• Embed Doc
  • Copy Link
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
«Aquesta mena de teatre hauria de serespècie protegida». Va ser una frase quequedava bé com a epíleg, però també
d’una inqüesonable sensatesa. Va sor
-
r de la boca de Calixto Bieito, directorarsc del Romea, per tancar la presen
-tació de
La infancida
i
Germana Pau
,
dos monòlegs de Víctor Català, l’àlies deCaterina Albert (1869-1966).Reivindicar una autora sense gairepresència escènica va moure Bieito a im
-pulsar un monòleg de tanta duresa com
altura literària, una idea poc habitual en
temps de comèdies i musicals de diges-
ó fàcil.
Un espectacle revisat
El record de la versió del 1992, represen
-
tada al Romea i després al vell Lliure, el
va portar a plantejar a Mestres la possi-
bilitat de recuperar La infancida, queva brodar aleshores i que ara repeteix
Emma Vilarasau.
El director va recollir l’encàrrec i per
acompanyar els «intensos» 35 minutsdel monòleg es va capbussar en altres
soliloquis de l’autora, ns a trobar allò
que cercava.
Germana Pau
complia amb aquest ob-
 jecu i va decidir que una altra actriucarismàca, amb qui havia treballat en
un registre molt diferent, com ÀngelsGonyalons s’incorporés a un projecte delqual Mestres parla amb un fervor conta-giós. «És un plaer inenarrable tornar a
fer La infancida. És un espectacle queet canvia ns i tot com a persona. Arribaa l’ànima».
Víctor Català puja a l’escenaridel Romea amb dos monòlegs
Emma Vilarasau repeteix a les ordres de Josep Maria Mestresamb l’espectacle ‘La infancida’ 
Bieito: “Aquesta mena de teatre hauria de ser espècie protegida” 
egons Josep Maria Mestres, di-rector del muntatge, Català és lagran dama de les lletres catala-nes juntament amb Mercè Rodore-da, i no només per la seva novel·laSolitud.
S
 
«Aquesta mena de teatre hauria de serespècie protegida». Va ser una rase quequedava bé com a epíleg, però tambéd’una inqüestionable sensatesa. Va sor-tir de la boca de Calixto Bieito, directorartístic del Romea, per tancar la presen-tació de
La infanticida
i
Germana Pau
,dos monòlegs de Víctor Català, l’àliesde Caterina Albert (1869-1966).Reivindicar una autora sense gairepresència escènica va moure Bieito aimpulsar un monòleg de tanta duresacom altura literària, una idea poc ha-bitual en temps de comèdies i musicalsde digestió àcil.
Un espectacle revisat 
El record de la versió del 1992, repre-sentada al Romea i després al vell Lliu-re, el va portar a plantejar a Mestres lapossibilitat de recuperar La inanticida,que va brodar aleshores i que ara repe-teix Emma Vilarasau.El director va recollir l’encàrrec i peracompanyar els «intensos» 35 minutsdel monòleg es va capbussar en altressoliloquis de l’autora,
Germana Pau
 complia amb aquest objectiu i va de-cidir que una altra actriu carismàtica,amb qui havia treballat en un registremolt dierent, com Àngels Gonyalonss’incorporés a un projecte del qualMestres parla amb un ervor contagiós.«És un plaer inenarrable tornar a erLa inanticida. És un espectacle que etcanvia fns i tot com a persona. Arribaa l’ànima».
Víctor Català puja a l’escenaridel Romea amb dos monòlegs
 Emma Vilarasau repeteix a les ordres de Josep Maria Mestres ambl’espectacle ‘La infanticida’ 
Bieito: “Aquesta mena de teatre hauria de ser espècie protegida”
egons Josep Maria Mestres, di-rector del muntatge, Català és la gran dama de les lletres catala-nes juntament amb Mercè Rodoreda,i no només per la seva novel·la Soli-tud.
S
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...