SI VOLS REBRE AQUEST BUTLLET MENSUAL AL TEU CORREU ELECTRNIC ENVIANS UN CORREU

ABRIL de 2013 / Nm. 71 / Des del 2003

alternativabg@gmail.com

Alternativa Baix Gai

alternativaTORREDEMBARRA.blogspot.com / @lluissunye / Buscans al Facebook / alternativabg@gmail.com

LESCOLA MIRADES HA DE CONTINUAR!

LEscola Mirades es crea el 2006 amb el nom provisional de Torredembarra. La vila tenia llavors 14.044 habitants. Durant els 5 anys de crisi, la poblaci ha augmentat. Noms el darrer any la corba ha baixat. Per, atenci, en cap cas la poblaci sacosta als 14.000 habitants del 2006. Actualment, Torredembarra t 15.300 habitants. Lany que es crea lEscola Mirades Torredembarra va escolaritzar els xiquets i xiquetes nascuts el 2003. Aquell any nasqueren 148 infants. Levoluci posterior es mostra fora estable. El 2012 en van nixer 162. Aquest curs es preveuen matricular-ne 1 7 4 . L'any que es decideix tancar Mirades de manera progressiva, el 2011, la poblaci seguia augmentant. Curiosament, es va dir que la supressi del P3 de Mirades es produa per la disminuci de la poblaci. De totes maneres, al Consell Escolar Municipal de Torredembarra celebrat el desembre de 2011 es va deixar la porta oberta a rectificar aquesta decisi si la "tendncia de l'alumnat de P3 es capgira i tendeix a l'ala". No veiem cap motiu pel qual tancar lEscola Mirades. Sabem que una part dels nascuts a la Torre desprs no es matriculen a P3. Per tamb sabem que, a part dels nascuts a la vila, un nombre de futurs alumnes han nascut a fora. LEscola Mirades no es pot tancar: 1.- El nombre de naixements s fora estable malgrat la crisi econmica. La poblaci de Torredembarra ha augmentat en aquests anys de crisi (excepte el 2012). 2.- Tancar Mirades suposa augmentar les rtios de les altres escoles de manera preocupant. Fins i tot, s molt possible que shagi de triplicar alguna lnia. Aquest darrer extrem suposaria tornar a ubicar barracots a les escoles. 3.- El fet de repartir els alumnes de P3 que haurien danar a Mirades a altres escoles suposa que els seus germans que encara fan primria passaran a augmentar automticament tamb les rtios de primria dels altres tres centres educatius. Conclusi: Si es tanca Mirades no ser pas per manca dalumnes sin per una retallada ms dels governs neoliberals que estem patint, que estan donant milions deuros a la banca en detriment dels serveis pblics. Mirades demana un escola com pertoca, amb bones installacions, on lequip docent pugui desenvolupar el seu projecte educatiu. El repartiment de lalumnat per zones ajudar a acabar amb la concentraci d'alumnat de famlies immigrants. El representant de l'Alternativa Baix Gai va exposar aquests motius a la darrera reuni del Consell Escolar Municipal celebrada el 5 de mar de 2013.

EL REGLAMENT DE LAIGUA, AL SERVEI DE LEMPRESA QUE EL GESTIONA (I NO DELS CIUTADANS)

El mar de 2012 es van iniciar els trmits per redactar i aprovar els reglaments de l'aigua i el clavegueram. L'Alternativa Baix Gai desplega llavors un procs participatiu per tal de recollir les propostes de la ciutadania. Pensem que l'Ajuntament no ho fa i tampoc permet participar al Consell Municipal de Sostenibilitat. El novembre de 2012 es va aprovar el Reglament de l'Aigua i el Clavegueram. La proposta del govern municipal (CIU, PP i GIT) va rebre tamb el suport del PSC. ERC es va abstenir. Noms hi van votar en contra els regidors de l'Alternativa Baix Gai per laugment del 60% dels mnims obligatoris i per la voluntat expressa de l'empresa de voler fer negoci amb un servei bsic com s l'aigua. Davant dels augments injustificats dels consums mnims, l'Alternativa va posar damunt la taula la necessitat de crear un banc d'aigua no consumida (i s pagada!) per tal que sigui destinada a les famlies necessitades. Hem de pensar que s''ha augmentat un 60% els consums mnim de l'aigua. Encara que no la consumeixis, la pagues. El curis del cas s que l'equip de govern va emetre un comunicat que deia que hi hauria un 40% de descompte en la factura de l'aigua. Per no es va explicar que augmentaven els mnims. Dels 12 metres cbics d'abans s'ha passat als 20 metres cbics d'ara. Els ciutadans hem de pagar un munt d'aigua que no consumim i que l'empresa empra per tornar a fer negoci. D'un dret ciutad s'ha fet un negoci. El ple municipal del 17 de gener del 2013 va resoldre les allegacions presentades i va aprovar definitivament la modificaci del "Reglament del Servei de Provement d'Aigua Potable" i el "Reglament del Servei Municipal del Clavegueram". L'anunci d'aprovaci i els textos definitius es van publicar al Butllet Oficial de la Provncia de Tarragona (nmero 25, de 30 de gener del 2013). Els reglaments van entrar en vigor l'endem mateix. Cap de les nostres propostes va ser assumida en aquest document. Una de les coses que ms ens va sorprendre va ser la presncia, en la fase de redacci, d'un representant de l'empresa concessionria. EL REGLAMENT NO PREVEU CAP MESURA PALLIATIVA PER LES FAMLIES AFECTADES PER LA CRISI El Reglament de l'Aigua sembla, talment, redactat per l'empresa que gestiona l'aigua i no pas per l'administraci pblica que ha de vetllar pels serveis bsics dels ciutadans. Un dels punts absents s preveure que hi haur famlies que, temporalment, no tindran feina. En comptes d'incloure mesures per no deixar sense aigua a les famlies afectades per la crisi, el Reglament deix ben clar que es tallar sempre el subministrament en aquests casos. EL REGLAMENT ESPECIFICA MOLT B LES OBLIGACIONS DELS USUARIS I EN CANVI NO DNA DETALLS DE QUINA MANERA L'EMPRESA QUE GESTIONA EL SERVEI HA DE DEMANAR UNA NOVA TARIFA PER PODER AUTOFINANAR EL SERVEI Al captol II, article 5, punt del Reglament de l'Aigua especifica com a dret de l'empresa concessionria de la gesti del servei: "Disposar d'una tarifa i d'uns preus suficients per autofinanar el servei de subministrament. Quan l'equilibri financer pugui no produir-se, t dret a sollicitar una nova tarifa suficient o, si no n'hi ha, la corresponent compensaci econmica." L'Alternativa Baix Gai va proposar que l'entitat subministradora demostri, quan es doni aquest extrem, mitjanant un informe, que la gesti li resulta insostenible econmicament. Aquest informe hauria de registrar tots els detalls ingressos per tamb de despeses, incloent-hi les obres de millora, el consum d'aigua, el sou dels treballadors, el sou dels directius i els beneficis nets obtinguts per l'empresa durant aquells anys. L'Alternativa proposa tamb que aquests sous i beneficis es facin pblics de manera anual ja que es tracta d'un servei bsic municipal, encara que es gestioni de manera privada. Aquesta revisi de tarifes s'hauria de fer en una comissi on fossin representats tots els grups municipals. LA GESTI DE L'AIGUA S'HAURIA DE BASAR EN CRITERIS ECOLGICS I DE SERVEI BSIC L'aigua s un b escs. Les administracions pbliques han de vetllar pel consum mnim i evitar al mxim els consums desmesurats. La sobreexplotaci dels nostres aqfers va suposar la seva salinitzaci. El creixement urbanstic va crear una demanda sense precedents a la vila i al conjunt del Camp de Tarragona. D'uns anys en l'aigua que arriba a les cases prov del transvasament de l'Ebre. L'aigua s un servei bsic per la vida. Permet la supervivncia i la higiene. s un element imprescindible per la dignitat de les persones. Cal fomentar l's racional de l'aigua. Cal fomentar l'estalvi. Cal garantir el servei a totes les persones i empreses. EL REGLAMENT PREVEU PENALITZACIONS PER ALS USUARIS QUE DEFRAUDIN PER NO ESPECIFICA RES DEL POSSIBLE FRAU QUE PUGUI FER L'EMPRESA El Reglament de l'Aigua preveu que hi hagi usuaris que facin frau. Per a ells hi ha preparades una srie de mesures i penalitzacions. Per el Reglament de l'Aigua hauria de ser parcial. Hauria de preveure que en el futur l'empresa pugui defraudar als usuaris. Quines penalitzacions tindria? No ho posa! Imaginem-nos pel cas que ens cobren ms aigua de la que consumim... La paraula "frau" i les seves variants apareix 18 vegades al document. Totes elles hi sn per parlar del possible s illegal de l'aigua per part dels ciutadans. En cap ocasi apareix relacionada amb la prctica futura de l'empresa. Qui ha redactat aquest document? L'ALTERNATIVA PROPOSA QUE L'EMPRESA QUE GESTIONA L'AIGUA DESTINI L'1% DELS SEUS BENEFICIS A CAMPANYES D'ESTALVI D'AIGUA Aquesta proposta no va ser acceptada ni per l'empresa ni per l'equip de govern. A ms a ms, l'ABG proposa que el model tarifari s'adapti amb l'objectiu de fomentar les bones prctiques en el consum d'aigua.

EL RIU ARRIBA AL MOL DE CORTADES

El riu ja ha arribat al mol de Cortades, a Ardenya i ja ha recorregut 4 quilmetres. Ens envia la imatge i la informaci l'Hctor. Moltes grcies!

VOLS REBRE EL NOSTRE BUTLLET?

s gratut, l'enviem en pdf al teu correu electrnic. Surt un cop al mes. Tamb pots rebre un correu setmanal amb totes les novetats de la vila. Noms cal escriure a alternativabg@gmail.com

L'ALTERNATIVA BAIX GAI PROPOSA COBRAR UNA TAXA ALS BANCS PELS CAIXERS AUTOMTICS QUE TENEN A LES FAANES
Els bars paguen per tenir terrasses amb taules i els bancs, no. s una mesura que ja estan aplicant altres ajuntaments com per exemple Manresa (300 euros l'any), Sabadell (uns 200 euros l'any segons la zona), Figueres, el Masnou, Picanya, Berga, Carlet, Vic o Amposta. Aquesta mesura va nixer amb polmica perqu la part afectada ho va recrrer al TSJC. Aquest rgan, per, va donar la ra als ajuntaments l'any 2004. Esperem que CIU-PP-GIT hi estiguin dacord.

L'AJUNTAMENT COBRA 6 EUROS ALS JUBILATS PEL C E R T I F I C AT D'EMPADRONAMENT

LA PAR ENTREGA 724 RECURSOS

Desprs de lacord de la Plataforma dAfectats pel Radar amb lAjuntament, la PAR ha fet arribar 724 recursos. La preparaci ha estat una tasca difcil que ha demanat moltes hores de feina. Ara estem pendents que es convoqui el ple municipal per tal que es resolguin els recursos en bloc. Seguirem informant.

BON ARTICLE DEL JORDI SALVAT

El podeu llegir al seu blog (salvat.blogspot.com): "La junta dExtremadura demana dos anys de pres i 145.000 euros a un regidor de Torredembarra, en Llus Su, per un article que va penjar al seu blog lany 2008 en qu denunciava les balances fiscals i la solidaritat obligada de Catalunya cap a Extremadura i ho va illustrar amb una imatge que va trobar a Google...".

GEOGRAFIA DE LA CRISI

EL LLUS VA DECLARAR ALS JUTJATS DEL VENDRELL

Diversos vens de la Torre el van acompanyar. Va ser l1 de mar. L'advocat va poder desmuntar els arguments de les acusacions. El cas continua obert. Estem pensant de fer una marat musical per recollir diners per pagar els serveis jurdics. T'apuntes a cantar? De la roda de premsa vam tenir un ampli ress el divendres. Veieu l'Ara, per exemple. Els arguments estan fora ben explicats. Tac 12, per, s'equivoca. Evidentment no ho han fet expressament per no es veritat el que diu el locutor en comenar la notcia: "quan en un article va demanar apadrina un nen d'Extremadura". Aix s fals i s'ha de dir ben clar. L'article era una denncia sobre les balances fiscals i l'acudit que l'acompanyava era aix, un acudit! Per tant, fem el favor de no enredar la troca i dir les coses pel seu nom. Desmuntem els arguments de la caverna meditica i no caiguem en errors que poden confondre a la ciutadania. La resta de la notcia de Tac 12 est molt b. Hi podreu escoltar els arguments de l'advocat del Llus. Escolteu tamb el fragment d'ahir del Mn a Rac 1. Jordi Bast es posa les mans al cap amb aquest cas. La periodista que l'acompanya, per cert s'equivoca quan diu que el regidor "va dir irnicament adoptar un nen extremeny". Aix no s veritat. L'article era una cosa i l'acudit era un altre. De totes maneres el tall de veu s molt bo i els agram aquesta valentia i el seu suport.

LA PISCINA ES VA INAUGURAR EL NO A AQUESTS 2011... PRESSUPOSTOS!

DESEPESES A la premsa lalcalde afirma que baixen un 50% el preu del lloguers. El pressupost no ho reflecteix pas. Si es baixen els lloguers sallarga el temps que sestar pagant? O b el preu de compra tamb es redueix? Aquest mes de gener lajuntament ha pagat 522.000 euros de personal i 65.000 de productivitats i gratificacions. Parlem? Mirem quin percentatge del pressupost sens menja. Reforma del local llogat que semprar per a la policia local valdr 327.000 euros. Parlem? Aquest any hi haur una altra regidora amb dedicaci exclusiva? Per qu? INGRESSOS Preveuen pujar lIBI quan el preu de lhabitatge ha caigut en picat. Preveuen recaptar 35.000 euros en lexpedici de documents quan el 2012 es va preveure 12.800. Per qu? s licit cobrar a un pensionista per un paper com el certificat dempadronament? Puja la previsi dingressos per zona blava Es preveu recaptar 400.000 euros en multes No veiem al pressupost la taxa als caixers automtics que donen al carrer que ja apliquen altres municipis com Manresa (300 euros), Sabadell (uns 200 euros l'any segons la zona), Figueres, etc. No veiem al pressupost la taxa que altres ajuntaments apliquen a les empreses de telefonia mbil per tenir les seves antenes al municipi i fer negoci. No veiem al pressupost la taxa que es cobra a lautopista. LLEGIU EL TEXT SENCER AL NOSTRE BLOG.

REGLAMENT D'S DELS HORTS ECOLGICS

Els regidors de l'Alternativa Baix Gai van votar a favor del Reglament dels Horts Ecolgics per a jubilats perqu el resultat s correcte i s fruit d'un procs transparent i participatiu. Esperem que l'adjudicaci dels nous horts tamb ho sigui.

L'ALTERNATIVA PROPOSA QUE L'AJUNTAMENT DE TORREDEMBARRA PAGUI ELS SEUS IMPOSTOS A L'AGNCIA TRIBUTRIA CATALANA I NO PAS A L'ESTAT

MOLTA GENT DE TORREDEMBARRA I D'ALTAFULLA VA DONAR SUPORT AL LLUS ALS JUTJATS

El dia abans danar a declarar el Llus i amb el suport duna colla de vens van fer una roda de premsa.

LES NOSTRES PREGUNTES SOBRE L'EMPRESA MUNICIPAL

El ple del mes de mar havia de tractar la creaci d'una empresa municipal. Finalment no va passar a debat per un error de l'expedient. De totes maneres aqu deixem les nostres preguntes a l'aire per anar pensant. Ens diran que lempresa municipal podr deduir lIVA, lIRPF i agilitzar la gesti urbanstica... Per ens fa por locultisme en els mbits de la contractaci dempreses, personal i endeutament. Quina capacitat dendeutament tindr? Com s que no van optar per una empresa pblica en la gesti de laigua (si tants beneficis t)? Que no funciona lactual rea durbanisme? No se sap gestionar? Per qu es cobren productivitats? Volem una gesti pblica dels serveis bsics. No poden ser un negoci. Per aquesta operaci lligada a la gesti urbanstica no ens dna cap confiana. Quines decisions de lempresa passaran pel ple? Quin nivell de transparncia tindr? En els darrers anys lurbanisme a Torredembarra ha estat diniciativa privada... L'Ajuntament ha estat al seu servei. Quines obres tenen previstes fer amb aquesta empresa?

PER QUI HA DISSENYAT AQUESTA ZONA VERDA?

UNA VINTENA D'ARTISTES DONEN SUPORT AL LLUS

El passat 10 de mar es va organitzar una marat per ajudar a pagar els advocats del Llus que senfronta a una querella arran dun article que va escriure sobre les balances fiscals. Al llarg de la jornada vam poder escoltar canons, grups, solistes, rapsodes i autors torrencs o vinculats dalguna manera amb la vila. El Llus va adrear unes paraules dagrament a tots als assistents. Si voleu collaborar hem installat una guardiola solidria a lAuca Taverna, a la plaa de la Vila. Ms endevant el grup de suport t previst organitzar ms activitats solidries.

AQUESTA ENTRADA A LA VILA, DE LA POB LA, HA CAIGUT UNA PETITA CONSTRUCCI VEN IN T FA LLSTIMA DE VEURE AL LATERAL DE LA SNIA DE LA VILA

LES ANTENES DE TELEFONIA CONTINUEN SENSE REGULACI