Conclusions del debat

El dia 19 de febrer vam fer un debat en classe sobre dues postures diferents sobre els
hàbits alimentaris.
Una part de la classe defensava la postura d’Estivill i l’altre part defensava a Carlos.
La defensa d’Estivill es basaven en la importància dels hàbits, d’inculcar-los des de la
primera infància.
Mentre que la postura de Carlos s’aferrava a la importància deixar al nen al seu ritme
per aprendre els avantatges d’una bona alimentació, però des de la seva perspectiva
sense ser inculcats per ningú, la mare pot intervenir, però sempre sense obligar al nen
a menjar el que no vulgui, ja que segons Carlos, el nen pot acabar odiant aquell
menjar, cal deixar al nen que experimenti per ell mateix.
Però per l’altre banda, Estivill defensa que al nen cal orientar-lo, mai obligar-lo però
ajudar-lo a inculcar-li uns hàbits correctes, però sobretot que aprengui a menjar de tot.
Per a portar a cap aquestes idees cada autor va idear un mètode.
Però, traient les idees de cada autor, cal tenir en compte que cadascun és extremista,
ja que per exemple Estivill no deixa menjar al nen fins que no hagi menjat el que li toca
durant el dia i Carlos per exemple defensa que la mare ha de preparar un menjar
diferent cada cop que el nen mengi i si no li agrada fer-li un de nou.
Són punts de vista diferents i que si agaféssim els dos i els ajuntéssim sortiria un
mètode adequat i més adient, encara que si tingues que escollir un mètode, escolliria
al de l’Estivill, ja que es el més adequat, ja que a part d’inculcar uns hàbits fa que el
nen mengi de tot i no només el que ell vulgui com defensa Carlos perquè així no
s’ajuda al nen, ja que només li dones llibertat per a menjar al que ell li vingui més de
gust i no el que més li convé.
Ja que el que importa es ajudar al nen a que aprengui uns hàbits alimentaris a partir
d’un model, que són els seus pares que són com una guia per a aprendre aquells
hàbits.