• Embed Doc
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
MONTSERRAT CORTADELLAS FRANCK LARCADE OCTAVI ROFES FRANCESC MUÑOZ ABEL FIGUERES JAVIER RODRIGO MONTERO MANUEL OLVEIRALÍDIA PORCAR / JORDI MARTORELLJAUME XIFRA / GASTON BOSIO LIS COSTADARÍO CORBEIRAMICHEL BECK LORENA MÉNDEZ / FERNANDO FUENTES JOAN VILA-PUIG ANDREA CONTINO SERGIO BOLLAIN / LA FIAMBRERA OBRERAEMISSORS D’IDENTITA
 
i el Grau amb la finalitat de captar imatges (mitjançant càmeres fotogràfi-ques), analitzar-les, classificar-les i finalment escollir un tema entre els sug-gerits per les imatges capturades.Investigació sobre el tema escollit de manera globalitzada en les àrees del’escola vinculades amb aquest tema i introducció de conceptes necessarisd’altres camps que habitualment no tenen presència en les escoles.El tema elegit pels alumnes i mestres ha estat “Els efectes humans al port deCastelló”.Projecte dut a terme conjuntament l’EACC i els alumnes i els mestres de 6ède primària del col·legi públic Censal de Castelló.EACC Espai d’Art Contemporani de CastellóContemporàni@ 200213 de desembre de 2002 - 12 de gener de 2003Edicions:
Cuadernos del Mediterráneo 
Suplement cultural d’
El Periódico Mediterráneo 
núm. 189, 5 de gener de 2003
HI HA ROBA ESTESA
Aquesta proposta fa una lectura visual a partir dels diversos elements iaspectes que es troben en les imatges de la roba quan està estesa i se’ns favisible des del carrer, en imatges cercades en la comarca de la Garrotxa.Projecte vinculat a la Beca d’Arts Visuals Ciutat d’Olot 2001 i dut a terme ambalumnes en pràctiques de l’Escola d’Art d’Olot dels cicles formatius de foto-grafia, il·lustració i autoedició. Olot, 2001-2003.Edició:Cartell, 99 x 68 cm a dos cares, text de Franck Larcade
MAGNETITZAR, Joc de simbolització
La proposta consisteix a engegar amb els veïns del barri un mètode de tre-ball pedagògic constructivista i globalitzador amb la finalitat de desenvoluparel coneixement del territori que permeti cercar, simbolitzar i, posteriorment,formalitzar alguns dels elements que conformen i configuren la seva identi-tat.La formalització consta d’un conjunt de peces –trepes de làmina de PVCmagnètic i el suport escaient per organitzar-les–, així com l’assessoramentpedagògic per desenvolupar i posteriorment materialitzar el procés.Projecte presentat a la convocatòria d’intervenció artística a les estacions demetro lleuger. Barcelona, 2003.
Proposta prèvia
Provocar la mirada, restituir la identitat 
pretén, mitjançant unprocés de creació analiticocrític sobre la realitat més propera,fer evident la realitat social i cultural del nostre entorn mésimmediat, mitjançant la captura i la reinterpretació d’imatgesno codificades de residus, actituds, activitats i comporta-ments habituals i anònims de diversos col·lectius, que ensaporten tota aquesta informació sobre la conducta humana.Això permet fer una reflexió, una anàlisi i una reinterpretaciódels següents temes i conceptes: espai, temps, recorregut,identitat, símbol, paraula, mite...; analitzar les relacionssocials en llocs no simbolitzats —p.e. no-llocs—, la con-vivència, la solitud, la relació amb l’espai; i com els missatgesvisuals són emesos i rebuts i què ens ofereixen les diversesformes d’informació que rebem: publicitat, codis, símbols...Objectius pedagògics: introduir metodologies, llenguatges icontinguts propis de la cultura contemporània a l’educacióreglada.Interpretar i reinterpretar els missatges que rebem constant-ment i indiscriminadament del nostre entorn.Investigar, analitzar, reflexionar i extreure’n conclusions.
Conèixer les obres i procediments, conceptes i formalitza-cions de diversos artistes contemporanis.Aplicar en projectes personals continguts i solucions visualspròpies de l’art contemporani.Habitualment, quan es parla de la importància de l’entorn enl’ensenyament només es pensa en el patrimoni històric i en elpatrimoni natural, no es creu rellevant, com a exponent d’i-dentitat, l’entorn immediat en una contínua transformaciófruit de la pressió humana. Com diu Castilla del Pino, les per-sones, els pobles, com a subjectes “ens reconeixem mésfàcilment en allò que actualment som que no en el que hemestat o en el procés mitjançant el qual hem arribat a ser el quesom” (“La memoria y la piedra”,
Patrimonio: ¿memoria o pesadilla? Memoria SPAL 1990-1992 
, Diputació deBarcelona, 1995).En una ciutat turisticocultural com és Tarragona els estereo-tips d’identitat són molt marcats. En aquest projecte pretenccercar la identitat dels seus ciutadans, cal tenir en compte queun elevat percentatge de les persones que viuen a Tarragonano tenen cap relació directa amb l’aspecte turístic, històric imonumental de la ciutat i desenvolupen les seves activitatslaborals i socials quotidianes al marge d’aquests aspectes.Per això, proposo fer una recerca fotogràfica per la Tarragonano monumental, que és la que no es promociona turística-ment.Proposo un recorregut urbà, i considero especialment inte-ressant l’itinerari per alguns dels barris del seu voltant percopsar les característiques diferenciadores que ens ofereixen:Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau, Torreforta, Campclar,Bonavista, Sant Ramon, la Floresta, la Granja, Parc Riuclar,Urbanització Riuclar, Icomar, Ferran, la Mora, l’Escorpí, laPubilla, Boscos de Tarragona, Cala Romana, Monnars..., a fi iefecte d’obtenir imatges fotogràfiques que permetin desenvo-lupar el procés detallat a continuació.
Desenvolupament del projecte
Emissors d’identitat 
consta de tres fases:1. Intervenció duta a terme en el curs 2003-2004 conjunta-ment amb professors i alumnes de l’Escola d’Art deTarragona, conformada per les següents línies bàsiques detreball:—Documentació i obtenció d’imatges de l’entorn més imme-diat i realització conjunta d’una anàlisi crítica d’aquest entornquotidià dels participants a través del treball amb els signesvisuals que integren la ciutat de Tarragona.—Realització d’un arbre conceptual a partir de l’anàlisi de lesimatges seleccionades.—Investigació dels temes escollits (nans de jardí i balcons).Es decideix, a partir d’aquestes línies d’investigació realitza-des, que l’argument elegit sigui els balcons com a
Emissors d’identitat 
, que passa a ser el nom del projecte.Materialització dels resultats del projecte per mitjà de diver-ses disciplines del llenguatge visual-plàstic.
Emissors d’identitat - TGN 04
M
ONTSERRAT
C
ORTADELLAS
B
ACARIA
Emissors d’identitat 
és, ara per ara, la darrera proposta delcicle Estratègies de Coneixement,un projecte artisticope-dagògic que realitzo des de l’any 1999 amb diversos col·lec-tius, majoritàriament aliens a l’art contemporani, i que repre-senta la simbiosi de les dues activitats que desenvolupo habi-tualment: la pedagogia i les arts visuals; en aquest cas, esrealitza conjuntament amb els alumnes i els professors delcicle formatiu de grau superior Arts Aplicades al Mur, del’Escola d’Art de Tarragona, concretament dins l’assignaturaexpressions d’avantguarda, de segon curs durant el curs2003-2004: Leonardo Escoda, Cinta Fabregat, Cristina Garcia,Fátima Lewkowycz, Lídia Prats, Lorena Romero, Maite delPino, Maria Encina Gaspar i Xavi Mutllor.
Formen part d’aquest programa els següents treballs:
TAN A PROP, TAN LLUNY - Imatges d’un recorregut
Aquest projecte fa una lectura visual dels diversos elements i aspectes quecaracteritzen els recorreguts més habituals (en tren i en cotxe) entre les duesciutats que provoquen aquesta convocatòria: Calaf i Barcelona; apropar per-sones de Calaf sense cap vinculació amb el món de l’art visual a metodolo-gies i llenguatges emprats en el món de l’art actual, i interpretar i reinterpre-tar els missatges visuals que rebem constantment i indiscriminadament delnostre entorn.Amb la col·laboració dels cursos de cicle inicial del CEIP Alta Segarra de Calafi un grup de quart d’ESO de l’IES Alexandre de Riquer de Calaf.Idensitat. Calaf/Barcelona 01-02, Projectes d’intervenció crítica i interacciósocial en l’espai públic. Art Públic Calaf. 2001/2002Edicions:
Món Local 
, núm. 8, Ajuntament de Calaf, gener de 2002
Món Local 
, núm. 10, Ajuntament de Calaf, juny de 2003
[a] prop 
, Montserrat Cortadellas, Reus, 2002Textos de: Lídia Porcar, Pilar Parcerisas, Valentín Roma, Maria AlbaPuigpelat, Jaume Sendiu
Idensitat. CLF_BCN/01_02 
, INJUVE, Madrid, 2003Textos de: Lídia Porcar, Sílvia Garcia, Pilar Parcerisas, Valentín Roma,Montserrat Cortadellas
HO VULL!!
Projecte que, mitjançant el visionat d’una selecció de 300 imatges dels
sou- venirs 
que s’han fet sobre les obres de l’arquitecte Antoni Gaudí, capturadesen els punts de venda, desenvolupa un procés analiticocrític que permetintroduir metodologies, llenguatges i continguts propis de la cultura contem-porània a l’educació reglada.Projecció de 300 fotografies de
souvenirs 
de Gaudí.Projecció de les frases amb les conclusions sobre els “records”.Exposició de les espelmes de cera de formes gaudinianes, de venda com a
souvenir 
.Projecte dut a terme amb la col·laboració de la mestra i els alumnes d’edu-cació primària (cicle mitjà i superior) de l’escola CEIP Rossend Giol dePorrera.
Des[posicions]. Vuit propostes visuals a l’entorn de Gaudí 
Circ Romà de Tarragona, 2002.Edició: catàleg, text: “L’art com a souvenir”, Octavi Rofes,
Des[posicions] 
, Tarragona, abril 2002.
PROVOCAR LA MIRADA
Treball que parteix d’un recorregut urbà —a peu i en autobús— per Castelló
 
2. Mostra dels resultats d’aquest procés mitjançant una mos-tra a les sales d’exposicions temporals del Museu d’ArtModern de Tarragona, del 16 de desembre de 2004 al 23 degener de 2005, i que constarà dels següents apartats:—Arbre conceptual configurat per un centenar de fitxes, dediversos colors i de 29,7 x 29,7 cm cada una, que recopilentot el procés del treball (la documentació i les conclusions).—Treballs realitzats en diverses disciplines pel col·lectiu departicipants sobre el tema dels balcons.3. Publicació en format paper de 29,7 x 29,7 cm, on constaràtot el procés i els resultats del projecte, així com diversos arti-cles sobre la deslocalització del fet artístic de les ubicacionstradicionals, la pedagogia com a camp de treball de l’art, laparticipació d’artistes en processos pedagògics i la introduc-ció dels continguts de la cultura visual en els diversos nivellsd’ensenyament, des d’infantil i primària fins als estudis supe-riors.
Procés d’investigació i conclusions visuals
Primer dia: explicació del procés a seguir en el projecte i mos-tra d’altres treballs en la línia de la proposa, per ubicar elsparticipants en la línia de treball a seguir.
Segon dia: captar imatges. Recorregut per l’espai urbà delsdiversos barris de Tarragona a la captura d’imatges mit-jançant la fotografia. Els participants, dividits en dos grups,dugueren a terme la recerca pels barris de Sant Pere i SantPau, Boscos, Molnars, Cala Romana, Bonavista, Campclar,Torreforta i la Floresta.Tercer dia: anàlisi i classificació de les imatges captades. Elstemes suggerits per les imatges són: ecologia, deixalles,espais verds, perspectives, consumisme, suports digitals,massificació, xarxes, quotidianitat, construir, reconstruir,descampats, mobiliari urbà, degradació, públic/privat, espaiobert, comunicació, signe d’identitat, símbols. Es proposa unprojecte de treball a partir de les imatges obtingudes, es defi-neix un primer arbre conceptual i es comença la investigació.En la següent sessió es concreten els dos temes a desenvo-lupar: nans de jardí i balcons, i es distribueixen entre els par-ticipants els apartats a investigar.En cada nova jornada de treball es posa en comú la marxa dela investigació, es treuen conclusions i es reubiquen i con-creten les investigacions a fer.Al final del primer trimestre es dóna per acabada la investiga-ció i s’inicia la fase de materialització, es decideix fer públictot el procés i que l’exposició mostri tots els continguts ques’han treballat; es decideix fer-ho en forma de fitxes.A partir de l’arbre conceptual es desenvolupen les fitxes pertemes i a cada temàtica se li atorga un color de base, tot pen-sant en la posterior exposició. Així les fitxes es converteixenen els contenidors de les diverses línies de recerca, tant delstextos com de les imatges il·lustratives. Aquest cúmul d’in-formació ha estat cercada i trobada en diversos indrets i mit-jans, com llibres de biblioteques públiques, col·legi d’arqui-tectes, Internet, normatives municipals, imatges de l’espaipúblic de l’entorn immediat...A causa del volum de treball, es demana la intervenció delcicle de disseny gràfic, i entra a treballar en el projecte unaalumna en pràctiques d’aquesta disciplina per ajudar en laconfecció de les fitxes.Com a conclusions visuals i sota l’epígraf “emissors d’identi-tat”, de cara a l’exposició es decideix formalitzar alguns delscontinguts treballats sobre el tema dels balcons.Els temes elegits són els balcons com a mitjà d’expressió, elsbalcons com a contenidor/magatzem d’estris, el balcó com afrontera entre l’espai públic i l’espai privat i els balcons coma lloc d’ús social.El tema “els balcons com a mitjà d’expressió” s’ha desenvo-lupat mitjançant el format que més s’utilitza popularment perexpressar continguts reivindicatius, ideològics i publicitaris:les pancartes, banderoles o domassos. Després d’un intens
Emissors d’identitat 
, mapa conceptual, 2004.
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...