• Embed Doc
  • Copy Link
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
17 de març de 2009 · Podem viure sense capitalisme!
.
1
 
Podem viure sense capitalisme! · 17 de març de 2009
2.
Podem viure sense capitalisme
Se n’han fet:
350.000
exemplars.220.000 en català, 130.000 en castellà. Aquesta publicació està sota llicenciaCreative Commons:Reconeixement - CompartirIgual(by-sa): Es permet qualsevol ús del’obra i de les seves possibles obres de-rivades, la distribució de les quals s’hade fer amb una llicència igual a la queregula l’obra.
Es una creació del Col·lectiu Crisi.
 Web:
http://www.17-s.info
Tel: +34935320215
Redacció:
Altea Gomez, Blai Dalmau,Enric Duran Giralt, Gina C.Fourier, Jordi Marí, Josep Cardona Cuesta,Kike Kayuco, Magda V. de Miles,Marta Font, Miguel Ganzo, Nuria Albet Torres, Robert Baro, RamonFerré, René Debordieu, Xavier Batlles iCol·lectiu Crisi
Edició:
Arkadi, Bruno Loth, emi, JordiMir Gassiot, Jou, KBruno, NataliaRomero Nuñez, Pere Gimenez Trias,Poleiro, Xevi Quirante SalesS’ha redactat de manera participativa.Les persones que trobareu vinculadesa cada pàgina han estat les coordina-dores o
primeres redactores dels ar-ticles, els quals han tingut a partird’aquí un procés col·lectiu.
Editorial índex
comic@podem.cat René Debordieu i Robert Baro
Còmic que recorda el contingut deCRISI al 17-S
2 ANÀLISI DE LA CRISI
Mentides i crisi informativa dels grans mitjans de comunicació3
Capitalisme, vaixell tocat i a la deriva
4
Declarem naufragada la propietat privada. És l’inicid’una nova era postcapitalista
5
 Abans de sortir del sistema defensa els teus drets:Contracte temporal en frau de llei
6 ALLIBERANT-NOS DE LA BANCA 
Vaga d’usuaris i usuàries de bancs
7
Deus diners al banc? Si no pagues seràs lliure
8
Torno de l’exili preventiu, per participar d’un movi-ment social cada cop més massiu.
9
Construïnt un sistema de banca ètica / Un movimentsocial que també és un banc
12CAP A L’ERA POSTCAPITALISTA 
Podem viure sense capitalisme
10-11
Cooperatives d’habitatge de cessió d’us / Xarxa contraels desnonaments
13
Les cooperatives integrals
14 AUTOGESTIONA LA TEVA VIDA 
De l’educació submisa a l’aprenentatge en llibertat
15
Passatemps d’educació ambiental, el joc de la crisi delcreixement
16
La salut no es un negoci, recuperem-ne el control
17
De baix a dalt, un pla organzatiu per ser el canvi quevolem
18 ALTRES CONVOCATÒRIES I PROJECTES
19 i 20 
De les pàgines 1 a 18, es tracta d’una publicació uni-tària, en que els diversos continguts estan vinculatsal títol de ‘Podem viure sense capitalisme’.Les pàgines 19 i 20, són a part del contingut en si dela publicació, incloen projectes i convocatòries a lesque hem volgut donar suport, però sense que hagind’estar necessàriament vinculades amb les estratègiesd’acció del Col·lectiu Crisi
.
 
17 de març de 2009 · Podem viure sense capitalisme!
.
3
René Debordieu, Kike Kayuco
L’actual situació de crisi deixa bena la vista la crisi dels mitjans infor-matius hegemònics i fa necessàriesaltres formes crítiques d’informar icomunicar-nos.
Els grans mitjans informatius s’han centrat encomunicar massivament els anuncis oficials deles mesures del Govern de Zapatero contra lacrisi. Tanmateix, aquestes mesures s’han demos-trat insuficients i el malestar social augmentacada dia que passa, fent urgents altres iniciati-ves i alternatives per sortir de la crisi. Amb tot,
els grans mitjans insisteixen en informar-nostotalitàriament del “Diari Oficial del Governenfront de la Crisi”
.El resultat d’aquest ordre informatiu és la cons-trucció d’un consens periodístic dependentd’una actualitat fixada per les accions protago-nitzades pels polítics (amb el duet PSOE-PPcom a actors principals), show mediàtic que sa-tura i alhora limita i manipula l’opinió pública.
Les conseqüències d’aquestes pràctiques pe-riodístiques són gravíssimes i fan clarament  visible la crisi dels grans mitjans informatiusi del sistema comunicatiu dominant.
Encomptes de qüestionar la gestió del Govern id’ajudar a la comprensió de com i per què s’haproduït la crisi, assenyalant responsables i pos-sibles canvis i alternatives al sistema, els mitjansrepresenten a diari una normalitat anodina,com si no hi passés res excepcionalment greu,en el que és l’última gran manipulació infor-mativa d’una indústria periodística que tendeixa reproduir i conservar aquest sistema en crisi.La crisi informativa dels grans mitjans es potdemostrar de diferents maneres. Per exemple,preguntant als responsables d’aquests mitjansper què van marginar als qui, amb indicisfiables, fa temps que pronosticaven l’arribadade la crisi. Com seguir tolerant una indústriainformativa que no ens alerta ni ens informade com, en realitat, estan anant les coses? Perquè no hi ha prou autocrítica col·lectiva per“no haver informat” de que, certament, esta-va tot molt malament?
Per què es van silen-ciar les denúncies persistents que alertavende les corrupcions polítiques i dels excessosespeculatius que estaven inflant la bombolla immobiliària fins a límits insuportables?
I, ésclar, finalment, va esclatar la bombolla; i ambella, bona part del que quedava de credibilitatals grans mitjans. S’ha de tenir en compte queels drets a comunicar i rebre “informació veraç”i d’“accés als mitjans públics” són pressupòsitsfonamentals per a un suposat estat de democrà-cia, que en aquestes condicions no ens podemcreure. Queda ben clar que aquests drets són,sistemàticament, violats i adulterats pel dominidel mercat comunicatiu pels grans grups em-presarials i per les decisions dels governants.Un altre símptoma de la crisi dels mitjans he-gemònics és la simplificació que s’ha fet de lacrisi; normalment, reduïda tan sols a “crisi fi-nancera”. Tanmateix, tenint en compte tots elsproblemes i les injustícies que genera el sistemacapitalista en els diferents àmbits de la vida,podria ser més adequat parlar, directament,de la crisi total del sistema. Però el Govern, encomptes d’impulsar canvis i alternatives reals aaquesta situació de crisi, s’està servint dels di-ners públics de tots i totes per a ajudar als bancsi prendre les “mesures pal·liatives” necessàriesperquè tot continuï igual (de malament) quesempre... I és que cal informar de que tot elsistema està endeutat, en mans de banquers, i elGovern i els grans inversors capitalistes neces-siten dels jocs especulatius bancaris per “reac-tivar l’economia”.
Per descomptat, els gransmitjans de comunicació, tan públics comprivats, també depenen dels bancs i estan lli-gats als engranatges del sistema,
situació quefa que es reprodueixi diàriament aquesta crisiinformativa insuportable.
crisinformativa@podem.cat René Debordieu, Redacció
 * Zapatero va assegurar que par-lar de crisi era “
puro catastrofis-mo” i que “en 2008 creceremosclaramente menos que en 2007,pero en 2009 ya existirán los fun-damentos para volver a crecer porencima del 2008”.
(El Economista,14/01/2008).Però ens trobem enmig d’unaprofunda recessió econòmica queestà fent història. El producteinterior brut (PIB) va créixer el2007 un 3,7%, però les estima-cions del creixement del PIB, encomptes de créixer per damunt del2008, han anat baixant successiva-ment, fins a una contracció del PIB del1,6%. Des del 2008, l’Ibex-35 s’ha deixatgairebé 7.000 punts en el parquet de laborsa (quasi la meitat del seu valor). Di-versos organismes a nivell mundial ja es-tan reconeixent que aquesta crisi és moltsuperior a la del 1929. Això significa queestem vivint una crisi sense parangó en lahistòria del capitalisme.* El Govern diu que
ha baixat el preude l’habitatge,
assolint
“un equilibriodeseado y esperado tras un largo perio-do en el que los precios no estaban ajus-tados a los precios reales”
. (A. Romero,Directora General de Arquitectura y Polí-tica de Vivienda, a El País 15/01/09).Però tot i que el preu de la compra-venda d’habitatges hagi baixat una mica,de cap manera és l’“equilibri desitjat i es-perat” per la majoria de la gent i encara va-len un ull de la cara. A més, s’ha de dir quemolta gent avui vivim de lloguer, i les ren-des no baixen, sinó tot el contrari: creixenmés i més (enguany han pujat el 4,3% al’Estat espanyol), fixant uns preus injustosi insuportables que vulneren el dret cons-titucional a gaudir d’un habitatge digne.* El Govern ha posat en marxa el seuPla E, “Plan de Estímulo de la Economíay del Empleo”,
invertint 11.000 milionsd’euros públics per finançar obres pú-bliques i per reflotar la indústria del’automoció.
(Font: Plan E).Però aquests 11.000 milions de totsi totes van a parar, en última instància, amans de grans empreses multinacionalsque, mirant només pel seu propi benefici,no dubten en acomiadar gent o presen-tar Expedients de Regulació d’Ocupació(EROs). El que tampoc ens diuen és quecontinuen apostant per un model de des-envolupament i transport que ja no ésviable a causa dels límits naturals del pla-neta.* El Govern ha donat avals a la banca de100.000 milions d’euros per tal de “resca-tar nuestro sistema financiero”, i així,
“respaldar la actividad económica”
. (ElMundo, 13/10/2008).Però no és de sentit comú voler rescatarun sistema financer que ha fet fallida i s’hademostrat injust i fet a mida per als exces-sos especulatius dels més rics i dels bancs.És aquest sistema financer el que ens haportat a la Crisi Total, i urgeixen canvis ialternatives econòmiques reals, ara i aquí.* El Secretari d’Estat d’Economia, Da-vid Vegara, diu que
“la inflación podría continuar bajando hasta tasas negativas,pero el Gobierno no espera una defla-ción”
, després d’anunciar-se el gener l’IPCmés baix en casi 40 anys. (El Economista,13/02/2009).Podríem preguntar-nos què entén elnostre secretari d’economia amb el terme“deflació”, que generalment es defineixcom a “una disminució generalitzada icontinuada del nivell general de preus del’economia” (Rafael Pampillón) i que és elmalson de qualsevol sistema econòmic, jaque genera més i més atur a causa del des-cens del consum.* Segons Zapatero,
“la solvencia delas familias españolas y de las empresas[…] garantiza la situación financiera denuestra economía”
. (ABC, 7/9/2007).Magnífica solvència la nostra, que hadisparat la quota de morositat dels bancsfins a fites insospitades. Caixa Catalunya jareconeix un 5,28%, la més a Espanya finsel moment. La consultora Oliver Wymanpreveu fins a un 8% de morositat a bancs icaixes espanyoles per a finals de 2009 (Eu-ropa Press, 11/02/2009). El Banc Centrald’Espanya, d’altra banda,eleva la previsiófins al 9%.
mentides@podem.cat 
Mentides!
 Aquelles que han reproduït els grans mitjans i no ens hem empassat
Crisi informativa dels grans mitjans decomunicació
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...