• Embed Doc
  • Copy Link
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
València, 27 de desembre del 2008.
Em presento, sóc l’Albert i avui m’he decidit a escriure aquest diari. Jasé que això és estrany per mi, ja que tinc trenta-set anys i mai haviapensat escriure alguna cosa. La raó és que fa poc, simplement, fa unasetmana vaig tenir un problema.Aquell dissabte dia 20 de desembre estava treballant a l’oficina.Mentre parlava amb un client vaig sentir un fort cop al cap i vaigcaure a terra mig mort. Quan em vaig despertar, estava tancat enuna habitació petita, amb poca llum, que entrava per finestra i, unplat de menjar.On estic? Vaig pensar. No m’imaginava el lloc on estava. Vaig anardirectament a la finestra, però tampoc vaig veure res, així que emvaig estirar al terra molt preocupat i vaig començar a pensar en elque m’estava passant, en la feina, en la família i en tot. Tots devien estar preocupats.
València, 28 de desembre del 2008.
 
Quan estava tancat allà em van venir moltes coses al cap i volia sortirde qualsevol manera, però no hi havia cap forma, m’havien raptat.Potser el meu passat m’havia portat fins aquí. No sabia ben bé perquèestava en aquest lloc ni tampoc recordava com havia arribat. Nomésdesitjava estar amb la Sara, la meva dona i els meus fills, la Marta il’Adrià. Els enyorava com mai i volia estar amb ells.Aquell mateix dia vaig rebre una carta que la van passar per sota laporta:“Com ja seu saber, vostè ha estat raptat i no té cap escapatòria persortir d’aquí. Ningú sap que nosaltres el tenim aquí tancat.Vostè mateix podrà sortir pel seu propi compte, però, abans, haurà depagar una quantitat de diners. A baix només ha de posar el númerode compte. Li deixem un dia perquè s’ho pugui pensar”.
València, 27 de desembre del 2008.
 
Quan vaig acabar de llegir la carta, vaig estar pensant. Al principi novolia pagar una gran quantitat de diners, pensava que podria feralguna cosa perquè la policia s’assabentés d’això i el meu advocatm’ajudaria. Això era impossible perquè en aquesta situació en la qualem trobava no ho podria fer.Molts moments i moltes imatges em recordaven a casa, el silenci i lasolitud eren companys en aquells moments i no volia continuar. Amés, d’aquí tres dies començaven les festes de Nadal i no volia queels meus propers ho pesessin d’aquesta manera. Així que, vaig donarel número de compte i vaig acceptar. Ja era força tard i estava cansat. Eren les 22:59 hores quan me’n vaiganar a dormir amb l’esperança d’aixecar-me i estar a casa meva uncop més. 
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...