2Jaume I no mancaren altres greus conflictes sobre la circulació monetària.
4
En qualsevolcas, és ressenyable que immediatament abans al primer esment de la crònica haviatingut lloc un altre esdeveniment marcat per les prerrogatives monàrquiques sobre lamoneda, en aquest cas al regne de València, tot i que, com és habitual, la crònical’amaga en tractar-se d’una contribució fiscal del reialenc a una de les campanyes bèl·liques de la monarquia.
5
Així, sabem que en abril de 1266, tot just abans de partir cap a Catalunya, Jaume I celebrà una reunió amb els prohoms de les principals vilesreials valencianes en què s’aprovà el pagament periòdic i perpetu del monedatge omorabatí, un tribut que assegurava l’estabilitat de la moneda reial de València, com aculminació d’un episodi de negociació politicofiscal associat a l’expedició vers elsandalusins de Múrcia revoltats contra el domini castellà d’Alfons X el Savi.Aquest és, doncs, el naixement de l’impost del morabatí al regne de València,l’origen concret del qual havia estat associat fins ara al pagament de la confirmació delsFurs de València realitzada per Jaume I en 1261, segons l’explicació oferida per FelipMateu i Llopis, i recollida posteriorment per Pedro López Elum en la seua tesi sobre ditimpost.
6
Tanmateix, l’assemblea parlamentària celebrada llavors generà el seu propidonatiu,
7
mentre que l’aprovació del monedatge en 1266 estigué clarament lligada a laguerra contra els musulmans del territori murcià.Per això, ací exposarem en primer lloc el context dels preparatius militars i el procés d’obtenció de recursos fiscals per part de Jaume I a Catalunya i Aragó, dut a
4
Com el que s’esdevingué en 1254 amb el bisbe de Vic: Jaume I ordenà als moneders osonencs queaturaren la fabricació de nova moneda episcopal, el que portà al bisbe Bernat de Mur a demanar laconfirmació papal. J.
GUDIOL, «Les bregues sobre lo senyoriu de Vich en temps del rey en Jaume I»,
Congrés d’Història de la Corona d’Aragó dedicat al rey en Jaume I y la seua època
, Barcelona, 1909, p.200.
5
La crònica jaumina només parla de les contribucions fiscals dels seus vassalls en casos excepcionals,com les quèsties demanades a les viles reials de Catalunya i Aragó per a escometre el setge final deBalansiya en 1237, el bovatge obtingut de la generalitat d’estaments catalans en 1264 per a la campanyamurciana o el subsidi sol·licitat per al projecte de croada de 1269 a la ciutat de Mallorca, que estavaexempta de tota demanda segons la seua carta de franqueses. Cf.: F. SOLDEVILA,
Les quatre granscròniques...
, caps. 230, 387 i 483.
6
F. MATEU, «Sobre la política monetaria de Jaime I y las acuñaciones valencianas de 1247 y 1271»,
Anales del Centro de Cultura Valenciana
, XV (1947), p. 249; P. LÓPEZ
ELUM,
El impuesto del morabatí, su base económica y sus aplicaciones demográficas. Datos para su estudio (Siglos XIII-XVIII)
,València, Tesis doctoral, 1972, p. 21. Robert I. Burns proporcionà nombrosos documents sobre la qüestió, però no l’emmarca –ni tampoc era el seu propòsit– en el seu determinat context: R.I. BURNS,
Colonialisme medieval: Explotació postcroada de la València islàmica
, València, 1987.
7
En 1261 el rei obtingué 100.000 s. dels
christianis et sarracenis tocius regni Valencie
, pagats
pro
confirmacione furorum dicti regni
i assignats al retorn d’un préstec de 48.000 s. que els prohoms de laciutat de València feren al rei per a l’avortat projecte de croada a Terra Santa –
ad opus viatici quod facturi eramus in partibus ultramarinis
. Cf.: R.I. BURNS,
Transition in crusader Valencia: Years of triomph, years of war, 1264-1270
, Princeton, 2001, doc. 362 (13.IV.1261); J. CORTÉS (ed.),
Liber privilegiorum civitatis et regni Valencie
, València, 2001, vol. I, doc. 64 (12.IV.1261).
Leave a Comment