PROJECTE REGADIU DEL XERTA-SNIA. XARXA PRIMRIA, SECTOR 1 (CLAU MR-05919.

1) NDEX DEL RESUM DE PROJECTE

1. MEMRIA GENERAL DEL PROJECTE 2. PLNOLS Plnol ndex i situaci Esquema Planta bassa C Secci tipus bassa C Planta estaci de bombament Secci estaci de bombament Planta bassa A Secci tipus bassa A Planta bassa B Secci tipus bassa B

3. RESUM I LTIM FULL DEL PRESSUPOST DEL PROJECTE

INGENIEROS Y ARQUITECTOS DEL VALLE DEL EBRO

1. MEMRIA GENERAL DEL PROJECTE

INGENIEROS Y ARQUITECTOS DEL VALLE DEL EBRO

DOCUMENT NM.1: MEMRIA I ANNEXES

INGENIEROS Y ARQUITECTOS DEL VALLE DEL EBRO

MEMRIA

INGENIEROS Y ARQUITECTOS DEL VALLE DEL EBRO

Memoria

NDEX 1. ANTECEDENTS 2. OBJECTE DEL PROJECTE 3. SITUACI ACTUAL 4. CRITERIS DE DISSENY 5. ESTUDIS PREVIS 5.1. TOPOGRAFIA 5.2. GEOLOGIA I GEOTCNIA 5.2.1. Marc geolgic regional 5.2.2. Definici de sls 5.2.3. Desmunts i terraplens 5.2.4. Estaci de bombament i edifici de control 5.3. CLIMATOLOGIA, HIDROLOGIA I DRENATGE 5.4. ESTUDI DALTERNATIVES 5.4.1. Ubicaci de basses 5.4.2. Tipologia i nmero de bombes 6. ESQUEMA DE FUNCIONAMENT 7. DESCRIPCI DE LES OBRES 7.1. BASSA DE REGULACI DEL PIS C 7.2. ESTACI DE BOMBAMENT 7.3. CANONADES DIMPULSI A I B 7.4. BASSES DE REGULACI DELS PISOS A I B 7.5. ELECTRIFICACI I AUTOMATITZACI 8. MESURES CORRECTORES I COMPLIMENT DE PRESCRIPCIONS 9. ANLISI DEL RISC I PROPOSTA DE CLASSIFICACI DE LES BASSES 10. EXPROPIACIONS 11. SERVEIS AFECTATS 12. SEGURETAT I SALUT 13. TERMINI DEXECUCI I GARANTIA 14. JUSTIFICACI DE PREUS 15. PRESSUPOSTOS 15.1. 15.2. PRESSUPOST DEXECUCI DE LES OBRES PRESSUPOST PER A CONEIXEMENT DE LADMINISTRACI

16. REVISI DE PREUS 17. CLASSIFICACI DEL CONTRACTISTA 18. DECLARACI DOBRA COMPLETA 19. DOCUMENTS DEL PROJECTE 20. CONCLUSIONS

INGENIEROS Y ARQUITECTOS DEL VALLE DEL EBRO

Memoria

1. ANTECEDENTS REGSA va adjudicar a CENSA, per encrrec de la Junta dAiges de la Generalitat de Catalunya el projecte: Adequaci del Projecte de Concessi del regadiu del Canal Xerta-Snia a les prescripcions del PHCE. Clau: ER-99906, document que va ser lliurat el desembre de 1999. El febrer de 2002 es va presentar la memria resum daquest document, en compliment de la legislaci sobre avaluaci dimpacte ambiental. En data 2 de maig de 2002 la CHE resolgu favorablement, la sollicitud dadequaci de la concessi amb les segents caracterstiques: Ubicaci de la captaci en el ressalt hidrulic de lassut de Xerta. Superfcie regable: 16.480 Ha Cabal fictici continu en el mes de mxima demanda de 8,55 m3/s Cabal mxim en jornada restringida: 10 m3/s Dotaci mxima anual: 4.537 m3/Ha En data 27 de setembre de 2005, REGSA per encrrec del Departament dAgricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, va adjudicar a IBERINSA, la redacci del Projecte dadequaci del tram de canal existent comprs aproximadament entre el PK 2+430 i el PK 14+680 (Clau: MC-05910.2). Aix mateix sadjudica a Control i Geologia S.A., la redacci del Projecte dadequaci del canal Tram 3 (Clau MC-05910.3) el 23 de mar de 2006, tamb en elaboraci. En relaci al Sector 1, sadjudic amb data 22 de desembre de 2005 a Ingenieros i Arquitectos del Valle del Ebro (I.A.V.E.) la redacci del Projecte Regadiu del XertaSnia. Xarxa primria, Sector 1 (Clau MR-05919.1), i a Aquaplan el Projecte Regadiu Xerta-Snia. Xarxa de distribuci del Sector 1 (Clau MX-05820.1), amb data 23 de febrer de 2006. El 17 de gener de 2006, saprova la Declaraci dimpacte ambiental del projecte dadequaci del projecte de concessi del regadiu del Canal Xerta-Snia a les prescripcions del Pla Hidrolgic de la Conca del Ebre. Actualment estan en redacci els segents estudis: - Regadiu Xerta-Snia. Pla Director (Clau E4-MR-02971). Mothe Ingenieros, S.L. - Estudi de la Modelitzaci del Canal Xerta-Snia (Clau: E5-MR-02971). Censa. - Estudi de subministrament elctric de les estacions de bombament del reg del Xerta-Snia. Ingenieros Emetres, S.L. - Estat actual de la vegetaci de lespai fluvial dels barrancs travessats pel projecte de regadiu Xerta-Snia i proposta de criteris delecci de les espcies a utilitzar per a la revegetaci de les zones afectades (Clau E1-MR-05919). Entorn - Assistncia tcnica per al disseny de la xarxa de control de les aiges subterrnies de lrea regable del regadiu del canal Xerta-Snia ( Clau E9-MR-02971). RSE Aplicacions Territorials.

Amb posterioritat, REGSA va adjudicar per encrrec del Departament dAgricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, els segents treballs: Cens informatitzat (Clau: MR-00936), a Servitop, SL. Estudi dImpacte Ambiental (Clau: IA-MR-00936), a Entorn, SL. Mapa detallat de sls a E: 1/25.000 (Clau: E2-MR-00936), a CENSA Avantprojecte obres regulaci i transport (Clau: A-MR-02971) a CENSA Projecte de captaci i impulsi (Clau: MI-01991) a Forest, SL Estudi Tcnic i estudi jurdic dalternatives de la zona regable del Canal Xerta-Snia. (Claus: E1-MR-02971 i E2-MR-02971), a Felip Tallada.

En data 28 doctubre de 2004 REGSA per encrrec del Departament dAgricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, adjudic a Mothe Ingenieros, SL la redacci de lEstudi Sinptic de les Condicions Tcnico-Econmiques del Regadiu Xerta-Snia (Clau: E3MR-02971). Aquest estudi tenia la finalitat de: Actualitzar la definici de lrea regable Estudiar les alternatives de la xarxa de transport compresa entre la captaci al riu Ebre, i el punt de presa de cada sector. Estudiar les alternatives de la xarxa primria, quedant aquesta definida com el conjunt dinfrastructures hidruliques formades per les basses de regulaci, estacions de bombament i canonades dimpulsi i de conducci a basses. Estudiar les alternatives de la xarxa de distribuci. Valorar les inversions i els costos dexplotaci del sistema.

2. OBJECTE DEL PROJECTE La finalitat del Projecte Regadiu del Xerta-Snia. Xarxa primria, Sector 1 es la definici tcnica, a nivell constructiu, de totes les obres necessries per lexecuci de la xarxa primria del sector 1, en concret: estaci de bombament , les 3 basses corresponents als pisos de reg , les canonades dimpulsi i totes les obres derivades daquests elements. 3. SITUACI ACTUAL La zona on simplantaran les obres de la xarxa primria del sector 1 subiquen fundamentalment al terme municipal de Xerta, al seu lmit amb Alfara de Carles. El municipi de Xerta pertany a la comarca del Baix Ebre. T una poblaci de 1240 habitants, i una superfcie de 32,6 km2. El seu nucli urb es troba a una altitud duns 12 metres, situat a la riba dreta del riu Ebre, a laltura de Tivenys.

En data 28 dabril de 2005, REGSA per encrrec del DARP, va adjudicar a Forest, SCCL, la redacci del Projecte del canal de connexi des del final del tram dimpulsi fins a linici de lantic canal existent del regadiu Xerta-Snia (Clau: MC-05910.1), lliurat el 21 de juliol de 2006.

INGENIEROS Y ARQUITECTOS DEL VALLE DEL EBRO

Memoria

Al Nord de Xerta (assut de Xerta) hi ha dos canalitzacions que condueixen i reparteixen per decantaci laigua del riu per les comarques del Baix Ebre i el Montsi. El canal de la dreta va ser construt el 1857 i el de lesquerra el 1912. A partir daquestes dates es va desenvolupar lagricultura dalgunes zones situades riu a baix. Es pot accedir a Xerta per la carretera C-12 Tortosa - Rasquera. Hi ha tamb lantiga carretera T-301 Tortosa Tivenys -Benifallet a la riba esquerra del Riu Ebre. Per accedir a la zona del Projecte sha dagafar el cam dOssera a Xerta, tombant a lesquerra si es puja per la C-12, desprs d Aldover i just abans de creuar el barranc Ravanals. La zona del Projecte comena quan el cam dOssera a Xerta creua el canal Xerta-Snia. Actualment la zona corresponent al sector 1 del regadiu Xerta- Snia, amb una superfcie objecte de transformaci a regadiu de 1.544 Ha, est separada pel canal amb dues zones diferenciades. La zona inferior al canal esta composta bsicament per arbres fruiters i oliveres i la zona superior al canal esta composta per oliveres. Tot el sector 1 est comunicat per una xarxa de camins locals. La zona on semplacen la estaci de bombament, les basses i les canonades corresponent a aquest Projecte est situada al marge dret del cam de Xerta a Pals per sobre el canal XertaSnia, ocupant els termes municipals, Xerta i Alfara de Carles, en concret la bassa de reg del pis A estar situada en el terme d Alfara de Carles i la resta dinstallacions en el de Xerta. La zona subica entre les coordenades UTM (xmin = 285458 , ymin = 4529239) i (xmax = 284240 , ymax = 4530276) i amb cotes dentre zmin = 148 m.s.n.m. i zmax = 250 m.s.n.m.

o Pis B: Superfcie de reg: 608,99 Ha de la cota 36,22 m.s.n.m. a la cota 180 m.s.n.m. o Pis B: Superfcie de reg: 453,89 Ha en cotes inferiors a 110 m.s.n.m. les hores de bombament setmanals seran com a mxim de 138 hores. La xarxa de reg es dissenya per a 126 hores/setmana. Cabal dentrada a la bassa del pis C : 3, 1 m3/s que correspon al cabal mxim duna bomba de la estaci de bombament de lEbre al canal de Xerta-Snia. Les canonades dimpulsi seran reversibles ja que alhora serviran per impulsar aigua cap a les basses dels pisos A i B i per regar aquets pisos des daquestes basses. Cabal de bombament a la bassa del pis A: 0,18 m3/s, aquest cabal es resultat de bombejar 138 h/setmana. Cabal de reg des de la bassa del pis A: 0,27 m3/s que correspon al cabal mxim de Clment. Cabal de bombament a la bassa del pis B: 0,39 m3/s aquest cabal es resultat de bombejar 138 h/setmana. Cabal de reg des de la bassa del pis B: 0,54 m3/s que correspon al cabal mxim de Clment. El volum de la bassa de reg del pis A ser de 33.504 m3 corresponen al volum necessari per regar les 481,52 Ha del pis A considerant un dia de reserva per avaria (12.745 m3) i una reserva per desajustos setmanals (17.713 m3) a ms a ms del factor de forma del 10 %. El volum de la bassa de reg del pis B ser de 66.770 m3 corresponen al volum necessari per regar les 608,99 Ha del pis B considerant un dia de reserva per avaria (28.007 m3) i una reserva per desajustos setmanals (32.693 m3) a ms a ms del factor de forma del 10 %. El volum de la bassa de reg del pis C ser de 113.920 m3 corresponen al volum necessari per regar les 453,89 Ha del pis C considerant un dia de reserva per avaria de tot el sector (69.733 m3) i una reserva per desajustos setmanals (33.831 m3) a ms a ms del factor de forma del 10 % El resguard mnim en les basses ser d1 metre. Els talussos interiors de les basses ser de 2,5 H / 1V o ms extesos. Perimetralment en la coronaci de les basses es projecta un cam de 5 metres dample amb 4 metres tils de pas.

La bassa de reg del pis A estar situada en un terreny erm amb una pendent suau que va de direcci nord-oest a sud-est. La bassa de reg del pis B ocupar una zona erma amb terreny rocs i una zona cultivada amb oliveres. La pendent del terreny daquesta zona es forta i va de direcci nord-oest a sud-est. La bassa de reg del pis C ocupa una zona cultivada amb oliveres amb pendent suau que va de direcci nord-oest a sud-est. La estaci de bombament es situar adjunta a la bassa del pis C 4. CRITERIS DE DISSENY Segons criteris establerts en el Pla Director ( Clau: E4-MR-02971) es dissenya el conjunt de les installacions. 3 pisos de reg: o Pis A: Superfcie de reg: 481,52 Ha de la cota 118 m.s.n.m. a la cota 200 m.s.n.m. -

INGENIEROS Y ARQUITECTOS DEL VALLE DEL EBRO

Memoria

Totes les conduccions sinstallaran amb un recobriment mnim de terres de 1,0 m sobre la generatriu superior.

Per sota del Keuper tenim les dolomies i calcries del Muschelkalk superior (Trisic mitja superior) 5.2.2.- Definici de sls Per a la caracteritzaci dels sls presents en lesplanada natural es va procedir a la realitzaci dun mostreig representatiu de la traa, mitjanant 6 cales de reconeixement i presa de mostres de les mateixes. La relaci de les cales va ser la segent: Cala Profunditat (m) Zona ubicaci 1 1.0* Intersecci cam dOssera a Xerta 2 1.0* Cam dOssera a Xerta 3 1.5* Cam dOssera a Xerta 4 3.0* Bassa A 5 3.0* Bassa B 6 1.0* Bassa C
*a aquesta profunditat es detecten nivells que la retroexcavadora no supera.

5. ESTUDIS PREVIS 5.1. TOPOGRAFIA

Per la redacci del present projecte sha emprat la cartografia facilitada per REGSA a escala 1:2000 i precisi 1:1000 obtinguda mitjanant restituci dun vol aeri complementada amb topografia clssica de detall a escala 1:1000.. 5.2. GEOLOGIA I GEOTCNIA

A lannex nm.10 sadjunta lestudi geolgic-geotcnic de tota la zona objecte del projecte, portat a terme per lempresa ASETEC per encrrec dI.A.V.E. amb objecte de definir les caracterstiques geolgiques i geotcnics on semplacen les diverses actuacions previstes. 5.2.1.- Marc geolgic regional La zona es troba a sobre materials de dipsits alluvials del Plistoc superior, dipositats simultanis a laixecament del Sistema Litoral Catal, i provinents de lerosi daquest mateix. La transmissi desforos produts amb la formaci dels Pirineus durant lorognia Alpina (65 ma enrere aproximadament) degut a una rotaci antihoraria de la placa Ibrica, va fer que saixequessin les muntanyes del sistema litoral Catal. Aquests aixecaments posen al descobert a la zona materials antics del Trisic i Jurssic. Just la zona destudi trobem: dolomies i calcaries del Jurssic inferior, margues, margocalcaries, argiles i guixos del Trisic (fcies keuper), i calcaries i bretxes dolomititzades del Muchelcalc superior. La zona tamb presenta dipsits quaternaris com son les graves i sorres de les antigues terrasses fluvials del riu Ebre que en alguns llocs intercepten amb els dipsits alluvials del Plistoc. Els dipsits alluvials del Pistoc superior sn bsicament graves anguloses a subanguloses, mal classificades, de mides variables i litologies diverses provinents de lerosi de les muntanyes prximes. Aquestes intercepten amb altres dipsits quaternaris com sn les terrasses fluvials, tamb definides com els materials ms joves de la nostra zona dinfluncia A sota els dipsits alluvials i de les terrasses trobem calcaries i dolomies teulejades i bretxes dolomtiques del Jurssic Lias. Tots aquests materials entren en contacte lateral amb les margues, margocalcries, argiles i guixos del Trisic Keuper a traves duna falla normal.

La relaci de mostres alterades recollides en les diferents cales per al reconeixement desplanada s la segent: Mostra 1 2 3 4 5 6 Descripci Graves calcries i sorres amb matriu llimosa color marr a ataronjat. Sol edfic superficial i substrat calcari Sorres llimoses amb graves calcries Sorres i graves amb matriu llimosa lleugerament carbonatada i de color ataronjat a ocre Sorres i graves amb matriu llimosa lleugerament carbonatada i de color marr Sl edfic superficial i nivell carbonatat

Els sondeigs efectuats han estat els segents: Sondeig S-1 (profunditat: 10.0 m) BASSA A 0.0 a 0.4 metres: sl edfic format per llims argilosos amb graves calcries. Color marr fosc. Nivell A 0.4 a 5.0 metres: llims sorrencs amb graves calcries disperses. Color marr. Nivell B 5.0 a 8.4 metres: llims argilosos amb graves. Color marr verds. Nivell C 8.4 a 10.0 metres: Argiles. Color marr verds. Nivell D

Sondeig S-2 (profunditat: 10.0 m) BASSA A 0.0 a 1.2 metres: sl edfic format per llims argilosos amb graves calcries. Color marr fosc. Nivell A 1.2 a 5.6 metres: llims sorrencs amb graves calcries disperses. Color marr. Nivell B
INGENIEROS Y ARQUITECTOS DEL VALLE DEL EBRO

Memoria

5.6 a 7.8 metres: llims argilosos amb graves. Color marr verds. Nivell C 7.8 a 10.0 metres: Argiles. Color marr verds. Nivell D

Sondeig S-3 (profunditat: 15.0 m) BASSA B 0.0 a 0.6 metres: sl edfic format per llims argilosos amb graves calcries. Color marr fosc. Nivell A 0.6 a 4.2 metres: Sorres mitjanes amb graves calcries i matriu llimosa lleugerament carbonatada. Nivell B 4.2 a 15.0 metres: Calcries bretxodes. Color grisenc. Nivell C

0.0 a 0.4 metres: sl edfic format per llims sorrencs amb graves calcries. Color marr fosc. Nivell A 0.4 a 3.6 metres: Graves calcries i sorres amb matriu llimosa carbonatada. Intercala nivell de crosta carbonatada a sostre. Nivell B 3.6 a 4.2 metres: Blocs calcaris. Nivell B 4.2 a 11.8 metres: Graves calcries cimentades i/o conglomerat. Nivell C. 11.8 a 14.2 metres: Graves calcries mitjanament cimentades i/o conglomerat poc compacte. Nivell C 14.2 a 15.0 metres: Argila llimosa color marr amb graves disperses. Nivell D. 5.2.3.- Desmunts i terraplens

Sondeig S-4 (profunditat: 15.0 m) BASSA B 0.0 a 0.1 metres: sl edfic format per llims argilosos amb graves calcries. Color marr fosc. Nivell A 0.1 a 15.0 metres: Calcries bretxodes. Color grisenc. Nivell C

Al llarg de tota lobra i de la traa de la canonada la execuci de desmunts i terraplens estar condicionada per les diferents litologies aflorants. Zona bassa A Aquesta zona presentar una part de desmunt en la zona NE i una part de terraplenat en la part SW. Les alades dels desmunts se situen de 2.5 a 4.5 metres, mentre que el terraplenat se situar de 2.0 a 7.5 metres. En els desmunts langle general de tallus recomanat seria de 1:3.5 a 1:4. En els terraplenats langle general de tallus recomanat es troba en funci dels materials aportats per a realitzar aquests. En el cas daportaci del propi nivell B la relaci general de tallus podria ser de 1:2.5 a 1:3. Zona bassa B Aquesta zona presentar la part de desmunt en la zona W i una part de terraplenat en la part E. Les alades dels desmunts se situen en uns 12.5 metres, mentre que el terraplenat se situar al voltant dels 10.0 metres. En els desmunts langle general de tallus recomanat seria de 1:4 a 1:5 (vertical). En els terraplenats langle general de tallus recomanat es troba en funci dels materials aportats per a realitzar aquests. En el cas daportaci del propi nivell B la relaci general de tallus podria ser de 1:2.5 a 1:3. Zona bassa C Aquesta zona presentar un desmunt en la totalitat de la zona afectada per la bassa, el qual presentar unes alades de 11.0 a 13.0 metres.

Sondeig S-5 (profunditat: 20.0 m) BASSA C 0.0 a 0.6 metres: sl edfic format per llims sorrencs amb graves calcries. Color marr fosc. Nivell A 0.6 a 8.2 metres: Sorres i graves calcries amb matriu llimosa carbonatada. Color marr. Nivell B 8.2 a 12.5 metres: Graves calcries cimentades i/o conglomerat. Nivell C 12.5 a 15.2 metres: Graves calcries mitjanament cimentades i/o conglomerat poc compacte. Nivell C 15.2 a 18.6 metres: Graves calcries i sorres amb matriu llimosa. Nivell D. 18.6 a 19.0 metres: Nivell carbonatat i/o crosta carbonatada. 19.0 a 20.0 metres. Graves calcries i sorres amb matriu llimosa. Nivell D.

Sondeig S-6 (profunditat: 20.0 m) BASSA C 0.0 a 0.6 metres: sl edfic format per llims sorrencs amb graves calcries. Color marr fosc. Nivell A 0.6 a 3.6 metres: Graves calcries i sorres amb matriu llimosa cimentada i/o conglomerat. Nivell C 3.6 a 5.6 metres: Sorres i graves amb matriu llimosa. Nivell B 5.6 a 10.5 metres: Graves calcries cimentades i/o conglomerat. Nivell C 10.5 a 11.0 metres: Graves calcries mitjanament cimentades i/o conglomerat poc compacte. Nivell C. 11.0 a 14.2 metres: Graves cimentades i/o conglomerat. Nivell C 14.2 a 20.0 metres. Graves calcries i sorres amb matriu llimosa. Intercala nivells de crosta carbonatada a 15.6, 16.7 i 20.0 metres de profunditat. Nivell D.

Sondeig S-7 (profunditat: 15.0 m) ESTACI DE BOMBAMENT

INGENIEROS Y ARQUITECTOS DEL VALLE DEL EBRO

Memoria

La relaci de tallus resultant per a cadascuna de les litologies afectades ser: a) Sorres i graves calcries amb matriu llimosa (fins a 5.6 a 8.2 metres de profunditat) En els desmunts langle general de tallus recomanat seria de 1:1.5 a 1:2 passant a 1:2.5 en els trams ms carbonatats. b) Graves calcries cimentades (fins a cota de solera) En els desmunts langle general de tallus recomanat seria de 1:4 a 1:5 (vertical). Traa de la canonada Els desmunts i els terraplens associats a aquesta traa presentaran potncies petites. Tot i aix presentaran caracterstiques diferents en funci de les diferents litologies detectades en la zona: 5.3.

8m 10 m

18.1 mm 18.4 mm

CLIMATOLOGIA, HIDROLOGIA I DRENATGE

A lannex nm.9 de Climatologia, Hidrologia i Drenatge sadjunta lestudi hidrolgic de les diferents conques on subiquen les basses, amb objecte de conixer el cabals corresponents, i el drenatge de totes les obres projectades. Es determinen els cabals corresponents a una srie de perodes de retorn fixats de 10, 100 i 500 anys. En base en aquests cabals es dimensionen les cunetes de cap de desmunt i les cunetes de peu de cam de coronaci de les basses per un perode de retorn 100 i 25 anys respectivament. Tots els resultats estan recollits en lannex i en els corresponents plnols. 5.4. ESTUDI DALTERNATIVES 5.4.1.- Ubicaci de basses Bassa A:

- Llims sorrencs amb graves calcries (zona bassa A fins intersecci cam dOssera- Xerta)
Langle recomanat i general del tallus seria de 1:1 a 1:1.5 (V:H) podent variar a 1:2 en els trams on el grau de carbonataci sigui ms elevat. - Graves calcries cimentades (traa parallela al cam dOssera a Xerta) Amb la potncia dels desmunts prevista aquests presentaran una estabilitat molt bona i es podria donar una relaci general de tallus 1:4 a 1:5 (vertical). 5.2.4.- Fonamentaci estaci de bombament En el cas de la realitzaci de la fonamentaci en forma de llosa en la zona de lestaci de bombament les variables geotcniques a utilitzar serien: qadm = 4.8 kg/cm2 Des del punt de vista elstic, es podr agafar un valor de coeficient de balast per a una placa de 30 x 30 de: k30 = 80 a 100 kg/cm3 Els assentaments previstos amb capacitat portant mxima admissible variaran en funci de lamplada de la llosa (B), i seran: Amplada llosa (B) 5m Assentament previst (s) 17.3 mm

Dins de la limitaci de cota mnima necessria (239 m.s.n.m.) per poder regar el pis A shan estudiat tres alternatives de forma (al no haver altres emplaaments factibles per cota) de la bassa A per tal de minimitzar els volums de moviment de terres. El resultat dels moviments de terres sn:
ALTERNATIVES 1 2 3 VOLUM EN DESMUNT VOLUM EN TERRAPLE

33.225 17.772 23.732

16.961 35.822 33.308

Lalternativa escollida es la nm. 3 al compensar mes les terres i al disposar de terres de la excavaci de la bassa C. Bassa B: Dins de la limitaci de cota mnima necessria (204 m.s.n.m.) per poder regar el pis B shan estudiat sis alternatives de forma (al no haver altres emplaaments factibles per cota) de la bassa B per tal de minimitzar els volums de moviment de terres. El resultat dels moviments de terres sn:
ALTERNATIVES 1 2 VOLUM EN DESMUNT VOLUM EN TERRAPLE

97.486 79.896

79.366 102.728

INGENIEROS Y ARQUITECTOS DEL VALLE DEL EBRO

Memoria

3 4 5 6

209.573 139.075 116.968 96.548

24.059 48.895 60.123 92.274

La diferencia de costos energtics no es molt significativa, no obstant, la opci en PARALLEL presenta en explotaci una srie davantatges que ha facin mes interessant: - Independncia dels sistemes de bombament. La fallada duna de las lnees de bombament no afecta a laltra lnea. - Concentraci dels equips en una nica casa de bombes. Unificaci dinstallacions, equips elctriques, comunicacions, etc. - Possibilitat de utilitzar las bombes de un sistema per subministrar la demanda de laltre sistema, en cas demergncia o fallada. Tamb sestudia en funci dels costos dinversi i explotaci el numero de bombes ptim en cada ramal de bombament. El resultat de lestudi econmic (annex nm.11) es prcticament semblant en les opcions (1 bomba en servei + 1 de reserva) i (3 bombes en servei + 1 de reserva) per cada ramal de bombament. Sha escollit la opci de 3 bombes en servei + 1 de reserva al donar ms flexibilitat al comenament de la posada en servei de les installacions. 6. ESQUEMA DE FUNCIONAMENT

Lalternativa escollida es la nm. 6 al compensar mes les terres. Bassa C: Dins de la limitaci de cota mnima necessria (143,5 m.s.n.m.) per poder regar el pis C shan estudiat sis alternatives de forma i demplaament (4 alternatives per sobre del canal i 2 per sota del canal) de la bassa C per tal de minimitzar els volums de moviment de terres. El resultat dels moviments de terres sn:
ALTERNATIVES 1 (sobre canal) 2 (sobre canal) 3 (sobre canal) 4 (sota canal) 5 (sota canal) VOLUM EN DESMUNT VOLUM EN TERRAPLE

323.673 408.758 282.089 15.687 43.272

249 0 1.938 104.033 71.665

Lalternativa escollida es la nm.3 al minimitzar la excavaci sense haver de portar terres de prstec. 5.4.2.- Tipologia i nmero de bombes En funci dels costos dexplotaci (tarifa elctrica escollida (T1.1)) i dels costos dinversi (costos aproximats dels elements hidromecanics i de construcci) sestudia amb un perode de 25 any la disposici (parallel o serie) ms econmica. La opci de bombament en parallel resulta mas econmica que la opci en srie, tant des del punt de vista dels costos dexplotaci com dels costos dinversi.

Lesquema general de funcionament ser el segent:

BASSA A

BASSA B
Bombament en serie Bombament en parallel

REG PIS A REG PIS B BASSA C

REG PIS C CANAL XERTA- SNIA

E.B.

INGENIEROS Y ARQUITECTOS DEL VALLE DEL EBRO

Memoria

Els talussos interiors de la bassa seran 2,5 H/ 1 V, recoberts amb lmina impermeable de PEAD de 2 mm de gruix, collocada sobre una lmina de geotxtil. Obra de captaci des del canal Xerta-Snia cap a la bassa de reg del pis C amb un cabal de 3,1 m3/s Bassa de reg del pis C amb capacitat de 113.920 m3 Captaci a la bassa C mitjanant dos canonades dacer dun metre de dimetre fins al pou daspiraci de bombes i connexi de la xarxa del pis C. Impulsi cap a la bassa de reg del pis A amb canonada de fosa de dimetre DN 500 mitjanant 3+1 bombes verticals amb un cabal total de 0,18 m3/s i alada manomtrica Hm = 104,81 m Impulsi cap a la bassa de reg del pis B amb canonada de fosa de dimetre DN 700 mitjanant 3+1 bombes verticals amb un cabal total de 0,39 m3/s i alada manomtrica Hm = 67,47 m Bassa de reg del pis A amb capacitat de 33.504 m3 Bassa de reg del pis B amb capacitat de 66.770 m3 La fixaci de la lmina es realitza en la coronaci de la bassa mitjanant una rasa dancoratge de 0,5 m x 0,5 m damplada, separada 1 m del tals i en solera amb blocs de formig que formen una anella en el peu de la bassa sobre lamina de geotxtil. La solera presenta un pendent longitudinal de 0,6 % cap als punts de presa, situant-se aquest punt a la cota 141,93 m.s.n.m. Sota la lmina de PEAD es projecta una xarxa de drenatge composada per tubs de PVC ranurats de dimetre 210 mm. Es sectoritza el drenatge per tal de que si existeix una fuita es pugui localitzar. Laigua que porta aquest tubs es recollida en un pou per tal de poder visualitzar aquestes fuites. La sortida daigua daquest pou es realitza mitjanant una canonada de dimetre 200 mm de fosa (degut a la profunditat) que es desguassa en el punt on la cota ho permet (contemplat en el Projecte Regadiu Xerta-Snia. Xarxa de distribuci del Sector 1 (Clau MX-05820.1)) Es projecta un sobreeixidor de 2 metres dample per evacuar laigua de la bassa en cas duna fallada del sistema. El cabal de disseny daquest sobreeixidor es igual a la suma dels cabals de buidat de les basses A i B (Q = 0,817 m3/s). Lenergia de laigua sobreeixida es dissipada amb blocs dimpacte. Lobra de sortida de la bassa C cap al pou daspiraci de la estaci de bombament sefectua mitjanant dues canonades dacer de dimetre 1 m 7.2.- ESTACI DE BOMBAMENT Lestaci de bombament es composa dun pou daspiraci compartimentat en 9 sectors (8 sectors per les bombes i un per la comporta de reg del pis C), duna llosa de formig on es recolzen les bombes i les canonades i duna coberta metllica recolzada sobre pilars de formig. Les caracterstiques de la estructura sn: cota solera : 139,93 m.s.n.m. cota llosa recolzament bombes: 150,5 m.s.n.m. gruix solera: 0,8 metres gruix llosa bombes: 0,5 metres Gruix parets pou: 0,8 metres Gruix parets separaci bombes: 0,4 metres Cota pont grua: 155,4 m.s.n.m Numero de pilars: 10 Coberta metllica amb perfils dacer laminats

7. DESCRIPCI DE LES OBRES A partir dels criteris bsics de disseny i dels estudis previs shan dimensionat totes les obres i installacions corresponents a la xarxa principal de reg del sector nm.1 de Xerta-Snia. Les obres del sector 1 es poden agrupar de la segent forma: Bassa de regulaci Pis C Estaci de bombament (inclou centre de control) Canonades dimpulsi A i B Basses de regulaci A i B

La xarxa de distribuci del reg daquest sector 1 no es objecte daquest projecte. 7.1.- BASSA DE REGULACI DEL PIS C La bassa C funciona com a bassa reguladora (regula les basses del pis A i el pis B) que abasta una superfcie de 1.090,51 Ha (608,99 Ha del pis de reg B i 481,52 Ha del pis de reg a) i de regulaci que abasta una superfcie de reg del pis C de 453,89 Ha. Sha projectat una bassa amb capacitat til de 114.349 m (la capacitat necessria es de 113.920 m3) de forma parallela al canal pel seu marge dret amb una lmina til de 5,0 metres i un resguard mnim d1 metre. El nivell mxim de la lamina daigua es situa a la cota 148,5 m.s.n.m. i el nivell mnim es situa a la cota 143,5 m.s.n.m. Lentrada daigua a la bassa es realitza mitjanant una derivaci del canal de Xerta-Snia, regulada amb comporta cap a la bassa. Aquesta aigua estar amortida abans dentrar a la bassa per tal de no afectar a la lamina.
3

Lentrada daigua des de la bassa C cap al pou daspiraci sefectua mitjanant comportes de dimensions 1 x 1 metres automatitzades per tal de controlar-les des de ledifici de control.

INGENIEROS Y ARQUITECTOS DEL VALLE DEL EBRO

Memoria

De la part central del pou daspiraci es situa la sortida cap a la xarxa de reg del pis C, aquesta sortida esta regulada amb una comporta de dimensions 0,8 x 0,8 metres i esta automatitzada per tal de poder controlar el reg des de ledifici de control. La estructura de ledifici de control es projecta amb parets de bloc de formig de 40x20x20 cm en una nica planta de dimensions: 21,4 m x 7,5 m. Dins daquest edifici es disposen els transformados, la sala de control, un magatzem i un lavabo. Les bombes per impulsar laigua cap a la bassa del pis A sn verticals amb les segents caracterstiques: - potencia nominal del motor: 90 kW - alada manomtrica: 104,81 mca - Cabal nominal: 214,9 m3/h - numero de rodets: 8 - rendiment nominal de la bomba: 84,7 % - velocitat: 1475 r.p.m. - longitud de canya: 9 metres - motor de 50 Hz i 400 V (corrent nominal 160 A) Les bombes per impulsar laigua cap a la bassa del pis B sn verticals amb les segents caracterstiques: - potencia nominal del motor: 110 kW - alada manomtrica: 67,47 mca - Cabal nominal: 473,5 m3/h - numero de rodets: 3 - rendiment nominal de la bomba: 84,4 % - velocitat: 1475 r.p.m. - longitud de canya: 9 metres - motor de 50 Hz i 400 V (corrent nominal 198 A) A la sortida de les bombes del pis A es disposen canonades dacer de dimetre 250 mm mitjanant un con reductor 200/250 (el dimetre de sortida de la bomba es de dimetre 200 mm) que estan recolzades amb recolzaments lliscant i fix (en aquest ordre en el sentit de laigua) fins a entroncar amb la canonada dimpulsi de dimetre 500 mm.. Sobre aquests ramals es colloquen les ventoses trifuncionals de dimetre 80 mm, les vlvules antiretorn de dimetre 250 mm i les vlvules de papallona de dimetre 250 mm amb el seu carret de desmuntatge de dimetre 250 mm. Tots aquests elements seran PN 16. A la sortida de les bombes del pis B es disposen canonades dacer de dimetre 350 mm mitjanant un con reductor 250/350 (el dimetre de sortida de la bomba es de dimetre 250 mm) que estan recolzades amb recolzaments lliscant, fix i lliscant (en aquest ordre en el sentit de laigua) fins a entroncar amb la canonada dimpulsi de dimetre 700 mm.. Sobre aquests ramals es colloquen les ventoses bifuncionals de dimetre 80 mm, les vlvules antiretorn de dimetre 350 mm i les vlvules de papallona de dimetre 350 mm amb el seu carret de desmuntatge de dimetre 350 mm. Tots aquests elements seran PN 16.

La disposici dels recolzaments sha estudiat per permetre el desmuntatge de les vlvules de papallona sense afectar lalineaci de les canonades. En la canonada dimpulsi del pis A de dimetre DN = 500 mm es situa en ordre segons el sentit de laigua, una ventosa trifuncional de dimetre 100 mm, una canonada de buidat cal al pou daspiraci de dimetre 100 mm, un cabalmetre electromagntic de dimetre 500 mm , una vlvula de papallona motoritzada DN 500 mm amb el seu carret de desmuntatge, el ramal de reg del pis A, la derivaci cap als calderins antiariet i la derivaci cap al desgus de la bassa A. En la canonada dimpulsi del pis A de dimetre DN = 700 mm es situa en ordre segons el sentit de laigua, una ventosa trifuncional de dimetre 150 mm, una canonada de buidat cal al pou daspiraci de dimetre 100 mm, un cabalmetre electromagntic de dimetre 700 mm , una vlvula de papallona motoritzada DN 700 mm amb el seu carret de desmuntatge, el ramal de reg del pis B, la derivaci cap als calderins antiariet i la derivaci cap al desgus de la bassa B. Les canonades dimpulsi son dacer fins a les primeres ventoses de cap de desmunt a on passen a ser de fosa. En els ramals de reg cap als pisos A i B es situen les estacions de filtratge amb les segents caracterstiques: Filtratge pis A: grau de filtraci de 125 micres cabal mxim de 272 l/s 3 unitats de filtre pressi mxima de treball 16 bar pressi mnima de treball 2 bar area neta de filtraci 11.900 cm2 per filtre dimetre del cos 457 mm

Filtratge pis B: - grau de filtraci de 125 micres - cabal mxim de 542,37 l/s - 4 unitats de filtre - pressi mxima de treball 16 bar - pressi mnima de treball 2 bar - area neta de filtraci 14.700 cm2 per filtre - dimetre del cos 660 mm En els ramals de reg tamb es disposa duna vlvula de papallona motoritzada i dun cabalmetre. Entre la estaci de bombament i ledifici de control es situa lrea de muntatge formada per una llosa de formig de 5 metres damplada per 7,5 metres de llargada. La coberta metllica de

INGENIEROS Y ARQUITECTOS DEL VALLE DEL EBRO

Memoria

lestaci de bombament cobreix aquesta zona per permetre que el pont grua de 5 Tn pugui realitzar els treballs de carrega dels diferents equips. En el recinte de la estaci de bombament tamb subiquen els calderins antiariet, les caracterstiques dels quals sn: Impulsi pis A: - Calder antiariet de bufeta de 4.000 l - pressi de prova de 24 bar - dimetre de connexi DN 250 PN 16 Impulsi pis B: - Calder antiariet de bufeta de 4.000 l - pressi de prova de 24 bar - dimetre de connexi DN 250 PN 16 Aquests calderins estan calculats (annex nm.13 clculs hidrulics) per tal de que la sobrepressi en les canonades de reg sigui com a mxim de 110 m.c.a. pel pis A i de 75 m.c.a. pel pis B. Els desguassos de les basses dels pisos A i pisos B sefectua mitjanant dos cons fixes dacer de dimetre 250 mm i 350 mm respectivament cap a la bassa C amb un pas daigua de LA=12,3 mm i LB = 22,4 mm per tal de buidar un cabal mxim de 0,2754 m3/s (pis A) i 0,5456 m3/s (pis B). Aquests buidats es realitzen amb un angle de 30 respecte a lhoritzontal per sobre la cota mxima de la lamina daigua de la bassa C. La urbanitzaci de la estaci de bombament es realitza amb tot-u artificial com el cam de coronaci de la bassa C excepte en la zona de moviment de vehicles (aparcament i zona platja de muntatge) on saplica un doble tractament superficial. El cam daccs a la estaci de bombament es realitza parallel al cam de servei del canal fins al pont de sobre el canal amb tot-u artificial i doble tractament superficial. Tot el conjunt, bassa C i estaci de bombament est tancat amb xarxa metallica de doble torsi 7.3.- CANONADES DIMPULSI A I B

En el sentit de laigua impulsada es situen colzes comercials en planta dangle 45 (PK 0+045,047), 22,5 (PK 0+128,928), 45 (PK 0+174,199), 45 (PK 0+310,457), 22,5 (PK 0+610,390), 22,5 (PK 0+656,633), 45 (PK 1+131,46), 22,5 (PK 1+148,84). En tots aquests colzes es disposen de daus de formig per tal de transmetre lempenta al terreny. En aquesta canonada dimpulsi es situen ventoses trifuncionals de dimetre DN 100 (annex nm.13) separades entre si com a mxim 500 metres o en canvis de pendent. La canonada s reversible, ja que tant es pot impulsar aigua cap a la bassa A com regar des daquesta bassa cap al pis de reg A. Lentrada / sortida de la bassa sefectua pel fons de la mateixa a travs dun colze en acer. Al peu de la bassa, en un arqueta, es situa una vlvula de sobrevelocitat que en cas de ruptura de canonada es tancar. Pel cas de mal funcionament de la vlvula (tancada i les bombes funcionant) es preveu una derivaci abans de la mateixa amb una canonada de dimetre 300 mm de PEAD cap a la coronaci de la bassa per evitar sobrepressions en el sistema.

Canonada dimpulsi DN 700 (pis B) La canonada dimpulsi cap a la bassa del pis B es de fosa de dimetre DN 700 i tipus K9. La longitud de la mateixa es de 820 metres. A partir del punt de separaci de les dues canonades dimpulsi fins al final la canonada de dimetre 700 mm estar collocada en una rasa amb un tallus 1H/4V. En el sentit de laigua impulsada es situen colzes comercials en planta dangle 45 (PK 0+056,638), 22,5 (PK 0+143,859), 45 (PK 0+188,885), 45 (PK 0+324,047), 22,5 (PK 0+623,933), 22,5 (PK 0+670,249), 45 (PK 0+688,225). En tots aquests colzes es disposen de daus de formig per tal de transmetre lempenta al terreny. En aquesta canonada dimpulsi es situen ventoses trifuncionals de dimetre DN 150 (annex nm.13) separades entre si com a mxim 500 metres o en canvis de pendent. La canonada es reversible ja que tant es pot impulsar aigua cap a la bassa B com regar des daquesta bassa cap al pis de reg B. Lentrada / sortida de la bassa sefectua pel fons de la mateixa a travs dun colze en acer.

Canonada dimpulsi DN 500 (pis A) La canonada dimpulsi cap a la bassa del pis A es de fosa de dimetre DN 500 i tipus K7. La longitud de la mateixa es de 1.400 metres. Fins al PK 0+674,835 esta collocada en una rasa comuna de tallus 1H/4V amb la canonada dimpulsi del pis B, a partir del PK 0+674,835 fins al PK 1+131,460 es colloca en una rasa de tallus 1H/4V i a partir daquest punt fins al final una rasa amb un tallus 2H/3V. Al peu de la bassa, en un arqueta, es situa una vlvula de sobrevelocitat que en cas de ruptura de canonada es tancar. Pel cas de mal funcionament de la vlvula (tancada i les bombes funcionant) es preveu una derivaci abans de la mateixa amb una canonada de dimetre 500 mm de PEAD cap a la coronaci de la bassa per evitar sobrepressions en el sistema. Les canonades de les dues impulsions estan recobertes de materials seleccionat de la prpia obra:

INGENIEROS Y ARQUITECTOS DEL VALLE DEL EBRO

Memoria

fins 20 cm per sobre la clau de les canonades es disposa de material de grandria mxima 2 cm. de dimetre. la resta amb material de grandria mxima 20 cm. de dimetre.

sobreeixidor es com a mxim de 209,289 m.s.n.m. per aquest cabal. Aquest cabal sobreeixit es dissipat (velocitat baixa) i va a parar al principi duna llera. Per detectar qualsevol fuita daigua shan previst tres xarxes de drenatge, una pel fons de la bassa i dues en els peus dels talussos. Aquest drenatges es recullen en una arqueta a on es determina si hi ha fuita per posteriorment anar a un aforador per determinar el cabal de fuita. Com a la bassa C el cam de coronaci esta compost per una capa de 0,20 metres de tot-u artificial.. Tot el conjunt estar tancat amb xarxa metllica de doble torsi. 7.5.- ELECTRIFICACI I AUTOMATITZACI Electrificaci

7.4.- BASSES DE REGULACI DELS PISOS A I B Bassa A: Es situa a la cota de solera 239 m.s.n.m. (nivell mnim daigua) i presenta una capacitat til de 34.850 m3 per abastar les 481,52 Ha del pis de reg A. Lalada til de la lmina daigua ser de 5 metres (cota nivell mxim de laigua ser de 244 m.s.n.m.) Les caracterstiques constructives sn similars a la bassa C a excepci de lobra dentrada daigua, el sobreeixidor i el drenatge: lentrada i sortida daigua es realitza per la solera directament a travs de la canonada dimpulsi, ancorada amb un dau de formig de 2 x 2 m i amb una reixa circular d1,5 m dalada. Per a levacuaci del possible excs daigua sha dissenyat un sobreeixidor dample 1,0 metre capa devacuar 0,18 m3/s (cabal de bombeig). Lalada de la lmina assolida en el sobreeixidor es com a mxim de 244,223 m.s.n.m. per aquest cabal. Aquest cabal sobreeixit es dissipat (velocitat baixa) i va a parar al terreny natural on per pendent es conduit al principi duna llera. Per detectar qualsevol fuita daigua shan previst tres xarxes de drenatge, una pel fons de la bassa i dues en els peus dels talussos. Aquest drenatges es recullen en una arqueta a on es determina si hi ha fuita per posteriorment anar a un aforador per determinar el cabal de fuita. Com a la bassa C el cam de coronaci esta compost per una capa de 0,20 metres de tot-u artificial. Tot el conjunt estar tancat amb xarxa metllica de doble torsi. Bassa B: Es situa a la cota de solera 204 m.s.n.m. (nivell mnim daigua) i presenta una capacitat til de 68.865 m3 per abastar les 608,99 Ha del pis de reg B. Lalada til de la lmina daigua ser de 5 metres (cota nivell mxim de laigua ser de 209 m.s.n.m.) Les caracterstiques constructives sn similars a la bassa C a excepci de lobra dentrada daigua, el sobreeixidor i el drenatge: lentrada i sortida daigua es realitza per la solera directament a travs de la canonada dimpulsi, ancorada amb un dau de formig de 2 x 2 m i amb una reixa circular d1,5 m dalada. Per levacuaci del possible excs daigua sha dissenyat un sobreeixidor dample 1,5 metres dissenyat per evacuar 0,39 m3/s (cabal de bombeig). Lalada de la lmina assolida en el

Les installacions elctriques estan destinades a alimentar als grups de motobomba, als motors de les vlvules motoritzades, a les comportes i als diferents elements de la estaci de bombament com lenllumenat , la ventilaci, ordinadors i pont grua (veure annex nm.19.). Lalimentaci de Companyia es far mitjanant un subministrament de FECSA-ENDESA a 25 kV. Aquesta lnia sentrar a ledifici de control mitjanant cable allat en rasa a la cella dentrada i seccionament de la companyia. La contractaci es far en mitja tensi 25 kV a 50 Hz. La potncia prevista per als transformadors s de 2 trafos de 1000 kVA, 25/0.4-0.23 kV per les bombes principals i d1 trafo de 160 kVA, 25/0.4-0.23 kV pels serveis auxiliars. Per tal de poder alimentar els equips de Mitja Tensi amb una tensi de control segura sinstallar un rectificador carregador de bateries alimentat a 400Vca trifsic amb una tensi de sortida de 48Vcc, 10A, i una capacitat de les bateries de 30 Ah. La installaci elctrica en baixa tensi per equips de bombament est formada pels segents quadres elctrics: Q.A.P.D.M.: Quadre Elctric dArranc, Protecci i Distribuci dels Motors (400 V) Del secundari dels Transformadors de 1000 kVA 25/0,4-0,23 kV parteixen els cables (tipus RVK 0.6/1kV, de 4(4x1x240) mm2 Cu.) per a cada transformador que alimenten en parallel al Q.A.P.D.M. a 400 V. 50 Hz

Per a lenllumenat de lestaci de bombament sempraran projectors simtrics, estancs IP65, dhalogenurs metllics de 400 W tipus RVP351 SK HPI-T 400W de Philips equivalent.

INGENIEROS Y ARQUITECTOS DEL VALLE DEL EBRO

Memoria

Per a lenllumenat exterior de ledifici de control es collocaran projectors simtrics, estancs IP65, dhalogenurs metllics de 250 W tipus RVP351 SK HPI-T 250W de Philips equivalent, ubicats a la faana de ledifici elctric. Automatitzaci Lautomatitzaci dels elements del projecte estar controlada des de la estaci de control gracies a un PLC i es podr visualitzar en el quadre sinptic (veure annex nm.20). Bsicament es controlaren els nivells de les basses (els nivells de les basses dels pisos A i B estaran controlats via radio alimentats mitjanant panells solars), tamb es controlaren els cabalmetres, les vlvules de papallona motoritzades, les vlvules de sobrevelocitat (via radio), les comportes i tots els elements com pressstats, manmetres i transductors de pressi. 8. MESURES CORRECTORES I COMPLIMENT DE PRESCRIPCIONS Lannex nm.3 de Compliment de Prescripcions t com objecte la descripci de les actuacions relacionades amb les prescripcions establertes a laprovaci definitiva del procs informatiu a la Declaraci dImpacte Ambiental (DIA). Les actuacions descrites o b ja han estat considerades en la fase de redacci del projecte o b es portaran a terme en la fase dexecuci del mateix. En lannex nm.28 de Mesures Correctores de lEstudi dImpacte Ambiental es descriuen les mesures correctores constructives i preventives que es realitzaran en lexecuci de les obres, en base a les conclusions de lEstudi dImpacte Ambiental. Les mesures correctores ms significatives sn les destinades a restaurar les superfcies afectades per les activitats de lobra: terraplens i desmunts de neoformaci en la construcci de les basses, abocador, parc de maquinria i superfcie afectada pel soterrament de les canonades. 9. ANALISI DEL RISC I PROPOSTA DE CLASSIFICACI DE LES BASSES Sha utilitzat en lelaboraci de lEstudi les directrius marcades per la Gua Tcnica para la Classificacin de Presas en funcin de su riesgo potencial, publicada per la Direccin General de Obras Hidrulicas. Per a lestudi de la inundaci produda per la ruptura de la presa sutilitza el programa DAMBRK 1988-92 de lempresa BOSS, recomanat explcitament per la Guia Tcnica, en ser aquest un dels models ms avanats en matria de simulaci de ruptura de preses. El programa realitza un anlisi en rgim variable de lavan de lona de trencament, tot partint de dades de la geometria de la llera de la conca per on circula lavinguda i les caracterstiques fonamentals de lembassament (tipologia, capacitat demmagatzematge i dimensions). Aix, DAMBRK utilitza mtodes hidrulics per lobtenci de lhidrograma de ruptura al llarg de la llera, resolent les equacions en derivades parcials de Saint-Venant, que caracteritzen el comportament hidrulic del flux en rgim variable.

Per obtenir la proposta de classificaci de les tres basses de regulaci, sha utilitzat el Model Hidrulic complet recomanat per la Gua Tcnica amb el model DAMBRK que facilita els resultats analtics i grfics suficients per a lobtenci de les planes dinundaci i, conseqentment, lobtenci de les afeccions requerides per la classificaci de preses. A la vista dels resultats obtinguts, que sinclouen en el document Analisis i propuesta de classificacin balsas sector 1 Xerta-Snia recollit a lannex nm.15, es dedueix, la segent proposta de classificaci per a les tres basses de regulaci del present projecte: Bassa de regulaci A: Bassa de regulaci B: Bassa de regulaci C: Categoria C Categoria C Categoria C

10. EXPROPIACIONS A lannex nm. 24 es recullen els criteris emprats per a la delimitaci i valoraci dels terrenys afectats, les caracterstiques cadastrals de les parcelles afectades i la valoraci global de les expropiacions i ocupacions temporals. En resum els criteris son els segents: Les afeccions administratives poden ser de tres tipus en funci de la durada i dels drets que es perden sobre la propietat, a saber: Servitud perptua de aqeducte: tindr les consideracions de servitud legal, gravar el bns. Es defineix com una franja de 5 m damplada, d2.5 m a cada costat de leix, mesurat en horitzontal i perpendicular, de la que el propietari romandr essent titular, per sobre el que resta obligat a cedir el pas per a fer tasques dexplotaci, manteniment i reparaci de la xarxa i sobre la qual queden restringits els usos del sl de la segent manera: - Aquesta franja sutilitzar per a la construcci, vigilncia i manteniment de les installacions i per a la collocaci dels mitjans de senyalitzaci adequats. - Prohibici de fer treballs de labor, cavada o daltre semblants, a una profunditat superior als 60 cm, dins la franja de terreny referida a lapartat anterior. - Prohibici de plantar arbres o arbustos de tija alta dins la franja de servitud. No es permetr aixecar edificacions o construccions de qualsevol mena, tot i que tinguin carcter provisional o temporal, aix com construir clavegueres. Ocupaci temporal: Franges a banda i banda de la zona de servitud que es disposen per a permetre lexecuci de les obres i que sn restitudes als propietaris una vegada finalitzada lexecuci. Les amplades varien en funci de la grandria de la canonada lorografia o lexistncia de camins parallels a lobra i sempre mesurat en horitzontal, i perpendicular a leix. Esquemticament, pel que fa a les canonades, i sense perjudici del que sha explicat en referncia a locupaci temporal, el croquis de la pista seria:

INGENIEROS Y ARQUITECTOS DEL VALLE DEL EBRO

Memoria

I servir per a donar les directrius bsiques a lempresa constructora per dur a terme les seves obligacions en el camp de la prevenci de riscs professionals, sota el control de la Direcci de lobra. Limport total dexecuci material corresponent a la Seguretat i Salut s de NORANTA-CINC MIL QAUTRE-CENTS QUARANTA-QUATRE EUROS AMB SET CNTIMS (95.441,07 ) 13. TERMINI DEXECUCI I GARANTIA En compliment larticle 132 del Reglamento General de la Ley de los Contratos de la Administraciones Pblicas (Real Decreto 1089/2001 de 12 de octubre), selabora lAnnex Pla de Treballs, on sestudia amb carcter indicatiu el possible desenvolupament dels treballs. El termini previst per a lexecuci de les obres projectades, tenint en compte les necessitats per a disposar i utilitzar les installacions projectades, sestableix en DIVUIT (18) MESOS des de l inici de les obres. Ocupaci definitiva de domini: Ocupaci definitiva de la propietat per encabir-hi les diferents installacions superficials. La superfcie varia en funci de cada element: - Basses: terreny ocupat per lobra incloent talussos, camins, accessos, etc ms una franja de 10 m. dample des del peu del tals de la bassa al llarg de tot el permetre. - Pericons: superfcie ocupada per la construcci dobra civil ms una franja d1 m dample al llarg de tot el permetre de la mateixa. La superfcie dexpropiaci s de 107.685 m , la servitud de pas de 6.951 m i la docupaci temporal de 58.794 m2, resultant una valoraci global de 193.778,43 Euros. 11. SERVEIS AFECTATS De la visita de camp i de la demanda efectuada a les diverses companyes no es detecten afeccions a cap servei present a la zona. 12. SEGURETAT I SALUT Dacord amb el contingut del Reial Decret 1627/1997, de 24 doctubre, el present projecte inclou, a lannex nm. 11, un estudi de Seguretat i Salut que estableix, durant lexecuci de lobra, les previsions respecte a la prevenci daccidents i malalties professionals, aix com les derivades dels treballs de reparaci, conservaci, entreteniment i manteniment, i les installacions preceptives dhigiene i benestar dels treballadors. Aquest document consta de: Memria, Plec de Prescripcions, Plnols i Pressupost.
2 2

A lannex nm. 25 Pla dObra, mitjanant un diagrama de barres, sindiquen els terminis previstos pera lexecuci de les diferents parts de les obres, assenyalant lordre de prioritats. El termini de garantia de les obres ser de dos anys, a partir de la signatura de l'Acta de Recepci Provisional de les obres, durant el qual el contractista tindr al seu crrec la conservaci de les obres. Les lliurar a l'Acta de Recepci Definitiva en perfectes condicions. 14. JUSTIFICACI DE PREUS La justificaci de preus daquest projecte es bassa en el banc de preus de REGSA 2007, contrastat amb els costos de m dobra, maquinria i materials de mercat. Per a la utilitzaci dun banc de preus homogeni sha decidit contemplar els sobrecostos per obres de petit import, aix com els sobrecostos a diverses comarques de Catalunya en un nic coeficient. El coeficient seleccionat per contemplar aquests aspectes s el percentatge de costos indirectes que saplica a la justificaci de preus. El cost mnim dindirectes per tot tipus dobra sestima en un 5 %, augmentant-se en funci dels aspectes abans esmentats. Amb tot aix, els costos indirectes aplicats als preus del present projecte s del 5 %, tal i com queda reflectit a la justificaci de preus. A lannex de Justificaci de Preus es justifiquen els preus adoptats en lelaboraci del Pressupost de les Obres objecte daquest Projecte. 15. PRESSUPOSTOS 15.1. PRESSUPOST DEXECUCI DE LES OBRES Aplicant els preus unitaris que figuren als Quadres de Preus als Amidaments resultants, i tenint en compte les Partides Alades, resulta un Pressupost d'Execuci Material SIS MILIONS

INGENIEROS Y ARQUITECTOS DEL VALLE DEL EBRO

Memoria

CINC-CENTS VUITANTA-QUATRE MIL VUIT-CENTS QUARANTA-UN EUROS AMB VUITANTA-SIS CNTIMS (6.584.841,86 ) Incrementant el valor anterior amb els percentatges corresponents a Despeses Generals (13 %), Benefici Industrial (6%) i lIVA (16%), sobt un Pressupost d'Execuci per Contracta de NOU MILIONS VUITANTA-NOU MIL SET-CENTS QUINZE EUROS AMB SETANTA CNTIMS (9.089.715,70 ) 15.2. PRESSUPOST PER A CONEIXEMENT DE LADMINISTRACI Afegint al valor del Pressupost dExecuci per contracte, el cost necessari per les expropiacions i la reposici de serveis , resulta un Pressupost per a Coneixement de lAdministraci de NOU MILIONS DOS-CENTS VUITANTA-TRES MIL QUATRE-CENTS NORANTA-QUATRE EUROS AMB TRETZE CNTIMS (9.283.494,13 ). 16. REVISI DE PREUS Donat que el pla total de les obres s de 18 mesos, saplicar el que es preveu als articles 103 a 108 de la Llei de Contractes de les Administracions Pbliques (Real Decret 2/2000), als articles 104 a 106 del Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions Pbliques (Real Decret 1098/2001) i al Plec de Clusules Administratives Particulars que saprovi en el seu moment per a la licitaci de lexecuci de les obres contingudes en aquest projecte. Per determinar el coeficient teric de revisi de preus del present Projecte pel moment d'execuci, en aplicaci de larticle 104 del Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions Pbliques (Real Decret 1098/2001), es proposa la frmula nm. 9, relativa a les Obres dabastament i distribuci daigua. Xarxes de clavegueram. Estacions depuradores. Estacions elevadores. Obres de desguassos. Drenatges. Rases de telecomunicaci, promulgada pel decret 3650/1970 de 19 de desembre de 1970:

Co = ndex del cost del ciment a la data de licitaci. Ct = ndex del cost del ciment del moment dexecuci t. So = ndex del cost de materials siderrgics a la data de licitaci. St = ndex del cost de materials siderrgics del moment dexecuci t. 17. CLASSIFICACI DEL CONTRACTISTA Dacord amb les articles 25 i 26 del Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions Pbliques, es proposa seguidament la classificaci que shaur dexigir als Contractistes per a presentar-se a la licitaci daquestes obres, dacord amb el Real Decret 1098/2001 de 12 doctubre de 2001. Grup Subgrups Categoria Grup Subgrups Categoria A Moviments de terra 1 Desmunts i buidats f E Obres Hidruliques 7 Obres hidruliques sense qualificaci especfica f

18. DECLARACI DOBRA COMPLETA En compliment de larticle 125 i 127 del Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions Pbliques (Real Decret 1098/2001) es fa constar que lobra definida en el present projecte s complerta, per entendre que compren tots i cadascun dels elements necessaris per al seu s, i per tant susceptible de ser lliurada a ls d'inters pblic pel qual sha realitzat sense perjudici de les ulteriors ampliacions de que posteriorment puguin ser objecte. 19. DOCUMENTS DEL PROJECTE El present Projecte consta dels segents documents: DOCUMENT NM.1: MEMRIA I ANNEXES MEMRIA ANNEXES A LA MEMRIA Annex nm.1: Reportatge fotogrfic Annex nm.2: Antecedents, encrrec de redacci

Kt = 0,33
on:

Ht Et Ct St + 0,16 + 0,20 + 0,16 + 0,15 Ho Eo Co So

Kt = Coeficient teric de revisi del moment dexecuci t. Ho= ndex de cost de la m dobra a la data de licitaci. Ht = ndex de cost de la m dobra del moment dexecuci t. Eo = ndex del cost de lenergia a la data de licitaci. Et = ndex del cost de lenergia del moment dexecuci t.

INGENIEROS Y ARQUITECTOS DEL VALLE DEL EBRO

Memoria

Annex nm.3: Compliment de prescripcions Annex nm.4: Criteris tcnics i principals caracterstiques del Projecte Annex nm.5: Topografia

Annex nm.27: Pressupost per al coneixement de ladministraci Annex nm.28: Mesures correctores de lestudi dimpacte ambiental i valoraci econmica Annex nm.29: Pla de control de qualitat Annex nm.30: Estudi mediambiental

Annex nm.6: Traat Annex nm.7: Replantejament i definici geomtrica

DOCUMENT NM.2: PLANOLS Annex nm.8: Moviment de terres DOCUMENT NM.3: PLEC DE CONDICIONS Annex nm.9: Climatologia, hidrologia i drenatge DOCUMENT NM.4: PRESSUPOST Annex nm.10: Geologia i geotcnia Annex nm.11: Estudi dalternatives 20. CONCLUSIONS Annex nm.12: Estructures i clculs mecnics Annex nm.13: Clculs hidrulics Annex nm.14: Basses de regulaci Annex nm.15: Anlisi del risc i proposta de classificaci Annex nm.16: Caldereria Annex nm.17: Equips electromecnics i hidrulics Annex nm.18: Escomesa elctrica Annex nm.19: Installacions elctriques Annex nm.20: Automatitzaci i control Annex nm.21: Pla dexplotaci i manteniment de les installacions Annex nm.22: Serveis afectats Annex nm.23: Expropiacions i servituds Annex nm.24: Estudi de seguretat i salut Annex nm.25: Pla dobres Annex nm.26: Justificaci de preus Sgt:EUGENIO NADAL I REIMAT Enginyer Agrnom Sant Sadurn dAnoia, maig de 2007 LENGINYER AUTOR DEL PROJECTE Amb tot all exposat en la present memria i la resta de documents que constitueixen el present projecte, el considerem suficientment justificat, aix com tamb suficientment definides les obres contingudes en aquest projecte, per a qu es puguin executar.

INGENIEROS Y ARQUITECTOS DEL VALLE DEL EBRO

2. PLNOLS

INGENIEROS Y ARQUITECTOS DEL VALLE DEL EBRO

NDEX I SITUACI

INGENIEROS Y ARQUITECTOS DEL VALLE DEL EBRO

ESQUEMA

INGENIEROS Y ARQUITECTOS DEL VALLE DEL EBRO

PLANTA BASSA C

INGENIEROS Y ARQUITECTOS DEL VALLE DEL EBRO

SECCI TIPUS BASSA C

INGENIEROS Y ARQUITECTOS DEL VALLE DEL EBRO

PLANTA ESTACI DE BOMBAMENT

INGENIEROS Y ARQUITECTOS DEL VALLE DEL EBRO

SECCI ESTACI DE BOMBAMENT

INGENIEROS Y ARQUITECTOS DEL VALLE DEL EBRO

PLANTA BASSA A

INGENIEROS Y ARQUITECTOS DEL VALLE DEL EBRO

SECCI TIPUS BASSA A

INGENIEROS Y ARQUITECTOS DEL VALLE DEL EBRO

PLANTA BASSA B

INGENIEROS Y ARQUITECTOS DEL VALLE DEL EBRO

SECCI TIPUS BASSA B

INGENIEROS Y ARQUITECTOS DEL VALLE DEL EBRO

3. RESUM I LTIM FULL DEL PRESSUPOST DEL PROJECTE

INGENIEROS Y ARQUITECTOS DEL VALLE DEL EBRO

PRESSUPOST DEL PROJECTE DEL REGADIU XERTA-SNIA. XARXA PRIMARIA. SECTOR 1

PRESSUPOST DEL PROJECTE DEL REGADIU XERTA-SNIA. XARXA PRIMARIA. SECTOR 1

RESUM DE PRESSUPOST

Pg.:

RESUM DE PRESSUPOST
ACTIVITAT OBRA ELEMENTAL ACTIVITAT ACTIVITAT ACTIVITAT ACTIVITAT ACTIVITAT OBRA ELEMENTAL ACTIVITAT ACTIVITAT ACTIVITAT OBRA ELEMENTAL ACTIVITAT ACTIVITAT ACTIVITAT OBRA ELEMENTAL ACTIVITAT ACTIVITAT ACTIVITAT OBRA ELEMENTAL ACTIVITAT ACTIVITAT ACTIVITAT OBRA ELEMENTAL ACTIVITAT ACTIVITAT ACTIVITAT OBRA ELEMENTAL ACTIVITAT ACTIVITAT ACTIVITAT ACTIVITAT ACTIVITAT OBRA ELEMENTAL ACTIVITAT OBRA ELEMENTAL ACTIVITAT ACTIVITAT OBRA ELEMENTAL ACTIVITAT ACTIVITAT OBRA ELEMENTAL ACTIVITAT ACTIVITAT ACTIVITAT OBRA ELEMENTAL ACTIVITAT OBRA ELEMENTAL 01.03.01.01.01 01.03.01.01 01.03.02.01.01 01.03.02.01.02 01.03.02.01.03 01.03.02.01.04 01.03.02.01.05 01.03.02.01 01.03.04.01.01 01.03.04.01.02 01.03.04.01.05 01.03.04.01 01.03.04.02.01 01.03.04.02.02 01.03.04.02.05 01.03.04.02 01.03.04.03.01 01.03.04.03.02 01.03.04.03.05 01.03.04.03 01.03.04.04.01 01.03.04.04.02 01.03.04.04.03 01.03.04.04 01.03.04.05.01 01.03.04.05.02 01.03.04.05.03 01.03.04.05 01.03.05.01.01 01.03.05.01.02 01.03.05.01.03 01.03.05.01.04 01.03.05.01.05 01.03.05.01 01.04.01.01.01 01.04.01.01 01.04.02.01.01 01.04.02.01.02 01.04.02.01 01.04.02.02.01 01.04.02.02.03 01.04.02.02 01.04.02.03.01 01.04.02.03.02 01.04.02.03.03 01.04.02.03 01.04.03.01.01 01.04.03.01 C.I.: ESBROSSADES TREBALLS PREVIS CANONADES IMPULSI: MOVIMENT DE TERRES CANONADES IMPULSI: CANONADES I PECES ESPECIALS CANONADES IMPULSI: VALVULERIA CANONADES IMPULSI: PERICONS CANONADES IMPULSI : ANCORATGES C.I.:CANONADES IMPULSI CONNEXI REG A: MOVIMENT DE TERRES CONNEXI REG A: CANONADES I PECES ESPECIALS CONNEXI REG A: ANCORATGES OBRES DE CONNEXI:E.B. - REG PIS A CONNEXI REG B: MOVIMENT DE TERRES CONNEXI REG B: CANONADES I PECES ESPECIALS CONNEXI REG B: ANCORATGES OBRES DE CONNEXI:E.B. - REG PIS B CONNEXI REG C: MOVIMENT DE TERRES CONNEXI REG C: CANONADES I PECES ESPECIALS CONNEXI REG C: ANCORATGES OBRES DE CONNEXI:E.B. - REG PIS C CALDERINS PIS A: MOVIMENT DE TERRES CALDERINS PIS A: VALVULERIA I CANONADES CALDERINS PIS A: BANCADES ANCORATGES OBRES DE CONNEXI:IMPULSI PIS A-CALDERINS CALDERINS PIS B: MOVIMENT DE TERRES CALDERINS PIS B: VALVULERIA I CANONADES CALDERINS PIS B: BANCADES I ANCORATGES OBRES DE CONNEXI:IMPULSI PIS B-CALDERINS DESGUAS IMPULSI: MOVIMENT DE TERRES DESGUAS IMPULSI: CANONADES I PECES ESPECIALS DESGUASS IMPULSI:VALVULERIA DESGUASS IMPULSI:PERICONS DESGUASS IMPULSI: ANCORATGES C.I.: DESGUASS IMPULSI I BASSES BASSA A: ESBROSSADA TREBALLS PREVIS EXCAVACIONS TERRAPLENS BASSA A.MOVIMENTS DE TERRES BASSA A: DRENATGES INTERIORS DESGUASS DE DRENATGE BASSA A: DRENATGES BASSA A: LMINES BASSA A: ANCORATGES BASSA A; PRETIL CORONACI BASSA A:IMPERMEABILITZACIONS BASSA A: PRESA DE FONS BASSA A:PRESA DE FONS

Pg.:

2 3.527,97 3.527,97 68.070,14

NIVELL 5: ACTIVITAT Import ACTIVITAT 01.01.01.01.01 BASSA C:ESBROSSADES 45.342,20 OBRA ELEMENTAL ACTIVITAT ACTIVITAT OBRA ELEMENTAL ACTIVITAT ACTIVITAT OBRA ELEMENTAL ACTIVITAT ACTIVITAT ACTIVITAT OBRA ELEMENTAL ACTIVITAT OBRA ELEMENTAL ACTIVITAT ACTIVITAT OBRA ELEMENTAL ACTIVITAT ACTIVITAT OBRA ELEMENTAL ACTIVITAT OBRA ELEMENTAL ACTIVITAT ACTIVITAT ACTIVITAT ACTIVITAT OBRA ELEMENTAL ACTIVITAT ACTIVITAT ACTIVITAT ACTIVITAT ACTIVITAT ACTIVITAT OBRA ELEMENTAL ACTIVITAT ACTIVITAT OBRA ELEMENTAL ACTIVITAT ACTIVITAT ACTIVITAT ACTIVITAT ACTIVITAT OBRA ELEMENTAL ACTIVITAT ACTIVITAT OBRA ELEMENTAL 01.01.01.01 01.01.02.01.01 01.01.02.01.02 01.01.02.01 01.01.02.02.01 01.01.02.02.03 01.01.02.02 01.01.02.03.01 01.01.02.03.02 01.01.02.03.03 01.01.02.03 01.01.03.01.01 01.01.03.01 01.01.03.02.01 01.01.03.02.02 01.01.03.02 01.01.04.01.01 01.01.04.01.02 01.01.04.01 01.02.01.01.01 01.02.01.01 01.02.02.01.01 01.02.02.01.02 01.02.02.01.03 01.02.02.01.04 01.02.02.01 01.02.02.02.01 01.02.02.02.03 01.02.02.02.04 01.02.02.02.05 01.02.02.02.06 01.02.02.02.07 01.02.02.02 01.02.03.01.01 01.02.03.01.02 01.02.03.01 01.02.03.02.01 01.02.03.02.03 01.02.03.02.04 01.02.03.02.05 01.02.03.02.08 01.02.03.02 01.02.04.04.03 01.02.04.04.04 01.02.04.04 BASSA C:TREBALLS PREVIS BASSA C: EXCAVACIONS BASSA C: TERRAPLENS BASSA C: MOVIMENTS DE TERRES BASSA C: DRENATGES DE FONS BASSA C: DESGUS DE DRENATGE BASSA C: DRENATGES BASSA C: LAMINES BASSA C: ANCORATGES BASSA C: CORONACI BASSA C: IMPERMEABILITZACIONS BASSA C: OBRA D'ENTRADA BASSA C: OBRA D'ENTRADA BASSA C: PRESA DE FONS BASSA C: SOBREEIXIDOR BASSA C: OBRA DE SORTIDA BASSA C: DRENATGE SUPERFICIAL BASSA C: ACABATS BASSA C:DRENATGE SUPERFICIAL I ACABATS E.B.:ESBROSSADA E.B.:TREBALLS PREVIS OBRA CIVIL: MOVIMENT DE TERRES OBRA CIVIL: ESTRUCTURES OBRA CIVIL: JUNTS OBRA CIVIL: ACABATS E.B.:OBRA CIVIL EQUIPS HIDROMECNICS: COMPORTES EQUIPS HIDROMECNICS: GRUPS DE BOMBEIG EQUIPS HIDROMECNICS: VALVULERIA EQUIPS HIDROMECNICS: CALDERERIA EQUIPS HIDROMECNICS: POLIPAST EQUIPS HIDROMECNICS: EQUIPS DE CONTROL E.B.:EQUIPS HIDROMECNICS E.CONTROL:MOVIMENT DE TERRES E.CONTROL: ESTRUCTURES E.CONTROL:OBRA CIVIL E.CONTROL: TANCAMENTS E.CONTROL: COBERTA E.CONTROL: PAVIMENTS E.CONTROL: REVESTIMENTS E.CONTROL: MOBILIARI I DECORACI E.CONTROL:ACABATS URBANITZACI: PAVIMENTACIONS URBANITZACI: ACABATS E.B.:URBANITZACI, ACCESOS I DESGUASSOS 45.342,20 1.159.384,52 2.906,84 1.162.291,36 49.402,35 12.500,51 61.902,86 431.231,96 16.555,48 22.642,95 470.430,39 40.001,79 40.001,79 93.764,46 8.253,92 102.018,38 25.309,90 12.993,53 38.303,43 260,40 260,40 33.903,09 294.759,55 2.171,49 5.833,83 336.667,96 31.555,99 302.258,00 79.219,08 56.605,08 17.377,65 12.648,37 499.664,17 662,74 39.864,21 40.526,95 3.627,38 3.938,27 19.203,00 2.524,26 3.000,00 32.292,91 30.783,51 25.124,93 55.908,44

346.421,37 65.619,00 10.245,99 20.559,71 510.916,21 1.784,35 5.637,50 6.995,27 14.417,12 2.542,64 12.690,15 6.995,27 22.228,06 46.942,81 15.574,28 6.995,27 69.512,36 167,82 59.702,56 3.263,39 63.133,77 288,94 62.034,21 1.935,48 64.258,63 768,16 5.502,41 8.249,30 2.176,48 1.159,32 17.855,67 18.765,18 18.765,18 97.539,55 49.962,18 147.501,73 13.558,72 6.020,13 19.578,85 156.785,37 7.338,59 12.136,63 176.260,59 5.552,99 5.552,99

euros

euros

PRESSUPOST DEL PROJECTE DEL REGADIU XERTA-SNIA. XARXA PRIMARIA. SECTOR 1

PRESSUPOST DEL PROJECTE DEL REGADIU XERTA-SNIA. XARXA PRIMARIA. SECTOR 1

RESUM DE PRESSUPOST
ACTIVITAT OBRA ELEMENTAL ACTIVITAT ACTIVITAT OBRA ELEMENTAL ACTIVITAT OBRA ELEMENTAL ACTIVITAT ACTIVITAT OBRA ELEMENTAL ACTIVITAT ACTIVITAT OBRA ELEMENTAL ACTIVITAT ACTIVITAT ACTIVITAT OBRA ELEMENTAL ACTIVITAT OBRA ELEMENTAL ACTIVITAT OBRA ELEMENTAL ACTIVITAT ACTIVITAT OBRA ELEMENTAL ACTIVITAT OBRA ELEMENTAL ACTIVITAT ACTIVITAT OBRA ELEMENTAL 01.04.03.02.01 01.04.03.02 01.04.05.01.01 01.04.05.01.02 01.04.05.01 01.05.01.01.01 01.05.01.01 01.05.02.01.01 01.05.02.01.02 01.05.02.01 01.05.02.02.01 01.05.02.02.03 01.05.02.02 01.05.02.03.01 01.05.02.03.02 01.05.02.03.03 01.05.02.03 01.05.03.01.01 01.05.03.01 01.05.03.02.01 01.05.03.02 01.05.05.01.01 01.05.05.01.02 01.05.05.01 01.08.01.01.01 01.08.01.01 01.09.09.01.01 01.09.09.01.02 01.09.09.01 BASSA A: SOBREEIXIDOR BASSA A: SOBREEIXIDOR BASSA A: DRENATGE SUPERFICIAL BASSA A: ACABATS BASSA A:DRENATGE SUPERFICIAL I ACABATS BASSA B: ESBROSSADA BASSA B:TREBALLS PREVIS BASSA B: EXCAVACIONS BASSA B: TERRAPLENS BASSA B:MOVIMENTS DE TERRES BASSA B: DRENATGES INTERIORS BASSA B: DESGUASS DE DRENATGE BASSA B:DRENATGES BASSA B: LMINES BASSA B: ANCORATGES BASSA B: PRETIL CORONACI BASSA B:IMPERMEABILITZACIONS BASSA B: PRESA DE FONS BASSA B:PRESA DE FONS BASSA B: SOBREEIXIDOR BASSA B: SOBREEIXIDOR BASSA B: DRENATGE SUPERFICIAL BASSA B: ACABATS BASSA B:DRENATGE SUPERFICIAL I ACABATS MESURES CORRECTORES MESURES CORRECTORES SEGURETAT I SALUT PARTIDES ALADES PARTIDES ALADES

Pg.:

3 6.769,57 6.769,57 7.727,50

RESUM DE PRESSUPOST
OBRA ELEMENTAL CAPITOL OBRA ELEMENTAL OBRA ELEMENTAL CAPITOL OBRA ELEMENTAL CAPITOL OBRA ELEMENTAL CAPITOL OBRA ELEMENTAL CAPITOL OBRA ELEMENTAL OBRA ELEMENTAL OBRA ELEMENTAL OBRA ELEMENTAL OBRA ELEMENTAL CAPITOL OBRA ELEMENTAL CAPITOL OBRA ELEMENTAL CAPITOL OBRA ELEMENTAL OBRA ELEMENTAL OBRA ELEMENTAL CAPITOL OBRA ELEMENTAL OBRA ELEMENTAL CAPITOL OBRA ELEMENTAL CAPITOL OBRA ELEMENTAL CAPITOL OBRA ELEMENTAL OBRA ELEMENTAL OBRA ELEMENTAL CAPITOL OBRA ELEMENTAL OBRA ELEMENTAL CAPITOL OBRA ELEMENTAL CAPITOL OBRA ELEMENTAL OBRA ELEMENTAL OBRA ELEMENTAL OBRA ELEMENTAL CAPITOL OBRA ELEMENTAL OBRA ELEMENTAL 01.02.02.02 01.02.02 01.02.03.01 01.02.03.02 01.02.03 01.02.04.04 01.02.04 01.03.01.01 01.03.01 01.03.02.01 01.03.02 01.03.04.01 01.03.04.02 01.03.04.03 01.03.04.04 01.03.04.05 01.03.04 01.03.05.01 01.03.05 01.04.01.01 01.04.01 01.04.02.01 01.04.02.02 01.04.02.03 01.04.02 01.04.03.01 01.04.03.02 01.04.03 01.04.05.01 01.04.05 01.05.01.01 01.05.01 01.05.02.01 01.05.02.02 01.05.02.03 01.05.02 01.05.03.01 01.05.03.02 01.05.03 01.05.05.01 01.05.05 01.06.01.01 01.06.01.02 01.06.01.03 01.06.01.04 01.06.01 01.06.02.01 01.06.02.02 E.B.:EQUIPS HIDROMECNICS E.B.: ESTACI DE BOMBAMENT E.CONTROL:OBRA CIVIL E.CONTROL:ACABATS E.B.:EDIFICI ELECTRIC I DE CONTROL E.B.:URBANITZACI, ACCESOS I DESGUASSOS E.B.:URBANITZACI, ACCESOS I DESGUASSOS TREBALLS PREVIS C.I.: TREBALLS PREVIS C.I.:CANONADES IMPULSI C.I.: CANONADES IMPULSI OBRES DE CONNEXI:E.B. - REG PIS A OBRES DE CONNEXI:E.B. - REG PIS B OBRES DE CONNEXI:E.B. - REG PIS C OBRES DE CONNEXI:IMPULSI PIS A-CALDERINS OBRES DE CONNEXI:IMPULSI PIS B-CALDERINS C.I.:OBRES DE CONNEXI C.I.: DESGUASS IMPULSI I BASSES C.I.:DESGUAS IMPULSI I BASSES TREBALLS PREVIS BASSA A:TREBALLS PREVIS BASSA A.MOVIMENTS DE TERRES BASSA A: DRENATGES BASSA A:IMPERMEABILITZACIONS BASSA A:MURS I SOLERA BASSA A:PRESA DE FONS BASSA A: SOBREEIXIDOR BASSA A:OBRES DE FBRICA BASSA A:DRENATGE SUPERFICIAL I ACABATS BASSA A:DRENATGE SUPERFICIAL I ACABATS BASSA B:TREBALLS PREVIS BASSA B:TREBALLS PREVIS BASSA B:MOVIMENTS DE TERRES BASSA B:DRENATGES BASSA B:IMPERMEABILITZACIONS BASSA B:MURS I SOLERA BASSA B:PRESA DE FONS BASSA B: SOBREEIXIDOR BASSA B:OBRES DE FBRICA BASSA B:DRENATGE SUPERFICIAL I ACABATS BASSA B: DRENATGE SUPERFICIAL I ACABATS VLVULERIA I ACCESSORIS EQUIPS CANONADES BY-PASS FILTRES FILTRATGE PIS A VLVULERIA I ACCESSORIS EQUIPS

Pg.:

499.664,17 836.332,13 40.526,95 32.292,91 72.819,86 55.908,44 55.908,44 3.527,97 3.527,97 510.916,21 510.916,21 14.417,12 22.228,06 69.512,36 63.133,77 64.258,63 233.549,94 17.855,67 17.855,67 18.765,18 18.765,18 147.501,73 19.578,85 176.260,59 343.341,17 5.552,99 6.769,57 12.322,56 28.575,71 28.575,71 36.422,93 36.422,93 535.223,71 29.850,19 313.019,76 878.093,66 6.459,39 6.939,45 13.398,84 45.026,03 45.026,03 15.112,28 43.594,30 6.781,80 1.543,61 67.031,99 20.513,89 75.469,24 euros

20.848,21 28.575,71 36.422,93 36.422,93 396.812,32 138.411,39 535.223,71 22.396,10 7.454,09 29.850,19 282.521,37 12.233,08 18.265,31 313.019,76 6.459,39 6.459,39 6.939,45 6.939,45 13.876,59 31.149,44 45.026,03 216.828,88 216.828,88 95.441,07 359.749,69 455.190,76

5.699.426,75 NIVELL 4: OBRA ELEMENTAL Import OBRA ELEMENTAL 01.01.01.01 BASSA C:TREBALLS PREVIS 45.342,20 CAPITOL OBRA ELEMENTAL OBRA ELEMENTAL OBRA ELEMENTAL CAPITOL OBRA ELEMENTAL OBRA ELEMENTAL CAPITOL OBRA ELEMENTAL CAPITOL OBRA ELEMENTAL CAPITOL OBRA ELEMENTAL 01.01.01 01.01.02.01 01.01.02.02 01.01.02.03 01.01.02 01.01.03.01 01.01.03.02 01.01.03 01.01.04.01 01.01.04 01.02.01.01 01.02.01 01.02.02.01 BASSA C :TREBALLS PREVIS BASSA C: MOVIMENTS DE TERRES BASSA C: DRENATGES BASSA C: IMPERMEABILITZACIONS BASSA C:MURS I SOLERA BASSA C: OBRA D'ENTRADA BASSA C: OBRA DE SORTIDA BASSA C:OBRES DE FABRICA BASSA C:DRENATGE SUPERFICIAL I ACABATS BASSA C:DRENATGE SUPERFICIAL I ACABATS E.B.:TREBALLS PREVIS E.B.:TREBALLS PREVIS E.B.:OBRA CIVIL 45.342,20 1.162.291,36 61.902,86 470.430,39 1.694.624,61 40.001,79 102.018,38 142.020,17 38.303,43 38.303,43 260,40 260,40 336.667,96

euros

PRESSUPOST DEL PROJECTE DEL REGADIU XERTA-SNIA. XARXA PRIMARIA. SECTOR 1

PRESSUPOST DEL PROJECTE DEL REGADIU XERTA-SNIA. XARXA PRIMARIA. SECTOR 1

RESUM DE PRESSUPOST
OBRA ELEMENTAL OBRA ELEMENTAL CAPITOL OBRA ELEMENTAL OBRA ELEMENTAL OBRA ELEMENTAL OBRA ELEMENTAL OBRA ELEMENTAL OBRA ELEMENTAL OBRA ELEMENTAL OBRA ELEMENTAL OBRA ELEMENTAL OBRA ELEMENTAL OBRA ELEMENTAL OBRA ELEMENTAL OBRA ELEMENTAL OBRA ELEMENTAL CAPITOL OBRA ELEMENTAL CAPITOL OBRA ELEMENTAL CAPITOL 01.06.02.03 01.06.02.04 01.06.02 01.07.01.01 01.07.01.02 01.07.01.03 01.07.01.04 01.07.01.05 01.07.01.06 01.07.01.07 01.07.01.08 01.07.01.09 01.07.01.10 01.07.01.11 01.07.01.12 01.07.01.13 01.07.01.15 01.07.01 01.08.01.01 01.08.01 01.09.09.01 01.09.09 CANONADES BY-PASS FILTRES FILTRATGE PIS B ESTACI TRANSFORMADORA MT I CELLES QUADRES I EQUIPS ELCTRICS BT DISTRIBUCI ELCTRICA ENLLUMENAT XARXA DE TERRES AREA XARXA DE TERRES ENTERRADA PARALLAMPS AUTOMATITZACI, COMANDAMENT I CONTROL INSTALLACI ELCTRICA BASSA A INSTALLACI AUTOMATITZACI BASSA A INSTALLACI ELCTRICA BASSA B INSTALLACI AUTOMATITZACI BASSA B DETECCI D'INCENDIS LAVABOS EDIFICI DE CONTROL ELECTRIFICACI I AUTOMATITZACI MESURES CORRECTORES MESURES CORRECTORES PARTIDES ALADES PARTIDES ALADES

Pg.:

RESUM DE PRESSUPOST
CAPITOL CAPITOL SUBOBRA CAPITOL CAPITOL SUBOBRA CAPITOL SUBOBRA CAPITOL SUBOBRA CAPITOL SUBOBRA 01.05.03 01.05.05 01.05 01.06.01 01.06.02 01.06 01.07.01 01.07 01.08.01 01.08 01.09.09 01.09 BASSA B:OBRES DE FBRICA BASSA B: DRENATGE SUPERFICIAL I ACABATS BASSA DE REGULACI BASSA PIS B FILTRATGE PIS A FILTRATGE PIS B EQUIPS DE FILTRATGE ELECTRIFICACI I AUTOMATITZACI ELECTRIFICACI I AUTOMATITZACI MESURES CORRECTORES MESURES CORRECTORES PARTIDES ALADES PARTIDES ALADES

Pg.:

15.749,45 1.543,61 113.276,19 170.962,24 227.108,15 84.311,40 5.981,45 9.861,69 4.604,04 4.324,89 163.517,87 4.226,11 8.645,68 4.226,11 8.840,77 4.683,45 3.813,08 705.106,93 216.828,88 216.828,88 455.190,76 455.190,76

13.398,84 45.026,03 972.941,46 67.031,99 113.276,19 180.308,18 705.106,93 705.106,93 216.828,88 216.828,88 455.190,76 455.190,76

6.584.841,86 NIVELL 2: SUBOBRA Import SUBOBRA 01.01 BASSA DE REGULACI BASSA PIS C 1.920.290,41 SUBOBRA SUBOBRA SUBOBRA SUBOBRA SUBOBRA SUBOBRA SUBOBRA SUBOBRA OBRA 01.02 01.03 01.04 01.05 01.06 01.07 01.08 01.09 01 ESTACI DE BOMBAMENT CANONADES D'IMPULSI I CONNEXI A XARXA DE REG BASSA DE REGULACI BASSA PIS A BASSA DE REGULACI BASSA PIS B EQUIPS DE FILTRATGE ELECTRIFICACI I AUTOMATITZACI MESURES CORRECTORES PARTIDES ALADES Pressupost MR-05919.1 965.320,83 765.849,79 403.004,62 972.941,46 180.308,18 705.106,93 216.828,88 455.190,76 6.584.841,86

6.584.841,86 NIVELL 3: CAPITOL Import CAPITOL 01.01.01 BASSA C :TREBALLS PREVIS 45.342,20 CAPITOL CAPITOL CAPITOL SUBOBRA CAPITOL CAPITOL CAPITOL CAPITOL SUBOBRA CAPITOL CAPITOL CAPITOL CAPITOL SUBOBRA CAPITOL CAPITOL CAPITOL CAPITOL SUBOBRA CAPITOL CAPITOL 01.01.02 01.01.03 01.01.04 01.01 01.02.01 01.02.02 01.02.03 01.02.04 01.02 01.03.01 01.03.02 01.03.04 01.03.05 01.03 01.04.01 01.04.02 01.04.03 01.04.05 01.04 01.05.01 01.05.02 BASSA C:MURS I SOLERA BASSA C:OBRES DE FABRICA BASSA C:DRENATGE SUPERFICIAL I ACABATS BASSA DE REGULACI BASSA PIS C E.B.:TREBALLS PREVIS E.B.: ESTACI DE BOMBAMENT E.B.:EDIFICI ELECTRIC I DE CONTROL E.B.:URBANITZACI, ACCESOS I DESGUASSOS ESTACI DE BOMBAMENT C.I.: TREBALLS PREVIS C.I.: CANONADES IMPULSI C.I.:OBRES DE CONNEXI C.I.:DESGUAS IMPULSI I BASSES CANONADES D'IMPULSI I CONNEXI A XARXA DE REG BASSA A:TREBALLS PREVIS BASSA A:MURS I SOLERA BASSA A:OBRES DE FBRICA BASSA A:DRENATGE SUPERFICIAL I ACABATS BASSA DE REGULACI BASSA PIS A BASSA B:TREBALLS PREVIS BASSA B:MURS I SOLERA 1.694.624,61 142.020,17 38.303,43 1.920.290,41 260,40 836.332,13 72.819,86 55.908,44 965.320,83 3.527,97 510.916,21 233.549,94 17.855,67 765.849,79 18.765,18 343.341,17 12.322,56 28.575,71 403.004,62 36.422,93 878.093,66 euros

6.584.841,86 NIVELL 1: OBRA Import OBRA 01 Pressupost MR-05919.1 6.584.841,86 6.584.841,86

euros

PRESSUPOST DEL PROJECTE DEL REGADIU XERTA-SNIA. XARXA PRIMARIA. SECTOR 1

PRESSUPOST D'EXECUCI PER CONTRACTE

PRESSUPOST D'EXECUCI MATERIAL .......................................................................... 13,00 % Despeses Generals SOBRE 6.584.841,86............................................................ 6,00 % Benefici Industrial SOBRE 6.584.841,86.................................................................

Pg.

6.584.841,86 856.029,44 395.090,51

Subtotal

7.835.961,81

16,00 % IVA SOBRE 7.835.961,81......................................................................................

1.253.753,89 9.089.715,70

TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE

Aquest pressupost d'execuci per contracte puja a

( NOU MILIONS VUITANTA-NOU MIL SET-CENTS QUINZE EUROS AMB SETANTA CENTIMS )

Barcelona, maig de 2007 Lenginyer autor del Projecte

Sgt: Eugenio Nadal i Reimat Enginyer agronom I.A.V.E.