• Embed Doc
  • Copy Link
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
 Í N D E  X
 p à g .  2  i  3 S i s t e m a  f i n a n c e r p à g .  4  i  5 C r i s i  e n e r g  è t i c a p à g .  6  i  7 C r i s i  a l i m e n t à r i a p à g .  8 B a n c a  i  t r a n s n a c i o n a l s p à g .  9 B a n c a  i  s i s t e m a  j u d i c i a l p à g .  1 0  i  1 1 A c c i ó  d i r e c t a  f i n a n c e r a p à g .  1 2 B a n c a  i  p a r t i t s  p o l í t i c s p à g .  1 3 B a n c a  i  m a s s  m e d i a p à g .  1 4  a  1 9 M o v i m e n t s  s o c i a l s p à g .  2 0 L e s  c a r e s  o c u l t e s  d e l  p o d e r
www.17-s.info
200.000
exemplars
NÚMEROÚNIC
Publicació gratuïta per sobreviure a les turbulències econòmiques
 D i m e c r e s  1  7  d e  s e t e m b r e,  d e  2 1 : 5 0  a  2 2 h
 A P A G A D A  M U N D I A L 
 p e r q u è  r e s p i r i  e l  p l a n e t a
 i 
 C A S S O L A D A
 p e r  a t u r a r  e l  c r e i x  e m e n t  d e l s  b a n c s,  q u e  n o  é s  e l  n o s t r e...
 A P A G A  L A  L L U M,  N O  P A G U I S  E L S  D E U T E S  I  E N C É N  L A  C A S S O L A !
 D i v e n d r e s  1 9  d e  s e t e m b r e  a  l e s  2 0 h d a v a n t  l a  p l a ç a  d e  l ’ a j u n t a m e n t  d e l  t e u  p o b l e  o  c i u t a t
 C O M P A R  T E I  X   L A   T E  V A  I N D I G N A C I Ó  A M B  L A  G E N  T
  P o t s  p o r t a r  p a n c a r t e s,  c a s s o  l e s,   i n s t r u m e n t s,  f o c s  a r t  i f  i c  i a  l s...  e  l  q  u e  v u  l g  u  i s !
17
DESETEMBRE
2008
 D e s c o b r e i x  c o m  h o  f a n I  c o m  d o n a r - l i  l a  v o l t a
 [ p à g .  2  i  3 ] [ p
 
 à
 
 g .  1 0  i  1 1 ]  i  [
 
 p à g .  1 4  a  1 9 ]
També pots baixar-te el manifest a la web del 17-S i fer-lo córrer
S i  n o  e n t i e n d e s  e l  c a t a l á n  p u e d e s  e n c o n t r a r  l a  v e r s i ó n c a s t e l l a n a  e n  w w w .1 7 - s .i n f  o I f    y o u  d o n ’ t  s  p e a k  c a t a l a n   y o u  c a n  s e e  t h e  e n  g l i s h  v e r s i o n  a t  w w w .1 7 - s .i n f  o 
       N
      O
     M
       E
       T
             I
      R 
        E
        S
   ·
P
 
      Á
      S
     A
   M
     E
   A
   A
    L
   G
   U
   I
   E
  N
–
N
 O
E
M
 T
I
R
I 
S 
· 
P  
 A
S  
S  
A 
’      
M  
A  
A  
L   
G   
Ú    
–   
D    
O    
N     
’                           
T      
T      
H     
 R      
 O
 W
  A
  W
  A
  Y
·   
   G
  I  
  V
   E
    A
   N
   Y
    O
   N
   E
        –
    N
     O
    E
      M
     T
   I
     R
   I
    S
           ·
     P
    A
     S
     S
     A
         '
     M
     A
      A
     L
      G
       Ú
     –
w w w .1 7 - s .i n f  o 
 
2
||Enric Duran
F
a ja més d'un any que la crisi finance-ra és notícia. Des que va esclatar aEstats Units amb el nom de crisi
 sub- prime
, s'ha publicat molt, explicantamb més o menys precisió i encert,com s'ha produït aquesta crisi en els aspectesmés concrets. El que no s'ha explicat tant, i encap cas en mitjans de comunicació massius, éscom la necessitat de creixement exponencialque té l'actual sistema financer és la causa defons de la bombolla especulativa, i per tant de lapròpia crisi, a més de tenir una relació directaamb les crisis energètica i alimentària. Aixídoncs, aprofitarem aquesta oportunitat d'arri-bar al públic per explicar no ja la crisi creditíciasinó el rerefons que fa que el sistema financeractual sigui una gran estafa per a la gent treba-lladora, alhora que representa un perill per a lasostenibilitat de la vida al nostre planeta.Entendrem així el paper que juguen els bancscom a principals responsables de tot plegat.
HISTÒRIA DE LA CREACIÓ DE DINERS
L'origen del negoci bancari ens remunta a quanl'or era el diner real i, com a tal, el guardava l'or-febre en el seu magatzem. Com que l'or eramolt pesat i incòmode de moure, els diners encirculació eren participacions d'aquest dinermetàl·lic. Un dia, l'orfebre va pensar que podiacobrar interès pel préstec d'aquestes participa-cions i per compensar-ho va començar a pagarun interès menor als dipositaris d'aquest or. Així es va iniciar a Europa el negoci bancari. Aquest sistema tenia el problema que lapossibilitat de prestar diners estava claramentlimitada per la quantitat d'or en circulació; lla-vors, els orfebres, ja convertits en banquers,van inventar el sistema de reserva fraccionària,que consisteix en què només hi ha en reservauna part del que realment es presta. O, ditd'una altra manera, a partir d'un diner real escrea diner del no res en una proporció que,tenint en compte que no tothom retirarà elsseus diners alhora, mai no posa en dificultatsels banquers a l'hora de retornar dipòsits. Aquesta proporció acostumava a ser del 10 %,és a dir, 10 unitats en circulació per cada uni-tat real d'or existent a la reserva. Aquest augment del diner en circulacióva afavorir l'expansió comercial al món i, uncop coneguda pels estats, en lloc de prohibir-se,es va regular. Per controlar el risc que això sig-nificava si se sabia que no hi havia diners perretornar a tothom, es va crear el sistema debancs centrals, que disposarien de reserves d'oraddicionals per poder prestar als bancs enmoments de crisi.
LA CREACIÓ DE DINERSA L'ACTUALITAT
 Amb el temps, el sistema de bancs centrals i re-serva fraccionària s'ha convertit en dominant almón; l'or que garantia el diner en circulació vaanar minvant fins que el1971 es va fer desaparèixerel patró or. És a dir, es vadeixar d'usar l'or com abase real del diner.Tot i canviar aquestaspecte fonamental delsistema monetari, elsbancs centrals i el siste-ma de reserva fraccionà-ria van continuar, peròamb unes reserves que consistien només enanotacions bancàries creades en algun momentpels bancs centrals. Aquestes reserves significa-ven diners però no estaven garantides per capdiner que tingués una base material. Això can-vià completament la naturalesa del diner; tot elque tenim actualment en circulació surt del nores i per tant és un pur contracte, que només tévalor perquè tothom n'hi dóna.El diner que es crea avui dia, es creabàsicament a partir de préstecs, és a dir enforma de deute, ja sigui públic, comercial,extern o de particulars. I no només això, sinóque quan es retornen els deutes, aquest dinerdesapareix, de manera que així el sistemafinancer disposa d'unaeina per ampliar o reduirel diner en circulació.Els diners els creenels bancs centrals i elsbancs privats. Només en-treel 3 i el 5% delsdiners en circulació hanestat creats pels bancscentrals, la resta elscreen els bancs privats através dels crèdits així com (i cada vegadamés) a través de complexos sistemes d'espe-culació financera. Avui en dia, la creació de diner nomésestà limitada per un reglament que indica enquines condicions poden prestar diners elsbancs i com han de fer quadrar les anotacionsen el seu balanç per fer-ho.En el cas de la Unió Europea, el reglamentque obliga als bancs amb el BCE (Banc CentralEuropeu), diu que han de tenir com a reservacom a mínim el 2 % del total dels diners; l'altre98% el poden prestar i invertir. Els diners dipo-sitats a un termini igual o superior a dos anysno estan afectats per aquesta norma, i es podeninvertir al 100%. Tot això es pot comprovar al'article 4 del Reglament (CE) nº 1745/2003(BCE/2003/9).
ELS ESTATS DAVANT LA CREACIÓPRIVADA DELS DINERS
Si el diner ja no és or (que era la justificacióamb què es va crear el sistema de la bancacomercial i els bancs centrals, com a responsa-bles de guardar l'or i convertir-lo en diner encirculació), com és que segueixen sent nomésels bancs els únics que poden crear diners? i perquè només ho fan en forma de deute que se'lsha de retornaramb interessos?
El 95% dels diners són
P
otser no us sorprendrà sentirque darrera de totes les gue-rres hi ha interessos de laindústria d'armament per a vendremés armes i embutxacar-se moltsdiners. La generació de necessitatson no n'hi havia és comuna atotes les pràctiques del capitalismeactual. Ja siguin armes, nous tele-visors, sistemes de videovigilànciao aparells elèctrics domèstics, sem-pre ens trobem amb importantsinteressos comercials al darrera.Més desconeguda pel granpúblic és la utilització de les gue-rres pel món de les finances. Labanca utilitza les guerres almenysde dues maneres fonamentals. Peruna banda, les astronòmiques des-peses econòmiques que genera unaguerra permeten al poder financerfer-se amb el domini dels països enlluita: aquests hauran d'estar-semolts i molts anys fent front aldeute extern contret, com històri-cament ha estat el cas deNicaragua, Filipinas, Nigeria,Camerun, Costa de Marfil i Zaire.D'altra banda les guerres en quèintervenen principals potències,com és el cas de EEUU, permetencrear una gran quantitat de dinersen forma de deute públic delsquals només se'n paguen interes-sos, i d'aquesta manera es dóna alsistema la liquidesa monetària quenecessita. La guerra d'Iraq ha per-mès als bancs d'EEUU crear 3bilions de dòlars des del seu inici. Aquest ha estat el cost de la gue-rra per EEUU i alhora és la quanti-tat en que ha augmentat el seudeute nacional en el mateix perío-de, que actualment és de prop de10 bilions de dòlars. Són unsdiners que no paguen els ciuta-dans nordamericans sinó els de totel món, a través de la inflació.
Avui en dia, la creació dediner només està limitadaper un reglament que indicaen quines condicions podenprestar diners els bancs
Guerres i finances
Els creen del no res a través dels crèdits però ens els fan tornar amb
Casa de la Moneda y Timbre, a Madrid
 
3
Dit d'una altra manera: per què els Estatshan de pagar interessos al seu banc central peraixí poder finançar la despesa pública, quan sóndiners que podrien crear directament els Estatsen el moment de realitzar aquestes despeses?Potser l'única resposta lògica que se'ns potacudir és que la banca és qui controla elsgoverns i no al revés, oi? A Mayer Rothschild, membre de la dinas-tia europea de banquers més poderosa, se'lrecorda per una cita que deia: “Deixeu-me eme-tre i controlar la creació del diner d'una nació iem serà igual qui en faci les lleis”.
ELS INTERESSOS I LA NECESSITATDEL CREIXEMENT EXPONENCIAL
Quan un banc concedeix un crèdit està creantel diner principal del crèdit, però no el dinercorresponent als interessos que el banc faràpagar al deutor durant la vida del préstec.Donat que tots els diners en circulació es creenen forma de deute amb interessos, podem con-cloure que el diner per tornar tots els interessosdel deute simplement no existeix.Llavors, com és que el sistema financer hasobreviscut tant de temps? Fonamentalmentper dues raons:
1.
Perquè es financia amb l'endeutamentcreixent, és a dir, que el diner en circulació had'anar augmentant constantment per tal que espuguin pagar els interessos dels deutes anteriorsi el sistema no col·lapsi. Això té a veure ambcom el sistema incita cada vegada més a tothomperquè s'endeuti, comen-çant per les personesamb hipoteques, préstecspersonals fàcils i ràpids,targetes de crèdit; peròtambé les empreses i elsestats. Parlem per tant decreixement exponencial,de l'economia i de l'espolidels recursos naturals delplaneta.
2.
Perquè hi ha qui no retorna el dinerprincipal dels deutes i només en paga l'interès. Aquest és el cas dels deutes públics dels estatsmés poderosos, o de diverses empreses i insti-tucions poderoses que tenen unes condicionsprivilegiades; o probablement també per totesles figures tipus pòlisses i targetes de crèdit, enles quals tampoc es retorna el diner principal iel contracte s'acostuma a renovar any rera anyde manera indefinida.En tot cas, això ens pot fer entendre finsa quin punt el sistema financer necessita undeute en augment, i com pot arribar a estar derelacionat l'augment de les hipoteques i delscrèdits al consum amb el manteniment del sis-tema financer actual.Per tant, dins del context global, tothomestà endeutat, i la diferència només es trobaentre els que han de tornar els deutes i els que no.
LA BANCA I LA BOMBOLLAIMMOBILIÀRIA
Si fa 15 anys era impensable que es concedísuna hipoteca a més de 15 o 20 anys, aquestapossibilitat s'ha doblat expressament, des delsbancs i caixes, fins als 35 i 40 anys d'hipotecaactuals. Amb aquesta acció tan simple i alhoraperversa, la banca ha facilitat i provocat l'enca-riment dels habitatges, ja que augmentant lacapacitat d'endeutament de les persones ha fetcréixer els preus que tenim capacitat de pagar. Això ha beneficiat la banca perquè, ambles hipoteques, ha pogut crear diner i cobrarinteressos en una quantia molt alta i amb uníndex de morositat mí-nim, gràcies a la caracte-rística de necessitat bàsi-ca de l’habitatge. Ambl'augment de preus, haprovocat el creixementdesorbitat dels beneficisde les principals cons-tructores i immobiliàriesde l'Estat i així dels seuspropis beneficis, ja queprincipals accionistes de la majoria d'aquestesempreses són bancs i sobretot caixes.
LA INFLACIÓ COM A ROBATORISILENCIÓS DEL NOSTRE PODERADQUISITIU
En crear diner i cobrar interessos sobre aquest,els bancs estan creant inflació, és a dir, estanaugmentant la quantitat de diner disponiblesense augmentar al mateix temps la oferta debéns i serveis. Si augmentéssim la quantitat demoneda en circulació al doble sense augmentarla quantitat de productes en un mode equiva-lent, no ens convertiríem en el doble de rics, jaque, com que hi haurien els mateixos béns, elspreus també es doblarien. Aquesta sobrecreació d'un diner queestem obligats a utilitzar ens afecta a totes lespersones (siguem o no clients dels bancs), iquan aquest privilegi es manté en exclusiva perun grup d'institucions privades podem con-cloure que es tracta d'un robatori legal pel qualels diners perden valor en cada porció de tempsen què els tenim. Tot plegat significa una quan-titat robada immensa. A més, la inflació també serveix per a tan-car el cercle, ja que fa que els diners només tin-guin un lloc fàcil on refugiar-se de la pèrdua devalor i aquest lloc és un banc. Així les persones,i especialment les que estalvien, estem forçadesa protegir-nos de la devaluació buscant refugien un banc, el qual amb aquest nou ingréspodrà crear més diners i produir més inflaciófent que la roda no s'aturi. La inflació atrapa elsnostres diners en el sistema bancari i és elmillor incentiu que té per a captar dipositaris.Una de les conseqüències d'aquest procésés la despossessió que pateixen els jubilats. Lestreballadores retirades veuen com tot i haver tin-gut una vida sencera dedicada a la feina, al finalde la seva vida productiva es troben amb què laseva renda de jubilació els dóna un poder adqui-sitiu cada vegada més baix. Precisament a l'edaten què haurien de poder gaudir de tot l'esforç rea-litzat, resulta que és quan menys tenen.
EL ROBATORI FINANCEREN L'ÀMBIT INTERNACIONAL
El finançament també intervé dins del contextdels intercanvis econòmics internacionals, és adir de les importacions i de les exportacions dematèries primeres i productes manufacturats.Si un país té una balança de pagaments negati-va, és a dir que paga més pel que importa queno pas cobra pel que exporta, no podria com-prar tot el que voldria si no s'endeutés.El deute extern, per tant, és conseqüèn-cia del dèficit comercial de les empreses i elgovern d'un país en el seu balanç de paga-ments internacionals.Des de després de la segona guerra mundialaquest comerç internacional es fa bàsicament endòlars i des del 1971, en eliminar el patró or, laReserva Federal Americana (FED) té total lliber-tat per posar o deixar de posar en circulació elsdòlars que vulgui, ja que no ha de donar explica-cions a ningú ni demostrar cap garantia. I tresquarts del mateix per la banca privada d'EstatsUnits, amb l'únic límit de la fracció de reservaque ha de mantenir. Per tant, controlant la crea-ció de dòlars, una minoria financera (recordemque la FED és una entitat privada) controla elsvalors de les relacions econòmiques internacio-nals. D'aquesta manera EEUU pot comprar tot elque vulgui a fora, mentre que els altres païsoscontreuen deutes que han de pagar. Els podersinternacionals aprofiten aquest deute per obligarals països endeutats a assumir determinadespolítiques d'obertura de fronteres per a les mer-caderies i l'especulació financera, forçant així queels poderosos s'apropiïn de les seves produccionsi recursos naturals a preus irrisoris.El diner tal i com està concebut és unaeina a partir de la qual determinats podersfinancers s'apropien de tots els recursos natu-rals i humans del planeta.
CREIXEMENT INFINIT
VS
PLANETA FINIT
 Aquest sistema financer depèn de la concessió decada vegada més quantitat de diners en préstecs.Els préstecs es tradueixen finalment en impacteambiental, donat que la gent els demana percomprar-se un cotxe, per viatjar, per ampliar unaindústria o per construir cases, entre d'altresexemples. Podem veure, doncs, que aquest siste-ma de creixement de l'economia mitjançant elpréstec depèn de la conversió constant i creixentde recursos naturals en CO
2
i residus. I per tant,en un moment en què estem arribant als límitsdel creixement de la producció d'energia a causadel declivi del petroli i quan també s'apropen elslímits de moltes explotacions mineres, podemconcloure que aquest sistema creat fa més de 300anys en base al crèdit creixent no pot continuartal i com ara el coneixem. Aquesta reflexió coincideix amb una grancrisi financera global, així que ens atrevim apreguntar-nos: significa la crisi actual el fi delsistema financer basat en el creixement? ||
creats pels bancs privats
Enllaç
 
os de referència i per ampliar la informació
•
Capitalismo (financiero) global y guerra permanente. El dólar, wall street y la guerra contra Iraq.
Ramon Fdez Duran, Virus Editorial•
 El diner és deute.
Video animat sobre el funcionament del sistema monetari,pots trobar-lo en cercadors doblat al castellà:http://www.moneyasdebt.net• Documents, llibres i articles en relació a com funciona el sistema monetari ahttp://www.altruists.org/375• Un noticiari digital: una altra manera de pensar els fets econòmics ahttp://www.altereconomia.org• Fòrums de debat i aprenentage sobre la bombolla financera i immobiliària ahttp://www.burbuja.info
El diner tal i com estàconcebut és una eina a partirde la qual determinatspoders financers s'apropiende tots els recursos naturalsi humans del planeta
interessos
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...