museus d’aquest tipus a vàries comunitats, la implicació directa del ConsellEscolar de l’Estat i la més recent iniciativa parlamentària del Grup Socialista depresentar una Proposició no de Llei sobre la protecció del patrimoni educatiu,en són proves fefaents.Un espai que pogués reunir en les condicions de conservació, exposició iaccessibilitat adequades la part històrica de l’arxiu, biblioteca i gabinetsdidàctics del fons del nostre institut seria un actiu cultural més a afegir alpatrimoni cultural de Maó i per extensió, de Menorca, i reforçaria la xarxa demuseus de l’illa i la pertinença de Maó i de Ciutadella al moviment de ciutatseducadores, iniciat a Barcelona al 1990 amb el primer Congrés de l’AssociacióInternacional de Ciutats Educadores, associació de la que avui en dia enformen part centenars de ciutats de tot el món.La responsabilitat d’endegar aquesta iniciativa recau des del nostre punt devista en el Govern Balear, administració competent en l’àmbit de l’educació enla nostra comunitat, del Consell Insular de Menorca i també de manera moltespecial de l’Ajuntament de Maó, responsable de la creació del centre al segleXIX.Desaparegut ja l’esperit centralitzador d’altres èpoques i entenent què elpatrimoni ha de romandre en el sí de la societat que l’ha generat, però assuminttambé la necessitat i conveniència de donar-li el màxim de difusió possible, calplantejar-se quin esquema organitzatiu pot ser el més adient en el cas delpatrimoni didàctic de Balears. La iniciativa de creació de l’AMEIB (Arxiu i Museude l’Educació de les Illes Balears) ignora una vegada més la realitat física de lanostra Comunitat ja que no respon a un esquema descentralitzat i per tant noarticula la seva relació amb els instituts i altres centres d’educació amb caràcter d’històrics existents a les illes i es limita a focalitzar en un organisme amb unaseu física a Mallorca la demanda d’actuació generada per aquest tipus depatrimoni.Per altra banda, les TIC permeten avui en dia la creació de museus virtuals através dels quals qualsevol persona pot visitar les seves col·leccions sensehaver de desplaçar-se ni desplaçar els objectes.Observant el que s’ha fet ja arreu de l’Estat la iniciativa més interessant des delpunt de vista d’aplicació pràctica al nostre cas seria la gallega. El MUPEGA(Museo Pedagóxico de Galicia) és una institució que a primera vista potsemblar similar a l’AMEIB, ja que compta amb unes instal·lacions en una seufísica, museu, arxiu, etc. La gran diferència és que forma part del MUPEGA unaxarxa de centres adherits que compten amb el seu propi museu muntat a partir dels seus fons històrics.En conclusió, es constata la necessitat de crear a cada centre educatiu ambcategoria d’històric un espai a on conservar, catalogar, estudiar i posar a l’abastde la societat aquest patrimoni i de crear a nivell de la CAIB un instrument tipusel MUPEGA que podria coordinar activitats (conferències, exposicionstemporals); comptar amb una exposició virtual a través de la qual es podrienvisitar les col·leccions dels centres que formen la xarxa; donar suport tècnic als
Leave a Comment