EDITORIAL

sumari
TEMA DE PORTADA
X Jornades del Paper 4
AJUNTAMENT
Inversions per Sarrià 15
Moment històric de Sarrià per
les seves infraestructures
OPINIÓ
17
LA REVISTA,
Els efectes de la crisi
ENTITATS
3a Fira Comercial
Mural a Sarrià de Dalt
Caga Tió 2008
19

22
24
26
en color
N
El comerç davant la crisi 28 o sempre les bones oportunitats es presenten tant
DOSSIER D’HISTORIA
Excavacions a la vil·la romana
de cara. Des de fa uns anys, les noves màquines
del Pla de l’Horta 30 d'impressió adaptades a treballar directament des
Passeig Cinto Verdaguer 36 de l'ordinador (CtP, Compute to Plate), estan arra-
Exhumació d’una fossa a León 40
conant les no tan antigues que precisaven de foto-
CULTURA
Art a l’aire lliure, exposicions de jornades lits per la quatricomia. La coneguda crisi ha fet la resta i el preu
de paper, biblioteca Emília Xargay 44 d'impressió s'ha pogut ajustar al pressupost de la revista. No hem
Teatre 49 esperat a celebrar cap esdeveniment, ni a un número rodó, ni als
Sarrià de Ter 2.0 51
ANECDOTARI. Quadern d’apunts 55 15 anys del grup editor GERDS que, de fet, s'escaurà durant tot
ESPAI ESCOLAR aquest 2009. Ens hem tirat a la piscina tan bon punt hem vist la
CEIP. Montserrat. La ràdio a l’Escola 56 maqueta dissenyada. Per què esperar a gaudir?. La vida és en
Els Pastorets 58
Confetti. Experimentem amb farina 59 color i les imatges són en color i, una mica cansats que les fotos
EL PETIT PDS. Enricvinalles 60 en blanc i negre no lluïen com volíem, hem canviat.
SALUT
També hi ajuda el contingut. La revista ha de seguir en la seva
La malaltia pulmonar obstructiva crònica 61
NATURA línia de fons, resseguint la crònica del trimestre, però aportant ele-
La muntanya del déu de la pluja 63 ments pel debat i per la història. En aquest número el tema de
NEWS 66 portada són les X Jornades del Paper, amb el Congres Internacio-
nal, Arxius i Drets Humans, que va tenir lloc a la Cooperativa el
mes d'octubre i la Fira del Paper, amb fotos de gran qualitat i cro-
parlemDESARRIÀ matisme. És un número on també abunden molts temes al dos-
Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani sier d'història: l'arqueòleg Lluís Palahí explica en què ha consistit
Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia,
Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansal- la primera fase de l'excavació de la vil·la romana del Pla de l'Hor-
vador. ta, amb la troballa d'un nimfeu, una font monumental al pati de la
Correcció lingüista: Toni Ruscalleda
Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de Girona mansió; l'arquitecta Mercè Corominas, la reforma del Passeig
Han col·laborat en aquest número: Arxivers Sense fronteres,
Esther Ferrero, Roger Torrent, Lluís Aymerich, Esther Portilla, Cinto Verdaguer, on es va localitzar la necròpolis romana i, el
AV. Sarrià de Dalt, Gemma Simon, Lluís Palahí, Mercè Coro- també arqueòleg sarrianenc René Pacheco, relata els treballs
minas, Sergi Torrentà, Cristina Vicedo, Anna M.Fornells,
Ramon Riera, Neus Mercader i Engràcia Bramon, Montse d'exhumació d'una fossa de la Guerra Civil a León, una tasca
Lladó, Elena Batllori i Nuria Senen, Enric Sansalvador, Emili
Marco, Gerard Suñer i Estel Turbau.
estremidora.
Disseny i maquetació: Mercè Soler / Estudi Gràfic David Coll · Amb el color l'espai escolar guanya atractiu i vistositat. Veure
Tel.972 220 154
Impressió: Impremta Pagès els menuts experimentar amb farina i els nens i nenes de l'esco-

Subscripció anual: 10 euros

la Montserrat com aprenen tot fent ràdio, és una delícia. I qui no
Tiratge: 1.500 exemplars. voldrà anar a fer un cim amb les meravelloses vistes que ens mos-
e-mail: revista@sarriadeter.cat
Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732 tren els del grup Muntanya Sarrià?
Aquest nou disseny engresca, és una eina portentosa per
Portada: X Fira del Paper. Foto: Quim Llunell
animar-nos a créixer, sobretot en qualitat, aconseguir fer els con-
LA REVISTA JA ÉS A INTERNET:
www.parlemdesarria.org tinguts més atractius, cercar nous col·laboradors i revifar-ne d'an-
tics, incrementar el número de lectors, en fi, fer que la revista
AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS
sigui una eina de consulta útil per tots els sarrianencs. I tot això,
NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de
la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i
en plena era digital.
financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza

necessàriament de les opinions signades.
pDS_3
TEMA DE PORTADA [X jornades del paper
D’esquerra a dreta, Àngela Garzón i Ludmila da Silva Catela. Foto: Jaume Roca
CONGRÉS INTERNACIONAL ARXIUS I DRETS
HUMANS. L’accés i la desclassificació dels
documents
Arxivers sense Fronteres
S
arrià de Ter va acollir, durant els dies 2, 3 i 4
d'octubre, en el marc del 10è aniversari de les
Jornades del Paper, el Congrés Internacional
sobre Arxius i Drets Humans, que va girar a
l'entorn de l'accés i la desclassificació dels
documents. El Congrés va ser coorganitzat per l'Ajunta-
ment de Sarrià de Ter, l'Arxiu General de la Diputació de
Girona i l'ONG Arxivers sense Fronteres, que enguany cele-
bra el desè aniversari de la seva fundació. Comptaren amb
el suport i l'ajut econòmic d'altres organismes, autonòmics
i estatals, interessats a potenciar i tractar aquest tema, com
ara la Direcció General de la Memòria Democràtica del
Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participa-
ció de la Generalitat de Catalunya, la Subdirecció General
4_pDS
d'Arxius i Gestió de Documents del Departament de Cultu-
ra de la Generalitat de Catalunya i l'Agència Espanyola de
Cooperació Internacional i Desenvolupament del Ministeri
d'Afers Exteriors i Cooperació.
Durant aquests tres dies es van presentar a Sarrià de
Ter diversos projectes que s'estan desenvolupant a dife-
rents països del món per tal de fer accessible i fer a mans
dels tribunals, investigadors, historiadors, juristes i públic
en general documentació qualificada com a secreta i per fer
accessibles documents d'extraordinària transcendència en
la investigació de delictes contra la humanitat, comesos
pels estats en situacions convulses de canvis de règims
democràtics a règims dictatorials o a la inversa, en conflic-
tes bèl·lics, en genocidis, etc.
 TEMA DE PORTADA [X jornades del paper

Es va parlar del cas de la recupera-
ció dels arxius de les dictadures militars
d'Amèrica del Sud, del cas europeu de
l'obertura pública dels arxius de la Stasi,
nom pel qual es coneix l'antiga policia
de la RDA, el de la Freedom Informa-
tion Act dels EUA i la desclassificació
de documents que porta a terme el
National Security Archive; també es va
tractar de com es va confegir i com es
va obtenir la informació per a la realitza-
ció del documental de TV3 “Els nens
perduts del franquisme”, de l'organitza-
ció de la informació per a la seguretat i
la defensa dels estats, etc.
Els ponents proposats pel comitè
científic del Congrés van ser professio-
nals de reconeguda solvència en l'àm-
bit internacional, que treballen com a
responsables de les polítiques d'accés
i desclassificació de documents i de la
sión Provincial de la Memoria; el Sr.
Günter Borman, cap del Departament
Legal de la Comissió Federal per als
Arxius de la Stasi d'Alemanya; el Sr.
Diego Navarro Bonilla, director de l'Ins-
titut Juan Velázquez de Velasco, de
Recerca en Intel·ligència per a la Segu-
retat i Defensa dels Estats. I, entre els
ponents del país, es compta amb la
intervenció del Sr. Ramon Alberch i
Fugueras, subdirector general d'Arxius
i Gestió de Documents de la Generali-
tat de Catalunya; la Sra. Montserrat
Armengou, directora de documentals
històrics de TV3; i el Sr. Jordi Guixé i
Corominas, responsable dels Espais
de Memòria de la Direcció General del
Memorial Democràtic del Departa-
ment de Relacions Institucionals i Par-
ticipació.
El dissabte al matí, en el trans-
ver i historiador gironí Ramon Alberch i
Fugueras.
A continuació, el Sr. Guillamet va
moderar una taula rodona sobre el
tema “Arxius i drets humans”.
Durant l'acte de cloenda del con-
grés, la Presidenta d'AsF, la senyora
Mariona Corominas, va llegir les con-
clusions proposades pel comitè cientí-
fic del congrés. A continuació els sen-
yors Narcís Casassa, vicepresident de
la Diputació de Girona, i el Sr. Ramon
Alberch, subdirector general d'Arxius i
Gestió de Documents del Departa-
ment de Cultura de la Generalitat de
Catalunya, van destacar el valor dels
arxius en les societats democràtiques i
la necessitat d'emprendre accions
decidides cap a un nou corpus jurídic
que faciliti l'accessibilitat legal als
documents i a la informació.

D’esquerra a dreta, Mariona Corominas, Joan Boada,

Roger Torrent i Ma. Teresa Ferrer. Foto: Quim Llunell

D’esquerra a dreta, Ludmila da Silva, Carlos Osorio, Jaume Guillamet,

Ramon Alberch, Günter Borman i Diego Navarro. Foto: Jaume Roca

informació en els seus respectius paï- curs de la jornada, el Sr.

sos des dels àmbits dels arxius, la judi- Jaume Guillamet, cate-
catura, la recerca o la solidaritat inter- dràtic de Periodisme i
nacional. Destaquen per la seva trajec- vicerector d'Infraes-
tòria professional i pública el Sr. Carlos tructures i Fundacions
Osorio, periodista responsable del pro- de la Universitat Pom-
jecte del National Security Archive de peu Fabra, va presentar
la Universitat George Washington el llibre Archivos y
d'Estats Units; la Sra. Ludmila da Silva derechos humanos,
Catela, directora del Archivo Provincial recentment publicat
de la Memoria del Gobierno de la Pro- per Ediciones Trea,
vincia de Córdoba (Argentina) y Comi- l'autor del qual és l'arxi-
D’esquerra a dreta, Ma Teresa Ferrer i Anna Ma Geli. Foto: Quim Llunell
TEMA DE PORTADA [X jornades del paper
Ramon Alberch. Foto: Quim Llunell
Foto: Quim Llunell
Va cloure aquest acte el senyor
Lluís Aymerich, regidor de Desenvolu-
pament Local de l'Ajuntament de
Sarrià de Ter, que va mostrar la satis-
facció de Sarrià de Ter d'acollir un
esdeveniment internacional d'aques-
tes característiques i l'alt nivell de les
ponències presentades.
Al Congrés hi van assistit un total
de 170 persones d'arreu de l'Estat
espanyol i d'altres països, com ara
Anglaterra, França, Grècia, Noruega,
6_pDS
Foto: Jaume Roca
Uruguai, Argentina,
Colòmbia, Portugal,
Itàlia, Veneçuela,
Brasil i Equador. En
la seva majoria, els
congressistes han
estat professionals
del món de l'arxi-
vística, la docu-
mentació, representants d'ONG i polí-
tics, tot i que també hi han assistit parti-
culars i estudiants de diverses universi-
tats catalanes.
També, i gràcies a la Direcció
General del Patrimoni Cultural, s'ha
pogut visitar al llarg del Congrés i fins a
finals del mes d'octubre l'exposició dels
“Papers de Salamanca”, fet que ha
enriquit el contingut propi del congrés.
Com a resultat del debat i les
Conseller Huguet. Foto: Quim Llunell
Mariona Corominas. Foto: Quim Llunell
intervencions dels ponents i del públic
es van convenir les següents conclu-
sions:
1. Reivindiquem l'elaboració d'una
llei d'accés a la documentació
pública que unifiqui els criteris de
consulta i faciliti el dret dels ciuta-
dans a accedir a la informació
pública. En aquest sentit cal
impulsar una més gran transpa-
rència de les administracions
públiques que permeti una major
participació i control dels ciuta-
dans en les decisions governa-
mentals en els règims polítics
democràtics.
2. És imprescindible que s'impul-
si una regulació jurídica en matè-
ria de desclassificació dels docu-
ments públics sotmesos a greus

Carlos Osorio. Foto: Quim Llunell
restriccions d'accés, per tal d'aca-
bar amb les polítiques indiscrimi-
nades de secretisme, basades en
una manca de limitació temporal
de la restricció.
3. És necessari que els arxius
s'organitzin d'acord amb la meto-
dologia arxivística que emana del
Consell Internacional d'Arxius,
per tal de garantir un tractament
documental correcte, que faciliti
la seva preservació i sobretot l'ac-
cessibilitat i la difusió dels docu-
ments a tots els ciutadans.
4. Demanem als organismes
públics que destinin els recursos
materials, humans i econòmics
necessaris per tal de superar els
obstacles que impedeixen que el
lliure accés a la documentació
sigui una realitat.
5. Els documents dels arxius han
de fer possible el coneixement de
la veritat i dels fets ocorreguts en
el passat. Així mateix, han de per-
metre que els ciutadans puguin
exercir els seus drets - individuals
i col·lectius- i, si és necessari, que
puguin utilitzar les proves docu-
mentals com a testimonis per a
reclamar la restitució de la seva
dignitat i exigir el dret a la veritat i
a la justícia davant els poders
públics.
6. Cal organitzar i preservar els
documents produïts en el marc
de l'acció repressiva dels règims
totalitaris i molt especialment, els
produïts pels òrgans policials i
militars encarregats d'executar
aquesta repressió, com una de
les prioritats de les societats
democràtiques per tal que els ciu-
tadans puguin exercir els seus
drets.
7. Més enllà de la creació de Cen-
tres o Museus de la memòria ins-
tituïts amb finalitats exemplarit-
zants i d'abast pedagògic i adre-
çat als ciutadans en general, la
creació d'institucions específi-
ques per organitzar i fer accessi-
bles els documents de la repres-
TEMA DE PORTADA [X jornades del paper
Carlos Jiménez-Villarejo. Foto: Quim Llunell
sió han de tenir caràcter transitori
i el seu contingut ha de ser trans-
ferit finalment de manera ineludi-
ble a les institucions arxivístiques
nacionals pertanyents al sistema
públic d'arxius de l'estat.
8. La preservació i conservació
dels arxius esdevé la condició
indispensable per a garantir la
memòria històrica i col·lectiva de
les persones com a part integrant
de la identitat cultural i del patri-
moni documental de la humanitat.
9. Els governs han de fomentar la
funció social i democràtica dels
arxius com a factors essencials
que estan al servei dels ciutadans
i en garanteixen els seus drets,
d'acord amb els principis que
emanen de la Declaració Univer-
sal dels Drets Humans (1948).
A fi de poder complementar la infor-
mació del desenvolupament dels
actes del Congrés, podeu visitar la
web: http://picasaweb.google.es/des
envolupament ■
pDS_7
TEMA DE PORTADA [X jornades del paper

10 ANYS DE JORNADES DEL PAPER

ÀREA DE DESENVOLUPAMENT LOCAL
Esther Ferrero
Agent de Desenvolupament Local

E
n la primera valora-
ció que es va fer
l'any 1999 de les I
Jornades del Paper,
es va concloure que
no només s'havien acomplert les
expectatives i els objectius que hi
havia marcats a l'inici, sinó que
aquests en molt casos s'havien
superat qualitativament. També
en aquella valoració es va veure
que hi havia molts punts i aspectes que convenia
millorar i crèiem que les millores partien de la refle-
xió, del recull d'opinions i de les noves idees que s'ha-
vien d'anar incorporant a les posteriors edicions de les jornades.
Personalment, si he de fer una valoració sintètica del que han estat
aquestes deu edicions, diria textualment, que “el no haver-nos deixat por-
tar mai per l'èxit, el fer prevaldre el sentit crític i la recerca de la qualitat en
el contingut i en la forma” han estat la pauta constant que han marcat el
treball i en definitiva han garantit la pervivència, no pas supervivència, de
les Jornades del Paper de Sarrià de Ter.

8_pDS
 TEMA DE PORTADA [X jornades del paper

En Pep Gómez / Foto: Jaume Roca

Foto: Quim Llunell

Recordo que els objectius que ens vàrem propo-

sar assolir amb l'aleshores complicat projecte d'orga-
nitzar unes jornades papereres, eren: “Fer del “paper”
un element identificador positiu del municipi; contribuir
a la projecció del municipi cap a l'exterior; establir contac-
tes de col·laboració entre les principals empreses de
Sarrià i l'ajuntament”. Tots ells, objectius clars i necessa-
ris, novedosos i plens de sentit comú, però per damunt
de tot, el projecte en si esdevenia un repte important
per a tots.
Calia ser conscient de les característiques del
municipi i de la capacitat de l'ajuntament per assumir
el tipus de jornades òptimes que es volien portar a
terme. Era necessària, doncs, una reflexió prèvia que
guiés el procés de treball i planificació, que tenint en
compte els recursos tècnics, humans, infraestructu-
rals i econòmics de què es disposava, permetessin un
control de l'abast del programa, alhora que no se'n
sacrifiqués ni la qualitat ni el nivell.. Des del primer
moment no es va voler renunciar a organitzar unes
jornades dignes i d'un alt nivell qualitatiu, malgrat ser
una aposta arriscada i d'important inversió de futur.
En tot moment es va ser conscient de la manca
de referents interns i externs pel que feia a l'organit-
zació d'unes jornades de les característiques de les
de Sarrià. Això aportava un repte, al mateix temps que
un al·licient, que en cap cas va ser motiu de paralitza-
ció, sinó que es va convertir en un punt de partida,
alhora que un objectiu a partir del qual ens permetia
arribar a constituir-nos com a referents d'altres jorna-
des o fires similars que es poguessin organitzar en
d'altres indrets.

Foto: Quim Llunell

pDS_9
TEMA DE PORTADA [X jornades del paper

Els organitzadors de les Jorna-

des del Paper vàrem apostar per ofe-
rir un conjunt d'activitats globalitzado-
res entorn de l'element “paper”, on
els diferents públics assistents hi tro-
bessin el seu espai de participació i
coneixement. Això s'ha traduït en l'or-
ganització de diferents activitats com-
plementàries, on cada una d'elles
s'ha anat concretant en unes jornades
de caire més tècnic i formatiu/divulga-
tiu, les exposicions, la presència
d'institucions i municipis com a part
més institucional i, sobretot, amb el
que anomenem la “cirereta” de les
jornades, la FIRA DEL PAPER.
Ara, després de deu anys, perto-
ca fer una altra anàlisi profunda que
permeti tancar un cicle i obrir-ne un
Finucha Prats
altre. És important decidir cap a on es
vol que evolucionin les Jornades del
Paper, evitant així fer canvis que pro-
vinguin més de la precipitació que no
pas des de la voluntat de creixement
i millora.
En deu anys, i havent assolit els
objectius que van fer néixer aquestes
jornades, hem de prendre conscièn-
cia que les coses han canviat molt.
Podem seguir assegurant que la his-
tòria de la indústria paperera al poble
ha marcat profundament l'esdevenir
del municipi, però el que ens hem de
plantejar, des del màxim respecte i
serenitat, és si el futur de Sarrià de
Ter passa per la fabricació del paper.
Les Jornades del Paper han de
canviar, no podem ancorar-nos en l'èxit
precedent, acomodar-nos en les fór-
mules que funcionen, organitzar des
de l'enyorança. Si en el seu moment
les Jornades van ser el motor d'un
canvi, ho han de seguir sent.
És des d'aquestes premisses
que estem treballant pel futur, un
futur en el qual esperem seguir comp-
tant amb la complicitat de tots els
sarrianencs. ■

Fotos d’aquesta pàgina:

La de dalt a l’esquerra i la de baix: Jaume Roca
Les altres i pàgina de la dreta: Quim Llunell
Bambalina Kraft

10_pDS
 Joan Faneca

Fotos: Quim Llunell

Carme Feliu

“Evualà”
 TEMA DE PORTADA [X jornades del paper

Ponents Artistes/exposicions Espectacles altres

Jordi Nadal. Catedràtic d'Història Eco- Pep Aymerich Pep Gómez. 2 vídeos “Història dels
nòmica a l'UAB Isabel Banal “Contes de Paper” molins i de la indústria
Ester Baulida paperera de les comar-
Isabel Carballo ques gironines”
M. Rosa Serra Assumpció Vila
Francesc Estivill
Comissaria. Marta Pol
“Pren paper amb el paper”

Joan Vila. PAPERERA LA CONFIANZA 2000 anys d'història del paper”. Àngel Daban. “Rondalla dels Agermanament amb
“Asociación Hispánica de historiado- gegants de Sarrià de Ter” Capellades
res del papel”

M. Àngel Pèlach. UdG “Patrimoni Industrial a Catalunya”. “Música de Paper” “Can Mitjans un edifici
Museu de la Ciència i de la Tècnica Tramvia Blanc amb història” Josep M.
Birulés. Arquitecte

Pere Espelt. MANTER “De la visible a lo invisible. Tiempos “Circ de Paper” V Congrés Nacional
de papel” Facultad de Bellasartes de Cop de Clown “Història del Paper a
Pontevedra. Universidad de Vigo. Espanya”
Coordinadora Teresa Pajares

Josep Dilmé. TORRASPAPEL “Cartes europees del segle XIX”. Titelles. Pengim-penjam 8 edicions del concurs
Museu Fournier d'Àlava de fotografia.

Emili Valero. President de l'Associació “Il·lustracions i còmics” Quim Bou i “Cavall de Cartró” TORRASPAPEL SA 10
de Fabricants de pasta de paper i cartró Edgar Massegú anys de visites més
de Catalunya”

Carlos Reinoso. Director General de “Variacions litogràfiques” Carles “En Quimet i el seu tricicle i els
ASPAPEL Fontseré i Francesc Ferrer canons de paper” Galiot teatre

Santiago Riera. Professor d'història, “El bosch dels sentits” Eudald Alabau “Pluges d'Estiu” Artristras
Ciència i Tècnica de UAB.

Eusebi Casanellas. Director del Museu “Ninots o Katxinots” Escola Munici- “Kraft”. Bambalina
de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya pal d'Art de Girona

Obdúlia Gutiérrez. Investigadora de l'UdG “Emmotllats de cartró” Jordi Bosch

(Barraca)

Antoni Vilanova. President de l'Agrupació “Espai i paper, camí de possibili-

d'Arquitectes en defensa del Patrimoni tats”. Nobuko Kihira

Jaume Guillamet. Degà Facultat de “Naipes Comas” 200 anys d'història

Periodisme U Pompeu Fabra dels “naipes” Visites guiades Municipis convidats

Vicenç Partal. Director Vilaweb “Art i paper gravat” Pilar Roca Can Catà Destil·leries Gerunda Sant Joan les Fonts

Joan Ramon Iborra. Sotsdirector domi- “Capsimetries de cartró” Dolors Rotativa del diari “ El Punt” Návia (Astúries)
nical “El Periódico” Bosch

Jordi Mercader. Consell Audiovisual de “Sobre el paper...”Escola Massana, Arxiu Històric Comarcal de La Riba
Catalunya Centre d'Art i Disseny. Col·lectiva de Girona
professors i alumnes

Francesc Cabana. Economista i historiador

Isabel Martí. Directora Edicions “La “Entrecultures” Consuelo Vallina Flaçà

Campana” Alzamora Packaging SA

Carles Sapena. Diputació de Girona “Història de la farmàcia en paper” Gelida

Museu de la farmàcia Catalana.

Quim Curbet. Curbet Edicions Biblioteca Carles Fages de Tolosa

Climent de Figueres

Lluís Cassany. Director Editorial Salvat “El aliento de la hoja” Finucha Prats
Bruño i Núria Prats

pDS_13
TEMA DE PORTADA [X jornades del paper

Ponents Artistes/exposicions

Guillem Terribas. Llibreria 22 “El millor és a dins” Alzamora i

Cinemes Oscar

Lluís Morillas. Morillas Living Brand “El placer de leer” Biblioteca Torren-
te Ballester de Salamanca

Anna Alzamora. Alzamora Packagin SA “Les biblioteques populars en la Pau i

en la Guerra”. Generalitat de Catalunya Patrocinadors Col·laboradors
Ricardo Rousselot. Col·legi de Dissen- “Recherché” Tatiana Rozenblat TORRASPAPEL SA Recuperacions Auladell
yadors Gràfics

Joan Ureña. Gabinet de Disseny Gràfic “Papers de teR” Carme Riera PAPERERA DE GIRONA SA Universitat de Girona
Jordi Artigal. Biblioteca Jaume Mistral “Déloma” Jordi Amagat i Pep PAPELERA LA CONFIANZA Museu Molí Paperer de
de Salt Admetlla SA Capellades
Anna M. Fornells. Biblioteca Emilia Xargay MANTER SA ASPAPEL
Sarrià

Dolors Pertús. Cap de Desplegament i “Matemàrtica” salvador Alibau DIPUTACIÓ DE GIRONA Associación Hispànica de
Projecció de la Generalitat de Catalunya Historiadores del Papel
Gemma Amat. Directora Artesania “Croquis” Francesc Daranas ARTESANIA CATALUNYA Museu FOURNIER d'Àlava
Catalunya. Generalitat

Laurence Baker. Expert en art i paper “Els papers de Salamanca”. Genera- Memorial Democràtic Universitat de Vigo
litat de Catalunya Generalitat de Catalunya
Museu de la Ciència i de
Joan Bosch. Investigador d'art a l'UdG “Paper” Joan Vilajoana JAZZTEL la Tècnica de Catalunya
Andreu Mateu. Historiador i Mestre “L'Arxiu de Sarrià de Ter” Ramon Galeria 35 UNED
Artesà Riera

Genís Barnosell. Professor d'Història “República!, cartells i cartellistes” Alzamora Packaging, SA

Contemporània UdG Museu d'Història de Catalunya

Pep Nogué. Cuiner i investigador gas- “10 anys de Jornades del Paper” Museu de la Farmàcia
tronòmic Catalana
Jaume Fàbrega. Crític i historiador gas- Cinemes OSCAR
trònom

Meritxell Bach. Química Naipes COMAS

Mariona Corominas. Presidenta Arxivers Toldos MALLOL
sense Fronteres”
Consell Comarcal del
Carlos Jiménez Villarejo. Jurista Gironès
Carlos Osorio. National Segurity Archi- Amics dels Gegants de
ve. Universitat George Washinton Sarrià de Ter
Diego Navarro. Director Instituto de Comercial Martí
investigación en inteligencia para la
seguridad y la defensa de los estados.
Universidad Carlos III Madrid

Günter Bormann. Cap del Departament Flors Emília Cristina

Jurídic Comissió Federal pels Arxius de
l'Stasi. Alemanya

MRamon Alberch. Coordinador del pro-

jecte d'Arxivers sense Fronteres

Ludmila da Silva Catela. Directora Archi-

vo Provincial de Córdoba. Argentina

Montserrat Armengou. Directora de

documentals Històrics a TV3.

Jordi Guixé. Memorial Democràtic.

Generalitat de Catalunya

14_pDS

INVERSIONS PER SARRIÀ:
IMPULS LOCAL PER SUPERAR EL REPTE DEL 2009
Roger Torrent i Ramió
Alcalde de Sarrià de Ter
E
l 2009 és un repte. Un
any que no serà fàcil i
que reclama tota la
nostra determinació
per afrontar-lo amb
més garanties del que a priori podríem
pensar. Determinació que en el nostre
cas també vol dir impuls. Les institu-
cions sabem que no podem badar i
que a nosaltres ens toca fer un esforç
important per fer que la situació eco-
nòmica no sigui tan dràstica com se'ns
presenta. Des del Govern de l'Estat
fins a la Diputació passant per la Gene-
ralitat, tots els nivells de govern saben
que contra aquesta situació complexa
només hi ha una recepta: la inversió
pública. La famosa fórmula Keynesia-
na és aplicada gairebé arreu: més
inversió pública per generar ocupació,
activitat i sobretot confiança.
FONS D'INVERSIÓ LOCAL
Aquesta és també la nostra línia. No
només a través dels projectes del
Fons d'Inversió Local, dels quals ja
parla en Lluís Aymerich en
aquest mateix número, sinó
també per la pròpia despesa
municipal. Pel que fa als pri-
mers, als Fons provinents de
l'Estat, enguany invertirem
733.439 euros al nostre
poble. El projecte més
ambiciós (i també més
necessari) que pagarem amb aquests
diners serà la rotonda entre la Via
Augusta, carrers Lloses i Firal. Una
obra que servirà per solucionar un punt
negre de la nostra xarxa. Hem primat,
és clar, la seguretat. La dels conduc-
tors i la dels vianants.
La resta dels diners es destinaran
a obres repartides per tots els barris
sarrianencs i amb la voluntat de millo-
rar l'entorn urbà del poble. Així, per
exemple, les reformes a la plaça Vila
Romana, Rafel Casanovas al Pla de
l'Horta i carrer Flor de Neu a la Rasa
contribuiran a fer més agradable per
als veïns aquestes zones. Amb la
mateixa voluntat es millorarà l'accessi-
bilitat per als vianants a l'entorn del
AJUNTAMENT
La nova rotonda se situarà en la
confluència de la Via Augusta i els
carrers Lloses i Firal.
Foto: Lluís Aymerich
Al carrer Flor de Neu es reformarà la voravia i
es crearà una petita zona verda. Foto: A.Vila
Centre d'Assistència Primària i l'Esco-
la Bressol Municipal, al carrer Joan
Fuster. Val a dir que seguint també
amb aquesta línia s'han inclòs en el
Fons diferents obres per a ubicar pas-
sos de vianants elevats en distints
carrers del poble (c/ Isidre Macau, c/
Agustí Riera, al Pla de Vinyers) o la ins-
tal·lació de nous reductors de velocitat
homologats (c/ La Rasa i c/ Lloses).
A més, hem previst la reforma de
la pista esportiva de Sarrià. En aquest
cas permetrà millorar les prestacions
d'una pista que actualment està infrau-
pDS_15
AJUNTAMENT
tilitzada. La voluntat de l'ajuntament és
adaptar el terra d'aquest equipament a
la realització de més esports. També a
Sarrià de Dalt s'ha previst substituir el
quadre elèctric que alimenta l'enllume-
nat públic instal·lat fa més de vint anys
i que presentava símptomes clars
d'envelliment i, per tant, problemes
constants en la il·luminació de la zona.
CONSTRUCCIÓ I REFORMA
D'EQUIPAMENTS
Aquestes inversions no seran, com
deia, les úniques d'aquest 2009. Un
cop acabat l'edifici s'inicien les obres
d'acabament de la nova Biblioteca
Municipal, a finals d'any en comença-
rem a veure els resultats més tangi-
bles. Segueix segons el calendari,
segueix segons les previsions aquest
transcendental centre. Això serà en els
propers mesos, de moment ja s'han
executat les obres de millora als vesti-
dors del camp de futbol municipal de
la Rasa. Hem canviat les calderes i
s'ha adaptat tota la instal·lació a la nor-
mativa vigent (ubicant-hi una porta
tallafoc, dos acumuladors d'aigua i una
nova caldera de gas natural) i fins i tot
s'hi han instal·lat plaques solars que
Oh! Paper
Papereria i Ofimàtica
16_pDS
permetran un important estalvi ener-
gètic i ecònomic. El Centre Cívic de la
Cooperativa també serà un dels espais
que veurà com en millorem les presta-
cions. En concret, a dins de “la Coope”
s'hi estan fent les obres que permetran
recuperar el despatx de la coordinadora
del centre i també independitzar el bar-
restaurant de la resta del centre, per
millorar-ne l'accessibilitat. Igualment,
es renovarà tota la instal·lació d'aigua
calenta dels vestidors de la piscina, aquí
també amb aprofitament de l'energia
solar a través de plaques. A fora, la
reforma de la plaça Renaixença perme-
trà no només dignificar i assentar l'en-
trada a l'edifici sinó, a més, servirà per
instal·lar dipòsits de recollida de l'aigua
plujana, per destinar-la al reg de tota la
zona enjardinada.
Impulsem doncs, obres de
modernització i millora dels espais
municipals. També del Coro. En aquest
cas, es faran les obres pertinents per a
millorar l'aïllament i l'acústica de la sala
gran. Una qüestió que no estava resol-
ta tot i tractar-se d'un edifici relativa-
ment nou i que no permetia desenvo-
lupar amb comoditat activitats en
aquest espai. I si parlem del Centre de
la Gent Gran, hem de mencionar
COMPLEMENTS I MÀQUINES D’OFICINA
MATERIAL D’ARXIU
MATERIAL DE DIBUIX
MATERIAL D’ESCRIPTURA I CORRECCIÓ
MATERIAL D’INFORMÀTICA
MATERIAL ESCOLAR
PAPERS I MANIPULATS
ARTICLES I OBJECTES DE REGAL
LLAMINADURES
C/ Major de Sarrià, 159 • 17840 Sarrià de Ter
Tel. 609 32 02 31 • Fax 972 17 04 83
a/e: ohpaper@wanadoo.es
també el CEIP Montserrat. Aquest
2009, gràcies a l'aportació a parts
iguals de l'Ajuntament i la Diputació de
Girona, serem capaços d'adequar la
instal·lació elèctrica de la nostra escola
a les normatives vigents. Finalment,
després d'anys podrem abordar
aquesta assignatura pendent (mai tan
ben dit, tractant-se de l'escola).
Hem dit que en el 2009 hi haurà
un important esforç inversor. En con-
cret, l'esforç que farem serà proper als
dos milions d'euros. Una xifra molt
important per Sarrià de Ter. Hem expli-
cat els projectes. Obres que s'aniran
desgranant al llarg d'aquest any i que
han de complir el doble objectiu que
ens hem marcat tots. Per un costat
han de ser obres que millorin el poble.
Que millorin els equipaments, els
carrers, els barris, la qualitat de vida de
tots els sarrianencs i sarrianenques.
Està clar que ho seran. Però també
són projectes que ens serviran per
incentivar l'activitat i crear o mantenir
ocupació. Aquest també és el paper de
l'ajuntament. El de ser no només el
que vetlli pel benestar col·lectiu, sinó
ser també (i en aquest cas més que
mai) un agent dinamitzador de l'econo-
mia local. ■
 AJUNTAMENT

MOMENT HISTÒRIC DE SARRIÀ PER LES SEVES

INFRAESTRUCTURES
Lluís Aymerich i Viñals
Primer Tinent d'Alcalde i portaveu del grup municipal de CiU

transcendents en el dibuix del

nostre poble, també n'hi ha d'al-
tres de no tanta magnitud i fins
i tot petites actuacions diàries
que aniran definint la identitat
de Sarrià de Ter.

TREN DE GRAN VELOCITAT

La línia del TGV és una obra de

gran magnitud i de gran impor-
tància per a les comunicacions
del país, d'Espanya i d'Europa,
però en canvi és molt poc trans-
cendental pel desenvolupa-
ment del nostre poble. Tot i així,
malgrat les molèsties
que la seva construc-
ció provoca ara i les
que provocarà per-
manentment pel seu

É
incessant pas per les
s evident que
nostres terres, hem
la història s'es-
de pensar que com a
criu dia a dia,
membres d'aquesta
però també és
societat global a la
cert que hi ha
qual pertanyem, hem
moments que un té la
de contribuir-hi per-
impressió de viure fets que
què essent el nostre
són irrepetibles. En efecte,
municipi una evident
estem vivint unes dates que
terra de pas, hi estem
deixaran una empremta tan
obligats i ens plau
marcada sobre el nostre terri- Visita de les obres del túnel del TGV. Fotos: Lluís Aymerich
participar en el des-
tori que les gaudiran o patiran
envolupament gene-
moltes generacions futures
ral del nostre país i de
que ni tan sols coneixeran l'existència trials... Així és com, per bé o per mal,
les nostres comarques.
de la nostra identitat. M'estic referint a neixen i creixen els pobles i, per des-
Sarrià de Ter contribueix amb la
obres que per la seva gran envergadu- comptat, així és com a dia d'avui hem
cessió dels seus 2 Km i escaig de la
ra perduraran en el temps malgrat l'e- arribat al Sarrià de Ter que tenim. És
línia longitudinal Nord-Sud i que grà-
volució lògica de les infraestructures precisament aquest moment en què
s'estan realitzant a Sarrià importants cies a la batalla constant de tots els
urbanes.
sarrianencs i sarrianenques hem acon-
Les urbs no neixen de forma infraestructures (línia del TGV) que
seguit el seu soterrament en la major
espontània tal qual són, sinó que es poden transformar físicament el nos-
part del seu recorregut, llevat dels
construeixen poc a poc amb la inter- tre entorn, i que quedarà com una
prop de 300 metres del tram final,
venció de tots els elements naturals, dada i data històrica important, però no
frontera amb Sant Julià de Ramis.
socials, polítics, geogràfics, indus- només aquestes grans obres seran les

pDS_17
AJUNTAMENT
Actualment i ja començades les
obres, es pot apreciar perfectament la
greu agressió que es produeix al nos-
tre territori per donar servei al pas d'un
sistema de transport de viatgers
modern, ràpid i segur.
AUTOPISTA GRATUÏTA I DE PEATGE
DE CONNEXIÓ AMB FRANÇA
No tan bé ens estan sortint les coses
amb l'Autopista, perquè malgrat les
constants i contundents protestes
dels veïns i veïnes de Sarrià, no s'albi-
ra cap intenció d'escoltar les reivindi-
cacions d'aquest petit, humil i sofert
Sarrià de Ter.
Deia abans que estem obli-
gats a contribuir i ho fem com-
plaguts, que no complaents.
Perquè, que ningú no s'enganyi,
complaents no ho som, no ho
volem ser, ni ho serem. Estem
encara en una fase preliminar
del projecte definitiu de l'amplia-
ció de l'AP-7 a quatre carrils per
banda i tots els esforços munici-
pals van en la direcció d'evitar
aquesta ampliació. No sé si ho
aconseguirem, però si finalment
no és possible, no serà per no
haver-ho intentat i haver esmer-
çat tots els esforços i les possibilitats al
nostre abast.
ALTRES OBRES AL MUNICIPI
Hem estat parlant de la contribució de
Sarrià de Ter al país en general, en un
sentit col·lectiu, però en cap moment
hem fet referència a la contribució eco-
nòmica que cada un de nosaltres, i de
forma individual, fa a les administra-
cions de l'Estat. Tots i cada un de
nosaltres estem obligats, potser no
tan complaguts, però sobretot i de cap
manera complaents, a contribuir eco-
nòmicament a les càrregues col·lecti-
ves, ja sigui a nivell local, autonòmic o
estatal. Qui de nosaltres, en tots els
actes quotidians, i per posar només
uns exemples, no li toca pagar l'IBI,
l'Impost de circulació, la taxa de reco-
llida d'escombraries, l'Impost de
Transmissions, l'IVA o l'IRPF? Els pri-
18_pDS
mers que he esmentat són impostos
municipals i tota la seva recaptació,
millor o pitjor administrada, reverteix
en serveis pel nostre municipi, però la
de les administracions d'àmbit supe-
rior, algú té idea de com i amb quins
percentatges retornen al contribuent o
al seu entorn? Aquí entraríem en un
altre debat que agrada molt als espan-
yols i que no tocarem, perquè no és la
intenció d'aquest article. Aquest debat
és el de la solidaritat, sobre el qual no
em desagradaria parlar, però que en
tot cas, haurà de ser en un altre
moment.
Dèiem en el passat número d'a-
questa mateixa revista, que és urgent
per part dels nostres representants par-
lamentaris la necessitat de promoure
una nova llei de finançament de les
Hisendes Locals, ja que de continuar en
aquest sistema, els ajuntaments ens
veurem totalment impossibilitats de
complir els compromisos. Avui podem
dir que continuem en la mateixa neces-
sitat perquè encara no s'ha pres cap ini-
ciativa per endegar aquesta reforma,
però també cal dir que com a conse-
qüència de la greu crisi economicofi-
nancera i la creixent situació d'atur en
què ens trobem, el Govern Estatal ha
hagut de posar-hi un pedaç, insuflant
diner fresc als ajuntaments.
Malgrat que aquesta no sigui una
fórmula definitiva, des dels ajunta-
ments hem de reconèixer que seran
benvinguts aquests diners que vénen
dels fons estatals i que serviran a
molts municipis per a desenvolupar
obres absolutament necessàries, que
ajudaran a escriure aquest bocinet de
la història a què fèiem referència al
començament. De tota manera, sense
oblidar aquest reconeixement, cal dei-
xar clar que no es tracta d'un ajut que
se'ns dóna graciosament per la gran
magnificència del Govern de l'Estat,
sinó que prové de la contribució que
tots i cadascú dels veïns i veïnes de
cada territori hem satisfet a través del
sistema impositiu. En definitiva, s'in-
verteixen en el nostre municipi aquells
diners que nosaltres mateixos ja hem
pagat via impostos.
Mitjançant aquests fons estatals
d'inversió local, el nostre municipi
podrà realitzar tot un seguit d'obres
molt necessàries i reivindica-
des i així, en el transcurs dels
propers mesos veurem
oberts els nostres carrers per
realitzar-hi aquestes tan espe-
rades i reclamades obres,
que són:
· Construcció rotonda encreua-
ment Via Augusta / carrer les
Lloses.
· Reforma del paviment de la
pista poliesportiva de Sarrià
de Dalt.
· Reforma i adequació de les
voreres del carrer Flor de Neu
(la Rasa).
· Ampliació vorera carrer Mercè
Rodoreda i plaça Vila Romana (Pla
de l'Horta).
· Reforma del mur del cementiri de
Sarrià de Baix.
· Reforma i pavimentació de la plaça
Rafel Casanova (Pla de l'Horta).
· Renovació del quadre elèctric de
Sarrià de Dalt.
· Millora de l'accessibilitat del
carrer Joan Fuster (zona CAP).
· Adequació del reductors de velo-
citat dels carrers les Lloses i La
Rasa.
· Instal·lació de passos de vianants
elevats als carrers Isidre Macau i
Agustí Riera (Pla dels Vinyers).
En definitiva, des del punt de
vista geopolític, entre obres de gran
envergadura i altres de menys calat,
anem construint el futur i la història del
nostre municipi. ■
 OPINIÓ [els efectes de la crisi

ELS EFECTES DE LA CRISI A

SARRIÀ DE TER
UNA DE BONA I UNA DE DOLENTA
Roger Casero Gumbau
?ortaveu del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter
http://rogercasero.blogspot.com

La manifestació de persones treballadores de la fàbrica Torraspapel en plena autovia de Sarrià de Ter,

camí cap a Girona. Foto: Roger Casero.

7LA CRISI DE LA FÀBRICA DE TORRASPAPEL I ELS 733.439 € DE L'ESTAT PER SARRIÀ DE TER

T
inc una notícia bona i una de dolen-
ta, quina voleu saber primer? Així
comencen alguns acudits, però en
el cas de Sarrià de Ter, si parlem del
darrer trimestre d'aquest any que
hem deixat enrere, el 2008, ens referim a la
vida real, tangible, palpable, a la vida del nostre
poble, de vosaltres, persones treballadores i
també del nostre ajuntament.
Aquest darrer trimestre del 2008 ha estat
marcat sense cap mena de dubte per les con-
seqüències de la crisi econòmica global, que
Sarrià de Ter també pateix, tal com explicava
amb alguns exemples al darrer article publicat
al Parlem de Sarrià. De les moltes conseqüèn-
cies que la crisi té a Sarrià de Ter en destacaré
dues, possiblement la més negativa i nefasta, i
la més positiva, que, encara que no ho sembli,
també hi és.
Em refereixo a la complexa i delicada
situació de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de
Ter, per un costat, i a l'aportació del govern de
l'Estat de 733.439 per a fer inversions, obres
de millora, i generar ocupació a Sarrià de Ter.

pDS_19
OPINIÓ [els efectes de la crisi

aquest tema trial... però fos quina fos la causa, les

actuem des de la conseqüències sempre apuntaven allà
unanimitat i en fem mateix: la reducció de la plantilla i el
bandera, el govern canvi de producció, és a dir, deixar de
pràcticament no fer el paper estucat per produir paper
l'exerceixi. autocopiatiu. D'aquesta manera es
Malgrat el confirmava la màxima que diu que
govern, des del quan les coses van malament, sempre
PSC de Sarrià de poden anar pitjor.
Ter, tan bon punt El canvi de producció no és un
vam conèixer la tema menor, ja que apunta de manera
QUO VADIS TORRASPAPEL?
notícia vam començar a moure'ns: reu- inevitable quin serà el futur de la fàbri-
nió amb el comitè d'empresa, truca- ca. I amb el paper autocopiatiu, amb
El passat 6 de novembre saltava la notí-
des i xerrades amb treballadors de la més de dos-cents treballadors menys,
cia: la direcció de Torraspapel anunciava
fàbrica, reunions i converses amb el futur de la fàbrica és més aviat poc
la presentació d'un ERO (Expedient de
representants dels governs de la esperançador. La percepció general és
Regulació d'Ocupació) que representa-
Generalitat i l'Estat, contactes amb els que la fàbrica Torraspapel de Sarrià de
va, per la fàbrica de Sarrià de Ter, la pèr-
diputats del PSC al Congrés de Dipu- Ter està ferida de mort i té els dies
dua de més de 200 treballadors, en con-
tats, converses amb els sindicats, amb (potser algun any) comptats. M'agra-
cret 213. La notícia sorprèn a la majoria i
les patronals... daria molt equivocar-me, naturalment,
sobretot crea perplexitat i gran preocu-
Al llarg de tota la crisi de la fàbrica però passar d'una fàbrica amb més de
pació: perplexitat perquè precisament la
Torraspapel de Sarrià de Ter, des del tres-cents treballadors amb una pro-
fàbrica de Sarrià de Ter no té pèrdues,
PSC hem estat molt actius, d'entrada ducció d'un paper fort al mercat i amb
sinó beneficis, alhora que aporta conei-
donant suport al comitè d'empresa i als departaments de qualitat a tenir una
xement i valor afegit a les altres fàbri-
treballadors, però també fent propostes fàbrica de poc més de cent treballa-
ques; gran preocupació per la situació
per afrontar la crisi, fent crides a la mobi- dors amb una producció d'un paper
laboral dels treballadors afectats i per la
lització i fent difusió de tota l'activitat i cada dia més residual al mercat i pres-
fràgil situació de la fàbrica, en cas de
notícies que anaven sorgint. Tota l'acció cindint del valor afegit en qualitat i
prosperar l'ERO i canviar l'activitat pro-
del PSC de Sarrià de Ter respecte a la coneixement de la fàbrica, no és
ductiva de la fàbrica.
crisi de la fàbrica Torraspapel de Sarrià massa esperançador.
Des del PSC de Sarrià de Ter vam
de Ter es pot consultar i llegir al web del Al mes de gener de 2009 la crisi
lamentar, i així els ho vam comunicar,
PSC de Sarrià de Ter, així com als blocs de la fàbrica Torraspapel s'ha tancat
que ens assabentéssim de la notícia a
de l'Assumpció Vila i al meu. amb un acord, després d'unes inten-
través dels mitjans de comunicació,
El dijous 13 de novembre es va ses, tenses i llargues negociacions,
quan el govern municipal sabia, de feia
fer la més nombrosa de les mobilitza- entre el comitè d'empresa (amb el
mesos, la voluntat de la direcció de
cions dels treballadors de la fàbrica suport ampli dels treballadors) i la
l'empresa de tancar la fàbrica o de fer-
Torraspapel de Sarrià de Ter. Una set- direcció de Torraspapel, un acord,
hi una reducció important de personal.
mana després de publicar-se la notícia, entenem, que és el millor possible,
També vam lamentar que el govern no
la sensació general era encara d'incre- però no el desitjat ni pels treballadors
ens convoqués a cap de les reunions
dulitat i de gran preocupació. A mesu- ni pel mateix comitè...
que va mantenir amb el comitè d'em-
ra que anaven passant els dies s'anava Un dels aspectes que ha planat al
presa i amb la direcció de Torraspapel,
definint el problema: no era una qües- llarg de la crisi de la fàbrica Torraspapel
entenent que com a representants
tió de pèrdues, era una qüestió indus- de Sarrià de Ter ha estat la possibilitat
públics que som, i sobretot si en

20_pDS

de requalificar, passant-los a ús resi-
dencial, els terrenys de la fàbrica de
Sarrià de Dalt. Cal dir que aquest és un
interès real de l'empresa, que, sospito,
apareixerà més endavant. Quan des
del govern ens van comunicar que ells
no descartaven aquesta mesura,
nosaltres de seguida vam marcar les
nostres condicions, que passava pel
compromís per part de l'empresa de
fer una inversió a la fàbrica que garan-
tís els llocs de treball i en millorés la
producció, i en aquests sentit valorà-
vem que el benefici que l'empresa
pogués treure de la requalificació repre-
sentés entre un 15 i un 20% de la inver-
sió que l'empresa hauria de fer a la
fàbrica. Amb la proposta de l'empresa,
amb la disminució de la plantilla i amb el
canvi de producció no es pot parlar, ni
tan sols plantejar, pel PSC de Sarrià de
Ter, la requalificació dels terrenys.
On va la fàbrica Torraspapel de
Sarrià de Ter? Què vol fer-ne l'empresa?
Quins són els seus plans de futur?...
Per l'empresa els terrenys de la fàbrica,
a Sarrià de Dalt i al sector paperer, a
tocar del riu, són un tresor que, potser
no avui però sí demà, superada la crisi
econòmica, voldran explotar. Esperem
que, tot i amb la reducció i amb el canvi
de producció, la fàbrica Torraspapel es
mantingui per molts anys a Sarrià de
Ter... tot i que a ningú se li escapa que
té els dies comptats!
733.439 € DEL GOVERN DE
L'ESTAT PER SARRIÀ DE TER
Aquesta és la millor notícia de l'any, del
curs i possiblement de l'actual mandat
per Sarrià de Ter, tot i que ens agradaria
tenir-ne més, de bones notícies. Tot i
això, aquests 733.439 € no ens resol-
dran totes les necessitats que tenim al
municipi, però ens ajudaran en algunes.
A finals de novembre s'aprovava
la creació del Fons Estatal d'Inversió
Local (FEIL) a través del Reial Decret -
Llei 9/2008, de 28 de novembre, a tra-
vés del qual es crea un Fons Estatal
d'Inversió Local i un Fons Especial de
l'Estat per la Dinamització de l'Econo-
mia i l'Ocupació, dotat, aquest fons
d'inversió, de 8.000 milions d'euros,
dels quals, per nombre d'habitants,
733.439 € corresponen a Sarrià de Ter.
La crisi econòmica afecta els
municipis, sobretot la seva capacitat
d'ingrés per inversió; aquesta realitat ja
l'hem viscuda aquest any 2008. La
situació ara per ara no sembla que
millorarà gaire, sobretot a l'Ajuntament
de Sarrià de Ter, que amb la crisi de la
fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter, pot
veure encara més migrats els seus
ingressos, en aquest cas a través de
l'impost d'activitats econòmiques, ja
que en la mesura que la fàbrica reduei-
xi la seva activitat, l'ajuntament veurà
reduït el seu ingrés.
Aquest proper 2009, doncs, en
plena crisi econòmica, el govern de l'Es-
tat injecta diners a través del FEIL als
municipis, destinats a la promoció d'o-
bra pública, aportant així capacitat d'in-
versió als municipis, i destinats també a
la creació d'ocupació en el sector de la
construcció i obres, un dels més casti-
gats per la crisi.
Els 733.430 € de què disposarà l'A-
juntament de Sarrià de Ter per fer obres
al llarg del 2009 no cauen del cel, són
diners que aporta el govern de l'Estat per
pagar una sèrie d'obres i millores que es
faran a Sarrià de Ter al llarg de l'any 2009.
Els diners els posa el govern de
l'Estat, els projectes els ajuntaments,
que també han de fer la contractació
d'obres.
En el cas de Sarrià de Ter les obres
que es faran, aprovades pels tres grups
OPINIÓ [els efectes de la crisi
Diversos moments de la
manifestació i concentració
davant la subdelegació del
govern de l'Estat a Girona.
Fotos: Roger Casero.
municipals, també el del PSC, són:
Rotonda Via Augusta / carrer Lloses,
491.343,00 €
Reforma del paviment Pista de
Sarrià de Dalt, 27.840,00 €
Reforma i adequació vorera habitat-
ges de Flor de Neu (la Rasa),
88.352,00 €
Ampliació vorera carrer Mercè
Rodoreda i plaça Vila Romana (Pla
de l'Horta), 43.143,12 €
Reforma mur Cementiri de Sarrià de
Baix, 20.144,00 €
Reforma i pavimentació plaça Rafel
Casanova (Pla de l'Horta), 15.662,25 €
Renovació quadre elèctric de Sarrià
de Dalt, 5.057,60 €
Millora accessibilitat carrer Joan
Fuster (zona CAP), 15.428,59 €
Adequació reductor de velocitat
carrer Lloses, 3.600,44 €
Adequació reductor de velocitat
carrer la Rasa, 6.369,00 €
Instal·lació passos vianants elevats
carrer Isidre Macau i carrer Agustí
Riera, 16.499,00 €
Naturalment nosaltres teníem
alguna altra proposta; de fet ens hauria
agradat, tal i com vam proposar, haver-
les pogut plantejar al govern, però
entenem que aquestes també són
obres necessàries i que, per tant, si
des de l'Estat ens injecten diners, cal
aprofitar-los tots, fins al darrer cèntim.
Aquesta ha estat la bona notícia
d'un final d'any 2008 certament preocu-
pant. L'any 2009 veurem com gràcies
als diners del FEIL es milloren voreres i
carrers del nostre poble, però també
veurem com el nostre poble perd poten-
cial industrial, com la fàbrica Torraspapel
aprima la plantilla, deixant treballadors
sense feina, i precaritza la producció,
dibuixant un horitzó ple d'incertesa... La
crisi, l'any 2009, continua... ■
pDS_21
ENTITATS

3a FIRA COMERCIAL
ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS DE SARRIÀ DE TER

Esther Portilla i Benito

Presidenta de l'Associació de Comerciants

22_pDS

Imatges de la 3a Fira Comercial del 30 de novembre al pavelló municipal. Fotos: Jordi Paretas.
M
algrat l'ambient eco-
nòmic que estem
vivint, no gaire posi-
tiu, un cop més i per
tercera vegada hem
celebrat la Fira Comercial, la nostra
fira. I quant dic nostra, no vull dir de
l'associació de comerciants, sinó de
tot el poble.
El comerç de Sarrià és prou
important perquè es reconegui l'esforç
que fem per millorar dia a dia. La Fira
vol donar un impuls important perquè
en moments difícils com en els que
estem, fem entre tots una unió solidà-
ria i un esforç conjunt.
Es per això que any rere any la
Fira vol ser una eina per reforçar el
comerç. Ser durant un dia l'aparador
dels nostres comerços. Com a comer-
ciants, hem de fer esforços per acon-
seguir que la nostra botiga sigui un
espai interessant, confortable i agrada-
ble per al comprador. Per això, cal que
sapiguem trobar la combinació perfec-
ta entre la imatge que desprèn l'esta-
bliment, el producte que hi oferim, la
comunicació, i sobretot, l'atenció que
prestem al nostre client. Hem de saber
trobar un punt d'equilibri, i no caure en
una roda de pessimisme, perquè el
paper de tots els venedors de la botiga
és fonamental.
Davant la nova situació econòmi-
ca cal redissenyar la nostra estratègia
amb lideratge, confiança i molta
il·lusió. La Fira comercial vol ajudar els
comerços a potenciar els propis nego-
cis, almenys la seva creació té com a
un dels seus objectius això.
Una Fira mai no és per fer vendes
al moment, sinó per potenciar els nego-
cis, per fer créixer, per donar a conèixer,
i això és feina de cadascú, hem de
saber aprofitar els moments perquè
tothom sap què hi ha en una carnisse-
ria, perruqueria, estètica, forn, etc.,
però possiblement el que no sap és allò
que fem de tant en tant, productes que
venem i ningú sap, una promoció, una
oferta puntual. O fins i tot un producte
que vols introduir, hem de saber cridar
l'atenció, renovar, portar il·lusió dins
nostre i saber ser positius.
Un any més és d'agrair la vistosi-
tat i creativitat d'alguns comerços, la
riquesa i color d'alguns estands.
Volem felicitar tots els participants i
tots aquells que ja estan pensant a
millorar la Fira per al proper any.
Vull també felicitar tota la gent de
Ràdio Sarrià, Neus Mercader, Marc
Marquès, Josep Oliveras i en Jordi
Paretas, per la gran feina que han fet
per donar un nou aire, fent la ràdio en
directe, amb entrevistes a tothom, ale
ENTITATS [III fira comercial
gria i molta simpatia, han treballat de
valent, hi han posat esforç i cor en la
Fira. També vull donar les gràcies a l'As-
sociació de Veïns de la Rasa, pel dinar
que han organitzat i el temps que ens
han dedicat col·laborant amb nosaltres,
i als Amics dels Gegants, amb qui sem-
pre es pot comptar, gent com cal, gent
que sap fer poble, GRÀCIES!!!
Val a dir també que l'Ajuntament
de Sarrià de Ter, amb la seva Àrea de
Desenvolupament Local, un cop més
ha recolzat des del primer moment la
iniciativa de l'Associació de Comer-
ciants i ha desplegat tots els mitjans
possibles per millorar petits entre-
bancs, des de la coordinació de l'esde-
veniment fins a la cessió del Pavelló
Municipal d'Esports, d'equipament
logístic i suport econòmic i tècnic.
I finalment el nostre agraïment
més important a tots els veïns i veïnes
de Sarrià, que ens han fet costat un
cop més, participant de la nostra Fira.
Agraïm que valorin l'esforç fet per tots
els botiguers que han treballat de
valent per fer possible la 3ª Fira
Comercial, obrint pas a la 4ª Fira
Comercial, que omplirem un altre cop
d'actes i espectacles. Fins ben aviat.■
pDS_23
ENTITATS [mural a sarrià de dalt

Foto: Joan Puigmal.

L'ESGLÉSIA DE LA PARRÒQUIA DE
SANT PAU UN SÍMBOL PER A SARRIÀ DE DALT
Associació de veïns de Sarrià de Dalt

L'
any 1952 l'empresa J. y F. Torras Hostench
S.A. té la iniciativa de construir a Sarrià de Dalt
el grup d'habitatges protegits coneguts poste-
riorment com a “Grup de vivendes protegides
Paulí Torras”. Normalment s'identifica Sarrià de Dalt amb aquest
grup de vivendes protegides construïdes els anys cinquanta.
Però no hem d'oblidar que la zona de Sarrià de Dalt abans de la construcció
d'aquestes vivendes era una zona rural. Així, cap als anys quaranta del segle XX,
entre el cens de cases de pagès de Sarrià de Dalt hi podem trobar: Can Tiranda
(el Mas Benefici), Can Jaqué (Mas Reig), Can Nadal (Mas Font), Can Riuró (Can
Tomaset), Can Gelada (Can Mariano, Can Culubret), Can Vinyes (Can Brugué), Can
Cucut (Ca l'Espluga), Can Vert (Ca l'Aymerich, Mas Jordi), Can Busquets, Can
Conna (Can Rimbau), Can Poll, Can Parraguera, Can Marcel·lí . Aquests habitatges
es trobaven a la falda de la parròquia de Sant Pau. [Font: Sarrià de Ter, el paper de
la història. Coordinació de Josep Brugada. 2006 CCG Edicions]

24_pDS
 ENTITATS [mural a sarrià de dalt

Castanyada al parc de la devesa de la

Cooperativa. Fotos: Quim Llunell.

La Parròquia de Sant Pau de Sarrià està documentada del segle XI, com a possessió del monestir de Sant Pere de
Galligants (Girona). Per tant, podem dir que és un element clau a la història de Sarrià de Dalt.
Quant a l'Associació de Veïns de Sarrià de Dalt ens vàrem plantejar de dissenyar un logotip per a l'associació, no dub-
tàrem a escollir l'església de la Parròquia de Sant Pau. Creguérem que era un element identificador de Sarrià de Dalt i de
la seva història.
El 25 d'octubre del 2008, l'Associació de Veïns de Sarrià de Dalt va organitzar la castanyada de tardor a l'entorn del
Centre Cívic la Cooperativa. Com en anys anteriors, vàrem convidar els veïns a que portessin coques casolanes per a
poder-les compartir tots mentre s'anaven coent les castanyes i s'amenitzà la festa amb un espectacle infantil. Durant la
celebració d'aquesta festa, membres del consistori van inaugurar un mural emblemàtic per a Sarrià de Dalt.
Durant setmanes, l'artista Miquel Àngel Cros, amb la col·laboració de Xavier Sayols, va anar gestant a la zona del
“Parc de la Coope” aquest esplèndid mural que també mostra l'església de Sant Pau. Les festes que organitzem l'Asso-
ciació de Veïns: festa de primavera, revetlla d'estiu, arrossada de la Festa Major i castanyada de tardor estaran així emmar-
cades a partir d'ara per aquest símbol de Sarrià de Dalt. ■

pDS_25
ENTITATS [caga tió 2008

CAGA TIÓ 2008

Gemma Simón
Associació de Veïns Pla de l'Horta

Fotos: AV Pla de l'Horta.

D
onar la benvinguda al Tió resulta ser el
millor preàmbul del Nadal. Per la pau,
germanor i harmonia que regna a tots
els indrets del planeta, i més concreta-
ment a la nostra vila: Sarrià de Ter.
El Tió de l'A.V. del Pla de l'Horta ha estat esperant
tot un any per sortir al carrer i fer-se veure, tot cofoi.
Sense cap mena de dubte és tot un personatge el sen-
yor Tió, una celebritat pel que fa a l'oferiment de regals
als nens i nenes que tant l'estimen.
Fa molts d'anys el Tió ens va dir, a cau d'orella, que
li encantava la mainada. Aquells vailets que se li apro-
paven cada vespre per donar-li menjar i beure, i li feien
afalacs i carantoines: un convidat nadalenc d'allò més
agraït.
El Tió ens va dir que esperava a tota la mainada de
Sarrià de Ter el dia 20 de desembre, els havia estat
observant durant tot l'any i tots s'havien portat molt bé.
El Tió ens ha mostrat tot orgullós la seva immensa
panxa, una panxa plena de regals i de rialles per tota la
mainada.
Així va ser, el 20 de desembre tota una bona colla
de pares i mares estaven ben contents de veure com la
mainada estava tota neguitosa esperant el gran
moment: sortir a cantar el Tió per tot el barri per després
pujar a la tarima i donar els màgics cops de bastó tot
cantant la cançó del Tió per tal de recollir el gran regal
que els espera.
Cada nen i nena pujava a la tarima amb una il·lusió,
una rialla i un missatge que era universalment conegut
per tothom. Benvingut, el Nadal ja és aquí, la pau i la
màgia regnen més enllà del pessebre!
Passats pocs dies, el dia 24 de desembre, tothom
va cantar a l'uníson la cançó del “caga Tió”, i el Tió va

RESTAURANT MAS NOU

CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS • BANQUETS
COMUNIONS • CONVENCIONS

MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

Ctra. Palamós, km.1 - CAMPDORÀ - Tel. 972 21 70 43

26_pDS

poder escoltar que, un any més, a totes les llars de Sarrià
de Ter s'estava cantant la cançó del “caga Tió”. Un merave-
llós emblema nadalenc que es manté i que consagra un
esperit, una tradició i una cultura popular que ens fa únics i
especials: la denominació d'origen sarrianenca.
El passat Nadal va tenir lloc el màgic, conegut i tradi-
cional “Caga TIÓ” del barri del Pla de l'Horta. Va tornar la
il·lusió de nens i nenes per carregar-se de regals després
d'haver estat els darrers dies donant de menjar al tronc més
famós de tot el país.
Resulta fantàstic reunir tanta mainada, mares i pares;
observar les il·lusions de la famílies per descobrir la sorpre-
sa que el Tió els té reservada.
A primera hora predomina en el cap de tots els infants
el repàs exhaustiu i benèvol de les accions que han realitzat
durant tot l'any... el resultat és sorprenent: he fet bondat, he
fet cas dels pares i he donat de menjar cada nit al Tió. Tot
seguit, donem un volt pel barri amb tota la mainada per rea-
litzar el preàmbul del Tió, cantar al Tió perquè ens porti un
munt de regals.
DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS
MAGATZEM I OFICINA
Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER
Tel. i Fax 972 17 15 57
ENTITATS [caga tió 2008
Una vegada hem demanat al Tió que ens porti molts
regals, els nens i nenes van pujar a la tarima que presideix,
com no pot ser d'una altra manera, el Sr. Tió.
Cada infant, un per un, puja amb una expectativa con-
creta i general, fixada des de fa molt de temps: picar amb
el bastó al Tió i, alhora, cantar ben fort la seva cançó. D'a-
questa manera, em deixarà un munt de regals. Una vegada
es deixa de picar amb el bastó i de cantar, s'aixeca la manta
que abriga el Tió; és aleshores quan la plausible espera
deixa pas a la rauxa i a la materialització d'una de les quime-
res nadalenques. Sens dubte, l'esperit del Nadal ha passat
per Sarrià de Ter quan sents que un impressionat infant diu:
“guaita que m'ha cagat el Tió”.
Fem memòria, i recordem un petit fragment de la tradicio-
nal cançó del Tió que es canta per comarca del Pla de l'Estany:
“Tió, tió, caga torró d'aquell tan bo; si no tens més
caga diners, si no tens prou fes un pet i remou”.
Atenció nens i nenes i públic en general, comenceu a
assajar per enguany.... i no oblideu-vos del més important:
el Tió us està vigilant, feu bondat!!! ■
pDS_27
ENTITATS [el comerç davant la crisi

EL COMERÇ DAVANT LA CRISI

Esther Portilla i Benito
Presidenta de l’Associació de Comerciants de Sarrià de Ter

É
s més que evident que som davant d’un
canvi d’escenari, on el futur del comerç
passa per uns moments difícils, però és
en temps de crisi quan es fa més necessa-
ri conservar la confiança dels clients. El
que ens permetrà mantenir-nos és la fidelitat dels
clients. Cal actuar amb prudència, però recordar que
les crisis són només una etapa que no dura per sempre.
L’estratègia de comerç es diferencia segons el pro-
ducte ofert, hem de distingir entre productes de prime-
ra necessitat i aquells que es compren més per impuls.
És a dir: anar de compres o anar a comprar.
Entenem doncs que ”anar a comprar” són els
productes bàsics, com els d’alimentació, neteja,
etc.,“es fa la compra per obligació, encara que hi hagi
crisi”.

LAMPISTERIA
JOSEP COMAS
Tel. 972 17 02 52 - mòbil 607 26 89 68

c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - jcomasllado@hotmail.com

28_pDS

No obstant això, el comerciant ha de tenir en compte
possibles canvis en el seu comportament i ha d’ajustar l’as-
sortiment d’acord amb el tipus de públic que té o que
busca, i recordar sempre mantenir la confiança dels clients,
la constant inversió en millorar els serveis pot ajudar el
comerç a superar una crisi.
Anar de compres és més que comprar, serien produc-
tes com poden ser, complements, un regal, unes sabates,
un electrodomèstic, etc. No són productes de primera
necessitat, com tampoc ho són els que es compren per
impuls, que solen ser aquells que trobem en llocs estratè-
gics, que criden la nostra atenció.
Les botigues han de ser flexibles i adaptables, ja que
tampoc es ven el mateix al matí que a la tarda, ni es ven
el mateix els dies feiners que els festius. Això el comer-
ciant ho ha de tenir en compte per adaptar-se a la deman-
da dels clients. Tenir clar quins són els punts freds i calents
del nostre local, aprofitar els espais i saber distingir quin
client és potencialment comprador, no sempre és senzill,
ENTITATS [el comerç davant la crisi
per això, des de l’Associació de Comerciants s’han fet cur-
sos per millorar les tècniques de vendes, paqueteria, apa-
radorisme, i tenim previst seguir per aquet camí, posant a
l’abast de tots els nostres associats, les eines per ajudar a
millorar-se professionalment.
Si el comerciant satisfà les necessitats dels clients
aconseguirà mantenir la seva confiança i fidelitat, i en situa-
cions com l’actual, si un client perd el costum de venir al
teu establiment, ja estàs perdut. Hem de saber convertir la
botiga en un espai d’il·lusió, crear i transmetre, la imagina-
ció és més important que el propi coneixement, la innova-
ció juga un paper important, oferir un servei de proximitat i
professionalitat, l’assessorament, l’atenció, ha de ser millor
que mai, petits canvis poden marcar la diferència als ulls
dels clients. El consumidor cada dia confia més en el
comerç de proximitat, les compres són més del dia a dia,
es planifica més la compra.
La crisi és, doncs, un repte per superar-se personal-
ment i professional.■
pDS_29
DOSSIER D’HISTÒRIA

EXCAVACIONS
A LA VIL·LA ROMANA
DEL PLA DE L'HORTA
Lluís Palahí Grimal
Laboratori d'Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Girona

DESCRIPCIÓ I SITUACIÓ DEL JACIMENT

La vil·la romana del Pla de l'Horta es troba situada a l'oest del barri del mateix nom, dins el municipi de Sarrià de
Ter, a uns quatre quilòmetres de l'antiga ciutat romana de Gerunda, l'actual Girona. S'ubica en un paratge planer,
limitat a ponent per un petit turó, i obert cap a la plana per on, a uns dos cents metres, circula el riu Ter. A prop
de la vil·la es localitza precisament el gual de Ter per on la Via Augusta travessava el riu abans d'encaminar-se cap
a Girona i on es va recuperar un dels tres mil·liaris1 , localitzats a l'entorn de la ciutat de Gerunda.
La vil·la va ser descoberta a principis de l'any 1970 durant la construcció d'uns pisos pel Patronat Santa Creu
de la Selva. La posada a la llum, al fer unes fonamentacions, de tot un seguit de paviments de mosaic va fer que
s'aturessin les obres i el STIA de la Diputació hi iniciés tot un seguit d'actuacions arqueològiques sota la direcció
del Sr. Miquel Oliva.
A la foto: Nimfeu

30_pDS

Planta de localització de les restes de la vil·la.
L
es excavacions es varen
desenvolupar en dues
campanyes, la segona de
les quals va finalitzar a
mitjans de març de l'any
1972. Els mosaics, força malmesos,
varen ser arrencats durant l'agost de
1970 per a la seva conservació i res-
tauració. L'excavació es va desenvolu-
par essencialment a la part residencial
de la vil·la, al voltant de la zona amb
paviments musius. Però ja durant la
campanya del primer any, i sobretot
abans de cloure les excavacions, es
varen realitzar tot un seguit de rases i
sondeigs en direcció nord que varen
permetre copsar les dimensions i
importància de la vil·la. Així mateix, a
uns cinquanta metres del nucli excavat
en direcció est i durant unes obres de
canalització es varen descobrir tot un
seguit de murs associats, un pavi-
ment d'opus signinum i, el que és més
remarcable, una petita necròpolis d'in-
cineració d'època ibèrica.
Altres troballes s'han realitzat a
l'indret en anys posteriors. Així, durant
les obres de construcció del barri que
actualment envolta el nucli original del
Pla de l'Horta es va localitzar una tomba
de tegulae, a uns cent metres al sud-
est del nucli excavat, i a uns dos cents
metres en direcció nord, una interes-
sant necròpolis d'època visigoda.
DOSSIER D’HISTÒRIA [excavacions vil·la romana
Cal dir que si bé les excava-
cions dels anys setanta varen
obrir una important superfície, el
seu principal objectiu era la recu-
peració dels mosaics i es va
emprar una estratigrafia molt
simple i solament en dos son-
deigs es va aprofundir per sota
del nivell de circulació conser-
vat. Això ha dificultat als investi-
gadors establír una evolució
completa i coherent de la histò-
ria i evolució de la vil·la.
Planta de la part de la vil·la excavada als anys setanta. / foto MAC-Girona
EL PROJECTE GERUNDA
El laboratori d'Arqueologia de la Uni-
versitat de Girona treballa des de fa
molts anys en l'estudi de l'època
romana a les nostres contrades, tot
realitzant excavacions a diversos jaci-
ments que han aportat valuosa infor-
mació per entendre el període històric
que va posar les bases de l'estructura-
ció territorial, social i cultural del terri-
tori, amb conseqüències que s'este-
nen fins als nostres dies.
Com a part d'aquests treballs i
amb l'ajuda d'un programa d'investiga-
ció del Ministeri d'Educació i Ciència,
la Universitat de Girona ha signat un
conveni de col·laboració científica amb
la Diputació de Girona i els Ajunta-
ments de Sarrià de Ter, Sant Julià de
Ramis i Vilablareix per tal d'endegar un
ambiciós projecte d'excavacions
arqueològiques amb l'objectiu d'estu-
diar el territori de la ciuitas de Gerunda
i la seva evolució. Al jaciment de Sant
Julià de Ramis ja fa 12 anys que s'hi
treballa amb uns resultats científics
molt importants, que estan permetent
establir de forma clara i precisa el pro-
cés de transició entre l'estructuració
del territori en època ibèrica i la implan-
tació del sistema romà basat en la ciui-
tas. A aquests estudis s'hi incorporen
ara les vil·les del Pla de l'Horta i de
Vilablareix que ens han d'ajudar a
entendre l'evolució del territori a l'en-
torn de la nova ciutat romana de
Gerunda al llarg del període romà i fins
la tardoantiguitat. El projecte, però, no
es limita a les excavacions, sinó que
presenta una important vessant edu-
cativa i de divulgació, ja que un dels
seus objectius és l'adequació i conser-
vació dels jaciments analitzats i la seva
integració en xarxes de visites no sola-
ment turístiques, sinó sobretot didàcti-
ques, per a escoles, investigadors i en
general per qualsevol persona interes-
sada en el nostre passat. A més, cal
afegir-hi un tercer element, tan impor-
tant com els dos anteriors, ja que les
excavacions seran realitzades per
estudiants d'història i història de l'art
de la Universitat de Girona, com a part
de la formació pràctica de nous profes-
sionals en arqueologia i patrimoni.
És dins aquest ambiciós projecte
on cal inscriure els treballs iniciats l'oc-
tubre de 2008 a la vil·la del Pla de
l'Horta.
pDS_31
DOSSIER D’HISTÒRIA [excavacions vil·la romana
Vista aèria dels àmbits 1 i 2 excavats l’any 1971
PLANIFICACIÓ DELS TREBALLS
ARQUEOLÒGICS
A l'hora de planificar els treballs
arqueològics cal tenir present que la
vil·la del Pla de l'Horta presenta la
peculiaritat d'haver estat parcialment
excavada i posteriorment colgada. Per
fer-ho no es va respectar el pendent
natural que feia el terreny en direcció
oest-est, sinó que es va crear una
superfície horitzontal. Aquest fet ha
provocat que mentre que les estructu-
res del sector occidental, en molt
millor estat de conservació, apareixen
a escassament trenta centímetres de
la superfície, a la banda contrària, a lle-
vant, la potència de sediment amb què
es varen colgar les restes supera els
dos metres. A més, aquest cobriment
es va realitzar amb la runa sobrant de
la construcció dels edificis propers i de
l'autopista, que es troba immediata-
ment a ponent de la vil·la.
Per altra banda les restes situa-
des a l'extrem de llevant de la finca
foren afectades per la construcció dels
fonaments de l'edifici modern que
com ja hem comentat va donar lloc al
seu descobriment.
Aquesta situació condiciona tot
treball que es realitzi en aquest espai,
32_pDS
ja que implica realitzar una important
extracció de terres amb ajuda de
maquinària per tal d'extreure el sedi-
ment col·locat després de les excava-
cions dels anys setanta. Per altra
banda i des d'un punt de vista pura-
ment científic, les restes excavades
als anys setanta es troben pràctica-
ment exhaurides en alguns punts pel
que fa a l'estratigrafia, però per altra
banda és important posar-les al desco-
bert per poder entendre la totalitat de
l'edifici, poder reestudiar les seves
estructures i integrar-les dins el progra-
ma d'adequació de les restes. Per
aquesta raó, al planificar la primera
campanya d'excavacions es va optar
per una programació mixta en la qual al
mateix temps que es descobrien algu-
nes de les velles estructures ja parcial-
ment conegudes, s'ampliava la zona
d'estudi cap a espais inèdits, que
havien de permetre analitzar estrati-
grafies completes.
Amb aquest plantejament, es va
començar per obrir de forma mecànica
una gran cala a l'extrem de migdia del
solar destinada a posar al descobert
algunes de les estances ja conegudes
pels treballs dels anys setanta, així
com d'altres de noves situades essen-
cialment a ponent d'aquestes.
DESENVOLUPAMENT
DELS TREBALLS
Els treballs arqueològics
d'enguany s'han concen-
trat a la zona de migdia del
solar. S'iniciaren amb un
rebaix mecànic del sector.
Aquest es va veure dificul-
tat pel material emprat als
anys setanta com a farcit,
consistent en runa d'obres
i grans blocs de pedra pro-
vinents de les voladures de
construcció de l'autopista.
Així mateix cal tenir pre-
sent que dues de les
estances excavades als
anys setanta (àmbits 1 i 2)
ho foren fins a roca i per
tant els farcits moderns es
perllongaven sota la cota
dels nivells de circulació de
la vil·la. Mentre l'àmbit 2
es va poder excavar fins a
roca pràcticament amb mitjans mecà-
nics (sobretot degut al fet que el farcit
era compost per grans pedres), no va
succeir així amb l'àmbit 1, ja que per
una banda les excavacions anteriors
havien deixat alguns trams de pavi-
ment in situ i per l'altra, la documenta-
ció parlava de l'existència de murs
corresponents a fases anteriors. Per
tant, en aquest segon cas el rebaix
mecànic es va aturar a l'alçada de la
pavimentació.
Un cop finalitzats aquests rebai-
xos inicials es va continuar la campan-
ya amb l'excavació manual, estratigrà-
fica i acurada dels diversos espais.
En els sectors ja excavats als
anys setanta l'excavació es va limitar
en aquesta primera campanya a una
neteja, en la qual es va poder apreciar
que encara es conservaven en diver-
sos espais fragments in situ de pavi-
mentació, generalment d'opus signi-
num, fet que permetrà en posteriors
campanyes realitzar sondeigs estrati-
gràfics en aquests espais.
L'excavació dels sectors nous es
va fer de forma estratigràfica i es va atu-
rar en el moment de trobar paviments.
En aquesta primera campanya l'objectiu
essencial era obrir una gran superfície de
 DOSSIER D’HISTÒRIA [excavacions vil·la romana

l'edifici del qual es varen excavar essen-
cialment els nivells d'abandonament.
DESCRIPCIÓ DE
LES ESTRUCTURES
A llevant de l'excavació es varen posar
al descobert les restes de cinc espais
diferenciats, tots ell ja excavats durant
les campanyes dels anys setanta. A
l'extrem est s'ubicaven tres espais
conservats de forma irregular, atès
que els fonaments moderns n'havien
malmès el tancament est. Dos d'a-
quests espais (A.6 i 14) eren estrets i
allargassats i es disposaven a llevant
de l'àmbit 1. Pavimentats amb un opus
signinum2 que es conservava de forma
parcial, semblen conformar dues peti-
tes estances (cubicula?3) associats a
l'A.1. Semblantment succeiria amb
l'A.13, situat a l'angle sud-est de l'ex-
cavació, que anava associat a l'A.2 i
que es disposava transversalment res-
pecte als espais suara descrits. En tots
aquests espais els treballs varen con-
sistir en una neteja fins al nivell de cir-
culació.
L'A.1 és un gran àmbit, segura-
ment un triclinium4 que en el moment
del seu descobriment als anys setanta
es va localitzar pavimentat amb un
mosaic de decoració geomètrica, amb
una orla floral i amb cràters als angles.
Aquest mosaic es va datar en època
severiana (195-235 dC). La neteja des-
envolupada en aquesta campanya va
permetre determinar que el paviment
de mosaic no era l'original de l'estan-
ça, ja que per sota se'n conservava un
altra d'opus signinum. De fet, del pavi-
ment de mosaic solament en restava
una part de la seva preparació a la zona
de llevant de l'estança, on s'apreciava
com es va col·locar damunt del signi-
num preexistent. També en aquest
sector es conservaven algunes
tessel·les in situ que ficant-se damunt
del mur de tanca de l'àmbit, marcaven
l'espai que ocupava la porta que comu-
nicava aquest espai amb l'A.6.
Ja descoberta també als anys
setanta, es va posar al descobert un
mur orientat de nord a sud, de pedra
lligada amb fang (M-110) i amb restes
d'arrebossat exterior. Aquest para-
ment formava part d'una estructuració
anterior de l'edifici completament dife-
rent de la que és visible actualment i
que es va datar en aquells moments
en època republicana.
L'A.2 no es va poder excavar en
tota la seva superfície, atès que l'ex-
trem de migdia es troba actualment
sota un espai arbrat que no es va voler
afectar. Aquest espai es va poder
rebaixar en la seva totalitat, ja que
havia estat completament excavat als
anys setanta. En el moment del seu
descobriment estava pavimentat amb
un mosaic geomètric que es va datar
també en època severiana. La seva
estructuració actual respon a una
reforma de l'espai. Així, mentre els
murs de tramuntana i ponent (M-101 i
103) es varen construir en el moment
de pavimentar la sala amb el mosaic,
el mur de llevant (M-102) pertanyia a
una fase anterior. De fet, allà on els
dos primers apareixien com un para-
ment vist, aquest darrer era un mur
arrebossat, que es relacionava amb un
paviment d'opus signinum, localitzat a
la part inferior de la cambra, directa-
ment sobre la roca del subsòl, més
d'un metre i mig més baix que la cota
a la qual es va col·locar el paviment de
mosaic suara esmentat. Ara per ara
desconeixem amb quin altre mur es
relacionaria inicialment aquest para-
ment, que tant podia pertànyer a una
fase en què el nivell de circulació fos
molt més baix, com a una estructura
parcialment soterrada (cisterna?). En
principi ens inclinem per aquesta sego-
na opció, atès que el mur republicà
localitzat a l'A1 (constructivament molt
diferent al que ens ocupa) se situa a
una cota superior al paviment de signi-
num i difícilment s'hauria conservat si
el nivell de circulació de principis de
l'Imperi de la vil·la fos tan baix. Prope-
res campanyes han d'aclarir aquesta i
moltes altres qüestions.
Tots aquests espais havien estat
excavats als anys setanta, així com l'am-
bulacre (A3) localitzat immediatament a
ponent i part del pati (A11) i de l'ambula-
cre nord (A4). L'excavació de nous
espais es va concentrar precisament en
el sector a ponent de les grans sales de
recepció dotades amb mosaic, centrant-
se en un gran pati (A11) amb ambulacres
a les bandes de llevant (A3) i tramuntana
(A4), mentre que un mur el tancava per
migdia (M-104). Per la banda oest
encara no s'ha assolit el límit del pati i
Planta de les excavacions de l’any 2008

1
Monòlits de pedra col·locats a les vies on s'inscrivia, entre altra informació, les distàncies fins a la següent mansio (lloc de descans per als missatgers oficials i
per als viatgers) o ciutat.
2
Paviment fet amb fragments de ceràmica trinxada que li dona un aspecte rosat que podia servir de paviment, però que s'emprava sobretot en espais on hi
havia aigua (banyeres, dipòsits...) ja que eren impermeables.
3
Dormitoris o sales secundàries relacionades amb grans menjadors destinades al descans.
4
Gran sala-menjador
pDS_33
DOSSIER D’HISTÒRIA [excavacions vil·la romana
Vista dels àmbits 1 i 2 després de la seva redescoberta
no queda clar si disposava d'un tercer
ambulacre, tot i que les dimensions de
les estructures localitzades a l'interior
del pati, com veurem, semblen indicar
que no seria així.
Els dos ambulacres estaven pavi-
mentats amb mosaics que en bona part
es varen extreure als anys setanta.
Solament a l'extrem de migdia de l'A3 i
al de ponent de l'A4 es recuperaren en
aquesta campanya alguns fragments
(molt malmesos i incomplets) de
mosaic. Cal dir que aquest mosaic havia
patit una important reparació en època
antiga, de tal manera que als espais on
aquest no es conservava s'hi havia
col·locat un paviment d'opus signinum.
Aquesta dada per si sola ens parla ja de
la llarga pervivència d'aquests espais i
potser també del seu canvi d'ús, un
paviment luxós on el mosaic va ser
reparat emprant una tècnica (el signi-
num) menys aparent i luxosa, però molt
pràctica i sòlida.
Els ambulacres i el pati central
estaven separats per un petit muret de
pedra i rajols lligats amb morter, del
qual solament en resta l'empremta i
una petita part del seu alçat a l'extrem
de migdia (M-105 i 108).
Però sens dubte l'element més
destacat recuperat a la present cam-
panya són les restes d'una font, en
realitat un nimfeu monumental que
tancava per migdia el pati 11, i que
encara no ha pogut ser excavat en la
seva totalitat, però que podria ocupar
34_pDS
Detall dels mosaics extrets als anys setanta / foto MAC-Girona
també el lateral occidental del pati. Així
sembla mostrar-ho la seva forma que
compon una estructura allargassada
amb elements ovalats als seus
extrems, però que no es mostra simè-
trica. A la banda oriental el nimfeu fina-
litza amb una estructura arrodonida
davant de la qual se'n situa una altra
de quadrangular, coetània estructural-
ment, tot i mostrar-se com un element
independent. Això no succeeix a l'ex-
trem occidental (encara no excavat
completament), on si bé el nimfeu pre-
senta també una estructura curvilínia,
no sembla tancar de la mateixa forma
ni presenta cap altra estructura al seu
davant. Tot sembla indicar, doncs, que
més que el final de la font es tracta
d'un gir que podria ocupar també tot el
braç occidental del pati. Abundaria
també en aquesta disposició el fet que
tant el mur de migdia (M-104) com el
de ponent (M-118) del pati (solament
descobert parcialment) presenten
coincidències estructurals, tractant-se
de sòlides estructures amb alçat (a
diferència dels murets que separen el
pati dels dos ambulacres) i amb arre-
bossat a la cara interior del pati.
La font està construïda amb
murets de petits fragments de pedra i
rajoles lligades amb morter i arrebos-
sada amb opus signinum tant interior
com exteriorment. Aquest revesti-
ment és el mateix que s'empra per
pavimentar tot el pati (A11) i que
també és coetani als murets que el
delimiten. Tot plegat mostra com
aquest espai es va concebre de forma
unitària i en funció d'aquesta gran font
ornamental. Per acabar de demostrar-
ho, cal dir que a la part de darrera de la
font, a l'espai existent entre aquesta i
el mur de migdia (M-104), no existia
cap traça de pavimentació. A més, en
l'esmentat mur es conserva a nivell de
subsòl un forat quadrangular. Tot ple-
gat sembla indicar que per aquest
espai discorrien les canalitzacions d'ai-
gua que alimentaven la font.
Tot i no haver-se reexcavat enca-
ra la zona situada a ponent del passa-
dís (A-4), espai molt remodelat i on
sembla que en els darrers moments
de la seva existència podia haver exis-
tit un petit conjunt termal, hi ha indicis
que ens apropen a la comprensió del
sector. En aquest espai es conserva un
llindar de grans dimensions construït
amb blocs de pedra ben tallats i escai-
rats que res sembla tenir a veure amb
la configuració final de l'espai, però que
probablement cal relacionar amb el
nimfeu i els mosaics. Aquest llindar
sembla indicar l'existència d'una gran
sala, segurament un triclini. La peculia-
ritat ve determinada pel fet que no se
situa centrat respecte al pati, com seria
més habitual, sinó desplaçat cap a l'est.
De ser així, s'explicaria que el gran nim-
feu ocupés dos laterals del pati (els de
migdia i ponent), ja que estaria construït
com a element escenogràfic en funció
d'aquest gran triclini. La disposició

esbiaixada de la sala respecte
a l'eix del pati, en realitat afa-
voriria la contemplació sence-
ra del nimfeu i de la seva
decoració i jocs d'aigua.
Un darrer espai s'ha
excavat parcialment en
aquesta primera campanya,
l'A12, situat a migdia del pati
del nimfeu. Sota un potent
nivell d'enderroc de pedres,
teules i restes de morter, es
posaren al descobert part de
dos murs (M-114 i 115) de
pedra lligada amb fang que semblen
pertànyer a un reaprofitament de l'es-
pai posterior a l'abandonament de la
vil·la, dins un procés de “barraquisme”
ja detectat a altres vil·les del territori,
com la dels Ametllers (Tossa de Mar)
per exemple. Cal dir que la part exca-
vada de la cambra no ha proporcionat
restes de la pavimentació original, des-
truïda en època antiga. Tot sembla indi-
car que en el moment de construir el
pati amb el nimfeu es va remodelar
intensivament també aquest espai,
potser emprat com a zona de servei lli-
gada al mateix, com ho demostra el
forat practicat al mur M-104 i que
comunica l'espai de la font amb aquest
àmbit.
REFLEXIÓ FINAL
La primera campanya d'ex-
cavacions a la vil·la romana
del Pla de l'Horta ha confir-
mat que ens trobem davant
d'una gran vil·la suburbana
dotada d'un alt nivell de
luxe i comoditats, com ho
mostra la troballa del nim-
feu en procés d'excavació,
o les grans sales amb
mosaic excavades ja als
anys setanta.
Per altra banda, aques-
ta primera campanya, tot i
no aprofundir per sota dels
nivells de circulació més
moderns, ha mostrat també
la gran complexitat estructu-
Treballs d’excavació a la vil·la
DOSSIER D’HISTÒRIA [excavacions vil·la romana
ral de l'edifici, que de moment sola-
ment podem intuir i que caldrà anar
aclarint quan es realitzin sondeigs estra-
tigràfics per sota de les pavimenta-
cions. I és que aquest és un dels grans
problemes que es plantegen actual-
ment. En aquesta campanya solament
s'han pogut excavar nivells d'abandona-
ment i caldrà cercar indrets on poder
aprofundir per sota de les cotes de cir-
culació per aclarir l'evolució de l'edifici i
les cronologies dels diferents moments
constructius. en properes campanyes,
la primera de les quals s'ha de desenvo-
lupar al llarg de la primavera de 2009,
s'acabaran de descobrir les estances ja
excavades als anys setanta i s'ampliarà
cap a ponent i tramuntana l'àrea de tre-
ball amb un doble objectiu, Per una
banda posar al descobert tot el conjunt
d'estances disposades a l'entorn del
pati del nimfeu, que constitueix el nucli
estructurador de tot aquest sector de la
vil·la, i, per l'altra, enllestir la investiga-
ció arqueològica de tot un espai cohe-
rent de cara a la seva adequació i con-
servació.
Aquests treballs juntament amb
els desenvolupats als altres jaciments
que formen part del projecte Gerunda
ens han d'apropar a la comprensió de
la creació i evolució del nostre territori
en època antiga.■
Bibliografia
Nolla, 1982-1983:
J. M. Nolla, Algunes notes entorn de
la vil·la del Pla de l'Horta a Sarrià de
Dalt (Girona), Annals de I'Institut
d'Estudis Gironins, XXVI, Girona,
111-130.
Nolla i Sagrera, 1993:
Josep Maria NOLLA i Jordi SAGRE-
RA, Els mosaics de la vil·la romana
del Pla de l'Horta (Sarrià de Ter),
Cypsela, X (1993), 145-158.
Oliva, 1970b:
M. Oliva, Tessela arqueológica. Des-
cubrimiento de una villa romana con
mosaicos en Sarrià de Dalt (Gerona),
Revista de Gerona, 52, 67-71
Palahí i Vivó, 1994:
L. Palahí i D. Vivó, Anàlisi estructu-
ral de la vil·la del Pla de l'Horta,
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins,
XXXIII, Girona, 164-166.
Vivó et al., 2006:
D. Vivó, L. Palahí, J. M. Nolla i M.
Sureda, Aigua i conjunts termals a les
ciuitates d'Emporiae, Gerunda i
Aquae Calidae …sed uitam faciunt;
Girona, 2006
pDS_35
DOSSIER D’HISTÒRIA [passeig cinto verdaguer
PASSEIG CINTO
VERDAGUER
M. Mercè Corominas Noguera. Arquitecta
n el passeig de Mossèn Cinto Verdaguer, en el
E
tram comprès entre el carrer de Sant Ferriol i
Pau Vila, es van realitzar diverses interven-
cions arqueològiques que van posar al desco-
bert una part important de la necròpolis de la
vil·la romana, la qual es pot situar entre els
segles III-IV i VI d.C. En concret, 52 enterraments d'època
tardoromana-visigòtica.
Atès que era incompatible el projecte d'urbanització
del passeig amb el manteniment de les estructures arqueo-
lògiques visibles, la Generalitat va autoritzar el cobriment
indefinit dels 52 enterraments i les restes de la vil·la roma-
na que ja havien estat documentades exhaustivament i la
seva conservació estava garantida amb el tractament tècnic
de l'execució del seu cobriment.
L'ajuntament va decidir pavimentar definitivament el
passeig, a la vegada que va voler que es fes la reforma de
manera que s'expliqués i es visualitzés parcialment que a la
zona hi ha restes arqueològiques, que tenen un valor de
36_pDS
patrimoni molt important.
Per aquest motiu, un dels aspectes a destacar de la
reforma era el tractament que s'havia de fer per deixar a la
vista algunes de les estructures de les tombes de les res-
tes arqueològiques. Seguint les indicacions dels arqueòlegs
es va valorar quines eren les tombes documentades que
es podien mostrar i es va decidir que se'n deixarien dues de
diferents sistemes constructius, és a dir: una, feta amb teu-
les i l'altra feta amb lloses de pedra.
També calia solucionar dos problemes que presentava
el passeig: el paviment i l'arbrat.
Originàriament el passeig estava pavimentat amb
sauló, cosa que feia que, atès el pendent natural que té el
terreny, que és del 6,8%, quan plovia l'aigua s'emportava el
sauló del passeig. Això fa que aquest, sovint, s'hagués de
reposar amb el corresponent cost de manteniment. A la
vegada, el sauló que s'emportava l'aigua anava a parar a
les clavegueres, amb la qual cosa també el manteniment d'a-
questes era encara més costós.

L'altre element a substituir eren els
arbres existents, ja que per la seva tipo-
logia les arrels ocasionaven desperfec-
tes als habitatges i a la pavimentació.
La intervenció en la pavimentació
ha consistit a col·locar materials amb
poca despesa de manteniment i auto-
sostenible. Calia millorar i reforçar la
seva qualitat urbana i, a la vegada,
mostrar l'important patrimoni arqueo-
lògic que hi ha a la zona.
S'ha pavimentat el passeig amb
franges transversals de diferent color i
material. Aquestes franges es formen
amb un tipus de peces completament
permeable a l'aigua de pluja i, a la
vegada, és transpirable. Això permet
absorbir l'aigua de pluja des del propi
terreny i també el pas de l'aigua per al
reg dels arbres sense necessitat de
sobrecarregar la xarxa de recollida d'ai-
gües del municipi.
Els escossells dels arbres, format
amb el mateix material, queden situats
als laterals del passeig entre franja i
franja, situats de manera ordenada i al
mateix nivell del paviment. Això per-
met als vianants poder trepitjar i utilitzar
tota la superfície dels escossells dels
arbres sense cap perill de fer-se mal.
Aquest paviment de diferent
color es col·loca també a la part central
del passeig amb l'objecte de reforçar i
potenciar l'entorn de les restes
arqueològiques.
Inauguració de la urbanització del Passeig Cinto Verdaguer el 13 de desembre. Fotos: Quim Llunell
DOSSIER D’HISTÒRIA [passeig cinto verdaguer
La senyalització del passos de via-
nants per a persones invidents o amb
visió reduïda es fa amb una franja de
paviment estriat. Aquest paviment va
ser considerat per l'organització ONCE
com el que millor podien detectar.
Quant a l'arbrat, calia substituir
els arbres que hi havia, perquè la tipo-
logia de les seves arrels arranquen les
voreres, per uns que tinguessin arrels
amb punta i profundes. D'aquestes
característiques es va decidir pels liqui-
dàmbars, perquè són arbres de creixe-
ment lent, de fulla caduca i de colors
diferents segons l'època de l'any, cosa
que permet una cromatització visual.
Pel que es refereix a la forma de
mostrar les tombes de l'època tardoro-
mana-visigòtica es fa amb dues caixes
de ferro que compliran també la funció
de mur de contenció per les terres cir-
cumdants.
Les caixes que permeten poder
deixar visibles les restes arqueològi-
ques vénen cobertes en la part superior
amb un vidre de seguretat i en el seus
laterals amb planxa de ferro amb acabat
“corten”. Aquest material té un tracta-
ment d'acabat oxidat que s'autoprote-
geix i fa que no necessiti manteniment.
Al lateral de les caixes s'han fet
forats per permetre la ventilació i evitar
en el màxim possible les humitats de
condensació sobre els vidres.
La part interior de cada una de les
caixes metàl·liques disposa d'una làmpa-
da per poder-ho il·luminar quan sigui fosc.
Aquesta és fàcilment registrable per
assegurar les tasques de manteniment.
Sobre l'entorn del terreny, cada
tomba disposa d'una tela herbicida
que no permet fer arrels a les llavors.
Damunt d'aquesta tela s'estén una
capa de 3 cm de sorra, que és la part
que queda a la vista i amb un tracta-
ment herbicida.
El mobiliari urbà format per
bancs, seients, papereres i pilones
està format amb material reciclat pro-
cedent dels contenidors de recollida
selectiva de deixalles, la qual cosa fa
que no necessitin manteniment. Els
seients col·locats disposen de braços
als laterals en compliment de la nor-
mativa d'accessibilitat i supressió de
barreres arquitectòniques vigent.
Les papereres, amb el mateix tipus
de material reciclat, estan emplaçades al
costat dels passos de vianants i també al
tram central, properes als seients.
Finalment, calia explicar la troba-
lla arqueològica preexistent i en un
dels laterals del passeig s'han col·locat
dos taulells informatius formats amb
ferro “corten” amb explicacions del
patrimoni arqueològic que s'ha docu-
mentat a la zona. El rètol més proper a
les tombes explica el que fa referència
a aquestes i, l'altre, a les troballes de la
vil·la romana. ■
pDS_37
DOSSIER D’HISTÒRIA [sarrià terra de pas

SARRIÀ TERRA DE PAS

Roger Torrent i Ramió
Alcalde de Sarrià de Ter

U
na de les qüestions
que ha de ser una
prioritat és la de
recuperar el nostre
patrimoni i posar-lo
en valor. I, com anem descobrint
dia a dia, no en tenim pas poc de
patrimoni. El cultural, evidentment,
però també l'ambiental i fins i tot el
social són remarcables. I en aquest
cas, del que es tracta és que tot
allò que ens fa diferents a la resta,
tot allò que forma part de la nostra
riquesa com a poble sigui dignificat
i mostrat als de casa i als de fora. Roger Torrent, alcalde de Sarrià de Ter, Joan Llinàs, arqueòleg de Janus, Roger Zamorano,
Als de fora perquè descobrei- Diputat de Cultura i Sergi Torrentà, regidor de Cultura davant d'una de les tombes que es
xin un Sarrià de Ter diferent al que poden veure al passeig Cinto Verdaguer. Foto: Quim Llunell
tenen guardat al cap. Un Sarrià que
ja no és el del paisatge que hem projectat al llarg dels anys. L'orografia és tossuda. Li costa canviar de manera
La qualitat de vida al nostre poble ha millorat, també ho ha natural. És per això que Sarrià de Ter sempre ha estat en un
de fer allò que ensenyem al món. Com un aparador, net, lloc estratègic, just en la ruta natural que enllaçava el sud de
polit i endreçat. És clar que ens agradaria que això volgués la Península Ibèrica amb els Pirineus i la resta d'Europa.
dir tenir més visitants. Gent que vingui a veure i gaudir del Coses de la geografia, que ja interpretaven de manera favo-
poble i allò que pot oferir. Però no ens enganyem, no aspi- rable els grans primers planificadors del territori: els
rem pas a convertir-nos en un centre d'atracció turística d'a- romans.
bast nacional. Ni tan sols a entrar en les rutes dels tourope- Ja se sap que tots els camins porten a Roma, però
radors. Però sí que aspirem a que la nostra imatge es rela- alguns més fàcilment que d'altres. Potser la via més cèlebre,
cioni amb benestar, història i gent. Jo diria que això és l'es- precedent de les actuals autopistes transnacionals, la Via
sència del que ha de ser la marca Sarrià de Ter. Augusta, era l'avantpassat del nostre carrer Major. On molts
I per als de casa, per als sarrianencs i sarrianenques, anys després hi passaren Carlemany, el Camí de Sant Jaume,
del que ha de servir aquest objectiu que ens hem fixat és les tropes napoleòniques, el carrilet, l'exili republicà o els turis-
per redescobrir-nos. Som fruit de l'evolució. Som fruit del tes dels anys 60. Sarrià de Ter ha estat sempre un lloc de pas.
paisatge i de la història. Per això volem emfasitzar aquests Un espai estratègic perquè ha estat necessari per al pas dels
dos aspectes, especialment. Perquè són els que ens han diferents corrents de la història. Des dels romans al TGV. Dels
donat caràcter i ara han de ser els que ens donin autoesti- peregrins de Sant Jaume als avions de baix cost.
ma. I és en aquesta línia precisament que vull parlar d'una Però Sarrià ha estat terra de pas no només en el sen-
iniciativa. Bé, de fet, de diferents iniciatives que s'engloben tit més literal. Sinó que també, o precisament per això, ha
en un sol projecte: “Sarrià Terra de Pas”. estat escenari dels esdeveniments més importants per a la

38_pDS
 DOSSIER D’HISTÒRIA [sarrià terra de pas

Maria Mercè Corominas. És la suma del

passat i el present. La inclusió en el nos-
tre paisatge quotidià dels testimonis his-
tòrics. Un lloc on conviuen el dia a dia
amb els orígens del nostre poble. Això és
el que volem.
Volem que mica en mica tots
aquests racons on ha quedat la petjada
de la història sarrianenca es dignifiquin
(ho dèiem al principi) i es posin en valor.
Hem començat amb la necròpolis, però
seguim amb la vil·la romana. Un altra
iniciativa molt ambiciosa. I seguirem
amb altres espais. Com la renovada i
recentment adequada ruta dels molins
Roger Torrent amb els arqueòlegs Josep M.Nolla i Lluís Palahí, a les excavacions de fariners. Amb referències a la Guerra del
la vil·la romana del Pla de l'Horta. Foto: Ajuntament Sarrià de Ter. Francès i al nostre pes industrial més
present. Per dir alguns exemples.
història del nostre entorn i fins i tot del país. Per aquí hi han De manera que acabem tenint un
passat gairebé totes les civilitzacions, grups i esdeveni- recorregut per la trajectòria (gairebé des del segle I fins al
ments que han marcat la història del país. I des de temps XXI) de Sarrià de Ter. Sarrià ha estat, al llarg dels segles,
remots, a Sarrià de Ter hi ha hagut representants d'aques- terra de pas i seguint amb la mateixa filosofia volem que
tes onades, èpoques i episodis que han deixat petjada. sigui ara, també, un passeig per la història.
Ara es tracta de posar en ordre tot aquest passat. Recu- Sarrià de Ter ha estat terra de pas de la història. Per
perar tots els vestigis que, com les marques als arbres, són això, el projecte de les excavacions arqueològiques de la
testimonis del pas del temps. Del pas de la història. És el cas Necròpolis Visigoda i la Vil·la Romana, conjuntament amb
de la necròpolis visigoda del Pla de l'Horta. Un espai on les els que vindran, ens ajudaran a ensenyar-ho i explicar-ho al
restes arqueològiques analitzades per l'arqueòleg Joan Llinàs món. I això ens servirà per saber més (molt més) dels nos-
han estat integrades en el paisatge present per l'arquitecta tres orígens i és clar: reforçar la nostra identitat. ■

AUTOESCOLA
GIRONÈS
GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14
FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57
SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52
e-mail: info@autoescolaapsa.com
www.autoescolaapsa.com

pDS_39
DOSSIER D’HISTÒRIA [exhumació d’una fosa de la guerra civil espanyola a León
L’EXHUMACIÓ
D’UNA FOSSA DE LA GUERRA CIVIL
ESPANYOLA A LEÓN
René Pacheco. Arqueòleg
E
n els últims mesos han anat agafant impor-
tància els temes relacionats amb la Guerra
Civil espanyola i les fosses que encara estan
repartides per tot el territori de l’Estat espan-
yol. Després que el jutge Baltasar Garzón
s’inhibís de la causa sobre la desaparició de persones
durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, semblava
que el procés d’obertura de fosses comunes es ralentitza-
ria i que cada cop s’anirien posant més dificultats per poder
recuperar els morts que encara descansen a les cunetes
de les carreteres espanyoles; però no ha sigut així.
Durant el mes d’octubre de 2008, la Asociación para
la Recuperación de la Memoria Histórica (ARMH) va
començar a demanar els permisos per l’obertura d’una
fossa a Magaz de Abajo (El Bierzo, León), i a posar-se en
contacte amb les famílies dels difunts que es trobaven en
el seu interior. En la recerca d’un arqueòleg voluntari,
Treballs d’exhumació a la fossa de Magaz de Abajo
40_pDS
varen posar-se en contacte amb mi, René Pacheco, un veí
del municipi de Sarrià de Ter, llicenciat en història per la
Universitat de Girona, i que exerceixo com a arqueòleg en
una empresa especialitzada.
Després de pensar durant uns dies en aquesta opor-
tunitat, vaig decidir invertir l’última setmana que em queda-
va de vacances amb la meva empresa i preparar-ho tot per
desplaçar-me a León. Aquesta seria la meva primera expe-
riència en exhumacions de fosses comunes de la Guerra
Civil espanyola. Per aquest motiu, molt abans de marxar,
era conscient que es tractava d’una feina que anava molt
més enllà de l’arqueologia tradicional: els cossos que anà-
vem a exhumar pertanyien a persones amb noms i cog-
noms, els familiars dels quals podien venir a visitar-nos i
explicar-nos la seva història. Sens dubte, era un dels punts
que més em feien patir per prendre la decisió, però no
motiu suficient com per fer-m’hi renunciar.
La premsa fent reportatges de la primera fossa oberta
després de la inhibició del jutge Garzón

Vaig desplaçar-me a Ponferrada
amb la intenció de dirigir els voluntaris
de la ARMH en l’exhumació de la
fossa. Només d’arribar a la ciutat ber-
ciana, vam fer una reunió amb els
membres de l’associació i amb seu
vicepresident, Santiago Macías. Va ser
en aquest moment quan vaig comen-
çar a entrar en contacte amb les tas-
ques administratives de l’associació:
varen ensenyar-me sol·licituds d’exhu-
macions, papers de familiars que
demanaven l’obertura d’una determi-
nada fossa, el llistat de les persones
que es troben en el seu interior, i
adjunt a aquesta, la informació sobre
la desaparició de cada una de elles.
En un sopar de benvinguda esta-
blírem els métodes d’excavació i con-
cretàrem el nombre de voluntaris que
participarien en les tasques: un total
de sis persones sota la meva direcció,
i l’exhumació començaria el dimarts
25 de novembre de 2008. M’enfronta-
ria així a un passat molt recent, a una
història llunyana però que a la vegada
moltes persones encara la porten dins
seu; la història de la Guerra Civil i del
franquisme que m’havien ensenyat a
les aules de la universitat ara tindrien
Ram de flors dipositat per un familiar durant els treballs d’exhumació
DOSSIER D’HISTÒRIA [exhumació d’una fosa de la guerra civil espanyola a León
la seva vessant més pràctica. Vaig
demanar als membres de l’associació
que em deixessin documentació rela-
cionada amb les exhumacions i la nit
vaig passar-la submergit en la lectura
d’informes arqueològics i forenses,
gràfics d’inspeccions amb georàdar,
llibres del franquisme, etc.
LA FOSSA DE MAGAZ DE ABAJO
(LEÓN)
Segons els testimonis que van pre-
senciar l’escena històrica, la fossa es
trobava en un camp de vinyes situat
en la famosa corba de la N-VI, entre
Camponaraya i Magaz de Abajo. Com
ens mostren les fonts, dins la fossa hi
havia les restes d’onze afusellats
assassinats el 23 de setembre de
1936, veïns de San Esteban de Valdue-
za, Valdefrancos, San Lorenzo i Fuen-
tesnuevas. Era la segona vegada que la
ARMH es traslladava a la zona per por-
tar-hi a terme l’exhumació de la fossa,
ja que durant l’estiu passat varen resca-
tar els ossos mal conservats de només
cinc dels onze represaliats, justament a
l’altra banda de la carretera, però que
encara no han pogut ser identificats.
Amb l’obertura d’aquesta nova fossa
s’esperava trobar quatre “paseados”
més, els quals podrien ajudar a posar
nom i cognom als altres cinc exhu-
mats. Es coneix, a més, que en el jardí
d’una finca veïna es troben restes de
més afusellats, però el propietari es
nega a exhumar-los.
La inspecció amb georàdar, ins-
trument que permet detectar les dife-
rents densitats de la terra, va poder
detectar a principis d’octubre el lloc
exacte on es trobava la fossa; amb l’a-
juda d’una màquina excavadora van
trobar-se ràpidament les primeres res-
tes humanes. D’aquesta manera, a les
9.30 h del dimarts 25 de novembre
vam començar l’obertura de la fossa,
a pic i pala, per evitar fer malbé les
restes. Un primer os ens va fer aturar
el rebaix; com a arqueòleg director de
l’exhumació, vaig baixar a la fossa i
vaig començar a gratar amb el paletí i
perfilar-lo fins que vaig poder verificar
que es tractava d’un fragment aïllat,
possiblement mogut per les arrels de
les vinyes.
Llavors vaig decidir apropar-me al
crani que s’havia trobat amb la màqui-
na durant la prospecció. Vaig perfilar-
pDS_41
DOSSIER D’HISTÒRIA [exhumació d’una fosa de la guerra civil espanyola a León
lo, rebaixar el nivell de terra que l’en-
voltava, buscant trobar les vèrtebres o
la mandíbula, que ens permetria intuir
la direcció i, aproximadament, les
dimensions de la fossa. El gran proble-
ma era que aquest crani estava molt
deteriorat, ja sigui pel pas dels anys o
pels moviments de la terra originats
per les arrels dels vinyers. Malgrat
això, poc a poc, vaig anar descobrint
més parts del crani, fins que finalment
va aparèixer la mandíbula superior, de
grans dents i molt ben conservada;
era el moment de continuar l’obertura
del perímetre i rebaixar la terra fins al
nivell en què es trobaven els cossos.
Una vegada arribats en aquest
punt, cambiàrem les grans eines per
ganivets, pinzells, recollidors petits...
vàrem fer una rascada general, ja que
el retall de la fossa semblava que es
marcava molt en aquell subsòl natural
de pedra sorrenca. Després de tenir-la
delimitada i fotografiada, vàrem repar-
tir-nos les tasques: uns estarien dei-
xant al descobert els ossos; els altres
garbellarien cada galleda de terra que
traguéssim de dins de la fossa, per
assegurar-nos que no es perdria ni un
sol os.
Durant les feines d’exhumació
varen apropar-se a la zona diverses
persones que volien participar voluntà-
riament en el que fos possible.
Aquests voluntaris, tant els que estan
dins la fossa com els que ajuden a gar-
bellar la terra extreta o en qualsevol
altra tasca, mereixen el meu màxim
respecte. Veure que hi ha persones
que inverteixen les seves hores lliures
en ajudar a l’exhumació dels ossos de
gent afusellada durant la Guerra Civil i
el franquisme mereixen la meva admi-
ració. Va ser, sens dubte, el que més
m’estimulava per seguir endavant en
aquest projecte.
Molts d’aquests voluntaris
havien estat en altres exhumacions, i
molts també coincidia que havien
extret algun familiar seu d’alguna
cuneta o cementiri de qualsevol punt
de l’estat. Mentre anàvem deixant,
amb molta cura, els ossos al desco-
bert, escoltàvem les històries que
s’explicaven els uns als altres, histò-
ries d’avis, de pares, de veïns... Sense
42_pDS
ser-ne conscient, et traslladaves
als anys de la guerra, entraves
dins de les vides d’aquelles per-
sones que havien estat afusella-
des; podies sentir la por, la impo-
tència, la voluntat que tenien d’a-
magar el patiment per no fer mal
als seus familiars.
El moment més emotiu va
ser quan es va apropar un home,
de mitjana edat, amb un ram de
flors a la mà; ens va explicar que,
si no recordava malament, en
aquella fossa debia estar-hi ente-
rrat un familiar seu. Aquell ram
de flors de colors tan vius es
corresponia amb l’esperança,
amb l’alegria de trobar, després
de tants anys de patiment, aquell
parent tan proper.
No va ser l’únic moment
emotiu; quan ja teníem al desco-
bert els dos cossos, vam veure
com al voral de la carretera s’atu-
rava un cotxe; va sortir-ne una
dona, d’uns sexanta anys, molt Els dos cossos exhumats a la fosa
nerviosa, i que amb prou feines de Magaz de Abajo
podia parlar. Li vam dir que no
s’estacionés en aquell punt, que manera que fos possible.
podia ser perillós, però ens va respon- Dos dies després de l’obertura, la
dre que parava només un moment, el fossa ja estava al descobert. Estava
temps just per donar-nos les gràcies ben marcada i havia estat retallada
per la tasca que estàvem fent. Indig- sobre un subsòl de pedra sorrenca.
nada perquè encara continuaven Només varen trobar-se dos individus,
havent-hi tantes fosses per obrir, va amb els ossos molt ben conservats,
començar a plorar al dirigir-se a tots malgrat que portessin sota aquella
els voluntaris que estàvem treballant a vinya més de 72 anys. Possiblement,
la famosa corba de Magaz de Abajo. aquests dos individus varen ser traslla-
Les llágrimes i les paraules d’aquella dats a l’altre costat de la carretera en
dona ens van emocionar a tots. algun moment puntual i per algun
Com que es tractava de l’obertu- motiu que desconeixem, però estan
ra de la primera fossa després que el relacionats amb els altres cinc que
jutge Garzón s’inhibís del cas, també varen ser exhumats l’estiu passat.
vam tenir la visita de la premsa i la Varen aparèixer també botons de
televisió. Cap a les dotze del migdia, el camisa i alguna sivella de cinturó; els
camp es va començar a omplir de forats dels projectils als cranis també
reporters i càmeres que volien fer eren evidents; malgrat que en un pri-
conèixer la notícia a tot l’Estat espan- mer moment no varen aparèixer les
yol. Entrevistes, gravacions, primers bales, en les tasques de laboratori sí
plans... L’endemà les notícies arriba- que se’n va poder recuperar alguna.
rien als diaris i a les televisions, tant L’exhumació va durar tres dies;
provincials com nacionals. És per després de fotografiar-ho tot, tant en
aquest motiu que vàrem rebre força vista general com en detall, vàrem
visites durant l’exhumació, tant de començar a extreure els cossos de la
voluntaris com de familiars d’afuse- fossa, amb molta cura, dipositats en
llats i gent que volia col·laborar de la caixes i enviats al laboratori perquè

Repercussió de la notícia en la premsa local i nacional
l’antropòloga forense Roxana Ferllini
fes les tasques d’identificació. Vàrem
fotografiar també la fossa sense els
cossos, vàrem mesurar-la i tornar-la a
tapar. Una fossa més oberta i acabada;
dos afusellats més havien estat resca-
tats d’una vinya on van morir fa més
de setanta anys; l’única evidència que
restaria després de tapar-la seria
aquell ram de flors clavat per un dels
voluntaris justament en aquella corba,
la famosa corba de Magaz de Abajo.
L’EXPERIÈNCIA PERSONAL
La fossa de Magaz de Abajo va ser la
meva primera exhumació, la meva pri-
mera experiència com a arqueòleg en
temes tan recents com són la Guerra
Civil i l’època franquista. Veure la gent
ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL
Tel. 972 17 17 33
Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès
DOSSIER D’HISTÒRIA [exhumació d’una fosa de la guerra civil espanyola a León
treballar voluntàriament, un home por-
tant flors a un familiar, una dona plorant
agraint-nos les tasques que estàvem
fent... Aquesta no és una feina d’ar-
queologia tradicional, sinó una barreja
entre els sentiments i el treball.
Cada any que passa, la recerca
d’aquestes fosses-cementiri és més
difícil, ja que les persones que van
viure el conflicte cada cop es van fent
més grans, i moltes estan morint amb
el desig de trobar els seus familiars
assassinats. Tal i com em van dir diver-
ses persones en molts moments, en
diferents ambients i de manera since-
ra, aquests morts s’han de treure; no
ha d’importar la ideologia quan encara
arrosseguem conseqüències del cop
d’estat de 1936, una història que pot
sonar molt llunyana, però que molta
NETEJA XEMENEIES
GIRONA
gent encara porta dins seu.
Des del punt de vista de l’Asocia-
ción para la Recuperación de la Memo-
ria Histórica, el realment important és
recuperar els cossos de les persones
desaparegudes i retornar-los als fami-
liars que ho han demanat. És important
remarcar també que l’associació no
obre les fosses que vol, ni les escull a
l’atzar, sinó que sempre s’excaven per-
què els familiars ho han sol·licitat prè-
viament i ens han donat el consenti-
ment per fer-ho; sense aquest permís
no s’exhumaria cap fossa.
Una manera d’exemplificar aques-
ta afirmació és la fossa on està enterrat
el poeta Federico García Lorca. Els
familiars del poeta es neguen a obrir-la,
ja que prefereixen que les restes del
poeta “reposen para siempre donde
están”. Aquesta fossa no ha pogut ser
oberta per aquesta negativa, malgrat
que tots els familiars dels altres afuse-
llats que es troben dins d’aquella
mateixa fossa han sol·licitat que s’obri.
No crec que estiguem reobrint
ferides del passat, més aviat les tan-
quem. Mentre quedin persones que
esperin un funeral digne per als seus
familiars afusellats i enterrats en fos-
ses a les cunetes de les carreteres
espanyoles, podrem afirmar que enca-
ra hi ha gent patint. Si algú de nosal-
tres tingués algún familiar afusellat i
enterrat en aquestes circumstàncies,
suposo que buscaria la manera de
recuperar-lo. I tampoc ens dediquem a
recordar el passat, perquè aquest pas-
sat no s’ha oblidat. ■
pDS_43
cultura
art a l'aire lliure, exposicions de
les jornades del paper, biblioteca
emília xargay
Sergi Torrentà. Tinent d'Alcalde i Regidor de Cultura / Cristina Vicedo. Àrea de Cultura / Anna Mª Fornells. Biblioteca Emília Xargay

MURAL A SARRIÀ DE DALT

Sarrià de Dalt, al Parc del Centre Cívic la Cooperativa, en

A una de les parets han pintat un mural de 2,50 m d'alçada

per 1 m d'amplada. El mural ha estat pintat per l'artista
sarrianenc Miquel Àngel Cros amb la col·laboració de
Xavier Sayols.
El tema és d'un paratge del mateix poble, un lloc molt entran-
yable pels seus habitants. Al mural s'hi veu un carrer central, a
banda i banda unes façanes de pedra, a la part superior el campa-
nar de l'antiga parròquia de Sant Pau, i al fons, difuminats, s'hi
endevinen els arbres del bosc. I, es miri com es miri, fa la sensació
que el carrer sempre ens queda al mig. Es tracta, doncs, d'una pers-
pectiva cònica que també dóna una gran profunditat de camp.
Sergi Torrentà, Regidor de Aquest mural aporta al parc una bonica nota de color i alhora ens recorda que,
Cultura i Miquel A. Cros, malgrat el pas del temps i els canvis que ha experimentat, aquest paratge continua
autor del mural
tenint l'encant del passat. ■

EXPOSICIONS
“10 ANYS DE JORNADES DEL PAPER”
Sala Gran CC la Cooperativa

exposició partia d'una premissa: havia de recollir en imatges

L' 10 anys de Jornades del Paper. Això vol dir reflectir al màxim
els seus protagonistes, ja fossin organitzadors, artistes, con-
ferenciants, artesans, proveïdors o públic en general.
En revisar tot el material gràfic per a l'exposició, és quan real-
ment un s'adona del pas del temps i sobretot de la gran quantitat
L'Alcalde de Sarrià Roger de gent interessant que ha estat convidada a formar part d'una o altra edició de les Jor-
Torrent, Lluís Aymerich i nades del Paper. Però també, de tot el que aquestes persones ha significat per a la
Nicolás Pichardo en compan- riquesa cultural col·lectiva de Sarrià de Ter.
yia del Conseller d'Innovació,
Noms capdavanters en sectors com la història, el patrimoni, la indústria paperera,
Universitats i Empresa de la
Generalitat de Catalunya, Sr. el màrqueting, l'arquitectura o l'alimentació han aportat els seus coneixements des de
Josep Huguet en el transcurs les conferències de les jornades tècniques.
de la inauguració de l'exposició Les imatges de l'exposició “10 Anys de Jornades del Paper” evidenciaven també la
“10 Anys de Jornades del
voluntat dels organitzadors de reservar un paper destacat a l'art. Artistes consagrats per la
Paper” al CC La Cooperativa
Foto: Jaume Roca crítica amb una dilatada i exitosa trajectòria, però també artistes novells amb unes ganes
terribles de trencar motlles i connectar amb el públic, tots ells han desfilat al llarg d'aquests
darrers anys per la sala Patronat, la sala “la Caixa” o el Centre Cívic la Cooperativa.
No podem destacar tots els que, d'una manera o altra, han tingut un bon paper en l'èxit d'aquestes jorna-
des, però no volem desaprofitar l'ocasió de tornar a reunir, ni que sigui per una sola vegada, tots els noms dels
grans artistes que ens han acompanyat durant aquests 10 anys:
Jordi Bosch - Eudald Alabau - Nobuko Kihira - Pilar Roca - Carles Fontseré - Consuelo Vallina - Dolors Bosch - Finu-
cha Prats - Núria Prats - Tatiana Rozenblat - Carme Riera - Jordi Amagat - Pep Admetlla - Salvador Alibau - Francesc
Daranas - Joan Vilajoana - Artistes de la Facultad de Bellas Artes de Pontevedra - Quim Corominas i els alumnes del
Centre d´Art La Mercè - Alumnes del Centre d´Art i Disseny de l´Escola Massana de Barcelona. ■

44_pDS

Visitants de l'exposició sobre l'arxiu municipal a la Sala Patronat
Foto: Jaume Roca
“1808 - 2008, 200 ANYS
D'ARXIU MUNICIPAL”
Sala Patronat
Ramon Riera i Font. Historiador i arxiver
exposició “1808 - 2008,
L' 200 anys d'Arxiu Munici-
pal” neix amb la idea de
donar a conèixer a la pobla-
ció la pròpia realitat dels documents
que configuren l'arxiu municipal de
Sarrià de Ter, ja sigui guardats al
mateix edifici de l'ajuntament, ja sigui
dipositats per a la seva guarda a l'Ar-
xiu Històric de Girona.
La mostra s'organitzava a partir
de dos models expositius: d'una
banda, reproduccions de diferents
documents administratius que, res-
pectant el seu format original, s'exhi-
bien dins de vitrines; i d'altra banda,
tot un seguit de plafons informatius
que desenvolupaven els diferents
eixos vertebradors de l'exposició. Una
imatge fotogràfica, reproduint a escala
real el mateix arxiu de l'ajuntament,
presidia la Sala Patronat com si es
tractés d'una visita virtual a l'arxiu.
Cal dir que el de Sarrià de Ter és
un arxiu contemporani, que no dispo-
sa de pergamins ni documents pertan-
yents a l'Antic Règim, època en la qual
no tenia prou població com per consti-
tuir-se en municipalitat i per tant era
administrat per altres organismes
superiors. El nostre fons documental
arranca del s. XIX, si tenim en compte
CULTURA [exposicions
els registres de l'Arxiu
Històric de Girona el
document més antic
conservat és de l'any
1808, en plena Guerra
Ramon Riera, Comissari de l'exposició “1808-2008
200 anys d'Arxiu Municipal”/ Foto: Jaume Roca
quest material encara és classificat i
del Francès, motiu pel qual podríem per tant no es pot consultar i, encara
dir que aquest any se celebra el 200 menys, exposar al públic.
aniversari del nostre arxiu.
Tot i que en aquesta exposició no
EL MATERIAL DE L'ARXIU ES hem oblidat la línia cronològica de la
TROBA DIVIDIT EN TRES ÀREES: història del nostre poble, per raons
divulgatives i per la limitació de l'espai
· La més antiga, els registres de disponible, hem volgut escollir una
la qual es remunten al s. XIX fins als varietat de materials que s'ajustin a la
anys 30 del segle XX, juntament amb vida quotidiana i que ajudin a entendre
una petita part de l'administració fran- la utilitat dels arxius documentals per
quista, es troba dipositada a l'Arxiu a reconstruir el passat, fent-nos veure
Històric de Girona i està en procés de la importància dels fons que conser-
catalogació. vem.
· La resta de documents pertan- EN AQUESTA LÍNIA HEM DIVIDIT
yents al període franquista fins a princi- LA TEMÀTICA DEL MATERIAL
pis dels 90 resta al local habilitat com a EXPOSAT EN SET SECCIONS:
arxiu per l'Ajuntament, on està classifi-
cat molt matusserament i resta pen- Sanitat i Benestar Social
dent d'una revisió i catalogació precisa. Són tots aquells documents que es
· Finalment, des dels anys 90 fins relacionen amb la salut de la població i
a l'actualitat, els fons estan repartits totes les actuacions de les institucions
entre els diferents departaments i encaminades al control i prevenció de
dependències (urbanisme, el CAP, malalties, així com -en un segon apar-
administració,...). D'una banda, per tat- les accions des dels mateixos veïns
raons pràctiques de l'ús que encara o la municipalitat per atendre les
se'n pot fer i perquè bona part d'a- necessitats d'aquells més desafavorits.
pDS_45
CULTURA [exposicions

Ensenyament ves. Si des d'un inici el barri de Sarrià comerç i indústria.

En aquest apartat podrem veure els de Baix va créixer i es va desenvolupar És crucial l'estudi del nivell de vida, de
diferents esforços que s'han fet per al peu de la carretera de França, quan la producció i dels recursos que han
vetllar per la instrucció dels infants, des va arribar l'època tardofranquista les tingut els pobles al llarg de la història,
dels primers mestres que actuaven gai- grans construccions, fruit d'una mala per a comprendre els fenòmens de
rebé a nivell individual fins a l'escola planificació, van esquarterar el poble creixement o decadència i la diferent
actual, passant per alguns importància que han tin-
desafortunats projectes que gut a cada època en rela-
com a mínim demostren la ció amb d'altres nuclis de
inquietud que hi ha hagut poblament.
sempre al nostre poble per Els documents que
aquesta temàtica. presentem en aquest
apartat fan referència a la
Seguretat: ordre públic i comptabilitat municipal, a
afers militars les estadístiques amb què
En aquest apartat hem s'informava als òrgans
inclòs tota la documentació centrals i a les diferents
referent al manteniment de taxes i impostos, mate-
la llei i l'ordre i la defensa rials que ens ajuden a
contra les agressions que va conèixer els diferents
patir el nostre poble en els tipus de producció que hi
nombrosos períodes de havia al poble i sobretot el
confrontació bèl·lica (com Ramon Riera durant la presentació de l'exposició, nivell de riquesa.
podeu veure a la línia crono- amb Roger Torrent i Sergi Torrentà / Foto: Jaume Roca
lògica durant tot el s. XIX i Associacionisme i festes
les primeres dècades del XX, les gue- (amb l'autovia i la sortida de l'autopista Des de ben aviat al s. XIX, Sarrià va dis-
rres i aldarulls són gairebé perma- A-7) precisament en el moment crucial posar d'una rica vida associativa, en un
nents) o en els moments de en què es construïen els nous barris al inici bàsicament orientada a les cele-
tranquil·litat; sigui en un marc autò- poble: el Pla de l'Horta, el Pla de la bracions religioses i lúdiques i a l'es-
nom, com el del sometent, o estatal, Rasa i el Pla dels Vinyers. port, i des d'inicis del s. XX de mica en
col·laborant i mantenint l'exèrcit i els Els documents que presentem en mica més tintada de tons polítics.
punts estratègics del poble, com foren aquest apartat fan referència a les
en especial el fortí que antigament obres públiques, les vies de comunica- Demografia
existia vora el pont de l'aigua, que ció i als barris, que allunyats per les Aquí presentem diferents censos i
sovint feia de quarter, i la bateria d'ar- carreteres i d'altres entrebancs no hi ha padrons a partir dels quals podem
tilleria coneguda com el “Pi de la Bate- dubte que s'han desenvolupat amb una estudiar els cicles de creixement o
ria”, a Sarrià de Dalt. forta personalitat. També hi ha un petit decreixement del poble.
apartat dedicat a l'annexió i posterior Una exposició realment interes-
Barris i urbanisme segregació al municipi de Girona. sant i un bon treball de recerca que ja
Les vies de comunicació han estat queda fet per a futurs historiadors que
vitals per a la història de Sarrià, i per Vida econòmica: administració es vulguin capbussar en el passat
contra en algun moment gairebé noci- municipal, impostos, agricultura, recent de Sarrià de Ter. ■

c/. Major, 120 - 17840 Sarrià de Ter - Tel. 972 17 11 51

46_pDS
 CULTURA [exposicions

“DE PAPER A PAPER”

Sala d'exposicions la Caixa
n Joan Vilajoana presentava en aquesta exposi-

E ció la seva darrera obra, basada en una intensa

recerca de l'ànima que s'expressa a través del
material que ell millor coneix i treballa: el
paper. La sala d'exposicions la Caixa es va omplir dels
cercles d'en Joan Vilajoana. Uns cercles texturitzats
gràcies al paper que en Vilajoana treballa, gairebé arte-
sanalment, arrencant-li transparències i entramats.
Una figura geomètrica, el cercle, que la humanitat a
través dels anys ha volgut associar a la vida.
Precisament així el descriu Miquel Truyol: “Res
s'acaba si no és circular.
Es continu canvi fa del que és estàtic una
il·lusió, del moviment és motor de la vida i des propi
procés de viure un viatge que no podem dir que
s'acaba fins que no torna a començar. Tot açò des-
emboca en un cercle tranquil, només destorbat L'artista Joan Vilajoana, davant una de les seves obres
momentàniament per sa relativitat des temps. a la sala “La Caixa” / Foto: Jaume Roca
Que ho vegis o no, dependrà de sa perspecti-
va en què la visquis” realitzar infinitament sense principi ni fi, o cercles plens
Majoritàriament de gran format, les obres de Vilajoana com si es tractés de mons o planetes trobats que poden o
presents a l'exposició reflectien la seva recerca creativa, un no existir, quan vaig desfer el cercle va aparèixer el color,
procés en què ha assolit un profund coneixement del mate- com si un cop trencat el recipient (el cercle) tota la matèria
rial que utilitza: el paper. que contenia s'expandís en tot l'espai sense forma ni límit,
En paraules seves: “Des de fa quatre anys que estic també he jugat amb el cercle inexistent ja que aquest no
treballant amb el cercle i la figura del cercle, en aquest estava ni dibuixat, ni traçat, estava enfonsat (baix relleu)
temps he fet cercles amb un traç, he trobat mons, he esti- com si es tractés d'una petjada.
rat el cercle i l'he desfet. Ha sigut un treball doble de tro- Tot aquest treball ha estat possible a mesura que
bar i jugar, d'aprendre i redescobrir tant de la figura del cer- redescobria noves maneres d'utilitzar un material tan pro-
cle com del material que treballo, que és el paper, elaborat per com és el paper, paper que desfaig i torno a fer, respec-
per mi mateix. tant el color original o tenyint-lo amb pigments i terres, és
En l'exposició que vaig realitzar dins les X Jornades un treball lent i manual on el temps hi té una importància
de Paper a la sala de la Caixa hi havia una mostra d'aquest obligada i enriquidora, sempre estic esperant que el paper
treball fet en diferents anys, en totes aquestes obres la s'assequi per a seguir treballant-lo, per això, a vegades faig
figura del cercle i el cercle hi són presents, des de cercles servir una paraula per definir el meu treball, “contempla-
fets amb un traç com si es tractés d'un camí que es pot cionisme”. ■

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de Ter

Tel. 972 17 04 48

pDS_47
CULTURA

“EL RETORN DELS DOCUMENTS

CONFISCATS A CATALUNYA”
Nau industrial, c/ Josep Flores

exposició instal·lada durant tot el mes d'oc-

L' tubre a Sarrià de Ter configurava una exten-

síssima revisió d'una part dels documents
confiscats a Catalunya durant la Guerra Civil
i que, després d'àrdues negociacions amb el govern
espanyol i anys i anys d'espera, van ser retornats a
Inauguració de l'exposició “El retorn dels documents confiscats a
Catalunya”. El públic assisteix a les explicacions del Subdirector
General d'Arxius, Sr. Ramon Alberch / Foto: Jaume Roca
Catalunya a principis de l'any 2006. La mostra que es
va poder veure durant les Jornades del Paper reunia la
reproducció de més d'un centenar de documents de
particulars i d'entitats catalanes.
Val la pena esmentar que “el fons català” retingut
durant més de 65 anys a Salamanca està format per
desenes de milers de documents i que l'exposició pre-
tenia oferir un petit mostrari de l'ampli ventall cronolò-
gic que aquest fons abasta, des del darrer quart del
segle XIX fins al 1939. Però també de la seva enorme
varietat temàtica, que comprèn gairebé totes les face-
tes, polítiques i econòmiques, culturals i socials, admi-
nistratives i bèl·liques, de la vida catalana, no ja tan sols
dels seus governants i associacions sinó també de
qualsevol particular que pogués estar vinculat d'una o
altra manera als estaments polítics del moment.
“El retorn dels documents confiscats a Catalunya”
ha estat una exposició destinada bàsicament a la divul-
gació de la documentació confiscada a Catalunya des-
prés de la Guerra Civil, però també volia oferir una
explicació detallada de com va ser el procés de devolu-
ció, ja que, com hem dit, va ser i és un procés llarg i
costós. De fet, arranca de l'any 1977, com molt bé
expressa Joan B. Culla de la Universitat Autònoma de
Barcelona en el pròleg del catàleg editat per a l'exposi-
ció, des d'aquells primers intents a nivell polític i tècnic,
“... i al llarg de quasi un quart de segle, es va desenvo-
lupar un doble procés, simultani en el temps però anta-
gònic en els propòsits: per una banda, les demandes de
restitució dels fons catalans segrestats a Salamanca,
formulades amb insistència per part d'institucions i for-
ces polítiques de Catalunya; per l'altra, les maniobres
dilatòries i estratègies de blindatge desplegades pels
responsables de l'Archivo Histórico Nacional., sovint
amb la complicitat del Ministeri, a fi d'impedir la devo-
lució de cap paper.
Aquesta exposició, impulsada pel Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya, ha estat una
oportunitat excepcional per a la població de Sarrià de
Ter, i Girona en general, de recuperar a través de la
memòria col·lectiva una bona part de la història indivi-
dual de molts catalans que, d'una manera o una altra,
es van veure immersos en uns temps extraordinària-
ment convulsos. ■

BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY

L'HORA DEL CONTE
ins del programa de Dinamització de la Biblioteca Emília

D Xargay al llarg de tots aquests darrers anys, el que més

El public assitent a L'Hora del Conte a càrrec de
“País de Xauxa” organitzat per la biblioteca a la
Sala Patronat / Foto: Susana Vila
respon a les expectatives d'èxit assegurat és “L'Hora del
Conte”. Una estona en què les històries amb els seus
personatges s'escapen dels llibres de contes i s'instal·len a la Sala
Patronat, de les mans d'uns narradors experimentats.
Per als nens i nenes és molt important que des de ben petits
comencin a introduir-se en el món dels contes a través de la
narració oral d'històries que els portaran de mica en mica a des-
cobrir l'aspecte més màgic de la literatura.
Des de fa un temps a “L'Hora del Conte” de la biblioteca de
Sarrià de Ter hi col·labora el grup País de Xauxa. Amb ells, els
nens, però també els pares i les mares, passen unes estones d'a-
llò més divertides i creatives. ■

48_pDS
 CULTURA [teatre

Pere Vinyoles, Rosa Soler, Elena Cairó i Santi Palomeras, en una escena de l'obra que es representà al Centre Parroquial el 30 de novembre.
Fotos: Gerard Puigmal

Dario Fo i aquí no paga ni Déu

Assumpció Vila

n la inauguració del festival de Temporada Alta d'octubre del 2007, el dramaturg Dario Fo va aprofitar l'ocasió per par-

E lar de la situació a Birmània, vestit com un monjo budista. La paròdia de la repressió en aquell país, consentida per
les nacions occidentals, -Rússia els ven armes, França hi te interessos petroliers- va ser força sorprenent, però Dario
Fo ens va mostrar que fer de bufó no vol dir fer riure, sinó que serveix per denunciar les injustícies. “No vaig arribar
al teatre per interpretar Hamlet, volia ser un pallasso”, va dir en rebre el premi Nobel de
Literatura el 1997.
El premi Nobel de 2006, Harold Pinter, traspassat recentment, també va aprofitar la
seva popularitat per denunciar davant de tot el món l'acte inhumà que suposava la invasió
a l'Iraq, amb el beneplàcit del Regne Unit. La grandesa de Harold Pinter i Dario Fo es troba
en la vigència dels textos que han escrit, malgrat el temps transcorregut, i sobretot en el
seu compromís amb la societat.
El grup de teatre “A Les Fosques” ha tornat a programar l'obra “Aquí no paga ni
Déu” de Dario Fo. Amb el rerefons del conflicte de Torraspapel al municipi, els diàlegs són
d'allò més actuals, de rabiosa actualitat, tot i que el llibret és de mitjans dels anys 70. És
un text que et fa reflexionar, l' humor d'algunes escenes et provoca i et fa qüestionar
moltes coses que dones per fetes.
Han canviat els actors i també es nota la direcció de Pep Massanet. En la represen-
tació del desembre de 2002, hi actuaven Lluïsa Àlies, Joan Vilella, Quim Vilà, Santi Palo-
meras i Rosa Marcos. D'aquell repartiment només repeteixen Rosa Marcos, Santi Palo-
meras i en Quim Massegú d'ajudant de direcció. En el renovat grup de teatre ja brillen els
germans Jordi i Meritxell Pla, Elena Cairó, Joan Puigmal, Rosa Soler i Pere Vinyoles. El text
porta per se a situacions absurdes, com l' intercanvi d'embarassos, encendre el foc amb
un bufador, menjar sopa de llavors per canari, degustar el menjar per gossos gourmets, en
fi, una selecció del que les dues dones han rampinyat d'un súper, aprofitant una desban-
dada general. És de la collita del director, el joc que dóna una tovallola que serveix perquè
tothom s'hi eixugui i acaba pudent i l'entrada de la transportadora de la caixa de morts,
amb la marxa fúnebre de rerefons. ■

pDS_49
CULTURA [teatre
Els Pastorets amb
Pep Massanet
tornen a l'escenari
Assumpció Vila / Fotos: Gerard Puigmal
ncara que TV3 ens recordi que la tradició dels Pasto-
E rets és molt catalana i els modernitzi amb una nova
versió de Xavier Bru de Sala, qui ha mantingut en
escena aquesta tradició durant anys i panys han estat
els grups amateurs com el de Teatre a les Fosques, els quals
han recollit el testimoni del grup de teatre del Centre Parro-
quial. Fa tres anys, quan en Pep Massanet es va fer càrrec de
la direcció del grup, es va tornar al llibret original de Josep M.
Folch i Torres, en la versió femenina adaptada d'en Lluquet i
la Farigola. Dos anys més tard, després de l'experiència de
Meritxell Faixedas, la qual va poder comptar amb un Rovelló,
s'ha tornat a la versió més femenina dels Pastorets, amb Fari-
gola (Elena Cairó), Satanassa (Rosa M.Marcos), Llucifer
(Laura Pijuan), l'arcàngel Sant Miquel (Meritxell Pla) i les
Fúries ballant el thriller de Michael Jackson. (It's close to mid-
night and something evil's lurking in the dark...), amb Ariadna
Martínez, Cristina Capell, Cristina Prunell, Laura
Puigmal,Mariona Carretero, Sílvia Cros i Andy Rivas.
Repeteixen en el seu paper de Getsè, en Lluís Cañigue-
ral, de Jeremies en Joan Puigmal, de Simeó en Jaume Capell,
la Rosa Soler que fa de padrina i també de Marta, i han canviat
50_pDS
papers en Jordi Pla, el qual s'estrena com en Lluquet i en Santi
Palomeras de Jepó, després de molts anys de ser un dimoni.
Les que havien estat fures, Laura Planella i Laura Fructuoso,
ara han debutat com a Isabeló i la Verge Maria.
En escena, alguna novetat: el decorat floral de fons,
obra de l'Edgar Massegú, el nou vestuari de les Fúries,
aquesta vegada amb un look més esparracat i menys sexy
que l'any passat i l'ambientació de la sala de la caldera, molt
més tenebrosa. I Satanassa, torna a ser la dimoni motera que
fuig d'escena amb la seva Harley (s'entén).
Tant la rotació dels personatges, com les millores en
escenografia i música són un atractiu pel públic que repeteix
cada any i també pels mateixos actors, que acaben trobant el
seu millor registre i no es queden encotillats en un paper
designat als inicis.
Esperem tornar-los a veure el proper any, per copsar les
novetats del vestuari i del maquillatge (genial ), els nous actors
i actrius ( a ser possible del poble), les millores en el teatre (la
sala d'espera) i de passada per veure si s'arreglen els proble-
mes tant de calefacció com d'horaris, per donar cabuda a tots
els grups que necessiten assajar dalt de l'escenari. ■
 CULTURA [sarrià de ter 2.0

SARRIÀ DE TER 2.0

Webs, blocs, fotoblocs i participació a xarxes socials en
clau de Sarrià de Ter

Roger Casero. Portaveu del PSC de Sarrià de Ter i blocaire. http://rogercasero.blogspot.com

arrià de Ter no és aliè a inter- encunyat per Tim O'Reilly l'any 2004, es

S
net, a la xarxa, a les noves tec-
nologies: entitats i associa-
cions tenen pàgina web o bloc,
així com veïns i veïnes van creant blocs,
fotoblocs, canals de youtube (vídeos a
internet), alhora que també som cada
vegada més els qui formem part de xar-
xes socials, sobretot el Facebook, però
també el My Space.
Fa una colla d'anys que l'Ajuntament
de Sarrià de Ter va crear el portal
www.sarriadeter.cat, un espai web amb
informació sobre Sarrià de Ter, sobre l'a-
juntament i les seves àrees i amb la pos-
sibilitat de disposar, per part dels veïns i
veïnes, d'adreces de correu electrònic
amb el domini @sarriadeter.cat. Precio-
sament el portal web de Sarrià de Ter ha
estat redissenyat recentment, fent-lo
més intuïtiu.
Aquests darrers anys, especialment
els dos darrers, s'ha produït arreu,
també a Sarrià de Ter, una gran prolifera-
ció de pàgines web i blocs de caràcter
personal o corporatiu, d'associacions,
clubs, entitats... Aquesta eclosió a la
xarxa d'entitats i persones ha generat
nous formats de pàgines web i la creació
de xarxes socials, aportant una gran
capacitat de flexibilitat i, sobretot, d'inte-
ractivitat entre els internautes. Hem pas-
sat del web 1.0 al web 2.0
Què és el web 2.0? Aquest terme,
refereix a la segona generació de webs,
que es caracteritzen per la col·laboració i
l'intercanvi d'informació entre els usuaris.
Hi ha qui parla que les webs 2.0, més que
una tecnologia són una actitud. Una pàgi-
na web que no permeti la participació i la
interacció en els seus continguts, amb els
seus administradors, per part dels qui la
visiten, no és una web 2.0. El terme 2.0
ha passat a adjectivar molts altres con-
ceptes: política 2.0, turisme 2.0, publicitat
2.0, comunicació 2.0, ecologia 2.0, eco-
nomia 2.0, etc.
Aquests darrers mesos, en el pano-
rama 2.0, destaca l'eclosió, també a
Sarrià de Ter, del Facebook, una de les
xarxes socials a internet amb més usua-
ris. També ha esdevingut imprescindi-
ble, sobretot pels grups de música, el
My Space. La virtut d'aquestes xarxes
socials és que entre els usuaris regis-
trats es comparteix el contingut que
cada usuari afegeix al seu perfil: fotogra-
fies, comentaris, vídeos, enllaços, arti-
cles... El Facebook també permet la vin-
culació a blocs, microblocs i fotoblocs
per a la publicació de continguts, de
manera que allò que un usuari publica,
per exemple, al seu Twitter (microbloc
que permet publicar escrits de fins a 140
caràcters), al Twitxr (aplicació que per-
met publicar fotografies acompanyades
d'escrits breus, el Twitter de les fotos,
en diuen alguns) o al Flikr (espai web
que permet publicar i compartir imat-
ges), es pot publicar simultàniament al
Facebook.
Però el Facebook sobretot permet
crear, compartir i participar en grups d'in-
terès, causes (perdudes o no), fins i tot
permet retrobar-se amb persones que fa
anys que els havies perdut la pista...
Cada vegada són més les persones,
també algunes entitats, de Sarrià de Ter
registrats al Facebook.
A principis d'any vaig publicar, al
meu bloc, un article sobre la presència
de Sarrià de Ter a internet a través de
pàgines web, blocs, fotoblocs, canals de
youtube... Amb la darrera incorporació
del bloc de l'AMPA del CEIP Montserrat,
mereix una menció especial la nova
pàgina web del Parlem de Sarrià.
El web de la revista Parlem de Sarrià
(http://parlemdesarria.org) té un espai en
format bloc a disposició dels membres
del consell de redacció i col·laboradors
de la revista per si volen publicar-hi
escrits, més enllà dels que publiquen a
la revista. Al web de la revista Parlem de
Sarrià també es poden descarregar les
revistes en format pdf.
Aquesta és, doncs, la relació de llocs
a internet d'entitats i veïns i veïnes de
Sarrià de Ter, així com també de perso-
nes que, malgrat no viure-hi, estan vin-
culades al nostre municipi.

AGUSTÍN JAIME: http://www.flickr.com/photos/23965217@N08
Galeria de Flikr (pàgina web que permet publicar fotografies,
comentar-les, agrupar-les i compartir-les) de l'Agustín Jaime.
AJUNTAMENT DE SARRIÀ DE TER: http://www.sarriadeter.cat
És la pàgina web de l'Ajuntament de Sarrià de Ter: agenda,
notícies, informació general de Sarrià de Ter i de les àrees de
l'ajuntament. El servidor també permet tenir una adreça de
correu amb @sarriadeter.cat.
AMICS DELS GEGANTS DE SARRIÀ DE TER:
http://www.gegantsarria.blogspot.com
El bloc de l'associació dels Amics dels Gegants de Sarrià de Ter
amb informació i imatges de les sortides de la colla gegantera.
AMPA CEIP MONTSERRAT DE SARRIÀ DE TER:
http://ampaceipmontserrat.blogspot.com
Bloc de l'AMPA del CEIP Montserrat de Sarrià de Ter amb
informació de les activitats de l'AMPA i de l'escola Montserrat.
També es poden descarregar els menús del menjador escolar,
gestionat per l'AMPA.
L'AMPA del CEIP Montserrat també disposa d'un canal propi de
Youtube pels vídeos que edita i un àlbum de PicassaWeb per les
fotos que publica de les diverses activitats. També té un perfil
propi de l'aplicació Sribd per publicar-hi els menús, circulars infor-
matives o formularis d'inscripció en formats word, excel o pdf.

pDS_51
CULTURA [sarrià de ter 2.0
Youtube AMPA CEIP Montserrat:
http://es.youtube.com/user/ampaceipmontserrat
Picassa Web AMPA CEIP Montserrat:
http://picasaweb.google.com/ampaceipmontserratsarriadeter
Scribd AMPA CEIP Montserrat:
http://www.scribd.com/people/view/6698458-ampa-ceip
montserrat-sarri-de-ter
AMPA DE L'EBM CONFETTI:
http://confetti-escolabressol.blogspot.com
Bloc de l'AMPA de l'Escola Bressol Municipal Confetti amb
informació de les activitats de l'AMPA i de l'escola bressol.
Aquest bloc, com el de l'AMPA del CEIP Montserrat, el publica
la junta de l'AMPA amb la participació de col·laboradors.
ASSUMPCIÓ VILA: http://avilasimon.blogspot.com
Bloc personal d'Assumpció Vila on escriu de molts temes: polí-
tica, economia, natura, empreses, igualtat, literatura, cinema,
Sarrià de Ter...
ATV, ASSOCIACIÓ CULTURAL APAGA LA TELE:
http://www.myspace.com/apagalatele
Espai al My Space de l'Associació Cultural Apaga la Tele, associa-
ció de joves de Sarrià de Ter. És una entitat amb molta activitat
que gestiona els locals d'assaig de Sarrià de Ter. Són molt actius
i, sobretot, molt activistes... Tenen per objectiu la creació d'espais
lúdics per a gent jove al marge del lucre i de les institucions
CEIP MONTSERRAT: http://www.xtec.es/ceipmontserratsarria
Pàgina web, redissenyada recentment, del CEIP Montserrat de
Sarrià de Ter, on podem trobar informació sobre l'escola, les acti-
vitats i projectes escolars, l'AMPA i el poble. Aquest curs el CEIP
Montserrat també ha creat el seu propi bloc, un espai on alum-
nes i mestres expliquen algunes de les seves activitats escolars
a través de vídeos i fotografies, esdevenint una bona eina educa-
tiva per a mestres i alumnes d'una escola que sempre ha apos-
tat per les noves tecnologies... algunes aules ja disposen, des
d'aquest curs, de pissarres electròniques.
Bloc CEIP Montserrat:
http://ceipmontserratsarria.blogspot.com
CIU SARRIÀ DE TER:
http://www.ciu.info/minisite.php?agpl_ID=47
Pàgina web del grup municipal de CiU a Sarrià de Ter. A data
d'avui el web no està actualitzat i té pendent, segons informa,
una actualització.
CLUB BÀSQUET SARRIÀ: http://basquetsarria.blogspot.com
Bloc del Club Bàsquet Sarrià per seguir l'actualitat dels dife-
rents equips. Hi podem trobar els calendaris i resultats dels
equips. El Club Bàsquet Sarrià també té un Club de fans del CB
Sarrià de Ter al Facebook.
Facebook del Club de Fans del CBS: http://ca-es.facebook.
com/group.php?gid=36931618237&ref=mf
ELS GROULLERS: http://www.elsgroullers.cat
Pàgina web del grup sarrianenc de música tradicional Els Grou-
llers, grup creat l'any 1996 per una colla de joves que corrien
entre els Amics dels Gegants de Sarrià de Ter i el grup d'anima-
52_pDS
ció Gas Boig. Amb tres discs publicats, Els Groullers han reco-
llit diversos premis.
Al web hi podem trobar la història i discografia del grup, així
com interessants enllaços de pàgines web relacionats amb el
món de la música tradicional. Els Groullers també tenen el seu
propi perfil al My Space, on trobarem l'àudio, i alguns vídeos,
d'algunes de les seves cançons.
My Space d'Els Groullers:
http://www.myspace.com/elsgroullers
EMILI PÉREZ: http://emiliart.iespana.es
Espai web de l'artista sarrianenc Emili Pérez, que ha exposat
en dues ocasions a Sarrià de Ter.
ERC SARRIÀ DE TER: http://www.esquerra.cat/sarriadeter
Pàgina web del grup municipal d'ERC a Sarrià de Ter. ERC de
Sarrià de Ter també té el seu propi perfil al Facebook.
Facebook d'ERC de Sarrià de Ter:
http://www.facebook.com/profile.php?id=1104590720
FI-ASKO: http://www.fi-asko.com
Pàgina web del grup de punk-rock de Sarrià de Ter amb més
projecció. Amb dos discs publicats, darrerament han anat de
gira per Mèxic. Fi-ASKO, com altres grups de Sarrià de Ter, són
de la factoria ATV. Fi-ASKO també té el seu perfil al My Space,
amb vídeos de les seves actuacions i un vídeoclip, a part d'àu-
dios de les seves cançons i galeria de fotos a través de Slide.
My Space de Fi-ASKO:
http://www.myspace.com/fiaskosarri
Slide de Fi-ASKO:
http://www.slide.com/r/4LWKpimR3D85Q6NlzI3tP6fSBu4LZg
bb?cy=ms
FIN DE MES: http://www.myspace.com/findemes
Espai al MySpace d'aquest jove grup de punk-rock de Sarrià de
Ter. Els seus components són tan habituals al local d'ATV com
a la pista de la UES... Han començat a rodar, participant a la
Butirock i fent concerts a Sarrià de Ter i altres pobles de les
comarques gironines. Fin de mes també tenen el seu propi
Fotolog i Slide.
Fotolog de Fin de Mes:
http://www.fotolog.com/punk_local
Slide de Fin de Mes:
http://www.slide.com/r/a3I-fh3k7j-9CN2m8YxukroJrCVrT4
Y?cy=ms
GENÍS BARNOSELL: http://www.genisbarnosell02.wordpress.com
Bloc personal (Història!) del professor d'història contemporània
de la UdG, veí de Sarrià de Ter, on escriu no només d'història...
També hi podem trobar interessants enllaços d'altres blocs
d'història, arxius i biblioteques.

GERARD PUIGMAL - BADHILL: http://es.youtube.com/badhill
Canal de Youtube d'en Gerard Puigmal, un jove inquiet que
també té una galeria de fotos al Flikr: és molt creatiu, tant
darrere la càmera de fotos, on no para d'experimentar, com
editant vídeos... Per cert, se'l pot veure al primer vídeo clip del
grup de música Plouen Catximbes, gravat fa dos anys i mig, als
carrers de Sarrià de Dalt.
Color entre la multitud
Flikr d'en Gerard Puigmal:
http://www.flickr.com/photos/gerard_puigmal
Vídeo Les cabres meulen, de Plouen Catximbes,
on apareixen Gerard:
http://es.youtube.com/watch?v=2lFGIigH0Mg&eurl=
GerdCoopera - l'Atípic: http://www.gerdcoopera.com
Web de l'entitat GERD (Grup Editor de la Revista del Discapa-
citat), que edita la revista l'Atípic i desenvolupa, a més, dife-
rents projectes de cooperació al desenvolupament en favor de
les persones discapacitades de centre i sud-amèrica.
GRUP MUNTANYA SARRIÀ: http://www.grupmuntanyasarria.tk
Bloc del Grup Muntanya Sarrià amb informació de les activi-
tats i sortides del GMS, a través de les entrades (posts) al
bloc, així com de l'aplicació pel bloc del calendari del Google.
A més, aquest bloc va ser una gran eina de comunicació
durant l'expedició a l'Himalàia'08, permetent seguir dia a dia
l'evolució i progressió de l'expedició. El Grup Muntanya
Sarrià també té el seu àlbum de Picassa Web amb les fotos de
les seves sortides.
Picassa Web del Grup Muntanya Sarrià:
http://picasaweb.google.com/grupmuntanyasarria
GRUP TEATRE A LES FOSQUES:
http://www.grup-alesfosques.blogspot.com
Bloc del Grup Teatre a les Fosques, un dels grups de teatre de
Sarrià de Ter. Aquest grup de teatre també fa, des de fa dos
anys, els Pastorets de Sarrià de Ter.
JAUME BUSQUET "SARDSE":
http://www.jbusquetr.blogspot.com
Bloc personal del poeta i pintor sarrianenc Jaume Busquet. Al
bloc hi publica els seus poemes. Ha publicat un llibre de poemes
i exposat els seus quadres, entre d'altres llocs, a Sarrià de Ter.
Reivindiquem des d'aquí una nova exposició seva a Sarrià de Ter.
JOSEP MARIA SANSALVADOR:
http://blocs.mesvilaweb.cat/jmsansalvador
CULTURA [sarrià de ter 2.0
Bloc personal (De res, massa) d'en Josep Maria Sansalvador,
un dels grans cronistes contemporanis de Sarrià de Ter: amant
dels llibres, les paraules, les anècdotes, des de fa mesos
escriu al seu bloc, tan eclèctic com ell mateix.
LLUÍS AYMERICH: http://lluisaymerich.blogspot.com/
Bloc del primer tinent d'alcalde de l'ajuntament de Sarrià de Ter
i portaveu del grup municipal del CiU.
MERCÈ LLADÓ: http://www.mercellado.blogspot.com
Bloc personal de Mercè Lladó (Llegir per viure), on ella, lecto-
ra, cinèfila, ratafiaire i llevadora, escriu sobretot de literatura i
cinema, però també sobre música i amb alguns apunts de la
seva activitat professional.
NARCÍS SASTRE: http://www.narcissastre.cat
Bloc personal de Narcís Sastre, geògraf, on sobretot escriu
sobre geografia, també sobre política. En Narcís, a més, també
té el seu propi perfil al Facebook i al Twitter.
Facebook de Narcís Sastre: http://ca-es.facebook.com/
people/Narcis-Sastre-Fulcara/1034407392
Twitter de Narcís Sastre: http://twitter.com/narcissastre
PERCUTER'S: http://www.myspace.com/percuters
Espai al My Space del grup de percussió sarrianenc Percuter's,
un grup versàtil que s'adapta als formats de cercavila i escenari.
PSC SARRIÀ DE TER: http://sarriadeter.socialistes.cat
Pàgina web del PSC de Sarrià de Ter. També té el seu propi per-
fil al Facebook.
Facebook del PSC de Sarrià de Ter: http://ca-es.facebook.
com/people/Psc-Sarria-de-Ter/1139816396
RAMON RIERA: http://blocs.mesvilaweb.cat/buidasacs
Bloc personal de l'historiador i Grouller Ramon Riera.
REVERENDO MC GREGOR: http://reverendomcgregor.iespana.es
Pàgina web d'aquest poeta sarrianenc (Emilio Pérez), membre
del Grup de Plomes Poètiques.
ROGER TORRENT: http://www.sarriadeter.cat/alcalde
Bloc, en clau institucional, de Roger Torrent com a alcalde de
Sarrià de Ter.
ROM CANDELA: http://www.myspace.com/romcandela
Espai al MySpace del grup Rom Candela, trio jove de jazz con-
temporani, però no per això de menys qualitat! Un dels seus
components és l'artista sarrianenc Egdar Massegú: fotògraf,
pintor, escultor, poeta, dibuixant...
RÀDIO SARRIÀ: http://rsarria.blogspot.com
Pàgina web, en format bloc, de Ràdio Sarrià, l'emissora muni-
cipal. Imprescindible per estar al dia del que passa a Sarrià de
Ter. Al web també hi podem trobar àudios de programes i
declaracions que acompanyen algunes notícies.
SAM ENFOT: http://samenfot.blogspot.com
Bloc del Director de la publicació The Sarrià News, espai infor-
matiu (?) que tanca la revista Parlem de Sarrià. Sam Enfot defi-
neix el seu bloc com "l'opinió més desqualificada en el bloc
més im prescindible". Al bloc d'en Sam Enfot també hi podem
veure la galeria de Flikr del seu bon amic Àngel Garcia.
pDS_53
CULTURA [sarrià de ter 2.0

Flikr Àngel Garcia: Pel final, i per educació, he deixat el meu bloc:
http://www.flickr.com/photos/angelgarciaruiz ROGER CASERO: http://rogercasero.blogspot.com
Bloc personal (Petites gotes fredes tremolant) on escric sobre
TONI LOZANO "CATMAN": http://catmangirona.blogspot.com Sarrià de Ter, política i altres temes... A part del bloc també par-
Bloc personal (El Tejado del Gato) de Toni Lozano “Catman”, ticipo en aquestes xarxes socials: galeria de fotos al Flikr. canal
poeta i fotògraf, on publica les seves poesies i alguna de les de vídeos al Youtube i perfils al Twitter, Twitxr i Facebook.
seves fotografies. Toni Lozano ha publicat llibres de poesia
eròtica i de fotografia i ha exposat, entre altres llocs, a Sarrià
de Ter. Toni Lozano (autoanomenat també Don Gato) també té
la seva galeria de fotografies al Flikr.
Flikr de Toni Lozano:
http://www.flickr.com/photos/quiero-un-pantano

UNIÓ ESPORTIVA SARRIÀ: http://www.uesarriadeter.com

Pàgina web de la Unió Esportiva Sarrià, el club d'handbol de
Sarrià de Ter. on podem trobar informació sobre el club, la
seva història i dels diferents equips de la UES.
Bloc UES: http://handbol.bloc.cat

XAVIER CRISTINA: http://lesnitsenblancinegre.blogspot.com Flikr de Roger Casero:

Bloc personal de Xavier Cristina (Les nits en blanc i negre) que http://flickr.com/photos/rogercasero
neix d'un antic programa -de culte- de Ràdio Sarrià. Com s'auto- Youtube de Roger Casero:
defineix, vida, fotografies i molta música... Xavier Cristina també http://es.youtube.com/rogercasero
té la seva pàgina de Flikr, on publica les seves fotografies. Twitter de Roger Casero:
Flikr de Xavier Cristina: http://twitter.com/rogercasero
http://flickr.com/photos/_blancinegre/ Twitxr de Roger Casero:
http://www.twitxr.com/rogercasero
Facebook de Roger Casero:
http://www.facebook.com/profile.php?id=1024909035

A Sarrià de Ter hi ha vida als carrers, a les places, als

comerços, als equipaments... espais on veïns i veïnes ens
trobem, saludem i comentem l'esdevenir de les nostres
vides personals i col·lectives. Però a Sarrià de Ter també hi
ha vida a la xarxa a través dels blocs, dels fotoblocs, de les
xarxes socials d'internet... És la vida al Sarrià de Ter 2.0...
T'hi sumes? ■

flors
Emília Cristina
A Sarrià des de 1970
Gràcies per la seva confiança
Carrer Major, 9 · 17840 Sarrià de Ter · Telèfon 972 170 447

54_pDS

Quadern d’Apunts
Josep M. Sansalvador / jsansalvador @sarriadeter.cat
Bones nadales
Magnífica iniciativa: aquest any l'Ajun-
tament ha felicitat les festes amb
unes targetes institucionals encarre-
gades a uns artistes d'excepció. S'ha
promogut la creativitat de l'alumnat
d'infantil i cicle inicial del CEIP Mont-
serrat i s'han seleccionat sis boniques
il·lustracions que han mostrat la cara
nadalenca més amable, creativa i sin-
cera del poble. Ens consta que han
causat un gran efecte entre els que
n'han vist o rebut.
Per a rates de biblioteca
Se'ns gira feina. El buc insígnia de la
premsa del país, La Vanguardia, ha
obert al públic la seva hemeroteca
des de la web del diari. És possible
consultar-hi qualsevol número dels
seus cent vint-i-set anys d'història.
Als amants de la recerca se'ns obre
un món sense límits. Hem pogut
buscar-hi notícies històriques sobre
Sarrià i se'ns ha revelat com una eina
potentíssima. Fets de guerra, la inau-
guració del Pont de l'Aigua, el Tour
de França, …Tot, hi surt tot. Ara
només faltarà temps lliure per poder
fer consultes i navegar-hi. Tal com
diu Quim Monzó, “Què t'enduries a
una illa deserta?” “Un ordinador amb
connexió a internet i no em vingueu
a buscar fins d'aquí a un segle.”
Una altra hemeroteca
Amb una filosofia molt diferent de
l'anterior, El Punt té un apèndix ano-
menat L'absurddiari, que recull notí-
cies sense cap ni peus, insòlites o
hilarants. Buscant, buscant, n'hem
localitzat una que fou publicada al
diari gironí el 22 de desembre de
1979. Els titulars diuen Descoberts a
Sarrià uns soterranis plens de merda
fins a dalt. En el cos de la notícia s'hi
ANECDOTARI
poden llegir perles com les d'Emília Xargay, que l'acredita com a
següents: “Uns soterranis completa- obra apadrinada pels escolars del
ment plens de merda, a causa d'un CEIP Montserrat, dins del programa
rebentament en un dels tubs de des- Apadrinem escultures dels Amics de
guàs principals de la barriada han la Unesco. És una placa feta de
estats descoberts en un dels blocs material reciclat que honora aquesta
Delgado, a Sarrià de Ter. … Diumen-
ge passat, però, l'aigua i la merda
acumulada en els soterranis va arri-
bar fins al límit i va començar a filtrar-
se per les botigues que ocupen la
planta del bloc. …En veure que els
soterranis eren una autèntica piscina
de merda, els bombers i el camió de
neteja de clavegueres de l'Ajunta-
ment de Girona van iniciar la feina de
neteja de 1.200 metres cúbics de
porqueria …” Ignoro si aquell temps
el diari tenia llibre d'estil, però no es
pot pas negar que la forma i el llen-
guatge fossin directes. Li engaltaven
tal com venia i ben segur que no hi
havia lloc per a errònies interpreta-
cions.
Mala fama
Ha vingut a parar a les meves mans
l'obra Recull casolà, de Lluís Feliu i
Pumarola, publicada per Brau Edi-
cions. Es tracta d'un recull de frases,
locucions, contes i cançons populars Col·locació de la placa d'apadrinament
pronunciades i sentides a Llançà. A dels alumnes del CEIP Montserrat a l'es-
cultura del Toro. Foto: Quim Llunell.
la pàgina 64 hi ha una relació de dites
sobre gent que no fa bandera de la
higiene i una d'elles afirma : “Mira la campanya encaminada al foment
neta de Sarrià, que matava els polls dels valors cívics i la sensibilitat per
amb la llossa!” l'art al carrer. Pocs dies abans s'havia
Qui devia ser aquesta neta? Quin reconstruït amb molta cura el frag-
podria ser l'origen d'aquesta dita? ment de formigó faltant en la banya
Algú en té cap referència? Entre això esquerra del pobre brau. Una man-
i la notícia anterior, quina imatge tan cança -fruit d'una bretolada- llarga-
terrible, marededéusenyor! ment reivindicada, que havia estat
pendent de reparació molts mesos i
Cornamenta reconstruïda que, finalment, s'ha pogut resoldre.
A primers de desembre es va inau- El toro torna a estar sencer. La peça
gurar la placa de l'escultura del Toro s'ho val. ■
pDS_55
ESPAI ESCOLAR [ceip montserrat

LA RÀDIO A L’ESCOLA
Neus Mercader / Ràdio Sarrià
Engràcia Bramon / Ceip Montserrat

La utilització de la ràdio com a recurs escolar aporta tot un seguit d'avantatges pedagògics, com ara el treball en equip,
potenciar i perfeccionar l'expressió oral, informar, intercanviar i donar a conèixer experiències, possibilita la reflexió i el
debat, entre d'altres.

Alumnes del cicle superior del CEIP Montserrat a les instal·lacions de Ràdio Sarrià. Fotos: CEIP Montserrat

L'
mitja de comunicació, les tècniques de cap a Ràdio Sarrià! Això és el que més
escola havia partici-
redacció, de locució, de llenguatge... I il·lusió fa, desplaçar-se cap als estudis
pat en alguns progra-
així, sense adonar-se'n i passant-ho bé, de la ràdio, allà se senten locutors de
mes puntuals de
es potencia i millora l'expressió oral, debò. Els agrada provar els micròfons,
Ràdio Sarrià, sigui per
s'augmenten les capacitats comunicati- escoltar la seva veu com sona de dife-
explicar alguna activi-
ves, es treballa en equip... tot, per acon- rent davant un micro, posar-se els auri-
tat que es feia a l'escola i la volíem
seguir un bon producte final, que és “el culars, fer les primeres proves de veu.
donar a conèixer al poble o per llegir-hi
seu programa de ràdio”. Enregistrar el programa amb en Josep i
algun conte, però va ser a principis del
Durant el curs es realitzen tres pro- veure'n el resultat és un goig.
curs passat i gràcies a l'ampli ventall
grames, un per cada trimestre, que els Sí, una alegria per tots ja que els
d'activitats extraescolars que l'AMPA
mateixos nens i nenes decideixen, i programes no només van ser emesos a
ofereix als migdies a l'escola, que es va
solen ser tipus Magazine amb diferents Ràdio Sarrià, sinó que ”Ràdio Cat
iniciar de manera sistemàtica el taller de
apartats, entrevistes, notícies de l'esco- Junior, Ràdio Mini Kids i Ràdio Stard
“Ràdio a l'escola” pels alumnes de
la, esports, concursos, temes d'actuali- School”, gravats durant el segon tri-
cicle superior.
tat propers a l'escola o al municipi... mestre del curs passat, els vàrem pre-
Es va iniciar el taller amb la Neus
Cada dilluns i dijous es troben a l'aula sentar a “La Mostra”, uns premis que
Mercader de monitora, el mes d'octu-
d'informàtica de l'escola, on es fan tots convoca el Departament d'Educació de
bre del curs passat fent una sessió
els preparatius pel futur programa, es la Generalitat de Catalunya per estimu-
d'una hora per a cada grup durant tot el
decideix el nom, de què tractarà, quin lar l'ús pedagògic dels mitjans audiovi-
curs i que ara es continua amb dos
espai farà cadascú, es busca la informa- suals als centres docents de Catalunya
grups d'alumnes de sisè.
ció necessària, es decideix la sintonia, i vàrem guanyar UN PREMI de 1.200
L'objectiu d'aquest taller és que
els efectes especials i tot plegat queda- euros, que ens van anar molt bé, ja que
els nens aprenguin a fer de locutors, de
rà plasmat en el guió. Quan tot és a és una ajuda més per anar millorant i
guionistes, que creïn el seu propi pro-
punt, alguna sessió d'assaig per veure'n ampliant els equips audiovisuals de l'es-
grama radiofònic, que coneguin aquest
l'entonació, vocalització, el to de veu... I cola.

56_pDS
 ESPAI ESCOLAR [ceip montserrat

Taller de ràdio a l'escola, dirigit per Neus Mercader. Fotos: CEIP Montserrat

Ben aviat tindrem l'oportunitat d'es-
coltar el primer programa dels joves locu-
tors d'aquest curs, “Ràdio Star Kid's“ i
“School Jam“, tant a Ràdio Sarrià com a
Ràdio 4, en un espai anomenat “L'Altra
Ràdio a l'escola”, que s'emet els dissab-
tes de 9 a 10h amb una repetició el diu-
menge de 16 a 17h i amb l'objectiu d'o-
brir una finestra a les activitats radiofòni-
ques que realitzen els centres.
L'equip de Ràdio 4 va venir a la nos-
tra escola el passat dilluns 26 de gener
per entrevistar els nois i noies del taller,
volien saber què feien, com ho feien,
com s'organitzaven, què en pensaven i
així va ser, els “joves locutors” es van
explicar molt bé, van donar a conèixer
detalls sobre el seu poble, de la seva
escola i sobretot del seu treball al taller.
L'Alejandra i l'Enric ho manifesten així:
El passat dilluns 26 de Gener els
locutors de Ràdio 4 de Barcelona ens
van fer una entrevista sobre què fèiem a
l'activitat extraescolar de ràdio. Van arri-
bar cap a les 12.30 h o així i vam comen-
çar parlant sobre el poble, la situació de
l'escola, les activitats i tallers que es rea-
litzen. com per exemple, que som esco-
la verda, que tenim reporters de la ciuta-
dania, servei de mediació, i sense saber
com, vam acabar parlant de les escultu-
res del poble. Tot seguit vam entrar a
parlar del que fèiem en el taller, com
se'ns acudien les idees, com havia sor-
git aquesta activitat, si ens anava bé, si
hi havien hagut molts canvis en els pro-
grames, ...Mentre ens entrevistaven
vam riure molt, ja que el locutor era molt
divertit i li vam explicar que per vocalit-
zar millor fèiem pràctiques amb un llapis
entre les dents i ho va voler comprovar.
A l'acabar vam cantar unes quantes sin-
tonies dels programes. Va ser una expe-
riència molt divertida.
Bé, si després de tot això, teniu
ganes d'escoltar els programes ho
podeu fer a la pàgina web de ràdio
Sarrià: http://sarriadeter.cat/radio. O
bé a la pàgina de l'xtec /radio:
http://phobos.xtec.cat/audiovisuals/r
adio/altraradio.php ■

FERRETERIA DECOFER
■ FERRETERIA ■ PARAMENT PER LA LLAR
■ JARDINERIA ■ PETIT ELECTRODOMÈSTIC
■ PINTURA ■ MATERIAL ELÈCTRIC…
■ REGALS ■ TAMBÉ FEM CLAUS

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS”

TOT EL QUE NECESSITES PER CASA TEVA
ESTEM AL TEU SERVEI!
A Sarrià de Ter, la teva Ferreteria
Ens trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

pDS_57
ESPAI ESCOLAR [ampa ceip montserrat
Tots els alumnes del CEIP Montse-
rrat varen participar disfressats en
l'edició dels Pastorets escolars, can-
tant les cançons que cada grup
havia preparat.
ELS PASTORETS 2008
Montse Lladó. Responsable Comissió de Festes Ampa Ceip Montserrat
C
om ja és costum, aquest
any vàrem realitzar els
Pastorets de Nadal l'AM-
PA Montserrat, conjunta-
ment amb l'Escola.
Es va realitzar el darrer dia d'esco-
la, abans de començar les ja tant espe-
rades vacances de Nadal, el 19 de des-
embre a les 18h. al pavelló municipal.
Abans d'obrir les portes a la repre-
sentació, tot ha d'estar preparat, l'esce-
nari engalanat, amb una decoració realit-
zada i col·locada per mares/pares de l'es-
cola (estrelles de diferents mides i
colors) . Aquest any, com escola verda
que som, vàrem introduir com a novetat,
que s'ha fet amb material reciclable, reu-
tilitzable per a properes edicions.
S'ha de tenir cura de tots els
detalls, perquè tot estigui coordinat: la
58_pDS
recollida dels alumnes, on han de
seure i per on podran ser recollits pels
seus pares. Ajudar-los i vigilar-los.
I un cop tot està a punt, els alum-
nes al seus llocs , els pares, tiets, avis,
etc. assentats, comença la funció!!!
I… al so de cada cançó, desfilen
tots i cadascun dels nostres alumnes
disfressats , i amb il·lusió ens reciten
les seves cançons, amb la intenció que
ens agradi a tots (i de segur que ho
varen aconseguir).
Aquest any les cançons varen ser:
P3: A Betlem trau, trau
P4: El tió de Nadal
P5: Quan arriba el Nadal
1r. A Betlem me'n vull anar
2n. El ninot de neu
3r. El dimoni escuat
4art. L'Àngel i els pastors
5é. St. Josep fa bugada
6é. El trineu
Com a comissió de Festes voldrí-
em agrair la col·laboració de mestres i,
mares/pares col·laboradors. I molt
especialment a tots els alumnes, ja
que cada any són més, aquest any
superem els 400.
I aprofitar per animar-vos, a
col·laborar en totes aquestes festes
que realitzem conjuntament amb l'es-
cola. Els que estigueu interessats, us
podeu apuntar per a properes edi-
cions, a la següent adreça: ampaceip-
montserrat@sarriadeter.cat.
I si hem deixeu opinar: Crec que
cada any es duen a terme uns pasto-
rets més bonics!!! ■
 ESPAI ESCOLAR [confetti escola bressol

EXPERIMENTEM AMB
FARINA
Per Elena Batllori i Nuri Senen / Educadores de l'EBM Confetti grups 1-2 anys
Clara grup dels trens

A
quest primer trimestre hem proposat als
infants d'un a dos anys (aula dels trens i
cotxes) experimentar amb farina.

La proposta es va desenvolupar en tres ses-

sions:
1. En la primera sessió volíem que els infants
tinguessin un primer contacte amb la farina.
Vam oferir a terra unes safates amb farina per-
què els infants poguessin manipular-la amb les
mans.

Què van fer els nens/es?

La primera reacció dels
infants va ser tocar la farina
que hi havia dins les safates.
Els més atrevits van buidar
el contingut i es van dedicar
a escampar la farina amb les
mans pel terra. Molts es van
quedar sorpresos al veure
que les seves mans es torna-
ven blanques de cop i volta i Pau, Marc, Alba, Iago i Miguel Àngel
se les miraven somrients.
D'altres la tastaven, s'hi
rebolcaven, la tiraven enlaire
i alguns altres es van dedicar
a observar els companys
durant una estoneta abans
d'actuar....
2. En la següent sessió
es van trobar les safates al
terra plenes de farina i culle-
res. Els infants van agafar la
Júlia grup dels trens (1-2 anys)
farina amb la cullera i la van treure fora de la safata, la tastaven i també
repetien algunes accions que havien fet a la primera sessió.
3. A la tercera sessió vam afegir pots petits.
Aquesta vegada vam presentar les safates al terra plenes amb farina, culleres
i pots. Bàsicament els infants es van dedicar a emplenar i buidar la farina dels gots.
Fent aquestes propostes d'experimentació hem ofert als infants la possibili-
tat de despertar els sentits, hem deixat que manipulin lliurement amb el cos i han
interactuat amb els diferents materials.
Vam decidir oferir la proposta tres vegades afegint-hi diferents materials per-
què vam observar que gaudien de cada sessió i descobrien noves possibilitats.
Hem observat que oferint la mateixa proposta en diverses ocasions ens ha
permès observar l'evolució del joc dels infants. ■

pDS_59
EL PETIT PDS

Enric Sansalvador i Boadas

M olta gent està acostumada a les típiques endevinalles de tota la vida. Com
ara aquella que diu “Fa clic i s'encén, fa clic i s'apaga. Què és?”.
Doncs jo us en presento un altre tipus que les he anomenat “Enricvinalles”
tal i com diu el títol, i en dic així en honor del seu inventor, que sóc
jo. Bé: tot s'ha de dir que he tret la idea d'en Màrius Serra amb els seus “Enigmà-
rius” que surten a 3/4de 8 del matí a Catalunya Ràdio. Amb en Màrius ens vam conèi-
xer l'any passat, quan vaig participar al programa que van fer amb l'Antoni Bassas,
al Museu del Joguet de Figueres.

Això sí, aquests són sobre Sarrià.Aquí us els presento:

S'enriola en el curs d'aigua (de 3 lletres)

(riu)

La moreneta va a l'escola (de 10 lletres)

(montserrat)

Font del conseller (de 5 lletres)

(nadal)

Cinturó que fa parella amb la Maria (de 5 lletres)

(cinto)

Cremes superficialment la fàbrica de paper (de 6 lletres)

(torres)

El pla dels mitjons anglesos (de 4 lletres)

(socs)

L'artèria que passa pel pla (de 5 lletres)

(horta)

El pla dels veremadors (de 6 lletres)

(vinyers)

El pla de la missa resada sense cants ni solemnitat (de 4 lletres)

(rasa)

Espero que els sapigueu!

C/ de Veïnat de la Banyeta nova

17843 Palol de Revardit

C/ Vilallonga, 84 • 17600 Figueres

Tel. 972 508100
Fax 972 508143
PINTURA I ANNEXES CARROSSERIA E-mail: admin@totcolor.es
MAQUINÀRIA I DECORACIÓ info@totcolor.es

60_pDS
 SALUT

LA MALALTIA PULMONAR
OBSTRUCTIVA CRÒNICA
Emili Marco

A
l nostre país la Societat Espanyola de Pneumo-
logia i Cirurgia Toràcica va realitzar el 1999, una
enquesta a la població general amb el següent
resultat: Coneixien la paraula “bronquitis cròni-
ca” el 94,3% de la població, “emfisema pulmonar” el
55,5% dels enquestats i “malaltia pulmonar obstructiva crò-
nica” (MPOC) el 23,2% de la població. La Bronquitis Cròni-
ca estava considerada com una malaltia poc important,
l'emfisema com una malaltia greu i amb respecte al MPOC
es desconeixia la seva importància ni el que representava.
La MPOC és una malaltia que afecta de forma crònica
el flux aeri mesurat per espirometria en forma d'obstrucció
a la sortida de l'aire dels pulmons.

QUINA IMPORTÀNCIA TÉ AQUEST PROBLEMA?

De les malalties cròniques és l'única que augmentarà la
seva incidència en el futur en els països industrialitzats,
mentre que les cardiovasculars van a disminuir de forma
global.
El tabac n'és la causa principal i el temps que tarda en
desenvolupar-se la malaltia és de 30-40 anys de consum de
tabac. El fumador ja ha adquirit una addicció molt forta que
l'impedeix deixar de fumar.
A Espanya la xifra de MPOC esta al voltant del 7,5%
en edats entre 40-69 anys , existint una enorme diferencia
a favor de l'home. El que succeirà en els propers anys és
que la malaltia augmentarà, especialment en la dona, fins
acostar-se als valors de l'home.
PER QUÈ ÉS PRODUEIX?
El fum del tabac conte 4.000 substàncies de dos tipus: par-
tícules i gasos. Les partícules són una barreja d'hidrocar-
burs aromàtics i components orgànics que constitueixen el
quitrà, nicotina i agua. Entre els gasos hi trobem nitrosami-
nes, òxid de nitrogen, àcid cianhídric, etc. Moltes d'aques-
tes substàncies provoquen inflamació amb acumulació de
cèl·lules que alliberen partícules tòxiques que produeixen
tos i esput diari amb infeccions freqüents. Posteriorment
és quan apareix de forma lenta i progressiva l'ofec i que es
deu a l'obstrucció bronquial al flux aeri.
COM ÉS DIAGNOSTICA?
Es bastant fàcil, ja que tenim un pacient fumador important,
en el qual hi ha una limitació crònica al flux aeri poc variable
al llarg del temps mesurada per espirometria.
L'espirometria és l'exploració fonamental que confir-
ma el diagnòstic i valora la intensitat de la malaltia i orienta
el pronòstic i el tractament. La radiologia de tòrax descarta
complicacions i ens pot aportar dades sobre si hi ha altres
malalties associades com el càncer de pulmó, que és més
freqüent en aquestos pacients.
Una vegada que el pacient és diagnosticat de MPOC,
hi ha taules per classificació de la malaltia segons gravetat
(lleu, moderada i greu).
COM ES TRACTA I COM ES PREVEU?
La MPOC no té cura, però els tractaments actuals han millorat
molt el seu pronòstic. El pacient amb MPOC és un fumador
important. El tabac és el factor fonamental i ha de deixar de
fumar d'una forma radical. Deixar de fumar és difícil, però no
impossible. De vegades només deixant de fumar s'acaba el
problema. Malauradament, quan un fumador presenta una
MPOC, la malaltia està molt avançada i l'addicció al tabac fa
que sigui difícil deixar-lo, malgrat sofreixi un ofec important.

pDS_61
SALUT [malaltia pulmonar obstructiva crònica

Per prevenir la MPOC és ASPECTES PRÀCTICS DAVANT UN

fonamental deixar de fumar. És MALALT DE MOPC
la teràpia més eficaç que pot fer.
Beure alcohol en excés és ● Calefacció: mantenir un ambient
molt perjudicial per diferents humit (la humitat òptima del 45% i la
parts de l'organisme: fetge, temperatura entre 19-21º).
cor, sistema nerviós i també ● Clima: el fred i els canvis de tempe-
per als pulmons. Sempre que ratura són enemics de les malalties
no estigui contraindicat es pot respiratòries.
veure un petit got de vi o cer- ● Viatges i vacances: planifiqui les
vesa durant els menjars, però vacances amb antelació tenint en
s'ha d'evitar prendre alcohol a compte l'alçada del lloc; s'aconsella no
la nit. Les vacunes s'han d'indi- sobrepassar els 1.500 metres. Pot viat-
car clarament: vacuna de la grip jar amb avió si necessita oxigen, però
i la pneumocòccica. ho ha de dir amb antelació.
● Pol·lució: eviti els contaminants com
QUE POT PASSAR EN EL laques, insecticides, pintures, etc.
FUTUR? ● Són: no dormi migdiades de més de
La malaltia va avançant lenta- 90 minuts.
ment, per tant ha de realitzar ● Menjars: no mengi copiosament,
visites de control amb els ser- eviti aliments amb cafeïna i alcohol i
veis de salut de la seva pobla- mantingui un pes adequat.
● Bany/dutxa: si aquesta activitat li
produeix ofec, col·loqui un tamboret
Els medicaments per tractar dins la banyera, renti's assegut, fent-
són de dos tipus: uns que dilaten ho poc a poc i s'eixugui amb tovalloles
els bronquis, Ventolin® i Atro- petites. Si no pot, demani ajuda a un
vent® i altres que disminueixen la familiar.
● Oci: camini cada dia, utilitzi tècni-
inflamació, Pulmicort®. Depèn
del tipus de gravetat de la malal- ques de relaxació i escolti música, lle-
tia per utilitzar-ne un, dos o els geixi, etc.
tres.. Normalment aquests tracta-
ments es fan per via inhalatòria DECÀLEG DE CONSELLS PER AL
(avui hi ha diversos mètodes, pols PACIENT EXFUMADOR
seca, cartutx pressuritzat, etc.) i el
seu metge li indicarà la manera 1. El tabac és fonamental per patir la
correcta d'utilitzar-lo. MPOC.
En casos d'agu- 2. Vagi a un centre, que l'ajudaran a
dització es poden deixar de fumar.
donar antibiòtics i cor- 3. No intenti agafar una cigarreta en
tisona en via oral moments apropiats: aniversaris, casa-
durant pautes curtes, ments, etc.
generalment de 7-8 4. Vostè és un exfumador tota la vida.
dies. En cas d'emprar RECORDI-HO.
oxigen s'ha d'utilitzar 5. Prengui correctament els esprais.
com a mínim 16 hores 6. Estigui atent a les aguditzacions.
diàries, ja que menys 7. Mantingui una dieta equilibrada i un
no aporta cap benefici pes adequat.
mèdic. 8. Camini cada dia segons les seves
La fisioteràpia necessitats.
respiratòria també pot 9. Vigili el son: davant el dubte consul-
ajudar a que l'ofec ti el seu metge.
ció que li ensenyaran els signes d'alar- 10. Li han diagnosticat una MPOC: tran-
que sent disminueixi, amb la qual cosa
ma i poder prevenir possibles aguditza- quil, tenim moltes possibilitats que fent
l'ajudarà a viure millor.
cions que podrien acabar a l'hospital. ■ les coses bé (tabac!!!), la malaltia s'aturi.

62_pDS
 NATURA

La muntanya
del déu de la
pluja Gerard Suñer i Estel Turbau
Grup de Muntanya Sarrià

El Baruntse o la muntanya del déu de la pluja des del camp base a 5400 metres.

20 D´OCTUBRE DE 2008

4:00 a.m. Ens posem en marxa, fa molta fred. Ja fa més d'una hora que hem començat a fer tots els prepratius. Hem
pres una beguda calenta, hem menjat unes galetes, ens hem posat els anoracs de ploma, ens hem col·locat els arne-
sos i tímidament hem sortit de la tenda. Ens hem posat les bótes congelades, ens hem cordat els grampons... Som al
Camp 2, a 6.400m i aquí qualsevol cosa requereix un gran esforç. Hem passat la nit intentant dormir, però a aquesta
alçada és pràcticament impossible. A més, l'Estel s´ha passat tota la nit tossint però sembla que ara es troba més bé.

pDS_63
NATURA [lamuntanya del déu de la pluja
Els 12 membres de l’expedició del Grup de Muntanya Sarrià i els Trepa
Es distingeix la silueta fosca del Baruntse, la muntan-
ya del déu de la pluja en nepalí. Mirem el cel estrellat, sem-
bla que farà un bon dia. A pocs metres, en la foscor, es
veuen 6 llumetes, són les frontals de l'expedició italiana,
que fa una hora que han sortit de les tendes. Es mouen len-
tament per la paret gelada.
4:30 a.m. Ens trobem davant un pendent de neu molt
inclinat que ens ha de portar fins al coll. Per sort, aquí la neu
i el gel estan en molt bones condicions i el tram està equi-
pat amb corda fixa, cosa que facilita molt superar els metres
de més dificultat. Més enllà, retallades en la negra nit, veig
els llargs pendents de neu que ens duran fins a l´aresta.
8:00 am. Ja fa molta estona que ha sortit el sol, però
la fred continua essent molt intensa, no aconsegueixo que
els peus se m´escalfin. Avancem a pas lent i alhora cons-
tant. No parem a descansar. Amb l´Estel comentem que
hauríem de menjar alguna cosa, pero aquí es fa molt difícil
empassar-se res. Aprofitem que en Dawa necessita fer una
parada tècnica i intentem engolir uns sobres de glucosa i
una barreta de xocolata.
8:30 a.m. Veiem una persona a l'aresta que s'acosta
64_pDS
cap a nosaltres. És un dels italians, ha decidit abandonar
l'ascensió, no es veu amb cor de seguir. Ara som a la llarga
aresta que ens conduirà cap al cim, és molt més esmolada
i retorçada del que ens pensàvem, no serà fácil.
10: 00 a.m. Avancem amb cura per no trencar les cor-
nises de neu de l'aresta. Hi ha força neu acumulada, en
algun moment quan clavo el piolet se m'obre un forat a la
neu, i puc veure l'abisme. Esbufegant arribem a l'avantcim
i ja veig el final de l'aresta, només a un centenar de metres
per sobre nostre. En aquest punt el nostre sherpa ens diu
que no vol continuar. És estrany, però ja és la tercera vega-
da que proposa de girar cua perquè diu que fa massa vent,
i no bufa gens... Tot i que no ho entenem el deixem fer, es
desencorda i es queda allà assegut sobre la neu. Nosaltres
acceptem la seva decisió i continuem pujant.
10: 15 a.m. Uns metres més endavant ens creuem
amb dos sherpes i els altres tres italians, que baixen can-
sats però contents, són els primers que han aconseguit arri-
bar al cim aquesta temporada. Un d'ells és un gran alpinis-
ta, un dels pocs que ha coronat tots els cims de més de
8.000 metres del planeta, una llegenda viva. Ens comenten
Vistes des del cim del Baruntse de 7.129 metres.
que només falta una horeta fins al cim i ens animen a
continuar.
11:00 a.m. Només falten unes passes, ja veiem el
cim. L'últim pendent és esgotador, la neu és molt tova,
cada passa requereix un esforç immens i l´alçada no
perdona. Només tres passes, dues, una... ja hi som!!!
Hem arribat al cim del Baruntse, de 7.129 m. En aquest
moment ens sentim satisfets, però no estarem realment
contents fins que no arribem al Camp Base.
13:00 La baixada per l'aresta és delicada i cal seguir
concentrat en cada passa, cada moviment. Arribem al
Camp 2, l'Estel segueix tossint, en Dawa no es troba
massa bé, hem de baixar avui mateix al Camp Base,
costi el que costi. Progressivament desfem les traces
del camí de pujada, desmuntem els camps, rapel·lem
els pendents que vam escalar fa un parell de dies, quan
vam pujar al Camp 1, a 6.100 metres.
19:00 Finalment arribem al Camp Base, a 5.400
metres, on en Ngima, el nostre cuiner, ja ens espera amb
una tassa de Tang de taronja calent. Estic cansat. M'assec
a terra, i ara sí, em sento feliç d'haver-ho aconseguit.
I en aquest moment penso que han estat necessa-
ris molts mesos d´entrenament i preparació per arribar
aquí. Aquesta expedició va començar a Sarrià el 28 de
setembre juntament amb en Marc, en Xevi, en Raül, en
Chili, en Jordi, en Gonzalo, en Carles, l'Ivan, en David de
la Vall i el Màquina. Junts vam viatjar fins a Katmandú i
vam fer el perillós vol en avioneta fins a Lukla. Vam
començar el trekking que ens portaria a través de les
solitàries valls de l'Himalaia, al cim del Mera Peak de
6.476 m. I va resultar un èxit perquè la majoria vam
assolir el pic i tots vam disfrutar de l'experiència. A més,
fins i tot en els moments més difícils vam conservar el
bon ambient.
En aquesta expedició les grans muntanyes ens han
acollit i ens han permès gaudir dels seus cims, els pai-
satges, la gent, la cultura... Ha sigut una experiència
única, compartida amb uns companys excepcionals, on
ens hem sentit recolzats per la nostra gent i pel nostre
poble, que ha estat pendent del que anava passant a
l'altra punta del món, en un racó solitari entre les mun-
tanyes de l'Himalaia. ■
pDS_65
TEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarrià
The Sarrià NewS
LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT
EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE
LA FRASE DEL DIA: Els diners són com els fems: només serveixen quan s'escampen.
Editorial
Ara resulta que com que el cap de
redacció ha començat un bloc,
samenfot.blogspot.com, hi escriu
totes les seves pensades, deixant de
banda les seves responsabilitats al
TSN i encarregant-nos a nosaltres,
els mindundis, que ho tirem endavant.
Mireu: no hi estem d'acord. Si no pot
fer dues coses alhora, doncs que no
s'hi posi. Reivindiquem la figura del
cap de redacció i per tant no ens fem
responsables del bunyol que ens
pugui sortir.
Que cada sant aguanti el seu ciri. Sí o no?
Nolasc A. Gat,
Becari.
Interioritats
La història d'en Sam Enfot la coneixeu
tots perquè al pregó de Festa Major
que va llegir l'any 2002 ens va explicar
l'origen del seu peculiar nom. Però
tenim altres col·laboradors de qui en
sabeu ben poc, més enllà de les seves
cròniques sempre encertades i inter-
essants. És el cas del nostre corre-
sponsal a Guasington. El seu nom en
realitat és Jaume Amador, però en
voler donar-li un aire més anglès, va
optar per Jeims Ailoviu.
Un cas similar és el del becari Nolasc
Antúnez Gat. En no agradar-li el seu
primer cognom va decidir posar-hi
només la inicial, quedant-se amb un
estrany Nolasc A. Gat, que potser ni
ell no ha vist com sona de malament.
Altres col·laboradors més esporàdics
també han mirat d'adaptar el seu nom
a l'entorn on treballen, com el de
París, en Pere Derrès que signa com a
Pierre Padequà, o en Domènec Mar-
tingala, que des de Botswana (país
que genera poques notícies) signa
com a Mingu Tongu.
Un altre dia explicarem més misèries
de la redacció.
Miquel Grimpaire,
Nou becari.
66_pDS
Reialesa
N'hi ha que la critiquen pel que ha dit
però vostè, Senyora, no s'hi amoïni
que si hagués dit el contrari (cosa
improbable), també la criticarien.
I n'hi ha que la defensen a tort i a dret,
que potser tampoc no caldria, que
Vostès ja es defensen sols.
I per nosaltres no se n'estigui. Ratlli
tant com vulgui que nosaltres com si
sentíssim ploure, no sé si m'entén.
Felip Sisè, TSN,
Afers Coronaris.
Faules
Orfes com estem de cap de redacció,
continuem insensatament impro-
visant articles.
Veiem amb desgana com es
mosseguen sempre els partits polítics
per sobre de salvaguardar la govern-
abilitat, l'estabilitat o el bé comú, i no
podem evitar pensar en la faula
africana de l'escorpí i la granota.
Per travessar un riu, l'escorpí li dem-
ana a la granota si el pot ajudar enfi-
lant-se sobre el seu llom. Quan són a
mig camí l'escorpí clava l'agulló a la
granota. Aquesta li retreu: Per què em
claves l'agulló? No veus que morirem
tots dos?
L'escorpí replica: no hi puc fer res. És
la meva naturalesa.
Joan Lafonten,
TSN, Parlament.
Cimera G-20
Després de la cimera de Washington
s'ha constituït el PARRAC (Partit per
la Refundació i Reforma Actual del
Capitalisme).
Els seus principis bàsics són: Explotar
els països pobres, comprar quotes
d'emissió de CO2, promoure alguna
guerra que altra i dimonitzar el
socialisme.
Amb aquesta fórmula, que sempre els
ha funcionat, pretenen durar unes
James Bacon
quantes dècades més. (I si torna a
petar, ja ho veurem...)
Jeims Ailoviu,
TSN, Guasington.
Més Cimera
Per refundar el capitalisme i sortir de
la crisi, els governs reparteixen diners
a tort i a dret en concepte d'ajudes als
bancs.
Sorprenentment, de la cimera no n'ha
sortit cap resolució que castigui els
culpables del desastre. A què hi han
anat, doncs? A fer un cafè junts i
donar-se copets a l'esquena? Qui ens
diu que els calers que els han donat
no els cremaran en altres operacions
d'alt risc financer que acabarem
pagant tots?
Els anarquistes dels anys setanta deien:
atureu el món que baixo. Doncs això.
Marc Franc,
TSN, FMI.
El temps
Fa temps que no fem el Temps, però
és que amb el temps que fa no hi ha
manera d'encertar-lo, eh?
Així que temps vindran més calmats
en què serà més fàcil predir el Temps.
Apa, siau.
Alfred Molina,
TSN, Radars.
La reivindicació
Si és imprescindible que al Pont hi
hagi un escut d'Espanya, proposem un
d'aquests dos. (1873 i 1931)