• Embed Doc
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
UN MUSEU DE LA DIDÀCTICA PER A MENORCA
La insularitat i la llunyania dels centres de decisió política ha obligat sempre ala societat menorquina a intentar satisfer les necessitats i mancances a partir dels recursos propis, limitats per la realitat geogràfica de l'illa. Aquest fet hasuposat prendre iniciatives sovint agosarades. El fet insular emperò també haservit de pretext per aconseguir objectius que d'altra manera no s'haurienassolit. Un exemple d'això i que és l'objecte d'aquest article és el fet de comptar amb un Institut històric, entenent per tal un centre d'educació secundària creatal segle XIX a rel de la Llei Moyano de 1857, en una època en què gairebénomés existia un d'aquest centres per província. Aquest guany per l'illa és unexemple de tenacitat fregant la tossudesa de la societat maonesa en particular ien especial de la seva classe política.Aquesta societat era la mateixa que havia generat un grapat d'intel·lectualsil·lustrats a les acaballes del s.XVIII i principis del segle XIX, que havia construïtun teatre d'òpera al 1829 i què a partir de mitjans de segle iniciaria un procésd'industrialització a petita escala només comparable salvant les distàncies, alde Catalunya i per descomptat sense paral·lels a la resta de l'arxipèlag i d'illesde la Mediterrània.L'Escola de Nàutica primer al 1855 i l'Institut d'Ensenyament Secundari desprésal 1864 representen la faceta educadora d'aquest mateix esperit de modernitatquè després es completaria amb l'aparició a l'illa de varis exemples d'escolesmodernes en la línia de Ferrer i Guàrdia. La dependència primer de l'InstitutBalear amb seu a Palma, i de la Universitat de Barcelona després, ubica elnostre centre en la xarxa educadora més general.Avui en dia de tot això gairebé només en queda el record i el llegat en forma depatrimoni. Pel que fa a l'antiga Escola de Nàutica i al primer Centre d'EducacióSecundària de l'illa n'és l'hereu l'IES Joan Ramis i Ramis, que conserva unapart important d'aquest llegat en forma de material escolar, biblioteca i arxiu.Arribam ara al punt central d'aquest escrit: la necessitat de comptar a l'illa engeneral i a Maó en particular amb un Museu de la Didàctica, un espai a on espugui conservar, exposar i aprofitar tot aquest material en les condicionsadients a aquest tipus de patrimoni, que cal recordar-ho, és fràgil des d'un puntde vista material.Els arguments que sostenen aquesta demanda són molts i ben evidents. Lamateixa trajectòria històrica esbossada abans n'és un, però no l'únic. Un anàlisides del present il·lustra molt bé la petició. Per una banda, cal recordar queaquest problema no és exclusiu d'aquest centre. Si més no és un problemacompartit amb tota la resta d'Instituts històrics i amb els centres que per la sevaantiguitat han generat aquest tipus de patrimoni.La societat en general i la seua classe potica en particular s’ha anatsensibilitzant respecte de l’existència d’aquest patrimoni i la necessitat deconservar-lo i difondre-ho. L’aparició de múltiples iniciatives de creació de
 
museus d’aquest tipus a vàries comunitats, la implicació directa del ConsellEscolar de l’Estat i la més recent iniciativa parlamentària del Grup Socialista depresentar una Proposició no de Llei sobre la protecció del patrimoni educatiu,en són proves fefaents.Un espai que pogués reunir en les condicions de conservació, exposició iaccessibilitat adequades la part històrica de l’arxiu, biblioteca i gabinetsdidàctics del fons del nostre institut seria un actiu cultural més a afegir alpatrimoni cultural de Maó i per extensió, de Menorca, i reforçaria la xarxa demuseus de l’illa i la pertinença de Maó i de Ciutadella al moviment de ciutatseducadores, iniciat a Barcelona al 1990 amb el primer Congrés de l’AssociacióInternacional de Ciutats Educadores, associació de la que avui en dia enformen part centenars de ciutats de tot el món.La responsabilitat d’endegar aquesta iniciativa recau des del nostre punt devista en el Govern Balear, administració competent en l’àmbit de l’educació enla nostra comunitat, del Consell Insular de Menorca i també de manera moltespecial de l’Ajuntament de Maó, responsable de la creació del centre al segleXIX.Desaparegut ja l’esperit centralitzador d’altres èpoques i entenent què elpatrimoni ha de romandre en el sí de la societat que l’ha generat, però assuminttambé la necessitat i conveniència de donar-li el màxim de difusió possible, calplantejar-se quin esquema organitzatiu pot ser el més adient en el cas delpatrimoni didàctic de Balears. La iniciativa de creació de l’AMEIB (Arxiu i Museude l’Educació de les Illes Balears) ignora una vegada més la realitat física de lanostra Comunitat ja que no respon a un esquema descentralitzat i per tant noarticula la seva relació amb els instituts i altres centres d’educació amb caràcter d’històrics existents a les illes i es limita a focalitzar en un organisme amb unaseu física a Mallorca la demanda d’actuació generada per aquest tipus depatrimoni.Per altra banda, les TIC permeten avui en dia la creació de museus virtuals através dels quals qualsevol persona pot visitar les seves col·leccions sensehaver de desplaçar-se ni desplaçar els objectes.Observant el que s’ha fet ja arreu de l’Estat la iniciativa més interessant des delpunt de vista d’aplicació pràctica al nostre cas seria la gallega. El MUPEGA(Museo Pedagóxico de Galicia) és una institució que a primera vista potsemblar similar a l’AMEIB, ja que compta amb unes instal·lacions en una seufísica, museu, arxiu, etc. La gran diferència és que forma part del MUPEGA unaxarxa de centres adherits que compten amb el seu propi museu muntat a partir dels seus fons històrics.En conclusió, es constata la necessitat de crear a cada centre educatiu ambcategoria d’històric un espai a on conservar, catalogar, estudiar i posar a l’abastde la societat aquest patrimoni i de crear a nivell de la CAIB un instrument tipusel MUPEGA que podria coordinar activitats (confencies, exposicionstemporals); comptar amb una exposició virtual a través de la qual es podrienvisitar les col·leccions dels centres que formen la xarxa; donar suport tècnic als
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...