Salvador Espriu

Jordi Sarriera Rubn Snchez Jesutes El Clot

1. Esquema del dossier sobre la part terica. a) La vida dEspriu:

b) Lobra dEspriu:

c) La mitologia espriviana:

d) La temtica:

e) Tema nacional:

f) Primera histria dEsther:

2. Comentari d'un poema de Cementiri de Sinera i un altre de la resta de llibres (dossier de l'antologia) Cementiri de Sinera I Pels rials baixa el carro del sol, des de carenes de fonollars i vinyes que jo sempre recordo. Passejar per lordre de verds xiprers immbils damunt la mar tranquilla. En aquest es fa una primera descripci del que sembla un paisatge a la vora de la platja pel vespre. Menciona el xiprer, un arbre amb una forta simbologia funerria, contrari a la vinya, que es propi de la fertilitat i la bona vida, donant la sensaci dun pas de bons temps a etapes ms trgiques. II Quina petita ptria Encercla el cementiri! Aquesta mar, Sinera, turons de pins i vinya, pols de rials. No estimo

res ms, excepte lombra viatgera dun nvol. El lent record dels dies que sn passats per sempre. En el segon ja menciona el cementiri amb un to violent i amb un missatge de dolor i desgracia, una imatge que sembla tacar Sinera, referint-se a Arenys, nom que va inventar-se per evitar la censura daquella poca. Lescena del nvol i lestima que t per la seva ombra sembla indicar les seves illusions per recuperar una certa llibertat que es amagada. Per acabar, menciona al passat recent que li quedar marcat per sempre.

III Sense cap nom ni smbol, ran dels xiprers, dessota un poc de pols sorrenca, endurida de pluges. O que loratge escampi la cendra per les branques i els solcs dibuixadssims i la llum de Sinera. Claror dabril, de ptria que mor amb mi, quan miro els anys i el pas: viatge al llarg de lents crepuscles.

En aquest tercer torna a fer una descripci acurada dun primer paisatge, que sembla ser el cementiri per dins, amb un to trist que lenvolta en aquest dies de continues pluges. A continuaci desenvolupa una situaci en la que el temps domina el que queda de Sinera. Per acabar, retorna al to melanclic a lhora de mencionar a aquells que no estan ja vius per les conseqncies daquell dominador ja mencionat. XXV A la vora del mar. Tena una casa, el seu somni, a la vora del mar. Els ulls sabien tot el reps i lordre duna petita ptria.

Alta proa. Per lliures camins daigua, lesvelta barca que jo manava.

Com necessito contar-te la basarda que fa la pluja als vidres! Avui cau nit de fosca

damunt la meva casa.

Captiu del cntic, el meu esfor intil,

Les roques negres matrauen a naufragi.

qui pot guiar-me a lalba?

Saltant fins el quinz, en aquest pensa sobre la casa que tenia vora la platja. Desprs menciona la barca que ell capitanejava, explicant experincies en aquest i lamor que sentia pel seu petit pas. En lultima estrofa, es pot observar que esta repleta dun simbolisme abocat al perdre el rumb i el no sentit de la vida.

XXVI No lluito ms. Et deixo el sepulcre vastssim abans terra dels pares, somni, sentit. Em moro, perqu no s com viure. En aquest breu fragment el protagonista senfonsa i expressa la seva feblesa davant la vida, anant cam a la tomba. Es lamenta per no saber com viure en aquell mn. XXX Quan et deturis on el meu nom et crida, vulgues que dormi somniant mars en calma, la claror de Sinera. En el ltim poema es transmet un missatge demolidor per ser la culminaci del fracs a lhora dencarar aquell mn, la negaci de lacceptaci daquest i per tant al no tenir on tornar ni estar, veu clar que no pot viure all. La pell de brau XXX Diversos sn els homes i diverses les parles, i han convingut molts noms a un sol amor.

La vella i frgil plata esdev tarda parada en la claror damunt els camps. La terra, amb paranys de mil fines orelles, ha captivat els ocells de les canons de l'aire. S, comprn-la i fes-la teva, tamb, des de les oliveres, l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent: "Diverses sn les parles i diversos els homes, i convindran molts noms a un sol amor." En aquesta poesia tornen a sortir trets de la geografia de la zones. El to alegre i les referencies al que es un paisatge realment bonic dna a entendre la perfecta harmonia en la que es trobava. Tamb hi han trets del poema on es menciona la diversitat cultural, en quan a llenguatges i maneres de ser, i en la calma que es pot establir entre diferents homes. El fet de que entri lolivera es clau, ja que transmet un missatge de tipus div, on tot est en paus o en un gran estat de benestar. 3. Sobre Antgona: a) Redacta la histria de la famlia d'Antgona Laios, rei de Tebes, t descendncia amb Iocasta; per aquest fill, Edip, es desterrat per evitar lodi del du Apollo. Edip sobreviu i ms tard mata al seu pare en una batalla, sense saber que era ell. Es casa amb la seva Iocasta i tenen fills, Antigona, Ismene, Etocles i Polinices. Al ser desvelat tota la trama, Iocasta es penja i Edip es buida els ulls. Al morir el pare, Etocles i Polinices es van disputen el poder. Desterrat Polinices, va amb el seu oncle a planejar la venjana. En la batalla els dos moren per noms Etocles es reconegut com heroi i enterrat. En un intent dAntgona de enterrar laltre germ s condemnada pels crims. b) Quin s el tema i com es relaciona el contingut amb la situaci histrica del pas? La disputa entre dos germans pel poder s el tema que presenta Salvador Espriu en aquesta obra teatral plena de elements simblics amb referencies en lpoca que transcorre la seva vida. Els germans Etocles i Polinices, per exemple, poden ser interpretats com els dos bndols que es van enfrontar en la guerra civil, es a dir, que quan els presenten com a germans dun mateix pare, es refereixen que, encara ser dos pensaments diferents, ambds compartien el mateix origen i la mateixa terra. Quan un dels dos bndols acaba vencen laltre, es presenta el guanyador com a heroi, mentre que laltre queda marginat i completament abandonat, fins a lmits realment esgarrifosos. I

tot aquell que goss donar senyals de reconeixement al perdedor podria rebre severs cstigs.