responen a dos conceptes distints de lanarcosindicalisme: un ms tancat i laltre ms obert. Compartim el bess anticapitalista, i estic convenut que bona part de les nostres diferncies desapareixen quan compartim lluites en com, com sha demostrat en les tres darreres vagues generals. Fora de CNT i CGT, el sindicalisme anticapitalista s gaireb testimonial, a les Illes Balears - Com estan les relacions amb els moviments socials i dems grups llibertaris, en un context com lactual en que les retallades ens afecten a tots i cal anar junts? A partir daquestes convocatries anticapitalistes unitries, sha generat un debat fora interessant, sobre quina ha de ser la convergncia i les eines de lluita de les organitzacions socials, llibertries i anticapitalistes. El que en la manifestaci anticapitalista de la darrera Vaga General sens reconegus per la mateixa policia 10.000 manifestants, demostra que, ara i aqu, si caminem junts podem ser un referent majoritari de lluita, contra les retallades, el deute i la crisi, i a favor de les persones. - Qu penses de la lluita electoral i de confiar lluites a representants? s una opci vlida avui o una opci que minva la lluita directa dels treballadors? El sistema electoral est podrit de partitocrcia i bipartidisme, i cada vegada ms esdev un carrer sense sortida, intil per a canalitzar les reivindicacions de la gent. Daltra banda, no podem ignorar la importncia que encara tenen els processos electorals en la vida de la gent, basta mirar qui ens governa i les conseqncies de tot plegat. s un llarg debat, per la democrcia directa que reclamem passa per dinamitar les actuals regles de joc electorals, una autntica trampa al servei del sistema. - Est en crisi el sindicalisme? I els sindicats revolucionaris? Segueix tenint sentit organitzar-se en un sindicat o s una forma dorganitzaci que sha quedat desfasada davant altres frmules organitzatives? Amb la situaci social que vivim, datur, precarietat, explotaci i robatori de recursos pblics a gran escala, est clar que el model sindical majoritari, basat en la recerca de la pau social, ha fracassat. No obstant aix, crec que s en el sindicalisme on es troba leina ms potent de resistncia contra el sistema. La prova la tenim en la necessitat que t el poder, de desprestigiar les organitzacions obreres. Amb una classe poltica totalment al seu servei, lorganitzaci dels treballadors i la seva autonomia sn el darrer basti de resistncia. Els sindicats revolucionaris no noms sn compatibles amb les noves frmules de lluita, sin que les han de nodrir de sentit de classe. Per aix s necessria la participaci en les noves plataformes i moviments. Compartim la mateixa lluita. - Com veus les privatitzacions daigua, llum, salut, educaci, que generalment sn espolis dels bens bens pblics pels corruptes de sempre? Els serveis bsics deducaci, sanitat, atenci social, aigua, energia, infraestructures, transports, finances, etc., han de ser pblics, al servei de tothom. Qualsevol procs de privatitzaci s un robatori als interessos collectius, i una passa enrere per a la justcia social. El patrimoni, els espais i els serveis pblics sn i han de ser al servei de tothom, sense que ning en faci negoci daix. Els beneficis privats dun servei pblic surten de la manca de la qualitat, dels drets dels treballadors que els presten, o de totes dues coses. Cal una gesti eficient dels serveis pblics, no una privatitzaci. En els serveis pblics ha de primar la rendibilitat social, per damunt de leconmica.

Setembre de 2012

Laboral - Economia 17

etari General CGT Illes Balears

a la Vaga General indefinida

>> LES FRASES...
La CGT s un sindicat de base, horitzontal i assembleari. La democrcia directa funciona si se s fidel a aquests principis s imprescindible trencar el monopoli financer en mans de la banca privada, per la via de la creaci duns serveis financers pblics, tics, i gestionats i controlats democrticament
- Com valores els mitjans de comunicaci de la CGT (Catalunya/ Papers, els diferents Webs, Twitter, Facebook,...). Com valores el treball que sest fent des de lEquip de Comunicaci, qu es pot millorar? Tot s molt millorable. La comunicaci s una eina bsica del sindicat, i hem de posar esment en cuidar-la i ferla til. Per exemple, la gent de CGTBalears hem de participar molt ms en el Catalunya-Papers. s molt dagrair la intensa feina que estan duent a terme els companys que coordinen aquests mitjans. - El teu lema de vida s molt bsic: intentar deixar, als qui venen darrere, un mn millor que el qu hem rebut nosaltres. - Unes paraules als militants, afiliades i simpatitzants de la CGT i als lectors i lectores del Catalunya/Papers Que no cal afluixar. Els temps sn molt durs i la lluita cansa, per est en joc la dignitat de la vida humana i la

La Vaga General s leina ms potent de la classe treballadora, per aix sha dut a terme una sistemtica campanya de desprestigi contra ella
prpia supervivncia del planeta i dels ssers vius. Tenim la fora de la ra, i la societat futura depn de quin grau de resistncia oposem, a hores dara, a la dictadura del capital. - Si Madrid i els mercats ens fessin el favor de deixar-nos decidir, votaries independncia? Soc defensor del dret dautodeterminaci, dels processos demancipaci dels pobles oprimits, per veig inseparables aquests drets del de lalliberament de classe. Si no caminen cap a una societat ms igualitria i justa, la independncia no ser sin una altra maniobra de distracci. - Un desig per aquest any 2013 Consolidaci i extensi de les lluites socials, i molts nims i salut per a totes aquelles persones que lluiten, que no renuncien als drets socials i planten cara al sistema. - Alguna cosa cosa que vulguis afegir? No, potser cauria en la redundncia.

18 Sense fronteres

Setembre de 2012 Els Estats Units i els seus aliats sn el bloc ms agressiu i bellicista que hi ha al planeta Terra i, per aix, el ms perills per a la seguretat i la pau mundials

SENSE FRONTERES
Jos Luis Gordillo

LOTAN i lEstat propi

linici del documental Bowling for Columbine, de Michael Moore, es descriu el que Moore caracteritza com un dia tpic als Estats Units dAmrica: El granger fa les seves feines. El lleter fa el repartiment. El President bombardeja un altre pas de nom impronunciable... s una bona manera dexplicar la quotidianitat dun pas que, des de fa dcades, sempre est en guerra. Per no solament ell, tamb ho estan, en primera lnia o a la rereguarda, els seus aliats de la UE que li donen suport enviant soldats o permeten-li que utilitzi les bases militars ubicades al seu territori. s el cas de lEstat espanyol i, si ens hem de prendre seriosament les propostes dArtur Mas, tamb ho ser de lEstat catal somiat pel bloc social i econmic que se sent representat per ell en aquest punt. Segons lactual President de la Generalitat, el futur Estat catal hauria de fer el mateix que lEstat espanyol, es a dir, formar part de la UE i lOTAN. Al 1986, com tothom sap, es va du a terme un referndum sobre la permanncia dEspanya a lAliana Atlntica. A Catalunya com al Pas Basc, Navarra i Canries- va guan-

yar el NO. Des de llavors, la llista de raons per anar-sen de lOTAN sha fet tan llarga que ja s quilomtrica. A tots els arguments que es donaven aleshores, cal afegir ara els que es deriven del rebuig a les diverses guerres dagressi, invasions, ocupacions i intervencions militars dutes a terme al llarg dels ltims deu anys (Afganistan, Iraq, Somlia, Lbia, Sria, etc..) sota la cobertura ideolgica de la fantasmagrica guerra contra el terrorisme o per espries raons humanitries. Els Estats Units i els seus aliats (com, per exemple, lEstat dIsrael) sn el bloc ms agressiu i bellicista que hi ha al planeta Terra i, per aix, el ms perills per a la seguretat i la pau mundials: noms cal pensar el que podria succeir a la convulsa regi de lOrient Mitj i per extensi a la resta del mn, donades les conseqncies de la pujada del preu del petroli que aix podria provocar- si Israel ataqus lIran. Totes les intervencions militars occidentals dels ltims deu anys han tingut com a motivaci principal garantir el subministrament energtic dEUA i la UE. Segons dades proporcionades per lAIE (Agencia Internacional de lEnergia), els EUA necessiten importar el 65% del petroli i el gas que consumeixen, i els pasos de la UE, el 539% de les ma-

teixes fonts denergia. El poc espai que totes aquestes qestions ha ocupat a la ltima campanya electoral catalana i, ms en general, en tot el debat sobre unionisme i/o secessionisme- s un smptoma clar de que la majoria de la poblaci catalana i espanyola ha acceptat com

quelcom de normal la participaci en les guerres per la seguretat energtica, com diuen els que manen. De fet, tamb nosaltres podrem fer la descripci dun dia tpic a qualsevol Estat present o futur- de la Uni Europea: la gent es manifesta contra les retallades, els banquers guan-

yen diners a cabassos i els governants europeus bombardegen pasos de nom impronunciable davant la indiferncia del seus ciutadans . * Jos Luis Gordillo s membre del Centre dEstudis per la Pau J.M.Dels

Ofensiva repressiva generalitzada per part del govern marroqu contra la protesta social
ATTAC Marroc

TTAC CADTM Marroc denunciem lofensiva repressiva generalitzada per part del govern marroqu que estan sofrint les mobilitzacions populars contra lactual situaci econmica i social. En el comenament de lany 2013, estem presenciant al Marroc una escalada de repressi contra totes les formes de protesta social. Aix es manifesta per intervencions salvatges contra les manifestacions i concentracions, la pres i enjudiciament de militants actius, la intimidaci de tot tipus contra ells... Lestat intenta establir un clima de terror i criminalitzar la resistncia. Entre ells, el Moviment 20 de febrer (M20F) que advoca per la democrcia i la justcia social, les lluites sindicals per a la defensa dels assoliments obtinguts en el sector pblic (educaci, salut, justcia,) i privat (mines, txtil, hostaleria, agricultura,), els Diplomats en Atur pel seu dret al treball (continuen amb les seves accions diries a Rabat a pesar de la fero repressi). Les mobilitzacions en defensa dels serveis pblics, del dret a lhabitatge i contra lalt cost de la vida en les ciutats sofreixen la mateixa sort. En les zones rurals, els seus habitants exigeixen infraestructures bsiques que falten terriblement en regions allades. Les dones vctimes dels efectes desastrosos del sistema de microcrdits i els im-

migrants subsaharians que sofrixen la repressi de les autoritats i el racisme tamb es mobilitzen i tamb pateixen la repressi, empresonament i judicis injusts.To tes aquestes mobilitzacions reflecteixen el fracs de les poltiques neoliberals i lofensiva repressiva de lestat mostra la seva determinaci de dur la crrega de la crisi a les masses populars, sense vacillar a trepitjar la llibertat dopini i dexpressi i els drets humans. Fallida de les opcions neoliberals en un context de crisi mundial del capitalismeLa crisi mundial ha posat en relleu el fracs de les opcions neoliberals dictades per les institucions financeres i comercials internacionals. La dependncia del nostre pas cap a les grans potncies s un smptoma daquest fracs. De fet, el valor de les nostres exportacions cobreix noms el 47% de les nostres importacions, finalitzant lany 2012 amb un dficit comercial de 200 bilions (24% del PIB). Les poltiques dobertura per a atreure inversi estrangera (IED) i els acords de lliure comer destrueixen el teixit productiu nacional ja feble, provoquen acomiadaments i rebaixen salaris i redueixen els ingressos duaners. La privatitzaci de les grans empreses pbliques rendibles i la delegaci de la gesti dels serveis pblics al capital privat contribueixen a la sortida de divises en forma de dividends. Resultat: les finances pbliques estan esgotades i lestat convertit en un recurs recurrent

al deute.

Espiral del deute i lausteritat

El deute pblic (intern i extern) del Marroc va arribar a 583 bilions de DH (aproximadament el 70% del PIB) al setembre de 2012. El seu servei s de 108 bilions de DH. Si comparem el deute anual amb el pressupost per a leducaci (51 bilions), salut (12 bilions) o les inversions pbliques (59 bilions), queda clar que cap desenvolupament econmic i hum s possible sense la cancellaci del deute. I aquesta s la nostra reivindicaci. Per desgrcia, lestat fa entrar de ple al nostre pas en la infernal espiral del deute. El prstec de 1 bili deuros el 2010 i de 1.5 milions de dlars al desembre de 2012 confirma aquesta tendncia. Mentrestant, el FMI amb la seva nova lnia de precauci i liquiditat (LPL) dotada amb 6,2 bilions de dlars, ens ha fixat els termes del pla dausteritat a seguir. En el men: congelaci de salaris, disminuci de la despesa pblica en els sectors socials, desmantellament del sistema de subvencions dels productes bsics i del sistema de pensions. Sn doncs les masses populars qui pagaran la crisi. Els impostos representen ms del 63% dels ingressos de lestat en la llei de Finances per a lany 2013 i seran suportats principalment pels consumidors i els assalariats, mentre que la

participaci de les empreses privades i les llars riques romandr baixa perqu gaudeixen dexempcions fiscals, subvencions i accs a la terra a preus irrisoris.Lestat intenta anticipar-se a les resistncies obreres i populars que es desenvolupen en tots els fronts per la fero repressi, i un acarnissament sobre totes les estructures combatives organitzades o no organitzades: M20F, sindicats, associacions de diplomats en atur, defensors dels drets humans, vctimes del sistema de microcrdits, militants dATTAC, etc. En aquest context, la nostra associaci ATTAC CADTM Marroc: - Condemna fortament aquesta onada de repressi i expressa la seva solida-

ritat amb les seves vctimes - Exigeix lalliberament de tots els presos poltics i solidaritat amb les seves famlies. - Crida a una ruptura radical amb les opcions neoliberals actuals amb la finalitat dassolir un veritable desenvolupament econmic i social centrat en la satisfacci de les necessitats bsiques de les classes populars i a garantir la sobirania alimentria. - Reitera la seva reivindicaci de cancellar el deute pblic marroqu. Una decisi que proporcionar trobar recursos suficients per a injectar en els sectors socials i per a alliberar-se de la dependncia de les potncies imperialistes i recuperar la nostra sobirania.

Setembre de 2012

Sense fronteres 19

Chvez sha mort, ni blanc ni negre sin tot el contrari: roig!!!

Jordi Mart Font

ha mort Hugo Chvez i cal fer balan a corre cuita, no fra cas que ens quedssim fora de la colla dels que el lloen o fora de la colla dels que el blasmen. En aix ho tenim fcil, o no, ja que s ben fcil de triar quina s la nostra colla. En un costat hi ha els nostres, els que lluiten dia a dia al nostre costat, amb qui lluitem aqu i arreu; a laltre, la colla dels mentiders (la premsa que aprofita la mort de Chvez per a linxar-lo per darrera vegada), dels lladres, assassins, multinacionals i estats que ens fan la vida impossible. Fcil la tria, tot i que cal llegir el ms enll (escoltant els sectors anarquistes ms crtics amb Chvez) per tenir clar que hi ha altres realitats que cal conixer... Per magradaria anar una mica ms enll i intentar no caure en dogmatismes. No magrada gens ni mica la lloana sense contemplacions dun procs que en la major part dels casos desconeixem considerablement. No magraden els lders vistos com a gaireb divins, no magrada el culte a la personalitat que, tot i que potser no promovia Chvez, s que utilitzava per governar.

I ja sabem que aix no s limportant per tamb hi s. I no magrada noms el blanc o el negre, perqu aleshores quan pintes algun gris ja no ets prou bo,o no prou radical, o no prou com sha de ser. No parlo de Chvez sin de qualsevol procs revolucionari, comenant pel que conec ms a fons, s a dir el del 36 als Pasos Catalans. I s veritat i ho penso, Chvez ho ha fet molt reb, perqu ja aconseguit aixecar les classes oprimides dAmrica Llatina i les ha fet prendre conscincia de la seva importncia com a persones, les ha fet aprendre que podien decidir-ho tot, o gaireb tot. Per per valorar el seu govern en el futur ens caldran perspectiva i dades, no noms sensacions, que ja les tenim. En aix ens ajudaran dades com les que publicava Media.cat (per mi ja imprescindibles com a referents informacionals) sota la denominaci de El llegat de Chvez en deu xifres, per tamb dades com les que Vilaweb citava dHuman Rights Watch en que lamentaven que Chvez deixi un llegat autoritari i lacusaven dimpedir a periodistes, defensors dels drets humans i altres ciutadans a exercir els seus drets fonamentals; i moltssimes ms, s clar...

Quan ho tinguem tot, sense cap mena de dubte, nextreurem conclusions que esperem que aleshores ja no siguin noms blanques o negres. El que avui s clar s que si noms es pogus triar en-

tre blanc i negre, jo mabstindria i triaria roig, roig del segle XXI. Descansa en pau, mano, que les revolucions del XXI -i les que vindran- no han de parar i tu les vas engegar.

* Jordi Mart Font, s membre de la CGT, de lAteneu Llibertari Alom, del Collectiu Independen tista del Priorat i de la CUP de Tarragona.

El Libertario davant la mort dHugo Chvez: Ni de dol, ni de celebraci!. Arriba lhora de lautonomia de les lluites socials!
Collectiu editor El Libertario http://periodicoellibertario.blogspot.com.es/

La FARV enfront de la desaparici fsica del Company Hugo Chvez

Federacin Anarquista Revolucionaria de Venezuela http://farvespecifistas.blogspot.com.es/

uan se sumen una gravsima dolncia, atenci mdica condicionada a miopes decisions poltiques, i un pacient alucinat de poder, solament cabia esperar aquest final: el cabdill ha mort, amb el que tenim un canvi substancial en lescena poltica veneolana. En un instant, el que va ser major fortalesa del rgim es converteix en la seva debilitat essencial: Chvez ho era tot i, al faltar, noms queda conjurar la fidelitat absoluta cap al seu record amb lobedincia a les seves disposicions succesorials, evidenciant la feblesa dun govern que va buscar reforar el seu suposat carcter socialista i popular amb la prctica dun grotesc culte a la personalitat, ara convertit en buida invocaci a les nimes. El propi desaparegut s el principal responsable daquest desenlla. El secretisme que va envoltar a la seva malaltia era mogut pels mateixos ressorts de la centralizaci extrema del poder, el que mancant coherncia ideo-

lgica interna deixa als seus seguidors enfrontant-se entre si per lherncia del comandament, amb clar avantatge per als alts burcrates rojos-rojitos i la casta militar, en labors de negociaci assegurant impunitat per a les seves corruptelas. Quant a loposici de dreta i socialdemcrata, la nova situaci els troba sense haver superat les derrotes en les presidencials del 7-O i les regionals del 16-D, comicis en els quals shavien comproms amb engruixades illusions i amb loferta del seu populisme, jurant als votants mantenir i ser eficients en ls dels instruments clientelars que tant li van valer a Chvez. Ara, aquesta oposici acomodada vol creure que una fortuta metstasi per fi ha posat al seu abast lascens a aquest poder poltic del que les seves ambicions, errors, mandra i incompetncia els ha allunyat per llargs anys, poder que exercirien amb similar necedad i afany depredador al que ha practicat la boliburgesa chavista. Enfront daquest quadre de clculs mesquins i oportunistes, que iguala al Gran Pol Patritic i loposici de la Taula dUnitat Democrtica, tenim la greu situaci del pas: inflaci

desbocada, creixent atur i precarietat ocupacional, devaluaci monetria, espantosa inseguretat personal, crisi en els serveis daigua i electricitat, educaci i salut per terra, falta dhabitatges, obres pbliques obsoletes o en execuci atropellada, atenci noms demaggica per a les extremes mancances dels ms necessitats, i un etctera que no per llarg s menys nefast. Aquests problemes no sn la preocupaci central dels dos bndols en contesa per la Cadira de Miraflores i el bot petrolier. Per aix, la nostra resposta collectiva ha de menysprear el seu xantatge dexigir-nos suport electoral a canvi de solucions que mai arriben o sn ridculament incompletes. Aquesta s lhora de desbordar a aquestes cpules podrides i construir, des de baix, una veritable democrcia, amb igualtat, justcia social i llibertat. Cal potenciar la indignaci generalitzada per la situaci que patim, convertint-la en lluites socials autnomes, esteses i autogestionades, dient clarament als poltics del poder que no els necessitem com intermediaris o atorgants graciosos del que des de baix i units podem collir, sense necessitat de mans blanques o boines vermelles.

l fill del poble llibertari ja no est fsicament amb nosaltres. En aquesta hora trista de profund dolor, les i elss anarquistes revolucionaris de Veneuela cridem a acolorir el fosc dol de la mort per a convertir-lo en el coratge, que aquest profund dolor que sentim serveixi daliment per a afilar les armes i polir el tremp per a defensar i seguir avanant, consolidant i aprofundint aquest procs que ara, ms que mai, est en les mans del seu legtim amo: el POBLE. Cridem a prendre els carrers, a desplegar-nos, a teixir i consolidar les xarxes continentals de les nostres resistncies i lluites llibertries. Com anarquistes, sempre considerem a Chvez un company, un germ, un ms en les nostres trinxeres de lluita. A pesar de les nostres diferncies i de les nostres crtiques mtues, sempre va ser la unitat del poble i la potencialitat de la seva organitzaci les consignes que van mantenir articulades les nostres accions. Sn temps de continuar la lluita iniciada el 27F de 1989. Sn temps de reivindicar la drecera de la lluita per la vida, pel comunisme llibertari, per la revoluci, per la veritable revoluci. Que els nostres somnis elevin al cel

el nostre tremp i coratge. Que el nostre coratge cridi als burgesos (vells i nous), oligarques i imperialistes: Aqu ning es rendeix, totes avancem!. Perqu spiguen els voltors que gaudeixen amb dolor ali (si, ali a ells, que no mereixen anomenar-se poble), que farem respectar el nostre dol colorit i defensarem amb totes les nostres eines, armes i vides mateixes aquest procs que cada vegada ser ms llibertari. Defensarem el llegat dels que no mereixen anomenar-se morts per que han mort per la vida. Que som milions i que Chvez i Sabino viuen i la lluita segueix. Repetim, avui ms que mai: Aqu ning es rendeix, tots avancem!. Que floreixi la anarqua! Visqui el poble de Veneuela!

20 Social

Setembre de 2012 La intervenci militar francesa a Mali forma part del pla estratgic per posar tot el continent afric sota el control militar de les democrcies occidentals que avui tornen a frica amb casc colonial pintat amb els colors de la pau

SOCIAL

La intervenci militar de Frana a Mali

Un moviment ms en el gran tauler descacs
Joan Carrero

Lautor, expert en frica, analitza els interessos que mouen la intervenci de Frana a Mali al dictat de les grans famlies de poder internacional. La primera clau que hem de tenir en compte a lanalitzar el conflicte de Mali s que actualment Frana forma part dun sistema imperial occidental, liderat pels anglosaxons, en el qual es dna certament un repartiment de papers per en el qual cap membre pot anar al seu aire sense el vistiplau del nucli dur daquest Imperi: les grans famlies de financers que van crear i controlen la Reserva Federal nordamericana, la Uni Europea, el Banc Central europeu, leuro Franois Hollande s, des de fa molts anys, membre de la French American Foundation, constituda en 1976 per aquestes poderoses famlies, a la qual Pierre Hillard qualifica com El Cavall de Troia nord-americ a Frana. Tant Nicolas Sarkozy com Franois Hollande sn criatures dels poderosos clubs fundats fa moltes dcades per aquestes famlies que es riuen de les nostres categories: esquerres-dretes (de fet financen a ambdues), de la visi dun mn dividit en Estats sobirans i de tota la ignorncia de la gent ordinria. El seu poder s tal que lAdministraci nord-americana i el seu impressionant Exrcit (amb un pressupost militar que iguala al de la resta del mn) sn noms instruments per a executar els seus projectes. Es van acabar els temps en els quals la Frana de Mitterrand no es plegava als designis imperials i calia doblegar-la a Rwanda i el Zaire (avui RD de Congo), encara que fos a costa de carnisseries amb milions de morts.

ment de les forces imperials (rapidesa darrere de la qual s molt difcil el no veure una planificaci) en el mateix moment en el qual sona el tir de sortida, que sol ser sempre un esdeveniment que justifica tan generosa intervenci (rapidesa que contrasta fortament amb laband des de fa disset anys de la societat congolesa en mans dels agressors ruandesos)... Aix que, com molt b afirma Manlio Dinucci: El que ha comenat a Mali, amb les tropes francesos com punta de llana, s per tant una operaci de gran envergadura que, des del Sahel, sestn cap a lfrica occidental i oriental. Aquesta operaci es conjuga amb la que va comenar, en el nord dfrica, amb la destrucci de lEstat libi i les maniobres per a ofegar, a Egipte i altres pasos, les revoltes populars. Una operaci a llarg termini que forma part del pla estratgic tendent a posar tot el continent afric sota el control militar de les grans democrcies, que avui tornen a frica amb casc colonial pintat amb els colors de la pau. controlar el mn. frica s per a aquestes gents una de les regions considerades com perifriques i poc evolucionades, per possedores denormes recursos naturals, energtics i de tot tipus. Per a tot aix es va crear recentment el AfriCom, el comandament unificat nord-americ per a frica. La influncia de la doctrina Brzezinski s gran, tant entre demcrates com entre republicans. El mateix David Rockefeller, el gran home dels poderosos i discrets clubs en els quals saglutinen les famlies, va quedar tan enlluernat per ell que li va encarregar la creaci de la Comissi Trilateral. al que Frana tamb ha enviat forces especials, s un dels majors exportadors durani, que est controlat per la transnacional francesa Areva; Algria, potncia mundial en la producci de gas, mereix un lloc especial en lanlisi daquest conflicte. Alguns analistes tan ben informats com el francs Thierry Meyssan creuen que tot aix obre la via a la desestabilitzaci dAlgria en lanomenada guerra del gas i analitza tamb en tal context lestrany i casual atac a la planta de gas dAmenes. Atac realitzat per la brigada Khaled Abu Al-Abbas, branca dels jihadistes de AQMI que va ser coordinada per un canadenc de renom Chedad, segons va revelar el The Jerusalem Post. en els ltims quatre anys segons el Nova York Estafis); la utilitzaci de tals grups per a crear conflictes i la posterior intervenci sota el pretext de resoldrels, de la lluita contra el terrorisme, de les motivacions humanitries o de la defensa dels drets humans; la rapidesa en el desplega* Joan Carrero Saralegui s promotor del Frum Internacional per a la Veritat i la Justcia a lfrica dels Grandes Llacs i autor dels llibres frica, la madre ultrajada i La hora de los grandes filntropos. Article publicat a la revista Diagonal.

Interessos a Mali
Noms quan hgim enquadrat lactual conflicte de Mali en aquest ampli marc, podrem entendrel en la seva especificitat. El fet s que, una vegada ms, la vida sembla obstinar-se a premiar la desinteressada generositat imperial fent que en els pasos alliberats sorgeixin posteriorment, com per art de mgia, tot tipus de recursos excepcionals que queden en mans occidentals. En el cas de Mali, or, urani, coltn, liti, gas, petroli i tots els altres recursos que anirem coneixent en els prxims anys (com ha succet en les altres generoses intervencions anteriors) per lexistncia dels quals ja coneixien des de fa anys els nostres heroics capdavanters. I a ms, est la qesti geoestratgica: Mali est en el centre duna regi daltssim inters. T fronteres amb set pasos, tots ells estratgics per un o altre motiu. Mauritnia, Senegal, Guinea i Costa dIvori, sobren, amb els seus recursos, a lAtlntic; Nger,

Conflictes en altres pasos

La segona clau que no podem oblidar s que els recents conflictes a Costa dIvori, Lbia, Sria, Mali no sn accidents allats que arriben un desprs dun altre en una seqncia casual. Ja el 1997 Zbigniew Brzezinski, segurament el ms important estratega daquestes grans famlies, exposava en el seu llibre El gran tablero de ajedrez que el domini dEursia (Europa i sia) s la garantia de la supervivncia i la prosperitat de lImperi. I que, per tant, el major i ms urgent inters dEstats Units, com primera potncia veritablement global, s assegurar que cap potncia rival arribi a controlar Eursia. Aquest domini comporta tamb el del Continent Afric, que segons Zbigniew Brzezinski est lligat i subordinat a lEuroasitic. Qui els domini

Amb lexcusa del terrorisme

Daltra banda, en aquest dossier trobem els reiterats i consabuts elements criminals i propagandstics de sempre: la presa del poder per un home fort i els seus companys colpistes formats militarment a Estats Units (en aquest cas, el capit Amadou Sanogo i els oficials del CNRDRE, el cop destat dels quals va ser legalitzat per la Comunitat Econmica dEstats dfrica Occidental, presidida per Alassane Ouattara, posat per Occident en el poder un any abans a Costa dIvori), i el finanament i el suport militar als diferents grups que poden ser considerats heroics lluitadors per la llibertat o terroristes segons convingui (en aquest cas, les tribus tuaregs i les diverses unitats militars del pas a la formaci del qual shan dedicat prop de 600 milions de dlars

Setembre de 2012

Social 21

Mali, una guerra neocolonial que demostra la miopia poltica de la UE

Pere Ortega

rana ha iniciat a Mali, una ms de les mltiples intervencions militars en la que fou la seva gran rea de dominaci colonial, la denominada fins la independncia de 1960, frica Occidental Francesa. Durant la descolonitzaci, Frana, per salvaguardar els seus interessos geoestratgics en la regi, va teixir unes estretes relacions poltiques amb les elits a qui va entregar el poder. Daquesta manera, Frana podia continuar exercint el control de la zona donant suport a rgims amics i de pas preservar els seus interessos econmics en aquesta rea. A aquest efecte, per exercir aquest domini Frana va disseminar installacions i forces militars per molts pasos, Nger, Txad, Costa dIvori, Burkina Fasso i Senegal. Per tant, quan Franois Hollande diu que la intervenci militar a Mali est solament vinculada a una actuaci altruista per eliminar el perill que representen els grups armats gihadistes que controlen el Nord de Mali, evitar la guerra civil Nord-Sud i la desestabilitzaci de tot lOest del Sahel est faltant a la veritat. Sn arguments espuris quan les intervencions militars en les excolnies dfrica han estat una tnica habitual dels governants de lElisi. Recordem que Nicolas Sarkozy va iniciar el seu mandat, en 2008, amb una intervenci al Txad, ho va fer ms

tard, 2010, a Costa dIvori i desprs, en 2011 comandant latac a la Lbia de Gaddafi. Ara, Hollande, inicia el seu baptisme en lfrica francfona abanderant una guerra contra el terrorisme que li atorga un prestigi intern i extern devaluat per la crisi econmica mentre amaga els interessos estratgics de Frana en la regi. I quins sn aquests? En primer lloc, els residents francesos disseminats per tota aquesta immensa rea francfona que controlen gran part de leconomia de tot el Sahel occidental. Solament a Mali hi ha 6.000 residents, uns lligats a la mineria extractiva de nombrosos recursos minerals, el ms important, lor que sextreu al sud del pas; per tamb lligats a lescassa industria local, les finances i al comer de importacions. Una segona qesti, apuntada en diverses fonts, s la referida a les exploracions que confirmen lexistncia de bosses dhidrocarburs en el Nord de Mali. Per, el principal inters que t Frana al Sahel occidental no est en el Nord de Mali, sin en els diferents pasos de la zona, on estan ubicades diverses indstries extractives de fosfats, gas i petroli. La ms important per, a Nger, a 180 km de la frontera de Mali on estan radicats importants jaciments durani. Nger, s el tercer productor i exportador mundial durani. Mineral explotat per dos empreses controlades pel gegant francs de lenergia nuclear Areva, que extreu un 40% de lurani que abasteixen els 59 reactors nuclears

de Frana. Un mineral, lurani, escs i no renovable, que ha triplicat el preu en els mercats degut a larribada del zenit en la producci del petroli, amb un continu increment de preus perqu la demanda s superior a loferta.

Un nou Afganistan?
Totes aquestes sn raons suficients perqu Frana impeds que aquesta regi i el desballestat estat de Mali caigus en mans dels grups salafistes que practiquen la gihad, on conviuen grups dispars, des dels tuaregs de Ansar alDin amb 500 efectius que demanden un naci tuareg al Nord de Mali; AlQaida del Magrib Islmic (AQMI), escindit del GIA (Grup Islmic Armat) algeri, el grup ms nombrs amb 1.500 efectius i especialitzat en trfic darmes i el segrest doccidentals; i el Moviment per la Unitat i la Gihad de lfrica de lOest (Mujao), amb 1.000 efectius i enfrontat a AQMI. Les guerres no acostumen a solucionar els conflictes, sin al contrari, en generen de nous. Aquest s el cas de la desestabilitzaci del Nord del Sahel. La majoria daquests combatents provenen de la recent guerra de Lbia on donaren suport a Gaddafi, que fortament armats es refugiaren i apoderaren del Nord de Mali. Una vasta regi de 830.000 km2, descuidada, millor dit, abandonada pel govern de Mali. Regi reivindicada pels habitants au-

tctons, els tuaregs, que sagrupen en el Moviment Nacional dAlliberament dAzawad (MNLA), que reclamen una naci prpia, lAzawad. Poble tuareg que, en el passat, ha dut a terme mltiples conflictes amb el govern de Bamako per tamb amb els diferents Estats de la regi. MNLA que alhora senfronta als grups gihadistes que shan installat a lAzawad. La intervenci militar de Frana en el Nord de Mali demostra la miopia poltica, no solament de Frana, sin tamb dels pasos de la Uni Europea, ms preocupats per la seguretat dels francesos i europeus que habiten en la regi que dels problemes que afecten a la poblaci autctona. Una incompetncia danlisi de quins sn els conflictes de la regi del Sahel, on hi ha uns

pasos amb estructures destat molt dbils, sense capacitat de controlar els seus territoris i extenses fronteres, i tampoc en donar seguretat a la seves poblacions.Aix, un cop ms, Occident recorre a la intervenci armada per resoldre un conflicte que no acabar amb les causes reals preexistents. Causes que tenien soluci si shagus actuat prviament amb una acci mancomunada que combins, ajut al desenvolupament, per donar satisfacci a les demandes de les poblacions, i dotar de mecanismes de seguretat interna als governs de la regi. Ara el Nord del Sahel es pot convertir en un nou Afganistan. * Pere Ortega s membre del Centre dEstudies per la Pau J.M.Dels.

CGT denuncia la repressi al poble Saharaui

Secretaria de Relacions Internacionals del Comit Confederal de la CGT

es de la CGT denunciem una vegada ms el greu atac del Marroc a la poblaci sahrau i les condemnes desproporcionades per als saharauis jutjats per participar al campament de Gdim Izik el novembre de 2010. El judici ha estat davant un tribunal militar al Marroc tot i ser poblaci civil en contra de tota legislaci internacional i les condemnes suposen una nova provocaci al poble saharaui. El tribunal militar de Rabat ha condemnat a 9 saharauis a cadena perptua, a 4 a 30 anys de pres i entre 20 i 25 anys a altres 10 saharauis sota lacusaci dassassinat de 11 policies durant el desmantellament el novembre de 2010 del campament de refugiats de Gdim Izik, a uns pocs quilmetres del Aain,

en el Shara Occidental ocupat pel Marroc. Les forces de seguretat marroquines van tractar de desmantellar i expulsar als seus ocupants per la fora. - La illegalitat del judici realitzat. Que la ciutadania civil sigui jutjada per un tribunal militar a Rabat marca la irregularitat del procs des de linici. - Les tortures que durant els 2 anys de pres preventiva han sofert i denunciat els detinguts i que no han estat investigades a ms dhaver estat coaccionats per a signar les seves declaracions. - La instrucci del sumari ha estat preparada per la policia marroquina sense presentar cap prova concreta ni testimoniatges contra els processats. - La majoria dels encausats sn membres dorganitzacions de la societat civil saharaui i activistes, el que ressalta el carcter poltic del juici. - En els mateixos esdeveniments van morir 2 saharauis, reconeguts per les autoritats marroquines sense que shagi obert investigacions.

- Tampoc sha obert cap investigaci independent i imparcial sobre els successos de Gdem Iziken, desprs de dos anys.La CGT manifesta la seva repulsa davant el judici viciat, poltic i illegal que les autoritats marroquines han por-

tat a terme contra la poblaci saharaui. El judici de civils davant un tribunal militar no compleix les normes internacionalment reconegudes en justcia processal. Tots aquests fets suposen una nova violaci de lestat marroqu als

Drets Humans que des que va ocupar illegalment el Shara Occidental en lany 1975 est reprimint greument a la poblaci. Per la llibertat dels pobles! Llibertat per al poble saharaui!

Informe sobre la despesa militar espanyola 2013

El Centre dEstudis per la Pau JM Dels presenta el seu nou informe: Veritats i mentides en el pressupost militar espanyol de 2013 Sanalitza el dficit de lEstat provinent de la compra darmament, prestant especial atenci als Programes Especials dArmament. De la mateixa manera que altres anys, sanalitza amb detall el pressupost militar preveuen els pressupost per a 2013. El seu autor s Pere Ortega Pots consultar linforme en catal a http:// www.centredelas.org/images/stories/informes/informe%20despesa%20militar%20 2013_cat.pdf

22 Social

Setembre de 2012

Nous moviments de dones feministes a Palma

Feministes en Acci comena a caminar
Helena Herrera, Secretria dAcci Social CGT Balears

a nostra histria feminista a les Illes no s nova, ve de dones que en el seu moment van lluitar bra a bra per visibilitzar la situaci de les dones, fent prevaler els seus ideals de classe per sobre de totes les qestions poltiques de lpoca. Molt hem caminat, amb ms o menys encert. A la illa de Mallorca com veiem han sorgit grups de dones que vnen visualitzant i denunciant, la violncia de gnere, la precarietat laboral, la situaci social de nosaltres les dones. En els ltims anys un dels moviments que mes visibilitat ha tingut per les seves lluites ( reivindicaci per a la creaci del Consell de Dones de Balears) ha estat la Plataforma per la Igualtat (de la qual CGT ja formava part) que ha agrupat a dones de diferents moviments i organitzacions, que ha sortit al carrer de forma constant per denunciar els atropellaments i atacs en tema de gnere. Aquest grup de dones provinents dassociacions, secretries de la dona de sindicats, rea de dona de partits poltics ha aconseguit ser un referent per a la lluites pels nostres drets i el que si magradaria ressaltar s que, malgrat les diferncies hem sabut arribar a acords per afrontar la nostra lluita tenint com a objectiu denunciar el patriarcat per aix aconseguir la igualtat plena utilitzant com a eina, el consens. En aquest moment aquest grup de dones volem arribar mes all, ja que el cam recorregut des del 2005 (data en qu es va crear la Plataforma) veiem que en una situaci com lactual, on les retallades socials, la prdua de drets de les dones, i latac frontal que estem sofrint per part de la dreta fa que sigui molt important obrir-nos i impulsar nous espais de

participaci, sense perdre la gran riquesa i diversitat que t el moviment feminista a la nostra illa, organitzantnos mitjanant un concepte que para nosaltres s clau. LACCI. s per aix que sha creat el grup de Feministes en Acci, des de novembre de lany passat hem comenat un cam que com he dit anteriorment pretn aglutinar, i arribar a totes les dones que vulguin participar, pensem que mes que mai s necessari fer coses concretes i efectives que augmentin la capacitat de resistncia, la capacitat daprendre i comprendre la realitat que ens envolta des duna visi crtica i desquerres, amb lobjectiu dinfluir. Feministes en Acci vol ser un agent nou en el panorama de la participaci del moviment feminista de Mallorca, amb lobjectiu de sumar, posant la intensitat en lessencial; que s la lluita pels nostres drets, i sobretot el que volem demostrar s que en temps demergncia social, les dones ens unim i amb una sola veu som capaces dactuar en la defensa de tot all que ens concerneix, per aconseguir una societat mes igualitria. Avui mes que mai en un context davan de la dreta mes rncia, i quan el sistema capitalista est degradant la nostra forma de vida fins a lmits intolerables que posen en perill la democrcia i la igualtat social, moltes de les paraules i reflexions que en el seu moment va realitzar Aurora Picornell, estan ms actuals que mai i les tinc present, sobretot tenint en compte que en la situaci actual sens planteja una lluita oberta contra el capital, igual que en el 36 en aquest moment histric, es van mobilitzar companyes i companys per denunciar lexplotaci, i en lactualitat perillen aquests drets aconseguits fins i tot a fora de vessar sang, i aix no ho podem permetre.

En una dels seus articles escrivia dirigint-se a les companyes: Companyes necessari s intervenir nosaltres en la lluita contra lactual rgim capitalista. El rgim del qual ens nega el dret a la vida; quan el capitalisme estava en el seu apogeu tot el guany dels productes venuts als mercats local, nacional i internacional, a conseqncia de lavan i desenvolupament de la maquinria i lespecialitzaci de la m dobra, tot el guany va ser per a ells, els capitalistes. Avui que el capitalisme est en descomposici a causa del desequilibri: excs de producci i falta de consum, en patim la conseqncia tots els treballadors... Aurora Picornell ja lluitava per alguna cosa que encara avui ens costa aconseguir, la visualitzaci dun collectiu que en aquella poca es denominaven sirvientas i avui sn les empleades de la llar; ella deia: En aquests moments en qu tots els gremis sorganitzen, seria un oblit imperdonable deixar a les sirvientas a la voracitat dels seus senyors. Companyes cal que formem una societat del nostre ram. El nostre treball tal com ho fem, no ha dexistir; lpoca de la servitud va desaparixer el segle passat, i en canvi nosaltres seguim sent esclaves dels senyors i aix en ple segle XX no es pot tolerar. Avui en PP ha fet un pas enrere

en la normativa per regular el sector dempleades de la llar deixant-les prcticament en la mateixa invisibilitat que tenien abans de la petita reforma que va comenar el PSOE. Com veiem, la lluita de Feministes en Acci s necessria, per aix hem dorganitzar-nos per plantar cara. Aquests sn els principis pels quals anem a caminar dara en endavant: 1- Per una societat igualitria sense discriminaci cap a cap dona independentment de la seva procedncia, lloc dorigen... mitjanant la lluita contra la societat patriarcal amb comproms i implicaci de treball en xarxa sense limitacions a la participaci 2- Apostem per uns serveis pblics que garanteixin els drets socials, sobretot els que afecten directament a les dones. 3- Pel dret a decidir sobre el nostre cos, la nostra sexualitat i maternitat. Reivindicant lavortament lliure i gratut en la sanitat publica. Defensant totes les opcions sexuals i totes les opcions de famlia. 4- Per una Educaci pblica, laica, de qualitat, gratuta i coeducativa. Lluitem per leducaci per a la igualtat lafectiva sexual i la prevenci i resoluci pacifica dels conflictes. Ens manifestem en contra que les escoles segreguin a lalumnat per ra de sexe i rebutgem que aques-

tes siguin finanades amb diners pblics. 5- Estem per la paritat, la presncia pblica i la visibilitat del treball i el paper de les dones, com a forma de garantir la participaci i la presa de decisions en tots els mbits de la societat. 6- Exigirem millora de la normativa i dels pressupostos per prevenir i combatre la violncia masclista. Denunciar que estem totalment en contra la retirada del concepte de Violncia de gnere del codi penal ja que mirar cap a un altre costat creant la figura de la mediaci, posa en risc a la vctima i minimitza lacci violenta de lagressor. 7- Tolerncia zero en temes de publicitat i imatge, lluitant contra els estereotips sexistes i patriarcals. 8- Apostem per ls de llenguatge no sexista en tots els mbits de la societat per aconseguir una societat mes igualitria 9- Treballar perqu les administracions duguin a terme poltiques reals quant a perspectiva de gnere com a eix transversal. 10- Per a Feministes en Acci el tema de la corresponsabilitat entre homes i dones s fonamental, la implicaci de lhome en lmbit familiar s necessria perqu la dona pugui desenvolupar i promocionar-se social i professionalment.

Setembre de 2012

Social 23

Campanya pels 500 socis

Marc Delcan Setmanari Directa

LaTele.cat vol continuar ocupant les ones!

L

a Tele.cat, televisi autogestionada amb seu al cor de la vila de Grcia, Barcelona, porta a terme una campanya per trobar collaboradores i poder continuar amb el seu comproms amb els moviments socials. LaTele.cat emet vint-i-quatre hores al dia pel canal 37 de la TDT a gran part de Barcelona i el Maresme. I ms enll, si el cel est ser. Nascuda de lAssemblea de Comunicaci Social, aquest s el segon any que emet a travs de la TDT. Ara, inicia una campanya de scies i collaboradores per poder mantenir el projecte i lemissi en obert. Elaborada amb poc mitjans, organitzada en diferents tipus dassemblees, LaTele.cat es presenta com una pota ms dels moviments socials actius al voltant de Barcelona, ara en format audiovisual i web. Horitzontalitat, autogesti, alternativa i diversitat sn per a Berta, de lassemblea de programaci de La Tele.cat les quatre paraules que defineixen el projecte. Aquest mitj, amb seu a lInfoespai gracienc, va engegar lany 2003 per oferir-se com a mitj audiovisual alternatiu i crtic amb els poders i com a eina de treball per a la lluita social. Tot plegat, essent conscients de les inrcies que ens fan caure en la immediatesa i la manca danlisi que vol imposar la prctica. La qesti s evitar lespecialitzaci perqu ning no siga indispensable. No totes sn professionals o estudiants daudiovisuals, nhi ha moltes que sn autodidactes i que es complementen amb les vuit collaboradores que hi fan prctiques. De fet, shi fan tallers dautoformaci en aspectes bsics com vdeo, edici o udio. De la idea de fer un mitj collaboratiu, en sorgeix la wikitele, una aplicaci a Internet que permet aportar contingut a la programaci. Una graella que, ara, es vol reorganitzar per sumar diferents blocs temtics, sempre tenint en compte de no reproduir lhbit de la serialitat. Berta conta que cal donar loportunitat de veure els continguts en diferents horaris, si ja has vist el programa, ests mirant massa tele. Surt al carrer. La programaci s ben variada: cuina vegana, xerrades, noticiaris, concerts i escena musical alternativa, documen-

tals, dibuixos, etc. Com remarca Toni, un dels membres de lassemblea: Una cosa que s molt diferent daltres mitjans s que nosaltres tamb som entreteniment, no som tan insistents ideolgicament. Estem a la TDT per donar loportunitat que ens trobin per casualitat, fent zping. El periodisme no ha de ser sempre a la contra i tampoc farem cap gest a favor de cap Estat. Es tracta de fer un espai per a nosaltres. A ms, el fet de ser un mitj audiovisual on cada minut t hores de treball fa que ens recolzem molt en altres llocs, ens fa obrir el punt de vista. Aix doncs, poca ortodxia poltica pot haver-hi....

Contrallum dun Contrainfos

Moltes sabem qu s la Tele.cat, per, com es fa? La Directa va poder entrarhi i compartir la gravaci del darrer Contrainfos. Quanta gent avui!, crida Estela. La colla castellera del Contrainfos baixava fa una estona des de lInfoespai, a la plaa del Sol de Grcia, pel carrer dels Xiquets de Valls. Justament, un carrer que ens remet a aquesta manera antiga per encara actual danomenar la gent que fa castells, arrelada a principis del segle XIX. Del castell de la colla de xiquets, als castellers de la Tele.cat. Canvi de mitjans, canvi dafinitats, per no dintenci: construir en com. El Contrainfos, que s un dels programes de producci prpia de LaTele. cat, ja ha fet 34 emissions. s un noticiari setmanal desdeveniments que gaireb no surten a la premsa hegemnica o, ben mirat, una narraci a contrapl dels temes ms maltractats pels media tradicionals. Un correlat audiovisual per a una altra realitat: una

desena de persones (una mica ms de lhabitual arran de les nouvingudes de prctiques). Muntar lescenari. El plat diuen amb un somriure, vinga, va! Que he de marxar abans de la una. Enllestir la cabina de control i les cmeres. Avui, Davi, Isis i Keren presenten; Jabi, ngel i Armando graven; Estela, Bea i Joan paren atenci als detalls dudio, vdeo i realitzaci. Sobta, adonar-se de la quantitat de gent que cal per fer un programa de televisi. El Contrainfos es grava el dilluns i semet el dimarts. s el fruit duna setmana dautoorganitzaci, de recerca de temes, de gravaci de noticies, dedici, de producci i de postproducci. Lautoaprenentatge i el fes-ho tu mateixa s un dels pilars daquest mitj de comunicaci social gestionat en assemblea. No som periodistes professionals, diu Toni, un dels que fa feina de producci a la Tele.cat. Jo, de fet, he aprs a editar i a muntar aqu i en alguns cursos per curiositat, reconeix Berta. Estar aqu com si fossis a dins tho fa veure diferent. Com la Tele.cat, un reflex distint. Els secrets de la realitat dun programa que busca una expressi diferent, tamb a la contra. Estar aqu s com fer un contrallum al Contrainfos. Si no podem deixar de ser espectadores dalgunes coses, s que podem apropar-nos per canviar-ne moltes. Vist de prop, el Contrainfos s com la Tele.cat, una manera de fer que no s a la contra, per molt que diga el seu nom, sin a favor. Una manera dalar i muntar, de fer fent-se. En positiu, en collectiu, per continuar contrainformant-nos.

Campanya pels 500!

LaTele.cat est fent un gran esfor per captar collaboradores, scies i usuries. El projecte docupar les ones, sorgit de lAssemblea de Comunicaci social que gestiona aquest mitj del Barcelons i el Maresme, neix de la necessitat de tenir mitjans propis que no depenguin de criteris poltics o empresarials. Per continuar creixent com projecte, LaTele ha engegat la campanya pels 500. Lobjectiu pragmtic, a curt termini, s aconseguir 500 scies que collaborin amb el mitj pagant vint euros lany. A llarg termini i el que s ms important, com comenta David, s assegurar projectes dels mitjans lliures que semblen una necessitat cada vegada ms bstia. Ara que, aprofitant la seva crisi, manipulen tot el que volen, participant tamb de LaTele, ens assegurem que hi ha un mitj, a Barcelona, que recull la veu de tothom. La idea s arribar a tenir collaboracions i/o scies per cobrir les despeses mensuals de lantena demissi en obert per TDT, que ara ocupen part del debat i les hores de dedicaci per poder mantenir-se de forma autogestionada. Si saconsegueix lobjectiu de la campanya pels 500 diu David, un dels membres del programa de notcies Contrainfos, es podran dedicar esforos a millorar els continguts i tamb a centrar-se en poder arribar a cobrir ms esdeveniments. Es tracta dun mitj autogestionat que intenta donar veu a aquelles persones que no en tenen. s per aix que, com comenta Aran, aquesta campanya s molt ms que fer-se soci. No s noms simblic, recalca Toni: s una qesti de necessitat. Cal donar suport a un mitj de comunicaci duna de les principals capitals europees,

ja siga per inters o per afinitat poltica. Acomplertes ja totes les condicions per continuar emetent a la TDT, lobjectiu s focalitzar els esforos per donar veu a les que no en tenen. David ho confirma: aquest s un mitj participatiu, aqu pot venir qui vuiga, fer propostes o fer el programa que li interessi.

Creix el periodisme alternatiu

s difcil dibuixar un mapa de tots els mitjans alternatius que van sorgint arreu del territori, ja que cada dia hi ha ms projectes periodstics nous que neixen per treballar un discurs diferent del que difonen els anomenats mitjans convencionals. La crisi ha accentuat el salvatgisme del sistema capitalista i la preocupaci que genera i tamb la presa de conscincia que comporta demana lexistncia de canals que el posin en dubte. Es tracta darrencar de les mans dels sectors poderosos lexclusivitat en la creaci dopini pblica, un mecanisme molt til per protegir els seus interessos. Siguin rdios, peridics, televisions o programes que adopten les xarxes com a mitj (com ara els recents Debat99% i La Plaa, sorgits dels moviments socials de lHospitalet de Llobregat i Sabadell, respectivament), la majoria de mitjans alternatius treballen de forma autogestionada, sense cap lligam amb les institucions i amb la intenci de crear una contrahegemonia des de baix per donar veu a aquelles que normalment no en tenen. Amb diferents sensibilitats, aposten per un periodisme proper, amb informacions contrastades i, sovint, a lhora de destapar vergonyes, no tenen cap mena de mirament. Un periodisme que aporta punts de vista que no contemplen ni els mitjans que sautoanomenen plurals.

Ocupem i ocuparem les ones:

CAMPANYA PELS 500 - FES-TE SCIA 20/any http://latele.cat/node/2481 Ms info a LaTele.cat: http://www.latele.cat/ LaTele al canal 37 de la TDT a Barcelona i al Maresme

24 Dinamita de cervell

Setembre de 2012

DINAMITA DE CERVELL

A les barricades
Negres tempestes agiten els aires nvols sinistres ens ceguen lesguard, encara que us esperi la mort ms cruenta contra ladversari haurem de lluitar. Lnica riquesa s la llibertat i cal defensarla amb coratge i amb fe. Alta la bandera revolucionria que sens reps ens mena al triomf del nostre anhel. Dempeus,tot el poble! Tots a la lluita! esfondrem amb fria la reacci! A les barricades! A les barricades! Per la victria de la Confederaci! A les barricades! A

les barricades! Per la victria de la Confederaci! A les barricades!

(Versi catalana de La Varsoviana feta per Josep Mas Gomeri, gravada en disc lany 1936 per

lOrfe Catal, extreta del llibre CNT, la fora obrera de Catalunya de Ferran Aisa)

Setembre de 2012

Dinamita de cervell 25

Internazionale, un cmic instantani

Internazionale s un cmic instantani, es a dir, escrit i dibuixat en viu durant lencontre anarquista de Saint-Imier, Sussa (del 8 al 12 dagost de 2012) per Marc Gastoni, Nicola Gobbi i Jacopo Frey. Traducci catalana: Raquel Bermdez, Barcelona 2012. El cmic va publicar-se en francs durant lencontre en tres nmeros que expliquen respectivament els orgens de la primera Internacional, les conclusions del primer congrs anarquista de la histria que va ser a Saint-Imier lany 1872 i lesperit de lencontre del 2012. Posteriorment, hem realitzat aquesta versi, que recull tots els nmeros en un nic llibret. Volem donar les grcies a totes les persones que han donat un cop de m, ja sigui a Saint-Imier, durant lelaboraci del cmic, com posteriorment amb les seves adaptacions i traduccions. El cmic es pot descarregar gratis a totes les llenges disponibles fins ara al blog LANARCHICO: HTTP://ANARCHICO.NOBLOGS.ORG/ Actualment, est en fase de traducci a molts pasos del mn. Per qualsevol comunicaci, podeu escriure a: MALA.TESTA@BRUTTOCARATTERE.ORG Sou lliures dimprimir-lo ntegrament i difondrel sota subscripci per a finanar les iniciatives del moviment.

26 Dinamita de cervell

Setembre de 2012

Setembre de 2012

Dinamita de cervell 27

Al Tall, el ms gran grup de folk dels Pasos Catalans

Jordi Mart Font

PAPER PINTAT
Intellectuals, acadmics i altres espcies
Alba Caellas Canadell

orria el 1975 quan Joan Fuster escrivia un comentari en el primer disc dAl Tall, Can popular del Pas Valenci, en qu afirmava que la presncia del grup en el mercat discogrfic catal podia aportar la temptativa de formalitzar una modalitat de folk a travs de la qual, dalguna manera, es rescata una mica la tradici viva valenciana i, alhora, naprofita lestil o lestmul per a un s renovat i actual. Gaireb quaranta anys desprs, sense cap mena de dubte, podem afirmar que aix ha estat. La proposta del grup de folk valenci ha posat la msica catalana en el panorama internacional i, sobretot, ha dotat diverses generacions de catalans i catalanes de msica popular combativa feta des del convenciment que les sonoritats musicals contempornies no han destar noms basades en els parmetres del pop o del rock.

Els discos
Des del 1975, els discos dAl Tall shan succet, deixant una discografia impressionant, per lamplitud de mires, per la quantitat de msica i per la qualitat daquesta que no ens volem estar de comentar. El 1975, amb Can popular del Pas Valenci treien un disc que tenia un ttol ms de propsits que no descriptiu. De fet, el disc inclou temes literaris com una lletra certament popular completada per Estells o la musicaci dun poema de Mari Manent. Can popular del Pas Valenci s un disc que sinclou totalment dins del que sanomenar riproposta i que, com molt b explicava Fuster, recuperava alhora que utilitzava per a temes actuals els temes del folk, de la msica del poble.

Deixeu que rode la msica s de 1977 i inclou un dels temes pel qual el grup ser recordat: Tio canya, la histria de la substituci lingstica a partir de lexemple duna famlia valenciana que va deixant de parlar catal en funci de lestatus social i del pas dels anys, tot i que malgrat el panorama desolador general del tema, al final deixa clar que la voluntat pot salvar la llengua de la seva total substituci. El segent disc, Posa vi..., s un magnfic recull de temes de taverna, canons de ronda, de verema, canons de borratxos... una posada al dia dun munt de canons realment populars i conegudes que va dotar el grup duna gran popularitat en el sue moment, fins i tot en ambients allunyats de les seves propostes esttiques i poltiques. Posa vi... anticipa el que ser el disc ms conegut del grup, Quan el mal ve dAlmansa, una cantata sobre la guerra de successi assumida com el punt i a banda que porta a linexorable present de destrucci social i nacional. Al Tall hi inclouen temes antolgics, entre ells La process i el Cant dels maulets, mpliament versionat. El 1980, treuen el carrer un disc per a xiquets i xiquetes, Som de la Pelitrmpeli, en qu la intenci s recollir, inventariar i donar a conixer, a partir duna histria general, una gran quantitat de canons infantils valencianes. El resultat final del disc potser s dels ms discutibles. Durant aquests anys, Al Tall pass a ser no noms un grup de folk, sin tamb a esdevenir els impulsors dun dels grans festivals que es fan a la Mediterrnia daquest estil divers i alhora compacte, la Trobada de Msica del Mediterrani, que situa Valncia dins del panorama folk internacional fins que arriba al poder el blaverisme dUni Valenciana junt amb el PP i acaben amb la Trobada. El disc en qu aquest ambient sexplicitar ser Canons de la nostra

>> Contraanunci

Mediterrnia, un disc que compta amb la participaci de Maria del Mar Bonet, que en aquell moment coincidia amb moltes de les propostes dels valencians. El segent disc, Tocs i vares (1983) explicita la recuperaci del que en flamenc es dirien palos i que continuaven ben vius a lHorta de Valncia en les seves formes prpies. s un dels seus grans discos pel que fa a lamplitud de mires musicals i dintencionalitat de recuperaci. Per s amb Xarq al-Andalus, de 1985, quan el seu projecte musical seixampla ms, alhora que assoleix una maduresa espectacular. El disc, en qu toquen conjuntament amb la formaci marroquina Muluk el Hwa, musica les versions escrites per Josep Piera dels poetes rabs valencians abans de la conquesta cristiana, com Al Khafaja o Al Russafi, alhora que lapartat musical aconsegueix una sonoritat completament renovada. Aquesta sonoritat mediterrnia es tanca amb Xavier el coixo, de 1988, un disc amb lletres que parlen dactualitat i msiques que beuen de tota la Mediterrnia. El 1994, Europ eu! renova Al Tall i els situa en un lloc desconegut. Ells intenten actualitzar el seu so, i en aquest disc fins i tot rapegen, alhora que els textos, antiracistes i internacionalistes, recuperen la histria duns immigrants alacantins a Algria i com viuen el procs dindependncia daquest pas, per el seu pblic sest transformant i, en alguns casos, desapareixent. Sn anys de crisi en la can cantada en catal i ms encara en els projectes de folk que hi van associats, per alhora anuncien un seguit de nous esclats. La Nit, de 1999, s el disc de la mirada enrere. Precedeix 25 anys en directe (2001), un disc daniversari enregistrat en viu junt amb la Banda Simfnica Uni Musical de Torrent que no els conven i que va just abans del disc Vares velles, un nou repertori de formes musicals tradicionals recuperades, i del nou directe Envit a vares, amb un resultat molt ms clar i interessant a nivell musical que 25 anys en directe. El seu darrer disc, ara ja podem dir de comiat, de 2008, s Vergonya, cavallers, vergonya, un disc que pren la temtica de Jaume I com a central de la major part dels temes i que suposa un brillant punt i final, tot i que no el millor disc duna llarga discografia que s clarament la ms extensa, destacada i completa dels grups de folk dexpressi catalana.

El comiat de Barcelona
Dijous 14 de febrer del 2013, a lAuditori. Al Tall comena el seu anunciat darrer concert a Barcelona amb el primer tema del seu primer disc: Obriu cabretes de Can popular del Pas Valenci. I la can s de 1975, per les paraules sonen tan actuals com el primer dia quan diuen all de Les mamelles ja funcionen, rius de llet veiem passar, per no hi ha qui la taste, alg se lest xuplant. El concert continua aix, primer seguint un ordre cronolgic, afegint collaboracions

dun munt de gent, fins a un final que ja es preveia apotesic perqu totes i tots sabem que hi ha temes que quan els toquin tothom semocionar. Ells tamb ho saben i els queda clar quan comencen a sonar les primeres paraules de Lladres: Lladres que entreu per Almansa, no sou lladres de saqueig que ens poseu la cova en casa i des della ens governeu... o Per cridar vull lEstatut a Miquel lassassinaren, dA Miquel Grau, una can a capella que aconsegueix posar els pls de punta al senyor que tenim a la vora i a molta altra gent. Tot i aix, els clssics no tapen la msica i aix ho va demostrar la versi de Sant Joan, un tema que no s dAl Tall per que s van tocar amb JanMari Carlotti, que semblava que anava una mica perdut per lescenari quan no cantava, i lexmembre del grup Miquel Gil, que tamb va versionar la can amb el seu grup Terminal Sud. Va ser un concert a lAuditori amb un seguit de clssics per sense massa nostlgia, tot i que hi havia qui no parava de plorar; i cal agrair-los-ho. La nostlgia del que just encara hi s sona sovint com a un enterramorts que no deixa valorar el que realment hi ha dinteressant en all que sentim. I linteressant s que Al Tall pleguen per deixant darrere seu una vintena de discos que deixen la nostra cultura al nivell alt de qualsevol altra cultura europea que tingui en compte la msica darrel i no la deixi de banda quan es refereix als seus sons. Tamb hi ha nyaps, s clar, i cal parlarne sempre que calgui i alg en tingui ganes, noms faltaria, per les coses positives guanyen en el seu repertori i a Barcelona aix ho van demostrar. El concert, com era de preveure, es va acabar amb la interpretaci de la Moixeranga, desprs que sonessin a lescenari Darrer diumenge doctubre, El cant dels maulets i Tio canya, tot i que aix no s notcia perqu ja sabem que havien de sonar i que ho havien de fer al final, amb tot el pblic aixecat i cantant alhora que Vicent Torrent all dEls peixos en laigua, i els amos al clot. En sortir, bones notcies. Es veu que pot ser que a labril facin el seu darrer concert a la plaa de bous de Valncia...

egons el DIEC, ms clar que laigua: Intellectual: persona que t una certa capacitat de pensar la realitat social i cultural i dinfluir crticament en lopini mitjanant lassaig o la presncia en mitjans de comunicaci. Joan Brossa va fer una poesia visual en qu, sota el ttol dintellectual, shi dibuixava una calavera. Si algun valor t, per a una societat ms enll de lacadmia, aquest mot, s el fet dadjectivar una persona estudiosa amb reconeixement pblic, sovint part del mn de les lletres, que exerceix una funci crtica envers la societat i la poltica, a banda de la seva tasca dinvestigaci, docncia o estudi. Aix doncs, aquesta paraula que avui en dia t connotacions fins i tot negatives, podria arribar a tenir un sentit. Existeixen els intellectuals avui en dia? s clar que s. En tenim i de molt bons. Per molts dells, per no dir la majoria, han abandonat la condici sine qua non per deixar de ser simplement acadmics: la incidncia social. I no es pot ser intellectual, seguint la prpia definici de la paraula, si no es combina lestudi amb un esperit de canvi o lluita, tingui el format que tingui. Parlem, per exemple, del perfil de molts professors dUniversitat: fills del mite de la transici, no es declararien mai obertament de dretes o de centre. Farien la revoluci si fos necessari, diuen: per ara no cal. No s per falta de ganes o de convicci. Pensen, per, que ara no toca, que aquesta societat no est preparada. Que estem tots adormits, que a la seva poca els estudiants eren diferents. Per, en canvi, infantilitzen els que ho sn, els tracten dingenus i idealistes. Pensen que les pancartes fan brut, per potser all que els embruten s la conscincia de no estar fent res davant tot el que est passant. Exerceixen per fomentar el pensament crtic i cobren per fer reflexionar. No poden ser tan ingenus de no conixer la histria: la coneixen, per viuen al marge della, en la tan citada torre divori. Sn catedrtics dhumanitats, dhistria medieval o desttica. Sn els experts en cultura. A qui no els importa la pujada de taxes, suposo, ni els afecta laugment de lIVA, perqu, si aix fos, no dirien que fer vaga s cosa de quinquis. Idealitzen el maig del 68: no s qu es pensen que shi feia, a la Sorbonne, sin assemblees al mig del pati. Sobre la incidncia social, s preocupant que, per la majoria dells, aquesta consisteixi en fer anuncis per al Banc Sabadell o columnes dulcificades pagades, entre altres, pel Grup God. Diria que s hora que els posem sal a la ferida i els recordem quina hauria de ser la seva funci. Si la cultura est en perill, s el seu deure explicar, com saben, que aix s fruit dun sistema i duna societat que ens vol adormits i callats. Explicar-ho i, sobretot, exercir-ho: ser-ne exemple. Est clar que ara tenim tamb algunes veus crtiques. Noms faltaria, tal com estan les coses. Per com ms reflexiono sobre el paper dels intellectuals, ms trobo a faltar figures com la de Montserrat Roig.

28 Dinamita de cervell

Setembre de 2012

El far

90 aniversari de la visita dEinstein als locals de la CNT a Barcelona

Ferran Aisa

lbert Einstein, el 24 febrer de 1923, va visitar Barcelona. Einstein venia convidat per la Mancomunitat de Catalunya, a travs dels Cursos Monogrfics dAlts Estudis dIntercanvi, per exposar la seva teoria de la relativitat. El cientfic arribava a Barcelona convertit en una celebritat mundial, la premsa el qualific com el Newton del segle XX i el comparaven als grans genis universals Galileu i Coprnic. La Vanguardia (25-2-1923), deia: Precedido de fama mundial ha venido a Barcelona el doctor Einstein, para explicar en un cursillo de conferencias su famosa teora de la relatividad. En los Estados Unidos, en Londres y recientemente en Pars, alcanz el sabio alemn ruidosos triunfos con sus conferencias dadas en las ms importantes corporaciones y sociedades cientficas. El cientfic alemany Albert Einstein va

donar la conferncia inaugural al sal de sessions del Palau de la Diputaci Provincial, figurant a la presidncia el president de la Mancomunitat i de la Diputaci Josep Puig i Cadafalch, el president de la Comissi Municipal de Cultura Sr. Viza, el diputat a Corts Pere Coromines i el cnsol alemany. A la sala hi havia representants de les entitats i institucions culturals barcelonines. Lendem, la conferncia fou a lEscola del Treball, acte que fou presidit per Josep Puig i Cadafalch, Esteve Terrades i Rafael Campalans. El cronista recollia la impressi de la conferncia i manifestava que el conferenciant, ms que un savi, semblava un professor que es dirigia senzillament als seus alumnes. Acabat lacte, la comitiva que feia de cicerone dEinstein va passejar-lo per alguns racons de la ciutat i van acudir a lInstitut dEstudis Catalans i lAjuntament de Barcelona. El cientfic no va voler abandonar Barcelona sense visitar la seu de la CNT;

aix, el 27 de febrer, va presentar-se a un dels locals del Sindicat nic, al carrer Sant Pere Ms Baix, la sala era plena dobrers que ja havien sentit a parlar del comproms social del cientfic. Els vells i joves anarcosindicalistes posats en peu retien un clid homenatge emocionant al savi alemany. Albert Einstein i ngel Pestaa conversaren en francs, i el cientfic fu un elogi dels obrers catalans: Vosaltres -digu- sou revolucionaris del carrer i jo en sc de la cincia. El peridic Solidaridad Obrera (11-3-1923), que es feia ress de la vistat dEinstein a la ciutat, afirmava que el cientfic havia acceptat presidir el III Congrs de lAssociaci Mundial Internacionalista dEsperanto i recordava el seu pas pel sindicat: Como recordaris, camaradas, cuando Einstein estuvo en

Barcelona fue a visitar a la representacin obrera en el local de la Distribucin, donde pronunci un elevado discurso, contestndole Pestaa en nombre de la Confederacin Nacional del Trabajo. Tan sols uns dies desprs daquesta visita de leminent cientfic a la seu dels Sindicats nic, al vespre del 10 de

mar, era assassinat el ms carismtic militant de la Confederaci Nacional del Treball, Salvador Segu El Noi del Sucre. El vil atemptat es va produir al carrer de la Cadena cantonada Sant Rafael, Segu i el seu company Peronas van morir a causa de les ferides de bala que van efectuar pistolers del Sindicat Lliure a sou de la patronal catalana.

SALUT I ANARQUISMES

Dones Lliures
Bernat Muniesa

a lluita per lemancipaci de la dona la va protagonitzar (i encara s aix) la dona mateixa. A lEdat Mijana, que va durar 11 segles, existia el dret de pernada: els senyors feudals podien pernoctar a la casa dels serfs i apropiar-se de la seva dona durant la nit. Hi havia una dita castellana que deia: el destino de los pobres es morir como cabritos y vivir como cabrones. La Revoluci Francesa va promulgar els anomenats Drets de lHome. La dona nera exclosa. Ja Olympia de Greuges va protestar contra aquesta ignomnia masclista. Aix ha estat una gran part de la histria i, encara ara, malgrat els avanos produts des del Maig francs del 1968. De fet, la dona no va tenir dret a vot fins ben avanat

el segle XX. Altres dones van seguir el cam dOlympia, lluitant per la seva emancipaci. Per exemple, la peruana Flora Tristn, al segle XIX (fou lvia de Gauguin, el pintor): exiliada a Anglaterra i Frana, va recrrer els llocs industrials i predic als obrers la necessitat de la revoluci anticapitalista. Va fundar la Uni Obrera. En les seves conferncies deia: hi ha qui viu pitjor que lobrer: la dona del obrer. Podrem esmentar altres lluitadores: Clara Campoamor, Rosala de Castro, Virginia Wolf (del grup de Blomsbury, amb Gerald Brenan, Lyton Strachey, John Maynard Keynes, Dora Carrington), sucidada finalment, i la nordamericana Martha Gellhorn, separada dErnest Hemingway i periodista que va viure les guerres de lOrient Mitj i de Vietnam.

Daltres les trobem a lEstat espanyol, ja durant el segle XX. Al voltant de la II Repblica i la Guerra Civil: Zenobia Camprub, Mara Zambrano, lactriu Margarida Xirgu, les comunistes Matilde Landa (a qui dedicarem un article ms endavant) i Dolores Ibrruri; les socialistes Mercedes Comaposada, Victoria Kent, Margarita Nelken La llista seria llarga: totes elles lluitadores per lautonomia i lemancipaci de la dona, patint moltes delles persecucions i incls pres. En lmbit anarquista, hi ha una figura destacada, sobre la qual farem el proper article: Frederica Montseny (1905-1994), que fou ministra de la II Repblica durant la guerra civil i exiliada finalment a Tolosa, on va mantenir, des-

prs de viatjar per Sucia i Finlndia, lesperit de la Confederaci Nacional del Treball (CNT), amb el seu company Germinal Esgleas.Resumint: la lluita de la dona per la seva emancipaci ha obtingut importants avanos, es-

pecialment desprs de les revoltes del 1968 a Frana, Alemanya i Itlia, per en molts aspectes de la vida social, per exemple en el laboral, encara s discriminada respecte a lhome, i pel mateix treball sn menys remunerades.

>> La recepta

Pancuit (Sopes amb all)

Lamo en Pep des Vivero Mallorca

orenga o herbes aromtiques al gust sal i pebre Elaboraci: Ratllau una tomtiga madura i reservau-la. Abocau loli en una cassola i escalfau-lo. Sofregiu els alls sencers. Afegiu la tomtiga quan els

Ingredients: Pa dur 2 cullerades doli doliva 2-3 grills dall 1 tomtiga madura 1 ou

alls siguin daurats. Assaonau al gust amb sal, pebre i les herbes aromtiques. Afegiu-hi laigua (mu mare sempre tenia aigua de pluja reservada per fer aquest plat i els de cuinat) i deixauho bullir uns 6 o 7 minuts. Agregau el pa dur esbocinat i deixau-ho bullir tot plegat 3 minuts ms. Apagau el foc

i afegiu-hi lou. Remenau sense aturar fins que lou hagi quallat. Bon profit!! Observacions: s una recepta molt fcil de preparar, gustosa i nutritiva. Lou no s un ingredient im-

prescindible, podeu utilitzarlo com a complement. Tamb se pot preparar la sopa sense la tomtiga per el sabor s diferent. (*) Aquest plat es preparava, fonamentalment, per aprofitar el pa dur que quedava de dies anterior i per treure el fred.

Setembre de 2012

Dinamita de cervell 29

Una mirada crtica des del cinema

Tempesta sobre Washington

Joan Canyelles Amengual

(Advise and Consent, Otto Preminger, 1962). El president dels Estats Units (Franchot Tone), vol nombrar un nou secretari dEstat en la persona de Robert Leffingwell (Henry Fonda). Per la sospita de que en el passat va formar part del Partit Comunista, fa que es crei una Comissi per investigarho. Al mateix temps el president daquesta Comissi, el senador Anderson (Don Murray) s fet xantatge per una relaci homosexual quan era soldat a la guerra de Corea. Otto Preminger va ser actor i director teatral de la mtica companyia alemanya de Max Reinhart. Activitat que continuaria desenvolupant amb fora xit els escenaris de Broadway. s un dels directors ms interessants i personals del Hollywood clssic. Lambigitat i lobjectivitat son dues de les caracterstiques essencials del seu cinema. La seva posada en escena s elegant, rodant sovint llargs plans-seqncies amb una cmera que sempre es mou amb sentit i amb una precisa finalitat narrativa, que fa avanar lacci o mostra detalls que expliquen alguna cosa. Per aix, la revisi de les seves millors pellcules et poden sorprendre amb un detall nou en el qual no hi havies reparat abans. Aquesta fluida elegncia no li impedeix mostrar a vegades un realisme agnic i dolors com fa per exemple a Lhome del bra dor. Fou en definitiva un inqestionable autor que sempre va ambicionar una independncia temtica i creativa que li permetessin contar les histries que li interessaven. La seva primera obra mestra s Laura, de lany 1944. s una de les pellcules fonamentals del cinema negre nord-americ. Sobre

Dr: Otto Preminger; G: Wendell Mayers; Ft: Sam Leavit; Ms: Jerry Fielding; Int: Don Murray, Charles Laughton, Henry Fonda, Walter Pigdeon, Lew Ayers, Edward Andrews, Burges Meredith, Gene Tierney, Franchot Tone, Peter Lawford.

Fitxa tcnica

una novella de Vera Caspary Preminger construeix un perfecte relat cinematogrfic. Al principi tan sols fa les funcions de productor. Comena a dirigir-la Robert Mamoulian per s rellevat poc temps desprs de comenar el rodatge. Amb molt desfor Preminger conven a Darryl F. Zanuck perque li deixi dirigirla. El resultat s extraordinari. Una pellcula on la dona assassinada (Gene Tierney) apareix a meitat del metratge, desprs de que linspector de policia que investiga el cas (Dana Andrews) shagi enamorat della i on lassass, el crtic dart Waldo Lydecker (incommensurable Clifton Webb) s el personatge ms interessant de la pellcula fins al punt de que gaireb eclipsa a la resta del repartiment. Vuit anys ms tard torna a rodar una altre perla del cinema negre: Cara dngel (Angel Face, 1952), on una fascinant, pertorbadora i desequilibrada Jean Simons i un Robert Mitchum enlluernat, atrapat i definitivament venut acaben morint en una glaadora escena final quan ella es sucida precipitant-se amb el cotxe per un barranc amb ell al seu costat sense saber que est a punt de morir. Lhome del bra dor (The man with the golden arm, 1956), era una de les primeres pellcules que amb un realisme angoixant abordava el tema de la droga. Frank Sinatra, (tal vegada en la millor interpretaci de la seva carrera), interpretava a un msic que acabava de sortir duna clnica de desintoxicaci i senfrontava a la seva dependncia de la herona en un ambient hostil, tan sols ajudat per Kim Novak. Lany 1959, roda la que per a mi, i per molts de motius, s la millor pellcula de la histria del cinema sobre un drama judicial: Anatomia dun assassinat (Anatomy of a murder). El tinent Frederik Manion (Ben Gazzara, quin gran actor), un home gels i violent, s acusat de matar davant diversos testimonis, al barman que ha apallissat i violat a la seva esposa Laura (Lee Remick). Paul Biegler (portents, magistral James Stewart), sencarregar de la seva defensa i intentar demostrar que Frederik va patir un impuls irresistible. Finalment el jurat emetr el veredicte de no culpable. Sembla ser que s la primera pellcula on es pronuncia la paraula bragues i on es veu a la pantalla aquesta pornogrfica pesa. Per aquesta ra, diverses organitzacions religioses prohibiren o recomanaren als seus feligresos i feligreses que no lanassin o veure si volien evitar cremar-se eternament als inferns. s aquesta una de les pellcules on queda mes evidenciada la famosa objectivitat i ambigitat de Preminger. Frederik s declarat no culpable, per en realitat tan sols ell i la seva esposa saben el que ha passat. s a dir mai podrem esbrinar del tot si va ser Frederik qui va apallissar a Laura i va matar al barman per les relacions que lliurament mantenien. Gaireb es podria dir que el film est rodat des del punt de vista dun dels membres del jurat, a qui senzillament se lhi exposen els fets per a que decideixi sota la

seva responsabilitat si Frederik ha de ser condemnat a mort. Tot aix ho fa Preminger amb una brillant i magistral posada en escena. Tempesta sobre Washington s una magistral pellcula sobre una part del funcionament del sistema poltic nord-americ i i tamb sobre una determinada poca de la histria daquell pas. La designaci per part del president dels Estat Units, greument malalt, de lhome que es convertir (si els vots ho permeten) en el nou Secretari dEstat ofereix a Preminger la possibilitat proposarnos mltiples reflexions al voltant daquest sistema. Cal deixar clar des del primer moment que el director viens hi creu en aquest sistema, encara que qestioni alguna de les seves prctiques. O tal vegada seria millor dir que com s freqent en el seu cinema, ens exposa un fets per tal de que nosaltres traguem les nostres prpies conclussions. Al mateix temps, com molt be explica Jose Maria Latorre en el nmero 386 (febrer de 2009) de la revista Dirigido por..., s un film sobre la dificultat de prendre determinades decissions i les conseqncies que aquestes poden tenir. I no hi podem deixar de veure el reflex del Comit dActivitats Antinord-americanes que ben poc temps abans havia tengut uns efectes devastadors en el mn del cinema. Robert Leffingwell s qestionat pels senadors republicans i part dels demcrates, per dos motius. El primer s la seva aposta pel dileg amb la Uni Sovitica, que lenfromta a a les posicions ms bellicistes. Quan es interrogat pel Subcomit que linvestiga, un senador li pregunta si estaria en contra duna intervenci preventiva, (no vos sona, aquesta expressi?), i ell contesta que s, si no shaquessin esgotat abans totes les vies diplomtiques. El segon motiu son els contactes que en el passat va tenir amb el Partit Comunista. Aix des del meu punt de vista demostra en primer lloc, que la seva postura no es que sigui pacifista, sin simplement delemental sentit com. I en segon lloc, si algun contacte amb el Partit Comunista, molts anys abans, compromet la seva actual carrera poltica fins al punt de desactivar-la completament, s que alguna cosa daquest sistema democrtic no funciona. Les postures ms conservadores les representa el senador Seabright

Cooley (Charles Laughton), que no dubtar en utilitzar les tctiques ms barroeres si li permeten evitar que Leffingwell obtengui el vot de la majoria. Per altra banda, el President del Subcomit, el senador Brigham Anderson, feliment casat i amb un fill, oculta una antiga relaci homosexual. Les amenaces de que aquesta relaci es faci pblica, el portaran al sucidi. s a dir, alg que amaga alguna cosa, investiga si una persona te res a amagar. Naturalment, i encara que no sigui la intenci de Preminger, hi ha una denncia de la brutal repressi sexual daquella societat, que ning sembla qestionar. Queda clar que en aquell sistema poltic, la llibertat i la democrcia, son ms aparents que reals. No es discuteix la validesa de les idees esquerranes o comunistes (no en parlem de les anarquistes) que per descomptat es consideren gaireb demonaques, sin que el fet de haver-les tingut alguna vegada, pot destrossar-te la teva vida i fer que hagis de viure acomplexat i demanant disculpes per les teves conviccions. Moltes persones varen conixer aquesta realitat de ben aprop, lactor Edward G. Robinsson, per posar tan sols un exemple. Preminger desplega en aquesta pellcula un talent descomunal. Una elaboradssima, brillant i inteligent posada en escena. Els dilegs entre els senadors tenen quelcom de representaci teatral, oratria de primer nivell, educades i recargolades expressions que no amaguen del tot el cinisme i les intencions ms fosques. Henry Fonda, com es habitual en ell, despren honestetat encara que no s del tot honest i ha mentit al Subcomit. Dona la impressi de ser la persona adeqada per ocupar el crrec i en la qual es pot confiar. Una interpretaci mesurada i absolutament convincent. Per Charles Laugthon s capa declipsar a qualsevol estrella que se li posi al davant. Omple, inunda la pantalla. Lanyores quan no hi es. Ofereix aqu un dels seus ms grans magisteris, i aix que durant la seva vida en va oferir molts. Totes les acrtrius i actors secundaris, estan gaireb perfectes en els seus papers, incls els menys talentosos. Franchot Tone, representa amb convicci a un President honrrrat (com no podia ser daltra manera) i dedicat a servir al seu Pas, preocupat pel que pasar, quan ben aviat, es mori. Probablement la majoria de les per-

sones que teniu en les mans aquestes pgines i llegiu aquestes paraules, (grcies), no creis amb el sistema capitalista del que ens parla Preminger. Jo tampoc. La manca de llibertat, la repressi sexual, el masclisme, la religi present per tot arreu, (tothom jura per Deu, sempre abans de comenar les sessions del Senat, un capell fa una pregria....), son per a nosaltres un fet inqestionable. Per al manco hi ha unes certes formes que no es perden. Una certa convicci en que el fet de votar pot tenir alguna rellevncia, algun efecte. Potser la corrupci hi s, per no es veu, no solora per totes bandes. A lestat espanyol, fins i tot aquestes aparences han desaparegut. Descobrim cada dia amb ms irritaci que el sistema dona cobertura als corruptes. Que cada nou escndol deixa petit a lanterior. Que la distncia entre la casta poltica i les ciutadanes i els ciutadans es cada cop ms sideral. El sistema fa aiges, per sembla que tan sols els poderosos, els de sempre, tenen salvavides. El sistema ha perdut definitivament qualsevol legitimitat democrtica que li pogus quedar. Potser una de les maledes herncies del franquisme s aquesta impunitat amb la qual sembla que es fan les coses des del poder. No crec que sigui exagerat dir que estam lluitant contra una altra dictadura. Estic pensant seriosament en escollir la pellcula El padr (The goodfather, Francis Ford Coppola, 1971) pel mes que ve. s una indiscutible obra mestra i un reflex, un retrat perfecte, (t molt poc de metafric en contra del que alg pugui pensar), del sistema capitalista. Recordau la can de Llus Llach El jorn dels miserables ...que poca esperana tinc, i pot ser caldr deixarla, que no sigui que esperar ens allunyi ms dels actes... Segurament els actes desmesurats sn ms necessaris que mai. Ens caldr intelligncia per no matar la rbia i que ella no ens mati a nosaltres. Ens caldr imaginaci per construir estratgies noves que facin avanar les velles idees de llibertat i justcia. Ens caldr convicci en nosaltres mateixos per fer avanar la revolta. Es tornaran a omplir els carrers i les places, per ens caldr omplir-les tamb de sentit i de valors perqu no es tornin a buidar. Salut, Llibertat i Lluita.

30 Dinamita de cervell

Setembre de 2012

De llibres i lectura

Ltica i la revoluci. Apunts sobre Josep Alom i el seu temps

Flix Rodrigo Mora http://esfuerzoyservicio.blogspot.com

ls escrits de Josep Alom, que recull Ramon Gras Alom en el llibre La Idea. Negre sobre blanc, proporcionen una visi imparell del que va ser el perode de la guerra civil viscut tant des de la illusi de la revoluci com des de la voluntat de rectitud moral. No s el moment dentrar en lanlisi dels nombrosos interrogants, encara sense resoldre, que planteja la guerra, i que van des de les seves causes profundes fins als motius pels quals el franquisme en va sortir com a vencedor. En conseqncia, cal rebutjar la temptaci de lanlisi fcil i simplista per a encarar, amb serenitat i valentia, la prodigiosa complexitat daquells esdeveniments. El llibre aporta llum sobre qestions en general relegades, quan no ocultades, pels especialistes en la nostra guerra civil, sobretot per aquells aferrats a explicacions economicistes i mecanicistes, val a dir, deshumanitzades. Aquests oferixen elucidacions suposadament rigoroses que tenen linconvenient de no partir de la realitat, i dhaver fracassat una vegada i una altra all on shan aplicat. Assenyalar quelcom que els mecanicistes obliden: tot esdeveniment histric s, a ms de poltic i econmic, obra dindividus concrets-reals i tamb peripcia moral. Per aix no hi pot haver revoluci sense: 1) qualitat de la persona, el que abans sanomenava virtut, 2) adhesi reflexiva i prctica

de qui desitgen revolucionaritzar una lnia, normes o ideari moral. Pretendre una altra cosa s situar-se fora de la realitat, en el mn dels dogmatismes i els fanatismes. En Alom, immers en el remol de la lluita revolucionria i la guerra civil en la seva Tarragona natal, la qesti es planteja amb franquesa. Ell va ser un home moral i tamb un militant de la revoluci, en les files llibertries. El primer, que era previ, el va dur al segon, fusionant tica amb poltica revolucionria duna manera que emociona. La seva idea va ser la de Plutarc: vncer per virtut. Per a Josep es tractava darribar a la uni de totes les dones i els homes bons, rectes i sense taques no per a fer beneficncia o caritat sin per a posar fi al capitalisme, al militarisme, al clericalisme. La revoluci realitza, per tant, la idea de b i de virtut, com a atributs de la societat i qualitats anmiques-prctiques de cada individu. Sense comprendre que Alom va expressar un dels anhels ms sentits de les masses treballadores en els anys anteriors a la guerra civil i durant ella no es pot percebre aquesta part de la histria. Els qui sentossudeixen a veure en aquella, en la seva gnesi, mers impulsos profitosos, consumistes, zoolgics, de desitjos o economicistes, sequivoquen perqu situen el que era secundari o inexistent en principal, en projectar sobre lahir les xacres i tares ideolgiques, tan terribles, de lavui. Alom no sen va per les branques, qualifica a la II Repblica espanyola de burgesa, capitalista i clerical,

una veritat tan enorme que noms els ximples, trastornats o malvats poden negar. La soluci?: la revoluci. S, la revoluci. Aquesta s entesa com un gran canvi integral, que uneix transformacions poltiques, econmiques, morals, culturals i en la qualitat del subjecte. Per aix lamenta, desprs duns mesos de guerra, que falta el desenvolupament educatiu moral que millori la qualitat de les multituds i la persona. El seu s un ideal de bondat, de bellesa, de servei als altres, no una pugna ms o menys atro per omplirse la panxa. All substantiu en ell s lpica, per exemple, quan exclama no deixeu la lluita, que el triomf s dels forts!. Aix doncs, conrear en el propi jo la virtut de la fortalesa s precondici de la revoluci. Una fortalesa que no sigui usada per a lagressi tradora, per descomptat, sin per a resistir a peu ferm, i si fa falta en ofensiva (com el 19 de juliol), els embats del mal, aix s, de lEstat i el capital. Quan llegim que defensa les reivindicacions morals i materials de les classes treballadores ens sentim aclaparats pel pesar doncs avui noms importen les demandes monetries i consumistes. Els panxacontents i els farts actuals, que han destrut el moviment obrer i popular amb les seves bogeries, no sen riuen daquestes reivindicacions morals perqu, en la seva ximplesa patolgica, ni tan sols assoleixen comprendre qu significa aquesta frase Aix de greu ha estat la reculada. Hem passat de la plenitud a les clavegueres, i daquestes al no-res. Quan llegim que lafany per autoedu-

car-se ha de ser substancial, fins al punt de posar en aix tant o ms esfor que a demanar una engruna ms de jornal, que sempre ser insuficient sota el domini del sistema capitalista, de nou ens esfondrem per causa de la nostlgia: en aquelll temps Alom tractava els ssers humans com a ssers humans mentre que avui els radicals de per riure lidentifiquen amb una butxaca, una suma de bitllets i un estmac. Per aix Alom va ser perseguit: ell mateix condemnat a mort encara que desprs indultat pel franquisme; el seu germ, que compartia els mateixos ideals, afusellat Diguin-me, qui persegueix els poca-soltes dara, obstinats a convertir lindividu en un consumidor groller i subhum, no en un revolucionari i un subjecte moral, com aquell. El llibre est delicadament prologat per Heleno Saa, que entn b al personatge al qual, desprs de condemnar el maligne ideari del plaer egoista, culmina presentant com un home lliurat a un ideal superior. Que totes i tots ho siguem.

>> Diccionari militant

ASCASO, Francisco (1901-1936)

Agustn Guillamn

ragons, benjam duna famlia de tradici crata. Forner i cambrer de professi. Militant des de molt jove en els grups dacci aragonesos. Al desembre de 1920 va ser empresonat per latemptat, coms pel seu germ Domingo, que va costar la vida del periodista del Heraldo de Aragn, que havia denunciat als soldats revoltats al gener en la caserna del Carmen. Va estar dos anys en la pres, sortint amb la salut trencada pels maltractaments. El 1922 va marxar a Barcelona, integrant-se en el grup anarquista Los Solidarios, amb Durruti, Garca Oliver, Aurelio Fernndez, Gregorio Jover, Ricardo Sanz, etctera. Va participar en nombroses accions armades i en atemptats. El juny de 1923 va ser detingut i empresonat,

aconseguint escapolir-se al desembre del mateix any. Durant la Dictadura de Primo de Rivera va estar exiliat a Pars. Al desembre de 1924, juntament amb Durruti, va fer una gira per Amrica, caracteritzada per nombrosos atracaments a bancs en diferents pasos, amb lobjectiu de recaptar diners per a alliberar a presos anarquistes a Espanya. Al maig de 1926 estava de nou a Pars, on va ser detingut al juliol, al costat de Jover i Durruti, per preparar un atemptat contra Alfonso XIII, romanent un any a la pres. Van evitar lextradici a Argentina i Espanya grcies a una intensa campanya popular a favor del seu alliberament. Va viure clandestinament en diversos pasos. A principis de 1929 va aconseguir perms de residncia a Brusselles. Va retornar a Barcelona immediatament desprs de la proclamaci de la Repblica, el 14 dabril de 1931. Es va integrar en el grup Nosotros (nou

nom que va haver dadoptar lantic grup Los Solidarios, al conixer lexistncia dun grup amb el mateix nom) amb Durruti i Garca Oliver, entre altres. Assidu redactor de Solidaridad Obrera, estava afiliat al Sindicat Txtil de Barcelona. Va ser deportat a les Canries i Guinea al febrer de 1932, com a cstig per la seva participaci en la insurrecci de gener de 1932, a lAlt Llobregat, sent alliberat al setembre de 1932. Va formar part del Comit revolucionari de la insurrecci del 8 de gener de 1933 a Barcelona. Detingut a labril de 1933, al costat de Durruti, ambds van ser presos en el penal del Puerto de Santa Mara, fins al seu alliberament a loctubre. Va treballar com cambrer i va intervenir en la campanya abstencionista de les eleccions de novembre de 1933. Va impulsar la insurrecci de desembre de 1933. A principis de 1934 va ser nomenat secretari general de la

CNT, donant suport la vaga general de Saragossa. Es va mostrar contrari a la signatura del pacte dAliana Obrera amb la UGT per part de la CNT asturiana. El 6 doctubre de 1934 va desconvocar la vaga general que havia de donar suport al govern de la Generalitat en el seu enfrontament amb el govern central, pel que va ser destitut del seu crrec de secretari general. Va intervenir en el Congrs de Saragossa (maig de 1936) en representaci del Sindicat Txtil de Barcelona. Membre del Comit de Defensa Confederal va ser un dels dirigents de la insurrecci obrera contra laixecament militar del 19 de juliol de 1936 a Barcelona, participant destacadament en els combats al carrer, amb una audcia i una temeritat excessives. Va morir el 20 de ju-

liol dun tir en el front, en lassalt a la caserna de les Drassanes.

Setembre de 2012

Dinamita de cervell 31

Llibres
Arqueologia duna educaci revolucionria
a la dcada dels setanta, que amb la prpia polidrica realitat. En la conflictiva relaci que els ciutadans dIbria mantenen amb el seu passat, el silenciament histric de lanarquisme imped reclamar lherncia de la rica tradici cultural i educativa dels nostres avantpassats anarquistes. Tret de les universitats catalanes, i poques excepcions ms, les institucions de recerca van vetar la cultura anarquista, i aix tingu com a conseqncia que semblava que noms des del Principat hi havia hagut experincies llibertries significatives. Fins i tot, un determinat cnon historiogrfic shavia arribat a aquesta conclusi. Afortunadament, al llarg dels darrers quinze anys, joves generacions dhistoriadors de slida formaci, i disposats a no passar per ladreador duna universitat cada vegada ms intil i que metamorfoseja vers el model de gran superfcie comercial, estan fent excavacions en el nostre passat llibertari com, i extreuen petroli historiogrfic. Una bona mostra s el llibre Cultura para todos, on els autors sn capaos dimpressionar aquells qui, se suposa, rem especialistes en aquest mbit. El llibre mant un deute impagable amb les investigacions, a mitjans noranta, del gran renovador dels estudis de la cultura llibertria, Javier Navarro. Aquest historiador valenci obr un nou cam per renovar la visi de la complexitat de lunivers cultural crata, especialment al Llevant i ms enll. Rafael Mestre i Cristina Escriv, es dediquen a rescatar antigues fons inexplorades per demostrar que el cas del Consell dEscola Nova Unificada no fou un bolet, ni lnica experincia en el camp de la pedagogia llibertria durant la revoluci de 1936-1939. En un exemple dalta divulgaci, els autors ens rescaten el madrileny Consejo Local de Cultura, una ambiciosa i reeixida rplica del projecte catal, lEscola Politcnica Confederal, Escoles de Capacitaci Professional, les extenses experincies descoles racionalistes dAteneus Llibertaris i collectivitats espontnies, les colnies escolars, els centres educatius organitzats per les Joventuts Llibertries i Mujeres Libres, iniciatives dInstituts Obrers que pretenien superar lexclusi de la classe obrera respecte els ensenyaments secundaris. Tot plegat, ens s mostrat amb una aclaparadora informaci grfica i documental que ens palesa la serietat dels plantejaments, el gran i rigors esfor organitzatiu, el convenciment que la cultura esdevenia la gran eina alliberadora daquells qui, com explic Joan Garcia Oliver, no tenien nom ni comptaven per a res, els invisibles a lEspanya oficial, capitalista, fonamentada en atviques castes. Aquest llibre, iniciativa de la Fundaci Salvador Segu, obre moltes lnies dinvestigaci que ens obliguen a rellegir la prpia histria llibertria, en el sentit que ens incita a abandonar el mite i lpica, perqu ens parla de realitats: de la capacitat de generar una cultura, i sobretot, un sistema educatiu potent, de qualitat, i contrari a la legitimaci del capitalisme que s el que tenem abans i desprs de la revoluci, i en la mediocritat social dels temps presents. bertad en el anarquismo ibrico, CGT, 2012, 36 pg. La CGT va editar lany 2012, any en que es commemorava el 125 anniversari de la creaci del esperanto pel doctor Lazarus Zamenhof, un llibret que acompanya lexposici del mateix ttol realitzada per la CGT de Burgos, la segona exposici de les quatre que componen lambicis projecte denominat Les Cultures de la Llibertat. La capacitat dexpressar-se mitjanant un llenguatge articulat s el tret que deneix als ssers humans. Som humans en la mesura que parlem i pensem, ja que la relaci entre llenguatge i pensament s molt estreta. Les llenges sn un vehicle de coneixement i de comunicaci, de dileg i enteniment. No obstant aix, al llarg de la histria, tamb han servit com instruments de dominaci duns pobles sobre uns altres i duna classe social sobre les altres. Qui simposa poltica, econmica o culturalment, imposa tamb la seva prpia llengua per a legitimar aquesta dominaci. Enfront daquesta instrumentalizaci de les llenges, algunes persones shan esforat per crear i utilitzar una llengua universal, que serveixi de comunicaci entre iguals, que no suposi una imposici sobre altres llenges, que sigui un vehicle denteniment, de pau i solidaritat: lesperanto. Lesperanto s una obra de la ra humana que es rebella contra el cstig div relatat en el passatge bblic de la Torre de Babel, en el que lexistncia duna llengua universal que propiciava la convivncia de la gent, la cooperaci en empreses comunes i la construcci dun ideal de justcia, molestava a la omnipotencia dels dus, que preferien una humanitat dividida i sotmesa. Com vehicle denteniment entre els pobles, sense imposicions i ms enll de fronteres articials, lesperanto ha estat vinculat des de la seva aparici amb el moviment llibertari mundial, que el va fer seu com una eina efica en el seu cam demancipaci i de construcci duna societat igualitria i digna.

DES CARTES MAUDITES

Llengua i exclusi
Carlus Jov i Buxeda

Xavier Dez

Cristina Escriv, Rafael Mestre, Cultura para todos. El movimiento libertario y la educacin, 19361939, LEixam Edicions, Valncia, 2012, 221 pp.

Quan parlem deducaci llibertria, rpidament apareixen dos noms; Ferrer i Gurdia, duna banda, i el CENU, de laltra. En el primer cas se sol fer referncia a un dels inspiradors de lampli arxiplag descoles racionalistes. En el segon, un exemple allat de construcci i collectivitzaci catalana dun sistema educatiu al llarg de la revoluci. Tanmateix, Ferrer i Gurdia no constitu ni el cas nic (ni potser el ms rellevant) duna tradici pedaggica crata rica i variada, i, desprs de llegir el darrer llibre dEscriv i Mestre, el CENU ja no hauria de considerar-se nic referent institucional pel que fa a la institucionalitzaci duna escola revolucionria. Probablement, el fet que explica aquesta fixaci en els dos grans referents del pargraf anterior tenen ms a veure amb les recerques histriques, especialment les iniciades

Lesperanto com a llengua alliberadora

CGT Burgos

La lengua como liberacin: el esperanto. Las culturas de la li-

>> Revistes

Lordre del discurs Foucault ha estudiat alguns dels procediments de limitaci i exclusi de discursos, afirmant que el discurso no es simplemente aquello que traduce las luchas o los sistemas de dominacin, sino aquello por lo que, y por medio de lo cual se lucha, aquel poder del que quiere uno aduearse. Tot i que Foucault no en parli, em sembla que cal incloure la llengua entre els procediments de limitaci i exclusi de discursos. De limitaci, perqu la llengua restringeix les possibilitats dexpressi del discurs a una srie limitada de construccions possibles, i cada llengua nofereix de diferents, a voltes fins i tot algunes que li sn exclusives dac els grans problemes de la traducci. Dexclusi, perqu no totes les llenges ni totes les varitetats lingstiques, i, en conseqncia, tampoc els discursos generats amb elles, gaudeixen de la mateixa acceptaci ni de les mateixes possibilitats reals de circulaci. Rosina Lippi-Green ha realitzat un estudi detallat sobre la discriminaci lingstica als Estats Units a English with an accent. Al llarg del seu estudi intenta destruir el mite del no-accent, s a dir, el mite segons el qual un dialecte concret duna llengua, generalment el del grup socialment o econmica dominant, sidentifica com a llengua estndard, mentres que tots els altres parlars sn considerats dialectes. Segons Lippi-Green , aix constitueix una ideologia del llenguatge estndard que mica en mica va minant lautopercepci dels grups i individus amb parlars considerats dialectals: When an individual cannot find any social acceptance for her language outside her own speech communities, she may come to denigrate her own language, even while she continues to use it. Les relacions de poder inherents a les relacions socials es reflexen en les prctiques lingstiques generant, per exemple, lestigmatitzaci de certs dialectes, o situacions de diglssia i/o substituci lingstica. Als Pasos Catalans, per molt especialment a Catalunya, acostumem a denunciar la diglssia, exclusi, marginaci o arraconament del catal respecte la llengua oficial de lestat, el castell. No obstant, molt poques vegades parlem de les nostres prpies diglssies, exclusions, marginaments i arraconaments. No ens aniria gens malament un llibre com Catal amb accent.

LA CABINA Butllet del Sindicat Federal de Telefnica de la CGT, http://www.cgt-sft. org/

LA GATETA Butllet de la Secci Sindical de la CGT a lHospital Pius de Valls, gateta@piushospital.cat

LIBRE EXPRESIN Butllet de la Secci Sindical de la CGT a Gearbox El Prat de Llobregat, http://www.cgtbarcelona.org/cgtgearbox

LIBRE PENSAMIENTO Revista de pensament, reflexi i debat editada per la CGT, http://librepensamiento.org/

>> AL TINTER
Marc Garriga, activista per lalliberament sexual

Abans que una llei del matrimoni calia parlar de drets individuals
> LA FRASE...

LES PARAULES SN PUNYS

Competncia
Jordi Mart Font

Hem guanyat espais, drets i llibertats, per tamb hem pagat el preu de lassimilaci al sistema
dretes, enguany reclamarem una llei contra lhomofbia i la transfbia. Aix s un pas molt important, perqu per fi parlem de drets individuals i de maneres per comenar a canviar societat. Personalment ho veig molt i molt ms important que la llei del matrimoni. - Qu penses de la legalitzaci a molts pasos dels matrimonis entre persones del mateix sexe? s un avan en la normalitzaci del fet homosexual o la consolidaci dun model burgs de famlia? Abans que una llei del matrimoni calia parlar de drets individuals. Situem les coses: el matrimoni representa igualtat de drets noms per a aquelles lesbianes o aquells gais que aspiren a tenir parella estable, la troben i decideixen regular legalment aquella relaci. Si no, no. I ni tan sols aix, perqu aquestes persones poden continuar patint discriminaci, agressions, etc. El que vull dir s que sha venut el matrimoni com la gran fita de la nostra lluita i no ho s. Alerta: amb aix no em vull alinear amb la dreta i fer un discurs antimatrimoni. No. El matrimoni serveix, s cert, ens fa visibles, ens dna arguments per desactivar la dreta i volem exercir el nostre dret a no voler-nos casar. Cal defensar-lo. Per no hem de perdre de vista lanlisi de fons: legalitzar noms una relaci de parella a unes persones que aportaven moltes altres formes de relaci s una manera dassimilar-les, de neutralitzar les seves reivindicacions i de fer-les passar pel mateix seds capitalista. Per aix era tan important parlar abans que res de drets individuals. - Qu sha de fer amb el patriarcat i el sexisme? Combatrels, s clar. El terme patriarcat pot semblar un punt massa abstracte per jo penso que s ben vigent. Sexisme, heternormativitat, masclisme, homofbia i transfbia sn derivades daquesta estructura de relacions econmiques anomenada famlia, presentada com a model nic, heterosexual, amb una visi exclusivament reproductiva de la sexualitat, que divideix el treball en funci del sexe, que condemna la dona a la submissi a lhome, que exigeix a lhome exercir el control de les desviacions de la famlia, i un llarg etctera de dinmiques que cal combatre. La ironia de tot plegat s que si alguna daquestes discriminacions comena a esquerdar-e s perqu justament sha vist que es pot fer ms negoci aix, acceptant noms una mica les reivindicacions de determinats grups. Dit duna altra manera, el capitalisme est jugant ara el seu paper essent laltra cara de la moneda.

Cal una llei contra lhomofbia i la transfbia

Josep Estivill

ns hi eduquen per tal que ens resulti la normalitat, la forma nica i assumida per tothom en qu la humanitat ha progressat i ha avanat, el relat excloent i gens complex -senzill dentendre per al ms ximple del ramat- que ens permeti explicar per qu som on som i per qu hi som aix. El present -no importa si bo o dolent per present al cap i a la fi-. s explicat com a nica conseqncia daquesta competncia, que alhora s qualificada de part constituent de lespcie humana. I s evident que de competncia nhi ha hagut, nhi ha i nhi haur. I s clar tamb que explica moltes coses en el llarg viatge de la humanitat per damunt de lescora daquest planeta blau de lluny estant. Per tamb s ben clar que la major part de la histria els humans hem collaborat els uns amb els altres, i que si no hagus estat aix avui no hi hauria present perqu, ras i curt, no hi serem. Ni la roda ni el foc sn un invent ni un descobriment patentats ni part duna estratgia comercial duna multinacional determinada per dominar el mercat en contra duna altra multinacional tamb determinada. Ni una ni laltre van ser conseqncia del voler ser duns contra els altres i menys encara la seva extensi al llarg del planeta i de les diverses cultures que nhem fet s. s per aix que assumir la collaboraci per avanar en les conquestes fetes per la humanitat al llarg de la seva histria no passa necessriament per competir els uns contra els altres. Ben al contrari, passa per collaborar, compartir i, tal com diuen els que en saben, donar-nos gustet. Gustet i gust, sentits i passi compartits en mil i una activitats que ens aportin benestar i felicitat, que ens facin ms humans i no tan mquines competidores, que no atin la nostra rbia contra els altres sin la sincera bonhomia que ens donem les persones que estimem i amb qui ens estimem, totes i tots. I si no ens estimem, almenys hi collaborem. I si no amb aquesta o aquella s amb laltra.

Va nixer la primavera de 1984 a Arbcies (La Selva). Als 18 anys va marxar a viure a Barcelona pels estudis. Llicenciat en Filologia Clssica (UAB), actualment s professor de secundria dun institut pblic. Va formar part de lassemblea Joves per lAlliberament Lsbic i Gai (JALG, dissolta actualment) a la UAB, desprs va militar al Front dAlliberament Gai de Catalunya (FAGC) i alhora tamb al JAG (Joves per lAlliberament Gai) i actualment s membre de lassemblea del Brot Bord a Barcelona i rodalia. - Com vas entrar en lactivisme per lalliberament sexual? A 1r de carrera vaig veure que sorganitzava un festival de cinema LGT al mateix cinema de la UAB. Era la tardor de lany 2002. Un dia em vaig decidir a anar a una de les sessions i va ser locasi de conixer la gent del JALG. All vaig tenir loportunitat de formar-me polticament en el tema de lalliberament LGT i de viure tot el que no havia pogut viure al poble, coneixent gent molt important per mi. Llavors, assistint a les reunions de la Comissi Unitria 28 de juny vaig conixer altres grups i, amb el temps i una mica ms de maduresa, vaig acabar anant a les assemblees del FAGC.

- Que sn les bordes? Qu les diferencia dels grups GLBTI? s la proposta de traducci i alhora apropiaci que des del Brot Bord hem fet de la Teoria Queer. s un proposta, no la traducci exacta. Queer en angls vol dir desviat en un sentit general per s clarament un insult en temes dopci sexual i de gnere. s una mica el que pretenem recollir amb el mot bord catal: fals, de mala qualitat, bastard, estrany, estril, etc. s una paraula ms de lmbit rural que no pas urb, cosa que explica una mica lapropiaci que fem de la Teoria Queer. Volem poder parlar-ne ms enll dmbits acadmics, de gent formada en el tema i poder-ho fer fora de la ciutat. Si b que els binomis home-dona, homosexual-heterosexual sn construccions socials, culturals, i que lobjectiu s destruir aquestes etiquetes, totes, multiplicant-les fins a ferles inofensives, aix no es pot explicar aix en determinats llocs. Seria contraproduent. Es tracta de buscar complicitats amb un discurs ms gradual, amb conceptes ms planers, parlant detiquetes que coneix tothom per emfasitzant que han de ser provisionals, etc. La diferncia amb els grups GLBTI s justament aquesta: aquests grups parlen dunes etiquetes immutables, histricament iguals, una mena dessencialisme. I volen alliberar les persones que shi identifiquen. Alguns grups qestionen el sistema des de la base, daltres volen simplement pujar el carro del sistema (matrimoni i dems), per a diferncia de la Teoria Queer, cap daquests grups no admet que aquestes dicotomies sn alhora fronteres, mecanismes de control, classificacions, etc., i no t com a objectiu ltim la renncia o lautodestrucci daquesta etiqueta. Queer s una etiqueta feta a la contra, gaireb indefinible.

- Quina feina destacaries de la teva experincia de tots aquests anys de lluita en lmbit sexual? Potser destacaria aix que deia danar fora de ciutat. Quan hem fet algun acte en algun poble i hem tingut ocasi de parlar amb la gent del carrer, petits i grans, i fer visibilitat. Estic pensant en quan vam anar a Solsona a muntar una campanya a favor de lapostasia a propsit de les declaracions del bisbe. A vegades penso que fan ms feina les trenta converses i discussions que vam tenir en aquella plaa de Solsona aquell mat que qualsevol manifestaci del 28 de juny a Barcelona. - En quina situaci es troba el moviment per lalliberament sexual? Quins sn els seus reptes de futur? Hem guanyat espais, drets i llibertats, per segurament no tantes com ens pensem. El mrit s tot nostre, del moviment, aix s. I hi hem dafegir laqu i lara. El que hem aconseguit s frgil. La resta del mn s un altre tema. Conv no perdre-ho de vista. A Catalunya hem avanat, per tamb hem pagat el preu de lassimilaci al sistema, amb ms o menys conscincia. I no parlo tant del matrimoni, que tamb, sin de les pautes de consum que ja creiem que ens sn prpies (especialment en el cas dels gais). Tipus de msica, marques de roba, llocs on sortir de festa, etc., sn ja rituals capitalistes que representen un gran negoci per a uns pocs i que ens fan creure que gaudim de llibertat consumint-los. De reptes de futur, nhi ha molts. Els lemes del 28 de juny sn un bon termmetre per mesurar-los. Si lany passat advertem que els drets i llibertats que hem aconseguit poden desaparixer en un context de retallades i governs de

Bombolla
Ara ja ho sabem i ho repetim. Al 2008, lexplosi de la bombolla immobiliria va desencadenar una crisi de dimensions planetries que ens ha portat a la misria collectiva ms gran des del 1929, quan com sabeu tamb hi va haver una gran crisi. La bombolla es va inflar i va petar. Ja ho tenim clar: la bombolla s dolenta. s lgic, doncs, que si els amos ens volen robar la sanitat pblica i portar-nos a petar als seus hospitals i mtues i que paguem per estar b de salut anomenin bombolla hospitalria aquesta mania que ens va portar a fer hospitals a cada cantonada. I si s bombolla cal petar-la, no sigui cas... Cal tancar-los perqu els bombolles sn dolentes. Bombolla hospitalria diuen. Ho repeteixen i hi haur qui sho cregui...