Projecci
ó
internacional del cas catal
à
Reconec sense falsa mod
è
stia que he sentit una gran alegriaquan he trobat el meu assaig
Ciutadania de Catalunya
(2003) citaten el text d’una dissertaci
ó
en rus a la xarxa.
É
s el resum de la tesidoctoral del fil
ò
leg Bulat Niazovitx Khalitov (Kazan, 2006), realitzadaper al departament de dret i ci
è
ncia pol
í
tica de la universitat estatalde la rep
ú
blica aut
ò
noma del Tatarstan (Federaci
ó
russa), on aratreballa. Amb tot, m’ha costat saber-me avenir al fet que Khalitovconsideri el meu assaig –elaborat lluny de la recerca acad
è
mica-una font principal de la tesi, a partir d’all
ò
que es pot deduir de lalectura del seu article
Language as a Resource for Internal and International Activity of “Nations without States”: The case of Cata- lan
(2008).Khalitov s’ocupa de la llengua i de la pol
í
tica ling
üí
stica en elmarc de la teoria pol
í
tica. Malgrat el to moderat de l’especialista t
à
-tar, incorpora uns temes i una terminologia posats en circulaci
ó
odesenvolupats a casa nostra: conflicte ling
üí
stic, naci
ó
sense estat,guerra de la llengua, Pa
ï
sos Catalans, etc. Segons ell, en compara-ci
ó
amb el nacionalisme basc, la lluita per la llengua i per la identitatdels catalans
é
s m
é
s democr
à
tica i els m
è
todes dels seus simpatit-zants s
ó
n m
é
s civilitzats i sofisticats.En qualsevol cas, la seva aproximaci
ó
m’ha posat sobre lapista d'una comparaci
ó
, que fins ara m'havia passat inadvertida, en-tre el cas t
à
tar i el cas catal
à
.Els t
à
tars de Kazan s
ó
n el resultat de la barreja dels b
ú
lgarsdel Volga, convertits a l’Islam, amb pobles asi
à
tics. Els t
à
tars parlenuna llengua de la fam
í
lia turquesa. El Tatarstan viu embarcat en unacampanya de desrussificaci
ó
i promoci
ó
de la cultura pr
ò
pia d'en
çà
de la fi del sistema sovi
è
tic; cosa que aclareix, segurament, l'inter
è
sque senten per la nostra pol
í
tica ling
üí
stica. Els qui millor coneixenel seu cas s
ó
n especialistes universitaris nord-americans que col∙-laboren amb organitzacions interessades en la seguretat internacio-nal. Un informe de Dmitry Gorenburg, professor de la Universitat deHarvard, per al Programa sobre Noves Aproximacions a la Segure-tat Russa del Centre per a Estudis Estrat
è
gics i Internacionals(Washington) ens d
ó
na la clau de la comparaci
ó
entre el
ressorgi- ment o renaixement
de la llengua catalana –nosaltres en dir
í
em nor-malitzaci
ó
- i el frac
à
s amb qu
è
ha ensopegat la recuperaci
ó
de lallengua t
à
tara. No tinc cap dubte que un punt de vista extern al cascatal
à
ens mostrar
à
com ens veuen els assessors de pol
í
tiques in-
Leave a Comment