SH Prob Mat 3 CAT 1

UNIVERSITAT POMPEU FABRA ECO/ADE
MATEM
`
ATIQUES III.
Material complementari per a Matemàtiques III ECO/ADE de la UPF.
1
La numeracio dels problemes correspon a les diverses edicions del llibre de text de Sydsaeter i Hammond, amb respostes
(breus) per a molts problemes proposats al nal de cada seccio del llibre. El Manual de lestudiant citat a sota (SM)
inclou respostes mes àmplies per a alguns problemes. Molts daquests exercicis son els que recollim aqu.
Hi ha daltres problemes (proposats per P. Viader) la solucio dels quals tambe sinclou. Aquestes solucions son respon-
sabilitat exclusiva del professor Viader qui agrairà qualsevol comentari o deteccio derrors (pelegri.viader@upf.edu).
SH vol dir Mathematics for Economic Analysis, Sydsaeter, Hammond. Prentice Hall, 1995. Edicio en
espanyol: Matematicas para el an alisis economico, Prentice Hall, 1996
EMEA vol dir Essential Mathematics for Economic Analysis, Sydsaeter, Hammond. Tercera Edicio.
Prentice Hall, 2008 Prentice Hall, 2008
FMEA vol dir Further Mathematics for Economic Analysis, Sydsaeter, Hammond, Seierstad, Strm.
Segona edicio, Prentice Hall, 2008
SM vol dir Students Manual: extensive answers to selected problems in EMEA and FMEA. Pdf
disponible (descàrrega lliure) a www.pearsoned.co.uk/sydsaeter.
Si un problema apareix en diversos llibres, us proporcionem les numeracions corresponents.
Gaudiu-ne!
1
Aquest material ha estat tradut amb un ajut del CQUID de la UPF.
1
1 Diagonalitzaci o, Formes quadràtiques
FMEA 1.5.1 SM. Trobeu els vectors propis i els valors propis de les seg uents matrius:
(a) D =
_
_
_
_
2 0 0
0 3 0
0 0 4
_
_
_
_
(b) E =
_
_
_
_
2 1 1
0 1 1
2 0 2
_
_
_
_
(c) F =
_
_
_
_
1 1 0
1 2 1
0 1 1
_
_
_
_
SH 14.4.4; FMEA 1.5.2 SM.
(a) Calculeu X
AX, A
2
, i A
3
, quan A =
_
_
_
_
a a 0
a a 0
0 0 b
_
_
_
_
i X =
_
_
_
_
x
y
z
_
_
_
_
.
(b) Trobeu tots els valors propis de A.
(c) El polinomi caracterstic p() de A es una funcio c ubica de . Demostreu que, si reemplacem by A, aleshores
p(A) es la matriu zero (teorema de Cayley-Hamilton).
FMEA 1.5.5 SM. Suposeu que A =
_
_
_
_
2 1 4
2 1 2
1 1 3
_
_
_
_
, x
1
=
_
_
_
_
1
0
1
_
_
_
_
, x
2
=
_
_
_
_
1
1
0
_
_
_
_
, x
3
=
_
_
_
_
1
1
1
_
_
_
_
.
(a) Veriqueu que x
1
, x
2
, i x
3
son vectors propis de A, i trobeu els valors propis associats.
(b) Suposeu que B = AA. Demostreu que Bx
2
= x
2
i Bx
3
= x
3
.

Es Bx
1
= x
1
?
(c) Suposeu que C es una matriu arbitrària n n de manera que C
3
= C
2
+C. Proveu que si es un valor propi
per a C, aleshores
3
=
2
+. Mostreu que C+I
n
te una inversa.
SH 14.6.1; FMEA 1.6.1 SM. Veriqueu el teorema Espectral per a les seg uents matrius, a partir de la cerca de la
matriu explcita P:
(a)
_
2 1
1 2
_
(b)
_
_
1 1 0
1 1 0
0 0 2
_
_
(c)
_
_
1 3 4
3 1 0
4 0 1
_
_
FMEA 1.7.5 SM. Determineu el caràcter de
(a) Q = x
2
1
+ 8x
2
2
;
(b) Q = 5x
2
1
+ 2x
1
x
3
+ 2x
2
2
+ 2x
2
x
3
+ 4x
2
3
;
(c) Q = (x
1
x
2
)
2
;
2
(d) Q = 3x
2
1
+ 2x
1
x
2
x
2
2
42x
2
x
3
8x
2
3
.
Problema PV3 Considereu la matriu
A =
_
_
1 a 1/2
2 b 2
2 c 3
_
_
.
(a) Trobeu els valors de a, b i c que fan que 1 sigui un valor propi de A associat al vector propi (1, 1, 0).
(b) Per als valors de a, b i c que acabeu de trobar, aconseguiu tots els valors i els vectors propis de A. Trobeu la
matriu de canvi P i la forma diagonal D.
2 Derivades parcials
EMEA 11.6.2 SM. Calculeu totes les parcials de primer ordre de les seg uents funcions:
(a) f(x, y, z) = x
2
+y
3
+z
4
.
(b) f(x, y, z) = 5x
2
3y
3
+ 3z
4
.
(c) f(x, y, z) = xyz.
(d) f(x, y, z) = x
4
/yz.
(e) f(x, y, z) = (x
2
+y
3
+z
4
)
6
.
(f) f(x, y, z) = e
xyz
.
EMEA 11.6.5 SM. Suposeu que (p, r, w) =
1
4
(p
2
(1/r + 1/w). Trobeu les derivades parcials de respecte de p, r i
w.
3 Derivades implcites, derivades direccionals, regla de la cadena, gra-
dients, funcions homogènies
SH 16.2.7; FMEA 2.1.3 SM. Calculeu les derivades direccionals de les seg uents funcions en els punts i en les
direccions que us proporcionem.
(a) f(x, y) = 2x +y 1 at (2, 1), en la direccio donada per (1, 1).
(b) g(x, y, z) = xe
xy
xy z
2
at (0, 1, 1), en la direccio donada per (1, 1, 1).
FMEA 2.1.5 SM.
(a) Cerqueu la derivada direccional de
f(x, y, z) = xy ln(x
2
+y
2
+z
2
)
a (1, 1, 1) en la direccio donada pel vector que va del punt (3, 2, 1) al punt (1, 1, 2).
(b) Determineu tambe la direccio de màxim creixement des del punt (1, 1, 1).
EMEA 12.2.8 SM.
(a) Si u = ln(x
3
+y
3
+z
3
3xyz), demostreu que
(i) x
u
x
+y
u
y
+z
u
z
= 3;
(ii) (x +y +z)
_
u
x
+
u
y
+
u
z
_
= 3.
(b) Si z = f(x
2
, y), demostreu que x
z
x
= 2y
z
y
.
3
4 Conjunts convexos, concavitat, convexitat
SH 17.8.4a; FMEA 2.3.5 SM. Observeu la convexitat/concavitat de les seg uents funcions:
(a) z = x +y e
x
e
x+y
(b) z = e
x+y
+e
xy
y/2
(c) w = (x + 2y + 3z)
2
FMEA 2.3.6 SM. Suposeu que f(x) es una funcio de produccio per determinar loutput de y com a funcio del vector
x dinputs no negatius, amb f(0) = 0. Demostreu que:
(a) Si f es còncava, llavors f
11
(x) 0 (de manera que cada producte marginal f
i
(x) es decreixent).
(b) Si f es còncava, llavors f(x)/ es decreixent com a funcio de .
(c) Si f es homogènia de grau 1 (amb retorns descala constants), llavors f no es estrictament còncava.
SH 17.8.2
(a) Demostreu que la funcio quadràtica general
f(x, y) = ax
2
+ 2bxy +cy
2
+px +qy +r
es estrictament còncava si ac b
2
> 0 i a < 0, mentre que es estrictament convexa si ac b
2
> 0 i a > 0. (Segons
la terminologia de la seccio 15.8, això signica concretament que si la funcio quadràtica ax
2
+ 2bxy + cy
2
es
negativa (positiva) denida, aleshores es una funcio estrictament còncava (convexa).)
(b) Trobeu les condicions sucients i necessàries perquè f(x, y) siguin còncaves/convexes.
SH 17.8.6 Trobeu el domini convex mes gran de S en el pla xy- sobre el qual f(x, y) = x
2
y
2
xy x
3
es còncava.
5 Punts estacionaris, max/min local, Teorema dels valors extrems
EMEA 13.2.3 SM. Resoleu el problema de la funcio utilitat max U = xyz subjecte a x + 3y + 4z = 108, convertint
U en una funcio de y i z, i eliminant la variable x.
EMEA 13.2.7 SM. Cerqueu el valor mes petit de x
2
+ y
2
+ z
2
quan sha de satisfer que 4x + 2y z = 5. (Ge-
omètricament, el problema consisteix a trobar el punt en el pla 4x + 2y z = 5 que està mes a prop de lorigen.)
(Suggeriment: Reduu el problema a dues variables, tot eliminant la variable z.)
FMEA 3.2.1 SM. La funcio
f(x
1
, x
2
, x
3
) = x
2
1
+x
2
3
+ 3x
2
3
x
1
x
2
+ 2x
1
x
3
+x
2
x
3
denida a R
3
nomes te un punt estacionari. Mostreu que es un punt mnim local.
FMEA 3.2.3 SM. Classiqueu els punts estacionaris de
(a) f(x, y, z) = x
2
+x
2
y +y
2
z +z
2
4z.
(b) f(x
1
, x
2
, x
3
, x
4
) = 20x
2
+ 48x
3
+ 6x
4
+ 8x
1
x
2
4x
2
1
12x
2
3
x
2
4
4x
3
2
.
EMEA 13.6.1 SM. Cadascuna de les seg uents funcions te un punt màxim. Trobeu-lo.
(a) f(x, y, z) = 2x x
2
+ 10y y
2
+ 3 z
2
(b) f(x, y, z) = 3 x
2
2y
2
3z
2
2xy 2xz.
EMEA 13.6.4 SM. Cerqueu les derivades parcials de primer ordre de la funcio de tres variables donada per
f(x, y, z) = 2x
3
+ 15x
2
36x + 2y 3z +
_
z
y
e
t
2
dt.
Aleshores, determineu els vuit punts estacionaris.
EMEA 13.7.2 SM.
4
(a) Una empresa utilitza capital K, mà dobra L i installacions T per produir Q unitats dun producte, on
Q = K
2/3
+L
1/2
+T
1/3
.
Suposeu que lempresa cobra p per cada unitat que produeix, i que els preus que paga per unitat de capital, mà
dobra i installacions son r, w, i q, respectivament. Trobeu els valors de K, L, i T (com a funcions dels quatre
preus) que maximitzen els benecis de lempresa,
= p(K
2/3
+L
1/2
+T
1/3
) rK wL qT
(Totes les variables i totes les constants son positives, i podeu assumir que hi ha un màxim).
(b) Considereu que Q
denota el nombre òptim dunitats produdes i K
, lestoc de capital òptim. Demostreu que

Q
/r = K/p.
6 Lagrange
FMEA 3.3.2 SM.
(a) Resoleu el problema
max x + 4y +z subjecte a x
2
+y
2
+z
2
= 216 i x + 2y + 3z = 0
(b) Canvieu la primera restriccio a x
2
+ y
2
+ z
2
= 215 i la segona a x + 2y + 3z = 0.1. Calculeu el corresponent
canvi en el valor màxim fent servir
f
(c +dc) f
(c) +
1
dc
1
+ +
n
dc
n
FMEA 3.3.6 SM.
max x
2
+y
2
+z
2
subjecte a x
2
+y
2
+ 4z
2
= 1 i x + 3y + 2z = 0
(b) Suposeu que canviem la primera restriccio a x
2
+ y
2
+ 4z
2
= 1.05 i la segona restriccio a x + 3y + 2z = 0.05.
Calculeu el corresponent canvi en la funcio de valor.
SH 18.3.3; EMEA 14.4.4 SM. Reformulacio una mica diferent Les funcions f i g es deneixen per
f(x, y) = (x + 2)
2
+y
2
i g(x, y) = y
2
x(x + 1)
2
.
Trobeu el valor mnim de f(x, y) subjecte a g(x, y) = 0. Demostreu que el mètode multiplicador de Lagrange no pot
situar aquest mnim. (Suggeriment: Dibuixeu un gràc de g(x, y) = 0. Tingeu especialment en compte que (1, 0) es
al gràc.)
SH 18.5.1; EMEA 14.6.1 SM. Considereu el problema min x
2
+y
2
+z
2
subjecte a x +y +z = 1.
(a) Anoteu la lagrangiana daquest problema i trobeu l unic punt (x, y, z) que satisfà les condicions necessàries.
(b) Doneu un argument geomètric per justicar lexistència duna solucio. El corresponent problema de maximitzacio
te cap solucio?
SH 18.5.3; EMEA 14.6.3 SM. Reformulacio una mica diferent Cada setmana, una persona consumeix les
quantitats x i y de dos productes, i treballa durant hores. Aquestes quantitats es trien per maximitzar la funcio
dutilitat
U(x, y, ) = ln x + ln y + (1 ) ln(L )
que es deneix per el 0 < L i x, y > 0. Aqu i son paràmetres positius que satisfan + < 1. Aquesta
persona afronta una restriccio de pressupost de px + qy = w + m, en què m( 0) denota els ingresos no guanyats i
w es el salari per hora.
(a) Deniu = ( + )/(1 ). Assumiu que m wL, trobeu la demanda x
, y
daquesta persona i la mà

dobra
com a funcions de p, q, w i m.
(b) Què passa si m > wL?
5
SH 18.5.7; EMEA 14.6.6 SM. Resoleu el problema
max(min)x +y subjecte a
_
x
2
+y
2
+z
2
= 1;
x +y +z = 1.
SH 18.5.8 Un problema estadstic requereix resoldre
min a
2
1
x
2
1
+a
2
2
x
2
2
+ +a
2
n
x
2
n
subject to x
1
+x
2
+ +x
n
= 1.
Resoleu el problema i doneu per fet que existeix el valor mnim.
SH 18.6.2 Penseu el problema
max f(x, y, z) = 4z x
2
y
2
z
2
s.t. g(x, y, z) = z xy = 0 [].
(a) Empreu el mètode de Lagrange per trobar les condicions necessàries per resoldre el problema, i trobeu tots els
triplets (x, y, z) que satisfan aquestes condicions.
(b) El punt (1, 1, 1) es un punt màxim en []. Trobeu un valor aproximt del valor màxim de f si canviem la restriccio
x xy = 0 per z xy = 0.1.
SH 18.5.12; FMEA 1.7.10 SM. Reformulacio una mica diferent Considereu el problema
max x
Ax =
n
i=1
n
j=1
a
ij
x
i
x
j
s.a x
x =
x
2
i
= 1 amb A simètrica.
Demostreu que qualsevol solucio del vector x
0
ha de ser un vector propi de A. Si
0
es el valor propi associat, mostreu
que
0
= x
0
Ax
0
. Aix el valor màxim de x
Ax subjecte a la restriccio es el valor propi mes gran de A. (Suggeriment:

Considereu, primer, el cas n = 2.) Què succeeix amb el problema de minimitzacio corresponent?
(Observacio. FMEA 1.7.10 demana una solucio per al cas concret de Q(x
1
, x
2
) = 2x
2
1
+ 14x
1
x
2
+ 2x
2
2
subjecte a
x
2
1
+x
2
2
= 1.)
EMEA 14.7.2 SM. Resoleu el problema min x + 4y + 3z subjecte a x
2
+ 2y
2
+
1
3
z
2
= b. (suposeu que b > 0 i doneu
per fet que el problema te una solucio.) Veriqueu que
df
(b)
db
= (b).
EMEA 14.7.4 SM.
max(min)f(x, y, z) = x
2
+y
2
+z
2
subjecte a g(x, y, z) = x
2
+ 2y
2
+ 4z
2
= 1.
(El gràc de la restriccio es la superfcie dun ellipsoide en R
3
. Aquest conjunt es tancat i tat/limitat.)
(b) Suposeu que la restriccio es canvia a x
2
+ 2y
2
+ 4z
2
= 1.02. Quin es el canvi aproximat al valor màxim de
f(x, y, z)?
7 Khun-Tucker
SH 18.9.6; FMEA 3.8.6 SM. Considereu el problema
max f((x
1
, . . . , x
n
)) s.t. g
j
((x
1
, . . . , x
n
)) c
j
0, j = 1, . . . , m, x
1
0, . . . , x
n
0.
Denim /((x
1
, . . . , x
n
), ) = f((x
1
, . . . , x
n
))
m
j=1
j
(g
j
((x
1
, . . . , x
n
)) c
j
). Considerem que / te un punt de sella
en (x
1
, . . . , x
n
,
), amb x
j
0 and
j
0, si
/((x
1
, . . . , x
n
),
) /(x
1
, . . . , x
n
,
) /(x
1
, . . . , x
n
, ) per a tot x
i
0, i tot
j
0. ()
(a) Mostreu que, si / te un punt de sella en (x
1
, . . . , x
n
,
), aleshores (x
1
, . . . , x
n
) resol el problema de max.
(Suggeriment: Utilitzeu la segona desigualtat en (*) per mostrar que g
j
(x
1
, . . . , x
n
) c
j
per a j = 1, . . . , m. A
continuacio mostreu que
m
j=1
j
(g
j
(x
1
, . . . , x
n
) c
j
) = 0. Aleshores empreu la primera desigualtat en (*) per
acabar la demostracio.)
(b) Suposeu que hi ha un vector factible (x
1
, . . . , x
n
) 0 i que els preus
j
0 de manera que /((x
1
, . . . , x
n
),
)
/(x
1
, . . . , x
n
,
) quan ((x
1
, . . . , x
n
)) es factible i amb
j
= 0 si g
j
(x
1
, . . . , x
n
) < c
j
per a j = 1, . . . , m. Mostreu
que /((x
1
, . . . , x
n
), ) te un punt de sella (x
1
, . . . , x
n
,
) en aquest cas.
6
8 Integrals
SH 10.2.1; EMEA 9.1.1 SM. Trobeu les seg uents integrals:
(a)
_
x
13
dx
(b)
_
x
xdx
(c)
_
1
x
dx
(d)
_
_
x
_
x
xdx
(a)
_
(t
3
+ 2t 3) dt
(b)
_
(x 1)
2
dx
(c)
_
(x 1)(x + 2) dx
(d)
_
(x + 2)
3
dx
(e)
_
(e
3x
e
2x
+e
x
) dx
(f)
_
x
3
3x + 4
x
dx
(a)
_
(y 2)
2
y
dy
(b)
_
x
3
x + 1
dx
(c)
_
x(1 +x
2
)
15
dx
(Suggeriment: A la part (a), primer expandiu (y 2)
2
i, llavors, dividiu cada terme per

y. A la part (b), feu una
divisio de polinomis:
P(x)
Q(x)
= C(x) +
R(x)
Q(x)
en què C(x) i R(x) son el quocient i la resta de la divisio polinòmica P(x) : Q(x). A la part (c), quina es la derivada
de (1 +x
2
)16?)
SH 10.2.4; EMEA 9.1.10 SM.
(a) Mostreu que
_
(ax +b)
p
dx =
1
a(p + 1)
(ax +b)
p+1
+C (a ,= 0, p ,= 1).
(b) Avalueu (i)
_
(2x + 1)
4
dx; (ii)
_

x + 2 dx; (iii)
_
1
4 x
dx.
EMEA 9.1.11 SM.
(a) Trobeu F(x) si F
(x) =
1
2
e
x
2x i F(0) =
1
2
.
(b) SH 10.2.6b Trobeu F(x) si F
(x) = x(1 x
2
) i F(1) = 5/12.
7
SH 10.2.9b; EMEA 9.1.13 SM. Suposeu que f
(x) = x
2
+ x
3
+ 2 per a x > 0 i f(1) = 0, f
(1) = 1/4. Trobeu

f(x).
SH 11.1.1; EMEA 9.5.1 SM. Empreu la integracio per parts per trobar el seg uent:
(a)
_
xe
x
dx;
(b)
_
3xe
4x
dx;
(c)
_
(1 +x
2
)e
x
dx;
(d)
_
xln xdx.
SH 11.1.2; EMEA 9.5.2 SM. Avalueu el seg uent:
(a)
_
1
1
xln(x + 2) dx;
(b)
_
2
0
x2
x
dx;
(c)
_
1
0
x
2
e
x
dx;
EMEA 9.5.5 SM. Avalueu les seg uents integrals (r ,= 0):
(a)
_
T
0
bte
rt
dt;
(b)
_
T
0
(a +bt)e
rt
dt;
(c)
_
T
0
(a bt +ct
2
)e
rt
dt.
SH 11.2.2; EMEA 9.6.2 SM. Trobeu les seg uents integrals fent servir la substitucio apropiada:
(a)
_
x(2x
2
+ 3)
5
dx;
(b)
_
x
2
e
x
3
+2
dx;
(c)
_
ln(x + 2)
2x + 4
dx;
(d)
_
x
1 +xdx;
(e)
_
x
3
(1 +x
2
)
3
dx;
(f)
_
x
5
_
4 x
3
dx.
9 Equacions diferencials
FMEA 5.3.3 SM. Trobeu les solucions generals de les seg uents equacions diferncials. Trobeu tambe les corbes
integrals a traves dels punts que shi indiquen.
(a) t x = x(1 t), (t
0
, x
0
) = (1, 1/e);
8
(b) (1 +t
3
) x = t
2
x, (t
0
, x
0
) = (0, 2);
(c) x x = t, (t
0
, x
0
) = (
2, 1);
(d) e
2t
x x
2
2x = 1, (t
0
, x
0
) = (0, 0).
FMEA 5.3.8 SM. Les seg uents equacions diferencials shan estudiat en economia. Resoleu-les.
(a)

K = An
0
a
b
K
bc
e
(v+)t
, b c ,= 1, v + ,= 0;
(b) x =
( x)(x a)
x
, > 0, > 0, a > 0, a ,= . Suggeriment:
x
( x)(x a)
=
1
a
_

x
+
a
x a
_
.
FMEA Section 5.3 Exemple 3. (Creixement econòmic). Considerem que X = X(t) denota el producte nacional,
K = K(t), lestoc de capital i L = L(t) el nombre de treballadors en un pas en el moment t. Suposeu que, per a tot
t 0,
(a) X = AK
1
L
(b)

K = sX (c)

L = L
0
e
t
en què A, , s, L
0
i son totes constants positives amb < 1. Daquestes equacions, deriveu-ne una equacio diferencial
per determinar K = K(t) i trobeu la solucio quan K(0) = K
0
> 0. (Aquest es un cas especial del model Solow-Swan
tractat a lexemple FMEA 5.7.3. A (a), tenim una funcio de produccio Cobb-Douglas; (b) diu que la inversio total
es proporcional a loutput; mentre que (c) implica que la for ca del treball creix de manera exponencial.)
FMEA 5.3.9 SM.
(a) Amb referència a lExemple 3 (vegeu a dalt), mostreu que K/L tendeix a (sA/)
1/
com a t . Calculeu el
lmit per a X/L com a t .
(b) Substituu lequacio (c) en lExemple 3 per (c) L = b(t + a)
p
, en què a, b i p son constants positives. De (a),
(b) i (c) deriveu una equacio diferencia per a K = K(t). Resoleu lequacio quan K(0) = K
0
i examineu el
comportament de K/L quan t .
FMEA 5.4.6 SM. Trobeu la solucio general per a les seg uents equacions diferencials
(a) t x + 2x +t = 0 (t ,= 0)
(b) x
1
t
x = t (t > 0)
(c) x
t
t
2
1
x = t (t > 1)
(d) x
2
t
x +
2a
2
t
2
= 0 (t > 0)
FMEA 5.4.9 SM. Considereu que N = N(t) denota el tamany duna poblacio concreta, X = X(t) el producte total
i x(t) = X(t)/N(t), el producte per capita en un temps t. T. Haavelmo (1954) va estudiar el model
(i)

N/N = N/X (ii) X = AN
a
en què , i a son constants positives amb a ,= 1. Demostreu que això porta a una equacio diferencial lineal per a
x = x(t). Resoleu aquesta equacio i, aleshores, trobeu expressions per a N = N(t) i X = X(t). Examineu els lmits
per a x(t), N(t) i X(t) quan t en el cas 0 < a < 1.
SH 21.5.7; FMEA 5.4.10 SM. Considereu el seg uent model de creixement econòmic en un pas en vies de desen-
volupament:
X(t) = K(t) (1)
K(t) = X(t) +H(t) (2)

N(t) = N
0
e
t
(3)
en què X(t) es la produccio total per any, K(t) es lestoc de capital, H(t) es el ux dajuda externa per any i N(t) es
el tamany de la poblacio, tot mesurat en un temps t. A (1), vam assumir que el volum de produccio era simplement
proporcional a lestoc de capital, tot anomenant el factor de proporcionalitat com la mitjana de productivitat del
capital. A (2), vam assumir que el creixement total del capital anual era igual a lestalvi intern mes les ajudes externes.
Assumim que els estalvis son proporcionals a la produccio, amb el factor de proporcionalitat anomenat taxa destalvi.
Finalment, (3) ens explica que la poblacio augmenta amb un ritme constant i proporcional de creixement .
9
(a) Daquestes equacions, deriveu una equacio diferencial per a K(t). Assumiu que H(t) = H
0
e
t
i trobeu la solucio
de lequacio diferencial en aquest cas, considerant que K(0) = K
0
i ,= . Trobeu una expressio per a
x(t) = X(t)/N(t), que es la produccio per capita.
(b) a) Considereu que H
0
= 0 i, aleshores, trobeu la condicio perquè agumenti la produccio per capitaamb el
temps. Una estimacio comuna per a en pasos en vies de desenvolupament es 0.3. Si la poblacio creix amb
una ràtio de 3% cada any ( = 0.03), com delevada ha de ser la taxa destalvi perquè x(t) sincrementi
a mida que passa el temps?
b) Mostreu que, quan H
0
> 0 i ,= , (9) implica que x(t) sempre es mes gran que x(0)e
()t
. (Observeu
per separat els dos casos de > 0 i < 0.) Per què es podia esperar això?
c) Assumiu que < . Trobeu una condicio necessària i sucient per obtenir un creixement sostingut en la
produccio per capita. Proporcioneu una interpretacio econòmica.
FMEA 5.7.3 SM. Considereu lequacio diferencial x =
1
2
(x
2
1), x(0) = x
0
.
(a) Trobeu la solucio daquesta equacio diferencial separable i dibuixeu algunes corbes integrals en el pla tx. Què
passa amb la solucio quan t per a diferents punts inicials x
0
?
(b) Dibuixeu el diagrama de fase per a lequacio. Trobeu els dos estats dequilibri. Decidiu si son estables o inestables.
Compareu-los amb els resultats de lapartat (a).
FMEA 6.1.4 SM. Resoleu lequacio diferencial:
(a) x + 2 x = 8;
(b) x 2 x = 2e
2t
;
(c) x x = t
2
.
FMEA 6.2.3 SM.
(a) Demostreu que u
1
= e
2t
i u
2
= e
3t
son solucions de x + x 6x = 0. Quina es la solucio general?
(b) Trobeu la solucio general de x + x 6x = 6t. (Suggeriment: Lequacio te una solucio particular de la forma
Ct +D.)
FMEA 6.2.5 SM. Considereu que a ,= b son dos nombres reals. Demostreu que lequacio diferencial
(t +a)(t +b) x + 2(2t +a +b) x + 2x = 0
te dues solucions de la forma (t + k)
1
per a les opcions apropiades de k. Trobeu la solucio general de lequacio.
(Suggeriment: Considereu x = (t +k)
1
i despres ajusteu k ns que la funcio satisfaci lequacio diferencial.)
FMEA 6.3.2 SM. Trobeu les solucions generals de les equacions:
(a) x x = sin t;
(b) x x = e
t
;
(c) 3 x 30 x + 75x = 2t + 1.
FMEA 6.3.3 SM. Resoleu les seg uents equacions diferencials per a les condicions inicials especicades:
(a) x + 2 x +x = t
2
, x(0) = 0, x(0) = 1;
(b) x + 4x = 4t + 1, x(/2) = 0, x(/2) = 0.
FMEA 6.3.4 SM. Trobeu una solucio concreta per a lequacio diferencial
L +[ +(1 )]

L
L =
kt
L
0
(
,= 0)
i, despres, comenteu quan oscilla la solucio general.
FMEA 6.4.3 SM. Un model de T. Haavelmo porta a una equacio de tipus
p(t) = (a )p(t) +k (, , a, i k son constants).
Resoleu lequacio. Poden triar-se les constants de manera que lequacio sigui estable globalment i asimptòticament?
10
10 Equacions diferencials
FMEA 11.1.2 SM. Considereu lequacio diferencial x
t+1
= ax
t
+ b i expliqueu com es comporta la seva solucio en
cadascun dels seg uents casos, amb x
= b/(1 a) (per a a ,= 1):

(a) 0 < a < 1, x
0
< x
;
(b) 1 < a < 0, x
0
< x
;
(c) a > 1, x
0
> x
;
(d) 0 < a < 1, x
0
> x
;
(e) a ,= 1, x
0
= x
;
(f) a = 1, x
0
,= x
;
(g) a = 1, b > 0;
(h) a = 1, b < 0;
(i) a = 1, b = 0.
FMEA 11.2.3 SM.
(a) Un prestec per la quantitat de L euros es treu l1 de gener de lany 0. Els terminis de pagament per la
quantitat principal i els interessos es paguen anualment, a partir de l1 de gener de lany 1. Considerem la taxa
dinterès r < 2, de manera que linterès puja a rL per al primer pagament. El contracte estableix que la quota
damortitzacio serà la meitat de la quota dinterès. Mostreu que el deute despres de l1 de gener de lany n es
(1 r/2)
n
L.
(b) Trobeu r quan se sap que la meitat exacta del prestec original es paga despres de 10 anys.
(c) Com seran els pagaments pendents cada any si no es canvia el contracte?
FMEA 11.3.1 SM. Proveu, per substitucio directa, que les seg uents funcions de t son solucions de lequacio diferencial
corresponent (A i B son constants):
(a) x
t
= A+B2
t
, x
t+2
3x
t+1
+ 2x
t
= 0.
(b) x
t
= A3
t
+B4
t
, x
t+2
7x
t+1
+ 12x
t
= 0.
FMEA 11.4.2 SM. Trobeu la solucio general de les equacions diferencials
(a) x
t+2
+ 2x
t+1
+x
t
= 92
t
.
(b) x
t+2
3x
t+1
+ 2x
t
= 35
t
+ sin(
1
2
t).
FMEA 11.4.4 SM. Considereu lequacio x
t+2
+ax
t+1
+bx
t
= c, (a, b, c son constants) i assumiu que 1 +a +b = 0.
Si a ,= 2, trobeu la constant D de manera que Dt la satisfaci. Si a = 2, trobeu la constant D de manera que Dt
2
satisfaci lequacio.
FMEA 11.4.9 SM.
(a) Un model de J.R. Hicks fa servir la seg uent equacio diferencial:
Y
t+2
(b +k)Y
t+1
+kY
t
= a(1 +g)
t
, t = 0, 1, . . .
en què a, b, g, i k son constants. Trobeu una solucio particular Y
t
de lequacio.
(b) Doneu condicions perquè lequacio caracterstica tingui dues arrels complexes.
(c) Trobeu el factor de creixement r de les oscillacions quan se satisfan les condicions obtingudes a la part 2, i
determineu quan samorteixen les oscillacions.
11
FMEA 11.5.5 SM. Un article dAkerlof i Stiglitz estudia lequacio
K
t+2
+ (/ 2)K
t+1
+ (1 )K
t
= d
en què les constants , i son positives. Trobeu una condicio per a què les dues arrels del polinomi caracterstic
siguin complexes, i trobeu tambe una condicio necessària i sucient per a lestabilitat.
SH 20.1.6; FMEA 11.4.10 Els autors Frisch, Haavelmo, Norregard-Rasmussen i Zeuthen, en el seu estudi sobre
lespiral salari-preu de la inacio, van considerar el seg uent sistema per a t = 0, 1, . . .:
W
t+2
W
t+1
W
t+1
=
P
t+1
P
t
P
t
i P
t
= +W
t
. (4)
Aqu W
t
denota el nivell salarial, P
t
lndex de preus en el moment t, i i son constants. La primera equacio indica
que lincrement proporcional dels salaris es igual a lincrement proporcional en lndex de preus del perode anterior,
de manera que la segona equacio relaciona els preus amb els salaris actuals.
(a) Deduu de (4) la seg uent equacio per a W
t
:
W
t+2
+W
t+1
=
W
t+1
+W
t
(t = 0, 1, . . .) (5)
(b) Empreu (5) per demostrar que
W
t+1
= c( +W
t
) (t = 0, 1, . . .) (6)
on c = W
1
/P
0
, i trobeu una expressio general per a W
t
quan c ,= 1.
(c) Sota quines condicions serà (6) estable i, en aquest cas, quin es el lmit de W
t
quan t ?
Problem PV4 Resoleu x
t+2
2x
t+1
+ 2x
t
= 0 amb les condicions inicials x
0
= 2 i x
1
= 3.

Es estable lequacio?
Problem PV6 Considereu lequacio diferencial
x
t+1
=
x
t
1 +k
2
+k
2
on k R es una constant donada.
i) Resoleu lequacio i trobeu la solucio que satisfà x
0
= 1 +k
2
.
ii) Demostreu que lequacio es estable per a qualsevol valor de k ,= 0. Quin es lestat estacionari?
iii) Empreu EXCEL per mostrar la solucio per a k = 1 i x
0
= 1.
11 SOLUCIONS
1.5.1.
(a) El polinomi caracterstic de D es
[DI[ =
2 0 0
0 3 0
0 0 4
= (2 )(3 )(4 ).
Els valor propis son, obviament,
1
= 2,
2
= 3,
3
= 4, i els vectors propis corresponents son
v
1
= s
_
_
_
_
1
0
0
_
_
_
_
, v
2
= t
_
_
_
_
0
1
0
_
_
_
_
, v
3
= u
_
_
_
_
0
0
1
_
_
_
_
,
on s, t, u son nombres arbitraris diferents de zero.
(Nota: Els valors propis duna matriu diagonal son sempre exactament els elements de la diagonal, i els vectors
unitaris duna base canònica seran els vectors propis. Però si dos o mes vaps son iguals, hi haurà daltres vectors
propis tambe. Un cas extrem es el de la matriu didentitat matrix I
n
: tots els vectors e
i
= (0, 0, . . . , 1, 0, . . . , 0)
son vectors propis per a I
n
.)
12
(b) El polinomi caracterstic de E es
2 1 1
0 1 1
2 0 2
=
3
+
2
+ 2 = (
2
2)
Els valors propis son les arrels de lequacio (
2
2) = 0, es a dir,
1
= 1,
2
= 0 i
3
= 2. Els vectors
propis corresponents a
1
= 1 son les solucions de
Ex = x
_
_
_
2x
1
+x
2
x
3
= x
1
x
2
x
3
= x
2
2x
1
2x
3
= x
2
_
x
1
=
1
2
x
3
x
2
=
1
2
x
3
_
x
2
= x
1
x
3
= 2x
1
aix que tambe ho son els de la forma v
1
= s
_
_
_
_
1
1
2
_
_
_
_
. De la mateixa manera, v
2
= t
_
_
_
_
1
1
1
_
_
_
_
i v
3
= u
_
_
_
_
2
1
1
_
_
_
_
son els vectors propis que corresponen a
2
= 0 and
3
= 2.
(c) El polinomi caracterstic de F es
1 1 0
1 2 1
0 1 1
=
3
+ 4
2
3 = (
2
4 + 3) = ( 1)( 3).
Els valors propis son, per tant,
1
= 0,
2
= 1 i
3
= 3. Si seguim el mateix mètode de dalt, trobarem que els
vectors propis corresponents son v
1
= s
_
_
_
_
1
1
1
_
_
_
_
, v
2
= t
_
_
_
_
1
0
1
_
_
_
_
i v
3
= u
_
_
_
_
1
2
1
_
_
_
_
.
1.5.2.
(a) X
AX = X
(AX) =
_
x y z
_
_
_
_
_
ax +ay
ax +ay
bz
_
_
_
_
= (ax
2
+ ay
2
+ 2axy + bz
2
) (la matriu a 1 1, es a dir, un
nombre real),
A
2
=
_
_
_
_
2a
2
2a
2
0
2a
2
2a
2
0
0 0 b
2
_
_
_
_
, A
3
=
_
_
_
_
4a
3
4a
3
0
4a
3
4a
3
0
0 0 b
3
_
_
_
_
.
(b) El polinomi caracterstic de A es p() =
a a 0
a a 0
0 0 b
= (
2
2a)(b ), aix que els valors propis
de A son
1
= 0,
2
= 2a,
3
= b.
(c) De (b) obtenim p() =
3
+ (2a +b)
2
2ab. Fent servir les expressions per a A
2
i A
3
que vam trobar a la
part (a), es senzill mostrar que p(A) = A
3
+ (2a +b)A
2
2abA = 0.
1.5.5.
(a) De seguida sobserva que Ax
1
= 2x
1
, Ax
2
= (1)x
2
= 1x
1
. Aix que els tres vectors son vectors propis de A
amb valors propis 2, 1, 1 respectivament.
(b) Bx
2
= (AA)x
2
= A(Ax
2
) = A(x
2
) = Ax
2
= (x
2
) = x
2
i Bx
3
= (AA)x
3
= A(Ax
3
) = A(x
3
) = x
3
.
Però Bx
1
= (AA)x
1
= A(Ax
1
) = A(2x
1
) = 2Ax
1
= 2(2x
1
) = 4x
1
.
Si, a mes, Bx
1
= x
1
aleshores B = I (per què?).
13
(c) Si es un valor propi per a C amb un vector propi associat x, aleshores C
n
x =
n
x per a cada nombre natural
n. Si C
3
= C
2
+C, aleshores
3
x =
2
x + x, de manera que (
3
2
)x = 0. Aleshores
3
2
= 0,
perquè x ,= 0. Si C + I
n
no tenia inversa, [C+I
n
[ = 0. Aleshores = 1 seria un valor propi per a C i,
daquesta manera, tindrem
3
2
= 0 per a = 1 la qual cosa no es certa. Per tant 1 no es un valor
propi per a C i, com a conseq uència, C+I
n
te inversa.
1.6.1.
(a) Considerem A =
_
2 1
1 2
_
. El polinomi caracterstic de A es
p() =
2 1
1 2
= (2 )
2
1 =
2
4 + 3 = ( 1)( 3)
Aix, els valors propis son
1
= 1 i
2
= 3. Els vectors propis associats amb longitud 1 son determinats de
manera unica,llevat del signe up to sign, com a
x
1
=
_
1
2
1
2
2
_
and x
2
=
_
1
2
2
1
2
2
_
.
Això produeix la matriu ortogonal
P =
_
1
2
2
1
2
1
2
2
1
2
2
_
.
(
Es senzill vericar que P
P = I, es a dir, P
1
= P
.) Per tant, tenim la diagonalitzacio

P
1
AP = P
AP =
_
1
2
2
1
2
2
1
2
2
1
2
2
__
2 1
1 2
__
1
2
2
1
2
1
2
2
1
2
2
_
=
_
1 0
0 3
_
(b) Considrem B =
_
_
_
_
1 1 0
1 1 0
0 0 2
_
_
_
_
. El polinomi caracterstic de B es
1 1 0
1 1 0
0 0 2
= (2 )
_
(1 )
2
1
= (2 )(
2
2) = ( 2)
2
(empreu lexpansio del cofactor del primer determinant al llarg de l ultima la o de l ultima columna). Els valors
propis son
1
= 0 i
2
=
3
= 2.

Es fàcil veure que un vector propi associat amb un valor propi
1
= 0 is
x
1
= (1, 1, 0)
. Els vectors propis x = (x

1
, x
2
, x
3
) associats amb el valor propi 2 els dona (B2I)x = 0, i.e.
_
_
_
x
1
+x
2
= 0
x
1
x
2
= 0
0 = 0
Daixò sobte x
1
= x
2
, amb x
3
arbitrària. Un conjunt de vectors propis linealment independents amb longitud
1 es, aleshores,
1
2
_
_
_
_
1
1
0
_
_
_
_
,
1
2
_
_
_
_
1
1
0
_
_
_
_
,
_
_
_
_
0
0
1
_
_
_
_
.
Afortunadament, aquests tres vectors son ortogonals entre si (comproveu-lo, això no es automàticament cert per
a dos vectors propis associats amb el mateix valor propi), aix que tenim una matriu ortogonal adequada
P =
_
_
_
_
1
2
2
1
2
2 0
1
2
2
1
2
2 0
0 0 1
_
_
_
_
Ara es senzill vericar que P
1
= P
i
P
1
BP =
_
_
_
_
0 0 0
0 2 0
0 0 2
_
_
_
_
.
14
(c) El polinomi caracterstic de C =
_
_
_
_
1 3 4
3 1 0
4 0 1
_
_
_
_
es
1 3 4
3 1 0
4 0 1
= 4
3 1
4 0
+ (1 )
1 3
3 1
= (1 )
_
(1 )
2
25
(desenvolupament del determiinant per l ultima columna), per tant els valors propis son
1
= 1,
2
= 6, i
3
= 4. Un vector propi x =
_
x y z
_
que correspon al valor propi ha de satisfer

Cx = x
_
_
_
x + 3y + 4z = x
3x +y = y
4x +z = z
Un conjunt de vectors propis no normalitzats es
u =
_
_
_
_
0
4
3
_
_
_
_
, v =
_
_
_
_
5
3
4
_
_
_
_
, w =
_
_
_
_
5
3
4
_
_
_
_
amb longituds |u| = 5, |v| = |w| = 5
2, i una matriu ortogonal corresponent es

P =
_
_
_
_
0
5
10
2
5
10
4
5
3
10
2
3
10
2
3
5
4
10
2
4
10
2
_
_
_
_
.
Un càlcul senzill conrma que P
CP = diag(1, 6, 4) = diag(
1
,
2
,
3
).
1.7.5.
(a) Queda clar (suma de quadrats) que Q(x
1
, x
2
) 0 per a tot x
1
i x
2
i que Q(x
1
, x
2
) = 0 nomes si x
1
= x
2
= 0,
de manera que Q es denida positiva.
(b) La matriu de coecient simètric de Q es
_
_
_
_
5 0 1
0 2 1
1 1 4
_
_
_
_
.
Els menors principals dominants son
D
1
= 5, D
2
=
5 0
0 2
= 10, D
3
=
5 0 1
0 2 1
1 1 4
= 33.
Com que tots els menors principals dominants son positius, es dedueix que Q es denida positiva. (Una manera
alternativa de considerar això es escriure Q com a suma de quadrats: Q(x
1
, x
2
, x
3
) = (x
1
+x
3
)
2
+ (x
2
+x
3
)
2
+
4x
2
1
+x
2
2
+2x
2
3
es obviament no negativa i es zero nomes si tots els termes quadrats son zero. No es sempre fàcil
reescriure una forma quadràtica daquesta manera.)
(c) Com que Q(x
1
, x
2
) = (x
1
x
2
)
2
0 per a tot x
1
i x
2
, Q es semidenida negativa. Però Q no es denida,
perquè Q(x
1
, x
2
) = 0 quan x
1
= x
2
.
(d) La matriu de coecient simètric de Q es
_
_
_
_
3 1 0
1 1 2
0 2 8
_
_
_
_
,
i els menors principals dominants son D
1
= 3 < 0, D
2
= 2 > 0, i D
3
= 4 < 0. Per conseg uent, Q es denida
negativa.
15
Problem PV3. SOLUCI
O.
(a) Hem de tenir
A
_
_
1
1
0
_
_
= (1)
_
_
1
1
0
_
_
es a dir
_
_
_
1 +a = 1
2 +b = 1
2 +c = 0
_
_
_
a = 2
b = 1
c = 2
(b) La matriu A es
A =
_
_
1 2 1/2
2 1 2
2 2 3
_
_
.
Lequacio caracterstica [AI[ = 0 es
1 2 1/2
2 1 2
2 2 3
= 0
3
2
+ 4 + 4 = 0.
En resoldre lequacio de tercer grau (Runi/Horner) obtenim
2, 2, 1
com a valors propis.
Per a = 2. Els vectors propis associats son la solucio del sistema indeterminat
_
_
_
3x + 2y (1/2)z = 0
2x + 3y 2z = 0
2x + 2y z = 0
_
_
_
x = x
y = 2x
z = 2x
Un dels vectors propis possible es (1, 2, 2).
Per a = 2. Els vectors propis associats s on la solucio del sistema indeterminat
_
_
_
x + 2y (1/2)z = 0
2x y 2z = 0
2x + 2y 5z = 0
_
_
_
x = x
y = 2x/3
z = 2x/3
Per a = 1. Els vectors propis associats son la solucio del sistema indeterminat
_
_
_
2x + 2y (1/2)z = 0
2x + 2y 2z = 0
2x + 2y 2z = 0
_
_
_
x = y
y = y
z = 0
Aleshores la matriu P seria
P =
_
_
1 3 1
2 2 1
2 2 0
_
_
i el/la corresponent D, D =
_
_
2 0 0
0 2 0
0 0 1
_
_
11.6.2.
(a) f
1
= 2x, f
2
= 3y
2
, i f
3
= 4z
3
;
(b) f
1
= 10x, f
2
= 9y
2
, i f
3
= 12z
3
;
(c) f
1
= yz, f
2
= xz, i f
3
= xy;
(d) f
1
= 4x
3
/yz, f
2
= x
4
/y
2
z, i f
3
= x
4
/yz
2
;
(e) f(x, y, z) = (x
2
+y
3
+z
4
)
6
= u
6
, amb u = x
2
+y
3
+z
4
. Aleshores f
1
= 6u
5
u
1
= 6(x
2
+y
3
+z
4
)
5
2x = 12x(x
2
+y
3
+
z
4
)
5
, f
2
= 6u
5
u
2
= 6(x
2
+y
3
+z
4
)
5
3y
2
= 18y
2
(x
2
+y
3
+z
4
)
5
, f
3
= 6u
5
u
3
= 6(x
2
+y
3
+z
4
)
5
4z
3
= 24z
3
(x
2
+y
3
+z
4
)
5
(f) f(x, y, z) = e
xyz
= e
u
, amb u = xyz, dona f
1
= e
u
u
1
= e
xyz
yz. De la mateixa manera, f
2
= e
u
u
2
= e
xyz
xz, i
f
3
= e
u
u
3
= e
xyz
xy.
16
11.6.5. Quan r i w son constants, tambe ho es (1/r + 1/w) i, per tant, /p =
1
2
p(1/r + 1/w). De la mateixa
manera, /r =
1
4
p
2
/r
2
i /w =
1
4
p
2
/w
2
.
2.1.3.
(a) El vector unitari en la direccio donada per v = (1, 1) es a =
1
v
v =
1
2
(1, 1). La derivada direccional de f en
la direccio de (2, 1) es
f
a
(2, 1) = f(2, 1)a =
1
2
f(2, 1)(1, 1) =
1
2
(2, 1)(1, 1) =
3
2
=
3
2
Nota:

Es pura casualitat que el gradient de f en (2, 1) sigui igual a (2, 1).
(b) El gradient de g es g(x, y, z) = ((1 + xy)e
xy
y, x
2
e
xy
x, 2z), i el vector unitari en la direccio donada per
(1, 1, 1) es b =
1
3
(1, 1, 1). Tenim
g
b
(0, 1, 1) = g(0, 1, 1)b =
1
3
(0, 0, 2)(1, 1, 1) =
2
3
=
2
3
3
.
2.1.5
(a) El vector de (3, 2, 1) a (1, 1, 2) es (1, 1, 2) (3, 2, 1) = (4, 1, 1), i el vector unitari en aquesta direccio es
a =
1
18
(4, 1, 1). El gradient de f es
f(x, y, z) =
_
y ln(x
2
+y
2
+z
2
) +
2x
2
y
x
2
+y
2
+z
2
, xln(x
2
+y
2
+z
2
) +
2xy
2
x
2
+y
2
+z
2
,
2xyz
x
2
+y
2
+z
2
_
La derivada direccional de f en (1, 1, 1) en la direccio a es
f
a
(1, 1, 1) = (1/
18)f(1, 1, 1)(4, 1, 1) = (1/
18)(ln 3+2/3, ln 3+2/3, 2/3)(4, 1, 1) = (5 ln 3+8/3)/
18.
(b) En (1, 1, 1) la direccio de creixement mes ràpid de f la dona f(1, 1, 1) = (ln 3 + 2/3, ln 3 + 2/3, 2/3).
12.2.8.
(a) Considerem que u = ln v, on v = x
3
+ y
3
+ z
3
3xyz. Aleshores u/x = (1/v)(v/x) = (3x
2
3yz)/v. De
manera que u/y = (3y
2
3xz)/v, and u/z = (3z
2
3xy)/v. Per tant,
x
u
x
+y
u
y
+z
u
z
=
1
v
(3x
3
3xyz) +
1
v
(3y
3
3xyz) +
1
v
(3z
3
3xyz) =
3v
v
= 3.
la qual cosa prova (i). Lequacio (ii) queda demostrada amb àlgebra elemental.
(b) Considerem que z = f(u) on u = x
2
y. Observeu que, aqu, f es una funcio duna variable. Obtenim z/x =
f
(u)u
x
= f
(x
2
y)2xy. De la mateixa manera, z/y = f
(x
2
y)x
2
, so xz/x = 2x
2
yf
(x
2
y) = 2yz/y.
2.3.5.
(a) z
11
(x, y) = e
x
e
x+y
, z
12
(x, y) = e
x+y
i z
22
(x, y) = e
x+y
, aix que z
11
(x, y) < 0 i z
11
z
22
(z
12
)
2
= e
2x+y
> 0.
Per tant, z es una funcio estrictament còncava de x i y.
(b) z es estrictament convexa perquè z
11
= e
x+y
+e
xy
> 0 i z
11
z
22
(z
12
)
2
= 4e
2x
> 0.
(c) w = u
2
, on u = x + 2y + 3z. Aix que w es una funcio convexa duna funcio lineal i, per tant, convexa. No es
estrictament convexa, tanmateix, perquè es constant a cada pla de la forma x+2y +3z = c i, per tant, constant
al llarg de cada lnia que uneix dos punt en aquest pla.
2.3.6.
(a) Tots els menors principals dordre 1 han de ser 0, es a dir f
ii
(x) 0 per a tot i.
17
(b) Considerem
2
>
1
> 0 i denim =
1
/
2
. Aleshores (0, 1) i per la concavitat de f tenim f(
2
x) +
(1 )f(0) f(
2
x + (1 )0), es a dir (
1
/
2
)f(
2
x) f(
1
x), aix que f(
2
x)/
2
f(
1
x)/
1
. Tambe
es dedueix que si f es estrictament còncava, llavors f(x)/ es estrictament decreixent com a funcio de .
(c) Preneu qualsevol x ,= 0 en el domini de f. Aleshores x ,= 2x i f(
1
2
x +
1
2
2x) = f(
3
2
x) =
3
2
(x) =
1
2
f(x) + f(x) =
1
2
f(x) +
1
2
f(2x). Per tant f no pot ser estrictament còncava.
SH 17.8.2 SOLUCI
O
(a) Comprovem les segones derivades de f:
_
_
f
x
= 2ax + 2by +p
f
y
= 2bx + 2cy +q
2
f
x
2
= 2a
2
f
y
2
= 2c
2
f
xy
= 2b
Per tant,
2
f
x
2
2
f
y
2

_

2
f
xy
_
2
= 2a2c 4b
2
= 4(ac b
2
).
El teorema SH 17.10 ens mostra que si a > 0 i ac b
2
> 0 la nostra funcio f es estrictament convexa i si a < 0
i ac b
2
> 0 la nostra funcio es estrictament còncava.
(b) Per ser còncava es necessari i sucent que (teorema SH 17.9) f satisfaci:
f
11
0, f
22
0, i f
11
f
22
(f
12
)
2
0.
En el nostre cas, això es tradueix en
a 0, c 0, i ac b
2
0.
La condicio de convexitat (novament pel teorema SH 17.9)
a 0, c 0, i ac b
2
0.
SH 17.8.6. SOLUCI
O Trobem el hessià:
f
x
= 2x y 3x
2
; f
y
= 2y x; f
xx
= 2 6x; f
yy
= 2; f
xy
= 1.
Per tant
H(x, y) =
_
2 6x 1
1 2
_
; [H(x, y)[ =
2 6x 1
1 2
= 12x 5.
Perquè f sigui còncava, necessitem tant [H[ = 12x 5 0 com f
xx
= 2 6x 0 (i f
yy
= 2 0 que es cert per a
tot (x, y)). De manera que x 5/12 i, a la mateixa vegada, x 1/3.

Es a dir, x 5/12. El valor de y es irrellevant.
La resposta es el semipla:
S = (x, y) : x 5/12.
13.2.3. Observeu que U = (1083y4z)yz. Aleshores U/y = 108z6yz4z
2
= 0 i U/z = 108y3y
2
8yz = 0.
Com que y i z se suposa que son positives, aquestes dues equacions queden redudes a 6y + 4z = 108 i 3y + 8z = 108,
amb solucio y = 12 i z = 9. El valor que correspon a x es x = 36. Estudiem el hessià.
H(x, y) =
_
rrr 6z 2(3y + 4z 54)
2(3y + 4z 54) 8y
_
; H(12, 9) =
_
rrr 54 36
36 72
_
.
En el cas del candidat (12, 9), tenim U
xx
< 0; U
yy
< 0 i [H(12, 9)[ > 0. El candidat es un màxim local. El valor max
es 3888.
El teorema SH 17.11 Les condicions sucients per a punts globals extrems no es pot fer servir directament
per demostrar loptimalitat global perquè [H(x, y)[ pot prendre valors positius, negatius i de zero en diferents regions
del pla. Per tant, no podem armar que U sigui convexa a tot loctant positiu. Tanmateix, el teorema 17.11 es pot
aplicar al problema equivalent de maximitzacio ln U = ln(108 3y 4z) + ln y + ln z en el conjunt (y, z) : y, z > 0.
Vegeu el teorema EMEA 13.6.3.
2
En aquest cas, el hessià es independent de y, z i els menors principals mostren
2
Suposeu que f(x
1
, . . . , x
n
) es deneix sobre un conjunt S ***
18
que ln U es convexa en tot el seu domini. El seu màxim es, per tant, global la qual cosa demostra el caràcter global
del màxim de U.
13.2.7. Resoleu la restriccio per a z : z = 4x + 2y 5. Despres, minimitzeu P(x, y) = x
2
+ y
2
+ (4x + 2y 5)
2
respecte de x i y. Les condicions de primer ordre son: P
1
= 34x +16y 40 = 0, P
2
= 16x +10y 20 = 0, amb solucio
x = 20/21, y = 10/21. Com que P
11
= 34, P
12
= 16 i P
22
= 10, veiem que se satisfan les condicions de segon ordre per
al mnim.
3.2.1. Les condicions de primer ordre son
f
1
(x
1
, x
2
, x
3
) = 2x
1
x
2
+ 2x
3
= 0;
f
2
(x
1
, x
2
, x
3
) = x
1
+ 2x
2
+x
3
= 0;
f
3
(x
1
, x
2
, x
3
) = 2x
1
+x
2
+ 6x
3
= 0.
El determinant daquest sistema dequacio lineal es 4 (aix que, per la regla de Cramer, el rang de la matriu del sistema
es 3) i te una unica solucio. La solucio es, per descomptat, (x
1
, x
2
, x
3
) = (0, 0, 0). Aquesta matriu hessiana es (en
cada punt)
H(x
1
, x
2
, x
3
) =
_
_
_
_
2 1 2
1 2 1
2 1 6
_
_
_
_
amb menors principals dominants D
1
= 2, D
2
=
2 1
1 2
= 3 i D
3
= [H[ = 4, so (0, 0, 0) es el punt mnim local (i
global perquè f resulta ser denida positiva estrictament convexa en tot el seu domini).
3.2.3.
(a) Les condicions de primer ordre son
f
1
(x, y, z) = 2x + 2xy = 0;
f
2
(x, y, z) = x
2
+ 2yz = 0;
f
3
(x, y, z) = y
2
+ 2z 4 = 0.
Aquest sistema dona cinc punts estacionaris: (0, 0, 2), (0, 2, 0), (
3, 1, 3/2). La matriu hessiana es

H(x, y, z) =
_
_
_
_
2 + 2y 2x 0
2x 2z 2y
0 2y 2
_
_
_
_
amb menors principals dominants D
1
= 2 + 2y, D
2
= 4(1 +y)z 4x
2
, i D
3
= 8(1 +y)(z y
2
) 8x
2
. Els valors
dels menors principals dominants en els punts estacionaris us els proporcionem a la seg uent taula:
Punt D
1
D
2
D
3
(0, 0, 2) 2 8 16
(0, 2, 0) 6 0 96
(0, 2, 0) 2 0 32
(
3, 1, 3/2) 0 12 24
(
3, 1, 3/2) 0 12 24
Daixò es desprèn que (0, 0, 2) es un punt mnim local, i que tots els altres punts estacionaris son punts de sella.
(b) Els punts estacionaris son les solucions del sistema dequacions
f
1
(x
1
, x
2
, x
3
, x
4
) = 8x
2
8x
1
= 0;
f
2
(x
1
, x
2
, x
3
, x
4
) = 20 + 8x
1
12x
2
2
= 0;
f
3
(x
1
, x
2
, x
3
, x
4
) = 48 24x
3
= 0;
f
4
(x
1
, x
2
, x
3
, x
4
) = 6 2x
4
.
19
La primera equacio dona x
2
= x
1
; la segona equacio dona 12x
2
1
8x
1
20 = 0 amb les dues solucions x
1
= 5/3
i x
1
= 1. Les ultimes dues equacions determinen x
3
i x
4
. Hi ha dos punts estacionaris: (5/3, 5/3, 2, 3) i
(1, 1, 2, 3). La matriu hessiana es
H
(
x
1
, x
2
, x
3
, x
4
) =
_
_
_
_
8 8 0 0
8 24x
2
0 0
0 0 24 0
0 0 0 2
_
_
_
_
i els menors principals dominants de la hessiana son
D
1
= 8, D
2
= 192x
2
64 = 64(3x
2
1), D
3
= 24D
2
, D
4
= 48D
2
En (1, 1, 2, 3), obtenim D
2
< 0, de manera que aquest punt es un punt de sella. A laltre punt estacionari,
(5/3, 5/3, 2, 3), obtenim D
1
< 0, D
2
> 0, D
3
< 0 i D
4
> 0, de manera que aquest punt es un punt màxim local.
13.6.1.
(a) f
x
(x, y, z) = 2 2x = 0, f
y
(x, y, z) = 10 2y = 0, f
x
(x, y, z) = 2z = 0. La conclusio sen deriva.
(b) f
x
(x, y, z) = 2x 2y 2z = 0, f
y
(x, y, z) = 4y 2x = 0, f
z
(x, y, z) = 6z 2x = 0. De les ultimes dues
equacions obtenim y =
1
2
x i z =
1
3
x. Si inserim això en la primera equacio, obtenim 2x +x +
2
3
x = 0 i, per
tant, x = 0 i, aleshores, y = z = 0.
13.6.4. f
x
= 6x
2
+30x36. Per diferenciar f respecte de y i z, emprem (9.3.6) i (9.3.7).
3
La derivada de
_
z
y
e
t
2
dt
respecte de y, si mantenim z constant, ho fa dacord a (9.3.7), e
y
2
. La derivada de
_
z
y
e
t
2
dt respecte de z, si
mantenim y constant, ho fa dacord a (9.3.6), e
z
2
. Per tant f
y
= 2 e
y
2
and f
z
= 3 + e
z
2
. Com que cadascuna de
les tres parcials nomes depen duna variable i es 0 per a dos valors diferents de lesmentada variable, hi ha vuit punts
estacionaris: (x, y, z) = (3,
ln 2,
ln 3), and (x, y, z) = (2,
ln 2,
ln 3).
13.7.2.
(a) Condicions de primer ordre:
K
=
2
3
pK
1/3
r = 0,
L
=
1
2
pL
1/2
w = 0,
T
=
1
3
pT
2/3
q = 0. Per tant,
K
1/3
= 3r/2p, L
1/2
= 2w/p, and T
2/3
= 3q/p. Si elevem cada membre de K
1/3
= 3r/2p a lexponent
3 obtenim, K
= (3r/2p)
3
= (2p/3r)
3
= (8/27)p
3
r
3
. De manera semblant trobem que L
= (1/4)p
2
w
2
i
T
= (1/3
3)p
3/2
q
3/2
.
(b) Q
= (4/9)p
2
r
2
+ (1/2)pw
1
+ (1/
3)p
1/2
q
1/2
, aix que Q
/r =
8
9
p
2
r
3
= K
/p.
3.3.2.
(a) El conjunt admissible es la interseccio de lesfera x
2
+ y
2
+ z
2
= 216 i el pla x + 2y + 3z = 0, que passa
pel centre de lesfera. Aquest conjunt (un cercle) es tancat i tat (i no buit!), i, pel teorema dels valors
extrems, la funcio objectiu aconsegueix un màxim enel conjunt admissible. La lagrangiana es /(x, y, z) =
x + 4y +z
1
(x
2
+y
2
+z
2
216)
2
(x + 2y + 3z), i les condicions de primer ordre son:
(i) 1 2
1
x
2
= 0,
(ii) 4 2
1
y 2
2
= 0,
(iii) 1 2
1
z 3
2
= 0.
De (i) i (ii) obtenim
2
= 1 2
1
x = 2
1
y, la qual cosa implica que
1
(y 2x) = 1. Les condicions (i) i (iii)
donen 1 2
1
x =
1
3

2
3
1
z = 0, la qual cosa implica que
1
(
2
3
z 2x) =
2
3
. Multipliqueu per
3
2
i obtindreu
1
(3x z) = 1. Daixò resulta que y 2x = 3x z, so z = 5x y. En inserir aquesta expressio per a z en la
restriccio x+2y +3z = 0 dona 16xy = 0, de manera que y = 16x i z = 11x. La restriccio x
2
+y
2
+z
2
= 216
3
Si F
(x) = f(x), llavors
t
a
f(x) dx = F(x)|
t
a
= F(t) F(a), de manera que
d
dt
t
a
f(x) dx = F
(t) = f(t) i
d
dt
a
t
f(x) dx = F
(t) = f(t).
20
llavors comporta que (1 + 256 + 121)x
2
= 216, aix que x
2
= 216/378 = 4/7, i x =
2
7
7. Per tant hi ha dos

punts que satisfan les condicions de primer ordre:
x
1
=
_
2
7
7,
32
7
7,
22
7
7
_
, x
2
=
_
2
7
7,
32
7
7,
22
7
7
_
.
Aleshores els multiplicadors son
1
= 1/(y 2x) = 1/(14x) =
1
28
7 i
2
= 1 2
1
x =
6
7
. La funcio objectiu
f(x, y, z) = x + 4y +z aconsegueix el valor màxim f
max
=
108
7
7 at x
1
amb
1
=
1
28
7,
2
=
6
7
. (El punt x
2
es
el mnim i f
min
=
108
7
7.)
Observacio: Queda clar que la lagrangiana es còncava si
1
> 0 i convexa si
1
< 0. Aix que la part (b) del
teorema FMEA 3.3.1
4
es sucient per demostrar que x
1
es un punt màxim i que x
2
es un punt mnim en aquest
problema, de manera que no hem necessitat emprar el teorema del valor extrem.
(b) f

1
(1) +
2
0.1 =
1
28
7 +
0.6
7
0.009.
3.3.6.
(a) Les dues restriccions determinen, respectivament, un ellipsoide centrat a lorigen i un pla a traves de lorigen.
El conjunt admissible es la corba dinterseccio daquestes dues superfcies, es a dir una ellipse. Aquesta corba
es tancada i tada (i no buida), aix que el teorema dels valors extrems garantitza lexistència tant de punts
màxims com mnims. No es gaire complicat demostrar que la matriu g
(x) del teorema 3.3.1

5
te un rang 2 en
tots els punts admissibles, de manera que les condicions de primer ordre habituals son necessàries.
Lagrangiana: /(x, y, z) = x
2
+y
2
+z
2
1
(x
2
+y
2
+ 4z
2
1)
2
(x + 3y + 2z). Condicions de primer ordre:
(i) 2x 2
1
x
2
= 0,
(ii) 2y 2
1
y 3
2
= 0,
(iii) 2z 8
1
z 2
2
= 0.
De (i) i (ii) obtenim (iv)
2
= 2(1
1
)x =
2
3
(1
1
)y.
(A) Si
1
= 1, llavors
2
= 0 i (iii) implica z = 0. Les restriccions es redueixen a x
2
+ y
2
= 1 i x + 3y = 0, i
obtenim els dos candidats
(x, y, z) =
_
3
10
10,
1
10
10, 0
_
()
(B) Si
1
,= 1, llavors (iv) implica y = 3x i la segona restriccio dona z = 5x. Aleshores la primera restriccio
suposa que x
2
+ 9x
2
+ 100x
2
= 1, la qual cosa porta als dos candidats
(x, y, z) =
_
1
110
110,
3
110
110,
5
110
110
_
()
En aquest cas els multiplicadors
1
i
2
poden determinar-se de les equacions (i) i (iii), i obtenim
1
=
7
22
i
2
=
15
11
x.
La funcio objectiu x
2
+y
2
+z
2
aconsegueix el valor màxim 1 en els punts (*), mentre que els punts (**) donen
el valor mnim 7/22. Val la pena assenyalar que amb
1
= 1 la lagrangiana es còncava (de fet, lineal), aix que
els punts en (*) son punts màxims, encara que no comprovem la condicio de rang del teorema 3.3.1(a) (tot i que
sense la condicio de rang no podem estar segurs que les condicions de primer ordre son necessària, i per tant
podria haver daltres punts màxims a mes dels dos que hi havem trobat). (Hi ha una manera mes senzilla de
trobar els punts màxims daquest problema: per causa de la primera restriccio, la funcio objectiu x
2
+ y
2
+ z
2
es igual a 1 3z
2
que, obviament, te un màxim per a z = 0. Aleshores nomes hem de resoldre les equacions
x
2
+y
2
= 1 i x + 3y = 0 per a x i y.)
(b) f
10.05 + 00.05 = 0.05.

4
Si existeixen nombres
1
, . . . ,
m
i un vector x
admissible que alhora satisfan les condicions de primer ordre i, si la lagrangiana L(x)
es còncava (convexa) en *** x, i si S es convex/convexa, llavors x
resol el problema de maximitzacio (minimitzacio).

5
g
(x
) =
g
1
(x
)
x
g
1
(x
)
y
g
1
(x
)
z
g
2
(x
)
x
g
2
(x
)
y
g
2
(x
)
z
21
14.4.4. El mnim es 1 en (x, y) = (1, 0). En realitat, aquest problema es forca complex. La langrangiana es pot
escriure com a/amb la forma / = (x + 2)
2
+ (1 )y
2
+ x(x + 1)
2
. L unic punt estacionari que satisfà la restriccio
es (0, 0), with = 4 i amb f(0, 0) = 4. (De fet, /
2
= 0 nomes si = 1 o y = 0. Per a = 1, /
1
= 3(x + 1)
2
+ 2 > 0
per a tot x. Per a y = 0, la restriccio dona x = 0 o x = 1. Però x = 1 dona /
1
= 2, de manera que x = 0 es
necessari/necessària per a un punt estacionari.) Aix doncs, en (1, 0) tant g
1
(1, 0) com g
2
(1, 0) son 0, i falla el
mètode del multiplicador de Lagrange. El problema consisteix a minimitzar (el quadrat de) la distància de (2, 0) en
un punt de la gràca de g(x, y) = 0. Però la gràca consta del punt allat (1, 0) i duna corba suau, com sillustra a
la gura de sota. [Quina gura de sota?]
14.6.1.
(a) /
x
= 2x = 0, /
y
= 2y = 0, /
z
= 2z = 0. Daixò es desprèn que x = y = z, etcètera.
(b) El problema es trobar la distància mes curta de lorigen a un punt en el pla x + y + z = 1. El problema de
maximitzacio corresponent no te solucio.
14.6.3.
(a) La lagrangiana es / = ln x + ln y + (1 ) ln(L ) (px + qy w m), que te punts estacionàris
quan:
(i) /
x
= /x
p = 0;
(ii) /
y
= /y
q = 0;
(iii) /
= (1 )/(L
) +w = 0.
De (i) i (ii), qy
= (/)px
, mentre que (i) i (iii) donen
w = wL [(1 )/]px
. La insercio en la
restriccio pressupostària i resolent per a x
comporta la resposta del text. Els valors corresponents de y
sen desprenen. Lassumpcio m [(1 )/]wL assegura que
0.
(b) La solucio es
= 0 with x
= m/( +)p i y
= m/( +)q. (En aquest cas, els ingressos no guanyats son

tan alts que per a lindividu es òptim no treballar en absolut!)
14.6.6. La lagrangiana es / = x +y (x
2
+ 2y
2
+z
2
1) (x +y +z 1), que es estacionària quan:
(i) /
x
= 1 2x = 0;
(ii) /
y
= 1 4y = 0;
(iii) /
z
= 2z = 0.
22
De (i) i (ii), (x 2y) = 0. Si = 0, aleshores (ii) i (iii) donen la contradiccio = 1 i = 0. Per tant, en lloc
de x = 2y. En substituir aquest valor per x en les restriccions, obtenim 6y
2
+ z
2
= 1, 3y + z = 1. De manera que
z = 1 3y i 1 = 6y
2
+ (1 3y)
2
= 15y
2
6y + 1. Per tant y = 0 o y = 2/5, la qual cosa implica que x = 0 o
4/5, i que z = 1 o 1/5. Els dos unics candidats per a la solucio son (x, y, z) = (0, 0, 1) amb = 1/2, = 1 i
(x, y, z) = (4/5, 2/5, 1/5) amb = 1/2, = 1/5. Perquè x+y es 0 en (0, 0, 1) ,i 6/5 en (4/5, 2/5, 1/5), aquests son,
respectivament, el mnim i el màxim. (Les restriccions determinen geomètricament la corba que es la interseccio dun
ellipsoide i un pla. La funcio contnua x +y ateny un màxim i un mnim sobre aquest conjunt tancat i tat.)
SH 18.5.8. SOLUCI
O. La funcio lagrangiana es
/(x
1
, x
2
, . . . , x
n
) = a
2
1
x
2
1
+a
2
2
x
2
2
+ +a
2
n
x
2
n
(x
1
+x
2
+ +x
n
1).
Les equacions per considerar son:
_
_
/
x
1
= 2a
2
1
x
1
= 0
/
x
2
= 2a
2
2
x
2
= 0
. . . . . .
/
x
n
= 2a
2
n
x
n
= 0
x
1
+x
2
+ +x
n
= 1
x
1
=

2a
2
1
; x
2
=

2a
2
2
; . . . ; x
n
=

2a
2
n
;
Si reemplacem en la restriccio, tenim
2a
2
1
+

2a
2
1
+ +

2a
2
1
= 1 = 2
_
1
a
2
1
+
1
a
2
2
+ +
1
a
2
n
_
.
Per conseg uent,
x
1
=

2a
2
1
=
1/a
2
1
1
a
2
1
+
1
a
2
2
+ +
1
a
2
n
x
2
=

2a
2
2
=
1/a
2
2
1
a
2
1
+
1
a
2
2
+ +
1
a
2
n
. . . . . .
x
n
=

2a
2
n
=
1/a
2
n
1
a
2
1
+
1
a
2
2
+ +
1
a
2
n
L unic candidat es el punt
1
1
a
2
1
+
1
a
2
2
+ +
1
a
2
n
_
1
a
2
1
,
1
a
2
2
, ,
1
a
2
n
_
.
Com sabem que es un min? Senzill. No es un max perquè la funcio sempre es positiva (es la suma de sumands
positius). Per tant, en assumir que hi ha una solucio, el candidat es un min.
El valor mnim es
n
_
1
a
2
1
+
1
a
2
2
+ +
1
a
2
n
_
2
SH 18.6.2. SOLUCI
O.
(a) La funcio lagrangiana es
/(x, y, z) = 4z x
2
y
2
z
2
(z xy).
Les equacions que cal considerar son:
_
_
/
x
= 2x +y = 0
/
y
= 2y +x = 0
/
z
= 4 2z = 0
z xy = 0
23
Les solucions per a aquest sistema son (costen de trobar):
(0, 0, 0), = 4; (1, 1, 1), = 2; (1, 1, 1), = 2.
(b) Sabem que f
= f(1, 1, 1) = 1 es un màxim per a la funcio subjecta a la restriccio g(x, y, z) = c. Quan = 2

per a aquest max, observem que el canvi en el valor max per a f es
df
= dc = 20.1 = 0.2.
Per conseg uent, podem predir que el nou valor max serà 1.2. (el valor real es 1.20008)
SH 18.5.12; FMEA 1.7.10 SM. Refomulacio una mica diferent. SOLUCI
O Com proposa el suggeriment,

considerem primer el cas n = 2. El problema serà
max x
Ax = a
11
x
2
1
+ 2a
12
x
1
x
2
+a
22
x
2
2
s. a x
x = x
2
1
+x
2
2
= 1 en què A =
_
a
11
a
12
a
12
a
2
_
es simètrica.
La funcio lagrangiana es
/(x
1
, x
2
) = a
11
x
2
1
+ 2a
12
x
1
x
2
+a
22
x
2
2
(x
2
1
+x
2
2
1).
Les equacions per considerar son:
_
_
/
x
1
= 2a
11
x
1
+ 2a
12
x
2
2x
1
= 0
/
x
2
= 2a
12
x
1
+ 2a
22
x
2
2x
2
= 0
x
2
1
+x
2
2
= 1
or
_
_
(a
11
)x
1
+a
12
x
2
= 0
a
12
x
1
+ (a
22
)x
2
= 0
x
2
1
+x
2
2
= 1
Les primeres dues equacions son precisament aquelles que ens permeten trobar els vectors propis de A. En con-
seq uència, les solucions (els nostres candidats per a max i min) son els vectors propis de A, i els valors corresponents
de son els valors propis associats. La restriccio es la condicio que fa els vectors propis de norma 1. Assumim que x
0
i
0
son el vector/valor propi associats. Hem de tenir
Ax
0
=
0
x
0
x
0
Ax
0
=
0
x
0
x
0
=
0
Aix` o demostra que
0
es el valor max de la funcio x
Ax subjecta a la restriccio, i que es tambe el valor mes gran entre

els vectors propis de A.
Recordem que la funcio daquest problema es una forma quadràtica i, per conseg uent, pot classicar-se com a denida,
semidenida o indenida. Si la forma es denida positiva, tots els valors propis son estrictament positius i x
Ax > 0
per a qualsevol vector x ,= 0. El min de la funcio subjecta a la restriccio serà el valor propi mes petit.
Si la forma es semidenida positiva, tots els valors propis son no negatius i, com a mnim un, es 0. Aleshores
x
Ax 0 i hi existeixen vectors no zero per als quals x
Ax = 0. El max global encara es el valor propi mes gran i hi

ha un valor de mnim global no estricte, 0, en tots els vectors propis de norma 1 associats al valor propi 0.
Si la forma es denida negativa o semidenida, sapliquen les mateixes consideracions intercanviant max per min.
Si la forma es indenida, hi ha valors propis positius i negatius; el max serà el mes gran i el mn, el mes petit.
El cas general per a un nombre arbitrari de variables es pot establir fàcilment en les mateixes lnies.
14.7.2. Aqu / = x + 4y + 3z (x
2
+ 2y
2
+ 13z
2
b). Ais que les condicions necessàries son:
(i) /
1
= 1 2x = 0;
(ii) /
2
= 4 4y = 0;
(iii) /
3
= 3
2
3
z = 0.
Daixò sen desprèn que ,= 0, i aix x = 1/2, y = 1/, z = 9/2. Inserint aquests valors en la restriccio dona
2
= 9/b, so = 3/
b. El valor de la funcio objectiu es x + 4y + 3z = 18/, de manera que = 3/
b determina
el punt mnim. Aixo signica que (x, y, z) = (a, 2a, 9a), en què a =
b/6 amb = 3/
b. El valor de la funcio
objectiu es f
(b) = x
+ 4y
+ 3z
= 6
b, i df
(db = 3/
b = .
14.7.4.
24
(a) Amb / = x
2
+y
2
+z (x
2
+ 2y
2
+ 4z
2
1), les condicions necessàries son:
(i) //x = 2x 2x = 0,
(ii) //y = 2y 4y = 0,
(iii) //z = 1 8z = 0.
De (i), 2x(1 ) = 0, aix que hi ha dues possibilitats: x = 0 o = 1.
(A) x = 0. De (ii), 2y(1 2) = 0, de manera que y = 0 o = 1/2.
Si (A.1), y = 0, aleshores el resultat de la restriccio es 4z
2
= 1, de manera que z
2
= 1/4, o z = 1/2.
Lequaci o (iii) dona = 1/8z, de manera que tenim dos candidats per a la solucio: P
1
= (0, 0, 1/2) amb
= 1/4 i P
2
= (0, 0, 1/2) amb = 1/4.
Si (A.2), = 1/2, aleshores (iii) dona z = 1/8 = 1/4. De la restriccio, sen desprèn que 2y
2
= 3/4
(recordeu que vam assumir que x = 0) i, per tant, y =
_
3/8 =
6/4. Aix que els nous candidats son:

P
3
= (0,
6/4, 1/4) amb = 1/2, P

4
= (0,
6/4, 1/4) with = 1/2.

(B) Suposeu que = 1. Lequacio (iii) dona z = 1/8, i (ii) dona y = 0. De la restriccio, x
2
= 15/16, de manera
que x =
15/4. Els candidats: P

5
= (
15/4, 0, 1/8) amb = 1, P

6
= (
15/4, 0, 1/8) amb = 1.

Pel càlcul dels valors de la funcio de criteri, f(0, 0, 1/2) = 1/2, f(0, 0, 1/2) = 1/2, f(0,
6/4, 1/4) = 5/8, f(0,
6/4, 1/4) =
5/8, f(
15/4, 0, 1/8) = 17/16, f(
15/4, 0, 1/8) = 17/16, obtenim la conclusio del text.

(b) f
c = 10.02 = 0.02.
SH 18.9.6; FMEA 3.8.6 SM. SOLUCI
O
(a) La segona desigualtat en in (*) diu
f(x
1
, . . . , x
n
)
m
j=1
j
(g
j
(x
1
, . . . , x
n
) c
j
) f(x
1
, . . . , x
n
)
m
j=1
j
(g
j
(x
1
, . . . , x
n
) c
j
) ()
que es equivalent a
m
j=1
j
(g
j
(x
1
, . . . , x
n
) c
j
)
m
j=1
j
(g
j
(x
1
, . . . , x
n
) c
j
)
m
j=1
(
j

j
)(g
j
(x
1
, . . . , x
n
) c
j
) 0
per a tot 0. En concret, si tenim k = 1, 2, . . . , m, podrem emprar
k
=
k
+ 1 i per a j ,= k,
j
=
j
.
Llavors tenim
g
k
(x
1
, . . . , x
n
) c
k
0 g
k
(x
1
, . . . , x
n
) c
k
0.
Acabem de demostrar que el punt de sella (x
1
, . . . , x
n
) es factible.
Però la condicio (*), o el seu equivalent (**), es molt forta. Ara sabem que per a tot j,
g
j
(x
1
, . . . , x
n
) c
j
0.
Ara, si per a un valor de k en concret, tenim g
k
(x
1
, . . . , x
n
) c
k
< 0 (restriccio inactiva), aleshores si triem
j
= 0 per a j ,= k, tindrem
k
0 for all
k
0.
Això implica que
k
= 0 perquè, si no, hi hauria un valor de
k
per al qual 0 <
k
<
k
que faria
k
> 0.
En conseq uència,
m
j=1
j
(g
j
(x
1
, . . . , x
n
) c
j
) = 0.
Finalment, en combinar-ho amb la primera desigualtat en (*), tenim
f(x
1
, . . . , x
n
) = f(x
1
, . . . , x
n
)
m
j=1
j
(g
j
(x
1
, . . . , x
n
) c
j
) = /((x
1
, . . . , x
n
),
)
/(x
1
, . . . , x
n
,
) = f(x
1
, . . . , x
n
)
m
j=1
j
(g
j
(x
1
, . . . , x
n
) c
j
) = f(x
1
, . . . , x
n
)
per a tot (x
1
, . . . , x
n
) 0, la qual cosa demostra que (x
1
, . . . , x
n
) es un max.
25
(b) Ara suposem que tenim un punt factible (x
1
, . . . , x
n
,
) 0 que satisfà les condicions de folganca comple-

mentària:
for all j,
j
(g
j
(x
1
, . . . , x
n
) c
j
) = 0
m
j=1
j
(g
j
(x
1
, . . . , x
n
) c
j
) = 0
i, a mes, per a tot (x
1
, . . . , x
n
) 0 satisfà
/((x
1
, . . . , x
n
),
) /(x
1
, . . . , x
n
,
).
Com que es la primera desigualtat en (*) i hem de demostrar que (x
1
, . . . , x
n
,
) es un punt de sella, nomes cal

que demostrem la segona desigualtat en (*). De fet, per a tot 0,
m
j=1
j
(g
j
(x
1
, . . . , x
n
) c
j
) 0.
De manera que
/(x
1
, . . . , x
n
,
) = f(x
1
, . . . , x
n
)
m
j=1
j
(g
j
(x
1
, . . . , x
n
) c
j
) = f(x
1
, . . . , x
n
)
f(x
1
, . . . , x
n
)
m
j=1
j
(g
j
(x
1
, . . . , x
n
) c
j
) = /(x
1
, . . . , x
n
, ).
9.1.1. Aquest ha de ser senzill, perquè tots els integrands son potències de x. Observeu que
x
x = xx
1/2
= x
3/2
;
1
x
= x
1/2
;
_
x
_
x
x =
_
x
_
x
3/2
=
_
xx
3/4
= x
7/8
.
9.1.4.
(a)
_
(t
3
+ 2t 3) dt =
_
t
3
dt +
_
2t dt
_
3 dt =
1
4
t
4
+t
2
3t +C.
(b)
_
(x 1)
2
dx =
_
(x
2
2x + 1) dx =
1
3
x
3
x
2
+ C. Alternativa: com que
d
dx
(x 1)
3
= 3(x 1)
2
, tenim que
_
(x 1)
2
dx =
1
3
(x 1)
3
+C
1
. Això encaixa amb la resposta anterior nomes en fer C
1
= C + 1/3.
(c)
_
(x 1)(x + 2) dx =
_
(x
2
+x 2) dx =
1
3
x
3
+
1
2
x
2
2x +C.
(d) O be primer avalueu (x + 2)
3
= x
3
+ 6x
2
+ 12x + 8 per obtenir
_
(x + 2)
3
dx =
1
4
x
4
+ 2x
3
+ 6x
2
+ 8x + C, o
_
(x + 2)
3
dx =
1
4
(x + 2)
4
+C 1.
(e)
_
(e
3x
e
2x
+e
x
) dx =
1
3
e
3x
1
2
e
2x
+e
x
+C.
(f)
_
x
3
3x + 4
x
dx =
_ _
x
2
3 +
4
x
_
dx =
1
3
x
3
3x + 4 ln [x[ +C.
9.1.5.
(a) Primer simpliqueu la integrand:
(y 2)
2
y
=
y
2
4y + 4
y
= y
3/2
4y
1/2
+ 4y
1/2
. Daixò, nobtenim
_
(y 2)
2
y
dy =
_
(y
3/2
4y
1/2
+ 4y
1/2
) dy =
2
5
y
5/2
8
3
y
3/2
+ 8y
1/2
+C.
(b) Divisio polinòmica:
x
3
x + 1
= x
2
x + 1
1
x + 1
, de manera que
_
x
3
x + 1
dx =
1
3
x
3
1
2
x
2
+x ln [x + 1[ +C.
26
(c) Com que
d
dx
(1 +x
2
)
16
= 16(1 +x
2
)
15
2x = 32x(1 +x
2
)
15
,
_
x(1 +x
2
)
1
5 dx =
1
32
(1 +x
2
)
16
+C.
9.1.10.
(a) Distingiu el costat de la dreta i comproveu que obteniu el integrand. Aquest es un problema fàcil quan emprem
el mètode de substitucio.
(b) (i)
1
10
(2x + 1)
5
+C.
(ii)
x + 2 = (x + 2)
1/2
, i feu servir (a). Obteniu
2
3
(x + 2)
3/2
.
(iii)
1
4 x
= (4 x)
1/2
, i feu servir (a). Obteniu 2
4 x +C.
9.1.11. F(x) =
_
(
1
2
e
x
2x) dx =
1
2
e
x
x
2
+C.F(0) =
1
2
implica C = 0.
(b) F(x) =
_
(x x
3
) dx =
1
2
x
2
1
4
x
4
+C.F(1) =
5
12
implica C =
1
6
.
9.1.13. f
(x) =
_
(x
2
+ x
3
+ 2) dx = x
1
+
1
4
x
4
+ 2x + C. Amb f
(1) = 1/4 tenim 1/4 = 1 +

1
4
+ 2 + C, de
manera que C = 1. La nova integracio comporta f(x) =
_
(x
1
+
1
4
x
4
+ 2x 1) dx = ln x +
1
20
x
5
+x
2
x +D.
Amb f(1) = 0, tenim 0 = ln 1 +
1
20
+ 1 1 +D, de manera que D = 1/20.
9.5.1.
(a) Feu servir la formula de les parts amb f(x) = x i g
(x) = e
x
. Tenim
_
xe
x
dx = x(e
x
)
_
1(e
x
) dx =
xe
x
+
_
e
x
dx = xe
x
e
x
+C.
(b)
_
3xe
4x
dx = 3x
1
4
e
4x
_
3
1
4
e
4x
dx =
3
4
xe
4x
3
16
e
4x
+C.
(c)
_
(1 + x
2
)e
x
dx = (1 + x
2
)(e
x
)
_
2x(e
x
dx) = (1 + x
2
)e
x
+ 2
_
xe
x
dx = (1 + x
2
)e
x
2xe
x
2e
x
+C = (x
2
+ 2x + 3)e
x
+C.
(d)
_
xln xdx =
1
2
x
2
ln x
_
1
2
x
2
1
x
dx =
1
2
x
2
ln x
_
1
2
xdx =
1
2
12x
2
ln x
1
4
x
2
+C.
9.5.2.
(a)
_
1
1
xln(x + 2) dx =
1
2
x
2
ln(x + 2)
1
1
_
1
1
1
2
x
2
1
1 +x
2
=
1
2
ln 3
1
2
_
1
1
_
x 2 +
4
x + 2
_
dx = 2
3
2
ln 3.
(b) Recordeu que
d
dx
2
x
= 2
x
ln 2 i, per tant, 2
x
/ ln 2 es la integral indenida de 2
x
. Daixò resulta que
_
2
0
x2
x
dx = x
2
x
ln 2
2
0
_
2
0
2
x
ln 2
dx =
8
ln 2

2
x
(ln 2)
2
2
0
=
8
ln 2

_
4
(ln 2)
2

1
(ln 2)
2
_
=
8
ln 2

3
(ln 2)
2
.
(c) En primer lloc, empreu la integracio per parts en la integral indenida: amb f(x) = x
2
i g(x) = e
x
, ()
_
x
2
e
x
dx = x
2
e
x
_
2xe
x
dx. Per avaluar l ultima integral, hem dutilitzar la integracio per parts un cop
mes: amb f(x) = 2x i g(x) = e
x
,
_
2xe
x
dx = 2xe
x
_
2e
x
dx = 2xe
x
(2e
x
+ C). Inserit en () dona
_
x
2
e
x
dx = x
2
e
x
2xe
x
+ 2e
x
+ C i, per tant, (x
2
e
x
2xe
x
+ 2e
x
)
1
0
= (e 2e + 2e) (0 0 + 2) = e 2.
Alternativament, de manera mes compacta en emprar la formula (9.5.2):
_
1
0
x
2
e
x
dx = x
2
e
x
_
1
0
xe
x
dx
1
0
= e 2
_
xe
x
[
1
0
_
1
0
e
x
dx
_
= e 2
_
e
1
0
e
x
= e 2.
27
9.5.5.
(a) Per la formula (9.5.2)
6
,
_
T
0
te
rt
dt = t
1
r
e
rt
T
0
_
T
0
1
r
e
rt
dt =
T
r
e
rt
+
1
r
_
T
0
e
rt
dt =
T
r
e
rt
+
1
r
1
r
e
rt
T
0
=
1
r
2
(1 (1 +rT)e
rT
). Multipliqueu aquesta expressio per b.
(b)
_
T
0
(a +bt)e
rt
dt = a
_
T
0
e
rt
dt +b
_
T
0
te
rt
dt, *** en utilitzar (a).
(c)
_
T
0
(a bt + ct
2
)e
rt
dt = a
_
T
0
e
rt
dt b
_
T
0
te
rt
dt + c
_
T
0
t
2
e
rt
dt. Empreu els resultats anteriors i
_
T
0
t
2
e
rt
dt = t
2
(1/r)e
rt
T
0

_
T
0
2t(1/r)e
rt
dt = (1/r)T
2
e
rT
+ (2/r)
_
T
0
te
rt
dt.
9.6.2.
(a)
1
24
(2x
2
+ 3)
6
+C. (Substituu u = 2x
2
+ 3, de manera que du = 4xdx. La integral es converteix en
1
4
_
u
5
du.
(b) Amb u = x
3
+ 2 obtenim du = 3x
2
dx i
_
x
2
e
x
3
+2
dx =
_
1
3
e
u
du =
1
3
e
u
+C =
1
3
e
x
3
+2
+C.
(c) Primer intent: u = x + 2, que dona du = dx i
_
ln(x + 2)
2x + 4
dx =
_
ln u
2u
du. Aquesta no sembla mes senzilla que
lintegral original. Una idea millor consisteix a subtituir u = ln(x+2). Aleshores du =
dx
x + 2
i
_
ln(x + 2)
2x + 4
dx =
_
1
2
udu =
1
4
(u)
2
+C =
1
4
(ln(x + 2))
2
+C.
(d) Primer intent: u = 1 + x. Aleshores, du = dx i
_
x
1 +xdx =
_
(u 1)
udu =
_
(u
3/2
u
1/2
)du =
2
5
u
5/2
2
3
u
3/2
+ C =
2
5
(1 + x)
5/2
2
3
(1 + x)
3/2
+ C. Segon intent: u =
1 +x. Aleshores u
2
= 1 + x i
2udu = dx. Llavors la integral es
_
x
1 +xdx =
_
(u
2
1)u2udu =
_
(2u
4
2u
3
) du etcètera. Comproveu
que obteniu la mateixa resposta. De fet, la integracio per parts tambe funciona en aquest cas. Poseu f(x) = x i
g
(x) =
1 +x i trieu g(x) =
2
3
(1 +x
3/2
. (La resposta sembla diferent, però no ho es.)
(e) Amb u = 1 + x
2
, x
2
= u 1 i du = 2xdx, de manera que
_
x
3
(1 +x
2
)
3
dx =
_
xx
2
(1 +x
2
)
3
dx =
1
2
_
u 1
u
3
du =
1
2
_
(u
2
u
3
) du =
1
2
u
1
+
1
4
u
2
+C =
1
2(1 +x
2
)
+
1
4(1 +x
2
)
3
+C.
(f) With u =
4 x
3
, u
2
= 4 x
3
, and 2udu = 3x
2
dx, so
_
x
5
_
4 x
3
dx =
_
x
3
_
4 x
3
x
2
dx =
_
(4
u
2
)u(
2
3
)udu =
_
(
8
3
u
2
+
2
3
u
4
) du =
8
9
u
3
+
2
15
u
5
+C =
8
9
(4 x
3
)
3/2
+
2
15
(4 x
3
)
5/2
+C.
5.3.3.
(a) Una solucio constant es x 0. Daltra, separar les variables
_
dx
x
=
_
1 t
t
dt =
_
1
t
1
_
dt ln [x[ = ln [t[ t +C
1
.
Aix doncs, [x[ = e
ln|t|t+C
1
= e
ln |t|
e
t
e
C
1
= C
2
[t[e
t
, so x = Cte
t
, on C = C
2
= e
C
1
. La corba integral
que passa per (t
0
, x
0
) = (1, 1/e) is x = te
t
.
(b) Una solucio constant es x 0. Daltra,
x
x
=
t
2
1 +t
3
ln [x[ =
1
3
ln [1 +t
3
[ +C
1
x = C
3
_
1 +t
3
.
La corba integral que passa per (t
0
, x
0
) = (0, 2) for C = 2.
6
b
a
f(x)g
(x) dx = f(x)g(x)|
b
a
b
a
f
(x)g(x) dx
28
(c) No hi ha solucions constants.
_
xdx =
_
t dt
1
2
x
2
=
1
2
t
2
+C
1
x
2
= t
2
+C, on C = 2C
1
.
Una corba integral que passa per (t
0
, x
0
) = (
2, 1) ha de tenir C = 1 i x > 0, aix que x =
t
2
1.
(d) Lequacio es equivalent a x = e
2t
(x+1)
2
. Una solucio constant es x 1. Les solucions no constant es troben
quan se separen les varibales:
_
dx
(x + 1)
2
=
_
e
2t
dt
1
x + 1
=
1
2
e
2t
+C
1
x =
1 e
2t
+C
1 +e
2t
C
on C = 1 + 2C
1
. Perquè la solucio passi a traves de (t
0
, x
0
), hem de tenir 1 e
0
+ C = 0, es a dir, C = 0, de
manera que x =
1 e
2t
1 +e
2t
.
5.3.8.
(a) Considerem P = An
0
a
b
i Q = v +. Si separem les variables, obtenim
_
Kc
b
dK = P
_
e
Qt
dt. La integracio
dona
K
1b+c
1 b +c
=
P
Q
e
Qt
+C
1
. Per tant, K =
_
P
Q
(1 b +c)e
Qt
+C
_
1/(1b+c)
, on C = C
1
(1 b +c).
(b) Separem les variables i obtenim
_
xdx
( x)(x a)
=
_
dt. El suggeriment en el problema dona
_
dx
x
+
_
a dx
x a
= (a)
_
dt
ln [x[+a ln [xa[ = (a)t+C

1

ln [x[a ln [xa[ = ln [
x[
/
+ln [xa[
a
= ( a)t C
1
[ x[
/
[xa[
a
= e
(a)tC
1
= e
(a)t
e
C
1
= Ce
(a)t
,
on C = e
C1
. Tenim la mateixa resposta que en el llibre
7
(perquè [ x[ = [x [).
FMEA Seccio 5.3 Exemple 3. SOLUCI
O. De les equacions (a)-(c), derivem lequacio diferencial
K =
K
t
= sAK
1
L
= sAL
0
e
t
K
1
.
Aix` o es clarament separable:
K
1
dK = sAL
0
e
t
dt,
_
K
1
dK =
_
sAL
0
e
t
dt,
1
=
1
sAL
0
e
t
+C.
Si posem C
1
= C, obtenim K
= (SA/)L
0
e
t
+C
1
.
Si K = K
0
per a t = 0, obtenim C
1
= K
0
(SA/)L
0
. Per tant la solucio es
K =
_
K
0
+ (SA/)L
0
(e
t
1)
1/
.
5.3.9.
(a) Observeu primer que L = L
0
e
t
= [L
0
e
t
]
1/
, de manera que t ,
K
L
=
_
K
0
+ (sA/)L
0
(e
t
1)
1/
[L
0
e
t
]
1/
=
_
K
0
L
0
e
t
+
sA
(1 e
t
)
_
1/
_
sA
_
1/
i
X
L
=
AK
1
L
L
= A
_
K
L
_
1
A
_
sA
_
(1)/
= A
1/
_
s
_
(1)/
.
(b) Lequacio es separable, dK/dt = sAK
1
L
= sAK
1
b
(t +a)
. Obtenim
_
K
1
dK = sAb
_
(t +a)
p
dt
1
=
sAb
p + 1
(t +a)
p+1
+C.
La condicio inicial dona C =
1
0

sAb
p + 1
(t +a)
p+1
+C i, per tant,
K =
_
K
0
+
sAb
_
(t +a)
p+1
a
p+1
_
p + 1
_
1/
.
7
|x |
/
|x a|
a
= Ce
(a)t
.
29
Daixò sen desprèn que
K
L
=
_
K
0
+
sAb
p + 1
_
(t +a)
p+1
a
p+1
_
_
1/
[b
(t +)
p
]
1/
=
_
K
0
b
(t +)
p
+
sA
p + 1
_
t +a
a
p+1
(t +)
p
__
1/
as t .
5.4.6. Podeu emprar la formula SH 21.11, FMEA 5.4.6
8
per resoldre aquestes equacions.
(a) x + (2/t)x = 1. Apliqueu la formula amb a(t) = 2/t i b(t) = 1. Aleshores
_
a(t) dt =
_
(2/t) dt = 2 ln [t[ =
ln [t[
2
= ln t
2
, de manera que e
a(t) dt
= e
ln t
2
= t
2
. Despres x = (1/t
2
)
_
C +
_
t
2
(1) dt
= Ct
2
1
3
t.
(b) Aqu
_
a(t) dt =
_
(1/t) dt = ln t , i la solucio es x = Ct +t
2
.
(c) En aquest cas,
_
a(t) dt =
1
2
ln(t
2
1), i la solucio es x = C
t
2
1 +t
2
1.
(d) Aqu a(t) = 2/t, b(t) = 2a
2
/t
2
,
_
a(t) dt = 2 ln t, que porta a x = Ct
2
+ 2a
2
/3t.
5.4.9. De x = X/N, per derivacio logartmica
9
, x/x =

X/X

N/N. Daltra banda, (ii) implica que

X/X = a

N/N,
so x/x = (a 1)

N/N = (a 1)[ (1/x)]. Daixò resulta que x = (a 1)x (a 1). La solucio es x(t) =
[x(0) /]e
(a1)t
+/. Aleshores (ii) i x = X/N juntes impliquen que N(t) = [x(t)/A]
1/(a1)
, X(t) = A[N(t)]
a
. Si
0 < a < 1, llavors x(t) /, N(t) (/A)
1/(a1)
, i X(t) A(/A)
a/(a1)
quan t.
SH 21.5.7; FMEA 5.4.10 SM. SOLUCI
O
(a) De (1) i (2), resulta que K(t) ha de satisfer lequacio lineal diferencial
K(t) = K(t) +H(t) (7)

Poseu H(t) = H
0
e
t
. Tenim
K(t) = Ce
t
+e
t
_
e
t
H
0
e
t
dt = Ce
t
+e
t
_
H
0
e
()t
dt
= Ce
t
+e
t
H
0

e
()t
= Ce
t
+
H
0

e
t
.
Per a t = 0, obtenim K(0) = K
0
= C +H
0
/( ). Això dona C = K
0
H
0
/( ). Per tant, la solucio es
K(t) =
_
K
0
H
0

_
e
t
+
H
0

e
t
. (8)
La produccio per capita es igual a x(t) = X(t)/N(t) = K(t)/N
0
e
t
. Si emprem lexpressio per a K(t) en (8),
un càlcul senzill mostra que
x(t) = x(0)e
()t
+
_

_
H
0
N
0
e
()t
_
1 e
()t
_
. (9)
(b) a) Si H
0
= 0, aleshores K(t) en (8) es
K(t) = K
0
e
t
,
i la produccio per capita es converteix en
x(t) =
K(t)
N
0
e
t
=
K
0
e
t
N
0
e
t
==
K
0
N
0
e
()t
.
En aquesta ultima expressio, K
0
/N
0
= x(0).
La condicio perquè x(t) augmenti amb t es clarament > . Ara, si = 0.3 i = 0.03, aquesta condicio
es 0.3 > 0.03 que es equivalent a > 0.1. La taxa destalvi ha de ser superior a 10%.
8
x + a(t)x = b(t) x = e
a(t) dt
a(t) dt
b(t) dt
.
9
La derivacio logartmica consisteix a prendre logaritmes de les dues parts de lequacio i, despres, prendre les dues derivades.
30
b) Ara assumim que H
0
> 0. Llavors, perquè x(t) sigui mes gran que x(0)e
()t
, de (9) hem de tenir un
producte positiu dels quatre factors:

H
0
N
0
e
()t
_
1 e
()t
_
> 0. (10)
Considerem el primer cas > 0, tal i com se suggereix. Tenim

> 0,
H
0
N
0
> 0, e
()t
> 0.
I quan < 0, tenim e
()t
< 1 i, en conseq uència,
1 e
()t
> 0.
Els quatre factors son positius. Es compleix la condicio (10).
En el cas < 0, tenim

< 0,
H
0
N
0
> 0, e
()t
> 0.
I quan > 0, tenim e
()t
> 1 i, en conseq uència,
1 e
()t
< 0.
Dos factors son positius i dos, negatius. Novament es compleix la condicio (10).
Això era desperar perquè x(t) = x(0)e
()t
quan no hi ha ajuda externa (H
0
= 0, que vol dir H(t) = 0
per a tot t). De manera que, si hi ha ajuda externa, H(t) > 0, això es clarament ajuda extra!
c) Lequaci o (9) es pot escriure
x(t) = e
()t
_
x(0) +

H
0
N
0
_
+

H
0
N
0
e
()t
Observeu que, encara que < , (el primer terme a dalt tendeix a zero quan t ) x(t) es positiu i creixent
per a una gran quantitat de t sempre que > . La interpretacio econòmica es la seg uent: la taxa de creixement
de la poblacio, , ha de ser inferior a la taxa dincrement de lajuda externa, .
5.7.3.
(a) Aquesta es una equacio separable amb solucio x(t) = (1+Ae
t
)/(1Ae
t
) on A = (x
0
1)/(x
0
+1) per a x
0
,= 1.
Per a x
0
= 1, obtenim la solucio constant x(t) 1. Per a x
0
,= 1, x(t) 1 quan t . Si x
0
> 1, que
ocorre quan 0 < A < 1, llavors x(t) quan t (ln A)
, i x(t) quan t (ln A)

+
. Pel que fa a
corbes integrals, vegeu la gura A5.7.3(a) a lapartat de solucions del llibre.
(b) x = 1 es estable; x = 1 es inestable. Vegeu la gura (b).
6.1.4. En cadascuna daquestes tres equacions, considereu u = x. Això us donarà equacions simples de primer ordre
per a u, que podeu resoldre, i despres trobeu x quan x =
_
udt.
(a) En substituir u = x, obtenim u+2u = 8, que te la solucio u = Ce
2t
+4. Però, aleshores, x =
_
(Ce
2t
+4) dt =
1
2
Ce
2t
+ 4t +B = Ae
2t
+ 4t +B, amb A =
1
2
C.
(b) Amb u = x, obtenim u 2u = 2e
2t
, amb la solucio u = Ce
2t
+ e
2t
_
e
2t
2e
2t
dt = Ce
2t
+ e
2t
_
2 dt =
Ce
2t
+e
2t
2t = (C+2t)e
2t
. La integracio per parts llavors dona x =
_
(C+2t)e
2t
dt =
1
2
(C+2t)e
2t
1
2
_
2e
2t
dt =
1
2
(C + 2t)e
2t
1
2
e
2t
+B =
1
2
(C 1)e
2t
+te
2t
+B = Ae
2t
+te
2t
+B ab A =
1
2
(C 1).
(c) Considerem u = x. Then u u = t
2
, que te la solucio u = Ae
t
+ e
t
_
e
t
t
2
dt. Si emprem la integracio per
parts en dues ocasions dona
_
e
t
t
2
dt = t
2
e
t
2te
t
2e
t
i, per tant, u = Ae
t
t
2
2t 2. Aleshores
x =
_
(Ae
t
t
2
2t 2) dt = Ae
t
1
3
t
3
t
2
2t +B.
31
6.2.3
(a) Els càlculs directes mostren que u
1
+ u
1
6u
1
= 0 i u
2
+ u
2
6u
2
= 0. Com que u
1
i u
2
no son proporcionals,
el teorema 6.2.1(a) diu que la solucio general de x + x 6x = 0 es x = Au
1
+Bu
2
= Ae
2t
+Be
3t
.
(b) La solucio general es Au
1
+ Bu
2
+ u
, on u
es qualsevol solucio particular de lequacio. Com que el membre

dret de lequacio es un polinomi de grau 1, intentem trobar una solucio particular de la forma u
= Ct + D.
Obtenim u
+ u
6u
= C 6(Ct + D) = 6Ct + (C 6D), de manera que u
es una solucio, si i nomes si

6C = 6 i C = 6D, dit duna altra manera, si i nomes si C = 1 i D = 1/6. Per tant, la solucio general per a
lequacio donada es x = Ae
2t
+Be
3t
t 1/6.
6.2.5. Considerem x = (t +k)
1
. Aleshores x = (t +k)
2
, x = 2(t +k)
3
i
(t +a)(t +b) x + 2(2t +a +b) x + 2x
= (t +k)
3
_
2(t + 2)(t +b) 2(2t +a +b)(t +k) + 2(t +k)
2
= (t +k)
3
2
_
k
2
(a +b)k +ab
= (t +k)
3
2(k a)(k b).
De manera que x = (t+k)
1
resol lequacio diferencial donada, si i nomes si k = a o k = b. Com que a ,= b, les funcions
u
1
= (t + a)
1
i u
2
= (t + b)
1
no son proporcionals i la solucio general de lequacio donada es x = Au
1
+ Bu
2
=
a(t +a)
1
+B(t +b)
1
.
6.3.2.
(a) Lequacio caracterstica es r
2
1 = 0, amb arrels r = 1 i r = 1. La solucio general de lequacio diferencial
homogènia corresponent es, per tant, x = Ae
t
+ Be
t
. Per trobar una solucio particular de lequacio donada,
intentem u
(t) = p sin t +q cos t. Aleshores u
= p cos t q sin t i u
= p sin t +q cos t. Si les inserim en lequacio

donada resulta 2p sin t 2q cos t = sin t. Per tant p = 1/2 i q = 0. La solucio general de x x = sin t es, per
tant, x = Ae
t
+Be
t
1
2
sin t.
(b) La solucio general de lequacio homogènia es, novament, x = Ae
t
+Be
t
. Com que e
t
es una solucio de lequacio
homogènia, intentem u
(t) = pte
t
. Llavors u
(t) = pe
t
pte
t
i u
(t) = pe
t
pe
t
+pte
t
, que inserit en
lequacio donada resulta 2pe
t
= e
t
, so p = 1/2, i la solucio general es x = Ae
t
+Be
t
1
2
te
t
.
(c) Lequacio caracterstica es r
2
10r + 25 = (r 5)
2
= 0, aix que r = 5 es una arrel doble. La solucio general
de lequacio homogènia es, per tant, x = Ae
5t
+ Bte
5t
. Per tal de trobar una solucio particular/concreta/en
concret, intentem u
(t) = pt + q, i trobem p = 2/75, q = 3/125. La solucio general de lequacio donada es

x = Ae
5t
+Bte
5t
+
2
75
t +
3
125
.
6.3.3.
(a) Lequacio caracterstica es r
2
+ 2r + 1 = (r + 1)
2
= 0, de manera que r = 1 es una arrel doble. La solucio
general de lequacio homogènia es, per tant, x = Ae
t
+ Bte
t
. Per trobar una solucio concreta, intentem
u
(t) = Ct
2
+Dt +E. Aleshores u
= 2Ct +D i u
= 2C. Inserit en lequacio donada, donen 2C +4Ct +2D+

Ct
2
+Dt +E = t
2
, o Ct
2
+(4C +D)t +2C +2D+E = t
2
. Equating like powers of t dona C = 1, 4C +D = 0, i
2C +2D+E = 0. Daixò resulta D = 4, i E = 6. Aix que la solucio general es x = Ae
t
+Bte
t
+t
2
4t +6.
Les constants A i B es determinen mitjancant les condicions inicials. La condicio x(0) = 0 dona A + 6 = 0,
de manera que A = 6. Com que x(t) = A
t
+ Be
t
Bte
t
+ 2t 4, la condicio x(0) = 1 implica que
A+B 4 = 1, aix que B = A+ 5 = 1. La solucio requerida es x = 6e
t
te
t
+t
2
4t + 6.
(b) Lequacio caracterstica es r
2
+ 4 = 0, aix que r = 2i son les arrels complexes. La solucio general de lequacio
homogènia es, per tant, x = Asin 2t + Bcos 2t. Per trobar una solucio concreta, intentem u
(t) = Ct + D i
trobem C = 1 i D = 1/4. Daixò es desprèn que la solucio general es x = Asin 2t + Bcos 2t + t + 1/4. Per
trobar la solucio amb les condicions inicials donades, hem de determinar A i B. La condicio inicial x(/2) = 0
dona Asin + Bcos + /2 + 1/4 = 0. Com que sin = 0 i cos = 1, trobem B = /2 + 1/4. Com
que x = 2Acos 2t 2Bsin 2t + 1, lequacio x(/2) = 0 dona 2A + 1 = 0. Per tant A = 1/2, aix que
x =
1
2
sin 2t + (
1
4
+
1
2
) cos t +t +
1
4
.
6.3.4. Com que la part/la banda de la dreta es una funcio lineal de t, intentem trobar una solucio concreta de la
forma u
= Pt +Q. Obtenim u
= P i u
= 0, aix que hem de tenir

[ +(1 )]P
Pt
Q =
kt
L
0
.
32
Daixò, sen desprèn que P = k i Q = L
0
+[+(1)]k/
. lequacio caracterstica es r
2
+[+(1)]r
= 0,
amb arrels
r =
1
2
[ +(1 )]
1
2
_
2
[ +(1 )]
2
+ 4
.
Es produeixen oscillacions si les arrels caracterstiques son complexes, es a dir, si i nomes si
1
4
2
[+(1)]
2
+
< 0.
Recordeu que ,= 0.
Ara, si > 0,
1
4
2
[ +(1 )]
2
+
< 0
1
4
[ +(1 )]
2
+
< 0 <
4
[ +(1 )]
2
Aix` o nomes tindrà sentit si
< 0. De la mateixa manera, si < 0 aleshores tindrem oscillacions si

1
4
2
[ +(1 )]
2
+
< 0
1
4
[ +(1 )]
2
+
> 0 >
4
[ +(1 )]
2
De nou, això nomes te sentit si
> 0. En resum, tenim oscillacions si i nomes si
< 0 i 0 < <

4
[ +(1 )]
2
.
or
> 0 i
4
[ +(1 )]
2
< < 0.
(Tambe suposem que +(1 ) ,= 0.)
6.4.3. Escriviu lequacio com p(t) p(t) = k, on = (a ).
Si > 0, aleshores la solucio es p(t) = Ae
rt
+Be
rt
k/r
2
, on r =
.
Si = 0, aleshores la solucio es p(t) = At +B +
1
2
kt
2
.
Si < 0, aleshores la solucio es p(t) = Acos(
t) +Bsin(
t) k/.
Lequacio no es estable per a cap valor de les constants. Això es palès a partir de la forma de les solucions: Si 0,
lequacio homogènia corresponent the solucions que sexecuten ns linnit i, si < 0, les solucions oscillen amb una
amplitud xa.
Tambe podem observar la inestabilitat pels criteris a (6.4.2): lequacio caracterstica es r
2
= 0. Si > 0, aquesta
equacio te dues solucions reals, una positiva i una altra negativa. Si = 0, les arrels caracterstiques son r
1
= r
2
= 0.
Si < 0, lequacio te arrels complexes amb una part real igual a 0.
11.1.2. A les parts (a)(f), la solucio ve donada per x
t
= a
t
(x
0
x
)+x
. A les parts (g)(i) la solucio es x

t
= x
0
+tb.
(a) Com que 0 < a < 1, la potència a
t
disminueix monòtonament cap a 0 en el lmit quan t . Perquè x
0
x
< 0
daixò resulta que x
t
augmentarà monòtonament cap al lmit x
.
(b) a
t
alterna entre valors positius i negatius i tendeix a 0. Obtenim oscillacions esmortedes al voltant del lmit x
.
(c) x
t
augmenta monòtonament i cada vegada mes ràpid cap a .
(d) Com que a < 1, els poders en alternància entre valors positius i negatius, mentre que [a
t
[ tendeix a quan
t . Per tant, obtenim oscillacions explosives sobre x
.
(e) La solucio es constant, x
t
= x
per a tot t.
(f) Les oscillacions al voltant de x
amb amplitud constant.

(g) x
t
= x
0
+tb augmenta (linealment) cap a .
(h) La solucio es monòtonament (linealment) decreixent cap a .
(i) x
t
= x
0
per a tot t.
11.2.3.
33
(a) Considerem que el deute pendent l1 de gener de lany n es L
n
. Llavors L
0
= L. Com que el pagament del
pricipal en lany n es L
n1
L
n
i linterès es rL
n1
, tenim
Ln1
L
n
=
1
2
rL
n1
, n = 1, 2, . . .. La solucio es
L
n
= (1
1
2
r)
n
L.
(b) (1
1
2
r)
10
L =
1
2
L implica que r = 2 22
1/10
0.133934.
(c) El pagament lany n serà L
n1
L
n
+ rL
n1
=
3
2
rL
n1
=
3
2
r(1
1
2
r)
n1
L. El prestec mai es pagarà sencer
perquè L
n
> 0 per a tot n (però tendeix a 0 en el lmit quan n ).
11.3.1.
(a) x
t+1
= A + B2
t+1
= A + 2B2
t
i x
t+2
= A + B2
t+2
= A + 4B2
t
, de manera que x
t+2
3x
t+1
+ 2x
t
=
A+ 4B2
t
3A6B2
t
+ 2A+ 2B2
t
= 0 per a tot t.
(b) Amb x
t
= A3
t
+B4
t
obtenim x
t+1
= 3A3
t
+4B4
t
, x
t+2
= 9A3
t
+16B4
t
, i x
t+2
7x
t+1
+12x
t
= 9A3
t
+16B4
t
21A3
t
28B4
t
+ 12A3
t
+ 12B4
t
= 0.
11.4.2.
(a) Lequacio caracterstica m
2
+2m+1 = (m+1)
2
= 0 te larrel doble m = 1, de manera que la solucio general de
lequacio homogènia associada es x
h
t
= (A+Bt)(1)
t
. Trobem una solucio particular de lequacio no homogènia
si inserim u
t
= P2
t
. Això dona P = 1, per tant la solucio general de lequacio donada es x
t
= (A+Bt)(1)
t
+2
t
.
(b) Quan emprem el mètode dels coecients indeterminats per determinar les constants P, Q, i R en la solucio
particular u
t
= P5
t
+Qcos /2t +Rsin /2t , obtenim P =
1
4
, Q =
3
10
i R =
1
10
. Per tant la solucio general per
a lequacio donada es x
t
= A+B2
t
+
1
4
5
t
+
3
10
cos /2t +
1
10
sin /2t.
11.4.4. Com que 1+a+b = 0, tenim b = 1a, aix que busquem una solucio particular de lequacio x
t+2
+ax
t+1
(a + 1)x
t
= c. Una funcio constant serà la solucio de la funcio homogènia corresponent, però no funcionarà (tret que
c = 0). Intentem una funcio de la forma u
t
= Dt. Obtenim
u
t+2
+au
t+1
(a + 1)u
t
= D(t + 2) +aD(t + 1) (a + 1)Dt = D(a + 2).
Per tant, D = c/(a +2) es pot utilitzar a menys que a = 2. Si a = 2, lequacio diferencial es x
t+2
2x
t+1
+x
t
= c,
i nosaltres cerquem una solucio particular de la forma u
t
= Dt
2
. En aquest cas obtenim
u
t+2
2u
t+1
+u
t
= D(t + 2)
2
2D(t + 1)
2
+Dt
2
= 2D,
i el valor desitjat de D es D = c/2.
11.4.9.
(a) Sembla natural provar una funcio de la forma Y
t
= C(1 +g)
t
. Obtenim
Y
t+2
(b +k)Y
t+1
+kY
t
= C(1 +g)
t
_
(1 +g)
2
(b +k)(1 +g) +k
= C(1 +g)
t
_
(1 +g)
2
b(1 +g) kg
.
Això mostra que Y
t
=
a(1 +g)
t
(1 +g)
2
(b +k)(1 +g) +k
(si el denominador daquesta fraccio es diferent de zero).
(b) Lequacio m
2
(b +k)m+k = 0 te dues arrels complexes si i nomes si (b +k)
2
4k < 0.
(c) El factor de creixement de les oscillacions es r =
k. Les oscillacions samorteixen si i nomes si r < 1, es a dir,

si i nomes si k < 1.
11.5.5. Lequacio caracterstica es m
2
+ (/ 2)m + (1 ) = 0. Una condicio necessària i sucient perquè les
arrels daquesta equacio siguin complexes (no reals) es
_
2
_
2
< 4(1 )

2
2

4
+ 4 < 4 4
2
2
< 4 4
2
< 4 4
2
= 4(1 ).
34
Lequacio diferencial es globalment i asimptòticament estable si i nomes si a
1
= / 2 and a
2
= 1. Això dona
les condicions
1 +
_
2
_
+ 1 > 0 i 1
_
2
_
+ 1 > 0 i > 0
> 0 and 4 >

+
< 1 i (1 +) < 4.
(Recordeu que , i son totes positives.)
SH 20.1.6; FMEA 11.4.10. SOLUCI
O.
(a) Si substitum P
t
i P
t+1
en conseq uència, tenim
W
t+2
W
t+1
W
t+1
=
W
t+1
W
t
+W
t
W
t+2
W
t+1
1 =
W
t+1
W
t
+W
t
es a dir
W
t+2
W
t+1
= 1 +
W
t+1
W
t
+W
t
=
+W
t+1
+W
t
Si intercanviem els termes extrems,
W
t+2
+W
t+1
=
W
t+1
+W
t
,
tal i com shavia de provar.
(b) A partir del resultat anterior, queda clar que la seq uència W
t+1
/( +W
t
) es constant:
W
t+1
+W
t
= c for all t
Aix que,
W
t+1
= c( +W
t
)for all t.
Quan t = 0, tindrem el valor de c = W
1
/P
0
.
Ara, resolem lequacio diferencial lineal de primer ordre
W
t+1
= cW
t
+c amb la condicio inicial W
1
= cP
0
i c ,= 1.
Lestat estacionari es
c
1 c
. La solucio es
W
t+1
= (c)
t
_
cP
0
c
1 c
_
+
c
1 c
.
(c) Lestabilitat de lequacio anerior depèn del valor del coecient de W
t
: c.
Si [c[ < 1, lequacio serà estable. Quan c > 0 com que P
0
i W
1
han de ser tots dos positius, la condicio [c[ < 1
es pot establir com
[[ < 1/c estabilitat.
En aquest cas,
lim
t
W
t
=
c
1 c
.
Problem PV4. SOLUCI
O Lequacio caracterstica es
m
2
2m+ 2 = 0. m =
2
4
2
=
2
4
2
= 1 i, on i =
1.
Es el cas de les arrels no reals. Tenim els coecients a = 2 i b = 2, i, en conseq uència,

r =
b =
2 i = arccos
a
2
b
= arccos
1
2
=

4
(45
).
La solucio general es
x
t
=
2
t
_
A cos

4
t +B sin

4
t
_
35
Per trobar A i B, utilitzem les condicions inicials x
0
= 2 i x
1
= 3. Obtenim el sistema:
_
_
A = 2
2
_
A
2
2
+B
2
2
_
= 3

_
A = 2
B = 1
La solucio que cercàvem es
x
t
=
2
t
_
2 cos

4
t + sin

4
t
_
Comprovem els resultats. Recordeu que lequacio es pot escriure com x
t+2
= 2x
t+1
2x
t
i, per tant, es pot emprar
juntament amb les condicions inicials x
0
= 2, x
1
= 3 per trobar alguns termes de la seq uència:
2, 3, 2, 2, 8, 12, 8, 8, 32, . . .
Si la nostra solucio es correcta, x
4
= 8. Comprovem si la nostra formula funciona:
x
4
=
2
4
(2 cos + sin ) = 4 (2(1)) = 8
Bingo!!!
Lestabilitat depèn del valor de r: quan r =
2 1, lequacio es inestable. El gràc ho mostra clarament. La solucio

te oscillacions explosives.
Problem PV6. SOLUCI
O
i) Per a k ,= 0, lestat estacionari es
x
=
k
2
1
1
1+k
2
= 1 +k
2
.
La solucio general es
x
t
=
_
1
1 +k
2
_
t
(x
0
1 k
2
) + 1 +k
2
.
El cas x
0
= 1 +k
2
porta a la solucio de lestat estacionari, x
t
= 1 +k
2
.
Per a k = 0, lequacio es x
t+1
= x
t
+ 1 i x
0
= 1. La solucio es x
t
= 1 +t.
ii) Lestabilitat depèn de [1/(1 + k
2
)[ = 1/(1 + k
2
). Per a k ,= 0, 1/(1 + k
2
) < 1, lequacio es estable. Per a k = 0,
lequacio es inestable.
iii) La solucio per a k = 1 i x
0
= 1 es
x
t
= 2
_
1
2
_
t
.
36
37

SH Prob Mat 3 CAT 1

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

SH Prob Mat 3 CAT 1

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

UNIVERSITAT POMPEU FABRA ECO/ADE

denota el nombre `optim dunitats produdes i K

, lestoc de capital `optim. Demostreu que

daquesta persona i la m`a

Ax subjecte a la restriccio es el valor propi mes gran de A. (Suggeriment:

(1) = 1/4. Trobeu

K(t) = X(t) +H(t) (2)

= b/(1 a) (per a a ,= 1):

Es senzill vericar que P

.) Per tant, tenim la diagonalitzacio

. Els vectors propis x = (x

que correspon al valor propi ha de satisfer

2, i una matriu ortogonal corresponent es

18)f(1, 1, 1)(4, 1, 1) = (1/

18)(ln 3+2/3, ln 3+2/3, 2/3)(4, 1, 1) = (5 ln 3+8/3)/

3, 1, 3/2). La matriu hessiana es

ln 3), and (x, y, z) = (2,

(x) = f(x), llavors

7. Per tant hi ha dos

(x) del teorema 3.3.1

10.05 + 00.05 = 0.05.

resol el problema de maximitzacio (minimitzacio).

, mentre que (i) i (iii) donen

comporta la resposta del text. Els valors corresponents de y

sen desprenen. Lassumpcio m [(1 )/]wL assegura que

= m/( +)q. (En aquest cas, els ingressos no guanyats son

= f(1, 1, 1) = 1 es un m`axim per a la funcio subjecta a la restriccio g(x, y, z) = c. Quan = 2

O Com proposa el suggeriment,

Ax subjecta a la restriccio, i que es tambe el valor mes gran entre

Ax 0 i hi existeixen vectors no zero per als quals x

Ax = 0. El max global encara es el valor propi mes gran i hi

b. El valor de la funcio objectiu es x + 4y + 3z = 18/, de manera que = 3/

6/4. Aix que els nous candidats son:

6/4, 1/4) amb = 1/2, P

6/4, 1/4) with = 1/2.

15/4. Els candidats: P

15/4, 0, 1/8) amb = 1, P

15/4, 0, 1/8) amb = 1.

6/4, 1/4) = 5/8, f(0,

15/4, 0, 1/8) = 17/16, f(

15/4, 0, 1/8) = 17/16, obtenim la conclusio del text.

) 0 que satisf`a les condicions de folganca comple-

) es un punt de sella, nomes cal

(1) = 1/4 tenim 1/4 = 1 +

2, 1) ha de tenir C = 1 i x > 0, aix que x =

ln [x[+a ln [xa[ = (a)t+C

O. De les equacions (a)-(c), derivem lequacio diferencial

K(t) = K(t) +H(t) (7)

, i x(t) quan t (ln A)

es qualsevol solucio particular de lequacio. Com que el membre

= C 6(Ct + D) = 6Ct + (C 6D), de manera que u

es una solucio, si i nomes si

(t) = p sin t +q cos t. Aleshores u

= p sin t +q cos t. Si les inserim en lequacio

(t) = pt + q, i trobem p = 2/75, q = 3/125. La solucio general de lequacio donada es

= 2C. Inserit en lequacio donada, donen 2C +4Ct +2D+

= 0, aix que hem de tenir

< 0. De la mateixa manera, si < 0 aleshores tindrem oscillacions si

> 0. En resum, tenim oscillacions si i nomes si

< 0 i 0 < <

. A les parts (g)(i) la solucio es x

amb amplitud constant.

k. Les oscillacions samorteixen si i nomes si r < 1, es a dir,