Un home de linterior La meva peresa La mandra que tinc aquests darrers dies es de les ms grosses que he patit al llarg

de la meva vida. Es, com us dira?, una manca dal per fer el mnim de qualsevol activitat per petita que sigui i, s clar, escriure un parell de ratlles sembla una muntanya ms grossa que lAconcagua, que t una alada respectable per damunt del nivell de la mar, all a Los Andes. Tal vegada mhe fet molt enfora per posar l exemple per es el primer que ha acudit al meu cap i aixins tal qual ho escric, sempre pensant que no tindreu en compte aquests desvariejos duna persona major com jo. B, ara que sembla el fil adreat, malgrat no sigui gaire, he de fer lesfor de continuar la tasca engegada per tal de dur-la al acabatall i per fer-ho he de deixar de banda altres qestions que no fan al que s el tema que jo mateix mhe proposat , s a dir la peresa que pateixo. Mirau que em dic un i altre cop, amb lintenci de allunyar la feblesa que sento i no em permet anar ms enll del portal de casa , Au! Anem, fora valent, endavant, que quan un vol, pot per la veritat s que no acaba de ser efectiva aquesta frase dnim perqu, a la vista dels resultats obtinguts, no ha esperonat el meu esperit de cap manera i heu de creure que aquesta apata de les darreres setmanes fan que em senti preocupat, amb la sensaci de sentir-me quasi com un trasto que ja no serveix per res, com una joguina amb la corda rompuda que queda arraconada perqu ja no pot fer el que feia pel goig de qui lemprava. Us he de dir que la situaci es nova per jo perqu hi ha hagut moments a la meva vida de dolce far niente per sempre com esbarjo i no com s a hores dara que, com aquell que du, el donar una passa sembla per jo la feina de moure cel i terra, amb el que suposa desfor afegit quan les prpies forces van de retirada de mica en mica per sense aturar-se. Si, em trobo com dintre dun clot, a ms fosc, i lnica sortida s pel coll del forat i no tinc ni cordes ni escales i molt menys hi ha fora qualcu que pugui sentir els meus crits esgarrifadors, si es que encara tinc leima de poder cridar. Sembla un poc exagerat per heu de creure que hi ha moments que els pensaments em juguem aquestes males passades i per tal de fugir-ne el millor remei que he trobat fins ara s el damollar-los en les lletres que escric i daquesta manera sen van del meu interior fent que a mesura que van creixent les paraules al davant dels meus ulls van mancant els meus mals de cap produts a rel de la mandra que menvolta i, sense cap dubte penso ara, s deguda ms al que membolico i que no hi ha motius tangibles ms enll del quatre raonaments paralitzants que soc capa de filar al meu cervell una mica trencat a aquestes alades de la vida. Reconec que ara, desprs del que he amollat a aquest paper, em trobo millor, que era per jo necessari buidar el que duia dintre i que lestat dnim ha passat destar sota zero a tenir una temperatura de tardor agradable, el que fer, i aqu no tinc cap dubte, tornar al meu sser a lactivitat. Com s clar activitat dacord amb les meves condicions i circumstncies que, obviament, no son les duna persona a la primavera de la seva vida, per si per superar de totes totes, sense oblidar el patiment daquests dies, el forat a on mhava ficat. Per jo servir de lli per no tornar a un estat versemblant i malgrat no pugui garantir que al futur no succeir des de ja el meu plantejament s de fer tot el sigui per tal devitar altra ensopegada daquest estil.