Butllet Arxius

Pgina 1 de 2

Editorial / Qestions de treball / Noticiari / Rerefons Larxiu i lart. A propsit de lexposici Pere Noguera. Histries dArxiu (1974-2011). Fundaci Antoni Tpies. 2011
Marcel Pena Sant Fra convenient que l'arxivstica afronts el repte de pensar l'arxiu com a element que efectivament ha estat i est vinculat a les prctiques artstiques, amb l'objecte d'establir una relaci de doble sentit; la percepci que en tinc s que en el terreny de la discursivitat artstica trobem aportacions conceptuals que han estat negligides. Quins sn aquests conceptes limitant-me a aquells que apareixen en el text de la comissria de l'exposici, Pilar Parcerisas? I, ms enll d'aquest exercici arqueolgic, quines implicacions prctiques, en hiptesi, se'n deriven en la identificaci de fons, i el procs de la descripci en el marc de la norma ISAD(G) 2? . Quant a la primera qesti, el sediment conceptual que demana que el discurs arxivstic el tingui en compte s el segent [les negretes i les cursives sn meves]: L'exposici Pere Noguera. Histries d'arxiu (1974-2011) constitueix un treball en procs [work in progress] que comen a la dcada de 1970 [...]. Parteix d'arxius fotogrfics i flmics trobats [el concepte d'arxiu com a ready-made ] que s'ordenen com una forma de pensament i de lectura de la realitat d'una poca, la de les formes de viure de la societat barcelonina durant les dcades de 1950 i 1960 sota el franquisme. Una memria social que s'explica mitjanant la fotografia com a rastre d'una realitat i simulacre d'una presncia que es desplaa en un breu interval temporal d'una imatge a una altra [ms avall es llegeix: Aquesta duplicitat temporal que confronta una foto amb una altra amb petites diferncies no deixa de ser un elogi a l'inframince de Duchamp (...)]. L'arxiu, per la seva dimensi organitzativa, s ja un relat [...]. I, certament, possibilita una reflexi poltica sobre el temps, perqu cada imatge de l'arxiu du incorporada una construcci ideolgica d'aquest temps , b en la imatge, b en un document [...]. Aqu [...] es desgrana la construcci antropolgica d'una poca [...] , a partir d'un arxiu d'ofici, el de fotgraf , que s'ha elaborat a poc a poc, al llarg d'una vida professional, i que ha acabat produint un conjunt de memria social. [...] Noguera reinventa o reorganitza l'arxiu [...] parteix d'un gest d'apropiaci i d'una deriva de simple dtournement [...] que [...] permet trcer el sentit [...] a partir de la desviaci dels materials. Aquests esdevenen ms freds encara, desafectats de la funci amb qu van ser guiats en primera instncia, emocionalment distants i reforats del seu testimoniatge documental. Crescuts en objectivitat, es produeix un procs reversible, en qu el document esdev obra i l'obra esdev document. (Pilar Parcerisas) Tres conceptes, per tant: - Ready-made. En seleccionar objectes d's com, Duchamp (18871968) els descontextualitzava i presentava com a objectes anestsics'. L'acci de Duchamp s l'acci de l'artista conscient del seu gest, encara que el ready-made nega el concepte tradicional d'art; s una reacci contra l'art retini , per contraposici a l'art que s'aprn des de la ment, i qestiona l'aura de l'obra d'art , el sentit quasi litrgic que la tradici havia imposat al gust. En efecte, l'elecci d'aquests readymades escriu Duchamp mai em vingu dictada per cap gaudi esttic. Aquesta elecci es basava en una reacci d'indiferncia visual [ o retiniana ] , adequada simultniament a una absncia total de bon o mal gust [] de fet una anestsia completa. Afrontava amb radicalitat el problema de determinar quina s la naturalesa de l'art. - Inframince, ha escrit Pedro Torres, es un concepto ideado por Marcel Duchamp, que aparece publicado en su libro Notas. Marcel Duchamp . Un libro que recoge un conjunto de textos y apuntes conservados por l hasta su muerte y publicados pstumamente por primera vez en 1980. Duchamp se vale de variadas aserciones para definir o ejemplificar su inframince; como por ejemplo algo tan sencillo y visual como la chaleur d'un siege (qui vient / d'tre quitt) est inframince (el calor de un asiento (que se acaba / de dejar) es infra-leve) o les bues sur surfaces polies (los vahos sobre superficies pulidas). Pero en general, su inframince puede ser un movimiento, una mirada, el paso previo a una accin, una prdida. Es sealar un instante de vida, lo fugaz, lo efmero, la distancia, la diferencia. Es lo que queda en el espejo cuando se deja de mirar. Lo que se desprende de la idea

Pantalla d'inici Hemeroteca Bibliografia Enllaos Bstia

http://cultura.gencat.cat/arxius/butlleti/n62/variable/rerefons1.htm

29/07/2012

Butllet Arxius

Pgina 2 de 2

general del concepto es una especie de resquicio de la imagen, del gesto, algo que queda de otra cosa . - Dtournement. Paraula que significa desviaci', per tamb sostracci fraudulenta', canvi de rumb', (o segrest') i extraviament'. Teoritzat sistemticament escriu Anselm Jappe en un article de Guy Debord i Gil J. Wolman el 1956, va ser un dels aspectes ms caracterstics dels lletristes i els situacionistes: els quadres kitsch repintats per Jorn, els cmics amb textos nous, les pellcules de Debord, compostes quasi exclusivament de materials d'altres pellcules, constitueixen distintes formes de dtournement . Aquesta tcnica de reciclatge deriva per un costat del collage dadaista, i per l'altre de les cites deformades que empraven Marx i Lautramont. Es tracta d'una cita o, en general, d'una nova utilitzaci que adapta l'original a un context nou. D'aquesta manera, s'aspira tamb a superar el culte burgs de l'originalitat i la propietat privada del pensament. Amb tot, mentre que el collage dadaista es limita a la desvaloraci dels elements, el dtournement es basa en una dialctica de desvaloraci i revaloraci; negant el valor de l'organitzaci anterior de l'expressi, els elements reben aix un nou sentit. . Quant a les implicacions en la descripci arxivstica. Noguera parteix d'arxius fotogrfics i flmics trobats (el concepte d'arxiu com a ready-made ) no crea ni inventa les imatges , i d'un gest d'apropiaci que permet trcer el sentit (el concepte de dtournement) cap a la nova narraci [s important retenir que l'arxiu, per la seva dimensi organitzativa, s ja un relat] que l'artista construeix a partir d'aquest material; s'ha d'afegir que Histries d'Arxiu, 1974-2011 , constitueix un treball en procs. Si adopto l'ptica de la descripci arxivstica, i les definicions dels termes fons , productor i autor del glossari de la norma ISAD(G)2, he d'atribuir el concepte de fons (obert) a aquest conjunt de documents fotogrfics i flmics, produt orgnicament (perqu la dimensi organitzativa de l'arxiu s producte del treball en procs de Noguera) i reunit (parteix d'un arxiu d'ofici trobat) i utilitzat (el dtournement es basa en una dialctica de desvaloraci i revaloraci; negant el valor de l'organitzaci anterior, els materials reben aix un nou sentit) per una persona (Pere Noguera) en l'exercici de la seva activitat. Consegentment el productor s Pere Noguera, per tamb l' autor , perqu s responsable de la desviaci del sentit (responsable del contingut intellectual, diu la definici). Amb tot, s'ha de ser conscient de la paradoxa: l'artista produeix l'arxiu, sense haver-ne creat els documents; utilitzant les paraules de Pilar Parcerisas: es produeix un procs reversible, en qu el document esdev obra i l'obra esdev document. En la hiptesi d'una descripci arxivstica, l'anlisi contextual que s'efectus fra necessari que inclogus informaci relativa a la tcnica de reciclatge del dtournement, aix com de l'acci de descontextualitzaci enclosa en el concepte d' arxiu com a ready-made, que permeten conixer el context de la gnesi de la narraci que l'artista construeix a partir d'arxius fotogrfics i flmics trobats.

Patr de sabata. Exposici: Pere Noguera. Histries d'Arxiu. Fundaci Tpies, 2011

http://cultura.gencat.cat/arxius/butlleti/n62/variable/rerefons1.htm

29/07/2012