Dia 20 – Bodega de “L’Enemic”Hola enemic:L’Enemic, així és com es diu el vaixell corsari en què treballo. Un veler liderat pelnostre capità Félix i una tripulació de 30 homes en els quals estic jo. Jo? Un corsari comqualsevol altre, però diferent a la resta. Començaré descriguent-me, 20 anys, llargscabells castanys, un cos reforçat i una intel·ligència digne d’un capità de flota, però per ara soc un simple cavaller del mar. El meu nom és Marth, un nom que em posaren elsmeu pare anglès i la meva mare espanyola.Els corsaris som cavallers de fortuna, ens assemblem als pirates, però les nostresaccions de destrossa són ordres del nostre rei i una part del botí que aconseguim és pelnostre rei.Ara que ja m’he presentat, crec que ja puc explicar la meva actual situació. Vaig trair ala meva tripulació per una important suma d’or, els francesos “em van comprar” i elsvaig dir quan els tornaríem a atacar perquè aquests poguessin contraatacar i ens capturina tots (a tots menys a mi). Tot sortí com he dit, però a l’últim moment la part quequedava de la meva tripulació va fugir i em van fer presoner. Ara mateix estic a les bodegues de l’Enemic. Demà continuaré la meva història.
Dia 21 – Illa desconegudaHola Enemic:Ja estic a la illa, els meu antic capità ha tingut compassió de mi i no m’ha matat, sinóque m’ha abandonat a la meva sort en una illa aparentment deserta. El vaixell ha arribata aquesta illa al migdia i m’han llançat des de dalt del vaixell, el cop contra l’aiguahagués pogut ser mortal, però sabia com posar-me perquè aquest sigui menys perillós pels meus ossos. He anat nedant fins a la platja on estic ara i he vist com L’Enemic se’nva i em deixa sol. Al principi estava molt nerviós, no coneixia l’illa i ves a saber què hi puc trobar a aquesta, per sort, he pogut encendre un foc amb unes branques que hetrobat i m’he alimentat d’uns exòtics peixos que he trobat al mar.El comiat amb la meva tripulació ha estat freda... primer m’han obert la bodega i m’hanarrossegat fins la borda, després, el capità en persona m’ha empès i he caigut a l’aigua.Llavors, per si les mosques, cada membre de la tripulació ha disparat una vegada al mar,intentant treure’m la vida, però he pogut submergir-me i, amb la sort, només una balam’ha esgarrapat el braç esquerre.La platja on estic ara està totalment deserta, té una sorra blanquíssima i uns cocoters queem podran proporcionar aliment.Demà exploraré l’illa en busca de civilització, a veure si me’n puc sortir d’aquesta i puctornar a casa.
Dia 22 – Illa desconegudaHola Enemic: Ningú. No hi ha absolutament ni rastre de civilització i molt menys de població. Pot ser que jo sigui la primera persona que ha posat els peus en aquesta illa. Després d’una nitincòmode i plena de malsons, m’he despertat i he passat tot el dia explorant l’illa. Només hi he trobat uns humans diminuts amb cara de gos i una llarga cua, eren tanestranys que ni els considero humans, a més d’aquests, unes serps, insectes variats ialtres animals estranys.Físicament, l’illa sembla una gran muntanya plena de vegetació més granhoritzontalment que verticalment. No té gaire pendent, i el pic es força pla, per tant, noés un volcà. No sé com me’n sortiré d’aquesta, però faré el possible per sobreviure i per poder tornar amb la gent normal. No em mereixo aquest càstig, segur que qualsevol altre corsari hohagués fet per aquella suma d’or... Oh, el meu or! Ara deu estar amb el francesos quanhauria d’estar entre les meves mans! Juro que em venjaré d’ells, si me’n surto d’aquesta,és clar.Crec que porto aquesta situació amb massa tranquil·litat... estic sol en una illa desertasense gaires possibilitats de poder sortir-ne. Em tornaré boig? És cosa de boigs parlar-sea si mateix i escriure-ho a un diari?Bé, demà ja pensaré alguna cosa per sortir d’aqui...
of 00
Diari d'un cavaller del mar abandonat
391 Reads
Info and Rating
| Category: | |
| Rating: | |
| Upload Date: | 03/10/2009 |
| Copyright: | Attribution Non-commercial |
| Tags: |
Leave a Comment