Embed Doc
Copy Link
Readcast
Collections

CommentGo Back

Download

Estic veient per la finestra un bosc muntanyós itormentós. l´únic que puc fer és llergir-me lanovel.la de Paul Johnson o surtir a fer un volt , estàclarísim qué faré , aniré a fer un volt pel bosc ,perquè m´encanta la neu i aquestes coses de lanatura són les més importants de la vida per unanoia de 21 anys .Deixo aquí el diari , quan torni ja escriuré més …He portat una mica neu per poguer beure aiguafresca. Ja porto un mes que estic al bosc amb elsmeus tres gossos “ Karl, Stephenson i Maximiliano”.Vaig venir des de Wellington a casa del meu avi queestà a la muntanya , em va portar fins aquí el meuoncle amb el seu avió de transport , però encara noha pogut tornar a portar-me aliments, pel mal tempsque hi ha hagut .He vingut a aquesta casa per poguer recordar quisoc i que és el que vull , així que no penso anar-me´n fins que ho sàpiga.

El fred del matí em deixa adormida , llavors lúnicque puc fer és encendre léstufa , gaudir dúnaxocolata desfeta i donar-me un bany dáiguacalenta on els meus somnis de poder ser unaartista de cinema sófeguen amb léscuma del bany. Aquest fred de merda no deixa que vingui el meuoncle i em porti a la ciutata comprar menjar , a mésa més la casa necessita una finestra nova , despresdel vent amb neu que hi ha hagut.El bany es va aturar bruscament , quan vaig sentirels gossos que demanaven un passeig desesperatper la neu. Vam surtir a la mitja hora després ,recordo que el fred calava fins el ossos . Els gossoshavien de portar mitjons hi havia una boira que feíadábrig en aquell paisatge , però aquell momento nova ser gens agradable , vaig començar a sentir unsoroll molt sigilós com si no vulgués ser escoltat ,vaig córrer , però una forta mà se´m va endur.

Ja han passat 3 dies sense poder anar a buscarmenjar , és clar que mágrada el fred , la neu i láigua , però és que ara ja no se què fer i no vullque cap gos se´m mori .Fa dos dies que no téscrivia , és per aquell incident quan vaig surtir apassejar els gossos , algú em va agafar i colpejar elcap , els van surtir corrent i jo em vaig quedarinconscient. L´ùnic que recordo va ser que sentiaaigua calenta i que algú em tallava els meus cabellsrossos , espero que no sigui una bruixa , però hihavia una sensación acollidora en aquell ambient .Després recordo que estava aquí a casa adormidaen sofàAvui al matí sentia com si algú estigués espiant-me .Vaig anar a veure per la fienstra ràpidament , era unnoi dúns 20 anys amb els cabells curts i castanys ,anava amb una jaqueta i una bufanda . Vaig anar aveure qué volia , però va anar corrent per láltrecostat ; lamentablament ara estic segrestada per unnoi que nosé ni qui és .Estic lligada a una cadira i lihe demanat el diari per poder escriure´t.