L’escola per dins

Quines cares de responsabilitat i alegria, el dia que es repartien els llibres de text!

Això sí que dóna

gust. Quines ganes
d’aprendre que
tenen tots

2 Tornaveu
Editorial

Sumari

V
a començar, com passa sovint, amb L’escola per dins 2
rumors; xiuxiueigs en el cafè del
matí, conxorxes sobre el que algú
Editorial 3
havia dit a algú altre del que pensa- El reportatge 4
ven que havien vist. Això era abans
que la llibreta aparegués al despatx de Tor- Internet en família III 5
naveu en un sobre marró; la primera prova Poemes amics 6
del delicte. La redacció va quedar bocabadada
davant del manuscrit. Hi havia noms, a vega- Per descobrir 8
des només inicials, hores del dia, i sèries de
números...
La veu de les famílies 9
El primer ensurt va arribar quan algú es va Contes del món 10
adonar que una de les sèries numèriques cor- El nostre barri 12
responia al registre de bicicletes del Bicing que
feia servir una membre uruguaiana de l’AM- Crònica de viatge 14
PA. En una altra pàgina, un dibuix d’execució
matussera d’un home amb bigoti que sembla-
Lletra menuda - Els Atronautes 16
va Pancho Villa va resultar ser el retrat d’un Lletra menuda - L’Atmosfera 20
Lletra menuda - P3, P4 i P5 24
membre recentment elegit del Consell Escolar.
Hi havia un altra nota que deia: “tallat, en-
trepà de pernil dolç, 09:10. Diari”. També es El conte 26
Artistes del Cervantes 28
va descobrir una foto borrosa d’un individu,
que per la mandíbula prominent ben bé po-
dria ser gallec, sortint a hores intempestives Notícies fresques 30
de la matinada de la discoteca Apolo en com-
panyia d’una dona que, sospitosament, tenia Les veus del Cervantes 31
un aire amb la seva dona. Mentre s’escam-
paven rumors que s’havia muntat una trama
d’espionatge per desacreditar els dissidents de Equip de redacció:
l’AMPA, Tornaveu va publicar tota la informa- Oriol Garcia, Stephen Burgen, Inés Caravia,
ció que tenia al seu abast amb la intenció de Cristina Ferrer, Ester Martí, Miguel Vega, Elena
desemmascarar l’instigador de la trama. Tots Mendiz, Gemma Salas i Montse Jover.
els indicis apuntaven a Desesperanza Guiri, un
personatge obscur conegut pel seu lamentable Col laboren:
castellà que intentava fer passar per català, tot Maria Sol, Cristina Fons, Núria Garcia i Quera,
deixant caure algun “saps”, “això” o “no puc Miquel i Rita Cots, Deborah Rolph, Rosanna Ca-
més” aquí i allà. Quan finalment algú es va en- sano, Elena Vilallonga, Víctor Obiols, Glòria Fi-
carar amb ella, ho va negar tot: “No he fet res llat, Vera Glevoba, Maya Mitchel, Elena Calvo,
malament,” va dir, afegint un emfàtic: “Mai”. Eva Guillamet (foto portada), Xavi Berruezo i
Però de tots era coneguda la seva obsessió de Núria Ferraz.
fer-se amb el control de l’AMPA per donar-li
una nova orientació. El seu objectiu era con- El Tornaveu és la vostra revista. Si teniu qualsevol
vertir-la en una acadèmia musical a l’estil de idea per a un proper número envieu-la a la nostra
la de Operación Triunfo, fàbrica d’estrelles del adreça electrònica:
Pop. L’AMPA seria substituïda per una agència
de càsting. S’imposaria l’ús d’escalfadors a les revistatornaveu@gmail.com
cames i en comptes del políticament correc-
te “nens i nenes” tothom rebria l’apel·latiu de Trobareu una versió electrònica del Tornaveu al
“rei” o “reina”. L’AMPA estava sota avís, però blog del ampa:
seria capaç de destruir a Desesperanza Guiri
sense destruir-se a si mateixa? http://ampacervantes.blogspot.com/

Tornaveu 3
 El reportatge
Fran Vázquez i André Barret amb els representats de les classes.
La tarda al CEIP Cervantes es vesteix de taronja i blaugrana
Banderoles manufacturades, pósters fets a
classe, les veus afinades per cridar ben fort
i els nostres esportistes aguantant el tipus i
el fred que feia mentre esperaven, vestits de
competició, l’entrada triomfal dels jugadors del
Barça. Tot estava preparat, fins i tot la música
de benvinguda que havia d’acompanyar al pi-
vot blaugrana i al nou fitxatge d’aquesta tem-
porada. Alguna cosa va fallar, però... I és que
en veure l’alçada de Fran Vázquez el nostre
Gabi es va quedar tan al.lucinat que es va obli-
dar d’apretar el play.
Malgrat l’absència de música els nostres nens i
nenes van saber complir amb les expectatives
i van donar un càlida benvinguda als jugadors
blaugranes sota els crits de “Barça, Barça!”
I ben aviat vam anar per feina. Un joc senzill
de passar i tallar va servir d’escalfament als
nostres petits jugadors taronges, que ahir es-
trenaven equipatges.
Ni el fred, ni els nervis de tenir davant jugadors
de 2,10 metres van fer perdre als nostres pe-
tits craks la visió de joc que els caracteritza.
Corre cap aquí, talla cap allà... la pilota ana-
va i venia sense parar i els jugadors del Barça
anaven de bòlit.
El Fran Vázquez i l’André Barret no van trigar
en sentir-se com un nen més i al cap de pocs
4 Tornaveu
minuts ja van començar a mostra-nos el que
són capaços de fer aquests professionals: taps,
esmaixades, triples... no va faltar de res.
Això sí els nostres equips dels Cervantes no es
van quedar curts, fins i tot la nostra Sara de 6è
i el Marc de 5è van empatar amb el Barret en
el concurs de triples.
Partidets de 5è i 6è, bones jugades, bon joc
d’equip, i fins i tot algun agoserat, com el Jose,
que es va atrevir a fintar a Fran Vázquez.
I és que aquests jugadors del Cervantes no
s’arruguen davant de res.
I per acabar van saltar al terreny de joc les pe-
tites estrelles del Cervantes, els nens i nenes
de 4rt. Els nostres menuts ens van demostrar
que tenim pedrera per molts anys i amb els de
p5, 1r, 2n i 3r que vénen darrere tenim bon
bàsquet assegurat durant molt temps.
Però no ens pensem pas que això d’arribar a ser
professionals del bàsquet és bufar i fer ampolles.
Tal i com van dir els jugadors blaugranes en el
torn de preguntes, cal molt de treball, molt d’es-
forç i molta disciplina per arribar a l’esport d’elit.
Ànims, petits taronges! El talent ja el teniu,
només calen les ganes i seguir treballant
com fins ara!
Glòria Fillat
Internet en família III

Continuem navegant per internet per poder gaudir de la quantitat de recursos que ens
ofereix. Aquesta vegada a través d’aplicacions o pàgines per passar l’estona i crear petits
jocs o treballs manuals.

http://www.jigsawplanet.com
Aplicació molt senzilla per convertir les teves
fotos en puzzles i poder-hi jugar. A més, sem-
pre les pots enviar als teus amics, posar-les al
teu bloc o pàgina personal

VALORACIÓ: Molt senzilla d’utilitzar i que

té resultats molt especials. Podeu tenir a la
canalla entretinguda hores i hores fent-los
recomposar les fotos dels besavis, de la boda
o de les muntanyes. Hi ha diferents nivells de
dificultat.

http://www.pizap.com
Aplicació per modificar i jugar amb les fotos.
Pots vestir i desvestir la família, posar-los ore-
lles de ruc, fer-los parlar...

VALORACIÓ: Molt interessant, sobretot a l’ho-

ra de fer una invitació d’aniversari diferent, una
targeta de presentació divertida o, simplement,
passar una bona estona a casa amb els fills.

http://www.readymech.com
Pàgina per als viciosos i vicioses de les manu-
alitats. Hi ha molts retallables que es poden
imprimir des d’un document pdf.

VALORACIÓ: Surten figures ben boniques i

no són gaire difícils. Ideal per a les tardes d’hi-
vern que pots estar amb la família al costat
del radiador.

http://www.voki.com
Aplicació per crear el teu alter-ego o més ben
dit, jugar a disfressar-te creant-te una persona-
litat paral·.lela a qui li pots posar la teva veu.

VALORACIÓ: Molt divertit i fàcil de fer servir.

Ideal per enviar felicitacions d’aniversari so-
nores, avisos als fills o fillles...

Cristina Fons

Tornaveu 5
 Poemes amics

Hola, sóc mare de tres fills, però cap va al Cervantes. De fet no hi han anat mai i tampoc no hi
aniran perquè ja són massa grans. També sóc escriptora, però no de poesia. Llavors, què caram hi
faig, aquí? Ah, gran pregunta! Podria dir-vos que necessitava col·laborar en aquest número perquè
fins als vint anys gairebé cada dia vaig passar pel davant de la vostra escola i volia ficar-hi el nas.
Però no us ho diré perquè no és veritat. Hi col·laboro perquè al Cervantes hi tinc uns personatges
molt importants del conte de la meva vida. Són el Tomàs i la Carme, dos dels meus nebots. I tam-
bé perquè el 21 de maig passat vaig anar amb pares i mares de l’escola al Festival Internacional
de Poesia que se celebrava al Palau de la Música i m’ho vaig passar molt bé. Vem acabar la nit al
bar Nostromo. L’endemà, tornant amb cotxe al Pirineu -que és on visc-, encara tenia el cap ple de
poesies i de felicitat, i vet aquí el que em va sortir...

L’endemà del Nostromo

A la Maria
Ahir a la nit vaig sortir de festa
pel meu antic barri de Barcelona.
I ara, tornant amb cotxe a la muntanya,
estimo l’aire plujós de la tarda,
el cartell romput de festa major
del contenidor d’escombraries
i aquells camps saturats de roselles,
de carreretes, d’herba o de paques,
amanits amb grans gestes de dallaires.
Sé que estimo la gallina plomada
i el vestit de la Maria, cosit
de jove, que llueix als vuitanta anys,
però també el gos que dorm a la plaça,
el silenci dels carrerons estrets,
els geranis en llaunes rovellades,
l’antena torta i les bosses d’aigua
penjades a totes les finestretes
per lluitar contra les pesades mosques.
Davant meu el vell condueix insegur
el Dos Cavalls gastat i, sens posar
l’intermitent, gira a l’esquerra per
entrar al tros partit per la carretera.
Veu el guardador solar i la barsa
maleïda que, segons la Maria,
si hom la talla segur que la poda,
si hom la crema segur que l’adoba
i si hom l’arrenca, l’entrecava.
Estimo les mans que treballen l’hort
d’aquell revolt de la carretera.
Les mans que ara abracen el planter
amb una delicada suavitat
o aferren les potes de la gallina
que no tornarà a pondre cap més ou,
obren dos o tres conills en canal,
i, tot prenent el ganivet del pa,
tallen la llesca en direcció a l’estómac.
Canto al pa que amassa l’okupa
i a la vella aferrada al poble
que enfonsa la solitud en el vi,
però també al parral tort, que és de boix,
al parral de freixera, més sereny,
al nou de ferro i al forà, de canya,
i a la tomaquera que s’hi enfila,
híbrida, de Montserrat, de penjar,
de pera o el resistent tomacó.
Canto a la pluja que estén les olors,
a l’equatorià que es treu el carnet
i fa les pràctiques al meu davant,
a les pedres d’espedragar el tros
a la molsa que abriga aquestes pedres,
a la neu que les maquilla de blanc
i al paleta que les treballa amb els
seus fills, que també són paletes,
amb el clatell quartejat pel sol.
Ahir vaig sortir de festa i avui
estimo la tavella de mata alta
i de mata baixa, i el fesol blanc,
el redó, que diuen que és el més bo,
perquè és el d’aquí, el del padrí,
i entenc la Maria, que s’indigna
perquè algú li ha pres les carreretes
que creixen als camps dels avantpassats
i ara no les podrà vendre a l’hotel.
Condueixo i condueixo i estimo
els telecadires abandonats
de les pistes d’esquí de Llessui
on ja només s’hi gronxa el vent,
o a la vaca que brama nit i dia
perquè se li han endut el vedell,
aquells somiers que fan de tanca als horts
i al papurrot humiliat pels pardals
que s’hi aturen sense cap por.
Canto a l’africà del banc del Riuet,

6 Tornaveu
als oms morts amb l’escorça descarnada
i quatre branques implorant al cel,
a la padrina de noranta anys
que cada dia es prepara les
aigües de tres herbes, sempre de tres:
matafaluga, Maria Lluïsa,
roella, camamilla borda i dolça,
flor de pi, saüc i timonets.

Canto al tub de l’estufa de llenya

que s’escapa del vidre retallat
i a l’home que va amb bicicleta de
Sort a Rialp i de Rialp a Sort.
Als neoprens virolats riu avall,
a les banyeres i bidons tallats
que fan d’abeuradors enmig dels prats
i al senyal de trànsit modificat,
un cérvol per un burro català.

Estimo els caiacs transformats

pels racons de Sort: la sabata, l’ull,
la llàntia i el peix, però també les rondes
masculines que van de bar a bar
cantant heroïcitats quotidianes
amb copes de ratafia a la mà.
Al vell borratxo fent el karateca
amb una corbata lligada al cap
i als visitants anònims espantats.

Veig el poble de lluny i encara canto

a les cites femenines a la
perruqueria de tota la vida,
el cap a dins de l’assecador
mentre remenen revistes del cor.
Canto als pits inflats dels calendaris
del mecànic, al braguer endollat
del fulletó de la cooperativa
i al pregó recitat pels altaveus.

Arribo a casa i entro a l’Internet

mentre a fora, al carrer, la Maria
recull el fem, no perquè faci brut
sinó perquè és d’una vaca seva
i li anirà bé per adobar l’hort.
La sé amb el davantal apedaçat
i les espardenyes molt foradades.
Li sona el mòbil i sento com parla
d’aquella noia i té la seva edat.

Com puc fer-ho, per perllongar la nit?

Núria Garcia i Quera

nuria@tornafort.com

Tornaveu 7
 Per descobrir

A LA CIUTAT. Al museu? No! M’avorreixo…

Fins fa molt poc, la idea de visitar un mu-
seu no li emocionava gaire a la meva fi-
lla. Al parc, a la platja, a visitar amics,
sí. Crec que moltes vegades hauria
preferit quedar-se a casa, però això
dels museus... no era gaire per a
nosaltres.
Per això tenia els meus dubtes a
l’hora de visitar el Museu de la
Música. Per una banda, sé que a
vegades hem de ser ferms a l’hora
d’oferir als nostres fills diversions
sense cap ni peus, però també sé
que la meva filla es pot avorrir fà-
cilment amb les coses que són “poc
interessants”. I què ens podia oferir
aquest museu?
Música ???
Bé, doncs ha estat tota una sorpresa. A part
que el lloc és encara “ novet, bonic i net”,
amb el personal molt amable, el contingut, la
forma en què està presentada la història de
l’evolució dels instruments musicals, els di-
ferents estils, la influència que la música
ha tingut i té en la vida de les persones...
Intenteu llegir aquestes línies als vostres
fills i veureu quin poc entusiasme hi posen
per anar a veure el museu... És clar, amb pa-
raules no es pot explicar el que s’explica amb
objectes i ... música.
A l’entrada us donen una espècie de te-
lèfon mòbil per penjar del coll. Aquest
aparell serveix per anar escoltant els
sons dels instruments més estranys,
els més antics i, fins i tot, alguns d’únics
en el món.
Hem vist els pianos dels palaus amb
les seves precioses decoracions,
tambors fets amb un tronc d’un ar-
bre africà, hem vist els primers aparells
per gravar el so. Hem vist com canviava
el paper de la música al llarg de la
història: des de ser un crit gairebé
inconscient del membre més antic
de la tribu a ser utilitzat per l’Església
fins a convertir-se gairebé en una nova
religió (avui en dia és un dels productes
més venuts i desitjats pel consumidor).
A l’última sala, segur que tots vam pensar
el mateix: “ Que guai!” Es pot tocar. Quina
gran idea.
El més normal en un museu és el No toqueu,
aquí no. En sàpigues o no, hi ha una guitarra
elèctrica, un violoncel, una arpa, un orgue i
instruments de percussió. Tot es pot tocar de
la manera més salvatge, més desbordada o
més... prometedora, potser.
Per als que encara s’ho estan pensant: l’en-
trada dels nens és gratuïta, 4€ per la d’adult
(3€ amb carnet de les biblioteques) Està al
costat de l’Auditori, així que no està lluny del
centre.
Entrem a l’època de la pluja i el fred, però,
no us quedeu a casa, encara hi ha moltes
coses per descobrir a la ciutat.
Vera Glevoba

- Heu entrat ja a la nostra sala màgi-

ca?- era la pregunta del vigilant del
museu.
Una altra sorpresa? SÍ
En aquesta sala estàvem escoltant
música quan de sobte ens apareix un
instrument darrere d’un vidre, al cap
d’uns segons desapareix, i n’apareix un
altre... Què ha estat això?
Els nens estan completament meravellats!
Mai no havien vist una imatge hologràfica tan
ben feta.

8 Tornaveu
La veu de les famílies

Carta a las familias sobre la puntualidad

Todas las familias del Cervantes conocerán es- La puntualidad ay, ay ay AY! …
tas tres graciosas caritas...
O, como título alternativo:
La Puntualidad, OH, OH, OOOOOOOH

O incluso:
...que aparecen en los informes trimestrales Me riñen si llego tarde, si llego tarde me
del cole al lado de la temible, imponente, enor- riñen, ¡siempre me riñen!
me palabra:
P U N T U A L I D A D.
Reloj no marques las horas
Es bien posible, vamos, ¿a qué negarlo? que Porque voy a enloquecer
la gran mayoría sólo esté familiarizada con Es la hora de ir al cole
ésta... Y el bocata por hacer.

Bajamos las escaleras,

Corriendo y sin caer
...aunque no excluímos, por remota que sea, la Pero al llegar a la puerta
posibilidad de que otros sólo conozcan ésta... ¡me cachis! ¡Hay que volver!
Sea como sea, y sin ánimo de alentar hábitos Nos dejamos bata y bolsas
Y el chándal de básquet también
Y, claro está, los deberes,
que se olvidaron de hacer.
perniciosos, si no todo lo contrario, el equipo ¡Venga! ¡Venga! ¡Pronto, al cole!
Que Gabi cierra la puerta
de redacción de TORNAVEU, en uno de sus Y si eso pasa ¿qué decir?
más inspirados momentos -es decir entre las ¿Qué excusa, que suene a cierta?
brumas aromáticas del comunitario café ma-
tutino- compuso unos versos a partir de un ¿Que el bus llegó con retraso?
bolero que será poco conocido para un lector Esa excusa ya no cuela,
joven, pero harto familiar para el lector más pues sabe toda la escuela
vetusto. que vamos en bicicleta
Bolero profundo en su visión del tiempo y su
transcurrir… ¡Ay! ¡Ay! Llegamos tarde
Hemos decido titular nuestra versión: y ahora ¿qué voy a hacer?
Diré que todo se debe
A FECSA que ¡otra vez!
Apagó la luz de noche
¡y el despertador también!

Aunque, claro, debería

confesar con candidez
que este retraso se debe
a una estupenda velada
escribiendo a TORNAVEU

Inés Caravia

Tornaveu 9
 Contes del món

Els que fan ploure

(llegenda Sioux) No havia plo-
gut des de feia molts
mesos. El sol feia tornar
marró tota la Praderia i el Gran
Riu que nodria la Terra comença-
va a assecar-se. Les plantes lluitaven
contra la terra seca per poder respirar i
créixer, mentre els animals es debilitaven
i no podien caçar. Tothora la gent esperava
mirant cap al cel i pensant què havien fet per
atraure sobre ells tan mal averany. Mentre la
gent esperava la Por creixia. I creixia tant ràpid,
que en molt poc temps s’estengué per tota la Pra-
deria, ofegant totes les coses i a tothom, fins que
al final ho cobrí tot, menys un indret molt petit de la
Praderia, on només els nens i la Gent Gran s’asseien i
jugaven junts.
Quan la Por va arribar a l’indret on la Gent Gran i els
Nens estaven jugant, es va aturar. Un dels Nens va mirar
des d’on estava jugant i va preguntar “Què és aquesta
cosa que ha vingut a visitar-nos?”, “És la Por”, va dir-los
la Gent Gran. “Vol jugar?”, van preguntar els Nens. “La
Por ha oblidat com jugar”, va respondre la Gent Gran. Els
Nens es van posar molt tristos de saber que la Por ha-
via oblidat jugar. Van començar a parlar entre ells sobre
com solucionar-ho. Finalment van decidir que si feien
una Gran Dansa, llavors potser la Por podria aprendre
com jugar de nou. Es van dirigir a la Gent Gran i els van
preguntar si els podien ensenyar les cançons que cal
saber per fer una Gran Dansa amb la Por.
Com que la Gent Gran havien estat nens, sabien
que era impossible intentar persuadir-los de no ba-
llar amb la Por. No obstant, estaven contents de
ser útils una vegada més, i era agradable cantar
les seves cançons i sentir les veus joves apre-
nent les melodies i les paraules. En un punt
d’aquest ensenyament, ningú no sap se-
gur en quin moment concret, els Nens i
la Gent Gran van començar la Dansa
amb la Por.
Els sons dels cants i els balls
van ressonar per tota la Pra-
deria deserta. Aviat el
Vent va portar

10
10 Tornaveu
aques-
tes cançons a
les cases de la gent. A
poc a poc, la gent va creuar
la terra que s’estava morint fins
que van arribar al lloc on els Nens
i la Gent Gran estaven ballant. Quan
van arribar, no es podien creure el que
veien. Els Nens estaven cantant i ballant en
un Gran Cercle i la Gent Gran estaven cantant
i ballant en un altre Cercle, encara més gran, al
voltant d’ells. I en el centre del Cercle van veure
la Por. Els Nens i la Gent Gran van cridar ‘Veniu
amb nosaltres, estem ballant amb la Por!’.
Un per un, tots es va unir al Gran Cercle. Aviat tot-
hom estava cantant i ballant. La Por no va resisitir
gaire estona sense moure’s. I va començar a ballar. Les
llàgrimes van començar a rajar pels seus ulls i el riure
es va aparèixer al seu cor. Els Nens, la Gent Gran i tot-
hom van començar a plorar amb la Por. El Vent va sentir
tot aquest cantar i ballar i plorar, i va anar a veure què
passava. Aviat el Vent es va sumar al Gran Cercle i tots
ells van cantar i ballar i plorar junts. El Vent va portar el
cantar i el ballar i el plorar per tota la Praderia per convi-
dar totes les plantes i animals a sumar-se a la Gran Dan-
sa amb la Por. Aviat aquestes llàgrimes van caure com la
pluja per tota la Praderia, omplint el Gran Riu i donant
vida a tots els llocs per on abans la por havia caminat.
Hi ha gent que sap que la Gran Dansa encara existeix.
Molta gent ha tornat a la feina i de seguida han oblidat
la Dansa. La Por ha ballat amb molts nens des del
primer dia que la Dansa va començar, i aquests nens
ara caminen per la Praderia com va fer la seva Mare.
Mentre el Gran Cercle romangui sense trencar-se,
sempre hi haurà una casa per als nens de la Por
i un lloc per jugar per als que fan ploure.

Traducció: Deborah Rolph

Il.lustracions: Miquel i Rita Cots

Tornaveu 11
 El nostre barri

Les Puel·les de Sant Pere

Sabíeu que al barri de Sant Pere hi va nàixer prendre els hàbits representà per a elles tot un
la comunitat de dones més antiga de Barcelona? acte d’alliberament. Curiós, oi?
I que no són les bibliotecàries de la Biblioteca
Bonnemaison? Potser si pensem en les èpoques que els va tocar
viure ho podem anar entenent.
Es tracta de la comunitat de monges del mones- No es pot negar que, en un món patriarcal on
tir benedictí de Sant Pere de les Puel·les (don- les dones només tenien dret a acatar el que
zelles, verges). L’acta de consagració de la seva deien els homes, les germanes del monestir
església és de l’any 945. Fa més de mil anys! disposaven de certa autonomia i de capacitat
Aleshores monestir i església s’ubicaven fora de de decisió.
la ciutat de Barcelona, encara entaforada dins
les muralles romanes. El director del Museu, l’historiador Agustí
Alcoberro ens va convidar a visitar
Avui, després de moltes, moltes i l’exposició comentant-nos que,
moltes modificacions, l’església no només hi trobaríem la
de Sant Pere subsisteix al història d’un edifici, si no
mateix lloc. No és el cas de la d’una comunitat, i a
la comunitat que, com a través de totes dues,
conseqüència de la de- la història d’una ciutat
samortització de finals i d’un país.
del s.XIX, es traslladà
al seu actual empla- Animeu-vos, doncs,
çament a Sarrià, on hi a fer aquesta visita.
viuen encara unes 40 L’exposició hi és fins
monges. a finals de febrer, és
gratuïta i ho teniu a
Ja vam comentar al pri- prop! Poques vega-
mer número de TORNA- des tindrem l’oportu-
VEU que el monestir i l’es- nitat que tot un Museu
glésia son l’origen del barri d’Història dediqui una
de Sant Pere, i que a partir exposició a un tros
d’ells van créixer en direcció a la del nostre barri. Hi
ciutat els tres carrers paral·lels que descobrireu mol-
porten el seu nom. Al llarg dels segles el tes coses, com
monestir ha tingut èpoques d’esplendor i tam- per exemple una
bé èpoques difícils, en què ha estat devastat, curiosa activitat
incendiat i espoliat. Per explicar tot això i molt artesanal a la que
més, el Museu d’Història de Catalunya li acaba es dediquen ac-
de dedicar una exposició. tualment les mon-
ges, de manera molt
El dia de la inauguració, l’onze de desembre, professional...
TORNAVEU hi era!
La Gertrudis Nin, abadessa actual de la comuni-
tat de monges va lloar el tremp de les seves an-
tecessores, i les va definir com a dones valentes
Oriol Garcia i Quera
i decidides, i fins i tot va donar a entendre que

12 Tornaveu
A dalt: Monestir de Sant Pere de les Puel•les i Barcelona cap al segles X-XI. Fixeu-vos en el rec comtal, en les muralles romanes... i proveu
de localitzar en quin camp hi ha ara la nostra escola!
A baix a l’esquerra: Cartell de l’exposició i a la dreta: Dibuix de Lola Anglada de la Plaça de Sant Pere l’any 1830.

Tornaveu 13
 Crònica de viatge
Desde México con furor
Hasta aquí viajo en volandas,
a un lugar mágico y bello,
alejada de mi casa, del Cervantes y del Hampa
(¿va con hache o va sin hache?),
es que ahora no recuerdo,
aquí todo va con hache, ele y te
(¡Ay qué telele!)
Tenochtitlán…
¡que vértigo, en el país de
México!
Imploro pronto a los dioses, y a Pancracio,
que en los días de trabajo,
los niños jueguen, se diviertan,
mientras yo gano unas perras,
(así es la vida de perra)
¡corrupción en el DF!
Lagunas, no más hay una
Y no hablemos de los huertos,
Reformados en paseos,
plazas, parques, edificios,
¡qué bullicio el bello zócalo, qué grandeza la
de México!
E implorando e implorando,
olvidando carros y urbes,
de pronto me vi llorando, sin mis niños,
sin sus llantos,
por las montañas lejanas, de esta potencia
agridulce,
que es México.
Los días si es que pasaban,
las fotos los congelaban,
y yo rodando y rodando,
a Judith con el mazo dando,
14 Tornaveu
imaginando el Cervantes, ¿sería aún el de
antes?
¿Y los niños? ¿Son los mismos,
o serán ya del buen manco, de ese,
del de Lepanto,
padre adoptivo de todos, y también de
mexicanos?
Desenfundo al fin el sable,
la cámara arde que arde,
comiendo tarde tras tarde,
chapulines y nopales
entre micros, lentes, cables,
en la peña de Bernal,
—miren el mapa, qué tal—
de México.
Y con la vista nublada,
por las tierras de Morelos,
confundílas con La Mancha,
creyéndome junto a casa,
al fervor de Sancho Panza.
¿Son esas motas mis niños,
entre albercas, pinos, trinos
con sus flechas y sus arcos, un día de carnaval
mexicano sin igual?
No,—dijo una voz— ni tampoco son molinos.
Son tres bardos indiecitos,
que esperan sus entrevistas.
Y si no afinas la vista, la camarita echa chispas
¿Es el chile, la enchilada? ¿o la brisa
mexicana?
Y yo, reza que te reza, ¡ya enfoco el foco, mi jefa!
es que a mis chicos añoro,
y mi cámara… va solita, si la controlo, se irrita y pa’ darle yo más miedo
cuando busco a mis chinitos, le canté una fiel ranchera.
achuchables, redonditos México, pueblo tan grande,
y ella: lagos, cielos, picos, en este lindo y se quedó sólo en el mapa
querido México. de los libros y del alma,
y en el Cervantes de vuelta,
Reposada la resaca, afiné mentes y lentes relaté ya la experiencia
de camino a Cuernavaca. del periplo que aún me sube,
Hienas, vacas, muertos, ríos, espumante tal cual nube, y de vida rebosante,
hartos de sol y de frío a pesar de lo revuelta
patos, cuervos, alebrijes que por las calles anduve
cardenales, hormigueros de México.
¡si los viérais, niños míos!

—Ay hija mía, no empieces, Text: Elena Vilallonga

ya les pasarás el vídeo.
—Tienes razón, ¡qué diantres!,
a ver si vamos por partes
y te fías del Cervantes,
¡también tiene su palmera,
su fuente, sus escaleras!

Y los niños saltan, cantan,

juegan, ríen, ¡y se espantan!

¡Mas yo vi una calavera!

maya, azteca y verbenera
en esta tierra de duelo, colonial, barroca y
negra,

Tornaveu 15
 Lletra menuda - Els Astronautes 1er.

LA CRISI
Som al matí, els encarregats i les encarregades de la classe de 1r ja han portat a terme les seves
tasques: escriure la data a la pissarra, apuntar al calendari la temperatura, preparar i baixar la
llista del menjador i passar llista. Desprès de parlar de les notícies del dia, la mestra planteja als
nens i les nenes que havien d’anar comentant als pares la necessitat de pagar les colònies, però
que ningú hauria de quedar-se sense anar-hi per problemes de diners, que si algú no podia a anar
de colònies perquè a casa li deien que no hi havia diners perquè hi havia... i sense dir la paraula,
va començar un joc del penjat a la pissarra amb la paraula “crisi” que va donar pas a algunes
preguntes sobre el tema.
La mestra va proposar als nens i les nenes que preguntessin a casa: què era la crisi?

MERCÈ: RECORDEU QUE UN DIA TENIEM DE DEU-

RES PREGUNTAR A CASA QUÈ ERA AIXÒ DE LA CRISI?
DONCS BÉ, LA VIOLETA ENS VA PORTAR AQUEST DIA-
RI.

La Violeta ensenya a la classe una separata del diari que

porta a la portada la paraula: CRISI

MERCÈ: SABEU QUÈ VOL DIR CRISI? AMB QUÈ TÉ
RELACIÓ LA CRISI?

MOLTS : AMB ELS DINERS.

MERCÈ: I QUÈ TÉ A VEURE LA CRISI AMB ELS DI-
NERS?

VIOLETA: QUE LA GENT NO TÉ DINERS.

Entre la Violeta i la Mercè busquen en el diari un mapa en
el que surten marcats els països que es troben en situació
de crisi.

VIOLETA: ELS PAÏSOS BLAUS SÓN

ELS QUE TENEN MENYS DINERS.

MERCÈ: COM QUE ÉS MOLT PETIT,

DESPRÉS EL RETALLAREM PER PODER
VEURE’L BÉ.
Mostra llavors un gràfic que surt al mateix
diari.

MERCÈ: NENS, NENES, US RECORDEU

QUÈ ÉS AIXÒ? COM ES DIU?

MARTÍ: SÓN MUNTANYES DE DINERS.

16 Tornaveu
MERCÈ: ENGEGUEM ELS CERVELLS. QUAN REPRESENTEM UNA INFORMACIÓ D’AQUESTA MA-
NERA, QUÈ ÉS? COM ES DIU? TENIM ALGUNA REPRESENTACIÓ AIXÍ A LA CLASSE?

YASMINA: LA TEMPERATURA.
MERCÈ: I COM ES VEU QUE PUJA O BAIXA?
RITA: AIXÒ ÉS LA TEMPERATURA DELS DINERS.
MERCÈ: I AIXÒ QUÉ VOL DIR?
RITA: QUAN PUJA LA MUNTANYA HI HA MOLTS DINERS.
VIOLETA: EL BLAU ÉS D’ ESPANYA I EL VERMELL DELS ESTATS UNITS?
MERCÈ: I COM ES DIU QUAN POSEM UN NÚMERO AMB AQUESTA RATLLA?
BRU I YASMINA: GRÀFICA.
MERCÈ: MOLT BÉ, AIXÒ ÉS UNA GRÀFICA COM LES QUE FEM A LA CASSE PER LA TEMPERATURA.
Mostra ara un altre dibuix que il•lustra un article; és un dòmino
del qual ha caigut la primera fitxa, que està a punt de fer caure la
resta.

MERCÈ: I AIXÒ QUÈ ÉS?

VIOLETA: UN DÒMINO, AIXÒ TAMBÉ SURT AL DIARI.
MERCÈ: EN QUINS PAÏSOS HI HA CRISI? HI HA CRISI AL
PERÚ?

MARIO: I A NUEVA ZELANDA?

MERCÈ: ON ESTÀ NOVA ZELANDA?
Surten diferents nens i nenes i van assenyalant fins localitzar
Nova Zelanda.

MERCÈ: QUÈ VOL DIR QUE HI HA CRISI?

MARIO: QUE ERES POBRE.
MERCÈ: D’ ON HAS TRET AQUESTA IN-
FORMACIÓ.

MARIO: DE CASA.
AINARA: QUE NO TENS DINERS I NO
POTS FER RES.

IAGO: A MI M’ HAN DIT QUE LA CRISI ÉS

QUE COM SER POBRE.

Tornaveu 17
 UNAI: JO VAIG PREGUNTAR AL MEU TIET I M’HA DIT QUE ÉS TENIR POCS DINERS.
PAULA: VOL DIR QUE HI HA ALGUNA GENT QUE ESTÀ AMB MOLTA CRISI I DONEN DINERS.
MARTÍ: A MÍ ME HAN EXPLICADO QUE HAY UNOS PAÍSES POBRES Y QUE PIDEN DINERO PARA
SER NORMALES.

JULIA: PUES PODEN TREBALLAR.

MERCÈ: I QUÈ PENSEU LA RESTA?
MARTÍ: ÉS QUE NO TIENEN DINERO PORQUE NO HAY TRABAJO.
UNAI: PUES QUE HAGAN TRABAJO.
IAGO: TINC DOS COSES: UNA ÉS QUE ÉS IMPOSSIBLE GUANYAR DINERS TREBALLANT ALLÍ
PERQUÈ VAN AL TREBALL I ELS DIUEN QUE NO HI HA DINERS PER PAGAR. I LA SEGUNDA COSA
ÉS, PER QUÉ NO EXCAVEN MINES D’OR?

MERCÈ: SABEU QUÈ PASSA? ÉS QUE ÉS COM UNA CADENA. RESULTA QUE UNA PERSONA
ES QUEDA SENSE FEINA. NO TÉ DINERS I COM QUE NO TÉ DINERS, NO POT COMPRAR. NO POT
COMPRAR, PER EXEMPLE, UN PIS. I SI NO ES PODEN COMPRAR PISOS, NO ES VENEN. I SI NO ES
VENEN PISOS, ELS PALETES NO TREBALLEN.

MARTÍ: I TAMBÉ ES QUEDEN POBRES?

MERCÈ: I QUÈ PASSA AMB LES FÀBRIQUES QUE FABRIQUEN TOTXOS?
BRU: QUE NO SERVEIXEN DE RES.
MERCÈ: DONCS AIXÒ ÉS L’EFECTE DOMINÓ. TORNEM A MIRAR EL DIARI.
YASMINA: EL MEU PARE EM VA DIR UN DIA QUE MOLTES PERSONES VAN MORIR.
MERCÈ: I PER QUÈ YASMINA? CREUS QUE AIXÒ TÉ A VEURE AMB LA CRISI?
MARIAN: YASMINA, ESO NO ES CRISIS!
JÚLIA: ANANT A LA PISCINA VAIG ESCOLTAR UNA COSA. EM VAM DIR QUE EL PRESIDENT BAR-
CELONÉS ES UNA MICA DOLENT PERQUÈ HI HA GENT QUE NO TREBALLA.

Els divendres al matí els nens i les nenes de primer van a la piscina. És un dia especial no només
pel que fa a l’activitat esportiva, sinó també perquè hi van caminant pel carrer. A més a més i per
segona vegada, aquesta setmana, en comptes de tornar directament a l’escola, la mitja hora de
pati es farà en un parc que hi ha al costat de les instal•lacions esportives. El camí fins a la piscina
és un temps de jocs controlats, converses, observacions sobre les cases en les que viuen (durant
el recorregut passem per davant o a prop de les cases d’alguns nens i nenes), les motos, la gent i
tot allò que ens trobem al carrer i, de tant en tant, picabaralles per qüestions de parella o situació
en la fila.

La conversa que reprodueixo a continuació va tenir lloc durant un d’aquests trajectes a la piscina;
ho faig en estil indirecte perquè no tinc notes i la reprodueixo tal i com la recordo:

El Martí explica que el dia anterior estava al carrer i va veure una manifestació. Que hi havia gent
amb xiulets i banderes i de tot, i que cridaven i feien molt soroll. S’estaven manifestant perquè ja

18 Tornaveu
no tenien feina i no tindrien diners i es moririen de gana.
Als pocs minuts, escolto que la Júlia i la Yasmina estan parlant de la possibilitat de fer arribar diners
als pobres mitjançant un sistema de tubs que es col•locarien al terra i servirien per deixar-los mo-
nedes. Jo pregunto per la viabilitat del seu projecte i la Júlia diu que no només és un bon sistema,
sinó que alguna cosa hem de fer per evitar que la gent es quedi sense feina. Angoixada i indignada,
diu que la gent no podrà comprar menjar i es morirà de gana, i es moriran de gana també els fills
de la gent, i que potser el que s’ha de fer és una manifestació. Explica que ella sap com fer una
pancarta i la Yasmina diu que ella també té roba i pals i que poden fer una pancarta. Volen dema-
nar a l’alcalde que la gent no es quedi sense diners. La Yasmina i la Júlia segueixen parlant de la
manifestació; la Yasmina explica que els seus pares li han dit que l’alcalde és una mica bo i una
mica dolent. La Karima, que porta uns minuts atenta a la conversa, diu que ella creu que l’alcalde
del Marroc és millor. Jo li pregunto per què pensa que pot ser millor , diu que no ho sap, que només
pensa que és millor, que fa millor les coses, però sembla que li faci vergonya que jo l’hagi sentit.
Dies després, quan a la classe es planteja la conversa sobre el tema de la crisi, la Júlia recorda
aquesta conversa.
Ana Peralta, mestra de pràctiques.

MERCÈ: PERÒ QUAN DIUEN QUE L’ALCALDE O EL PRESIDENT ÉS DOLENT, NO ÉS QUE SIGUI
DOLENT DE “PEGAR TIROS”.

JÚLIA: TINC UNA ALTRA NOTÍCIA QUE NO TÉ A VEURE AMB LA CRISI. I ES QUE UNA GENT VA A
TRIGAR MOLT A ARRIBAR AL POL NORD.

MERCÈ: AIXÒ TAMBÉ ÉS MOLT INTERESSANT. QUAN TROBEU NOTÍCIES INTERESSANTS, EL

QUE HEU DE FER ÉS RETALLAR-LES DELS DIARIS O SI LES HEM VIST A LA TELEVISIÓ, LES ESCRI-
VIM I DESPRÉS ANEM FENT EL SEGUIMENT.

JÚLIA: ÉS QUE VOLIEN ANAR AL POL NORD.

MERCÈ: JÚLIA, ARA ESTEM PARLANT DE LA CRISI, SEGUIM AMB AQUEST TEMA.
JULIA: ÉS QUE QUAN VAN ANAR AL BOSC INUNDAT, HI HAVIA PETJADES.
MERCÈ: UN ALTRE DIA PARLAREM DEL BOSC INUNDAT, PERÒ ARA ESTEM PARLANT DE LA CRISI.
OLIVER: A SANTO DOMINGO TAMBÉ ESTAN EN UNA MICA DE CRISI.
MARIAN: EN TODOS LOS PAÍSES.
IAGO: SÍ, PERQUÈ LES TENDES SÓN MOLT CARES.
MARTÍ: PORQUE ES LA CRISIS Y NO HAY TRABAJO.
IAGO: JO VAIG VEURE A FRANÇA QUE ELS FRANCESOS VAN TRIGAR CINC SETMANES I UN DIA
I ELS ALEMANYS...

MERCÈ: PERÒ AIXÒ ÉS DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL.

MARIO: ¿POR QUÉ LOS DE LA CRISIS NO SE VAN A VIVIR CON UN MILLONARIO?
MERCÈ: ÉS CLAR QUE SÍ, AIXÒ SERIA FANTÀSTIC. QUINA PROPOSTA MÉS INTERESSANT. QUE
ELS QUE ESTAN EN CRISIS VAGIN A VIURE AMB UN MILIONARI.

AINARA: I AIXÍ ES PODRIEN COMPRAR MENJAR I DE TOT.

(CONVERSA RECOLLIDA PER ANA PERALTA)

Tornaveu 19
 Lletra menuda - L’Atmosfera 3er.

(From left to right and from up to down) Júlia, Tomàs, Youssef, Sebastián, Ismael, Pau, Tayyab, Aarón, Ramón, Lenin, Dani, Lola, Waleed,
Saleamlak, Irene, Sonia, Jofre, Dounia, Antón, Ikram, Mourad, Estefania, Montse and Anna. The photo of our friend Ruben is missing.

Hola, som la classe de 3r de l’escola Cervantes, l’Atmosfera. Us volem explicar

com hem començat a conèixer uns nens d’una escola de Finlàndia.

Un dia van venir al cole molts professors finesos a veure com treballàvem. Ens
van preguntar d’on érem, com ens dèiem, etc. I nosaltres els vam contestar i
també els vam preguntar coses: Com es deia la seva escola, quins eren els seus
noms, a quina ciutat vivien, etc. Vam descobrir que la seva escola és a Helsinki,
la capital de Finlàndia, i que es diu Puistola. Una d’aquestes mestres sabia parlar
una mica el castellà.

20 Tornaveu
L’endemà va venir només un mestre d’aquest grup. Va fer fotos, va veure què
fèiem i va observar els nostres costums. Quan va marxar ens va proposar si vo-
líem conèixer i fer-nos amics dels nens i nenes de 3r de la seva escola. Ens va
semblar perfecte. L’Estefania li va donar la seva adreça de correu electrònic.
El primer dia del 2n trimestre vam rebre un e-mail. En aquest els nens havien
escrit en anglès què els hi agradava del Nadal. Vam intentar endevinar el que
posava. Nosaltres també vam escriure el que més ens agrada del Nadal en an-
glès i en català i algunes coses sobre nosaltres: Quins menjars típics tenim aquí,
quines assignatures ens agraden més, com és la nostra classe, com ens diem i
què ens agrada fer en el temps lliure. També els hi vam demanar que ens ex-
pliquessin aquestes coses sobre ells. Tot això ho vam escanejar i ho vam enviar
per mail juntament amb una foto nostra. Gràcies a ells, hem creat una adreça
de correu electrònic per la classe per poder enviar i rebre e-mails. Aquesta és
atmosfera2@hotmail.es. Si ens voleu dir qualsevol cosa escriviu-nos a aquesta
adreça. Esperem rebre moltes notícies!

Adéu,
Atmosfera

Tornaveu 21
22 Tornaveu
Some more information and questions!

Ruben, Tayyab, Ramón and Jofre:

Ruben likes art workshops. Tayyab and Ramón like maths. Jofre likes gimnas-
tics.
What subjects do you like?

Pau, Mourad and Sebastián:

We like to play football, basket amb computer games.
What do you like to do in your free time?

Hello, we are Tomàs, Ikram, Lola, Anna and Youssef. We like a lot of things of
our school. Specially we like to go to the playground. We want to know what
do you like of your school?

Júlia, Saleamlak, Lenin Irene and Antón:

Our classroom name is “Atmosphere”. It’s big and very nice. How is your class-
room? Has it got a name?

Best wishes,
Atmosphere class.

Tornaveu 23
 Lletra menuda - P3, P4 i P5

TALLERS EN EL CICLE INFANTIL

Els nens i les nenes de les aules de P3, P4 i P5, cada dimecres fem tallers. Aquest dia totes les
mestres que estan amb nosaltres preparen molts materials, pensen activitats divertides i engres-
cadores, diferents de les que fem cada dia a la nostra classe.
És divertit perquè ens barregem tots i així ens coneixem més i també ens podem ajudar, els més
grans, que som «les papallones», amb els «taurons » i «els elefants», que són els més petits de
l’escola.

Aquest curs estem fent: collage amb la Irene, aprenem a cuinar amb l’Amparo, fem experiments
amb la Judit, construïm invents amb la Montse M., fem figures i formes de fang amb la Montse J.,
juguem al gimnàs amb la MªJosé, i pintures amb diferents textures amb la Dolors.

COLLAGE
Amb diferents materials,
fem volar la imaginació i
fem petites obres d’art,
tot enganxant:
petxines
botons
diferents tipus de paper
plàstics de diverses mides,
i moltes coses més...

JOCS
Aprenem els jocs de sempre:
pica –paret
l’aranya
l’anell picapedrell
la gallineta cega
mar- terra
la xarranca AIGUA
Experimentem amb l’ai-
gua i comprovem quines
coses suren i quines no:
taps de suro, xapes, taps
de plàstic, bales de vidre
i joguines petites de cada
classe. Observem, parlem
i traiem les conclusions.

24 Tornaveu
FEM INVENTS
Portem capses, cartrons,
ampolles de plàstic...
molts papers de colors i
mides diferents i amb la
nostra imaginació cons-
truïm i inventem: naus,
cotxes, animals, robots...
cases...
CUINA
Amb les mans a la massa
fem de cuiners:
barregem diferents ingre-
dients: farina, sucre, man-
tega, ous, llet...
i elaborem les nostres re-
ceptes.

FANG
Experimentem amb el
fang: és fred, tou, em-
bruta molt, l’apretem,
l’estirem... el podem
modelar com volem, fem
animalets, muntanyes,
empremtes...

PINTURA
Estampem amb diferents
materials i textures,
esponges, taps de suro,
fulles, roba, llanes...

Tornaveu 25
 El conte
Una vaca que es deia Suzanna
A poques milles d’allà on vius, hi ha un lloc
molt bonic anomenat la Granja de HeartsGro-
ve. I en aquesta granja hi viu una vaca que es
diu Suzanna. Ara bé, Suzanna era una vaca
que només menjava herba. Mai no havia men-
jat altra cosa que herba.
Herba, herba, herba. Era herba exuberant i
verda però era només herba.
Us agradaria menjar herba cada dia?
Cada dia es despertava i ensumava l’aire fresc
del matí. Aleshores sortia al pasturat-
ge i menjava herba. De tant en
tant descansava i mentre des-
cansava, anava ruminant.
Als vespres tornava a
l’establia i durant hores
es quedava allà dreta,
mastegant i ruminant
i rumiant sobre com
havia anat el dia.
Un dia d’aquests,la
Suzanna va pensar,
«Estic farta de men-
jar herba. Vull menjar
alguna cosa diferent,
em demano què més hi
deu haver per menjar?”
Començà a buscar altres
menes de menjar i va trobar
una gran bossa de peres. Des-
prés de repensar-s’ho en va mosse-
gar una. Era deliciosa!
Després d’això, tot eren peres! Peres verdes
delicioses, peres rosades, peres grogues, pe-
res llargues, peres rodonetes, peres madures
i sucoses, peres dures i cruixents. Un gavadal
de peres.
Bé, durant una setmana només va menjar
peres, i estava bastant contenta amb les pe-
res. Fins que va arribar el dia que va pensar:
«Ja n’estic farta de peres! Provaré alguna
altra cosa.» I aleshores va veure un verger
26 Tornaveu
ple de pomeres.
Pomes! Pomes verdes, pomes vermelles, po-
mes petites, pomes grosses, pomes dolces al
paladar, pomes àcides per fer al forn, pomes
fortes per fer sidra. La Suzanna va menjar to-
tes les menes de poma que pugueu imaginar.
I durant unes setmanes estava prou feliç amb
les pomes.Però aviat arribà el dia en què di-
gué: «Ja estic farta de menjar pomes. He de
buscar una altra cosa.» I així doncs, començà
a menjar altres coses.
Primer va menjar pastanagues,
després menjà patates. ��� Du-
rant uns quants dies, va
menjar naps, i durants
uns quants dies més,
xirivies. Al cap d’un
temps va començar a
menjar mongetes, i
quan es van acabar
les mongetes va
menjar pèsols. Un
temps menjava es-
pinacs i després es
passava a la coliflor.
La Suzanna va menjar
de tot el que va trobar
a l’hort.
Però cada vegada menjava
el que fos durant unes setma-
nes i després se’n cansava. Sem-
pre volia un nou sabor.
I finalment va dir-se: «Estic cansada de men-
jar sempre el mateix, dia rere dia, matí, tarda
i nit. Menjaré tot de coses diverses en un sol
àpat.» I això és el que va fer.
Va decidir fer un gran banquet. Va preparar
tota mena de menjars exòtics i deliciosos, al-
guns coneguts i d’altres desconeguts.
Hi havia alvocat i amanida de tomàquet, hi havia
patates bullides amb maionesa, hi havia sopa de
remolatxa amb pa i mantega, hi havia pebrots
rostits, i hi havia arròs amb bolets i porro. Per
postres hi havia un gran pastís esponjós de confi-
tura amb gelatina de gerd i gelat de vainilla!
Quin àpat més deliciós! La Suzanna estava
encantada. Va posar unes estovalles boniques
sobre el camp i hi va col·locar el menjar. Ales-
hores va ajeure’s sola per menjar sota un gran
arbre.
I quan s’ho va haver acabat tot, i no en que-
dava ni una engruna, es va estirar per fer una
migdiada.
Era ja vespre quan va despertar-se, i la ve-
ritat és que no es trobava gaire bé. Li feia
mal l’estómac, tenia la llengua seca, li coï-
en els ulls. No sabia què li passava.
I va adonar-se que havia passat una cosa
estranya…
Ja no era capaç de ruminar! NO sabia què fer.
Tenia gana però no sabia què menjar. Va beure
ua mica d’aigua del riu, i de sobte va olorar
una cosa meravellosa...què podia ser?
Era l’olor de l’herba! L’herba exuberant que
creix vora el riu. Va començar a rosegar-la i
era deliciosa. Tenia un gust...perfecte.
I des d’aquell dia la Suzanna va menjar herba
—amb alguna variació ocasional— i cada nit va
ruminar, que era la seva activitat favorita.
Text: Maya Mitchel
Fotos: Elena Vilallonga
Tornaveu 27
 Artistes del Cervantes

Us heu fixat mai que, a l’hora d’anar a recollir els nostres fills, cada cop es fa més difícil no topar-se
amb un artista, pel pati de l’Escola? I és que cada cop n’hi ha més, entre pares i professors. I els
que encara hem de descobrir! Molts d’ells ens han mostrat ja el seu talent a les festes TORNAVEU,
com la Sandra Rehder, la Sara Davison, l’Elena Vilallonga, l’Angel Distefano, en Jonathan Glanzberg,
l’Àlex Alesso, la Maria Sol, Stephen Burgen o en Victor Bocanegra. Hem disfrutat del tango, blues,
cançó, folk, música clàssica, poesia, contes....
Però això no s’acaba aquí. Els nostres artistes no paren i sembla que el 2009 serà un any de nove-
tats. Avui us en presentem tres: una exposició, un còmic i un C.D. de música. Enhorabona a tots
tres per la vostra tasca professional, i no oblideu tenir-nos al corrent dels nous projectes!

APUNTES DE CRÓNICAS -Exposició-

La exposición de Rosanna Casano consta de una serie de dibujos hechos a carboncillo y creta que
tienen como sujetos las figuras humanas. Esa ausencia de figura de los últimos años de su pintura
se materializa aquí en muchedumbres que, desorientadas, huyen sin saber adonde ir. Periferias,
espacios abiertos, lugares despojados de identidad, trágicos, estos
dibujos llenos de fuerza y expresividad están inspirados por la ra-
bia e indignación hacia los acontecimientos de violencia y tumulto
que a través de los medios de comunicación nos llegan como noti-
cias de furiosa actualidad.
La artista se remite a los diversos escenarios en varias áreas geo-
métricas haciendo de ellos un tema de dimensión universal y psi-
cológica.
Sorprende ver como este trabajo claramente contemporáneo tiene
en realidad sus raíces en el mismo renacimiento.
La pintora usa a su vez el dibujo más como arma que como herra-
mienta. Ella misma se implica en la lucha usando el tizón con una
energía telúrica y una furia inusitada, como arañando el papel. La
figura humana que nos dibuja Rosanna Casano es una figura ex-
trema, dramática, tal vez marginal, colapsada por la violencia, por
el extravío de su propia conciencia de ser.
La próxima exposición de Rosanna Casano tendrá lugar en la Ga-
lería Esther Montoriol, C/ Diputació 339 (entre Bailèn y Girona) el
26 de marzo de 2009.

Elena Vilallonga

PALLARS 1487. El darrer comtat -Còmic-

Aquest còmic l’han fet un pare i una tieta d’alumnes de la nostra escola. Tracta sobre el comte de
Pallars Hug Roger III, i sobre tres dones de la seva família, els seus vassalls i els seus enemics, a
les acaballes del s. XV. És una història d’acció i de guerra, que parla d’orgull i valor, de lleialtat i
amor, de perseverança, de l’ànsia de poder del poderosos, de cobdícia, d’intrigues, traicions, abu-
sos i prepotència.
Hug Roger és un guerrer i gran senyor feudal conegut com “la fera, el senyor de les muntanyes”.
Molt a contracor se sotmet com a vassall al rei Ferran II per mirar de fer front a les intrigues dels
Cardona, uns familiars rancuniosos que fan servir la seva influència amb la corona per despos-
seir-lo de les seves propietats i humiliar-lo. Però els Cardona no descansen i aprofiten el desig
de la monarquia de dominar absolutament el territori. El comte cau en desgràcia, però l’aventura
continua…
Les imatges mostren la vida a l’interior del castell i veiem amb detall el teler de l’esposa, el
vestuari, el mobiliari i guarniments de l’època; al pati del castell tot és moviment: pagesos,

28 Tornaveu
artesans, pastors, nens enjugassats… inclús un poeta que li recita poemes d’amor a la senyora.
També veiem el luxe de la cort dels reis catòlics. El exteriors són magnífics: muntanyes, boscos,
muralles, castells, torres i portals, amb traços precisos; pendons, armadures, cavalls i armes, tot
el rebombori i moviment de la guerra. El gust pel detall documentat tornem a veure’l durant l’atac
al castell, on els guerrers de dins es defensen amb ballestes i els que els ataquen ho fan amb bom-
bardes (incipient artilleria).
Hi ha vinyetes de totes mides: enormes amb vistes panoràmiques, petites amb primers plans i
detalls o incrustades a sobre de les grans. Algunes formen angles curiosos que fan la visió engres-
cadora. Els diàlegs aconsegueixen lligar una història complexa i trepidant.
L’Oriol i la Núria ens ofereixen uns herois amb detalls interessants per als lectors del s. XXI: al
comte els reis Catòlics li sem-
blen menyspreables perquè van
crear la Inquisició; les dones
adquireixen en un relat d’armes
el protagonisme que la història
escrita els ha negat; els per-
sonatges, amb la seva lleialtat
i valentia per fer el que senten
que han de fer, arriben a ser uns
autèntics herois.
Us convido a llegir-lo, segur que
us agradarà.

Elena Calvo

FONOGRAFIES -Música-
«Fonografiar: 1. v. tr.[L.C.] [CO] Esgrafiar sons amb colors adients i a sobre dibuixar-hi mots ente-
nedors, i articular-ho tot per donar-li fe de vida i foc posant-se en marxa en els senders de la selva
sonora, proferint notes amb els instruments: iniciant l’esborrany amb piano i veu, i fent que la veu
es dreci de veritat des de l’ànima en abonament d’alegria, o pesombre de malenconia, per conju-
rar totes les misèries humanes viscudes sobre la capa de la terra. I complicar-ho amb còmplices:
primer, músics, productors, la companyonia fecunda. Després, els oients. I tancar el cercle, —en
abraçada—amb la vana esperança d’haver robat una guspira física a les deesses, per passar-la.
Fonografiar és una de les coses que més m’agrada de la vida».

Víctor Bocanegra

Després de l’èxit i de l’estima que va suscitar el seu BLOC DE LÍRICA DURA (Agharta, 2005), Boca-
negra torna per oferir una petita joia amb deu cançons de collita pròpia, FONOGRAFIES (Agharta,
2008). La crítica autoritzada l’ha saludat com a «esdeveniment
musical de l’any» dins del terreny de la cançó d’autor, i també han
destacat el seu «romanticisme pervers» i «la nítida bellesa» de
l’enregistrament, juntament amb la «innovadora densitat dels sen-
timents expressats a través d’una veu singular servida amb estruc-
tures clàssiques del gènere». Bocanegra assoleix amb aquest disc
un difícil equilibri entre una sonoritat del que es podria anomenar
«híbrid-pop-jazz», fill del blues —amb «groove», però també amb
atmosferes d’un calculat distanciament dramàtic que no defugen
la importància de la melodia—, i alhora una poètica acurada en les
lletres on s’expressen els embats del cor humà i les tribulacions,
sovint en clau irònica, d’un home del segle XXI. Una aportació de
pes en la història de la cançó europea en català.

Francesc Badia

Tornaveu 29
 Notícies fresques

Ens ha tocat...!
El novembre passat es van lliurar
els Premis Catalunya d’Educació
2008, que reconeixen la feina
dels mestres, professors, cen-
tres educatius i institucions im-
pulsors de l’escola catalana.

En la categoria d’institucions
(dotada amb 6000 euros) el
premi ha estat per a la xarxa
Coordinació 0-18 que agrupa les
escoles públiques d’educació in-
fantil, primària i secundària dels
barris de Sant Pere, Santa Cate-
rina, la Ribera i Gòtic.

Aquesta xarxa està integrada per

nou centres, més de 200 professors
i altres professionals, plans estra-
tègics, plans de millora, projectes
d’innovació, plans d’esport escolar,
programa Èxit, serveis d’acollida,
menjador, extraescolars...

El jurat ha valorat la tasca de

col·laboració i coordinació orga-
nitzativa i pedagògica que duen a
terme els centres d’aquesta zona,
que ha representat una millora en
la qualitat de l’educació bàsica i una
oferta educativa equilibrada i cohe-
sionada socialment.

La nostra escola forma part

d’aquesta xarxa, així que
d’aquest premi ens en toca un
trosset!

Més enllà de la dotació econòmi-

ca, recollir un premi de tant en
tant, sempre va bé. D’una ban-
da representa un reconeixement
a una feina ben feta i d’una altra
t’encoratja a seguir treballant
en la mateixa direcció.

Enhorabona a tots els que heu

fet possible aquest guardó!

30 Tornaveu
Les veus del Cervantes

Quina cara de bons minyons, que fan, tots plegats! Deu ser l’esperit Nadalenc!

Tornaveu 31
LLIBRERIA MONTSERRAT
EDITORIAL STUDIUM

C/BEATES, 8
TEL/FAX. 933190078 GRAN BODEGA EL MAESTRAZGO
Sant Pere Més Baix, 90

ENMARCACIONES
MARCS ARIAS SL
SANT PERE MES BAIX 16
TEL. 933190061

CARNISSERIA PEPITA
Sant Pere Més Baix, 84

Sant Pere Més Baix, 61 08003. Barcelona

FRUTERIA LA MAÑA QUIOSCO ANGEL

ALVAREZ DE CASTRO 10 FRANCESC CAMBÓ 23 AV FRANCESC CAMBÓ 30-36