59
MÉS ENLLÀ DE L’ART
La Internacional Situacionista va néixer al1957 a partir de la fusió de tres grups pre-
existents: el grup psico-geogràc de Lon
-dres, el Moviment per una Bauhaus Ima-ginista i la Internacional Lletrista. Cada und’aquests havia estat duent a terme en elsdarrers anys experimentacions creatives ivitals encaminades cap a la superació del’art convencional i la subversió cultural.Una de les principals tesis d’aquests grupsera que la tasca genuïna de l’art modernconsisteix en despertar la creativitat quedorm en tots nosaltres: mitjançant la rup-tura amb els convencionalismes i l’art mo-ribund dels museus cal promoure l’eclosiód’un art popular, experimental, fundat perhomes i dones lliures, basat en la passió vi-tal i la proliferació dels desitjos.Aix
í
doncs, els membres de la nova orga-nitzaci
ó
provenen majorit
à
riament delsmedis art
í
stics, per
ò
rebutgen ser identi-
cats com a artistes. Creuen que cal anar
m
é
s enll
à
de la vella concepci
ó
de l
’
art, jaobsoleta, i recercar els mitjans adients perprovocar una revoluci
ó
vital, cultural i po-l
í
tica. Les primeres l
í
nees del documentfundacional de la IS expliciten claramentel seu objectiu:
“Pensem que cal canviar el món. Volem el can-vi més alliberador possible de la societat i dela vida en que ens trobem. Sabem que aquestcanvi es possible mitjançant les accions apro- piades.El tema que ens ocupa es precisament l
’ú
s decerts mitjans d
’
acci
ó
i el descobriment de nous
–
que es poden identicar f
à
cilment en el domi-ni de la cultura i de les costums- aplicats a la perspectiva de una interacci
ó
de tots els canvisrevolucionaris.
”
(1)
La Construcció de Situacions
S’anomenen situacionistes perquè el seuprograma fonamental, la seva innovaciócabdal, consisteix en la construcció de si-tuacions. Si l’essència de l’art convencionalés la plasmació de sentiments i idees en unobra, els situacionistes advoquen per su-primir i superar aquesta forma de creativi-tat mitjançant les situacions, “m
oments devida construïts concreta i deliberadament per a l’organització col·lectiva d’un ambient uni-tari i d’un joc d’esdeveniments” (2).
Les ve-lles disciplines artístiques no queden ab-solutament negades, sinó integrades en launitat superior que és la situació:
“En unasocietat sense classes no hi haurà més pintors,sinó situacionistes que, entre altres activitats, pintaran”(3).
Conseqüentment, en un dels
seus primers pamets, la secció francesa
de la Ia IS es dirigeix als “productors del’art modern” de la següent forma:
“Si esteu cansats d’imitar runes, si us sembla
que les repeticions fragmentaries que s’esperen
de vosaltres estan superades abans d’existir, poseu-vos en contacte amb nosaltres per orga-nitzar en un pla superior les noves possibilitats
de transformació del medi ambient”. (4)
La situació no és objecte de contemplacióo consum cultural: és un moment viscuti creat conscientment pels seus actors.Aquesta és, pels situacionistes, la pràcticaque pot fer de pont entre la societat mer-cantil-espectacular i la societat post-revo-lucionaria. Alhora, és el mitjà per realitzarel programa de tot art modern:
fer de la vida
un art i de l’art la vida.
En la construcció desituacions, desapareix la frontera entrecreador i públic:“La construcció de situacions començadesprés de la destrucció moderna de la no-
ció d’espectacle. Es fàcil veure ns a quin
punt el principi mateix de l’espectacle estàlligat a l’alienació del vell món: la no inter-venció.” (5)
L’Art Situacionista
No obstant, cal comentar el que a primeravista sembla una contradicció inherent als
situacionistes: armen que l’art convenci
-onal està obsolet, però tot hi així, algunsd’ells practiquen puntualment disciplinesartístiques tradicionals, com el cinema o lapintura. Aquesta és una contradicció apa-
rent o supercial: sorgeix al prescindir de
la dialèctica que utilitzaven els situacio-nistes per comprendre la realitat i la sevapròpia acció. La Internacional Situacionis-ta declara viure en una època pre-situa-cionista, en que l’art convencional té queser negat i superat i la revolució social téque ser consumada per passar a una èpo-ca plenament situacionista. No hi pot ha-
ver veritable construcció de situacions ns
que no es transformin les condicions col-lectives d’existència. Per tant, en aquest es-tadi d’impàs, és perfectament possible fer
servir les velles arts, tot armant les sevesinsuciències i utilitzant-les com a mitjans
per anar més enllà. Així, per exemple, jades del primer numero de la revista, els
Leave a Comment