Embed Doc
Copy Link
Readcast
Collections

CommentGo Back

Download

Berlín. Divendres, 19 de desembre de 2008“Estimat” John:Avui he arribat a casa més d’hora que de costum, només he anat a les oficines per acabar d’enllestir uns contractes amb una empresa, si tot va bé el mes que ve el nostre projecte començarà a arrencar i com a mínim s’afegirà, a la meva nòmina, un altre zeroa la dreta.He fet els mateixos exercicis que de costum: cent flexions, cent abdominals i uns quantsminuts saltant a corda mentre a l’aparell de música sonava Metallica. És la primeravegada en molt de temps que escolto aquest grup, me l’ha fet recordar en Bill, uncompany de feina. Deu tenir uns vint-i-quatre anys, però sembla que acabi de complir lamajoria d’edat. És ros i, realment, atractiu. Suposo que moltíssimes noies van darrereseu. És un bon noi.Per celebrar el bon negoci de l’empresa, he quedat amb els companys de la feina d’aquíuna estona per beure unes birres... i el que passi després!Vaig a apagar l’aparell de CDs, perquè em comença a foradar els timpans. No esticacostumat a aquesta música.Fins demà.

Berlín. Dissabte, 20 de desembre de 2008.Ei, John, llegeix això:

I’m not sure what I see, Cupid don’t fuck with me Are you telling me this is a sign?

En Bill està tornant bojos els meus gustos, tio. Des que vaig entrar a treballar a aquestaempresa gairebé sempre escoltava música clàssica, i amb un sol dia ja estic escoltanthip-hop. Aquesta cançó és de Snoop Dogg... i m’encanta. No em canso d’escoltar-la.Bé, suposo que he de parlar d’aquesta matinada... Ressaca. Sí, tinc ressaca. Unesquantes birres s’han convertit en vodka i Jack Daniels i més coses que no recordo nivull recordar, perquè potser em poso a vomitar davant el paper.He estat parlant amb en Bill, moltíssim. No sé què hem parlat, no l’he escoltat massa.Una de les poques coses que m’han quedat gravades a la ment és que te la mateixa edatque jo. Mentre parlàvem, unes quantes noies s’han acostat per parlar amb ell, però lesha fet fora –amb molta elegància, tot s’ha de dir-. Gràcies a Déu, perquè m’ho he passatgenial amb ell.M’he fixat en el seu rostre. Té el nas recte, ni molt gros ni molt petit, li escau. Els llavissón carnosos i els ulls són entre verd i marró. Té les galtes una mica xuclades i unesquantes pigues.Déu meu, el que em fa fer la beguda. M’he estat fixant en el pobre noi mentre ells’esforçava per parlar de coses raonables tot i tenir una dosi considerable d’alcohol a lasang.Aquesta setmana he d’organitzar la festa de Cap d’Any, a veure si tinc temps per escriure.Intenta no beure gaire, John.

Berlín (en poques hores Hamburg). 22 de desembre de 2008John, com vas?És de nit i acabo d’arribar de sopar amb en Bill. Aquests dos últims dies els he passatamb ell. Hem quedat a Alexanderplatz i hem comprat regals de Nadal a Potsdamer Platz. M’avorria a casa i ell sap treure’m un somriure.I ara la confessió més inconfessable: em sembla que la balança de la meva bisexualitats’està decantant pel gènere masculí, o més ben dit, s’està decantant per en Bill. Només per ell.Prefereixo no precipitar-me i dir als quatre vents que estic enamorat d’ell, perquè no hosé. És una atracció molt forta, però a la vegada discreta. Noto que els ulls em brillen itambé noto que els seus fan el mateix. Crec que tenim una espècie de connexió.Doncs aquest matí he fet els meus exercicis particulars, tornant a escoltar músicaclàssica. Quan el meu cos s’ha emplenat de suor he parat. M’he dutxat i mentrem’ensabonava, ha sonat el telèfon. En Bill m’ha preguntat si volia acompanyar-lo i passar una estona junts. Amb una mil·lèsima de segon he acceptat. M’he vestit i heagafat el metro, fins veure’l assentat sota el rellotge mundial. S’ha aixecat i hem anatveient botigues fins que hem dinat al McDonalds. Després hem tornat a fer un altrerecorregut per les botigues, comprant roba i complements de regal. Abans d’anar a unrestaurant per sopar, hem parat a una màquina de

purikura

. Ens hem posat a dins,asseguts en una cadireta minúscula, i s’han tocat les nostres mans. A dins meu he sentitcom si un cable perdut hagués recuperat el contacte amb el que li falta.Li he agafat fortament la mà, i ell no s’ha queixat. Els nostres ulls s’han clavat als del’altre, brillants com el sol al capdamunt del cel. Amb precaució hem acostat els nostresllavis, sentia el seu alè, però la màquina ens ha avisat que en cinc segons feia la foto.Hem girat la cara ràpidament i ha quedat una foto amb expressió estúpida.Hem anat al restaurant, hem menjat pizzes i m’ha explicat coses de la seva vida. Elsseus pares van divorciar-se quan ell tenia mesos i, pel què sap, el seu pare és un ésser despreciable.He intentat consolar-lo, perquè no és l’únic.Demà vaig cap a Hamburg, a casa dels meus pares, per passar el Nadal. He decidit anar amb cotxe, així si m’enfado amb el meu pare no hauré d’esperar fins que surti l’avió.Que et sigui lleu, John.