Welcome to Scribd. Sign in or start your free trial to enjoy unlimited e-books, audiobooks & documents.Find out more
Download
Standard view
Full view
of .
Look up keyword
Like this
2Activity
0 of .
Results for:
No results containing your search query
P. 1
classicisme.pdf

classicisme.pdf

Ratings: (0)|Views: 1,351|Likes:
Published by bielriera
classicisme
classicisme

More info:

Published by: bielriera on Apr 12, 2013
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

02/15/2014

pdf

text

original

 
 
La música en el Classicisme. (1750-1810 aprox.)
 1.- Introducció
El segle XVIII és el segle de la
Il·lustració,
un moviment cultural que creia en el paperdecisiu de la raó per a la consecució d'una societat més justa. Els seus ideals eren: l'educació, lallibertat d'expressió, la llibertat política, la tolerància religiosa i la fe en el progrés científic.Aquesta forma de pensament va ser acceptada com a pròpia per una classe social, la burgesiai es va convertir en el factor ideològic que més va contribuir a l'esclat de la
Revolució Francesa
(1789), que acabaria amb l'Antic Règim obrint el camí al món modern.Es produeix en el camp artístic una tornada als ideals de l'Antiguitat Clàssica: equilibri, harmonia,proporció, bellesa, claredat.L'ascensió de la burgesia a amplis sectors del poder econòmic i polític va tenir importantsconseqüències per a la música, destinada a aquesta nova classe social. Es va desenvolupar unamúsica que buscava per davant de tot la perfecció formal ( perfecció en l'estructura), la claredat. Elsmúsics que es van alliberar lentament dels seus aristocràtics patrons, van trobar en la burgesia unnou públic disposat a pagar per escoltar les seves obres i començarà a exercir el mecenatge demúsics, que en aquesta època tenien la consideració de servents.Teatres i orquestres públiques van proliferar per tota Europa, i la música va deixar de ser elprivilegi d'uns pocs.Es va assistir als primers passos de la popularització de l'art en general i de la música enparticular:
Va augmentar la música impresa destinada a afeccionats.
Es van escriure les primeres històries de la música.
Les primeres biografies de músics.
Comença el periodisme musical amb les crítiques dels concerts.Es buscarà una música universal i objectiva que no estigui limitada per les fronteresnacionals, una música noble i entretinguda, que sigui expressiva però dins d'uns límits, continguda,natural, despullada de complicacions tècniques, una música que pogués agradar immediatament aqualsevol oïdor sensible, una música vitalista i alegre.La música que mes s'apropa a aquests ideals es va escriure entre 1750 –1810 i els seusmestres van ser Joseph Haydn (1732-1809), Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) i Les primeresobres de Ludwig van Beethoven (1770-1827).
2.- Característiques de la Música del Classicisme.
a)En la melodia: En lloc de la tècnica del desenvolupament contínu del Barroc, amb melodiesd'estructura irregulars, llargues i molt ornamentadas, la melodia clàssica s'articula en frasesben diferenciades, amb una estructura clara, són curtes, regulars i simètriques ( frasecuadrada: frase de 8 compassos dividida en dues semifrases de 4 compassos), és a dir,dividides en parts amb igual nombre de compassos. Són melodies senzilles, fàcils d'apreciari recordar, amb una estructura molt clara i amb escassos ornaments.b)En el ritme: Enfront de l'esquema rítmic repetitiu del Barroc, el ritme clàssic és regular,senzill, més natural i variat perquè depèn de les melodies. Amb silencis intercalats com adescansos contrastants entre les diferents melodies.c)Desapareix el Baix Continu. Els instruments de vent es converteixen en el fonament sonor.1
 
La melodia destaca sobre un acompanyament harmònic realitzat pels instruments (sobretotels de vent), en lloc del baix continu.d)Augmenten els contrastos: de melodies, de ritmes, d'intensitats i de timbres. La intensitat nodepèn com en el Barroc del nombre d'instruments, s'utilitzen els contrastos expressius aforça de fort i piano però també sorgeixen els
canvis graduals d'intensitat
. Hi ha majoratenció als contrastos tímbrics, al so de cada instrument i la seva individualitat dins del'orquestra.e)Apareixen nous instruments, el clarinet, i el piano. Desapareix progressivament el clave.f)Es desenvolupa l'orquestra simfònica com una gran agrupació d'instruments composta perles quatre seccions instrumentals: la secció de corda, la secció de vent-fusta, la secció devent-metall i la de percussió. L'orquestra es convertirà en un dels mitjans d'expressió mésutilitzats.g)Gran desenvolupament de la música instrumental, que predomina sobre la vocal. Majorimportància de la música profana enfront de la religiosa.
3.- Formes instrumentals.
1.
Forma sonata
:La manera d'estructurar o organitzar el primer moviment de les peces es coneix amb elnom de “
forma sonata
”, ja que en un principi era utilitzada en les sonates, però després esva utilitzar en el primer moviment de moltes altres obres: concerts, simfonies... El primermoviment s'estructura en tres parts denominades: exposició, desenvolupament i reexposició.a) Exposició: El compositor presenta el material melòdic (temes A i B) sobre el qual esbasa tot el moviment. Normalment són dos temes o dos grups de temes que solen serfàcilment comprensibles i recordables. El primer tema està en la tonalitat principal del'obra sol ser més rítmic i enèrgic, i el segon està en una altra tonalitat i és més cantable imelòdic, entre ambdós sol haver-hi un enllaç anomenat pont. L'exposició sol repetir-seperquè quedi clar en l'oïdor el material del que parteix el compositor.b) Desenvolupament: És la part més lliure i creativa en la qual el compositor maneja totel material exposat elaborant totes les possibilitats musicals que ofereix.c) Reexposició: El compositor torna a exposar el material de l'exposició, presentant-hode manera lleugerament diferent. Finalment es tanca el moviment amb un breu fragmentconclusiu (coda).El primer moviment de la major part de la música de cambra, simfonies, concerts, etc. esbasen en aquesta forma.2
 
2.
Simfonia
:La simfonia serà una de les formes més importants de la música del classicisme, vatenir el seu origen en l'obertura de l'òpera a la qual es va aplicar l'estructura de la sonata. Lasimfonia és una forma instrumental per a l'orquestra simfònica, organitzada en quatremoviments, Allegro, Adagio, Minuet i Presto, els mateixos que la sonata i que presenten lamateixa estructura.En la simfonia no hi ha un instrument protagonista com en el concert sinó que es jugaamb totes les possibilitats expressives dels instruments: els instruments de corda tenen unaposició de preeminència i els de vent assumeixen un paper d'acompanyament mostrant alseu torn totes les seves possibilitats melòdiques i tímbriques.
4.- Formes vocals.
Òpera clàssica
:Durant el Classicisme l'òpera va adquirir característiques que la van fer més propera iassequible als interessos del públic. Hi ha un desig de renovació de l’òpera, i seran C.W. Glück iW.A. Mozart qui encapçalen aquest esperit de
renovació
:
Es va buscar una major senzillesa en reduir el nombre d'actes i personatges.
Es van restringir els ornaments vocals que abundaven en l'òpera barroca.
L'orquestra tindrà un paper més important.
Els cors tindran una funció més dramàtica.
Apareixen noves formes vocals no només àries i recitatius com com per exemple, diversosconjunts vocals (duos ,trios etc,) cançons etc.
Els castrati seran substituïts per veus naturals masculines i femenines.
Enfront de l'òpera seriosa basada en temes històrics i mitològics cobrarà una creixentimportància l'
òpera còmica
, amb un argument més senzill on els personatges es comportend'una manera real i creïble amb arguments trets de la vida quotidiana.
AUDICIONS OBLIGATÒRIES (estan en el blog: musicarxiduc.blogspot.com)WA Mozart
1.- Simfonia 35, 1r moviment.2.- Simfonia 40, 1r (forma sonata)3.- Sontat en Do Major4.-Gran missa en Do menor: et incarnatus est.5.- Don Giovanni: escena del comendatore ,“a cenar teco”.6.- Concert per a piano i orquestra num. 21, 2nmoviment.7.- Concert per a piano i orquestra num. 20, 1rmoviment.8.- Serenade num. 10 k 361: Gran partita-adagio
Haydn
9.- Simfonia 101 ( del rellotge) 2n moviment.10.- Concert per a trompeta,3r moviment.
 Beethoven
11.- Sonata clar de lluna, 2n moviment12.- Simfonia 1, 1r mov.
QÜESTIONARI CLASSICISME
3

You're Reading a Free Preview

Download
scribd
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->