Welcome to Scribd, the world's digital library. Read, publish, and share books and documents. See more
Download
Standard view
Full view
of .
Look up keyword
Like this
8Activity
0 of .
Results for:
No results containing your search query
P. 1
Filosofia - Kant

Filosofia - Kant

Ratings: (0)|Views: 100|Likes:
Published by Toni Crespi Tobeña

More info:

Published by: Toni Crespi Tobeña on Apr 07, 2013
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

04/10/2013

pdf

text

original

 
1.
Crítica de la raó pura
. Que puc saber?
Les reflexions plantejades a la CRP analitzen la possibilitat de que la metafísica siguiuna ciència. La metafísica per Kant és un coneixement els principis del qual no han de serpresos a partir de l
experiència. Es trobava entre dues posicions: el racionalisme dogmàtic il
empirisme escèptic.Kant no accepta ni el dogmatisme ni l
escepticisme i proposa una via intermèdia: elmètode crític. Aquest mètode suposa una crítica de la raó mateixa i tracta de determinar lapossibilitat de la ciència en general.Per saber si la ciència és possible, Kant analitza els diferents tipus de judicis:-
 
Analítics: El predicat es troba inclòs en el. No augmenten els nostres coneixements-
 
Sintètics: El predicat no es troba inclòs en el subjecte. Augmenten el nostreconeixement però no són necessaris-
 
 A priori 
: Independents de l
experiència i necessaris-
 
 A posteriori 
: Basats en l
experiència i no necessarisCom que segons Kant un judici per a que sigui científic ha d
augmentar els nostresconeixements i ha de ser necessari i universal, aquest ha de ser sintètic
a priori 
. Però com queaquets judicis
a priori 
han de ser independents de l
experiència, aquí apareix un altreproblema: en nosaltres hi ha d
haver alguna cosa independent de l
experiència.A partir d
aquí Kant afirma que rebem sensacions, però que a l
hora de conèixernosaltres els hi afegim
alguna cosa
per tal d
unificar-les o ordenar-les. Així doncs l
objecteque nosaltres coneixem és la unió de matèria i forma (
el que hi ha
i
el que hi afegim
).Aquestes formes fan possible el nostre coneixement i són formes
a priori 
(independents del
experiència, però no
anteriors
a ella com per exemple les idees innates)
2. Estètica transcendental.
- Sensibilitat: capacitat de percebre representacions dels objectes. Ens permet intuir el mónexterior.Segons Kant existeixen dos tipus de sensibilitat: la externa (per la qual representam al
espai els objectes externs a nosaltres) i la interna (per la qual intuïm el temps en els nostresestats psíquics). D
aquí extreim que l
espai i el temps no ens són donats en l
acte de conèixerles coses en sí mateixes, sinó que ens són donats per la sensibilitat. No són conceptes, sinóintuïcions pures.Aquí Kant introdueix la distinció entre fenomen (el que nosaltres coneixem) i noümen(la cosa en sí mateixa), ja que el que nosaltres coneixem no coincideix exactament amb la cosaen sí.Respecte a si les matemàtiques són possibles com a ciència, Kant responafirmativament, ja que estan compostes en judicis sintètics
a priori 
basats en les intuïcions del
espai i el temps. L
espai serveix a la geometria i el temps serveix a l
aritmètica.
 
2. Analítica transcendental
- Enteniment: facultat de pensar o jutjar l
objecte rebut a través de la intuïció empírica.Pensar o jutjar suposa l
ús de conceptes baix els quals s
ajunten els fenòmens, per tald
ordenar-los, ja que de per sí aquests es troben desordenats i són intel·ligibles. Hi ha dos tipusde conceptes: els empírics (generalitzacions a partir de l
experiència, necessàries per pensarperò no són suficients per construir judicis) i els
a priori 
(
donats
per l
enteniment, gràcies alsquals podem pensar i construir judicis basats en els fenòmens).Si bé la sensibilitat és receptiva i posseeix intuïcions, l
enteniment és actiu i no té
d’i
ntuïcions. La sensibilitat aporta el contingut del pensament (matèria) i l
enteniment aportal
estructura (forma).En l
enteniment trobam:-
 
Matèria: el fenomen (donat per la sensibilitat, que ja inclou les formes
a priori 
del
espai i el temps)-
 
Forma
a priori 
, donada per l
enteniment: les categoriesCal destacar que les categories només valen per unificar fenòmens i que només espoden aplicar a aquests i no als noümens o coses-en-sí. Cada categoria de l
entenimentestableix una forma de pensar la relació entre un subjecte i un predicat.Respecte a si la física és possible com a ciència, Kant afirma que sí. Si les lleis físiques esprenguessin de l
experiència, serien únicament probables, però les lleis físiques són impostes al
experiència per l
enteniment i són necessàries (
a priori 
).
3. Dialèctica transcendental.
- Raó: facultat suprema de la unificació del coneixement. La seua funció és reduir la varietatdels coneixements proporcionats per l
enteniment al menor nombre de principis (condicionsuniversals) amb la finalitat d
unificar al màxim aquests.La tendència de la raó és cercar judicis, lleis i hipòtesis cada vegada més generals queenglobin i expliquin el major nombre de coneixements proporcionats per l
enteniment. Cerca,en darrer terme, lo incondicionat: Ànima, Déu i Món.Aquestes tres idees permeten unificar tots els fenòmens que l
enteniment estructura através de les categories:-
 
El conjunt de fenòmens de la experiència interna s
unifica a través de l
idead
Ànima-
 
El conjunt de fenòmens de l
experiència externa s
unifica mitjançant l
idea de Món-
 
Ambdues es feres es redueixen en una a través de la idea de DéuPerò com que la raó únicament es la facultat d
unificar idees i no aplica cap forma
a priori 
i l
únic que fa és unificar en idees cada vega més generals els judicis, sense afegir-hi res.
 
Respecte a si la metafísica és possible com a ciència, Kant conclou que no, ja que la raóens impulsa a cercar principis cada vegada més generals per tal d
explicar el major nombre defenòmens. Mentre que aquesta recerca es trobi dins els límits de la experiència resulta útil iamplia els nostres coneixements, però cercant l
incondicionat solem transpassar els límitsmarcats per l
experiència. Això darrer és el que ens fa elaborar arguments falsos ocontradictoris i impossibilitat la metafísica com a ciència.
4. Filosofia moral de Kant
La raó humana té dos usos: un ús teòric que consisteix en conèixer i un pràctic queconsisteix en la determinació de la conducta humana. La raó en el seu ús pràctic no espreocupa del coneixement sinó de les lleis que regeixen el nostre comportament.Kant presenta una ètica
a priori 
, purament formal. Fonamenta l
ètica en la raó humanaeliminant el coneixement empíric i la persecució d
un fi. En la seua ètica apareix l
imperatiucategòric, que dirigeixen l
acció per sí mateixos i no perseguint alguna cosa.Segons Kant no hi ha res que sigui absolutament bo a excepció de la bona voluntat, jaque tant la intel·ligència, el valor o la fortuna són intrínsecament bons. Poden produir gransbeneficis però també es pot fer mal ús d
ells.La voluntat és bona quan s
obra d
acord al deure moral mateix, independentment delresultat de si acaba en èxit o fracàs. Tres maneres d
actuar respecte el deure:-
 
És possible actuar en contra del deure moral-
 
Podem actuar d
acord al deure però més per interès que per inclinació natural-
 
És possible actuar d
acord al deure moralLa diferència entre el segon i el tercer tipus de conducta és mínima, ja que calificamcom a morals aquelles accions que van a favor del deure moral (a vegades si la persona cercaun benefici no és evident).L
imperatiu categòric es pot formular de dues maneres:-
 
Segons la llei universal
no facis als altres el que no t
agradaria que et fessin a tú
 -
 
Formulació del fi en sí mateix: Obra de tal manera que empris la humanitat, tanten la teua persona com en qualsevol altre, com a un fi i no com a un mitjà.

You're Reading a Free Preview

Download
scribd
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->