Etnografia de La Cultura Digital

etnologia
revista detnologia de catalunya

Juliol 2012
Segona poca
Cultura
Popular i Tradicional Nm.38
dossier
etnografa de
la cultura digital
Ciutadania i noves
tecnologies
Viatge a la societat
de la innovaci
Abans tot aix
eren camps
Transformaci urbana
i social de Barcelona
REVISTA DETNOLOGIA DE CATALUNYA
Nmero 38. JULIoL de 2012
Edici
departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
direcci General de Cultura Popular i Tradicional
Editor
Llus Puig i Gordi
Director
Llus Calvo
Consell de redacci
Jaume Ayats, Llus Calvo, roger Costa,
Josep Forns, Joan Prat, ma Carme Queralt
Consell assessor
Jordi Abella, Joan Llus Alegret, elisenda
Ardvol, Jaume Badias, Carme Bergs, m. Jess Bux, Vctor
Bretn, manel Catal, marta Comas, Jess Contreras, Josep
Crivill, manuel delgado, Jaume espinagosa, elena espuny,
lex Farns, Carles Feixa, rafel Folch, Carles Garca, Inma
Gonzlez, Vernica Guarch, montserrat Iniesta, dolors Llopart,
Josep many, Josep mart, miquel mart, Joaquim mateu,
eloi miralles, Jos Lus molina, Bienve moya, Pepa Nogus,
Salvador Palomar, montserrat Perell, Adri Pujol, Xavier roig,
Josefna roma, Joan Soler-Amig, montserrat Soronellas, Jordi
Tura, montserrat Ventura, ramon Vilar
Coordinadora
Cristina Farran
Coordinaci del dossier
m. Jess Bux i rey
Administraci
Francesc dA. Lpez Sala, Judith Coronado
Realitzaci editorial
roger Jimnez
Disseny grfc
anversal.com
Coberta
Westend61 / Getty Images
Contacte
direcci General de Cultura
Popular i Tradicional
Plaa Salvador Segu, 1-9
08001, Barcelona
Telfon 93 316 27 20
Fax 93 567 10 02
cpcptc.cultura@gencat.cat
http://gencat.cat/cultura/cpcptc
Les opinions expressades en els diferents treballs que es
publiquen sn exclusives dels seus autors. en cap cas no
implica necessriament que la revista o el mateix departament
de Cultura i mitjans de Comunicaci les comparteixin.
The opinions expressed in the works published are those of
the author(s) and do not necessarily refect the views, either of
the Magazine or of the Ministry of Culture and the Media.
dipsit legal: B-46.605-2010
ISSN: 2014-6310
3
Llus Puig i Gordi
Director General de Cultura Popular i Tradicional
L nmero 38 de La revista detnoLoGia de CataLunya (reC) s el primer nmero que es
publica nicament i exclusiva en format digital. Per tant, s la culminaci duna transformaci en
profunditat que es va iniciar al nmero 36 i que va incloure tant aspectes formals (compaginaci,
fotografa i altres) com aspectes de contingut. Amb el pas al suport digital, amb tot el que com-
porta de disponibilitat, gratutat i accessibilitat, es tanca aquesta nova etapa de la REC.
sha de tenir en ComPte que la Revista dEtnologia de Catalunya fa enguany vint anys de pre-
sncia continuada, la qual cosa s una fta. La REC ha fet i continuar fent una llarga travessa,
perqu ha superat esculls, tempestes, encalmades...
Per La LLarGa travessa ha estat possible sobretot grcies a lequip hum que de bon comenament hi ha hagut re-
re el projecte. Un equip hum que en vint anys, com s lgic, ha anat canviant. Per veuren levoluci s molt illustratiu
larticle de Llus Calvo daquest nmero.
en aquest sentit s de justCia feLiCitar tots els qui, des del lloc que sigui i durant aquests vint anys, han fet pos-
sible laparici de la REC i agrair-los la feina feta. Com tamb s de justcia encoratjar tots aquells que a partir dara pilo-
taran la nau, perqu la Revista dEtnologia de Catalunya (REC) s una publicaci de futur. Noms una dada, la REC va
ser el 2011 la publicaci ms consultada de RACO (Revistes Catalanes dAccs Obert), que agrupa totes les publicacions
digitals de la Generalitat de Catalunya.
en aquests darrers mesos ens han deixat dacompanyar dues persones molt estimades i apreciades per tot lequip
hum del Centre. En Manel Catal i en Josep Crivill no segueixen al nostre costat, si b en el cor i en el cap de tots no-
saltres sempre hi tindran un bri de record, un somriure als llavis i un pensament dagrament per tota la feina tan ben feta
i per la companyia amb qu ens han obsequiat.
enCarem aquests nous temPs amb un trasps de competncies sobre el patrimoni etnolgic immaterial a la Direc-
ci General de Patrimoni Cultural dins del procs dendrea i millora de la gesti de tota lAdministraci. Amb la creaci
de lAgncia Catalana del Patrimoni Cultural tamb neix la nova Direcci General de Cultura Popular i Tradicional que
compta amb totes les persones que estem ara vinculades al CPCPTC, de nom impronunciable, tamb anomenades tra-
dipops, i que, tot i tenir la mateixa interlocuci amb la cultura tradicional i lassociacionisme cultural, ens agafem aquest
canvi de nom i dimatge amb ganes i energies renovades de servei pblic a la nostra cultura.
Grcies a tothom per aquests vint anys i bona REC nova en la nova singladura.
E
4 Revista dEtnologia de Catalunya Juliol 2012 Nm. 38
PRESENTACI
3 Llus Puig i Gordi,
Director General de Cultura
8 Llus Calvo, Director de la REC
12 Centre de Documentaci
de la Direcci General de la
Cultura Popular i Tradicional
Catalana.
DOSSIER
ANTROPOLOGIA DEL DIssENy,
DEL CONsum I DE LEmPREsA
M. Jess Bux i Rey (Coord.)
20 Presentaci.
M. Jess Bux i Rey (Coord.)
universitat de Barcelona
24 Els nous actors de la revoluci
digital. Desenvolupament
del concepte denvelliment
productiu.
CaRlos BeZos daleske
ValueCreation
34 Comunitats de coneixement
i informaci. Tasques de la
tecnoantropologia com a nova
cincia del disseny.
aRtuR seRRa huRtado
Fundaci i2Cat
44 La Internet de les persones!
Les TIC, tecnologies de la
informaci i la comunicaci,
al servei dels ciutadans.
RiCaRd FauRa i hoMedes
secretaria de telecomunicacions
i societat de la informaci
50 Els nous laboratoris.
La tecnocultura i la seva
democratitzaci.
RaMon sangesa
universitat Politcnica
de Catalunya
66 Cocreaci. La mirada
antropolgica: una
palanca dinnovaci.
Joan Vinyets i ReJn
a Piece of Pie
76 Viatge de la societat de la
innovaci. Coneixement i
participaci dels ciutadans
en les noves tecnologies.
JoRdi ColoBRans
universitat de Barcelona,
Fundaci i2Cat, Citilab
88 Scrum. metodologies gils
de desenvolupament
i organitzacions intelligents.
Pau ContReRas
99 Per saber-ne ms.
JoRdi Vinyets i ReJn
a Piece of Pie
MISCEllNIA
102 Barcelona 1700: una ciutat
de festes. La societat
barcelonina del segle xviii.
alBeRt gaRCia esPuChe
110 La festa glocal. modernitat
extrema i experincia festiva.
JoaquiM CaPdeVila
universitat de lleida
RECERQUES ETNOlGIQUES
A CATAlUNYA
ANLIsI
126 De cara al mar. Estudi
etnolgic dels ports de
Cambrils i Arenys de mar.
enRiC gaRCa
Museu Martim de Barcelona
132 Laigua a la Catalunya seca.
El seu aproftament histric
i les perspectives...
ignasi aldoM Buixad
140 Lestany dIvars i Vila-sana. Els
antics usos socials i econmics
abans de la seva dessecaci.
RoseR MiaRnau PoMs,
MaRiBel PedRol esteVe
143 Cants tradicionals a lAlt Pirineu.
Construcci social dels pobles
pirinencs.
JauMe ayats
Centre art i natura de Farrera
149 Fronteres de la comunitat,
comunitat de frontera.
El cas del snia.
RaiMon Collet
grup de Recerca
etnolgica Catalana
DOCumENTACI
154 Pescadors i mariners als Alfacs.
Inventari de fons etnolgics per
al museu de la mar de lEbre.
elena JunCosa VeCChieRini
antoni CaRtes ReVeRt
Sumari
nm. 38 - JULIOL 2012
5
158 Construccions en pedra.
Construccions menors de
pedra al Parc Natural dels Ports.
geMMa aldea, Rosa Candela
162 Catalogaci de les falles
al Pirineu. Descripci dels
processos i elements fallaires.
oRiol RiaRt aRnalot,
seBasti JoRd RuiZ
174 Arqueologia visual de lexili
catal. Arribada i establiment
dexilitats catalans a lArgentina.
diana aRias,
JoRgelina BaRReRa
Contraplano lad.
179 Ofcis tradicionals en fres
i mercats de lEmpord. s
social i econmic del patrimoni
etnolgic.
antoni RoJas, eliseu
CaRBonell, gaBRiel alCalde
institut Catal de Recerca
en Patrimoni Cultural
184 El Fons Fotogrfc de Claudi
Gmez Grau. una mirada
etnolgica.
Montse gRaells VilaRdosa
Museu Comarcal de Cervera
BEQuEs 2010
190 Abans era diferent... un
recorregut per la Casa de
Benefcncia de Tarragona.
MeRCedes gonZleZ
205 El ciclisme a la tardor.
mites i fetitxes de lesport
de la bicicleta.
eMilio suReZ oRtega
207 Espais de socialitzaci.
moments i llocs per trobar-se
en un poble sense carrers.
estheR MiRalles
211 La Pasquala i el seu llibre de
msica. El paper de la guitarra a
la Barcelona del segle xix.
MaRt BeltRn
215 Qu shi pot fer. Documentaci
histrica de la vida quotidiana
al Voltregans.
aitoR antoln Pea
218 La Flama del Canig i les
Cremades de Falles dAndorra.
Les falles pirinenques.
xaVi FaRR i sahn
221 El maig. La festa i el ritual de la
plantada a rrius.
eVa CeRVeto Vidal
MiReia RoCa esCoda
225 Filant prim. memria oral de
les dones treballadores a la
indstria txtil de Cardedeu.
MaRiBel toVaR
MeRC FalgueRa
228 El bon mariner, mirant la
lluna, ja sap son quefer.
Patrimonialitzaci de la natura
a les Illes medes.
Begoa VendRell siMn
232 Abans tot aix eren camps.
Procs de transformaci
urbana i social de Barcelona.
adRiana salVat
237 La mort genealgica. Ritualitzar
la mort en context migratori.
JoRdi MoReRas, aRiadna sol
240 La vida en un museu. Larxiu
dAugust Panyella Gmez i
Zeferina Amil mengual.
JoRdi Panyella CaRBonell
243 Els luthiers. Orgens de lofci de
la guitarreria a Barcelona.
JoRdi PiZaRRo ValeRo
246 Volem un barri digne. usos i
convivncia en lEspai Pblic.
nilde MuRaRo giRaud
BeRnat FBRegas oliVeRas
249 La festa dels Tonis de manlleu.
Entre la devoci i la gresca.
Joan aRiMany JuVenteny
ETNOMN
ExPOsICIONs
254 una nova etapa. El making off
de lrea dAmrica del museu
Etnolgic de Barcelona.
isaBel BaRgall,
MontseRRat BaRgall,
ViCtRia solanilla
Comisries de lexposici
258 LEstudi de la masia Catalana.
JoseP Font senties
ACTIVITATs
262 Visita de lObservatori per
a la Recerca Etnolgica de
Catalunya a Andalusia oriental.
RogeR Costa sol
servei de Patrimoni etnolgic
OBITuARIs
265 manel Catal Videz
266 Josep Crivill i Bargall
Table of
contents
no. 38 - JULY 2012
PRESENTATION
3 Llus Puig i Gordi,
Director General de Cultura
8 Llus Calvo,
Director of the REC
12 Reference Center of the
Direcci General de la Cultura
Popular i Tradicional Catalana.
DOSSIER
ANTHROPOLOGy OF DEsIGN,
CONsumPTION AND
ENTERPRIsE
M. Jess Bux i Rey (CooRd.)
20 Introduction.
M. Jess Bux i Rey (CooRd.)
university of Barcelona
24 The new players in the digital
revolution.
Development of the productive
ageing concept.
CaRlos BeZos daleske
ValueCreation
34 Information and Knowledge
Communities.
Techno-anthropological tasks
as a new science for design.
aRtuR seRRa huRtado
i2CatFoundation
44 Peoples Internet!
ICT, Information and
Communication Technology
at the citizens service.
RiCaRd FauRa i hoMedes
secretary of telecommunication
and information society
50 The new laboratories.
Techno-culture and
its democratitzation.
RaMon sangesa
Politechnic university of
Catalonia
66 Co-creation. An anthropological
look: an innovation lever.
Joan Vineyts i ReJn
a Piece of Pie
76 The travel of the Innovation
society. Knowledge and
participation of citizens in new
technologies.
JoRdi ColoBRans
university of Barcelona,
i2Cat Foundation, Citilab
88 Scrum.
Agile development
methodologies
and intelligent organizations.
Pau ContReRas
99 To learn more.
JoRdi Vinyets i ReJn
a Piece of Pie
MISCEllANY
102 Barcelona 1700: a city of
festivals. The Barcelona society
in the xVIIIth century.
alBeRt gaRCa esPuChe
110 The glocal party.
Extreme modernity
and festive experience.
JoaquiM CaPdeVila
university of lleida
ETHNOlOGICAl RESEARCH
IN CATAlONIA
ANALysIs
126 Facing the sea. An ethnological
study of the harbours of
Cambrils and Arenys de mar.
enRiC gaRCia
Barcelona Maritime Museum
132 Water in the dry Catalonia.
Its historical use and outlook...
ignasi aldoM Buixad
140 The ponds of Ivars and
Vila-sana. Its former social
and economical use before
they dried.
RoseR MiaRnau PoMs,
MaRiBel PedRol esteVe
143 Traditional songs in the High
Pyrenees. The social building of
the Pyrenean villages.
JauMe ayats
Farreras art and nature Centre
149 Community boundaries, border
community. The case of snia.
RaiMon Collet
Catalan ethnological Research
group
REFERENCEs
154 Fishermen and sailors in Alfacs.
An ethnological background
inventory for Ebre maritime
museum.
elena JunCosa VeCChieRini
antoni CaRtes ReVeRt
7
158 stone building. minor stone
buildings in Natural Park of Ports.
geMMa aldea, Rosa Candela
162 Classifying the faults of the
Pyrenees. Description of the
process and elements of the
faults.
oRiol RiaRt aRnalot,
seBasti JoRd RuiZ
174 Visual archaeology of the
Catalan exile. Arrival and
settling down of Catalan exiled
people in Argentina.
diana aRias,
JoRgelina BaRReRa
Contraplano lad.
179 Traditional trades in fairs and
markets in the Empord county.
The social and economical use
of the ethnological heritage.
antoni RoJas, eliseu
CaRBonell, gaBRiel alCalde
Catalan institute for the Cultural
heritage Research
184 The Photographic background
of Claudi Gmez Grau. An
ethnological look.
Montse gRaells VilaRdosa
Cervera County Museum
GRANTs 2010
190 It used to be different...
A tour round the
Charity House in Tarragona.
MeRCedes gonZleZ
205 Cycling in autumn. myths and
fetishes of the sport of cycling.
eMilio suReZ oRtega
207 socialization spaces.
Time and places to meet
each other in a village without
streets.
estheR MiRalles
211 Pasquala and her book of
music. The role of the guitar in
Barcelona in the xIxth century.
MaRt BeltRan
215 What can be done. Historical
Reference of the daily life in the
Voltregans county.
aitoR antoln Pea
218 The Flame of Canig and the
Burning of Faults in Andorra.
The Pyrenean Faults.
xaVi FaRR i sahn
221 The month of may. The party
and the planting ritual in rrius.
eVa CeRVeto Vidal
MiReia RoCa esCoda
225 Refning. An oral history of
working women at the textile
industry in Cardedeu.
MaRiBel toVaR
MeRC FalgueRa
228 El bon mariner, mirant la lluna,
ja sap son quefer. The nature
heritage of the medes Islands.
Begoa VendRell siMn
232 In the past there were felds.
The process of urban and social
transformation of Barcelona.
adRiana salVat
237 Genealogical death. Death
ritual in an immigration context.
JoRdi MoReRas
aRiadna sol
240 Life in a museum. The August
Panyella Gmez and Zeferina
Amil mengual Archive.
JoRdi Panyella CaRBonell
243 The luthiers. The origins of the
guitar trade in Barcelona.
JoRdi PiZaRRo ValeRo
246 We want a worthy
neighbourhood. uses and
coexistence in public spaces.
nilde MuRaRo giRaud
BeRnat FBRegas oliVeRas
249 The Tonis party in manlleu.
Between devotion and joy.
Joan aRiMany JuVenteny
ExHIBITIONs
254 A new stage. The making
off of the American area at
the Ethnological museum of
Barcelona.
isaBel BaRgall,
MontseRRat BaRgall,
ViCtRia solanilla
exhibition Commissioners
258 study of the masia Catalana.
JoseP Font senties
ACTIVITIEs
262 Visit of the Observatory for
Ethnological Research of
Catalonia in Eastern Andalusia.
RogeR Costa sol
ethnological heritage service
OBITuARIEs
265 manel Catal Videz
266 Josep Crivill i Bargall
gut durant dues dcades ms enll de qualsevol personalis-
me per lesfor i el concurs geners de moltes persones tot
cercant la generaci de noves iniciatives, fent articles inno-
vadors i aconseguint traslladar aquests coneixements a am-
plis sectors de la ciutadania en presentacions, conferncies
i debats pblics.
Estudiosos i professionals de diverses especialitats i trans-
fons interdisciplinaris, associacions i museus han contribut
a fer el que sha fet i aix esdev la clau de volta dun pro-
jecte ben viu amb una projecci cada cop ms forta i amb
una capacitat manifesta dafrontar desafaments culturals
i cientfcs. En aquest sentit, i tot cercant alguns exemples,
desafaments com les noves confguracions socials de la fa-
mlia, limpacte de les biotecnologies, les noves perspectives
del turisme, la transcendncia dexpressions culturals com
el hip-hop o el graft o, com en aquest volum 38, la creaci
digital esdevenen un instrument de primer ordre per a la
innovaci social i cultural.
En honor a la justcia, no es pot deixar desmentar dues
persones i a reds delles, els seus equips humans que
han estat clau en fer de la REC el que avui s, persones que,
malauradament, avui no poden celebrar els vint anys de la
publicaci i la seva nova etapa en el mn digital: Antoni
Anguela i Joan Llobet (epd), caps del Servei de Patrimo-
ni Etnolgic del CPCPTC i del Servei de Publicacions del
Departament de Cultura, respectivament.
LAntoni Anguela
(1)
, arran de lxit de la mostra El Mn de
Joan Amades el 1990
(2)
, va acollir amb inusitada alegria la
proposta de creaci de la revista lany 1991: fou la persona
que sempre va ser-hi al darrere. LAntoni Anguela i lEduard
E
ls mals fats de la histria contempornia
de Catalunya (dictadures, Guerra Civil
espanyola...) han fet que molts projec-
tes, de tot ordre, nascuts en el pas hagin
tingut com una de les seves constants la
discontinutat i, a la vegada, una volun-
tat expressa per recuperar-les. En aquest sentit, quan el
21 de juny de 2010 es va inaugurar en el Palau Moja de
Barcelona lexposici Del Plom al Dgit com a reco-
neixement a la tasca editorial del Servei de Publicacions
del Departament de Cultura de la Generalitat de Cata-
lunya en els darrers trenta anys, es va posar de manifest
que la continutat de la tasca esmentada ha estat la clau
de lxit assolit per les publicacions del Departament. La
lli que se nextreu s que assumir la histria prpia, a
ms dhonorar les persones, esdev la clau de futur de
qualsevol projecte collectiu, ja sigui cultural, cientfc o
de qualsevol mena.
Aquest fet t un relleu especial en el cas de la Revista dEtno-
logia de Catalunya (REC): des de la seva creaci lany 1992
ha tingut el privilegi de gaudir del suport, en tots els ordres,
dels diferents responsables del Departament de Cultura i
del Centre de Promoci de la Cultura Popular i Tradicional
Catalana. En un temps en qu lacceleraci de la histria
s un dels diacrnics que marquen la nostra poca, aquesta
continutat i aquest suport no s simplement una declara-
ci dintencions que navega en una sola direcci sin el re-
queriment per generar complicitats entre els contribudors
que permetin conjuminar un nim constant de superaci
la constncia, el comproms, la confana i la responsa-
bilitat amb una capacitat per vincular idees i projectes i
fer-los viables. Aquest s el cas de la REC, que sha mantin-
De lahir, De lavui i Del Dem
Dun projecte antropolgic
i cultural: la revista
Detnologia De catalunya
llus calvo
(IMF-CSIC)
Presentaci
9
Carbonell, aleshores director general de Patrimoni Cultu-
ral, i en darrera instncia, Joan Guitart com a conseller, van
creure en la iniciativa: el suport i la convicci permanent de
lAntoni Anguela al llarg dels anys van ser un factor de pri-
mer ordre per a la seva continutat. Ell va ser la persona que
va permetre que aquella proposta inicial ans creixent, any
rere any, guanyant tant la confana politico i
institucional com tamb la dels professionals
de lantropologia i de letnologia catalana i
darreu. Al seu costat cal esmentar i agrair la
feina de Salvador Sorrosal, Dolors Vall, Ramon
Vilar, Josep M. Crivill, Francesc dAsss Lpez
Sala, Judtih Coronado i, ja molt ms recent-
ment, de Vernica Guarch, Roger Costa i Cris-
tina Farran, la persona que des del CPCPTC
ha vetllat perqu la REC, editorialment, ans
endavant amb un nou horitz formal. Per la
seva banda, en Joan Llobet i el seu equip, de
manera especial Santi Pau i Joana Roch, van
fer que, des del primer volum, la REC tingus
un to veritablement diferenciat en lmbit de
les publicacions etnolgiques, la qual cosa es
concret en aspectes com el dileg entre lart
catal contemporani, tot concretant-se en les
cobertes de la publicaci. Grcies al seu esfor,
saviesa i professionalitat es va superar una cer-
ta desconfana inicial sobre si seria possible
editar dos volums anuals.
La ferma creena i lestmul decidit dAnto-
ni Anguela i Joan Llobet van fer que la revista
ans veient, any rere any, la llum: lagrament
no solament s personal, ja que, com va dir
Agust Pons en el funeral den Joan Llobet,
aquests civil servants van contribuir, de manera ben sli-
da, a construir una arquitectura institucional cada cop
ms normalitzada: a ells i als seus equips, i a tots els autors i
collaboradors de la revista, sinceres grcies.
La Revista dEtnologia de Catalunya
com a projecte antropolgic
(3)

Una de les afrmacions que, duna manera generalitzada, fa
anys que s present en el mn antropolgic s aquella que
diu que o lantropologia saplica i es professionalitza o no
ser. Ms enll de les adhesions, o no, a aquesta sentncia,
s que hi ha un cert consens en el fet que lantropologia, ms
enll de ser una disciplina bsica per al coneixement de les
estructures i dinmiques socioculturals de les comunitats
humanes, ha de replantejar el seu paper professional en el
marc de les problemtiques de la societat davui. Per aquesta
ra, la REC es va plantejar no solament com una publica-
ci etnolgica ms: tenint ben present lexpressi dAlberto
Cardn sobre la necessitat de tenir sempre ben presents els
interessos no tematitzats, la REC, des dels seus inicis, es
va proposar combinar diversos interessos i crear espais en
els quals el dileg entre disciplines, estudiosos i entitats fos
la clau de volta.
La publicaci va voler esdevenir una eina
de refexi del coneixement cientfc i de la
construcci social i cultural de la realitat i, a
la vegada, va voler acollir-se al sentit ms in-
teractiu de laplicaci i la intervenci dacord
amb les necessitats que, a principis de la d-
cada del 1990, eren ben presents en el mn
que sanava globalitzant i en una ciutadania
que requeria assentar i alhora enriquir els seus
referents culturals. Aquesta ra ltima s la
que explica el perqu de la lnia editorial al
llarg de vint anys de la publicaci. Per tot ai-
x, un dels primers aspectes sobre el qual es
pos un ms gran mfasi des de linici fou la
necessitat de combinar en una mateixa pu-
blicaci els interessos i els sabers produts en
el mn acadmic amb els generats des del
mn associatiu: calia posar en com totes les
possibilitats que estaven presents i que, ma-
lauradament, no havien tingut la possibilitat
de tenir una plataforma comuna. Cercar les
potencialitats entre aquests mbits fou, i s,
un dels desafaments al qual la revista ha vol-
gut donar resposta des del convenciment que
les sinergies entre ambds mns sn ms que
positives, tal com sha posat de manifest a tra-
vs de lInventari del Patrimoni Etnolgic de
Catalunya (IPEC). En aquest sentit, la revista
ha estat tamb un portaveu de les actuacions destmul en
lmbit etnolgic que des del Departament de Cultura de
la Generalitat de Catalunya
(4)
shan dut a terme: primer, a
travs del Centre de Documentaci i Recerca de la Cultura
(1) Vegeu Calvo, L. Antoni Anguela i Dotres. La passi per la cultura popu-
lar i tradicional i el patrimonio etnolgic de Catalunya. Revista dEtnologia
de Catalunya (Barcelona, 2010), 37, p. 192-194.
(2) Vegeu Calvo, L.; Ma, J. (ed.). El mn de Joan Amades. Barcelona:
Departament de Cultura, 1990.
(3) Per a una anlisi sobre com i per qu es va confgurar la REC, vegeu
Roma, Josefna. La Revista dEtnologia de Catalunya y la antropologa.
Revista de Dialectologa y Tradiciones Populares, vol. LVII-1 (Madrid,
2002), p. 259-270.
(4) Vegeu Calvo, L. El patrimonio etnolgico: perspectivas desde la expe-
riencia de Catalua. A: Gonzlez Alcantud, J. A. (ed.) Patrimonio y plurali-
dad: nuevas direcciones en antropologa patrimonial. Granada: Diputacin
Provincial de Granada, 2003, p. 271-294, i Catal, M.; Costa, R.; Folch, R.
Balan de catorze anys de lIPEC. Revista dEtnologia de Catalunya, 33
(novembre de 2008), p. 118-141.
Den el primer volum, la
REC ha volgut incardinar-se
en el coneixement entre
passat i present i entre
tradici i innovaci.
Tradicional i Popular (CDRCTC) i, a partir del 1993, del
Centre de Promoci de la Cultura Popular i Tradicional
Catalana (CPCPTC). De manera especial, la revista ha es-
tat una eina per donar a conixer la tasca que des del 1993
est fent lIPEC que, a hores dara, ja sha consolidat com
un instrument cabdal per a lanlisi, la documentaci i la
difusi de la cultura preindustrial, de les seves transicions
i tamb dalgunes de les realitats actuals de
Catalunya i darreu.
Si aquests aspectes van ser importants en el
moment de creaci de la REC, potser el repte
ms destacat que es va haver dafrontar, i al
qual ha de respondre dia a dia la revista, ha es-
tat el doferir una eina que permeti conixer,
a partir de la recerca antropolgica, qu ha
estat el pas, com sha organitzat socialment,
culturalment o econmicament, quines han
estat les estructures familiars, les formes dajut
mutu, les creences, les msiques, en defni-
tiva, les formes de viure. Aquests aspectes,
per, no solament shan vist en clau de pas-
sat sin, sobretot, de present i de futur i tot
aix des duna perspectiva interdisciplinria,
la qual cosa ha fet que antroplegs, historia-
dors, psiclegs, socilegs, msics, bilegs i
molts altres especialistes, hagin participat
en els volums de la REC. Aplegar aquests
esforos i voluntats era i s important per
explicar fenmens com les migracions, les
identitats, lespai urb, els sistemes poltics,
els moviments socials, els sentits, el temps,
lart, lalimentaci, les societats multicultu-
rals, les cultures populars en la societat de la
informaci i molts altres temes.
Amb tot, ha estat necessari anar ms enll
per fer que loferta de la REC fos veritable-
ment un instrument al servei del coneixe-
ment cultural, social i poltic per a la Catalu-
nya actual i la del futur. I per aix shavia de
posar en valor la clau diferencial que aporta
letnologia: la comparaci cultural. Aquesta
s la ra per la qual ha volgut refexionar i
presentar estudis sobre la representaci de
la identitat al Jap, el multiculturalisme a
Sucia, la globalitzaci a Zmbia o Mon-
glia o sobre les conseqncies culturals i socials que han
tingut les transformacions poltiques a lEuropa de lEst,
temes que, cal no oblidar-ho, shan barrejat amb textos
sobre les ermites al Montsant, els camins ramaders o les
feines tradicionals a Catalunya.
Abordar temtiques com les descrites ha signifcat, a la vega-
da, cercar la collaboraci de professionals propis i aliens, la
qual cosa ha perms que al llarg dels anys una muni destu-
diosos, propis i forans, hagin collaborat en la REC; cal es-
mentar autors com Claude Lvi-Strauss, Anthony Giddens,
Alan Dundes, Luca Cavalli-Sforza, Ramon Margalef, Nstor
Garca Canclini, Michel Wieviorka, Carmelo Lisn Tolosa-
na, Claudi Esteva, Marc Abls, Julian Pitt-
Rivers o Julio Caro Baroja, entre molts altres.
Autors com aquests, al costat de molts altres,
sn lautntic valor de la revista: compartir el
seu coneixement ha estat una de les virtuts de
la publicaci, i ha perms que els dossiers de la
REC hagin aportat noves perspectives.
Una dimensi a la qual sha volgut donar una
atenci especial s el fet que a ms de dispo-
sar de la ms que inestimable collaboraci
i participaci dels professionals reconeguts,
sha volgut afavorir la participaci de joves
investigadors: aplegar voluntats i combinar
la saviesa dels professionals amb lempenta
dels joves estudiosos tamb ha estat una altra
tasca de la REC.
La Revista dEtnologia
de Catalunya i els reptes
socials del segle xxi
Arribar als vint anys s motiu de goig, per,
sobretot, destmul per continuar treballant,
tot cercant noves perspectives sobre les cir-
cumstncies que marquen lavui de la nos-
tra societat, com s la doble tensi que es
genera entre el que signifca la globalitzaci
i la recerca de la identitat prpia. En aquest
sentit, cal no oblidar que, a hores dara, hi
ha un seguit de fenmens que marquen la
nostra poca com sn:
nUna creixent anihilaci de lespai, s a dir,
la distncia s cada cop ms petita entre els
nuclis de poblaci, entre els centres de pro-
ducci o entre les mateixes persones, la qual
cosa comporta...
nLaparici de la multidimensionalitat en
les relacions poltiques, econmiques i so-
cioculturals, fet que est possibilitant el trencament de la
clssica dimensi euclidiana basada en la bipolaritat: es
passa duna dimensi binria a una de carcter multidi-
mensional: ara ja no es pot parlar solament dun centre i
una perifria, plantejament que genera...
De dalt a baix: Julio Caro
Baroja, Claudi Esteva, Carmelo
Lisn Tolosana, Claude Lvi-
Strauss i Anthony Giddens,
autors que han esdevingut
referents dels estudis
antropolgics i sociolgics
han collaborat en la REC, tot
fent della un focus actual de
refexi i coneixement.
11
nLa periferitzaci del nucli, s a dir, la implosi de les pe-
rifries en els centres, situaci que fa que les realitats de les
perifries cada cop sinsereixen ms en la nostra realitat diria
com a conseqncia de les migracions, els mercats globals,
Internet, les xarxes socials o, fns i tot, els confictes (Iraq,
Afganistan...).
(5)
nLalteraci de lestructura social que va nixer amb la Revo-
luci Industrial, alteraci que es concreta en la dissoluci de
la classe obrera com a classe social com a conseqncia dels
nivells de benestar assolits, difcilment imaginats en temps
no gaire llunyans, situaci que sha fet ms palesa amb la ir-
rupci del low cost en molts mbits de la nostra societat.
Aquestes realitats han tingut una resposta en una creixent
afrmaci de les identitats collectives i en el desenvolu-
pament de nous mbits destudi com el del patrimoni
etnolgic. Els nous escenaris socials, culturals, poltics i
econmics generen nous reptes per als antroplegs i els
estudiosos: avui, ats laugment de les variables de tot or-
dre, potser ms que mai cal oferir eines per al foment de
poltiques actives ciutadanes, propiciant el dileg interge-
neracional i intercultural, estimulant la confana i la parti-
cipaci social i democrtica i, en darrer terme, contribuint
a un desenvolupament econmic sostenible i global. En
aquest sentit, el dossier daquest volum 38, coordinat per
Maria Jess Bux, s un refex fdel daquests aspectes ja
que posa de manifest com letnografa pot esdevenir una
eina dinnovaci econmica.
Amb la intenci de donar respostes adients als nous escena-
ris socioculturals, poltics i daltres tipus, la revista, a partir
del volum 36, va voler fer un pas endavant i fer un canvi
formal que ara sampliar amb una ms gran incidncia
en el mn digital. Es vol aprofundir i oferir noves perspec-
tives sobre noves problemtiques, cercant de manera molt
ms decidida la connexi amb la realitat del pas i oferint
elements per tal que els ciutadans, a ms de conixer-les,
tamb puguin construir de manera slida opinions ben fo-
namentades. Tal com diu M. Jess Bux, la creaci de lob-
bies ciutadans en qu els reclamants-ciutadans puguin par-
ticipar en la defnici i en la resoluci dels problemes per
tal de crear debats socialment informats esdev un compro-
ms per a totes les institucions i, en concret, per a la Revista
dEtnologia de Catalunya.
A mode de refexi fnal
Tal com sha dit, la REC s el resultat de moltes voluntats i
esforos que, generosament, han volgut contribuir a fer-ne
una publicaci, en bona mesura, de referncia tant a Cata-
lunya com a lEstat i, encara que de manera incipient, en
altres indrets. En aquest sentit, hi ha un seguit daspectes
collaterals que van ms enll dels valors cientfco-cultu-
rals de la publicaci. En primer terme, el fet que sigui una
publicaci editada ntegrament en catal. Aquest aspecte
resta, de vegades, amagat o s poc considerat sobre el que
ha signifcat i est signifcant la REC en el panorama inte-
llectual i democrtic espanyol: normalitzar el catal com a
instrument de comunicaci cientfca en altres comunitats
autnomes o ms enll, esdev una contribuci que, amb
el temps, caldr valorar de manera signifcativa.
En segon terme, la revista ha estat quelcom ms que una
producci intellectual duna comunitat professional: de
manera modesta, per amb convicci profunda, la publi-
caci ha volgut esdevenir una eina per fer Comunitat, per
aportar eines intellectuals, tan potents com sigui possible,
als estudiosos i als ciutadans, que propicin el coneixement i
la refexi contrastades tot fomentant un esperit crtic infor-
mat: a partir de lexperincia de lAltre, propiciar el disseny
destratgies de refexi i actuaci collectives per afrontar
els reptes de la globalitzaci. Tal com deia Marc Aug en el
volum 12 de la revista, si no s aix, els nostres patrimonis,
materials i immaterials, poden caure en les lgiques sim-
plistes i banalitzadores de la societat de consum i en la ms
pura mercantilitzaci.
Una darrera precisi: lany 2009 es va celebrar el 650 ani-
versari de la constituci de la Generalitat de Catalunya;
aquest fet s, possiblement, un dels signes ms visibles i fe-
faents del que ha estat i s Catalunya al llarg del temps: una
voluntat collectiva de fer-se present en el mn en totes les
seves dimensions a partir del fet diferencial que signifquen
un seguit de trets com sn una llengua prpia o un sistema
sociojurdic especfc histricament reconegut. En aquest
sentit i amb relaci al projecte de la Revista dEtnologia de
Catalunya, tot seguint aquest exemple collectiu, cal repetir
que sense el decidit i geners suport de moltes voluntats no
shauria assolit aquesta petita fta histrica per a lantropo-
logia i la cultura catalanes.
La Revista dEtnologia de Catalunya al llarg dels darrers vint
anys ha volgut presentar a la societat catalana, per tamb
darreu, aquella tensi, sempre necessria, que vertebra el
futur de qualsevol societat i collectivitat: viure en la tradi-
ci per projectar-se en el present i en el futur a travs de la
innovaci des dun territori i un pas concret com s Ca-
talunya. Potser la millor defnici que es pot fer del que ha
estat i s la REC s aquella sentncia de J. V. Foix que diu:
mexalta el nou i menamora el vell. n
(5) Kearney, M. The local and the global: the Anthropology of Globalization
and Transnationalism. Annual Review of Anthropology, XXIV (1995), p.
550-554.
El fons sestructura en els segents apartats:
Llibres: obres procedents de les biblioteques histri-
ques dels folkloristes Joan Amades, Jaume Vilalta, Toms
i Pares, a ms dedicions contempornies.
Premis Nacionals de Recerca Etnolgica Joan Ama-
des: treballs premiats en les tres edicions del certamen.
Fullets, catlegs i biografes: conjunt de documents
menors, amb informacions complementries dels apar-
tats precedents.
Recursos digitals: elements divulgatius sobre temes
dinters etnolgic, en cd-rom i ms de 1.000 DVDs on
destaquen les gravacions de les manifestacions festives
populars.
Hemeroteca: collecci de ms de 130 revistes nacionals
i estrangeres, publicacions peridiques en dipsit i publi-
cacions peridiques en curs. Destaca la Revista detnologia
de Catalunya, accessible tamb al repositori de Revistes
Catalanes dAccs Obert (RACO).
Els serveis que ofereix el Centre de Documentaci sn:
Informaci i consulta a sala personalitzada, prvia cita
i visites guiades per a grups.
Consulta telefnica, correu postal o correu electrnic
Difusi selectiva de la informaci (DSI)
Consulta al catleg en lnia i al fons documental
Accs a larxiu grfc o banc dimatges de la DGCPT,
consultable en breu tamb des dInternet
Informaci bibliogrfca i llistats temtics
Butlletins de darreres adquisicions
Prstec interbibliotecari
Reprografa
E
l Centre de documentaci forma part
del Servei de Recerca i Protecci de la
Direcci General de la Cultura Popu-
lar i Tradicional Catalana i engloba en
la seva denominaci tres entitats dife-
renciades:
n la Biblioteca de Patrimoni Etnolgic
n lArxiu de Patrimoni Etnolgic i
n la Fonoteca de Msica Tradicional Catalana (FMTC)
Com a Centre de documentaci sadrea a un pblic es-
pecialitzat amb unes necessitats dinformaci molt espe-
cfques, sn en la seva majoria investigadors en folklore
i etnologia, experts o colleccionistes en imatgeria popu-
lar, etnomusiclegs, historiadors, antropolgs, etc. Tan-
mateix, el Centre de documentaci est obert a qualsevol
persona interessada en la cultura popular i tradi cional del
territori.
Biblioteca de Patrimoni Etnolgic
La Biblioteca de Patrimoni Etnolgic neix lany 1988
en laleshores anomenat Centre de Documentaci i Re-
cerca de la Cultura Tradicional i Popular (CDR-CTP). La
missi de la biblioteca s recopilar, sistematitzar, catalo-
gar i difondre la mxima informaci sobre cultura popu-
lar i tradicional catalana. Lespecialitzaci de la Biblioteca
es basa en la temtica de letnologia i la cultura popular i
tradicional del territori i recull 12.000 documents indits
o editats en diferents formats. La Biblioteca forma part de
la xarxa de Biblioteques Especialitzades de la Generalitat
de Catalunya (BEG), i el fons es pot consultar mitjanant
el seu catleg bibliogrfc com.
EL CENTRE DE DOCUMENTACI
DE LA DIRECCI GENERAL DE
CULTURA POPULAR I TRADICIONAL
Manel Catal i Vernica Guarch
Presentaci
13
Arxiu de Patrimoni Etnolgic
LArxiu de Patrimoni Etnolgic, recull la feina duta a ter-
me en els darrers vint-i-cinc anys per tal de bastir un fons
documental sobre la cultura popular i tradicional catalana.
Els arxius que confguren aquest fons sordenen temtica-
ment de la segent manera:
n Arxius personals
n Arxius musicals
n Arxius de danses
n Recerques promogudes per la DGCPT
n Arxiu grfc o Banc dimatges de la DGCPT
n Arxiu sonor
Els llibres que per la seva antiguitat formen part dels arxius
personals sn catalogats tant al Catleg BEG com al Catlo-
go Colectivo del Patrimonio Bibliogrfco Espaol, ats
que formen part del patrimoni histric espanyol.
Entre els Arxius personals destaca lArxiu Amades. El re-
cull documental fet per Joan Amades i Gelats (1890-1959)
s un dels elements claus per a la interpretaci i lestudi de la
cultura tradicional catalana, principalment dels segles xix i
xx. El folklorista va tenir dues grans passions relacionades
entre s, una va ser lestudi i recerca dels costums i tradicions
catalanes i laltre aplegar tot el material relacionat amb la te-
mtica, fet que comporta que el seu llegat ha estat i s encara
avui en dia la base de molts estudiosos del tema. La seva obra
com a folklorista se sustenta, en bona part, en aquest ampli
compendi dinformacions i coneixements que satresoren
en el fons documental que ell mateix va recopilar al llarg de
la seva vida. Es compon de les segents parts:
Obra prpia de Joan Amades, 268 documents.
Biblioteca privada, 1.887 documents.
Hemeroteca privada: Consta de 192 revistes i anuaris
en catal, castell, francs, itali i esperanto, entre daltres.
Destaquen: Arts et traditions populaires, Revista de dialecto-
loga y tradiciones populares, Folklore rivista de tradizioni po-
pulari, Catalunya esperantista, etc.
Collecci de fullets, 704 documents.
Estampes i impresos dimatgeria popular. 14.000 do-
cuments
Collecci de postals i fotografes antigues, 7.000 do-
cuments, tracta especialment el tema de les danses, els balls i
els entremesos populars de Catalunya, a ms de jocs, ofcis,
festes, retrats de tipus popular i costums.
Textos i notacions, ms de 6.000 documents.
Epistolari, consta de les correspondncia que va rebre el
mateix Joan Amades i la que varen rebre la seva vdua En-
riqueta Mallofr i la cunyada Consol Mallofr. Dna idea
de lactivitat intensa que dugu en una bona part de la seva
De dalt a baix: sala de consulta, fons documental, biblioteca,
arxius personals i arxiu grfc
vida, la quantitat i qualitat de relacions professionals fol-
kloristes, fllegs, msics i antroplegs-, familiars i damis-
tat que mantingu.
Objectes personals: mquina descriure, putxinellis,
boixos gravats duna auca, etc.
Altres fons tamb importants que conformen lArxiu sn:
LArxiu mestre Joan Toms i Pars (1896-1967), arxiu
personal del mestre Toms que consta de les seves compo-
sicions musicals i harmonitzacions, llibretes de camp amb
melodies recollides en les seves nombroses missions etnomu-
sicolgiques, fotografes dinformants i de les seves activitats
musicals professionals, biblioteca i hemeroteca personals,
anotacions sobre pedagogia musical i epistolari.
LArxiu Vilarmau (Josep M. Vilarmau i Cabanes, 1900-
1947), exhaustiu recull etnogrfc de lrea geogrfca del
Lluans amb un recull de ms de 800 melodies i canons,
350 rondalles, refranys, aforismes, entreteniments, jocs i
danses, creences i supersticions populars. Larxiu tamb es-
t microflmat.
LArxiu Vilalta (Jaume Vilalta i Sadurn), arxiu extens i
variat sobre la temtica de la sardana. Consta de les segents
parts: biblioteca personal, biografes, hemeroteca, carnets
del sardanista, arxiu musical amb ms de 800 partitures i la
vida sardanstica de moltes poblacions catalanes.
LArxiu dArtur Quintana i Ester Limorti, conjunt dels
materials originals sobre la literatura popular valenciana dEl
Carxe, regi de Mrcia en la que es parla el catal, recollits
per Artur Quintana i Ester Limorti.
LArxiu Maosas (Enric Maosas i Barrera, 1927-1996),
que cont alguns materials microflmats de temtica fol-
klrica catalana de la collecci bibliogrfca del seu titular
a Castellterol.
LArxiu Antoni Fortuny i Feliu, conjunt destampes
marianes, caramelles (textos) i havaneres.
LArxiu Oriol Espins i Massip, deixa de sardanes, par-
titures i fotos acolorides de festes populars de Catalunya.
Pel que fa als Arxius musicals, aquests estan formats per:
LArxiu de lObra del Canoner Popular de Catalunya
(OCPC). Microflmaci de larxiu de lObra del Canoner
Popular de Catalunya dipositat a lAbadia de Montserrat, des-
taca limportant material de canons, rondalles, etc. de Mari
Aguil i Fuster, els reculls procedents dels concursos convocats
per la mateixa Obra, i els del Llegendari popular de Catalu-
nya. Sn 97 rotlles de microflms amb un total de 158.000
documents; a banda tamb sha digitalitzat la incorporaci
de nous materials de lObra rebuts fa quatre anys.
LArxiu Sala (Mossn Joan Sala i Salarich), s un recull
de canons obtingut de diferents informadors elaborat en-
tre els anys 1933 i 1936 per Mossn Joan Sala en diverses
missions de camp. Aplega 427 canons populars a ms dun
apndix amb altres 84 melodies que constitueixen un petit
canoner fet pel propi Mossn i dun acurat ndex nume-
rat amb breus comentaris. Larxiu tamb est microflmat.
LArxiu del Grup de Recerca Folklrica dOsona, con-
t ms de 130 hores denregistraments fonogrfcs efectuats
durant els estius de 1982 i 1983 en diversos municipis dels
Lluans. El material es presenta en 90 cintes de casset i en 10
volums de documentaci amb els ndexs temtics per ordre de
fonogrames i dues llistes resum de fonogrames i de pobles.
LArxiu musical de composicions de mestres directors
de lOrfe de Sants, microflmaci de les composicions
musicals escrites pels mestres directors de lOrfe de Sants
i que formen part del seu arxiu.
LArxiu musical de composicions de mestres direc-
tors de lOrfe Nova Trrega, microflmaci de les com-
posicions musicals escrites pels mestres directors de lOr-
fe Nova Trrega i que formen part de lArxiu Comarcal
de Trrega.
LArxiu mestre Antoni Botey i Badia (1896-1939),
grup dobres simfniques daquest compositor i fundador
de lOrfe Badalon.
Llibres dorgue del Monestir de Montserrat, consta
dun rotlle microflmat amb una srie de documents musi-
cals i partitures de llibres dorgue que es conserven a lArxiu
Musical del Monestir de Montserrat.
LArxiu de la Cobla Orquestra de Barcelona, cont do-
cumentaci diversa relacionada amb aquesta histrica for-
maci instrumental: llibre dhomenatge, carpeta dadhesi-
ons, placa commemorativa i dos sobres amb documentaci
legal, escriptures, etc.
LArxiu musical de La Beguda Alta (Anoia), consta de
partitures reprografades de canons, valsos i sardanes can-
tades amb motiu de les caramelles per la Sociedad Recrea-
tiva Unin Begudense.
LArxiu de Porrera (Priorat), partitures reprografades
provinents dentitats musicals locals i de repertori desgl-
sia.
LArxiu musical general, que consta de 1.791 partitu-
res catalogades de temtica diversa provinents de recerques,
deixes i intercanvis arribats en els darrers vint anys a la Di-
recci General de Cultura Popular i Tradicional.
Pel que fa als Arxius de danses, fem menci de:
LArxiu Bial (Joan Bial i Serra, 1888-1970), recull de
dades i documentaci diversa sobre 1.121 danses tradicionals
dels Pasos Catalans elaborat per aquest estre de dansa.
LArxiu Comas (Joan Comas i Vicens, 1909-1977),
arxiu temtic sobre balls i danses tradicionals (362 sobres),
amb programes, anotacions daudicions i ballades de sar-
15
danes, articles i conferncies sobre temes diversos com balls
populars, costums, etnografa, folklore, crniques del nai-
xement del primer Esbart de dansaires de Catalunya, pro-
grames daplecs, festes majors, programes de la Caravana
de la Sardana (1967-1978) i un Projecte sobre un museu
detnografa i folklore.
LArxiu Castells (Josep M. Castells i Andilla, 1897-
1988), que cont reculls diversos amb dades i documenta-
ci sobre 140 danses tradicionals dels Pasos Catalans.
LArxiu de danses vives de Catalunya, 35 danses vives de
diferents localitats de Catalunya recollides entre 1989 i 1991
a travs de les convocatries de les beques dinvestigaci.
LArxiu de msica per a cobla i de sardanes de lAgru-
paci Cultural Folklrica Barcelona, consta de 25 rotlles
de microflm amb un total de 5.000 sardanes, un rotlle amb
41 peces de msica per a cobla, un rotlle amb 22 sardanes
revesses i un rotlle amb lndex dautors.
LArxiu musical de lObra del Ballet Popular (OBP),
microflmaci de limportant Arxiu de Sardanes i partitures
de tota mena de lObra del Ballet Popular. Cont un total
de 2.300 sardanes a ms de composicions simfniques per
a una, dues o tres cobles, partitures de sardanes antigues,
obres per veus mixtes, etc.
LArxiu de la Cobla Orquestra Llusos de Taradell, ar-
xiu microflmat de prop de 5.000 sardanes i partitures di-
verses del fons de lentitat.
LArxiu Pere Comas i Oliveres, arxiu personal daquest
mestre sardanista de Santa Coloma de Farners, el qual consta
de documentaci sardanstica de la poblaci i concretament
de les colles Flor de la Selva i Dansaires Farnenses.
LArxiu de les Edicions musicals ARRAHONA, col-
lecci de 120 danses arranjades per a cobla pel mestre Da-
niel Sanahuja Capella.
El fons de les Recerques promogudes per la DGCPT
consta de documentaci provinent de les beques dinvesti-
gaci sobre cultura popular des de lany 1985, recull de ma-
terial documental, oral, fotogrfc, etc, i de documentaci
provinent de les recerques de lIPEC des de lany 1995. La
tipologia documental de que est format aquest fons es la
segent: bibliografes, informes, monografes, confern cies,
comunicacions i articles, inventari delements patrimoni et-
nolgic, notes procs de recerca, estadstiques, prospecci
documental, qestionaris, projectes de recerca, gesti ad-
ministrativa, documentaci relacionada amb la rendibilit-
zaci de la recerca, material oral i fotogrfc.
Els elements de linventari del patrimoni etnolgic estan
catalogats amb la base de dades MuseumPlus. Sn ms de
17.000 elements organitzats en les segents categories: re-
meis, bns mobles, festes, bns immobles, activitats econ-
miques, jocs, alimentaci, danses i documents.
LArxiu grfc o Banc dimatges de la DGCPTC est di-
vidit en quatre fons, consultables a la seu del Centre i en
breu disponible a travs dInternet.
Fons recerca, amb ms de 35.000 imatges procedents
dels programes de recerca IPEC Anlisi i Documentaci i
de les beques atorgades per la DGCPT. En diversos suports
com ara diapositives, negatius i fotografa digital.
Fons personals, al voltant de 25.000 imatges (plaques de
vidre, negatius, cpies en paper) procedents dels fons perso-
nals de lArxiu de Patrimoni Etnolgic: Fons Joan Amades i
Gelats, Fons Toms i Pars, Fons Joan Vilalta, etc.)
Fons institucional, imatges procedents daquelles activitats
realitzades per les institucions relacionades amb la Direcci
General de Cultura Popular i Tradicional (noms anteriors:
Servei Cultura Tradicional; Direcci General de Difusi Cul-
tural; Secretaria de Difusi Cultural; Direcci General de Pa-
trimoni Cultural; Centre de Promoci de la Cultura Popular
i Tradicional Catalana) en diversos suports com ara cpies en
paper, negatius, contactes, fotografa digital.
Fons imatgeria, 14.000 estampes procedents majori-
triament del Fons Joan Amades i Gelats, amb la segent
classifcaci: goigs, romanos, ventalls, auques, retallables,
papers de rengle (soldats), ombres xineses, estampes, fulls
religiosos, teatres de paper, estampes, sainets, canons, eti-
quetes, ex libris, jocs infantils, cobertes de cartips, cromos
de picar, cobertes de llibrets de paper de fumar, llufes din-
nocents i velles quaresmes. Un bon nombre destampes xi-
logrfques, majoritriament religioses, es troben acolorides
a m, ja sigui al bac, a la trepa, o a la morisca.
Recentment ha estat adquirit per la DG un conjunt de do-
cuments que venen a ampliar el fons Joan Amades existent i
que amplia la collecci darxius personals. Aquest material,
que pertanyia a la collecci particular del Sr. Albert Mar-
t de Palau, consta de fons nics i rars, com per exemple el
joc complet de cartes gravades pel xilgraf valenci Baltasar
Talamantes, el 1797 i pintades a m.
Fitxa IPEC Museum Plus
Larxiu sonor est estructurat en dos fons diferenciats, el
de la Fonoteca de la Msica Tradicional Catalana (FMTC)
i el de lInventari del Patrimoni Etnolgic de Catalunya
(IPEC).
Pel que fa al fons provinent de lIPEC hi ha un total de
3.028 entrevistes procedents dels programes de recerca
IPEC tant de la seva modalitat recerca-anlisi com de la
de recerca-documentaci, aix com de les beques de recerca
atorgades per la Direcci General-. En aquest moment es
disposa de 2.105 entrevistes en format digital, mentre que
la resta est en procs de digitalitzaci. Aquestes entrevistes
sn histries de vida, entrevistes en profunditat, entrevistes
temtiques i entrevistes grupals.
Pel altre part tenim el fons de la FMTC, tamb en procs
de digitalitzaci. El fons est format per larxiu sonor indit
amb els msters de 22.000 fonogrames.
Fonoteca de Msica Tradicional Catalana
(FMTC)
La FMTC es alhora un programa de recerca etnomusicol-
gica, un fons fonogrfc i un segell discogrfc. Va iniciar-se
el 1987, dins el Centre de Documentaci i Recerca de la
Cultura Tradicional i Popular (CDRCTP), i t per objec-
tius la recerca, linventari, la conservaci, la investigaci i la
difusi de materials de msica tradicional. Es compon dun
fons editat i dun fons indit.
El fons editat consta de 1.616 materials sonors sobre msi-
ca popular i tradicional editats en diferents suports: 95 discs
de 78 rpm; 222 discs de vinil de 33 rpm; 216 singles de 45
rpm sobre la Nova Can; 183 cassets i 900 CD. I el fons
indit consta de 22.000 fonogrames provinents dels treballs
de camp duts a terme per lequip de la prpia Fonoteca de
Msica Tradicional Catalana, els treballs de camp realitzats
pels equips dinvestigadors que han estat becats pel Depar-
tament de Cultura i Mitjans de Comunicaci, les adquisi-
cions de diferents arxius de la mateixa temtica i les dona-
cions de materials sonors enregistrats abans de la creaci de
la Fonoteca de Msica Tradicional Catalana.
Destaca tamb la Base de Dades de Melodies Tradicionals de
ms de 3.000 registres i lesmentat Arxiu musical general,
amb ms de 1.500 partitures.
La FMTC tamb ha creat una collecci discogrfca de se-
gell propi, dividida en cinc sries:
Documents testimonials, recerca directa: Edici selec-
cionada de documents sonors obtinguts en treballs de camp
que testimonien una prctica o funcionalitat de la msica
Relaci dalgunes
peces destacades
als Arxius personals:
n Collecci de co-
bertes de llibrets de
paper de fumar (ms
de 30 fulls en rama,
alguns pintats a m)
n Litografa (incu-
nable litogrfc) del
campament sanitari
establert a Barcelona
al peu de Montjuc,
durant la pesta groga
de comenament del
segle xix.
n Gravats profans es-
tampats al bac (vaixell,
parella ballant amb
violinista)
n Salvaguarda reial
per als baciners de
lHospital de la Santa
Creu del segle xvii.
n 2 fulls de naips (joc
complert) gravats per
Baltasar Talamantes
el 1797 pintats a m
n Primer full de sol-
dats conegut (pea
dartilleria), imprs a
Barcelona ca. 1790
per Pere i Josep Sim
n lbum de dibuixos
originals de Joan G.
Junceda
n Romanos del segle
xvii.
n Dibuixos dAlbiana
sobre el ball de bas-
tons, mitjans del s. xix
n Collecci dauques
del sol i la lluna (s.
xix-xx)
n Romanos de la
Fiera malvada s. xviii
al xx)
n Collecci de jocs de
loca (s. xix-xx)
n Collecci de capses
de llumins (s. xix-xx)
n Cobertes de cartips
(s. xix-xx), entre les
que destaquen les
dels quatre evangelis-
tes pintades a m.
n Retallables Paluzie
(nines, joanots dai-
gua, teatres) s. xix-xx
n Llufes i velles qua-
resmes (s. xx)
n Collecci de ventalls
(s. xix-xx)
n Instruments musi-
cals (primer ter del
s. xx)
n Titelles (s. xx)
17
de tradici oral que tant es pot haver perdut, com que en-
cara sigui vigent. Sn, per tant, materials de primera m,
enregistrats de manera directa sense lajut despais especials
per a lenregistrament ni assajos previs per part dels infor-
mants. Darrer volum editat:
Temes monogrfcs: Lobjectiu daquesta srie s oferir
estudis aprofundits sobre temtiques concretes de msica
tradicional, com per exemple: canons de treball, msica
relacionada amb les noces, la Setmana Santa a Catalunya,
la can curta, els goigs, etc.
Festes tradicionals: Es tracta duna srie adreada a di-
vulgar els documents musicals i sonors de festes determina-
des que, per la seva signifcaci i fora identifcatives, ultra-
passen lmbit local per constituir-se en punts de referncia
tnogrfcs que articulen un cert llenguatge o teixit festiu
propi de la manera de ser plural del nostre pas. Els contin-
guts daquesta srie combinen lenregistrament destudi i
el directe, per tal de ser tan fdels com sigui possible als do-
cuments que ofereixen
Documents recuperats: La srie es planteja un objectiu
doble: duna banda reconstruir aquells documents vocals,
instrumentals, etc. que havien format part del nostre patri-
moni popular i, de laltra, reeditar enregistraments antics
efectuats per grups signifcatius dun moment determinat
que les tecnologies ens permeten de recuperar.
Mostres de msica tradicional: Srie que es nodreix del
repertori propi de formacions instrumentals o vocals de m-
sica tradicional, enregistrat en ocasi dalgun esdeveniment
rellevant. Igualment es preveu loportunitat de difondre el
repertori de grups instrumentals o vocals que hagin estat
mereixedors dalgun premi convocat per la Direcci Gene-
ral de Cultura Popular i Tradicional.
Des de la FMTC tamb sha coordinat i participat en la
collecci Calaix de Solfa, de DINSIC Publicacions, i que
ja consta de 14 ttols.
Accions presents i de futur
A banda de continuar amb les tasques prpies de la bibli-
oteca, arxiu i fonoteca, i ats el nou emplaament a la seu
del Raval de Barcelona i laugment despai que es disposa,
es vol reactivar laugment dels fons personals, ja sigui mit-
janant donatiu, cessi o compra.
Es seguir treballant en la digitalitzaci daquells docu-
ments que per la seva singularitat i riquesa aix ho preci-
sen, en lactualitzaci de formats i en repositoris digitals
en lmbit catal amb el Departament de Cultura i amb
el Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya
mitjanant la Memria Digital de Catalunya (MDC)-.
Pel que fa lentorn 2.0 lobjectiu del Centre de Docu-
mentaci es continuar mantenint viva i actualitzada la
pgina a Facebook i la collaboraci amb el Twitter de
la Direcci General de Cultura Popular i Tradicional,
amb el Bloc detnologia de lObservatori per a la Recer-
ca Etnolgica a Catalunya, amb la pgina Facebook de
lInventari del Patrimoni Etnolgic i amb les eines De-
licious i Slideshare.
Prenent com a exemple el Museu de la Paraula-Arxiu de la
Memria Oral Valenciana del Museu Valenci dEtnolo-
gia, es veu necessari potenciar tot el fons oral del Centre de
Documentaci, amb la fnalitat de difondre el s i garan-
tir-ne la conservaci.
Amb lestreta collaboraci del Servei de Suport Tcnic i
Inventari del Departament de Cultura es treballar amb el
repositori Calaix i amb ledici del Tesaurus del Patrimoni
Cultural, concretament en lmbit de letnologia daquest
tesaurus.
Des del Centre de Documentaci sha impulsat enguany
la creaci de la Xarxa de biblioteques i centres de docu-
mentaci especialitzats en cultura popular i tradicional,
funcionament basat en la collaboraci i el treball en xarxa,
amb lobjectiu de difondre i potenciar els fons documentals
de diferents entitats catalanes. El llistat s obert, tot i que
de moment la Xarxa est formada per:
n Centre de Documentaci de la Direcci General de Cul-
tura Popular i Tradicional Catalana
n Arxiu de la Memria Popular
n Arxiu Festiu de Catalunya
n Associaci Cultural Joan Amades
n Associaci Excursionista dEtnografa i Folklore
n Carrutxa, Centre de Recerca i Difusi
n Centre de Documentaci Castellera de Catalunya
n Centre dEstudis Passionrium
n Centre Excursionista de Catalunya
n Centre Titelles de Lleida
n Coordinadora de Pastorets de Catalunya
n Esbart Catal de Dansaires
n Fons Casteller Emili Mir
n Fundaci Cultura i Teatre
n Fundaci Ernest Morat
n Grup de Recerca Folklrica dOsona
n Msics per la Cobla
n Orfe Manres
El Bages:
canons, tonades
i balls populars
(Srie 1, volum 4)
Fest
cat12!
escolesfestcat@gencat.cat
www.escolesfestcat.cat
cultura.gencat.cat/cpcptc/campus
Campus de cultura
popular de Catalunya
Inscripcions i informaci: 935 565 197
MnlricuIncions ns eI J0 de juny
(reu redul ns eI J1 de mnig)
ETNOGRAFIA,
INNOVACI I EMPRESA
Dossier
20
Presentaci
M. jess bux i rey
24
Els nous actors de la revoluci digital
carlos bezos daleske
35
Comunitats de coneixement i informaci
artur serra hurtado
44
La Internet de les persones!
ricard faura i hoMedes
50
Els nous laboratoris
raMon sangesa
66
Cocreaci
joan Vinyets i rejn
76
Viatge a la societat de la innovaci
jordi colobrans
88
Scrum
pau contreras
99
Per saber-ne ms
20 DossIEr Revista dEtnologia de Catalunya Juliol 2012 Nm. 38
D
es que lanomenada societat de la in
formaci i desprs societat del conei
xement varen donar els seus primers
passos en el darrer quart de segle, tot
raonament i activitat ha buscat fer ca
m amb el segell de la innovaci. No
solament el procs de disseny i fabricaci dels hard i els soft,
sin tamb la implementaci i el procs social dassimilaci
i adopci daquestes noves tecnologies sha ents com a can
vi social innovador. Cal recordar, aix no obstant, que des
daleshores sha qestionat el carcter automtic daquest fet
com a resultat dexperincies empresarials i educatives, que
ja indicaven aleshores que introduir els ordinadors (ara se
rien mbils i iPhones) no era sufcient per crear un ambient
social propici a la innovaci, s a dir, aportar idees i cons
truir un entorn cultural que afavors el desenvolupament
daplicacions i valors afegits fexibilitat, connectivitat,
productivitat, entre daltres a lempresa, la indstria, el
sistema educatiu i, no cal dirho, al mn de lart i als estils
de vida. En aquest sentit, hi va haver a Catalunya iniciati
ves pioneres com Logic Control i el Centre Divulgador de
la Informtica, dirigit per Santi Guilln, qui alertava sobre la
rellevncia de saber prviament les necessitats i els proble
mes de les empreses per orientar quin tipus dinformtica
els era adient installar ats que shi feien inversions de les
quals no derivaven els rendiments esperats ni es feien ms
efcients les condicions de lentorn.
En el mateix perode, desenvolupadors de Mac, com Alfons
Almendros, tamb discutien sobre la importncia de defnir
els problemes i les iniciatives dels usuaris abans de desenvo
lupar programes informtics per tal daconseguir i reforar el
lema de users friendly. En aquella dcada dels vuitanta, aquests
plantejaments sobre la consideraci del transfons cultural per
defnir i entendre les implicacions socials dels problemes i per
dissenyar les tecnologies que ajudarien a resoldreles, van ser
motiu del naixement dun nucli de recercadors que organit
zaren jornades experimentals sobre els Models del Futur.
Noves Tecnologies i Tradici Cultural a la Universitat de
Barcelona (1988); seminaris al Centre dEtnologia Penin
sular, CSIC (1987); debats a la Universitat Catalana dEstiu
XXIII i XXIV (1991,1992), i reunions a lInstitut dEstudis
Catalans, Grup de cultures telemtiques per organitzar CAT
COM (1992, 1993). I, alhora, endegaren projectes de recerca
per entendre la cultura de les noves tecnologies, els seus nn
xols de recerca i creaci de patents, el desenvolupament de
propostes pedaggiques i el conjunt destils de vida que en
sorgien ja que calia esbrinar aspectes de la socialitzaci tecno
lgica, les difcultats i els avantatges daquesta assimilaci i els
enllaos amb les necessitats i els interessos de la societat. I no
solament a Catalunya sin tamb a universitats de recerca als
Estats Units, com Carnegie Mellon University.
Daleshores en shan fet avenos que sn el motiu de la
presentaci dels articles daquest nmero, i que han estat
triats perqu procedeixen de la recerca dantroplegs a Ca
talunya, algun dells autodenominats tecnoantroplegs, i
tamb per la dimensi aplicada del seu treball professional
en la direcci dimpulsar iniciatives socials, institucionals i
empresarials, generar productes i serveis comercials, educa
tius, de joc i de reconstrucci patrimonial, i seguir apostant
per fer seminaris i debats en els centres de recerca i, entre
daltres activitats, presentar la candidatura per organitzar a
Barcelona el congrs internacional EPIC Ethnographic
Praxis in Industry Conference, creat i patrocinat per Mi
crosoft i Intel amb la collaboraci de lAmerican Anthro
pological Association, un frum on debatre les aplicacions
de letnografa a la innovaci empresarial i industrial.
M. jess bux i rey
Universitat de Barcelona
etnografia i innoVaci
cultural: dissenyar i eMprendre
Presentaci
DossIEr 21
Crear un ambient de recerca i aplicaci en aquesta direcci
no s tasca fcil, no tant per la crisi econmica, que no s
una novetat en lmbit de la recerca, sin pel mateix entorn
de lantropologia acadmica a les universitats espanyoles que
no acaba de fer seva, no acaba dinteressarshi o dacceptar
la, laplicaci de les tcniques, els mtodes i les teories per
treballar professionalment a les comunitats, les empreses i
les institucions. Hi roman una actitud prejudicial envers
lantropologia aplicada (AA) que no aconsegueix surar da
vant el prestigi romntic dels treballs de camp extics alhora
que sobrevola la idea dintromissi en el territori dels altres
com a pecat original del fet etnogrfc.
Controlat amb tcniques i mtodes i superat emfatitzant
la teoria crtica i rebutjant tot all que sembli, encara que
no ho sigui, neoliberal i capitalista, ara safegeix en el tre
ball de camp i les activitats professionals la regularitzaci
del consentiment informat, la confdencialitat de les dades
i el reconeixement de les coautories. Havent comentat els
viaranys de lAA en altres escrits (Bux, 1997), el fet inte
ressant denfocar la unitat de teoria i prctica s que un gran
nombre de disciplines i centres de recerca en noves tecno
logies, especialment al fl de la modernitat on la transdisci
plinarietat oblige, fan s de les tcniques etnogrfques i les
teories culturals per emmarcar les variables i els contextos on
identifcar, analitzar i desenvolupar la innovaci. Des dels
estudis de cincia i tecnologia, els estudis culturals i dor
ganitzacions, la sociologia, la flosofa, la psicologia, entre
daltres, sincorpora letnografa i els conceptes antropol
gics com a eines no solament per construir els problemes i
teoritzar, sin tamb per cercar vies dinnovaci en lmbit
professional.
De vegades simplement segueixen el model clssic de fer
etnografa, fns i tot utilitzant la idea cannica de cultura,
mentre que daltres incorporen levoluci crtica dels anys
vuitanta i sacomoden al concepte de cultura entesa com
una realitat multivocal, fragmentada i contestada, i tamb
als canvis metodolgics envers una orientaci ms refexi
va i dialgica, alhora que crtica sobre lautoria i lautenti
citat. Fins i tot satreveixen a denominarho nova etnografa
(Hess, 1992), i abasten multimtodes i multisituacions per
observar laboratoris, empreses, telecentres i xarxes de tota
mena, i captar interaccions entre actants i seleccions tem
tiques via blogs, facebooks o twitters, per mencionarne
uns pocs. Amb sorpresa, doncs, els antroplegs hem aprs
que el coneixement etnogrfc no s propietat duna disci
plina, i es pot considerar ms aviat una expertise oportuna
per treballar en la direcci de la innovaci en tots els esce
naris i territoris. I ara amb ms ra en estar mediatitzats o
trastocats per la realitat tecnolgica, fnancera i dels mitjans
de comunicaci la qual cosa obliga a innovar la marca re
gistrada de lefcincia, la productivitat, el benestar social i
la qualitat de vida.
En el sentit com, sapella a la innovaci quan sentn que
cal modifcar condicions per resoldre problemes encallats
per la rutina i la inefccia, sigui la utilitat dun producte,
els horaris per a la conciliaci familiar, els serveis pblics,
lorganitzaci empresarial, o una crisi econmica. Amb fre
qncia la via s respondre amb canvis dimatge en els pro
ductes i les poltiques i amb regulacions que imposen nous
controls per incentivar o restringir les activitats i les provi
sions de benestar. En quedar com a mecanismes premics
tig, bonusmalus i en no fer transparent el procs i aclarir les
ftes, s a dir, fer disseny cultural en lloc i temps, aquestes
modifcacions, i no innovacions, resulten insufcients per
reformular els problemes i dinamitzar alternatives dacci
per la famlia, les institucions i les empreses.
Si mirem la histria de lantropologia, el concepte dinno
vaci ha estat tractat en lmbit del canvi cultural. Lany
1953 va ser motiu dun ttol Innovation: Te basis of Cul-
tural Change. El seu autor, H.G. Barnett, va obrir un espai
de refexi sobre la naturalesa de la innovaci, els processos
i els incentius, les condicions i les conseqncies de laccep
taci i el rebuig. No es fxa tant en el producte i els resultats
com en la confguraci on hi juguen el context, la qualitat,
la necessitat social i les limitacions de lentorn considerant
que hi ha variables incommensurables que no es despleguen
fns que el comportament o el producte entra en acci. De
la seva anlisi en resulta que la innovaci s un constructe
mental que pot ferse sensible o tangible, no es tracta duna
facultat ni tampoc dun instrument especfc, ms aviat hi
ha condicions, infuncies i variables que afavoreixen el
sorgiment didees, o constellacions didees, i la generaci
dexpressions obertes en comportaments i objectes qualita
tivament diferents. Per tant, linters antropolgic per la in
novaci no fa referncia als productes resultants sin al que
mouen. s rellevant la creaci didees i objectes, de progra
mes i models, que fns i tot es poden encabir en els concep
tes dinvenci i creativitat, aix no obstant el que cal enfocar
s lacte innovador. s a dir, com es modulen les idees per
generar valors afegits i els processos de reactivaci social via
actituds i canvis en la presa de decisions. Breument, dun
espot publicitari, que s una creaci, en resulten smbols o
metfores que transmeten informaci, emper el que inte
ressa s assolir lacte innovador de virtualitzar valors afegits
i desenvolupar actituds que activin respostes individuals i
pbliques, siguin de rebuig o dacceptabilitat.
Quin paper fa, doncs, letnografa en el territori de la inno
vaci? Quin s el potencial de letnografa per a aquells pro
fessionals que tenen la innovaci com a horitz per refnar
Presentaci
les ftes culturals i activar les decisions? Per saber les con
dicions dun problema, per tal de defnirlo i seleccionar
ne les variables, i ferne un disseny, cal seguir les passes o la
metodologia qualitativa de lobservaci. Romandre, parti
cipar i distanciarse, seleccionar entre tot laparell de tcni
ques i instruments per mesurar, administrar qestionaris i
entrevistes, interactuar i dialogar in situ sobre les relacions
socials i les prctiques locals, i, fnalment, registrar aquestes
dades via diari primer per transitar desprs envers lescrip
tura analtica on es rumien, es creuen i safnen les catego
ries i les classifcacions, els conceptes i les interpretacions.
Aquestes romanen obertes perqu sempre sn potencialment
reinterpretables segons els marcs terics i les metodologies
comparatives triades per fxar els criteris heurstics que han
de permetre abastar lobjecte destudi, contrastar les dades
i assolir els objectius proposats.
Sens dubte totes aquestes observacions i criteris analtics
busquen afnar la descripci i extreuren les regles que go
vernen les accions i les prctiques, per lestil interpretatiu
s clau ja que, com assenyala Geertz (1973), linters de
lempresa etnogrfca no s tant pels mtodes i tcniques, la
selecci i el tractament de les dades a transcriure, la codifca
ci de regularitats abstractes, les narratives quadriculades i
les progressions estructurals, sin per lesfor intellectual
i lacte imaginatiu daventurarse a fer elaboracions (elabo-
rate venture). Assolir, en defnitiva, una descripci densa on
adquireixen rellevncia les hiptesis provisionals, les espe
culacions temptatives, les intucions de sentit com i tota
mena de pressuposicions, a diferncia daquells paradigmes
etnogrfcs on tots aquests aspectes sn ms aviat considerats
subordinats a la restricci del mtode i les tcniques.
Cap interpretaci esgota el potencial simblic duna realitat
etnogrfca ja que en no encabirse en un retrat robot, sempre
s interpretable de nou i roman oberta a la innovaci. Queda,
doncs, enrere la suposici que una bona idea derivada duna
interpretaci allait de soi per declararse innovadora. Ms aviat
el paradigma etnogrfc per la innovaci reclama completar
la intelligibilitat del diagnstic i el disseny de models incor
porant lexperincia operacional de les idees, les motivacions
i els propsits, fns i tot considerant la responsabilitat de les
formulacions i les accions. Es tracta dun procs que sinicia
com una descripci i un sistema dinterpretacions de les da
des que serveixen per elaborar models i escenaris diagnstics
i, si es vol, pot arribar a funcionar com a prescripci sobre ls
de les coses i les accions a fer. En aquest cas, seria semblant
a les instruccions ds daparells termmetres, marcapas
sos, cotxes on els criteris i les guies de manipulaci sn per
aconseguir la funcionalitat i la seguretat. Hi ha, doncs, en el
disseny un paquet tancat dintencions on totes les accions que
shan de fer permeten lautomatisme i la rutina, s a dir, una
implicaci mnima dels individus. Com si en dissenyar un
jard pblic, la intenci del gaudiment ja estigus inscrita en
els camins per on sha de passejar, els bancs per seure, les fors
que han de seduir i els paisatges per deturarse, fns al punt
que en els aspectes normatius daquest disseny hi consten les
avaluacions de risc i seguretat del recinte, per tamb les res
ponsabilitats del ciutad alhora que les prohibicions i sancions
en cas de manifestar conductes incorrectes. Sn, per tant, dis
senys fets com a plans dexecuci on les instruccions orienten
els moviments i les accions en els contextos ds.
Una cosa diferent s el disseny innovador on la idea, els ar
tefactes i els escenaris romanen oberts, i el substrat etnogr
fc no s simplement una representaci, sin una matriu de
prctiques socials que han de permetre realitzar i activar mo
dels alternatius dacci. Res a veure amb les planifcacions
o les utopies socials dantuvi, o les biologies predictives de
leugensia; no es tracta de predir el futur, sin de pensar el
futur pel present. La innovaci en disseny cultural s ms
exploratria que predictiva, sen fan models i escenaris que
permeten explorar situacions, i com a alternatives culturals
no sn solucions, sin models probables que poden arri
bar a succeir per elecci de lindividu o del collectiu social
a partir de la generaci de ftes prpies. Els objectius no sn
tancats perqu les informacions sn variables i en evoluci,
i endems els judicis, els interessos i les necessitats canvien
dindividu a individu i de grup a grup.
El disseny ha dajudar a generar idees de contrast i conjec
tures racionalitzades que permetin articular els desitjos per
sonals i omplirlos de contingut i en ferho aix transformar
la idea, els impulsos i lactivitat en propsit. Seguint Dewey
(1967) no sha de confondre limpuls de fer, la fora de mou
res, amb el propsit que requereix la formulaci de judi
cis i lanticipaci intellectual per activar les decisions i les
accions, considerant fns i tot que, si no sactua en llibertat,
les accions no es poden considerar responsables. Per tant,
una part important del disseny innovador sorienta a activar
el judici intelligent i desenvolupar propsits la qual cosa no
vol dir seguir instruccions i generar restriccions, sin ms
aviat activar lautonomia i la capacitat de decidir, passar de
ser ciutad passiu, receptor i pacient a client i usuari, s a dir,
de llegir a escriure. Aconseguir, en defnitiva, que la seguretat
inscrita en el disseny no generi simplement repetici i auto
matismes sin que el disseny ofereixi endems alternatives
obertes al control responsable de lusuari i els gestors, tant
pel que fa a ls de productes i serveis com a la gesti dem
preses i ladministraci de les institucions pbliques.
La crisi i els confictes del mn davui, i tots els fenmens
dincrement de la complexitat com la connectivitat global,
els canvis a la biosfera i els impactes de la bio i les nano
DossIEr 23
tecnologies, per mencionarne uns pocs, situen al lmit el
poder de la innovaci interdisciplinria i intercultural. I s
en aquest sentit que el paradigma etnogrfc s una aposta
interessant per omplir de continguts el disseny dalternati
ves culturals i tamb organitzatives en lmbit de la recerca
i lempresa. Certament, hi ha grups i webs www.massi
vechange.com que proclamen que davant el canvi mas
siu i la realitat sense fronteres, sobre un perode sense pre
cedents per desenvolupar el disseny innovador, per en el
marc de la crisi, sobresurten els collectius que emfatitzen
les crtiques i les protestes, com els ciutadans anomenats
indignats i la seva amplifcaci en les xarxes socials i els mit
jans de comunicaci. Si en aquestes situacions dominen les
emocions, com ens indica Bauman (2011), les idees que es
barallen sn episdiques, bullen i tendeixen a refredarse,
de manera que resulten poc aptes per construir res que si
gui coherent i durable.
La qesti s, doncs, com aprendre a redefnir els problemes
que es plantegen i dissenyar propostes que generin noves
condicions ms adients per aconseguir el benestar social i la
qualitat de vida en termes de responsabilitat social, especial
ment en ls dels recursos pblics. Potser els co culturals
de la coparticipaci, la cooperaci, el copagament podrien
guiar els models per innovar el fnanament dels projectes
de recerca, agilitzar les estratgies empresarials i activar la
conversa publica envers les decisions deliberatives (Bux,
2002). En aquest sentit sobserven models de co-working
demprenedors on el fet de compartir espais mnims, cos
tos, connexions i combinats laborals, genera idees diferents
i agrega valors que superen la inefccia de vells models
empresarials individualistes. Vinyet en el seu article aporta
casos de gran inters sobre la rellevncia de letnografa de
lexperincia com un facilitador en la cocreaci de produc
tes i serveis. En el desenvolupament de dispositius mbils,
Contreras descriu la implantaci duna metodologia gil on
letnografa aporta pistes clau per entendre la creaci des
pais de collaboraci on activar lactitud innovadora dels
equips feta dautonomia, competncia i motivaci. I Faura
distingeix una fgura collaborativa en xarxa, els connectors,
usuaris cabdals en projectes, associacions, clubs i telecentres,
entre daltres, que permeten transformar la xarxa estricta
ment tecnolgica en social.
No cal dir que del munt dindignats de la ciutadania tam
b se nesperen respostes, especialment dels joves que una
societat benestant havia anomenat ninis. Ara, ms enll del
discurs del socialisme utpic, i trencant barreres de gnere i
edat, sentn que haurien de collaborar en treballs volunta
ris per etnografar sectors laborals i serveis aportant dades i
idees de contrast per dissenyar com organitzar equips i co
operatives laborals. Sens dubte aix requereix coordinaci
i dileg pblic, per tant la implicaci de les institucions,
com la universitat que tamb hauria dinnovar assignatu
res i encoratjar grups de recerca interdisciplinaris orientats
a promocionar noves demandes de saber i fer. Bezos Dales
ke explica un projecta ciutad dinnovaci, SeniorLab, per
modifcar les condicions de lenvelliment assistit envers un
envelliment actiu i productiu que no solament incremen
ta la integraci social sin que genera recursos socials. Tan
mateix Colobrans descriu projectes dinnovaci al Citilab
de Cornell no solament per divulgar la cultura digital sin
per generar etnografes de la innovaci que permetin con
juminar la participaci de ciutadans de totes les edats amb
els usos efcients de les tecnologies. I Serra ens aporta una
experincia etnogrfca directa de la confuncia de pro
postes entre la recerca de les noves tecnologies i el desenvo
lupament dinstitucions, i2cat, Citilab, que constitueixen
livinglabs orientats a innovar en projectes daccs a Internet
i la consolidaci de xarxes ciutadanes.
Certament, no hi ha receptes, ni tampoc xarxes on caure per
no equivocarse. Socialment i per compartir noms tenim
un suport com que tamb demana dissenys complemen
taris, all que sen diu cultura cvica, principis intellectuals
i les seves bases morals, que cal omplir de continguts i pro
psits. Si la crisi s de tots, cal anar ms enll dassenyalar
les raons i els drets que sn punts de partida, per que shan
delaborar per accedir a les decisions deliberatives, la justcia
distributiva i la conciliaci de les ftes collectives. I no com
a conceptes, sin com a etnografes on explorar les vies de
la confana, el comproms, les conviccions i la convivncia
per tal de fer dissenys que ajudin a activar les idees en accions
responsables en ls dels recursos personals, privats i pblics.
En acabar sempre s bo recordar la sentncia de Sneca que
ens diu: No hi ha bon vent si no sabem on anem. n
Presentaci
BiBliografia
Barnett, H. G. Innovation: The basis of Cultural Change. Nova York:
McGraw-Hill, 1953.
Bauman, Z. 44 cartas desde el mundo lquido. Madrid: Paids,
2011.
Bux Rey, M. J. Antropologa Aplicada. Razn Crtica y Razones
Prcticas. A: Actas III Congreso de Historia y Antropologa Aplicada.
Vol. II. Santiago de Compostela: Instituto Padre Sarmiento (CSIC), 1997,
p. 385- 407.
Bux Rey, M. J. La conjunci aplicada dels co-: comits, col-
laboracions, collegues, cooperacions, cogeneraci i cogesti de dades i
problemes. Revista dEtnologia de Catalunya. [Barcelona] (2002), nm.
20, p. 130-140.
Dewey, J. Experiencie and Education. Nova York: Collier Books,
1967.
Geertz, C. Tras los hechos. Dos pases, cuatro dcadas y un antro-
plogo. Barcelona: Paidos, 1996.
Hess, D. J. Introduction: the New Ethnography and the Anthropology
of Science and Technology. A: Hess, D. J.; Layne, L. L. Knowledge and
Society: The Anthropology of Science and Technology. Vol. Greenwich:
JAI Press, 1992.
carlos bezos daleske
ValueCreation
MADRID_ESPANYA
NOVES TECNOlOGIES
I GENT GRAN
els nous actors de la
revoluci digital
Desenvolupament
del concepte denvelliment
productiu: projecte SeniorLab
DossIEr 25
LaUtor
Doctor en Antropologia per la Universitat Autnoma de Madrid. Director general de ValueCreation,
empresa dinnovaci centrada en lusuari i en els living labs, treballa amb letnografa i altres eines del
camp de lantropologia aplicades als processos dinnovaci.
SeniorLab s un projecte
ciutad de Citilab que ha
aconseguit dobtenir impor-
tants resultats dintegraci
social a travs de la innova-
ci amb gent gran. Aquest
laboratori ciutad permet
observar com es pot passar
dun envelliment assistit a
un dactiu, per fnalment de-
sembocar en un envelliment
socialment productiu i valus.
s a dir, la gent gran, en lloc
de consumir recursos socials,
poden crear-los. Lantropo-
logia i letnografa tenen un
paper determinant a lhora
dincorporar participativament
la gent gran a les dinmiques
dinnovaci social.
SeniorLab is a citizen project
from Citilab which has been
able to achieve important
results in social integration
through innovation with
seniors. This city laboratory
allows us to see how we can
move from an assisted ag-
ing to an active one, which
eventually leads to a socially
productive and valuable ag-
ing. That is to say, instead
of the elderly using social
resources, they can create
them. Anthropology and
ethnography play an impor-
tant role in incorporating the
elderly through participation
into the dyna mics of social
integration.
La idea del co-working
(etnografa+noves
tecnologies+gent grant)
esdev clau per a la creaci
de nous projectes innovadors
com el SeniorLab. CITILAB
Noves tecnologies i gent gran
L
a gent gran pot ser protago
nista de la revoluci digital
i de la innovaci tecnol
gica? El projecte Senior
Lab s una demostraci
que lacci conjunta de la
gent gran que t inters en el seu creixe
ment personal, el treball etnogrfc i la co
llaboraci dun centre dinnovaci oberta
poden aconseguir que la gent gran sigui
capa dinnovar.
Malgrat aix, sembla que sn pocs els que
es fan aquesta pregunta; ms aviat la pre
gunta se centra a com reduir la bretxa digi
tal de la gent ms gran de 65 anys. Sembla
que aquest s lobjectiu de moltes adminis
tracions pbliques i obres socials de caixes
destalvis, com tamb la preocupaci social
refectida des dels mitjans de comunica
ci. Almenys aix s el que es desprn de
lanlisi dels programes dalfabetitzaci
digital de gent gran.
Davydd Greenwood (1999) introdueix la
noci de les preguntes correctes a lhora
de resoldre problemes socials. I en efecte,
el tipus de pregunta condiciona la respos
ta. En el cas de la gent gran, les preguntes
que es fan les institucions que treballen en
lmbit de lenvelliment tenen molt a veu
re amb la construcci social de la persona
gran com a improductiva i dependent
(classes passives). Per tant, des daquesta
construcci, la resposta ha de ser necess
riament assistencial. Les institucions, una
vegada sha identifcat un problema com a
bretxa digital el conceptualitzen com un
problema ms dassistncia (malaltia, so
ledat, dependncia, etc.) i dissenyen pro
grames dels quals la gent gran sn recep
tors passius.
El treball etnogrfc que ha fet SeniorLab
demostra per contra, que la gent gran no
t necessriament la percepci de si matei
xala identitatque li s assignada so
cialment i que, lluny de ser una classe pas
siva, s un grup socialment productiu.
Marc teric: la construcci
social de la persona gran com a
improductiva
Per comprendre com sha arribat a una iden
titat de la gent gran com a dependent i ne
cessitada datenci s necessari entendre el
concepte de fordisme o deconomia indus
trial, que malgrat tots els canvis que shan
produt en el tipus de producci capitalista
cap a formes fnanceres, continua dominant
limaginari i la forma de pensar dempreses
i institucions, incloses les institucions m
diques.
Naturalment que el concepte assistencial de
vellesa est infut pel fet incontrovertible de
la degeneraci fsica del cos i la disminuci
de les facultats mentals. Aquesta pauta sem
marca dins del que es coneix com a discrimi-
naci per ledat, s a dir, els estereotips o pre
judicis socials aplicats a una persona a causa
de la seva edat. (Losada Baltar, 2004).
Tanmateix, a aquesta categoria cronolgi
ca (i si es vol tamb mdica) sassignen un
seguit de valors simblicsgeneralment
negatiusrelacionats amb la decadncia
fsica i mental, la malaltia, la mort... i la im
productivitat.
Improductiu s un concepte que neix de
leconomia industrial o fordisme. Segons
Jessop (1991) el fordisme comprn un pro
cs de mecanitzaci i divisi del treball, un
rgim dacumulaci, un mode de regulaci
(normes, institucions) i una ordenaci de
lespai al voltant de la producci.
La mecanitzaci defneix com a productiu
tot all que reverteix en la producci, ja que
en els sistemes industrials clssics produc
ci s igual a benefci. Per tant, tot el que
es categoritza com a improductiu sequipa
ra a despesa. Daquesta manera, els equips
de producci, la inversi en fbriques i el
treball directe de producci entren en la
categoria de productiu, mentre que, per
exemple la comptabilitat, el treball indirec
(1)
La Carta dAtenes publicada
per Le Corbusier s un dels
documents en els quals saprecia
ms clarament la transferncia
de la metfora industrial i la pro-
ductivitat a lhabitatge i a lespai
personal i ntim de les persones.
te (formaci, manteniment) esdevindrien
improductius.
Aquest no s el lloc per discutir aix, per
sha de dir que en el sistema fordista sesta
bleix una jerarquia en la qual el que s pro
ductiu mana per damunt del que s impro
ductiu i que el que es considera improductiu
es dota de signifcats socials i simblics ne
gatius (Bezos Dalesque, 2004).
Aquesta forma de veure el mn, malgrat
que el capitalisme s ara ms fnancer i que
moltes organitzacions no sn fbriques, sha
traslladat com a metfora al treball dofci
na, al treball cientfc (funcionalisme), a la
universitat, a lescola i a les administracions
pbliques, als hospitals i als organismes que
treballen en lmbit de la vellesa.
(1)
El treball etnogrfc permet
dissenyar estratgies
innovadores per tal que
collectius inicialment
allunyats de les tecnologies
de la informaci esdevinguin
nous actors i usuaris de la
revoluci digital. CITILAB
DossIEr 27
Si pensem en el fordisme com en un tipus
de regulaci, va donar llum a diverses insti
tucions: el dileg social entre el capital (or
ganitzacions dempreses) i el treball (orga
nitzacions de treballadors) amb la intercessi
de lestat, com tamb les assegurances socials
pbliques i privades, tant sanitries com de
pensions. Les assegurances sencarreguen
precisament dadministrar lmbit impro
ductiu: desocupaci, malaltia i vellesa.
Als desocupats, malalts i vells hom els nega
va la capacitat de ser productius i, per tant,
de poder fer aportacions de valor social. Per
aix, les poltiques dissenyades des del tipus
de regulaci fordista sn anomenades assis
tencials, perqu assisteixen a aquelles perso
nes que se suposa que no poden valerse per
elles mateixes. Aix, les institucions assisten
cials faciliten a la gent gran quatre tipus das
sistncia: assistncia econmica (pen sions),
assistncia mdica, assistncia en cas de de
pendncia i assistncia doci (viatges IM
SERSO, centres de gent gran, etc.).
Sn quatre eixos dassistncia que neixen
de leconomia industrial fordista. Cal pen
sar que en una economia fnancera, digital i
de coneixement puguin sorgir noves polti
ques per a les persones grans ms arrelades en
leconomia digital i del coneixement.
De la dependncia al valor de
lenvelliment
La vellesa ja no es concep nicament com
lavantsala de la mort i com un estat mera
ment improductiu. De fet, el 1999 lOrga
nitzaci Mundial de la Salut va incorporar el
concepte denvelliment actiu. Dacord amb
Pilar Regato Pajares (2003) en un docu
ment de LIMSERSO: per lOMS, lenvelli
ment actiu s el procs daproftar al mxim
les oportunitats per tenir un benestar fsic,
psquic i social durant tota la vida. Lobjec
tiu s estendre la qualitat, la productivitat i
lesperana de vida a edats avanades. [...]
Aquest terme fou adoptat per lOMS a fnals
del 1990. Lobjectiu era buscar un missatge
ms ampli que el de lenvelliment saludable
i reconixer limpacte daltres factors i sec
tors a ms del sistema sanitari. Intenta ex
pressar la idea de la implicaci contnua en
activitats productives i treball signifcatiu.
Aix, la paraula actiu es refereix a una con
tnua implicaci social, econmica, espiri
tual, cultural i cvica i no simplement a la
capacitat destar fsicament actiu. Mantenir
la independncia s lobjectiu principal tant
per als individus com per als poltics. La salut
que fa possible la independncia s la clau o
el mitj per envellir activament.
Aquesta aproximaci modifca el focus me
rament assistencialista; de totes maneres, les
institucions que han de fomentar lenvelli
ment actiu continuen estant vinculades a la
salut i lassistncia. s a dir, no hi ha institu
cions no assistencials ni poltiques no assis
tencials per treballar amb la gent gran. Seni
orLab s un laboratori on es poden crear.
Aquest canvi denfocament es pot trobar
relacionat tamb amb noves maneres de
producci i rgims dacumulaci en el ca
pitalisme. Duna banda, des dels anys vui
tanta del segle xx leconomia adquireix dues
dimensions que la distingeixen de lecono
mia industrial clssica: la fnancera i la tec
nolgica.
A la dimensi fnancera, els mercats de capi
tals sn una font de fnanament alternatiu i
complementari als bancs des del segle xvii,
per en ferse possible amb la desregularit
zaci dels mercats (Luttwak, 2001; Klein,
2007; Marazzi, 2010) el comer amb pro
ductes fnancers i deute a una escala global,
els actors fnancers han adquirit una posici
dominant tant sobre les companyies produc
tives (en sn els accionistes), com sobre els
governs (en sn els fnanadors).
Per la seva banda, a la dimensi tecnolgica
tot i que neixen com un pas ms en la din
mica del fnanament fordista, les tecnologi
es de la informaci han canviat radicalment
les formes de produir i treballar, de manera
que com deia Robert Reich (1991) es pot
parlar, ms que de treballadors, danalistes
simblics o de treballadors del coneixement
(Drucker, 1993).
En el capitalisme fnancer, el concepte cen
tral no s el de productivitat, sin el de va
noves
estratgies
culturals
i socials es
generen a Partir
de la vinculaci
entre innovaci
i etnografia
lor. Mentre que en el model productivista la
productivitat s central perqu garanteix ms
ingressos per unitat monetria invertida, en
el capitalisme fnancer el valorents com
a promesa de dividends futursgaranteix
ms ingressos per unitat monetria invertida.
s un concepte de valor altament especula
tiu, projectat cap al futur, i per aix s molt
important representar el valor mitjanant
un joc complex dinformaci en el qual es
barregen dades objectivades, representaci
a travs de mitjans audiovisuals, Internet i
mrqueting.
Aquest producte s crucial perqu el valor
es lliga a la imatge i la imatge al valor. La
construcci de la imatge social est lligada a
la construcci de valor i viceversa. Tornem
al capitalisme fnancer. Qui sn els actors
dominants? Els fons de pensions. Qui sn
els seus clients? Els pensionistes actuals i
els futurs: un mercat creixent que escla
tar a causa de levoluci demogrfca. La
gent gran adquireix aix un valor econmic
(especulatiu, projectat cap al futur) i, per
tant, la imatge de la gent gran comena a
adquirir connotacions positives com a en-
velliment actiu.
Al mateix temps, la tecnologia digital desen
volupada per automatitzar la producci de
coneixement, permet a la gent gran sortir
dels mbits tutelats que els havia assignat el
model assistencial: ara poden informarse
sense que les seves famlies, els metges, les
residncies i els ministeris de salut hagin de
ferlos de mitjancers. No solament informar
se; poden associarse, vincularse i tamb
posar en valor la seva experincia vital com
a individus i com a collectiu.
Etnografa i innovaci
El projecte SeniorLab s el fruit duna
daquestes institucions no assistencials i
no productivistes de la societat del conei
xement. Es tracta de Citilab, un espai din
novaci ciutadana que sorgeix de la conver
gncia dels moviments que van nixer en la
letnografia
Permet
concePtualitzar
amb ms
Precisi les
Potencialitats
de la gent gran
Deixar de ser objecte
destudi per a pasar a ser
subjecte s clau en el
disseny de noves estratgies.
CITILAB
DossIEr 29
dcada dels setanta i vuitanta en el cintur
industrial de Barcelona, amb els moviments
nascuts a la dcada dels noranta al voltant
dInternet com a espai ciutad. Tot i que
va nixer conceptualment el 1996, Citilab
va iniciar la seva trajectria ofcial el 2007.
Avui sha convertit en el centre de conei
xement i dinnovaci social de referncia
a Espanya.
Citilab va apostar des del comenament per
letnografa com a eina dinnovaci, ja que
en la tradici del design thinking i en el de
senvolupament de sistemes informtics, en
moltes companyies dels EUA des dels anys
noranta susaven antroplegs per conixer
els ecosistemes dinformaci (Nardi, 2000;
Nardi i Engestrm, 1999; Heps, 2009),
s a dir, les dinmiques socials complexes
que es produen dins de les organitzacions
(2)

i que es diferencien molt del que descriuen
els manuals de processos i les descripcions
de llocs de treball.
El paradigma de la innovaci oberta que
van popularitzar Chesborough (2003) i Von
Hippel (2005), i que en part ha donat lloc
al moviment dels living labs, ha donat ales
a ls de letnografa com a eina clau per co
nixer qu fan els usuaris, qu creuen, com
viuen, com pensen, quins codis utilitzen...
En defnitiva, el que clssicament sha co
negut com a experincia nica i alladael
treball de camptroba ara un espai on es
pot fer duna manera sistemtica. Es combi
nen aix, els enfocaments de la cincia natu
ral (el laboratori), amb els de la cincia social
(letnografa).
Tanmateix, res daix no podria funcionar
sense emprar estratgies dinvestigaci ac
ci participativa; s a dir, involucrar els ma
teixos actors (o usuaris, en el llenguatge de
la innovaci oberta) en la investigaci i en la
defnici dels propis continguts del projecte.
Una aproximaci hbrida (Heps, 2001) i
no positivista (Greenwood, 2007) permet
donar el protagonisme als participants, que
daquesta manera deixen de ser objecte des
tudi i passen a ser cosubjectes dinvestigaci
(Greenwood, 2007) o codissenyadors o co
innovadors.
seniorLab:
innovaci amb gent gran
La idea central sobre la qual se sustenta el
projecte SeniorLab s que la gent gran dispo
sa dactius de coneixement sufcients, dex
perincia i de capacitat com per fer innovaci
tecnolgica, encara que no tingui la forma
ci especfca o el contacte sufcient amb les
tecnologies de la informaci. La hiptesi s
que aquesta innovaci es pot obtenir mit
janant un living lab de gent gran.
Un living lab exigeix tres tipus denfoca
ments complementaris: en primer lloc la
metodologia de disseny que aporta la Fun
daci I2CAT i que s prpia de les engi
nyeries de la informaci i la comunicaci.
Aquestes disciplines creen constantment
nous artefactes tecnolgics fsics i virtuals:
maquinari, programari, xarxes..., a lespera
del que pugui ser til als usuaris.
Tanmateix, el model de disseny que Se
niorLab pot explorar s el contrari: disse
nyar un artefacte social nou, el SeniorLab,
perqu les persones puguin defnir quins
artefactes necessiten.
En segon lloc, s important prioritzar la in
novaci social i observar quins canvis sn
necessaris en les tecnologies per adaptar
se millor a les necessitats de les persones.
En particular, daquelles que no es troben
connectades en xarxa, les que menys con
tacte tenen amb lmbit TIC. En primer
lloc ve la innovaci social i desprs la tec
nolgica.
Per aix cal una metodologia descolta,
dobertura i de comprensi. Per aquesta ra
sutilitza una estratgia dinvestigaci acci
participativa: es tracta de saber qu vol la
gent gran, quines sn les seves demandes, i
que ells mateixos facin aquest diagnstic, en
funci del qual posin en marxa accions.
Finalment, sha dafegir que la gent ja fa in
novacions constants en la seva prctica di
ria. Exemples com la Universitat de la Gent
Gran indiquen una voluntat dencarar la ve
llesa molt ms enll de la mera actitud pas
siva i assistencial.
(2)
Els antecedents poden trobar-se
ja al llarg dels anys setanta en els
treballs de Peter Checkland.
Aquesta triple contribuci s el punt de
partida epistemolgic del projecte: disse
nyar un artefacte social nou, un laborato
ri de i per a la gent gran. Escoltar all que
ens han dexplicar (comenant per les se
ves contribucions presents) per arribar a
una nova generaci de tecnologies de la
informaci i la comunicaci que sadap
tin a aquestes noves demandes. En resum,
es tracta dorganitzar el SeniorLab com un
living lab obert.
La fnalitat s clara, la gent gran s un co
llectiu excls de la tecnologia i, el que en
cara s pitjor, en molts casos est excls de
molts espais socials. s un collectiu semiin
visible. La tecnologia s una via dinclusi
social i cal apropar la gent gran a la tecno
logia. Innovar vol dir que la tecnologia ha
dadaptarse a les necessitats de la gent gran
i no a linrevs.
Amb tot, una lgica tan evident tenia una
materialitzaci difcil precisament per les
cs contacte entre gent gran i tecnologia.
La situaci demanava necessriament un
plantejament molt obert com correspon a
una situaci de partida caracteritzada pels
factors segents: desconeixement de la po
blaci usuria i desconeixement tecnolgic
per part de la poblaci usuria.
Quan el plantejament inicial del projecte
parlava de dinamitzar la poblaci snior
no quedava clar de quina poblaci sesta
va parlant. Qui eren? Quin era el seu per
fl social? Com era el seu passat? Com es
relacionaven entre si? Quins eren els seus
interessos? Quins elements formaven la se
va identitat? Encara que des del comena
ment shavia triat la Universitat de la Gent
Gran de Cornell com a soci i quedava clar
que serien els seus alumnes el collectiu que
participaria en el projecte, el seu perfl so
cial era desconegut.
Duna manera idntica, els participants ne
cessitaven un procs dadaptaci al Citilab i
a les tecnologies, ja que el seu coneixement
inicial es presumia que seria escs, com va
resultar serho ms endavant. Tamb ells
necessitaven saber qu podia aportar el Ci
tilab, qu eren capaos daprendre i de qu
els serviria tot all.
treball per projectes, etnografa i
tecnologia
El fet dhaver tingut un espai dexperimen
taci en el qual poder provar diverses for
mes de treball amb sniorsi haver etno
grafat aquest espaiha estat important per
a lxit del projecte. Aviat es va comprovar
que la gent gran no tenia inters en classes
dinformtica, que no els sobrava el temps,
com es tendeix a pensar, i que innovaci
per a ells no signifcava el mateix que per
als actors de Citilab. Per a la gent gran, in
novaci no sn projectes tecnolgics, sin
qualitat de vida.
La qesti central per a lxit de la innova
ci amb la gent gran s entendre els aspectes
reals i simblics que per a ells tenen signif
cat. SeniorLab s un projecte de signifcats,
i els signifcats solament es comprenen b
des duna perspectiva antropolgica. Des
del moment en qu el projecte va comen
ar a treballar amb signifcats, es va poder
comenar a fer projectes de memria din
ters real per als sniors.
Fer projectes de memria representa diversos
desafaments per a la gent gran. En primer
lloc, aprendre a treballar per projectes. s a
dir, en un format en el qual un treball t un
comenament i un fnal, que ha dassolir uns
objectius i uns resultats i que demana la col
laboraci voluntria de tercers.
En segon lloc, la memria s frgil i en mol
tes ocasions els records selaboren amb poste
rioritat a lesdeveniment. En fer una narrati
va, la gent gran sadona que necessita dades i
documents, la qual cosa els introdueix en un
procs daprenentatge complex. Per exem
ple, recuperar la fsonomia duna ciutat en
els anys cinquanta, el treball de les escoles,
la situaci de la dona en la dictadura... exi
geix un gran treball de documentaci i de
cerca dimatges i de testimonis. Treball que
la tecnologia facilita.
La tecnologia es converteix aix en aliada
dels projectes. Internet per a cerques, diver
la PersPectiva
antroPolgica
esdev clau
en el disseny
de seniorlab,
el qual es
caracteritza Pel
seu contingut
en significats
DossIEr 31
sos programes audiovisuals per a la gesti
dimatges, blogs per a les narratives, xarxes
socials per trobar testimonis i companys, u
dio i vdeo per enregistrar, programes dedi
ci per representar els resultats del projecte:
la llista creix per setmanes.
Aix mateix, el treball per projectes exigeix
collaborar amb tercers. Es creen equips de
treball, tamb consultes entre els ms avan
ats i els que demanen ms ajut. Segons les
enquestes peridiques que es fan entre els
seniorlabers, el fet de fer amics i de crear i
mantenir relacions socials s un dels princi
pals elements motivadors per a ells.
Per acabar, gaireb tots els seniorlabers co
mencen amb projectes de memria, per
aproximadament el 25 % evoluciona cap a
projectes que no miren cap al passat, sin
cap al futur: salut, vida independent, vo
luntariat.
A travs del treball en projectes, sha acon
seguit fer innovaci amb els seniorlabers en
tres mbits: integraci social a travs de la
tecnologia, tecnologia i ocupaci.
Integraci social a travs de la
innovaci
La mateixa tecnologia de treball per projec
tes ha aconseguit uns resultats importants
dintegraci social de gent gran el 2009 i el
2010. Aix, el 87 % (2009) i el 76 % (2010)
dels enquestats reconeixia canvis signifca
tius en els seus hbits arran de la participa
ci a SeniorLab. Canvis que es manifesten
en un 71 % (2009) i un 68 % (2010) en
millora dautoestima, en canvis en rols fa
miliars, com tamb en valoraci positiva
per lentorn social (prop del 50 % en els
dos anys). Aix mateix, senregistren grans
increments de les competncies tecnolgi
ques: el 42 % el 2009 i, contra tot prons
tic (per corba daprenentatge), superiors al
50 % el 2010.
s important ressenyar que el 2009 el 53 %
de sniors es va mostrar disposat a participar
en projectes ms complexos, mentre que el
2010 solament un 18 % shi declarava dis
posat, una proporci ms dacord amb les
xifres reals de migraci cap a projectes in
novadors. En canvi, no hi va haver inters a
participar en projectes dinnovaci tecno
lgica: el 2010 un 59 % afrma que aquest
s precisament el seu inters.
A la llum de les dades, el model de treball
en projectes de SeniorLab s un producte
innovador dintegraci social que comple
La clau de lxit de SeniorLab
s dur a terme projectes en
base a la interacci entre
els diferents actors, per tal
de fer possible una ms
gran integraci entre els
participants. CITILAB
menta el clssic envelliment actiu cap a for
mes socialment productives denvelliment,
s a dir, amb valor social. Un grup de sniors
formats i disposats a treballar en innovaci
per la seva comunitat s capa daportar una
diferncia qualitativa en accions de volun
tariat, participaci ciutadana, ajut a empre
nedors, etc.
Sent honestos, aquest extrem no sha ma
terialitzat encara daquesta manera (encara
que s, com es veur tot seguit, en innovaci
tecnolgica i ocupaci); no obstant aix, s
que sembla que els seniorlabers es troben en
disposici dafrontar aquest repte.
Innovaci tecnolgica
Aquest s potser laspecte ms important
de tot el projecte i, per descomptat, encara
no explotat amb tot el seu potencial. In
novar per a la gent gran, com ja sha dit, s
possible quan aquesta hi troba un signif
cat. Aix, algunes persones de SeniorLab
tenen familiars malalts dAlzheimer o b
pertanyen a associacions dAlzheimer, en
cara que els seus familiars hagin mort. Es
va conjugar la seva inquietud amb la pos
sibilitat de dissenyar una plataforma digi
tal per a cuidadors de malalts dAlzheimer.
Daquesta manera, un grup de seniorlabers
van codissenyar, juntament amb enginyers
i programadors dI2Cat, la plataforma Co
nectAlzheimer, que es troba en estat pre
competitiu.
Innovaci en ocupaci
La principal aportaci de SeniorLab a locu
paci ha estat crear tres llocs de treball snior
per a dinamitzadors i formadors del Senior
Lab dIntegraci Social. A ms daquests tres
llocs de treball directes, lexperincia sha re
produt en dos pilots. Un a la Fundaci La
Caixa i un altre a la Diputaci de Barcelo
na. Ambds es troben en procs davalua
ci a lhora de redactar aquest article, per
si es reprodueix i es generalitza lexperincia
es podria parlar dun mercat de treball per a
ms grans de 55 anys.
Aix mateix, mitjanant un procs dIAP
(investigaci acci participativa), es van in
volucrar seniorlabers en lestudi docupacions
snior, procs en el qual van participar tam
b directius dempreses, representants das
sociacions de gent gran i tcnics dels serveis
docupaci autonmics i estatal. Lestudi va
identifcar diversos jaciments i el ms inte
ressant s que tots els grups van esmentar la
innovaci com el camp natural docupaci
per a gent gran. Daquest estudi van sorgir
les competncies i els itineraris formatius
per als perfls de dinamitzador i formador
de SeniorLab dIntegraci Social esmenta
des en lapartat anterior.
Els seniorlabers han codissenyat, a ms a ms,
cpsules de formaci digital en lnia per a la
requalifcaci professional de persones, que
es poden descarregar en un blog especfc.
on ens porta tot aix?
Lexperiment SeniorLab dinnovaci amb
gent gran s una experincia oberta que per
met extraure algunes observacions:
La innovaci amb gent gran crea integra
ci social, com ho demostren els ndexs de
les enquestes.
La gent gran que integra SeniorLab ha ex
perimentat un canvi positiu en la seva iden-
titat. Han passat duna identitat impro
ductiva, basada en el paradigma fordista
El model de treball de
SeniorLab s un producte
innovador dintegraci
social que complementa
lenvelliment actiu cap
a formes socialment
productives denvelliment,
amb valor social. CITILAB
DossIEr 33
que els vincula al passat, a la malaltia i a la
dependncia, a una identitat com a porta
dors de coneixement i com a persones au
tnomes, socialment valuoses i creadores
didees noves.
Aquest grup est disposat a fer un pas ms
decisiu cap a la innovaci social i tecnolgica:
ho refecteixen les entrevistes, les converses
informals i les enquestes. Aix vol dir que
el treball continuat en projectes amb gent
gran t uns efectes importants en les seves
capacitats intellectuals i en les seves com
petncies.
Hi hauria un potencial de creaci de valor
social amb un impacte en el PIB signifcatiu
si un grup de gent gran que han passat per
aquest procs innovador de qualifcaci tre
balls en projectes dinnovaci ciutadana. s
a dir, la gent gran podria passar de ser ni
cament consumidora, a ser productora de
recursos. Parlem dun envelliment produc
tiu: aquesta s la hiptesi que hem de testar
a SeniorLab 2011.
La metodologia SeniorLab crea integraci
social, crea ocupaci i crea innovaci tec
nolgica. Aquestes sn noves vies dactivi
tat econmica i ocupaci que un living lab
pot oferir a empreses grans i PIME interes
sades en la gent gran com a mercat de fu
tur, ms que com a consumidors a curt ter
mini, per tamb com a font dexperincia
professional.
Un dels efectes collaterals, sens dubte, s de
senvolupar una font de fnanament soste
nible i independent dels ajuts pblics per a
un projecte social i ciutad com Citilab; no
es tracta duna mercantilitzaci, sin dob
tenir recursos per a la transferncia dinno
vaci social als actors econmics.
Lantropologia s lelement clau en aquests
resultats, ja que permet desenvolupar me
todologies de treball amb persones reals, en
contextos reals i en situacions que no neces
sriament trien. s la manera darribar als
signifcats, la palanca que acciona la motiva
ci i les expectatives de la gent gran i que, a la
vegada, s capa dintegrar els seus valors en
les metodologies de treball i innovaci.
En resum, sigui quina sigui la defnici de
societat del coneixement, i fns i tot encara
que qestionem que aquesta defnici exis
teixi, la incorporaci de ciutadans grans a
la innovaci valida la hiptesi que un espai
com Citilab i un projecte com SeniorLab
poden crearo almenys conformarlesles
metodologies, les poltiques i potser algu
nes de les institucions per a i amb gent gran
que calen ja per passar dun envelliment as
sistit a un envelliment socialment valus i
productiu. n
la PersPectiva
antroPolgica
esdev ePicentre
de lePicentre
Perqu configura
estratgies i
metodologies
Per a contextos
concrets
BiBliografia
Bezos Daleske, C. Antropologa y
transformacin organizativa. Con-
tabilidad: un viaje de la periferia al
centro. Un caso en una empresa
automovilstica. Instituto de Estudi-
os Altoaragoneses, 2004.
Chesborough, H. W. Open Inno-
vation: The New Imperative for
Creating and Profting from Tech-
nology. HBS Press, 2003.
Drucker, P. La sociedad post-
capitalista. Ediciones Apstrofe,
1993.
Greenwood, D. Action Research.
From Practice to Writing in an In-
ternacional Action Research Deve-
lopment Program. John Benjamins,
1999.
Greenwood, D.; Levin, M. Intro-
duction to Action Research. Sage,
2007.
Heps, V.; Juul, M.; Manseth, K.
How am I to be classifed? Insider
anthropologists in the era of the
hybrids. NTNU Workshop, 2001.
http://www.apertura.ntnu.no
Heps, V. Leading Research in
Technoscience: Insider social
science in socio-technological
change. VDM Verlag, 2009.
Jessop, B. Crisis del Estado del
Bienestar. Santa Fe de Bogot:
Siglo del Hombre, Universidad
Nacional de Colombia, 1999.
Klein, N. The shock doctrine.
Metropolitan Books. Henry Holt
Corporation, 2007.
Luttwak, E. N. Turbocapitalismo
quines ganan y quines pierden.
Crtica, 2001.
Marazzi, C. The violence of fi-
nancial capitalism. Semiotext(e),
2010.
Nardi, B. Information Ecologies:
Using Technology with Heart. MIT
Press, 2000.
Nardi, B.; Engestrm, Y. A Web
on the Wind: The Structure of In-
visible Work. A Special issue of
Computer-Supported Coopera-
tive Work. 1999.
Regato Pajares, P. (2003). El
envejecimiento activo desde la
perspectiva de atencin primaria.
http://www.imsersomayores.csic.
es/documentos/documentos/
regato-envejecimiento-01.pdf
Reich, R. The work of nations.
Preparing ourselves for the 21
st

century. Vintage Books, 1991.
Von Hippel, E. Democratizing In-
novation. MIT Press, 2005.
artur serra hurtado
Fundaci i2Cat
BARCELoNA_CATALUNYA
TECNOANTROPOlOGIA
I dISSENy CulTuRAl
La Revista dEtnologia de
Catalunya va dedicar un dos-
sier coordinat per M. Jess
Bux lany 1999 al Ciberes-
pai. En aquell nmero, un
conjunt dantroplegs vrem
explicar les nostres visions i
els estudis sobre cultures del
ciberespai. Desprs duna
dcada sembla que aquesta
generaci dantroplegs hem
anat madurant i volem obrir
un nou camp de recerca i
innovaci que anomenem
tecnoantropologia.
In 1999 the Journal of Ethno-
logy of Catalonia published a
monograph on the Cultures
in Cyberspace, headed by Dr.
Bux. In this issue, a number
of anthropologists explain
our visions on the cultures
of cyberspace. Now, after
a decade it seems that this
generation of anthropologists
have matured and want to
open a new feld of research
and innovation called techno-
anthropology.
comunitats
de coneixement
i informaci
Tasques de la tecnoantropologia
com a nova cincia del disseny
C
om a antropleg que es
va iniciar en la discipli
na analitzant la cultura
dels propis investigadors
informtics o computer
scientists, la tecnoantro
pologia podria ser una nova branca de les
anomenades cincies del disseny (H. Si
mon), com la mateixa computer science. Si
la recerca dels informtics anava dirigida a
la comprensi dels nous models possibles
dordinadors i la seva construcci, la dels
tecnoantroplegs es dedicaria al disseny de
noves comunitats humanes possibles i la
seva construcci en forma de comunitats
experimentals o comunitats dinnovaci.
Mentre que la feina tradicional dels antro
plegs es basa en letnografa de les comu
nitats existents, la tasca dels tecnoantrop
legs inclouria aquestes etnografes dins dun
marc ms ample de disseny de nous models
culturals i de la seva construcci i validaci.
En lactualitat aix voldria dir ajudar en els
processos de canvi cultural de les comuni
tats actuals en comunitats de coneixement
i innovaci.
La tecnoantropologia es diferenciaria aix
de les diverses antropologies o sociologies
del ciberespai o dInternet etc. que es limi
ten a aplicar les eines tradicionals etnogrf
ques a lestudi i la comprensi de les diverses
comunitats digitals actuals (xarxes socials,
etc.) o els anomenats impactes de les noves
tecnologies sobre la societat. De la mateixa
manera que els computer scientists no es de
diquen simplement a estudiar els ordinadors
existents sin a dissenyarne de nous, els tec
noantroplegs no es limiten a lobservaci
participant o al treball de camp, sin que
fan seva la voluntat de disseny dels tecnlegs
aplicada al camp comunitari. Com va dir el
professor dinformtica Juri Artmanis: We
can say that in physical sciences we are prima-
rily interested in the existing and in compu-
DossIEr 35
LaUtor
Doctor en Antropologia Cultural per la Universitat de Barcelona (1992), el seus interessos es centren
en la construcci duna tecnoantropologia com a nova cincia del disseny, dedicada a comprendre i
ajudar a dissenyar nous models culturals emergents de la societat del coneixement.
ter science (or the new species of the sciences of
which there surely will be more) we are prima-
rily concerned with that which is possible, with
what can exist (Traub, 1981: 354).
A diferncia de la computer science, la tec
noantropologia tracta no tant de dissenyar
noves arquitectures computacionals o noves
xarxes digitals possibles sin noves comuni
tats humanes factibles que a la vegada poden
desenvolupar nous salts tecnolgics com a
mecanisme per al seu desenvolupament.
Seguint amb la idea suggerida per lantro
pleg cognitiu Roy dAndrade que conside
rava les cultures com a programes culturals
(Andrade, 1989), la tecnoantropologia po
dria ser la cincia del disseny i la programa
ci cultural. Andrade va suggerir la idea de
models culturals com a base de la seva vi
si de la cognici humana. Segons ell: Te
study of cultural cognition then is the study of
cultural information and cultural programs
that interact with the more general programs of
intelligent systems (1989: 825). El seu enfo
cament es va basar en el concepte de model
cultural, que va defnir com a cognitive sche-
ma that is intersubjectively shared by a social
group (1989: 809). La tecnoantropologia
podria ser la cincia per al disseny de nous
esquemes cognitius possibles i la validaci
daquests mitjanant la seva construcci ex
perimental.
Breu histria de les cincies
del disseny
El primer departament de Computer Scien
ce es va organitzar a la Universitat de Stan
ford el 1964. Per lorigen daquesta prime
ra cincia del disseny va ser molt abans. De
fet sembla que aquest tipus de cincia surt
de processos dinnovaci previs. La Sego
na Guerra Mundial va forar la comunitat
cientfca dels EUA a convertirse en engi
nyera i a dedicarse al disseny dun conjunt
dartefactes radicalment nous, mai abans so
miats per cap enginyer com eren les bombes
atmiques, els ordinadors electrnics o els
llenguatges de programaci.
Anys desprs, alguns dels seus protagonistes,
ja retornats al mn acadmic, per encara
lligats amb les agncies governamentals de
recerca, van proposar a aquestes agncies
convertir els seus invents en programes de
recerca. Sn aquests programes de recerca
els que van donar lloc a noves cincies, com
la inicialment anomenada information pro-
cessing, que ms tard va acabar sent la com-
puter science. Aquesta conversi de cientfcs
en tecnocientfcs o cientfcs del disseny s
clau per entendre lemergncia de la bio
Tecnoantropologia i disseny cultural
La tasca dels
tecnoantroplegs inclou
ajudar en els processos
de canvi cultural de les
comunitats actuals en
comunitats de coneixement
i innovaci. CITILAB
nostres societats, que continua sent el ma
teix que fa 100 o 200 anys. En termes tec
nolgics vivim en el mn dInternet, per
en termes econmics i socials vivim encara
en el mn de M. Weber i la seva tica pro
testant i lesperit del capitalisme. La univer
salitzaci daquests valors, ara ja sota el neo
confuci productivista xins emergent, no
noms no canvia sin que constitueix una
mostra del seu xit global. Segurament, com
va passar a Occident en els darrers dos segles,
lextensi daquests valors sigui necessria
per sortir de la pobresa, combatre la fam i
estendre lesperana de vida a la majoria de
la poblaci del planeta al segle xxi, objectiu
que es pot arribar a assolir si aconseguim
conciliar les nsies de creixement amb la
seva sostenibilitat.
El que ja no queda tan clar s que a la part
de la humanitat que ja hem arribat a com
plir aquest somni en el passat ens convin
gui continuar per aquest cam que ens con
demna a una segura, tot i que confortable i
dola, decadncia. Daqu la necessitat ur
gent dexplorar sense dilaci nous models
culturals que ens permetin obrir noves vies
civilitzacionals abans que sigui massa tard.
Podrem estar dacord amb Karl Popper que
el mn actual s el millor dels mns cone
guts, per amb el que no estem dacord s
que no siguin possibles altres societats mi
llors que lactual, tot i entenent que el terme
millor no deixa de ser relatiu a cada cultura.
Altres mns han estat possibles en el passat
i ho seran en el futur. Esperem que tamb
puguin ser millors. O tant de bo que ho si
guin, aquesta podria ser una hiptesi de tre
ball inicial de la tecnoantropologia.
Dissenys culturals: els living labs
Un dels avantatges de viure a Europa s viure
amb antelaci processos que la resta de pasos
que han optat per seguir el model cultural
europeu estan seguint dcades o segles des
prs. Els europeus hem passat del centre a la
perifria de la societat moderna implantada
des del segle xv. Aquesta davallada histri
ca es veu molt clara des de la Segona Guer
ra Mundial, moment en el qual els millors
cervells europeus van emigrar als EUA i van
ajudar aquest pas a posar en marxa algunes
tecnologia, la nanotecnologia i les diferents
rees de recerca que, inspirades totes en la
informtica, constitueixen coneixements
fundacionals de lera digital.
Aquestes cincies com la informtica es van
crear per sntesi de coneixements tant cient
fcs com denginyeria, o en paraules dAllen
Newell, putting all together. Aix des del
principi la informtica va ser creada per en
ginyers electrnics, fsics i matemtics apli
cats. Tamb van collaborar des dun principi
cientfcs socials individuals com el mateix
Herbert Simon, que juntament amb mate
mtics com el mateix A. Newell van inventar
el Logic Teorist i amb ell la intelligncia
artifcial (artifcial intelligence) el 1955. s
poc conegut que el mateix J. Licklider, el
primer director de la Information Proces
sing Ofce dARPANET, era un human
factor psycologist i a la vegada computer sci-
entist. Ell va ser el conceptualitzador de la
Galactic Network, precursora de la Internet
als anys seixanta, com un sistema simbitic
man-computer. Facebook o Twitter sn els
seus nts ms recents.
Els darrers cinquanta anys han estat els anys
de glria de la recerca TIC. Aix ha marcat
el tipus de collaboraci dels mateixos cien
tfcs socials amb la informtica: ens hem
posat al servei del propi disseny de siste
mes informtics millors i ms intelligents.
Aquesta recerca ha inundat la nostra societat
dun oce daparells i de xarxes digitals de
tot tipus, dels quals estem ben orgullosos.
Per arribats a aquest punt estem comen
ant a veure les limitacions evidents daques
ta recerca. La crisi econmica destapada a
Wall Street al setembre del 2007 ha posat
en evidncia que tot i que el mn estigui ple
dartefactes digitals, tot i que Internet hagi
ja connectat en poc ms de 15 anys 2.000
milions de persones, els sistemes de conei
xements, de valors, de costums no sn gaire
diferents dels que hi havia quan va esclatar
la Gran Depressi del 1929.
s cert que la tecnologia digital s un canvi
fonamental respecte a les tecnologies indus
trials, per per si soles no han pogut canviar
encara el model cultural de conjunt de les
el mn digital
s un agent de
Primer ordre
en el canvi dels
modes de vida,
encara que ha
de fer front a
resistncies de
diferent gnere
DossIEr 37
de les anomenades ms tard noves tecnolo
gies. Alan Turing i Von Neuman eren eu
ropeus i sn considerats als EUA, els pares
de la informtica. Mentre que als EUA es
posava en marxa lordinador electrnic, Eu
ropa renaixia com a uni del carb i lacer
(!). Durant dcades ens hem esforat a no
quedar despenjats de la societat moderna i
la seva evoluci. Sense deixar de continuar
aquest esfor, proposem obrir un nou pro
grama experimental sobre nous models cul
turals i socials. Un programa que ens ajudi a
repensar valors, a reinventar prctiques cul
turals, a renixer com un continent de possi
bles. Europa a la f de ledat mitjana va patir
un conjunt de catstrofes (pesta, guerres...)
que van abocar fnalment al Renaixement.
La soluci no va ser conservar el vell model
cultural feudal sin obrirse a la construcci
dun nou tipus de societat i cultura. En lloc
denyorar el que ja no som, podrem comen
ar a dissenyar el que podrem arribar a ser.
En aquest sentit, aquest esfor intellectual
duna tecnoantropologia nascuda a Europa,
per oberta al mn, podria ajudar a esbrinar
aquest possible futur.
Un primer valor que cal repensar s el valor
de la innovaci. En la societat actual centrada
en els valors econmics, la creaci de riquesa
mitjanant el treball s la fnalitat priorit
ria a la qual se subordinen la resta de valors
humans. Cada vegada ms els mateixos eco
nomistes comencen a admetre que la crea
ci de nou coneixement en forma dR+D+I
(recerca, desenvolupament i innovaci) s
un component cada vegada ms important
per a la creaci de valor. Es podria, aprofun
dint en aquesta lnia argumental, arribar a
un punt dinversi? s a dir que el mitj es
converts en el f i viceversa. Podria arribar un
punt on lactivitat fonamental de la societat
fos la mateixa generaci de nou coneixement
i no el treball o lactivitat empresarial? Fins
ara la innovaci s una funci al servei del
capital i del treball. Per no tindrem molt
ms capital i llocs de treball si la innovaci
fos el mateix centre de lactivitat econmi
ca i social? s el que van fer els primers pro
testants: una inversi de valors. En lloc de
treballar per viure, com sacostumava en les
societats medievals, van plantejar que era
millor viure per treballar i produir. Podrem
ara aventurarnos a pensar que en lloc din
novar per al mn de lempresa hem de tre
ballar per innovar?
Un estudi que indica aquest possible canvi
descala de valors dins les comunitats infor
mtiques pioneres s el del tecnoantropleg
Pau Contreras (2004) en el seu llibre Me lla-
mo Kohfam. En el llibre queda clara ltica
del pirata (hacker) i la seva diferncia clau
amb ltica protestant. Aquest codi basat en
la producci de nou coneixement innovador
ja va quedar clar en lestudi de la comunitat
de computer scientists de la Carnegie Mellon
University (CMU) (Serra, 1992), la difern
cia s que Pau Contreras analitza una comu
nitat de pirates independent, que no viuen
professionalment com a investigadors dins
un sistema dR+D+I. Pirata ho pot ser qual
sevol informtic, acreditat com a tal noms
pels seus peers. Tamb Himannen (2002)
havia apuntat abans aquesta lgica dels pi
rates diferent a ltica protestant.
El problema s com generalitzar aquest pa
tr cultural al conjunt de la poblaci. De
moment, els pirates es podrien comparar
amb el rol que les sectes reformistes van te
nir a la baixa edat mitjana, que van precedir
la Reforma protestant i que van ser esclafa
des per lacci combinada de laristocrcia
i de Roma.
Un pas en la generalitzaci daquest mo
del cultural el constitueixen tamb els ano
menats living labs. Recentment, fruit de la
conscincia del retard europeu i de la crisi
del seu sistema dinnovaci, estan sortint
un nou tipus destructures socials anome
nades living labs o laboratoris oberts que
sesforcen a connectar el sistema ofcial din
novaci amb les demandes dels mateixos
usuaris i ciutadans. Nascuts al 2006 de la
m del govern fns i la seva comunitat de
recerca i innovaci, aquest nou tipus dins
tituci pretn obrir el fns ara tancat i elitis
ta sistema dR+D+I a tothom, i no noms
en lmbit del disseny de nous productes i
serveis tecnolgics sin tamb en el camp
de la innovaci social. Un dels objectius
inicials daquests living labs s obrir els pro
la generaci
continuada de
coneixement
esdev, en
ella mateixa,
una de les
caracterstiques
de la societat
digital
cessos daprenentatge de la innovaci. You
Can Learn to Innovate s un dels lemes de
la seva II Escola dEstiu que es pensa fer a
lestiu del 2011 a Barcelona.
La societat moderna es basa en lalfabetit
zaci universal. En un moment donat del
desenvolupament econmic, la indstria va
necessitar superar lanalfabetisme i estendre
les capacitats en lectoescriptura al conjunt de
la poblaci. A mesura que ha evolucionat el
sistema les exigncies de formaci shan anat
aprofundint a partir daquest model peda
ggic, ja inventat pels grecs i que els romans
van denominar el trvium i el quadrvium.
Desprs de la Segona Guerra Mundial, els
pasos ms avanats van arribar al punt de
generalitzar fns i tot la formaci universit
ria de primer grau (bachelor) al conjunt de
joves en edat escolar.
Tot i aix el sistema, pel seu propi origen,
pateix una manca crnica de gent formada
en tecnologia. En lantiguitat, leducaci
lliberal menyspreava el treball mecnic i la
societat moderna ho continua fent. Ledu
caci humanista de la qual presumeixen les
universitats dexcellncia nordamericanes,
comenant per Harvard i el club de lIvy
League, va deixar fora el MIT i els seus en
ginyers, que no eren dignes de participar a
la taula dinstitucions destinades a formar
els ms alts crrecs del govern i les fnances.
I aquest s el model educatiu encara domi
nant a la primera potncia educativa mun
dial. Fins ara aquesta mancana est sent
coberta per la importaci de joves enginyers
de pasos emergents. Per amb el desenvo
lupament daquests pasos la perspectiva s
que aquesta mancana es deixi sense cobrir. I
que els pasos occidentals, primer, per des
prs la resta del mn, es trobin amb aquest
dfcit estructural dels sistemes educatius
moderns: la tecnologia susa, per no es vol
aprendre.
You Can Learn to Innovate
I aquest dfcit educatiu repercuteix en un
dfcit de personal per alimentar el sistema
dR+D+I. La gent no sap, no ho sabem,
com innovar. Comprem innovacions, uti
litzem innovacions, per no innovem. Els
sistemes dR+D+I que van nixer desprs
de la Segona Guerra Mundial com una ne
cessitat imperiosa de les nacions dinvertir
en cinciatecnologia com una unitat, sn
incipients. Si els comparem amb la resta de
sistemes socials, com el sistema sanitari o el
mateix sistema educatiu, veiem que tot i que
els pasos desenvolupats dediquen prop del
3% del seu PIB a R+D, els sistemes actu
als de generaci de coneixement sn la part
ms nova dels sistemes actuals i e stan en
procs de desenvolupament. I si analitzem
dins daquests sistemes la part que es dedica
a R+D+I en el camp estricte de les anome
nades TIC, s una part minoritria del con
junt del sistema de cincia i tecnologia dels
pasos ms avanats. Si dintre daquesta rea
de recerca TIC incloem la recerca en noves
estructures de la societat del coneixement,
la quantitat s gaireb ridcula.
Tornem al sistema educatiu. Encara es pensa
que el fet dutilitzar els ordinadors o la xarxa
s garantia que ja hem entrat en lera digital.
En realitat, leducaci en aquestes noves tec
nologies s un gran problema no resolt en
tots els pasos. El mateix consens entre els
mestres i pedagogs que les TIC sn una eina
al servei de leducaci s el major obstacle
per entendre quin s el problema. Internet
ha passat de connectar uns pocs milions de
cientfcs i tecnlegs a connectar milers de
milions de persones. I? Imaginem que ja te
nim els 7.000 o 9.000 milions de persones
connectades a Facebook? I?
La connectivitat per si mateixa no crea un
millor ordre social i ms productivitat. El
que sapunta com a nou repte s si s pos
sible incrementar la capacitat innovadora
de la gent, de la joventut, de la gent gran,
de les comunitats. Som encara molt lluny
dentendre que un dels canvis culturals ms
importants pot ser fer sortir la innovaci
i la recerca en noves tecnologies dels labo
ratoris actuals i ferles arribar a les escoles,
a les fbriques, als parlaments, a la vida
quotidiana... Possiblement el canvi cultu
ral que estem comenant a albirar s que
sectors creixents de la vida social es trans
formin en laboratoris. I no noms en la
boratoris dartefactes mecnics, sin en
els living labs
esdevenen eines
fonamentals
Per estimular
la innovaci
DossIEr 39
laboratoris dinnovacions socials, econ
miques, culturals...
I un daquests laboratoris podrien ser les
mateixes escoles. Mes enll del trvium i el
quadrvium, podrem crear el quintvium
educant la gent a ms de en la lectoescrip
tura o en les quatre regles de laritmtica i el
clcul, en la resoluci de problemes, en el
concepte dalgoritme, de xarxa, de llenguat
ges de programaci, de lamor per la tecno
logia, el fet cultural prpiament hum, de
lanimal de cultura, dartifci, de disseny.
La tecnologia continua sent la Ventafocs
del sistema escolar. s noms una eina, ens
repeteixen insistentment els responsables
educatius. I? Tamb el llenguatge natural ho
s. Mentre que no sentengui que la tecno
logia s la porta dentrada dun nou model
cultural no avanarem. A ms daprendre a
recordar i a comprendre, hem daprendre
a innovar. I aquest canvi cultural el poden
proposar i facilitar, fns a cert punt, els tec
noantroplegs.
Un pas en la direcci encertada s el que
estan fent algunes escoles nordamericanes
introduint lanomenat computational thin-
king en lloc de les tradicionals classes duti
litzaci dels ordinadors. Es tracta deducar
en els conceptes bsics dinformtica (algo
ritmes, complexitat, iteraci...) tots els es
tudiants de primria i secundria. La CES
TA, lassociaci de professors dinformtica
nordamericana, ha desenvolupat un curr
culum per a estudiants de K12, s a dir, de
primria i secundaria, en aquesta direcci
(CESTA, 2005).
El disseny del projecte i2Cat
Hem quedat que la prctica del tecnoantro
pleg pot ser la innovaci cultural, el disseny
de nous artefactes comunitaris que afavorei
xen aquest canvi cultural i que validen les
hiptesis de treball inicials. Malauradament
no abunden els antroplegs interessats en
temes dinnovaci. Hem trobat un sol an
tropleg en la histria de la disciplina que
ha publicat un llibre sobre el tema. Es diu
Els canvis, de tot ordre, en
la nostra societat tenen, a
hores dara, en la innovaci
cultural un dels seus millors
instruments. CITILAB
Homer Barnett, i al 1953 va escriure aquesta
obra: Innovation, the basis of cultural change,
que recull entre altres coses la seva experin
cia dapplied anthropologist durant la Segona
Guerra Mundial, en el Pacfc.
La meva prctica tecnoantropolgica sini
cia amb una primera fase que consisteix en
lestudi de la comunitat dinformtics de la
Carnegie Mellon University (CMU) en el
perode 199093. Aquesta tesi no deixa de
constituir una clssica etnografa duna co
munitat, per en aquest cas duna comuni
tat, la dels computer scientists universitaris de
la CMU, que tenia en el seu codi cultural
ben inscrit el valor del disseny i la innova
ci. Entenc que la prctica tecnoantropo
lgica inclou les etnografes, per dins dun
programa de recerca ms ampli i orientat al
disseny i la construcci de noves comuni
tats i/o organitzacions que encarnen aquests
valors de disseny i innovaci que es propo
sen. Aquesta feina de disseny la vaig iniciar
a la meva tornada dels EUA ja dins primer
duna empresa pblica, el Centre Divulga
dor de la Informtica dirigida per Santiago
Guillen, persona clau en el fnanament de
la recerca feta a la CMU, i desprs a la UPC.
En el CDI vaig dissenyar el 1994 un taller
anomenat TTT, Transferncia Telemtica
de Tecnologia, que va servir per demostrar
que era possible utilitzar la xarxa Internet per
afavorir els processos dinnovaci i transfe
rncia de tecnologia a les PIME. A conti
nuaci em van contractar a la UPC dins el
projecte europeu COMIC com a etngraf
per analitzar prctiques de treball cooperatiu
en xarxa, la qual cosa vaig fer amb lestudi
de la xarxa I*EARN. En el projecte CO
MIC vaig comprovar que era possible tenir
almenys un antropleg en una universitat
purament tecnolgica.
El que vaig descobrir s que amb la feina
danalitzar les prctiques socials innovado
res com les desenvolupades a I*EARN no en
tenia prou. Volia experimentar si era possible
generar noves estructures socials de recerca
i innovaci. La primera va ser amb la pro
posta de creaci de CANET, com a Centre
dAplicacions dInternet al 1997, i la segona
al 1999 amb la proposta de creaci del pri
mer programa de recerca sobre la Segent
Generaci Internet a Catalunya, que va
agrupar per primera vegada tot un conjunt
de grups de recerca acadmica, empresarial
i membres del govern i que va donar lloc el
2003 a la creaci de la Fundaci i2CAT. Es
teve Almirall va publicar el 2009 un primer
estudi de la Fundaci i2CAT com a living
lab (Almirall, 2009). Ms recentment, Jor
di Colobrans ha iniciat una lnia de treball
tecnoantropolgic dins la mateixa Fundaci
i2CAT a partir de diferents clsters com el
de eHealth i Mdia.
Essencialment el que ha provat primer el
projecte i ara la Fundaci i2CAT s que es
poden dissenyar noves comunitats de re
cerca dins el mn dInternet i que la tecno
antropologia pot ajudar els enginyers TIC
a trobar noves lnies de recerca i innovaci,
com la Internet audiovisual o la Internet
cultural, ms adaptades al context socioe
conmic que els envolta, nous models co
operatius amb empreses, institucions i ciu
tadans, una dimensi ms internacional de
la seva recerca i una obertura del propi rol
dels tecnlegs i el duna universitat de tec
nologia dins el seu pas.
s evident que mai un disseny cultural, i ms
coneixent lsser hum, es pot fer en solita
ri. Gran part del seu xit s que el disseny
aparegui i que sel faci seu la major part de
gent possible, tot i que aix pugui dissoldre
el protagonisme conceptual dels seus inici
adors. s molt important per al dissenyador
cultural entendre que una cosa s redactar
la partitura i una altra dirigir lorquestra.
Aconsello als futurs dissenyadors que tin
guin molt en compte aquest detall, i que
limitin la seva funci a la dinspirador o re
dactor de partitures i deixin la funci de di
recci a altres persones o que hi collaborin
de forma no destacada.
Si alguna guia mha inspirat durant els dar
rers anys com a tecnoantropleg, i encara
minspira, ha estat la idea de projecte. Men
tre que un antropleg tradicional comena
i fnalitza la seva feina amb una etnografa,
un tecnoantropleg comena i acaba amb un
projecte cultural o un disseny cultural, que
la tecno-
antroPologia
contribueix
a la recerca
i la creaci
innovativa
com Potser
la internet
cultural
DossIEr 41 Tecnoantropologia i disseny cultural
ha dincloure una anlisi etnogrfca tamb.
Mentre que el primer en t prou amb les
for per comprendre qu s i com funcionen
els patrons culturals i les institucions duna
comunitat donada, el segon sarrisca a dis
senyar una comunitat moltes vegades enca
ra inexistent, a posarla en marxa i a validar
daquesta manera que la societat potencial
ment pensada s o no s possible.
La idea de projecte, en el meu cas, s la que
vertebra tot el meu treball com a tecnoantro
pleg. Aquest concepte sempre mha fascinat.
Quan estudiava a la Facultat de Filosofa i
Lletres de Valncia als anys setanta ja em pre
guntava per qu els de cincies i humanitats
acabaven fent tesis i estudis mentre que als
enginyers hom els permetia fer projectes de
f de carrera, inventar coses, fer dissenys.
disseny cultural i ciutadans: Citilab
Europa s un continent de ciutats i ciutadans, de petites
i mitjanes ciutats i de ciutadans, si les comparem amb
les metrpolis del segle xxi. Per aqu va sortir loportuni-
tat de dissenyar un centre dinnovaci a escala local que
fnalment van denominar Citilab, a la ciutat de Corne-
ll de Llobregat. La proposta original es va presentar
a lAjuntament el 2002 i el centre es va inaugurar al
novembre del 2007. Els experiments conv fer-los a
petita escala. En aquest punt tenia molta ra el vell Karl
Popper i la seva piecemeal social engineering. Aix s
el que podem fer a Europa ara. Experiments nous. Els
europeus, ja ho sabem, som petits, i els catalans ms
petits encara. Qu podem fer en un mn dominat per
potncies de milers de milions de persones?
Recordem-ho. Ser petits, independents i
viure prop del mar s el que va per-
metre el sorgiment dels sistemes
democrtics a Grcia fa ms de dos
mil anys. Tamb en el seu moment
els primers Homo habilis devien
ser petits grups en comparaci
amb la resta dhomnids. La innova-
ci comena normalment per grups
petits. I conv que aix sigui per lalt risc
de fracs que comporta.
El Citilab parteix duna experincia prvia
de diversos anys al voltant dun programa de les xarxes
ciutadanes. Com a antropleg dins la UPC vaig tenir
fora llibertat per iniciar el 1995 un programa de foment
de laccs a Internet de diversos collectius ciutadans,
comenant per dos collectius: la TV de Nou Barris, amb
Miquel Snchez al capdavant, i el collectiu TEB del
Raval. Daqu van sortir Nou Barris Net i RavalNet. Durant
anys vaig intentar construir una coordinaci de diverses
xarxes ciutadanes a Barcelona, formant BCNet per lin-
tent va fracassar. Una de les raons va ser la impossibili-
tat de convncer lAjuntament de Barcelona que ells no
eren la ciutat de Barcelona, sin noms el seu govern.
I que les xarxes ciutadanes ho evidenciaven. Cosa que
crec que els va acabar de convncer de no donar-hi
suport, a diferncia del grup dinnovadors de Tarragona
que van aconseguir crear TINET. Amb el suport de V. Ba-
denes, director de CornellaNet, van organitzar el primer
congrs mundial de xarxes ciutadanes a la tardor del
2000. Lobjectiu va ser conixer altres experincies a tot
el mn i veure com es podria connectar tothom a Inter-
net facilitant el seu accs i alfabetitzaci digital. El que
van veure s que aquests objectius sesgotaven
en si mateixos. Que un mn on tothom
estigus connectat no necessriament
volia dir una societat dinnovaci.
Quin podria ser el pas segent?
De la mateixa manera que havien
visibilitzat una segona generaci
Internet, no podria generar-se una
generaci segent de la societat
del coneixement? Quins podrien
ser els seus objectius? Noms estar
connectats? Aprendre a enviar missatges
electrnics o estar en xarxa? El repte segent
podria ser obrir les capacitats de generaci de coneixe-
ment i dinnovaci a tothom. Que la ciutat pogus ser un
lab. Que els ciutadans poguessin participar i crear ells
mateixos un lab. Aquesta hiptesi de disseny va donar
lloc al Citilab, el primer laboratori ciutad, ja el 2002. En
el cam ens hem trobat amb el sorgiment de la xarxa eu-
ropea de living labs, que ha vingut a donar arguments a
la idea inicial que ens va inspirar, i ens hi hem associat...
C
I
T
I
L
A
B
s una idea que mha perseguit tota la meva
vida. Per qu ens havem dacontentar no
saltres amb lanlisi mentre que els arquitec
tes i els enginyers dissenyaven i construen?
Fins que no vaig trobar Herbert Simon, no
vaig entendre que els cientfcs socials po
dien ser cientfcs del disseny, sense haver
de convertirse en poltics. Max Weber i la
seva distinci entre el cientfc i el poltic
estava superat.
Per ara faltava trobar el moment. I aquest
moment mel va oferir la UPC, quan em van
contractar com a cientfc social dins el De
partament dArquitectura de Computadors,
dins de lequip de Manel Medina i Leandro
Navarro el 1995. Podria demostrar que un
cientfc social podia dissenyar un nou pro
grama cultural i una nova estructura asso
ciativa per portarlo a terme?
En un projecte de disseny cultural, el pri
mer pas s veure loportunitat, la possibili
tat duna nova organitzaci per a determi
nats objectius o fnalitats que dna sentit
al treball etnogrfc. En el cas del projecte
i2CAT, loportunitat la va donar el sor
giment dun nou programa de recerca al
voltant de la segent generaci Internet a
fnals dels noranta. El mateix xit de la In
ternet marcava el principi duna renovaci
necessria que es va iniciar a les universitats
nordamericanes de recerca, en forma del
consorci Internet2, i que a Europa no ha
via arribat encara. Desprs de lorganitza
ci del nou Captol de la Internet Society i
de lorganitzaci dun petit grup de discus
si que va reunir bona part dels pioners de
la Internet a Catalunya, es va redactar un
document anomenat Internet i Catalunya:
societat civil i segent generaci Internet el 5
de maig del 1998, on es va plantejar entre
daltres iniciatives la creaci dun programa
de recerca i innovaci sobre aquest tema a
casa nostra. Durant tot un any es va fer una
feina de reconeixement etnogrfc del ter
ritori i dels grups socials que podrien estar
interessats a formar part daquest progra
ma. Finalment, un any desprs se signava al
Palau de la Generalitat el projecte esmentat.
Per fns tres anys ms tard no es va crear
ofcialment la Fundaci i2CAT.
Les noves comunitats comencen normal
ment per un projecte. La funci que repre
senta el mite en les comunitats primitives o
la declaraci de drets naturals de les societats
modernes la fa el projecte en les comunitats
dinnovaci. Els documents fundacionals de
les noves comunitats sn normalment les
proposals o projectes de recerca i innovaci.
En el cas del projecte i2CAT va ser un con
veni en el qual es va explicitar quins projectes
de recercainnovaci es volien desenvolupar
i lestructura dinstitucions participants que
el posaven en marxa. Per aix insistim que el
programa cultural s la base del nou model
cultural. Com vaig veure amb lobservaci
participant a la CMU, molt abans que lin
formtic comenci a picar una sola lnia de
codi, ha hagut descriure un programa infor
mtic, ha descriure un document anome
nat proposal, on explica a lagncia federal els
objectius nous que vol aconseguir (innova-
tive claims), i com els aconseguir, de quins
recursos humans i fnancers pensa disposar.
Est fent aix un petit disseny cultural.
Lanella Cultural i la
tecnoantropologia a Catalunya
Com a antropleg vaig ser responsable dim
primir una dinmica al projecte i2CAT molt
connectada amb la realitat de Catalunya. Un
dels problemes greus de les universitats eu
ropees i tamb catalanes s la seva descon
nexi de la societat i el teixit econmic del
pas. Aix ha tingut lavantatge davanar
lnies de recerca a les universitats ms con
nectades amb el que exigien els programes
europeus que amb les necessitats locals. El
desavantatge s que posa la dinmica soci
al al marge de la recerca universitria. En
lloc dun projecte merament de xarxes amb
fons europeus com era habitual, el projecte
i2CAT va tractar des dun principi de con
nectar la UPC i tot el seu potencial en TIC
amb altres entitats poltiques, empresarials
i socials del pas i forar una via de fnana
ment local. Aix des dun principi es va orga
nitzar en clsters temtics que corresponien
als grans reptes que tenia el pas: el repte de
la llengua i la cultura, lligat amb la posada
en marxa de TVC amb tot el que representa,
i el mn de la salut i leducaci, on histri
cament Catalunya ha excellit fent un pa
el disseny
de noves
comunitats s un
dels resultats
ms destacats
a hores dara
de la recerca
etnogrfica en
el mn digital
DossIEr 43
per pioner dins lEstat. Aquesta aposta per
una Internet audiovisual i cultural en part
sha confrmat. Des de la posada en marxa
del projecte pera Oberta, el desembre del
2001, fns a lacceptaci de lAnella Cultural
pel Departament de Cultura de la Generali
tat el 2010 hi ha un esfor continuat de dis
seny cultural en el propi mbit de la comu
nitat cultural catalana (Font, 2010).
Un argument que ha jugat a favor daquest
esfor ha estat que hem demostrat que un
tecnoantropleg, lluny destar oposat a la
tecnologia, pot ser tant o ms tecnleg que
els mateixos enginyers. La introducci del
mn de lart i la cultural en els projectes dIn
ternet va afavorir la generaci de tecnologia
audiovisual i la seva incorporaci al mn de
les xarxes digitals. El resultat s que els en
ginyers van veure que una pera utilitzava
moltssima ms banda ampla que les trans
missions que fns ara ells havien fet de ba
ses de dades de fsica o biologia molecular.
Els requeriments tecnolgics que els artis
tes podrien plantejar als tecnlegs eren molt
superiors als que fns ara els havien plante
jat els mateixos cientfcs. Per altra banda,
els directors del Liceu descobrien que un
art vuitcentista es podia conjugar amb les
noves tecnologies en la seva expressi ms
avanada. Quedava obert un nou programa
de collaboraci entre art, cultura i Internet
avanat que un tecnoantropleg havia aju
dat a facilitar. n
BiBliografia
Almirall, E. Understanding inno-
vation as evolutionary co-creative
process [en lnia]. ESADE. Docto-
ral Dissertation, 2009. http://www.
tesisenxarxa.net/TDX-1124109-
130209/index.html
Barnet, H. Innovation, the basis
of cultural change. New York:
McGraw-Hill Company, 1953.
CESTA (2005). Final Report of
the ACM K-12 Task Force Curri-
culum Committee [en lnia]. http://
csta.acm.org/Curriculum/sub/AC-
MK12CSModel.html
Contreras, P. Me llamo Kohfam,
identidad hacker: una aproxima-
cin antropolgica. III Premio de
Ensayo Eusebi Colomer de la
Fundacion EPSoN. Barcelona:
Editorial Gedisa, 2004.
DAndrade, R. G. Cultural Cog-
nition. A: M.I. Posner (ed.) Foun-
dations of Cognitive Science, p.
795-830. Cambridge: MIT Press,
1989.
Font, J. LAnella Cultural. Una xarxa
dequipaments culturals connec-
tats en banda ampla. Revista
Cultura: La Cultura en lEra Digi-
tal, nm. 7, p. 154-164. Barcelona:
Departament de Cultura i Mitjans
de Comunicaci, 2010.
Himanen, P. [et al.]. La tica del
hacker y el espritu de la era de
la informacin. Editorial Destino,
2002.
Navarro, L.; Rodrguez, G.; Serra.
A. (1996) The InterMed Network:
Changing Cultural Patterns with
a Large-Scale Cooperative Inter-
net Network in the Mediterrane-
an http://www.isoc.org/inet96/
proceedings/e7/e7_2.htm
Serra, A. Design Culture (Estudio
etnogrfco de los proyectos de in-
vestigacin de la School of Com-
puter Science de Carnegie Mellon
University, un computer-intensive
campus norteamericano). Tesi pre-
sentada al Departament dAntropo-
logia Cultural i Histria dAmrica
i frica. Universitat de Barcelona,
1992. http://people.ac.upc.edu/
artur/CMUdesignculture.htm
Simon, H. A. The Sciences of the
Artifcial. Cambridge: MIT Press,
1970.
Traub, J. F. Quo Vadimus: Com-
puter Science in a Decade.
Communications of the ACM
(juny 1981), vol. 24, nm. 6, p.
351-358. http://portal.acm.org/
citation.cfm?id=358677
Tunsia:
revolta popular i Internet
La revolta popular a Tunsia va
tenir com a desencadenant la
mort dun informtic, Moha-
med Bouazizi. Els joves, motor
de la revolta, van fer servir
xarxes socials (Facebook,
Twitter) i webs de vdeos com
YouTube. Un nou servei ano-
menat TuniLeaks es va crear
per denunciar la corrupci al
pas. El 1996, un dels primers
projectes que vaig organitzar
a la UPC va ser la primera
reuni dinternautes a la
Mediterrnia. Es va anomenar
Intermed Network (Navarro et
al., 1996). Representants tu-
nisians hi van participar. Des-
prs danys de silenci sembla
que una nova etapa sobre en
el pas on el poble i les noves
tecnologies van de la m.
Les revoltes rabs es van gestar a Internet i les xarxes socials. GETTY IMAGES
ricard faura i homedes
societat de Coneixement, secretaria de telecomunicacions
i societat de la Informaci
BARCELoNA_CATALUNYA
INTERNET
I CIuTAdANIA
Lany 1999 em varen encarregar un article per a la Revista
dEtnologia de Catalunya, sobre limpacte dInternet a la nostra
cultura
(1)
. Ja fa cert temps doncs, i ms, si parlem del mn
dInternet i les TIC
(2)
, on 10 anys en representen 100. Lany 1999
la immensa majoria dels ciutadans no coneixien Internet. Es
comenava, per, a experimentar un creixement exponencial:
en deu anys, de 1996 a 2006, vrem passar dels 45 milions
dusuaris al bili i dels 250.000 llocs web als 80 milions. Els
usuaris denominats 1.0 noms consumien informaci, mentre
que els 2.0
(3)
publicaven i per tant, generaven el contingut tamb.
Lactivitat daquests doncs, no tenia res a veure pel que fa a la
intensitat de la seva participaci.
In 1999 I was asked to write an article for the Journal of
Ethnology of Catalonia, about the impact internet has on our
culture
(1)
. Its been some time, even more if were talking about
the world of internet and the TIC
(2)
, where 10 years represents
100. In 1999 the great majority of citizens had no knowledge
of internet. It began, however, to experience exponential
growth: in 10 years, from 1996 to 2006, we passed from 45
million users to 1 billion and from 250,000 websites to 80 mil-
lion. The users named 1.0 only consumed information, whereas
the 2.0
(3)
published and therefore also generated content. The
activity of these had nothing to do with regard to the intensity of
their participation.
la internet de les persones!
Les TIC, tecnologies de la informaci i la comunicaci, al servei dels ciutadans
Per tal daproftar molt ms les capacitats de lanomenada web social cal, en primer terme,
fomentar la capacitaci tecnolgica de les persones. JordI pLAY
DossIEr 45
LaUtor
Llicenciat en Antropologia i diplomat en Cincies Socials per la Universitat de Barcelona, actualment treballa en
limpacte de les TIC en la nostra cultura. Cofundador de lObservatori per a la Cibersocietat, s director del Servei de
Societat de Coneixement, Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informaci.
E
l concepte 2.0 va ser adms
rpidament per tothom, ja
fossin usuaris, empreses o
els mateixos autors. Tamb
es va denominar web social.
Una veritable aplicaci 2.0
s la que millora com ms persones lutilit
zen, per aix la clau s lequilibri entre els
interessos personals i els collectius.
Tot aquest plantejament era possible sempre
que la major part de la ciutadania tingus
accs i sabs utilitzar les TIC de manera su
fcient com per a participar i aportar dins
daquest entramat del 2.0. Entravem en el
que el socileg Manel Castells va batejar
com societat xarxa.
El treball i les relacions en xarxa es multipli
quen per tantes vegades com nodes actius hi
ha en aquesta xarxa. Aquests nodes no sn
ms que persones o grups de persones que
tenen una implicaci superior i aporten els
seus coneixements al servei de la xarxa. Sn
fonamentals doncs, les persones i els conei
xements daquestes.
Aquests quatre estadis sn: difusi del que
representa usar les TIC tant a nivell perso
nal com professional, possibilitat de utilit
zarles, el que es coneix com connectivitat
o accs, formaci al ciutad perqu estigui
sufcientment capacitat per ferne un bon s
i dinamitzaci per part dels dinamitzadors o
connectors que treballen en cada mbit.
Hi ha per, visions clarament oposades pel
que fa a les poltiques de potenciaci ds
de les TIC a la ciutadania, el que sanomena
capacitaci tecnolgica. En destacaria dues,
les ms oposades. La primera posa especial
mfasi en la creaci dunes bones infraes
tructures de telecomunicacions que facili
tin una bona connectivitat per al mxim de
ciutadans i ciutadanes possibles. Es t el con
venciment que un cop tinguem aix, si fos
possible, la resta vindr com a conseqncia
daquest desplegament. s com si el fet de
tenir escoles ja assegurs la bona utilitzaci
de les mateixes i, com a conseqncia, laccs
a lensenyament superior dun bon nombre
de ciutadans. Particularment crec que s una
visi parcial, s fonamental gaudir de bones
infraestructures de telecomunicacions per
no s, ni molt menys, sufcient.
Si considerem les infraestructures de tele
comunicacions com unes infraestructures
ms, tant necessries com poden ser qualse
vol altre, cal que tinguin el mateix criteri de
desplegament. Cal buscar qu s necessari,
on ho s i quan.
En aquests darrers anys sest produint un
fenomen que fns ara mai shavia donat: ses
tan creant infraestructures de comunicaci
(com considero les telecomunica cions), sen
se valorar abans les necessitats reals daques
tes comunicacions. Fins ara les xarxes de
comunicaci es feien responent a una ne
cessitat clara i polticament es decidia donar
un impuls. Com exemple tenim la creaci
de les vies romanes per necessitats militar
i comercials del propi imperi. Els camins
unien mercats i ciutats, les vies de ferrocar
ril van potenciar el desenvolupament fabril
i el creixement urb, les carreteres i autopis
Internet i ciutadania
(1)
http://www.raco.cat/index.
php/revistaetnologia/article/
view/48753/57137
(2)
Tecnologies de la Informaci i
Comunicaci
(3)
El concepte 2.0 va ser creat
per Dale Dougherty de oReilly
Media en una pluja didees
amb Craig Cline de MediaLive
per desenvolupar idees per a
una conferncia. Dougherty va
suggerir que el web estava en
un renaixement, amb regles que
canviaven i models de negoci
que evolucionaven. Dougherty va
posar exemples - DoubleClick
era la Web 1.0, Google AdSense
s la Web 2.0. ofoto s Web
1.0; Flickr s Web 2.0. - en lloc
de defnicions, i va reclutar a John
Battelle per donar una perspec-
tiva empresarial, i oReilly Media,
Battelle, i MediaLive va llanar la
seva primera conferncia sobre
la Web 2.0 a loctubre de 2004.
http://www.wikipedia.org
s de les tIC
Dinamitzaci
Formaci
acci
Difusi
Inhibidors culturals en ls de les TIC
El centre destudis Enter, juntament amb Telefnica
y Red.es, va impulsar un treball lany 2007, destinat a
detectar un primer nivell daquests inhibidors, del que
en destacar alguns.
Els factors inhibidors ds de les TIC que van consi-
derar ms importants eren:
La manca destudis.
Ledat, a ms edat menys s, especialment a partir
dels 45 anys i de manera molt marcada els 65 anys.
Els treballadors amb poca qualifcaci professional,
amb especial incidncia en les mestresses de casa i els
jubilats.
Les llars amb pocs ingressos, a molta distncia amb
les llars amb ingressos ms alts.
Tot aix ens marca molt clarament al sector de la pobla-
ci ms desafavorida com a potencials protagonistes
de lanomenada escletxa digital.
Aquests problemes amb la implantaci de ls de les
TIC tenen una excepci en el cas del telfon mbil, i
posa en dubte moltes de les apreciacions a les que
hem fet referncia. Aquestes excepcions tenen la seva
explicaci en que:
Els seus usos van lligats a relacions directes entre
les persones en la vida quotidiana.
El seu s no exigeix cap qualifcaci professional i
escasses habilitats personals.
Te una utilitat directa lligada a la quotidianitat.
Ls del telfon mbil te un alt grau de capital rela-
cional.
El seu s lliga tant la relaci instantnia com la rela-
ci global entre persones.
EIxos DE DIstnCIa EntrE La tELEFonIa MBIL Vs. LorDInaDor I IntErnEt
tELEFonIa MBIL orDInaDor + IntErnEt
Usos lligats a les relacions directes entre les persones en la
vida quotidiana
Usos lligats majoritriament als supsits convencionals de la
educaci el treball i loci
El seu s no exigeix qualifcaci i demana poques habilitats El seu s exigeix major qualifcaci i demanda un major
esfor per aprendre el seu funcionament
Utilitat directa: el seu s deriva del contacte amb lentorn
personal en tot moment i situaci
Utilitat aplaada: el seu s deriva dels requisits daltres
activitats (educatives, laborals, oci, etc.)
Molt alt grau de capital relacionat amb els mbits familiar i
amical
Grau mig de capital educatiu i econmic vinculat a les TIC en
la nostra economia
El seu s expressa les caracterstiques de relaci instantnia
i global entre les persones
El seu s expressa una millora tcnica que saplica a les
pautes culturals i econmiques clssiques
VarIaBLEs I La sEVa ConFIgUraCI CoM InhIBIDor o IMPULsor En La IntroDUCCI,
ExtEnsI I ConsoLIDaCI DE Ls DE LEs tIC
VarIaBLE FaCtors InhIBIDors FaCtors IMPULsors
Estudis No tenir els estudis secundaris
complerts
Tenir estudis secundaris complerts i
especialment universitaris
Situaci laboral i ocupacional Ser major de 45 anys, especialment a
partir de 65
Ser menor de 45 i especialment de 25
Ingressos a la llar Viure en una llar amb uns ingressos
menors a 900 euros nets al mes
Viure en una llar amb uns ingressos a partir
de 1.000, i especialment 2.100 euros
Actituds generals vers la tecnologia Actituds negatives Actituds positives
Actituds especfques vers les TIC
en qesti
Actituds tecnofbiques Actituds prototecnolgiques
DossIEr 47
tes te nien clarament un objectiu, aix podr
em anar repassant una per una cadascuna
daquestes infraestructures fns arribar als
nostres dies a les anomenades telecomuni
cacions. Les telecomunicacions trenquen
la tendncia que fns aquest moment havia
existit i es passa a crear les infraestructures
sense valorarne les necessitats abans.
Existeix el convenciment que les bones in
fraestructures portaran el us intensiu de les
TIC. Estic molt ms pels qui creuen que cal
apostar clarament per limpuls de ls de les
TIC mitjanant els quatre estadis, que he es
mentat anteriorment, amb un protagonis
me per part de ladministraci i dins duna
lnia estratgica del propi govern.
Pel que fa a la cultura digital, no ens podem
aturar en les infraestructures, s com si anys
enrere tot lesfor shagus centrat en cons
truir biblioteques, pensant que tant els llibres
com els lectors vindrien com a conseqncia
daquestes. Va caldre una determinaci cla
ra dels governs durant molts anys i de fet, la
feina en aquest sentit encara continua.
Cal tenir present per, els condicionants o
inhibidors culturals que es tenen en el mo
ment de posar en marxa qualsevol daquestes
poltiques o accions enfocades a un impuls
de ls de les TIC. Aquests inhibidors cul
turals ens han dajudar a posar ms o menys
incidncia en les accions sabentne tamb,
els topalls que ens podem trobar.
Tenim doncs un radiografa bastant clara de
per on poden venir els problemes i quines po
den ser les possibles solucions. Cal destacar
per, que moltes daquestes solucions pas
sen per facilitar molt les coses a les persones
que potencialment estan ms allunyades de
tenir un s ms quotidi de les TIC. A nivell
econmic, tant les facilitats que han posat les
operadores que han centrat ms els esforos
en fdelitzar al ciutad que en la compra de
laparell, com la visi que dona la utilitat del
aparell que fa que el preu del mateix sembli
ms relatiu, han ajudat a allar els aspectes
econmics com un dels inhibidors, aspecte
que si que te encara fora pes pel que fa a ls
del PC i la seva connexi a la xarxa.
Aquesta tasca, que tant be han fet les opera
dores telefniques i que tenen encara pen
dent pel que fa als preus de les lnies dADSL,
en aquest moments els ms cars dEuropa,
caldr que tamb les facin les grans marques
distribudores de pcs, dacord amb les admi
nistracions pbliques, sempre que es vulgui
accelerar aquest procs sense esperar un asso
liment natural amb la incorporaci de les
generacions ms joves al mercat laboral.
Caldria per, donar un pas ms i estudiar
quins han estat les claus de lxit daltres pa
sos i cultures pel que fa a ls de les TIC. s
el que en podrem dir els desinhibidors que
han fet possible aquest salt no noms qua
litatiu sin tamb quantitatiu. Cal tenir en
compte, els condicionants de cada lloc que
faciliten aquesta s les TIC, com poden ser
els geogrfcs, econmics i, fns hi tot, cli
matolgics, i que fan de cada indret i pas
un lloc nic i diferents dels altres. Es fa im
possible una formula magistral que sigui
vlida per a tothom.
En els segents dos grfcs extrets del informe
anual de la Fundacin Orange, any 2010
(4)
,
queda evident la diferencia entre els usos de les
TIC entre pasos europeus. Destaquen pasos
com Holanda, Finlndia, Dinamarca i Sucia,
Lequilibri entre els interessos
personals i collectius esdev
una de les claus de volta de
la innovaci cultural, sorgida
arran el desplegament de les
webs socials. CITILAB
(4)
Web de la Fundacin orange.
http://www.informeeespana.es/
docs/eE2010.pdf
amb unes caracterstiques geoclimtiques molt
allunyades a les del nostre pas, fet que, a ben
segur, afavoreixen aquest lideratge.
Laltre grfc al que vull fer referncia, tamb
extret del mateix informe de la Fundacin
Orange, corrobora el que sha dit en aquest
mateix article, sobre la necessitat duna in
tervenci dels govern per donar aquest im
puls defnitiu de ls de les TIC.
Les tres principals raons del perqu el ciutad
diu que no utilitza les TIC i en concret in
ternet, sn: la manca de necessitat, lexcessiu
cost econmic de la connexi o labsncia
de la banda ampla a la seva llar.
En el primer dels casos calen unes decidides
accions de difusi a tots els racons del pas,
explicant que son les TIC i en que els poden
ajudar en el seu desenvolupament personal
i professional. En el segon dels casos, cal fa
cilitar llocs on es puguin connectar els ciu
tadans i a la vegada els puguin acompanyar
i ajudar en aquests primers passos. Estem
parlant dinstallacions conegudes com a te
lecentres o Punt Tic en el cas de Catalunya.
Cal remarcar per, que les installacions no
ho son tot ni molt menys. Lelement hum
es fa fonamental en aquest espais amb fgures
com sn els dinamitzadors o dinamitzado-
res, agents que seran els principals responsa
bles dajudar al ciutad engrescantlos a ser
uns usuaris actius de la xarxa. s el que he
denominat ltima milla de la Societat del
Coneixement
(5)
.
A ms a ms, la funci dels telecentres facilita
laspecte fonamental pel desenvolupament
duna xarxa arrelada al territori, lexistncia
dels connectors que sn les persones que
tenen la visi oberta cap a la collaboraci
amb altres agents de la xarxa i a la vegada ani
men a tot lentramat social del seu territori
a participarhi. La xarxa social catalana es
caracteritza pel seu gran dinamisme per, a
la vegada, pel seu hermetisme. s aqu on la
fgura del connector esdev com una fgura
(5)
http://ricardfaura.blogspot.
com/2010/12/los-telecentros-la-
ultima-milla-de-la.html
(6)
Blog de Ricard Faura i Homedes:
http://bit.ly/blog_ricardfaura
(7)
El Web semntic s un projecte
que t com a objectiu crear un
medi universal per a lintercanvi
dinformaci signifcativa (semn-
tica), duna forma comprensible
per a les mquines, del contingut
dels documents de la Web. Amb
aix es pretn ampliar la interope-
rabilitat dels sistemes informtics
i reduir la mediaci dels opera-
dors humans en els processos
intelligents de fux dinformaci.
El pare de la idea, Tim Berners-
Lee, creador del Web i fundador
del W3C, proposa que la Web
semntica serveixi per a ampliar
la capacitat de la World Wide
Web mitjanant els estndards,
els llenguatges detiquetatge i
altres eines de processament
relacionades. http://ca.wikipedia.
org
llars amb accs a Internet i usaris dInternet a la uE, 2009
Raons per les quals no es disposa daccs a banda ampla, 2009
%

u
S
u
A
r
I
S

d
I
N
T
E
r
N
E
T

A
L
S

d
A
r
r
E
r
S

T
r
E
S

M
E
S
o
S

d
E

2
0
0
9
% LLArS AMB ACCS A INTErNET
100
90
80
70
60
50
40
30
20
n podEN ACCEdIr A TrAvS dE BANdA AMpLA dES duN ALTrE LLoC (fEINA, ESTudIS)
n LA CoNNExI ELS rESuLTA MASSA CArA
n No ExISTEIx dISpoNIBILITAT dE CoNNExI dE BANdA AMpLA A LA SEvA zoNA
n No ho NECESSITEN
n ALTrES MoTIuS
Font: eESpAA 2010 A pArTIr dE EuroSTAT (2009)
Alemanya
Bulgria Grcia
Rumania
Portugal Itlia
Polnia
Litunia
Letnia
Estnia
Eslovquia
Eslovnia
Malta
Frana
Blgica
ustria Alemanya
Dinamarca
Sucia
Luxemburg
Holanda
Finlndia
Regne
Unit
Irlanda
UE 27
Xipre
R. Checa i Espanya
Espanya Frana Holanda Portugal UE 27
12
20
23
0
41
16
31
21
20
40
7
15
19
12
30
19
48
17
27
61
10 10
47
9
24
1
4 4
69
23
20 30 40 50 60 70 80 90
DossIEr 49
cabdal, difondre i amplifcar tot aquest di
namisme a lexterior es fa noms grcies els
respectius connectors que estan treballant
dins de cada projecte, associaci, ateneu,
club... Les TIC poden fer molta feina en
aquest sentit. El concepte de xarxa est ms
que arrelat en lentorn de les TIC i poden
transmetre aquesta flosofa molt ms f
cilment que qualsevol altre mitj.
(6)
Cap a la web 3.0
Desprs de fer un petit viatge en el temps,
caldria situarnos en el moment actual i el
desenvolupament que han tingut les TIC i
la Xarxa en concret. Entrarem en el que es
denomina la web 3.0, concepte que va ser
creat lany 2006 per John Markof, corres
ponsal del diari New York Times a Sillicon
Valley. Markof es va voler referir al nou con
cepte de la web intelligent i que utilitzaria
eines com lanomenada web semntica
(7)
,
les cerques mitjanant un llenguatge na
tural i laprenentatge de les mquines. La
web semntica facilitar trobar respostes
a qestions concretes. Aquestes respostes
diuen que sadaptaran molt ms al llenguat
ge natural, cosa que vol dir una programaci
molt ms precisa i la potenciaci de la in
telligncia artifcial o la utilitzaci de m
quines intelligents interconnectades en
tres si, s part del fenomen que anomenen
Cloud Computing
(8)
.
s en aquest punt on algunes persones di
uen que hem entrat dins de la Internet de les
coses, on les mquines, els sensors i la intel
ligncia artifcial dominar la xarxa. Parti
cularment em permeto discrepar dient que
cada cop ms estem davant de la Internet de
les persones, on cada cop ms les mquines
estan al servei daquestes persones, fent el
trnsit per la xarxa molt ms senzill i ami
gable, obrint cada cop ms les portes a tot
tipus de ciutad, vingui don vingui amb les
prioritats i creences que tingui. La tecnologia
est cada cop ms al servei de lhome, tren
cant les ja velles creences dels perills de la
cincia, tantes vegades relatat tant en obres
literries com poden ser 1984, de George
Orwell, Un mon feli, dAldous Huxley, o
Nosaltres, de Yevgeni Zaimiatin, o en la pel
lcula 2001 una odissea de lespai, de Stanley
Kubrick, i fns i tot, en la que es considera
primera obra de cincia fcci i que ha estat
portada incontables vegades a la pantalla,
Frankenstein o el modern Prometeu)
(9)
.
Per acabar, vull remarcar que darrera de qual
sevol projecte TIC hi ha un o ms noms i cog
noms que fan que aquell projecte tingui xit.
Sn les persones les que fan que els projectes
tinguin xit, la tecnologia per si sola no arriba
enlloc. Cal vetllar i ajudar aquestes persones
que son els veritables protagonistes de lim
puls de la societat de la informaci. n
BiBliografia
Alexander, J.; Seideman, S.
(ed.). Culture and Society. Con-
temporary debates. Cambridge:
Cambridge University Press,
1990.
Castells, M. La ciudad informa-
cional. Tecnologas de la informa-
cin, reestructuracin econmi-
ca y el proceso urbano regional.
Madrid: Alianza Editorial, 1995.
Castells, M. La era de la infor-
macin. Economa, sociedad y
cultura. Vol.1: La sociedad red.
Madrid: Alianza Editorial, 1997.
Castells, M. La galaxia Inter-
net. Barcelona: Plaza y Jans,
2001.
Castells, M.; Borja, J. Lo local y
lo global. La gestin de las ciu-
dades en la era de la informacin.
Barcelona: Taurus, 1997.
Downey, J.; Mcguigan, J. Tech-
nocities. The culture and political
economy of the digital revolution.
Londres: Sage, 1999.
Echeverra, J. Telpolis. Barce-
lona: Destino, 1994.
Faura i Homedes, R. Globalit-
zaci versus localitzaci, incom-
patibilitat o convivncia al cibe-
respai?. Revista dEtnologia de
Catalunya, nm. 14, abril 1999.
Faura i Homedes, R. La cultu-
ra local en el ciberespacio. A:
Antropologa del Ciberespacio.
Quito: Editorial Centro Cultural
Abya Yala, 1999.
Finquelievich, S. (coord.) Ciu-
dadanos a la red! Los vnculos
sociales en el ciberespacio. Bu-
enos Aires: Ciccus, 2000.
Galindo, J. Cibercultura, cibe-
respacio, cibersociedad. hacia
la construccin de mundos po-
sibles en nuevas metforas con-
ceptuales. A: Cuadernos Mass
Culturas, Len: Universidad Ibe-
roamericana, 1998.
Piscitelli, A. Ciberculturas.
Barcelona: Paids, 1995.
Rodrigo Alsina, M. Comunica-
cin intercultural. Barcelona:
Anthropos, 1999.
Tapscott, D.; Williams, A. D. Wi-
kinomics. la nueva economa de
las multitudes inteligentes. Bar-
celona: Paids, 2007.
Torrent, J.; Vilaseca, J. Leco-
nomia del coneixement i lem-
presa xarxa. A: Lempresa xar-
xa. Tecnologies de la informaci
i la comunicaci, productivitat i
competitivitat. Barcelona: UoC.
Ariel, 2008.
Van Dijk, J. The Network Society.
Londres: Sage, 1999.
(8)
Cloud Computing s la computa-
ci basada en Internet, mitjanant
el qual els servidors proporcionen
recursos compartits, programari
i dades als ordinadors i altres
dispositius de la demanda, com
succeeix amb la xarxa elctrica.
Cloud computing s una evoluci
natural de ladopci generalitzada
de la virtualitzaci, larquitectura
orientada a serveis i computaci
dutilitat. Els detalls sabstreu dels
consumidors, que ja no tenen ne-
cessitat dassessorament tcnic,
o el control sobre la infraestructu-
ra de tecnologia en el nvol que
els dna suport.
(9)
s una obra literria de lescrip-
tora anglesa Mary Wollstonecraft
Shelley. Publicat lany 1818 i
emmarcat en la tradici de la
novella gtica. Es considerat
como el primer text del gnere
Cincia Ficci.
ramon sangesa
(1)
Departament de Llenguatges i sistemes Informtics
Universitat Politcnica de Catalunya
BARCELoNA_CATALUNYA
TECNOCulTuRA
I dEMOCRCIA
La cultura que sorgeix de limpacte computacional defneix un
enorme moviment de canvi i innovaci on el concepte de dis-
seny assoleix unes dimensions i conseqncies molt radicals.
Apareixen noves identitats i institucions. Una delles, el lab, ha
fet fortuna com a descriptor difs de multitud dentitats fora
diferents. Tamb com a dipositria dexigncies democratitza-
dores davant els canvis actuals. Aquesta popularitat reclama
una certa clarifcaci, ja que el mateix concepte de laboratori ha
esclatat sota limpacte del que s digital. Contrastem aquests
nous labs amb els antics considerant-los des dels parmetres
de la prctica tecnolgica i les noves formes dinnovaci i
recerca prpies de la tecnocultura. Aix ens permet identifcar
problemes i mancances de les noves organitzacions pel que fa a
la democratitzaci de la tecnocultura. Tamb ens ajuda a detec-
tar noves oportunitats de recerca en la crulla entre tecnologia,
disseny i cincies socials.
This culture that emerges from the computational impact defnes
a massive movement for change and innovation, where the
design concept reaches radical dimensions and consequences.
New identities and institutions appear. one of them, the lab, has
made its fortune as a diffused descriptor of a multiple of very
different entities. Also as a depository for democratic require-
ments in front of current changes. This popularity requires some
clarifcation since the concept of laboratory exploded under the
impact of digital technology. We contrasted these new labs with
the old ones considering them from the parameters of practi-
cal technology and new forms of innovation and research of
technoculture. This allows us to identify problems and shortcom-
ings of the new organisations with respect to democratization
of technoculture. It also helps us to detect new opportunities
for research in the intersection between technology, design and
social sciences.
els nous laboratoris
La tecnocultura i la seva democratitzaci:
soroll, lmits i oportunitats dels labs
Te problem with techniques is that people love to hate them and also
hate to love them, [...] so it is extraordinary difcult to get the right
distance with the mass of things they cohabit with. B. LATOUR
DossIEr 51
LaUtor
Doctor en Informtica (Intelligncia Artifcial) per la Universitat Politcnica de Catalunya, treballa
en la coevoluci de cultura i xarxes en situacions dinnovaci i disseny col.laboratius. Actualment
desenvolupa una recerca en innovaci urbana collaborativa.
(1)
Adrea durant lany acadmic
2011-12: Departament de Llen-
guatges i Sistemes Informtics.
Despatx 202e, Edifci K2M,
Campus Nord. c/Jordi Girona
Salgado, 1-3. 08034 Barcelona
Visi general del hacklab
nord-americ TechShop: en
primer pla, sales de reuni i
ordinadors. Ms enll, bancs
de treball mecnic.
rAMoN SANGESA/IrENE LApuENTE
T
ot el que sigui digi
talitzable ser digi
talitzat. Aquesta
afrmaci contun
dent del premi
Nobel Paul Krug
man resumeix una percepci comuna i po
pular (Krugman, 2005). Limpacte del que
s digital es presenta arreu com un nou im
peratiu inescapable. La percepci de la se
va urgncia universalitzadora ha envat tots
els mbits de lexperincia quotidiana. La
frase de Krugman, per exemple, apareixia
en un article sobre les conseqncies de la
digitalitzaci per a la indstria dels contin
guts (msica, diaris, revistes, vdeo). s cert
que per a moltes persones lexperincia de la
digitalitzaci sidentifca amb la seva relaci
amb el consum i la comunicaci (Internet,
mbils). En grau menor amb la producci
de continguts (Jenkins, 2006). Tamb amb
noves formes dinteracci social. En canvi,
quan Salvador Giner va caracteritzar el seu
concepte de tecnocultura (Giner, 1987), va
remarcarne el fet que la digitalitzaci ho era
de processos de presa de decisions i, en par
ticular, va assimilar aquesta digitalitzaci a
lautomatitzaci computacional.
Del codi digital universal a la
programaritzaci de la matria
Des de les microdecisions que tenen lloc a
les sales dordinadors de les grans ofcines f
nanceres cada millisegon (Beunza i Stark,
2004), fns a les simulacions per decidir qu
sha de fer en temes com el canvi climtic
o la gesti de cadenes logstiques comple
xes, moltes decisions ja no les prenen actors
humans sin sistemes computacionals au
tnoms i interconnectats. s la digitalitza
ci entesa no noms com la representaci
digital dinformaci i coneixement i la seva
comunicaci, sin com la replicaci de pro
cessos de computaci a molts nivells i a gran
escala. Quan diem que tot s potencialment
digitalitzable, estem dient que tot s un codi
(binari), interpretable per un altre codi (bi
nari). Digital vol dir programable, computa-
cional, algortmic. On hi ha un codi digital
binari hi ha el germen del procs algortmic.
s a dir, tot all digitalitzat s potencial
ment programable i, al mateix temps, capa
de programar i de coordinarse amb altres
actors igualment programables. Els robots
ja es construeixen els uns als altres (Freitas,
2004). Aquesta premissa duniversalitat de
la computaci, per, no sesgota en els sis
temes actuals: el codi s arreu.
La informtica no t lloc
nicament al silici
Seguint amb la lgica total de la digitalitzaci,
all on hi hagi un codi binaritzable, hi ha un
punt dentrada de la lgica de la computaci.
No es tracta ja que sapiguem descodifcar el ge
Tecnocultura i democrcia
en referncia al sistema fnancer, ens recorda
les conseqncies daquesta mixtura, no po
dem deixar de pensar en els efectes, ben reals,
daquest aven. La nova capacitat prometeica
i la complexitat dels sistemes que emergei
xen posen reptes a les prpies prctiques de
disseny que shan dentomar amb humilitat
i cautela (Latour, 2009). Per el programa i
els efectes de la digitalitzaci sn totalitzants,
per no dir una altra cosa.
Una histria repetida
El discurs tecnocultural dominant, per,
presenta com a neutres la tecnologia i el seu
nou disseny. s signifcatiu que un llibre re
cent sobre aix porti per ttol El que la tecno-
logia vol (Kelly, 2010). Altres textos recents
presenten la tecnologia com un ens autnom
que segueix les seves prpies lleis devoluci
(Arthur, 2009), de manera semblant a com
sha presentat ms duna vegada levoluci
de lempresa cientfca. Aquesta neutralitat
obvia els processos socials de conformaci
de la tecnologia digital i suggereix que no
hi ha adreador ni aturador per al seu des
plegament. Des de la crtica de Marcuse a
la dHabermas passant per Feenberg i altres
queda fora clar que les coses de la tecnologia
no succeeixen perqu s, ni sn abandonades
a si mateixes (Pinch, 1989). Com en situa
cions anteriors, sembla adient desenvolupar
programes de control democrtic daquest
vessant del disseny tecnocultural.
Si prenem lactualitzaci de la proposta de
mocratizadora de Feenberg feta per Veak
(Veak, 2006) per entrellucar com podria
ser el projecte de control democrtic de la
tecnologia digital, llavors cal preguntarse
tamb quins instruments sestan bastint per
portarlo a terme. Nhem dissenyat alguns
i estudiat daltres. Compartirem aqu al
gunes idees extretes daquesta observaci.
Per poder compararles utilitzem categories
procedents del propi marc democratitzador
de Feenberg i Veak ms alguns conceptes de
teoria dorganitzacions.
Programes i espais de
democratitzaci de la tecnocultura
Feenberg connecta la democratitzaci amb
la capacitat de participaci en la conforma
noma: considerar matria com a codi i el codi
com a matria ha fet que aquesta esdevingui
tamb programable (Ratto, 2010) (Sange
sa, 2009, 2010). La mateixa lgica algort
mica que guia les impressores lser 3D dels
FabLabs (Gershenfeld, 2005) sutilitza per
imprimir matria orgnica i construir nous
rgans humans (Ringeisen, 2010). En un
procs invers a lanterior, la matria viva tam
b esdev suport de computaci: les cllules
vives sinterconnecten per esdevenir compu
tadors (Regot, 2011) (Bray, 2011). Els visio
naris ms agosarats de la lgica tecnocultural
albiren molt proper el moment en qu, digi
talitzats com a informaci, podrem canviar
de suport (un nou cos) i esdevenir immortals
(Kurzweil, 2006). Sense entrar a discutir la
versemblana daquesta posici ni qu shi
pot amagar al darrere, cal consignarla com
un altre aspecte ms del desplegament duna
tecnocultura basada en la complexssima in
terdependncia de codis en suports que ja
van ms enll del silici. Aquests suports sn
cada cop ms autnoms i interactuen entre
ells i amb nosaltres.
La recursivitat del disseny
a la tecnocultura
La tecnocultura sha defnit com una cultura
de disseny especfca (Serra, 1992). Podem
dissenyar i, via codi, dissenyarnos i disse
nyar entitats que dissenyin (i ens dissenyin)
algortmicament. Es tracta dun concepte de
disseny molt ms radical que potser no ens
havem pensat. Va molt ms enll del disseny
practicat per les cultures enginyeres habituals
on la separaci entre dissenyador i disseny
era ms clara. La intercanviabilitat de codi
per dissenyar i codi dissenyat complexifca
el disseny ad infnitum i introdueix una re
fexivitat no habitual. La interconnexi de
mltiples agents artifcials (via Internet per
exemple) no noms afecta la prctica del disse
nyador sin que canvia una altra categoria, la
dels usuaris i, en general, la dels actors socials:
lusuari no s pot separar del propi sistema i
lagncia tampoc s exclusiva del component
hum (Pangaro, 2006). Aquesta darrera visi
ja ha estat explorada en cincies socials entre
molts altres per la lnia de treball de Bruno
Latour. Ara b, quan hom diu que la morali
tat es troba en les mquines (Beunza, 2010),
les Potencialitats
de la tecno-
cultura
comPorten
Processos de
retroalimentaci
continuada: aix,
es Pot dissenyar,
dissenyar-nos
i dissenyar
entitats que
dissenyin
DossIEr 53
ci del desenvolupament cientfc i tecnol
gic. Hi ha dues categories fora importants
sobre aix: els ciutadans com a participants
estratgics o com a participants subjugats.
Ambdues es distingeixen pel diferent grau
dagncia i capacitat crtica que poden des
plegar els participants. La participaci dels
primers conforma el desenvolupament de
la tecnologia. La participaci dels segons,
no. Un participant subjugat es limita a ac
tuar com a consumidor passiu, cosa que en
refora la seva exclusi.
El marc de Feenberg va dirigit a obrir pro
cessos de debat i discussi en la lnia de re
cuperaci de lesfera pblica via comunica
ci i debat. Kellner (2000) en fa palesa una
mancana important. Les tecnologies digi
tals sn al mateix temps mitj de comuni
caci i mitj de producci, no noms eines
de comunicaci per al debat. Sobre aquesta
mancana, nosaltres afegim el fet de no re
conixer lexpansi de la dimensi producci
ms enll dels continguts (en el sentit noms
de productes media o programari) i reconi
xer la deriva cap a la digitalitzaci de materi
als, objectes i sistemes. Seria el ms coherent
dacord amb lampliaci de camp i nivells
dacci que aporta el disseny computacio
nal i la seva mltiple interconnexi recursiva
entre diversos nivells i sistemes. Ms que la
dimensi argumentativa, potser cal explo
rar tamb la forma amb qu la tecnocultura
vehicula la capacitat de participaci a travs
de la collaboraci en activitats de disseny di-
gital compartit. La democratitzaci implica
participaci en la decisi. Dins les cultures
de disseny digitals, aquesta capacitat sobt
per reconeixement del mrit i competncia
individuals reconeguts per la comunitat pro
ductora (Raymond, 2001). Sembla, doncs
que en aquesta cultura la democratitzaci i
la participaci estan lligades a la capacitat de
convertirse en dissenyador digital tecnol
gic, tecnocultural.
Els processos dassoliment de capacitat de
decisi per competncia en la construcci
recorden el model de lOpen Source. En
efecte, en aquestes comunitats satorga ca
pacitat de decisi noms desprs que sha
mostrat competncia en projectes compar
tits. Aquest lligam de la decisi amb la com
petncia prctica recorda tamb la tradi
ci artesana que, signifcativament, Sennet
connecta amb les prctiques dels progra
madors (Sennett, 2009).
(2)
El component
collaboratiu dins dels projectes de la tecno
cultura s molt important. La participaci
sexpressa via la collaboraci reconeguda.
Ats que Feenberg lliga democratitzaci i
participaci, el criteri dincrement de com
petncia ens hauria de servir per comparar
el grau de participaci que ofereixen les di
verses iniciatives democratitzadores. La ca
pacitat democratitzadora seria assimilable a
la capacitat destendre lagncia ciutadana en
lmbit de la tecnocultura. Aquesta agncia
shauria, potser, dentendre com la capacitat
de portar a la prctica el disseny digital de
forma crtica. Conv recordar aqu el paper
que la capacitat dautonomia i decisi tenen
en lescala de participaci dArnstein que
marca una progressi en el paper dels par
ticipants en qualsevol instituci o projecte.
El grau mnim de participaci correspon a
leducaci (assimilada a la manipulaci) i el
mxim, a la decisi i el control democrtic
(Arnstein, 1969).
En la terminologia de Feenberg, el parti
cipant subjugat pot aspirar, a tot estirar, al
paper de receptor i educand, mentre que
un productor/constructor/dissenyador pot
assolir la condici de participant estratgic
i el seu corresponent paper en la presa de
decisions. Per aquesta via, per, tenim un
requisit molt dur pel que fa als programes
de democratitzaci de la tecnocultura: cal
arribar a la competncia per poder decidir.
Ampliar el nombre dels competents, la se
va agncia tecnocultural, hauria de ser el
focus i el mtode dun procs democratit
zador dins la tecnocultura. Pel que fa aix,
s revelador que es considerin les ms radi
cals aquelles propostes de democratitzaci
que busquen la reconstrucci participativa
dInternet, base infraestructural de la tec
nocultura, per millorar el control ciutad
del seu funcionament i del seu creixement
(Rushkof, 2010, 2011). En qualsevol cas,
les accions de democratitzaci de la tecno
cultura demanen formes organitzatives adi
ents per assolir lobjectiu de lincrement de
(2)
Vegeu els darrers captols de
lArtes de Sennett per veure
com sidentifquen aquestes
prctiques artesanes en la
creaci de programari, per
exemple i com es compara el
procs daprenentatge amb la
interacci dun objecte encara
sense forma (argila o software).
lagncia dels membres duna societat. En
destacarem dos: la xarxa i el lab.
La forma xarxa ha estat elevada a icona de
la nova societat (Castells, 1996) i, en efec
te, moltes empreses de democratitzaci de
la tecnologia es poden identifcar com a xar
xes ms o menys autoorganitzades. Com a
forma organitzativa i democratitzadora la
xarxa sha tractat a bastament, fns al punt
desborrar el concepte i, quasi, buidarlo de
contingut. Em vull centrar, doncs, en lal
tra forma organitzativa daquest moment:
el laboratori, el lab .
(3)
Curiosament, les ini
ciatives de democratitzaci de la tecnocul
tura adopten el lab com a forma organitza
tiva preferent. No s ni la fbrica, ni lestudi
dartista, no s la companyia, ni la universitat,
s el lab. Tot i que lactual forma daquest
lab sembli enfonsar les seves arrels en els la
boratoris cientfcs dels segles xix i xx, els
processos que shi donen tenen ms proxi
mitat a altres formes de laboratori, en par
ticular el laboratori tecnolgic digital i/o el
de disseny, per exemple. Els revisarem amb
latenci posada en la seva capacitat demo
cratitzadora.
Paisatge amb labs
Per tal de contrastar els labs de la tecnocul
tura haur de fer referncia a quatre formes
prvies de lorganitzaci laboratori. Tres sn
predigitals i la quarta, digital. No sn formes
pures sin tendncies organitzadores i do
nadores de sentit per als que hi participen.
Tenen diversos objectius, formes de treball,
i diferents processos de decisi i governana.
Totes mantenen un nucli de treball sistem
tic de construcci de coneixements que han
de ser validats.
Les tres formes predigitals sn: el laboratori
cientfc, el laboratori industrial i el labora
tori de disseny. La quarta forma, moltes ve
gades identifcada als laboratoris cientfcs o
industrials, per que t propietats diferents i
s a larrel del desplegament de la tecnocul
tura, s el laboratori tecnolgic digital.
El laboratori cientfc
El laboratori cientfc s un espai de treball
sistemtic i normat orientat a la recerca.
Acull grups, rara vegada s individual. La
recerca en aquests entorns s una aproxima
ci metdica encarada a lobtenci de nou
Treball de creativitat a Citilab.
Les parets com a memria
dels projectes sn un recurs
despais collectius de disseny
que incorporen el concepte de
project room. rAMoN SANGESA/
IrENE LApuENTE
DossIEr 55
(3)
Aix no vol dir que els labs no
es puguin organitzar en xarxes.
Vegeu per exemple, la descrip-
ci daquesta integraci en el
projecte europeu Lab2lab: http://
www.labtolab.org/~labtolab/wiki/
index.php/Baltan_future_of_the_
lab_publication
(4)
Per a una crtica daquesta
divisi, s interessant per exem-
ple, el llibre dStokes Pasteur
Quadrants: Basic Research and
Technological Innovation.
(5)
Per exemple, la teoria de la
informaci de Claude Shannon
desenvolupada a Bell Labs (en-
torn de recerca bsic i aplicat).
coneixement cientfc. Les tasques i proces
sos associats al mtode cientfc: la refutaci
dhiptesis i lexperimentaci adreada a
aquest objectiu. Un laboratori, doncs, treba
lla per establir un conjunt de fets associats a
les propietats del coneixement cientfc: fets
objectius i veritats cientfques sempre sota la
provisionalitat duna refutaci posterior.
La governana dels grans laboratoris de re
cerca cientfca associats a sistemes de recer
ca com lalemany dels segles xix i xx estava
sota les normes de la comunitat cientfca.
Els receptors daquest nou coneixement i,
en ltima instncia, lentitat a qui el labo
ratori devia respondre era la societat que els
donava suport directe o indirecte via la se
va adscripci a sistemes de recerca pblics.
No cal dir que aquesta descripci cannica
ha estat desconstruda pacientment al llarg
dels anys. Lempresa cientfca es desenvolu
pa sota el patronatge i els interessos daltres
actors ms enll dels pblics. Els laboratoris
cientfcs operen sota mans privades en grans
empreses, entorns militars i sovint en instal
lacions ms enll de linters dun sol estat;
lLHC del CERN ns un megaexemple re
cent. Pel que fa als processos de construcci
de coneixement que tenen lloc al laboratori
cientfc, lestudi de la realitat quotidiana del
laboratori en el seu dia a dia fet per exemple
per Latour (1986) o KnrrCetina (1999)
mostren processos fora complexos de ne
gociaci de la veritat dels fets cientfcs tant
en el laboratori com en el sistema cientfc
general i apunten a processos de construcci
social de coneixement que posen en qesti
la versi cannica.
Contrast amb el laboratori
industrial
Ja en el segle xix, laliana entre la cincia i
el capital va posar en el mapa el laboratori
industrial. Exemples clssics serien els labo
ratoris de la BASF en lmbit de la qumica
o els de lelectrotcnica com els de Siemens,
tots desenvolupats en poques semblants.
La recerca aplicada s la seva marca de f
brica i institueixen una jerarquia entre el
coneixement cientfc bsic, laplicat i el de
lenginyeria.
(4)
Es considera que el labora
tori industrial no pot fornir coneixement
cientfc bsic. Quant a objectius, el fet que
estiguin orientats a la producci i al nego
ci comporta el predomini dels factors eco
nmics en la seva governana. Els coneixe
ments es construeixen aplicant el mtode
cientfc per tamb explorant i refexionant
sobre els prototipus industrials, pas previ a
la producci. Aquest punt s important ja
que introdueix un component tant de prac
ticitat en el procs i el resultat del coneixe
ment creat com un altre de caire econmic.
Lefcincia i el benefci sn els criteris ltims
dacceptaci del coneixement aqu generat.
s clar, aquesta descripci ha de matisarse
amb les contribucions a cincies bsiques i
fonamentals que han sorgit de laboratoris
de recerca industrial.
(5)

De sucia a Califrnia:
el laboratori de disseny
A lescena inicial de la pellcula Kitchen Sto-
ries, en una habitaci mplia hi ha una tau
la ocupada per homes i dones que observen
amb greu atenci les evolucions duna do
na davant dells. La dona manega una aspi
radora mentre porta a lesquena una bossa
doxigen connectada a una mscara. Aquesta
li permet respirar per tamb mesura la des
pesa energtica de cadascun dels moviments
per manipular laspiradora. Lescena refec
teix larribada dun nou tipus de laboratori:
el de disseny. Lobservaci, a la pellcula, s
al servei de la millora de les cuines.
La millora i la innovaci que persegueix el
disseny sn funcionals, ergonmiques i es
ttiques. El laboratori de disseny, com la ma
teixa pellcula no deixa de recordarnos, no
sesgota ni en la construcci de sistemes tc
nics com el laboratori industrial i denginye
ria, ni deixa tampoc de recrrer a mtodes
cientfcs per assolir un bon disseny: tant
els coneixements de materials com els de f
siologia en aquest cas, sn rellevants. A ms,
sintrodueixen mtodes cientfcs procedents
no noms de les cincies dures sin tamb de
les cincies socials. Els factors humans o la
interacci amb lusuari, beuen de la recerca
etnogrfca i la psicologia, per exemple. La
interacci amb els subjectes humans, recep
tors dels futurs dissenys i conillets dndies
a Kitchen Stories i a molts laboratoris de dis
seny, introdueix una determinada categoria
de participant, lusuari. Pot ser un participant
subjugat com queda clar amb la dona em
mascarada i observada de la primera escena
de la pellcula.
(6)
La tradici sociotcnica
de disseny iniciada a linstitut Tavistock, a
Anglaterra, i desprs continuada i reforada
pel disseny participatiu escandinau, en can
vi, ha portat els usuaris a un paper ms actiu
no com a consumidors fnals sin com a ge
neradors didees i rectifcacions de dissenys
innovadors. Arriba el user-centric design i el
user-led design. s, potser la consultora ca
liforniana de disseny IDEO la que, cap als
anys noranta, es converteix en la campiona
daquest enfocament. Un altre cop, la valida
ci, a ms dutilitzar criteris cientfcs, passa
pel criteri fnal del mercat i de lefcincia, pe
El lab viu (living lab)
Els living labs sn una forma de lab enfocada a la demo
cratitzaci de la innovaci (Von Hippel, 2005) ms que
noms a la tecnologia digital. Ara b, el treball dun dels
originadors del concepte, Bill Mitchell (Mitchell, 2003)
atorgava un paper important a la tecnologia digital com
a eina per a lanlisi de les activitats dels usuaris via
sensors i tractament automtic de dades
(1)
per tamb
com a via per involucrar-hi els usuaris. Els living labs
operen sovint en un context territorial acotat (ciutat o
regi) governats per un partenariat pblic i privat. Avui
es pot dir que sn un dels puntals de la poltica dinno-
vaci de la Uni Europea (EU, 2009) que els promocio-
na a travs de la Xarxa Europea de Living Labs Oberts
(ENOLL). Nhi ha uns 250 actius a Europa (tamb nhi ha
a altres pasos extraeuropeus). La literatura acadmica
i ofcial de la Uni Europea sobre living labs els relacio-
na amb el concepte dinnovaci oberta, una estratgia
dinnovaci procedent del camp empresarial proposada
per Henry Chesbrough (Chesbrough, 2003). Shi poden
reconixer components del laboratori digital per la part
de tecnologia i el disseny dobjectes tecnolgics, i del
laboratori de disseny pel que fa als mtodes de treball
amb usuaris.
El concepte de living lab, per, ha sofert trans-
formacions i ha passat per diverses fases (Niitamo,
2006) (Pallot, 2009). Evoluciona des del simple testbed
de prova de productes i sistemes fns a formes ms
complexes dinteracci collectiva i captura didees
dels usuaris, dades i tendncies. Dutilleul (Dutilleul et
al., 2010) identifca tres conceptes de living lab: un en
torn fsic per experimentar sistemes socials en viu: es
refereixen a entorns fonamentalment observacionals
on les accions del pblic sn analitzades, un procs
dinnovaci i desenvolupament de productes que invo
lucra els usuaris i un tipus de sistema dinnovaci.
Respecte del paper real que fan els living labs en
la democratitzaci de la tecnocultura direm que, dins
de lescala de participaci dArnstein, estarien ms en
la part baixa que en lalta. No queda clar tampoc que
promoguin un concepte dagncia relacionat amb la
capacitat de disseny digital. Els treballs de Dutilleul
remarquen tamb que no es pot trobar cap ens de
representaci dels ciutadans en la gesti de tot el
consorci europeu dels living labs i afrma explcitament
que en la majoria de living labs, el paper dels usuaris
est ms a prop dels participants subjugats que dels
estratgics. Aquest extrem s reiterat en altres estudis
(Mensink, 2010). Dutilleul tamb remarca el contrast
entre la retrica ofcial europea que presenta els living
labs com a instruments de participaci i altres actors
participants que en destaquen majoritriament els
seus avantatges en termes de reducci de riscos,
costos i competitivitat per a les empreses participants
(Almirall, 2009). A ms de la incapacitat de decisi
dels ciutadans sobre els objectius i funcionament
dels living labs, tampoc queden clars, en general, els
mecanismes de reconeixement de la contribuci dels
par ticipants o la seva participaci en la propietat
dels desenvolupaments obtinguts grcies a la seva
contribuci. Aquesta tensi s tpica de les noves for-
mes poroses de participaci que involucren contribuci
o treball per part del pblic (Scholz, 2010). La demo-
cratitzaci, sembla estar noms en loportunitat dels
usuaris en oferir-se com a dadors didees i feedback en
un procs de disseny liderat i decidit per altres.
(1)
Com a exemple, vegeu els projectes de mineria de la realitat del grup
Senseable Lab al MIT.
DossIEr 57 Tecnocultura i democrcia
r tamb inclou criteris funcionals i esttics.
Instrumental en la valoraci fnal s lopi
ni i el feedback de lusuari que actualment
adopta un paper ms actiu en la conforma
ci inicial de les diverses opcions de disseny
tant dobjectes com de serveis i sistemes. La
creaci de coneixement fa un s extens duna
barreja de mtode cientfc i prctica refe
xiva (Schn,1984). Els prototips tamb sn
importants com a objecte de refexi i apre
nentatge, per tamb com a mitj dinterac
ci amb els usuaris participants en el procs
iteratiu de disseny de lobjecte fnal.
El laboratori tecnolgic digital
Entre la Segona Guerra Mundial i la so
tragada que va representar lSputnik apa
reix als Estats Units aquest nouvingut en la
cons tellaci lab. Des del laboratori dIntel
ligncia Artifcial del MIT (veritable cau de
cultiu de la cultura pirata daltra banda),
aquesta forma viatja i sestabilitza a la costa
Oest. Per exemple, a Xerox PARC (Hilt
zik, 2000). Entorn de Licklider, Engelbart
i daltres sorgeix una forma de fer que marca
lautonomitzaci de les formes operatives i
de creaci de coneixement de la tecnologia
digital respecte a les de la cincia i la inds
tria tradicionals (Waldrop, 2001). La infor
mtica t un naixement estrany que barreja
les matemtiques i lelectrnica sota lptica
de lefcincia, per, al mateix temps, com
parteix amb el disseny el seu component re
fexiu i exploratori i hi introdueix un grau
de refexivitat molt alt: els programes sn els
prototipus daltres programes. s aqu on sor
geix aquesta recursivitat del disseny a la qual
hem fet referncia ms amunt i s aqu on
tenim punts de contacte amb laproximaci
de disseny. Noms cal comparar les frases del
fams dissenyador Don Norman (El nos
tre coneixement s prctic i refexiu) amb
les del pare de lhipermdia Douglas Engel
bart: Nosaltres aprenem all que volem fer
construint i explorant qu es pot fer amb les
eines que construm (Landau et al., 2009).
Per via de les telecomunicacions i els nous
paradigmes de la interactivitat de la infor
mtica personal, el paper dels usuaris en el
disseny digital s cada cop ms preponde
rant. A poc a poc, es va fent clar, ms enll
de les intucions dels pioners, que es tracta
de dissenyar sistemes sociotcnics on la part
socio cada cop s ms important.
Igual que les anteriors, aquestes formes de la
boratori responen a actors institucionals p
blics o privats per en tot cas no directament
al pblic. Tot i aix mostren algunes possibi
litats incipients dobertura i collaboraci a
travs de la feina dEngelbart o Xerox PARC
en posar les bases del que seria tant Internet
com la informtica personal.
Variacions democratitzadores
Els tres tipus de laboratoris anteriors tenen
punts comuns: sistemtica en la construc
ci de coneixement, validaci segons criteris
cientfcs i econmics i collaboraci entre
diversos grups. Les variants vnen per la va
lidaci i els criteris de selecci fnal. El quart
tipus de laboratori introdueix una barreja
daproximacions cientfques, de disseny,
teriques i prctiques sota la plasticitat di
gital. Tots quatre estan allunyats del control
i de la participaci del pblic.
Pel que ens interessa aqu, cal resseguir els
intents de democratitzaci dels laboratoris
de la tecnologia digital i del seu disseny.
(7)
En
particular, els que deriven del propi camp
tecnocultural. Entre els anys 60 i 70 sovin
tegen les exhortacions a obrir aquestes tec
nologies al pblic. Lexplosi invasiva de
la digitalitzaci des daleshores en ha fet
encara ms evident la necessitat daquesta
obertura democrtica a noves formes orga
nitzatives (Raymond, 2001). Observarem
quatre formes del labs que sautoproclamen
ens democratitzadors de la tecnocultura. Els
presentem gaireb en sentit invers a la seva
aparici cronolgica.
El laboratori ciutad
El laboratori ciutad (Serra, 2010) s una or
ganitzaci de la qual podem trobar predeces
sors a, per exemple, les maisons de connaisan-
ces franceses, en onades prvies de foment de
la digitalitzaci via laccs i la formaci com
els telecentros espanyols (JoCeco, 2010), en
els models de medialabs enfocats a la creaci
de contingut digital,
(8)
o en algunes tasques
de formaci, compartici i acci assumides
per les xarxes comunitries.
(9)
En general,
(6)
Largument de la pellcula mostra
a partir de la illustraci de la
relaci observador-observat que
els participants poden ser, si no
estratgics, de ben segur gens
subjugats.
(7)
Alguns intents de democratitza-
ci dels resultats del laboratori
cientfc apareixen en la literatura
de comunicaci de la cincia i,
via digitalitzaci, estan tenint una
revifalla important, com veurem
en analitzar la quarta forma de
lab.
(8)
Vegeu el web del projecte
europeu Lab2lab per a una
panormica dels medialabs eu-
ropeus. Tamb el nmero 62 de
la revista Musiques et Cultures
Digitales monogrfc sobre els
medialabs europeus: http://www.
digitalmcd.com/2011/03/11/
mcd-62-leurope-des-media-labs-
media-labs-in-europe/
(9)
http://www.scn.org/commnet/
podrem dir que es tracta dun organisme
on hi ha activitats daprenentatge per part
dels ciutadans, centrats en els aspectes pro
pis de la tecnocultura. Laprenentatge s,
per, prctic i dna per resultat productes
i nou coneixement en consonncia amb la
prctica de disseny de la tecnocultura. El la
boratori ciutad mostra alguns components
del laboratori de recerca pel que fa a lestudi
de mtodes dinnovaci i desenvolupament
de tecnologia aix com recerca en models de
collaboraci i models organitzatius de nous
processos dinnovaci. Compartiria algun
component de laboratori de tecnologia di
gital en laspecte de disseny digital.
El concepte de laboratori ciutad sha identi
fcat sovint amb el model Citilab (Sangesa,
2010a, 2010b).
(10)
Tal i com es va dissenyar
en la seva confguraci inicial el Citilab s
complex i obert (Serra et al., 1998). T me
canismes per a la recepci didees de ciuta
dans, la seva articulaci com a projectes que
involucren altres actors de lentorn del cen
tre i la seva projecci ulterior b en forma de
productes comercials, explotats per empre
ses existents en lentorn, b amb empreses
que poguessin sorgir de la prpia empenta
dels ciutadans o b a partir daltres formes
dexplotaci del coneixement com creat al
Citilab o al seu entorn. En efecte, cada pro
jecte esdev una oportunitat daprenentatge
tant dels coneixements que shi van creant
com dels processos que es fan servir en el de
senvolupament dels mateixos projectes. En
el model inicial de Citilab, a lentorn de ca
da projecte shi va congregant una certa co
munitat dactors que o b hi contribueixen,
o b aprenen o fan ambdues coses al ma
teix temps. La funci de lstaf del laboratori
ciutad s la dacompanyar i facilitar aquest
procs collectiu daprenentatge i gesti de
coneixement. En suma, es tractaria dun sis
tema complex evolutiu que separa o fusiona
projectes i grups i distribueix i implementa els
resultats en un procs continu. Seria un orga
nisme que va fent crixer xarxes, la producci
de coneixement, serveis i productes. En certa
mesura, replica algunes de les estratgies de
bootstrapping i escalat prpies del programa
de Douglas Engelbart per a la intelligncia
collectiva (Landau et al., 2009).
El model Citilab, com a model de laboratori
ciutad, doncs, hauria dincorporar prcti
ques de gesti prpies de la cultura dinno
vaci digital per acomodarse a levoluci
dels projectes. Tamb requeriria prctiques
prpies de les comunitats participatives. Ai
x sexpressaria duna banda amb una ges
ti i una planifcaci dinmica enfocada a la
detecci doportunitats entre projectes i la
compartici del coneixement com generat
i, de laltra, amb aspectes de compartici de
la presa de decisions amb els ciutadans in
volucrats. La interacci entre aquestes du
es prctiques de gesti no est exempta de
tensions.
Duna banda, perqu els ciutadans puguin
actuar en un entorn tecnolgic nou i apren
guin per la prctica o b han de tenir ja una
percepci alta de la relaci de la tecnologia
digital amb els temes que els interessen i
afecten o b hi ha dhaver per part de la ins
tituci una actitud descolta i traducci de
les reclamacions i idees dels ciutadans i de
com es poden connectar amb els compo
nents de tecnocultura per tal que els primers
incrementin la seva agncia. Hi ha mostres
parcials duna i altra estratgia en cadascuna
daquestes lnies dins el Citilab. Per exem
ple, lmbit de cursos de formaci cau en la
primera, per projectes com SenseTinta o
SportTic sescoren ms cap a la segona. En
el primer, SenseTinta, un grup de ciutadans
sense coneixements de tecnologia digital,
esdevenen dissenyadors duna plataforma
de comunicaci digital: una revista. En el
Ms enll dels tpics
establerts, la tecnocultura
estimula la creaci de
comunitats en els espais
socials dinnovaci. Mapa de
socis del Center for Social
Innovation de Toronto, Canad.
rAMoN SANGESA/
IrENE LApuENTE
DossIEr 59
segon, SportTic, adolescents dun equip de
futbol acaben dominant les tecnologies di
gitals de captura de vdeo i realitzaci en
directe aix com de retransmissi per web
dels seus partits. En ambds casos, tot i que
hi ha una certa capacitaci en processos de
disseny i producci, ens trobem ms en els
continguts, propers, doncs del model cls
sic de Feenberg, de crear condicions per a la
participaci en lesfera pblica a travs de la
comunicaci. En aquest sentit s interessant
observar el projecte de treball amb nens per
tal de crear guions de dibuixos animats uti
litzant el llenguatge de programaci Scratch:
al temps que desenvolupen continguts, apre
nen a comunicarse narrativament i aprenen
a programar.
(11)
Totes aquestes iniciatives
eleven el nivell de competncia.
Pel que fa a aquesta competncia, sembla que
hi ha lligams entre lincrement de la capaci
tat dels participants i la presa de decisions de
lmbit tecnolgic.
(12)
De forma semblant,
el projecte UrbanLabs, intentava traspassar
aquestes competncies en projectes concrets
a lmbit urb, intentant un principi de canvi
i decisions en lmbit urbanstic. En lactual
confguraci del Citilab, per, no hi s pre
sent cap mecanisme per connectar les noves
competncies adquirides amb el procs de
gesti i decisi del propi lab. La decisi so
bre a quins projectes dna suport el Citilab
no segueix un procs obert, sin tancat i re
servat a la direcci del centre. Daltra banda,
tampoc els ciutadans tenen veu ni vot en la
presa de decisions pel que fa a cap a on van
els projectes i recursos. Pel que fa a recursos,
en comptes dactuar sota una ptica de gesti
de la innovaci, es funciona des de la plani
fcaci anual, en bona part reaccionant a les
oportunitats que les diferents convocatries
ofcials nacionals i europees ofereixen. Aix
s interessant com a forma dobtenir recur
sos, per pot convertirse en una deriva res
pecte dels objectius i necessitats de la prpia
comunitat entorn del Citilab.
(13)
s interessant comparar algunes daquestes
dimensions amb altres labs. Per exemple, el
MediaLab Prado de Madrid (Medialab) ha
articulat des del principi un projecte molt
obert de gesti i decisi sobre els projectes
que senceten. Mantenint una srie de lnies
dinters del mateix centre, obre tant la cri
da a projectes com a collaboradors per cada
projecte, compartint lideratge i decisi en
cada lnia de projectes. Al mateix temps, t
clarament establerta una poltica de gesti
del procom i recerca concreta sobre diver
ses caracterstiques daquest recurs.
El model de laboratori ciutad es troba en
cara en evoluci. Els exemples que actual
ment en tenim sn relativament pocs i es
mouen entre les quatre cantonades dun
quadrat que, segons levoluci de les con
dicions de lentorn, poden escorar lorga
nitzaci cap altres formes organitzatives de
menys impacte pel que fa a la capacitat que
promouen i, per tant, de menys poder de
mocratitzador. Les quatre cantonades sn:
telecentre, laboratori per a experts, living lab
i incubadora dempreses.
telecentre: quan lmfasi en la formaci
inicial dels ciutadans es fa des de la perspec
tiva del model de dfcit i sabandonen possi
bilitats daprenentatge i creaci per la prcti
ca i la gesti del procom, o no es connecta
amb el teixit empresarial. En els telecentres,
lmfasi es posa en la capacitaci per a lac
cs i la comunicaci ms que en activitats
de disseny digital.
laboratori per a experts: quan els pro
jectes de disseny digital es posen en mans
nicament dels que ja en saben (empreses,
pirates, grups de recerca) i no es connecta
amb les necessitats ni les oportunitats que
ofereixen una interacci i un lideratge clar
per part dels usuaris.
Living lab: amb les limitacions demo
cratitzadores que hem esmentat en lapar
tat corresponent.
incubadora dempreses: quan el paper
de les empreses presents no s ms que el
daproftar recursos i infraestructura sense
buscar la collaboraci amb els grups i col
lectius presents.
En qualsevol cas, el disseny dels laborato
ris ciutadans est per completarse i expe
(10)
Vegeu tamb lentrevista en vdeo:
http://www.cccb.org/icionline/
ramon-sanguesa-modelo-citilab/
(11)
Compareu amb el programa de
treball amb nens dels espais de
producci basats en la progra-
maritzaci de la matria Fablabs:
Kid Labs.
(12)
Aix ho semblen indicar els
treballs de recerca al Citilab
dirigits per Jordi Colobrans: els
participants prenen decisions
sobre certes capacitats ds
de la tecnologia desprs de
prendre part en algunes accions
formatives.
(13)
Per a una visi ms extensa
daltres possibles dimensions
davaluaci del projecte, vegeu
Sangesa, 2010b.
La innovaci possibilita la
creaci de nous sistemes de
comunicaci, tot aproftant els
interessos dels ciutadans per
determinades temtiques com
els hacklabs en els quals es
comparteixen coneixements al
voltant del desenvolupament
tecnolgic. rAMoN SANGESA/
IrENE LApuENTE
rincies del tipus del Citilab, el Medialab
Prado
(14)
o el projecte europeu Lab2Lab
sn bones oportunitats per ferhi recerca i
afnarne el model. El fet de treballar amb
(i no per a) els ciutadans s, potser, el que
determina la resta de dimensions de recer
ca, si ms no pel que fa a recerca en mo
dels organitzatius i processos dincrement
de lagncia tecnocultural dels ciutadans.
El component de recerca organitzativa s
molt important ats que el model origi
nal de laboratori ciutad frega el lmit de
conceptes nous dorganitzaci en xarxa on
aquesta s molt ms porosa que lhabitual
(Granovetter, 2011).
El laboratori del hacking: hacklab
Hi ha altres labs que tenen un origen dife
rent als dos anteriors. En efecte, a ms de
per iniciativa de ladministraci pblica,
duniversitats, dempreses o de consorcis
mixtos publicoprivats, els labs de la tec
nocultura poden sorgir i, de fet sorgeixen,
de grups i collectius afns a la cultura pi
rata (hacker). El lab corresponent seria el
hacklab (tamb anomenat hackspace). Els
hacklabs (Taylor, 2005) sn llocs dacci
en el treball on persones amb interessos
comuns dins la tecnologia es troben per
collaborar en els seus projectes. Es poden
veure com laboratoris de treball obert que
comparteixen recursos per desenvolupar
projectes. Jarkko Moilanen, que ha fet di
versos estudis sociolgics sobre els hacklabs
i els hackerspaces, ha mostrat que una de
les activitats principals que shi fan s la
daprendre junts construint coses (Moilanen,
2009). El component daprenentatge tam
b ha estat remarcat per altres estudis que
defneix tamb els hacklabs com a espais on
les persones poden aprendre tecnologia i
cincia fora dels confns del treball o les
cola (Farr, 2009). Daltra banda Raikon
(Raikon, 2009) ha remarcat els compo
nents constructivistes i construccionistes de
laprenentatge que hi t lloc, dues marques
de fbrica de la cultura de disseny associada
a la tecnocultura (Cavallo, 2001).
DossIEr 61
Hi ha una certa discussi dins la comunitat
pirata de si aquesta s una caracteritzaci
adequada ats que molts dells originalment
complien una missi poltica i crtica clara
de democratitzaci de la tecnologia (Taylor,
2005). Sembla que la percepci sobre les di
verses onades de hacklabs (la primera inici
ada a fnals dels anys setanta i les ltimes en
la darrera dcada) s que aquesta motivaci
inicial ha estat diluda per laprenentatge
conjunt i lexplotaci econmica del conei
xement. Per exemple, en una recent visita al
TechShop de Mountain View, el seu funda
dor va mostrarnos dos telfons directament
connectats a lOfcina de Patents dels Es
tats Units: qualsevol soci del hacklab podia
trucarhi per iniciar un procs de patentat
dun dels desenvolupaments que hagus fet
al TechShop. Aquest s un comportament
que segurament hauria estat considerat con
trari als objectius i formes dactuaci dels
hacklabs dels anys vuitanta.
s interessant tamb comparar aquestes moti
vacions inicials dels hacklabs amb les de lactu
al moviment Maker que est ms orientat cap
al rendiment econmic individual desquema
capitalista i emprenedor de Silicon Valley tot
i que amb variacions molt ms obertes i enfo
cades a la creaci dun procom de coneixe
ment tecnolgic prctic que contribueixi a la
democratitzaci i el guiatge del desenvolupa
ment tecnolgic. Per a una discussi sobre els
diversos tipus de labs de fabricaci distribu
da (FabLabs, 100kGarages, Makerlabs etc.)
i la seva relaci amb diversos mecanismes de
compartici de coneixement i resultats, ve
geu Troxler, 2011. Aquests moviments estan
relacionats amb el moviment DIY (Dot It
Yourself) i el dels Makers (Anderson, 2010),
(Doctorow, 2010). Els seus objectius no ses
goten en el desenvolupament de programari i
objectes fsics, sin que es considera una apro
ximaci a lapropiaci i el disseny de nous mit
jans i espais collectius com la ciutat (Ratto,
2010).
(15)
Per a una ampliaci de la discussi
sobre levoluci de les motivacions i identitats
dels hacklabs i hakckerspaces podeu consultar
Moilanen, 2009.
La tradici crtica i contracultural a la qual
sacollien alguns hacklabs potser est des
puntant un altre cop en hacklabs ms recents
que, seguint el fl de la programabilitat de la
matria, se centren en la biotecnologia i la
gentica, exemplifcats en els hacklabs asso
ciats al biopunk (Wohlsen, 2011). Igualment
pel que fa als que donen suport a la crtica
feminista de la tecnologia digital en la lnia
encetada per Haraway (Haraway, 1991).
Com he comentat, els models de gesti i re
presentativitat daquests labs varien fora des
dels ms centrats en una cultura oberta i en
carada a la creaci de procom tecnolgic i
acci fns a altres molt ms enfocats a la fa
bricaci i el lucre personal. Lescala de partici
paci varia tamb en funci de lagncia que
sadquireix i el pes que hi ha en la creaci de
nova tecnologia, per en general dominen els
procediments oberts i participatius.
tancant el bucle sobre la cincia
de nou: el world wide lab
Els tres tipus de labs anteriors existeixen en
espais fsics concrets que en algun cas han
requerit una inversi important. Els espais
sn part dels actius compartits pels qui hi
participen i, a vegades, aquesta participaci
ninclou la seva gesti. Al mateix temps, els
labs poden tenir una vida intensa a la xarxa
i lusen per collaborar amb altres espais. Els
mtodes i processos de la tecnocultura, per,
tornen cap enrere en el temps i tamb afecten
lespai laboratori cientfc que estava a larrel
de la genealogia que hem anat desgranant.
En efecte, tant la recerca cientfca com el
seu espai privilegiat, el laboratori cientfc,
es virtualitzen cada vegada ms.
Bruno Latour va resumir aquesta transfor
maci de la recerca cientfca amb el nom
de world wide lab (Latour, 2004). El treball
de la cincia, i no noms de les cincies dites
dures
(16)
no sesgota en lespai tancat del labo
ratori cientfc. No s que abans no hi hagu
dades de camp que desprs sanalitzessin al
laboratori, sin que ara la connexi amb el
mn des del laboratori s molt ms directa
i estesa. I no noms amb els objectes de la
seva dedicaci sin amb el pblic.
Dentrada, el mateix laboratori fa s dIn
ternet per situar i controlar de forma remota
(14)
Sobre qu pot ser un MediaLab
vegeu Sangesa, 2011.
(15)
Per veure com aix est
entroncat amb possibles nous
conceptes de ciutadania vegeu:
http://diycitizenship.com
(16)
Vegeu, per exemple, FutureICT
per a noves confguracions en
xarxa de projectes de recerca
en cincies socials. http://www.
futurict.ethz.ch/FuturICT
els instruments de presa de dades.
(17)
Daltra
banda, com remarca Latour, els projectes so
bre problemes actuals sn molt ms grans del
que es pot experimentar i analitzar noms
dins el laboratori; per exemplifcar aix, el
problema de lescalfament global s un dels
que ms se citen. Els experiments, a partir de
les dades que es capten remotament es fan
en lentorn simulat dels supercomputadors
que, per altra banda, cada cop sn menys
monoltics i ms distributs.
s interessant com els laboratoris indueixen
a la participaci remota del ciutad, b com
a assistent de laboratori, b com a collega ci
entfc. Compartint en xarxa els ordinadors
personals de molts voluntaris, per exemple,
milers de jugadors de Foldit (Cooper et al.
, 2010) no noms participen fent clculs
per plegar protenes sin que descobreixen
o milloren noves estratgies per plegarles i
publiquen resultats en revistes cientfques.
Com diu Bruno Latour, al world wide lab,
ja no cal un doctorat per esdevenir investi
gador. El grau de participaci en aquest cas
va ms enll del nivell deducaci i supera el
daprenentatge. Hi ha una compartici efec
tiva del procs de creaci de coneixement.
Cal encara aclarir quin nivell de decisi po
den tenir els ciutadans en aquests processos
collaboratius de recerca de coneixement
cientfc.
(18)

Alguns cientfcs veuen un valor en aquests
processos participatius com a forma de re
torn a la societat, ms enll de la difusi
via papers. El director del projecte Science
Commons de creaci dun procom cient
fc els veu tamb com un mecanisme dam
pliaci de la capacitat de recerca i innovaci
de la societat i de decisi oberta en la recerca
(Willibanks, 2010). Com a tot procs obert,
la representativitat queda tamb sotmesa
a les conegudes oscillacions del mrit i la
veu que shan observat en altres iniciatives
daquest caire.
Discussi: soroll, lmits i
oportunitats dels models actuals
Hem utilitzat el concepte de laboratori i les
seves variants per explorar com sestan arti
culant mecanismes de democratitzaci de
la tecnocultura davant laven dun discurs
tecnodeterminista inextricablement enllaat
amb el capitalisme avanat. Davant nous
riscos dexclusi i eliminaci de capes de
poblaci del procs de guiatge dels proces
sos tecnoculturals, els labs adopten diverses
formes i proposen distintes maneres daug
mentar lagncia ciutadana.
Hem motivat la importncia del concepte de
disseny en la tecnocultura i les formes prc
tiques dincrement de lagncia basades en
la millora de la capacitat de disseny digital
aix com el seu lligam amb lincrement del
nivell de participaci.
Shan identifcat els orgens de tres tipus
de lab: el living lab, el laboratori ciutad i
el hacklab i la seva darrera variaci virtual,
el world wide lab, connectantlos amb les
formes clssiques dels laboratoris cientfc,
industrial i de disseny. Hem intentat mos
trar com larribada de lera digital altera la
defnici, lorganitzaci i els processos que
tenen lloc als laboratoris amb la identifca
ci del laboratori de recerca digital com el
propi de la tecnocultura i iniciador de la se
va acceleraci.
Aquestes formes clssiques corresponen a
organitzacions tancades, s a dir allunyades
de lescrutini i la participaci del pblic. La
governana daquests laboratoris est sot
mesa a la comunitat cientfca, el mercat o,
a tot estirar, a linters pblic general de for
ma indirecta. Davant daix els formats de
democratitzaci de la tecnocultura mostren
diversos graus dobertura, dinclusi dels
ciutadans i diversos nivells de participaci.
Cadascun dells, per tant, contribueix poc
o molt a lobjectiu de qualsevol procs de
mocratitzador que hauria de ser el de do
nar la mxima capacitat dagncia crtica a
la ciutadania. Aix ens dna un criteri bsic
per comparar el grau de capacitat democra
titzadora dels nous labs: com ms agncia i
participaci en la decisi, ms capacitat de
mocratitzadora.
Des de la barreja de mecanismes procedents
de la democratitzaci de la innovaci i el dis
seny centrat en els usuaris, hem identifcat
(17)
Vegeu el projecte WISEBED
que integra de forma interopera-
ble i oberta xarxes europees de
sensors: http://www.wisebed.eu/
(18)
Latour dna exemples dinvesti-
gaci decidida pels ciutadans en
el seu article.
DossIEr 63
la forma living lab com un entorn actual
ment de baixa participaci i en tensi entre
el resultat pblic i el de mercat. Des de la
perspectiva de lacci ciutadana, les xarxes
comunitries i els medialabs hem pogut de
fnir un cert model de laboratori ciutad que
viu sota la tensi entre la replicaci del dfcit
model i altres formes ms participatives. En
levoluci dels hacklabs hem trobat llocs on
els processos de lOpen Source donen lloc
a espais autogestionats amb gran participa
ci en el seu funcionament que estan sent
transformats en entorns de producci no
sempre orientats al procom.
La realitat de tots aquests desenvolupaments
est immersa en un soroll important si ms
no en com es presenten algunes de les seves
motivacions i objectius. Aix, la democratit-
zaci de la innovaci es presenta connectada
amb esquemes empresarials, com lOpen In
novation, que no estan gens adreats a aug
mentar lagncia dels ciutadans, ms enll de
la seva possible independncia econmica
com a emprenedors. La retrica ofcial euro
pea sobre els living labs s especialment am
bigua. La prctica mostra realitats limitado
res i de manca de participaci tant en aquest
format com en alguns laboratoris ciutadans.
Igualment, la democratitzaci proposada
pels hacklabs sha demostrat que pot replicar
prctiques elitistes entre els que en saben i els
que no, fns i tot a travs de la utilitzaci no
meritocrtica dels mecanismes propis de re
coneixement i concessi de poder de decisi
dels projectes propis de lOpen Source i la
cultura pirata (OMahony, 2007). La parti
cipaci sense accs a la propietat compartida
del coneixement i productes generats per la
comunitat posa en qesti lefecte democra
titzador daquests processos i la compartici
dels seus benefcis.
Les oportunitats sn grans, per. Punts cr
tics que shan dexplorar sn el mateix con
cepte dusuari des de la perspectiva de lagn
cia crtica democratitzadora. En connexi
amb aquesta categoria compartida pel dis
seny i la innovaci, la complexitat, la re
fexivitat i la multiplicitat dactors i nivells
dacci dels labs democratitzadors presenten
problemes pels mtodes habituals usats en
disseny. Wilkie (Wilkie, 2010), des del dis
seny i letnografa, ha remarcat, per exem
ple, que en els processos de disseny complex
i especialment en el cas digital, lusuari i el
resultat del disseny no es poden considerar
ens separats sin que es creen mtuament lun
a laltre, de forma evolutiva en el temps. De
manera prou signifcativa, la contribuci de
Wilkie sobre user assemblages es proposa com
una superaci del concepte dassemblage de
Latour. Altres possibles lnies de recerca que
shan dexplorar poden ser les que sacullen
sota el nom de metadisseny, on la participa
ci t lloc en el disseny del mateix procs de
disseny (Fischer, 2006).
El disseny digital s essencialment un dis
seny amb conseqncies socials. Lligar la
competncia en el disseny de sistemes soci
otcnics amb la capacitat democratizadora
dels labs sembla una forma de reforarne
la missi. s a dir, caldria enfocar la capaci
taci ciutadana de cara a lincrement de la
capacitat dentendre i dissenyar els sistemes
sociotcnics propis de la tecnocultura. Aix
va ms enll de la mera capacitaci en tcni
ques com el disseny de webs, la programa
ci o la robtica, tot i que tinguin efectes
en laugment de lagncia. En aquest sentit
segurament s til explorar nous mtodes
de disseny enfocats a la creaci de dissenya
dors/usuaris/participants crtics de sistemes
complexos. El critical making (Ratto, 2005)
Iniciatives com Techshop van
molt ms enll dels hacklabs
de primera generaci, tot
aproftant al mxim els
recursos tecnolgics: dos
telfons directes a lOfcina
de Patents i al Departament
de Comer dels Estats
Units per registrar els
desenvolupaments i demanar
assessorament de negocis.
rAMoN SANGESA/
IrENE LApuENTE
BiBliografia
Almirall, E.; Wareham, J. Contri-
butions of Living Labs in reducing
Market Based Risk. A: 15th In-
ternational Conference on Con-
current Enterprising (ICE 2009),
Leiden, The Netherlands, 2224
June 2009
Anderson, C. Next Industrial Re-
volution, Atoms Are the New Bits.
Wired, Feb. 2010. http://www.
wired.com/magazine/2010/01/
ff_newrevolution/all/1.
Arnstein, S. R. A Ladder of Citizen
Participation. Journal of the Ame-
rican Institute of Planners 35, July
1969, p. 216-224. http://lithgow-
schmidt.dk/sherry-arnstein/ladder-
of-citizen-participation.html
Arthur, B.W. The Nature of Techno-
logy: What It Is and How It Evolves.
Free Press, 2009.
Barab, S.A.; Thomas, M.K.; Dod-
ge, T; Squire, K.; Markeda, N. Cri-
tical Design Ethnography: Desig-
ning for Change. Anthropology &
Education Quarterly. Vol. 35, nm.
2, p. 254268, juny 2004.
Bauwens, M. (2005) The political
economy of peer production, CT-
heory http://www.ctheory.net
Benkler, Y. (2007) The Wealth of
networks. Yale University Press.
Descarregable al web de lautor:
http://www.benkler.org/Benkler_
Wealth_of_Networks.pdf.
Bray, D. Wetware: A Computer in
Every Living Cell. Yale University
Press, 2011.
Beunza, D. Market Anthropolo-
gy. Wired UK (mar 2010), nm.
5. http://www.wired.co.uk/magazi-
ne/archive/2010/04/start/daniel-
beunza-market-anthropology.
Beunza., D.; Stark, D. Tools of
the Trade: The Socio-Technology
of Arbitrage in a Wall Street Trading
Room. Industrial and Corporate
Change 13 (2004), p. 369-400.
Castells, M. The Rise of the Ne-
twork Society: The Information
Age: Economy, Society, and Cul-
ture. oxford UK: Blackwell Publis-
hers, 1996.
Cavallo, D. Technological Fluency
and the Art of Motorcycle Mainte-
nance: Emergent Design of Lear-
ning Environments. Ph.D. thesis.
MIT Media Laboratory, Cambridge,
MA. 2000.
Chesbrough, H.W. Open Innova-
tion: The new imperative for crea-
ting and profting from technology.
Boston: Harvard Business School
Press, 2003.
Cooper, S., Khatib, F.; Treuille,
A.; Barbero, J; Lee, J.; Beenen,
M; Leaver-Fay, A; Baker, D;
Popovic, Z; and >57.000 Foldit
players (2010) Predicting protein
structures with a multiplayer onli-
ne game. Nature. (August 2010),
nm. 5; 466(7307), p. 756760.
doi: 10.1038/nature09304.
Doctorow, C. Makers. Tor Books,
2010.
Dunne, A. Hertzian Tales Electro-
nic Products, Aesthetic Experien-
ce, and Critical Design. MIT Press,
2008.
Dutilleul, B.; Birrer A. J.; Mensink,
F. W. Unpacking European Living
Labs: Analysing Innovations Soci-
al Dimensions. Central European
Journal of Public Policy. Vol. 4 (june
2010), nm. 1, p. 6085.
Dunne, A. Hertzian Tales: Electro-
nic Products, Aesthetic Experience
and Critical Design. London: Royal
College of Art computer related de-
sign research studio, 1999.
European Commission Infor-
mation Society and Media, Unit
F4. New Infrastructure Paradigms
and Experimental Facilities. Living
Labs for user-driven open innovati-
on. An overview of the Living Labs
methodology, activities and achie-
vements. Gener 2009.
ENOLL. European Network of
Open Living Labs: http://www.
openlivinglabs.eu/
Farr, N. Rights and Obligations of
Hackerspace members. http://blog.
hackerspaces.org/2009/08/19/
rights-and-obligations-of-hackers-
pace-members/
Fischer, G.; Giaccardi, E. Meta-
design: A framework for the futu-
re of end user development. A:
Lieberman, H. Patern, F.; Wulf
V., (ed.) End User Development:
Empowering People to Flexibly
Employ Advanced Information
and Communication Technolo-
gy. Kluwer Academic Publishers,
2006, p. 427457.
Freitas, R. A., Merkle, R. C. Kine-
matic Self-Replicating Machines.
Landes Bioscience, 2004.
Gershenfeld, N. FAB The Coming
Revolution on Your Desktop-From
Personal Computers to Personal
Fabrication. Basic Books, 2005.
Giner, S. Ensayos Civiles. Barce-
lona: Pennsula, 1987.
Granovetter, M. organization
Theory collides With Reality: Les-
sons from High Tech and Hip Hop.
Conferncia impartida al seminari
del Departament de Sociologia,
Universitat de Colmbia, 6 dabril
de 2011.
Guillot, A.; Meyer, J. A. How to
Catch a Robot Rat: When Biolo-
gy Inspires Innovation. MIT Press,
2011.
Haraway. D. A Cyborg Manifesto:
Science, Technology, and Socia-
list-Feminism in the Late Twentieth
Century. A: Simians, Cyborgs and
Women: The Reinvention of Na-
ture. New York: Routledge, 1991,
p.149-181.
Hiltzik, M. A. Dealers of Lightning:
Xerox PARC and the Dawn of the
Computer Age. Harper Paper-
backs, 2000.
Jenkins, H. Convergence Culture:
Where Old and New Media Colli-
de. NYU Press, 2006.
JoCeCo Primeras Jornadas de
Centros de Conocimiento. Cor-
nell, mar 2010: joceco.citilab.
eu/.
Kellner, D. A. Habermas, the
Public Sphere, and Democracy:
A Critical Intervention. A: Hahn,
L.E. (ed.) Perspectives on Haber-
mas. open Court Publishing, p.
259-288, 2000
Kelly, K. What Technology Wants.
Viking Adult, 2010.
Knrr-Cetina, K. D. Epistemic
Cultures: How the Sciences Make
Knowledge. Cambridge: Harvard
Univ. Press, 1999.
Kurzweil, R. The Singularity Is
Near: When Humans Transcend
Biology. Penguin, 2006.
Krugman. P. Bits, Bands
and Books. The New York Ti-
mes, juny, 6, 2008 http://www.
nyti mes. com/2008/06/06/
opinion/06krugman.html
Landau, V.; Clegg, E. The Engel-
bart Hypothesis. Dialogues with
Douglas Engelbart. Segona edi-
ci. NextPress, 2009.
Latour, B. A Cautious Promet-
heus? A Few Steps Toward a
Philosophy of Design (With Spe-
cial Attention to Peter Sloterdijk).
Keynote lecture, History of Design
Society Falmouth, 3rd September
2008. A: Hackne, F.; Glynne J.;
Minto, V. (ed.) Proceedings of the
2008 Annual International Con-
ference of the Design History So-
ciety Falmouth, 3-6 September
2009, e-books, Universal Publis-
hers, p. 2-10.
Latour. B. The world wide lab.
Experimentation Without Re-
presentation is Tyranny. Wired.
de procom i que el seu s xoqui amb in
teressos privats dalguns dels participants,
obliga a estendre la recerca actual en mo
dels organitzatius oberts i els seus models
de creaci de valor (Troxler, 2010) (Benkler,
2007) afeginthi el criteri de lincrement de
lagncia democratitzadora i reconeixent de
bell antuvi la coexistncia de models de cre
aci de valor enfrontats: estat, mercat, pro
com (Bauwens, 2005). El camp s ampli,
per lempresa de la democratitzaci de la
tecnocultura requereix una atenci especial
atesa la seva rellevncia en la correlaci de
forces que hi ha a la societat actual. n
s una variant interessant daportacions ori
ginades en el critical design (Dunne, 2008) i
letnografa del critical design (Barab, 2004).
El lligam entre la prctica del disseny i len
senyament del disseny tamb s un camp
que sha dexplorar sota aquesta nova pers
pectiva crtica democratitzadora, tot i que
val la pena parar atenci als precedents en
aquesta empresa (Cavallo, 2000).
Finalment, tant des de la perspectiva econ
mica, com des de la legal i organitzativa, el
fet que en bona part daquestes noves insti
tucions es produeixen processos de creaci
DossIEr 65
11.06. June 2003. http://www.
wired.com/wired/archive/11.06/
research_spc.html
Latour, B.; Woolgar, S. Labora-
tory Life: the Social Construction
of Scientifc Facts. Princeton Uni-
versity Press, 1986.
MediaLab Prado. Madrid: http://
medialab-prado.es
Mensink, W. H.; Birrer, F. A. J. De-
mocratising technology and inno-
vation: the role of the participant
in Living Labs. A: International
Conference of the European As-
sociation for the Study of Science
and Technology, 2010.
Mitchell, W. J. Me++: the cyborg
self and the networked city. Cam-
bridge: MIT Press, 2003.
Moilanen, J. Sociological View
of Hackers and Hackerspaces.
Extreme Activities in Cyberspace
(2009). http://extreme.ajatukse-
ni.net/2009/11/17/sociological-
view-of-hackers-and-hackerspa-
ces/
Niitamo, V.-P.; Kulkki, S.; Eriks-
son, M.; Hribernik, K. A. State-
of-the-art and good practice in the
feld of living labs. A: Proceedings
of the 12th International Conferen-
ce on Concurrent Enterprising:
Innovative Products and Services
through Collaborative Networks.
Milan, Italy (2006), p. 349-357.
OMahony, S.; Ferraro, F. The
emergence of governance in an
open source community. Aca-
demy of Management Journal,
nm. 50 (2007), p.1079-1106.
Pallot M. Engaging Users in-
to Research and Innovation:
The Living Lab Approach as a
User Centred Open Innovation
Ecosystem (2009). Webergence
Blog. http://www.cwe-projects.
eu/bscw/bscw.cgi/1760838?id=
715404_1760838
Pangaro, P. Instruction for Design
and Designs for Conversation. A:
Luppicini, R. (ed.) Handbook for
Conversation Design for Instruc-
tional Applications. Hershey, New
York: Information Science Referen-
ce Publishers, 2008.
Pinch, T.; Hughes, T.; Wiebe, B.
The Social Construction of Tech-
nological Systems. Cambridge:
MIT Press, 1989.
Ratto, M.; Ree, R. The Materiali-
zation of Digital Information and
the Digital Economy. Knowledge
Synthesis Report. University of
Toronto. Desembre 2010. http://
www.criticalmaking.com/ddimit/
wp-content/uploads/2011/02/
SSHRC_DigEcon_DDF.pdf.
Raymond, E. S. The cathedral and
the bazaar: musings on Linux and
open source by an accidental re-
volutionary. Sebastopol (EUA):
oReilly & Associates, Inc., 2001.
Regot, S.; Macia, J.; Conde, N.;
Furukawa, K.; Kiellen, J.; Peeter,
T.; Hohmann, S.; de Nadal, E.;
Posas, F.; Sol, R. Distributed
biological computation with mul-
ticellular engineered networks.
Nature. Vol. 469, p. 207-211. 13
Gener 2011. DoI: doi:10.1038/
nature09679
Ringeisen, B. R.; Spargo B. J.; Wu,
P. K. (ed.). Cell and Organ Printing.
Springer, 2010.
Rushkoff, D. Program or be pro-
grammed: Ten commandments for
a digital age. New York: oR Books,
2010.
Rushkoff, D. (2011) Party li-
ke its 1992. http://rushkoff.
com/2011/03/24/party-like-its-
1992/
Sangesa, R. Medialabs, trazos
para un diseo. Conferncia
pronunciada al MediaLab USAL.
Universitat de Salamanca, 31 de
Gener de 2011. http://fuxchange.
typepad.com/fles/pdfmedialabu-
sall.pdf
Sangesa, R. (2010) The softwa-
rization of stuff. Technocultures.
http://fluxchange.typepad.com/
en/2010/04/the-softwarization-
of-stuff.html.
Sangesa, R. (2010) The Ci-
tilab Model. Technocultures.
http://fluxchange.typepad.com/
en/2009/09/my-cccb-presenta-
tion-in-pdf.html
Sangesa, R. (2010) Cambio de
rumbo: La vida despus de Citilab.
http://fuxchange.typepad.com/f-
les/postcomiatcitilab.pdf
Sangesa, R. (2009) Sunday
Quotation: The world is digital.
Technocultures. http://fuxchan-
ge.typepad.com/en/2009/11/
sunday-quotation-the-world-is-
digital.html.
Sennett, R. El Artesano. Barce-
lona: Anagrama. (Argumentos),
2009.
Schn, D. A. The Refective Practi-
tioner: How Professionals Think In
Action. Basic Books, 1984.
Scott, D. T. Bubble 2.0: organi-
zed online Critique of Web 2.0.
Rocky Mountain Communication
Review (6) 1, Agost 2009. http://
www.rmcr.utah.edu/
Serra, A. (2010) Citilabs: Qu
pueden ser los laboratorios ciu-
dadanos?. La Factoria. (gener-
febrer, 2010), nm. 45-46.
Serra, A. Design Cultures. Estudio
etnogrfco de los proyectos de in-
vestigacin de la School of Com-
puter Science de Carnegie Mellon
University, un computer-intensive
campus norteamericano. Depar-
tament dAntropologia Cultural
i Histria dAmrica i frica. Uni-
versitat de Barcelona, 1992.
Serra, A.; Sangesa, R.; Badenes,
V. (1998) Can Suris, un laboratori
ciutad. Proposta de creaci de
Citilab.
Scholz, T.; Liu, L. Y. From Mobile
Playgrounds to Sweatshop City.
Situated Technologies Pamphlet
7: Fall 2010. http://www.situated-
technologies.net/fles/ST7-Mobile-
Playgrounds_SweatshopCity.pdf
Schuler, D.; Namioka, A. E. Par-
ticipatory Design: Principles and
Practices. Mahwah, NJ: Lawrence
Erlbaum Associates, 1993.
Suarez-Villa, L. Technocapitalism:
A Critical Perspective on Technolo-
gical Innovation and Corporatism.
Temple University Press, 2009.
Taylor, P. A. From hackers to
hacktivists: speed bumps on the
global superhighway?. New Me-
dia & Society, nm. 7(5), p. 625
(2005).
Townsend, A. (2010) Comunica-
ci personal. Vegeu tamb: A pla-
net of Civic Laboratories. Future of
Cities, Information and Inclusion.
Institute for the Future Forecast
Map Reader. http://iftf.me/public/
SR-1352_Rockefeller_Map_rea-
der.pdf
Veak, T. Democratizing Techno-
logy. Andrew Feenbergs Critical
Theory of Technology. SUNY
Press, 2006.
Von Hippel, E. Democratizing in-
novation. Cambridge: MIT Press,
2005.
Waldrop, M. The Dream Machine:
J.C.R. Licklider and the Revolution
That Made Computing Personal.
Viking Adult, 2001.
Willibanks, J. (2010) Comunicaci
personal.
Wilkie, a. User Assemblages in
Design: An Ethnographic Study.
Tesi Doctoral. Goldsmiths College,
University of London, 2010.
Wohlsen, M. Biopunk: Kitchen-
Counter Scientists Hack the Sof-
tware of Life. Current Hardcover,
2011.
de procom i que el seu s xoqui amb in
teressos privats dalguns dels participants,
obliga a estendre la recerca actual en mo
dels organitzatius oberts i els seus models
de creaci de valor (Troxler, 2010) (Benkler,
2007) afeginthi el criteri de lincrement de
lagncia democratitzadora i reconeixent de
bell antuvi la coexistncia de models de cre
aci de valor enfrontats: estat, mercat, pro
com (Bauwens, 2005). El camp s ampli,
per lempresa de la democratitzaci de la
tecnocultura requereix una atenci especial
atesa la seva rellevncia en la correlaci de
forces que hi ha a la societat actual. n
s una variant interessant daportacions ori
ginades en el critical design (Dunne, 2008) i
letnografa del critical design (Barab, 2004).
El lligam entre la prctica del disseny i len
senyament del disseny tamb s un camp
que sha dexplorar sota aquesta nova pers
pectiva crtica democratitzadora, tot i que
val la pena parar atenci als precedents en
aquesta empresa (Cavallo, 2000).
Finalment, tant des de la perspectiva econ
mica, com des de la legal i organitzativa, el
fet que en bona part daquestes noves insti
tucions es produeixen processos de creaci
joan Vinyets i rejn
a Piece of Pie
BARCELoNA_CATALUNYA
ETNOGRAFIA
I EMPRESA
Larticle ofereix un marc general en qu es pugui situar lantropo-
logia aplicada a lempresa per a la innovaci i el disseny de nous
productes i serveis. Repassa breument levoluci, presenta una
visi general de les aportacions principals i explica la relaci
amb el disseny mitjanant exemples extrets de la prctica
professional.
cocreaci
La mirada antropolgica: una palanca dinnovaci.
Antecedents i experincies en la seva praxi
The article provides a general framework in which to place
anthropology applied to the company to innovate and design
new products and services. Briefy reviewed the evolution,
presents an overview of the main contributions and explains
the relationship with design using examples from profes-
sional practice.
DossIEr 67
LaUtor
Llicenciat en Antropologia Social i Cultural per la Universitat de Barcelona, ha treballat en lestudi
de la cultura material, del consum i dels consumidors, i en diverses investigacions sobre la
infuncia dels aspectes culturals en les experincies i prctiques de disseny i innovaci.
Amb laplicaci de
metodologies cientfques al
mn de lempresa, va nixer
linters per dur a terme una
antropologia aplicada al mn
del treball industrial
i empresarial als EUA.
GETTY IMAGES
P
odrem situar les arrels de
lantropologia com a dis
ciplina aplicada al mn de
lempresa en el context eu
ropeu, coincidint amb el pe
rode colonial, quan lacti
vitat comercial amb els pasos colonitzats
requeria un coneixement local especfc. Un
bon exemple en va ser la creaci de la Court
of Directors of Te East India, a principis
del segle xix, amb lobjectiu explcit dad
quirir coneixement antropolgic de lndia,
un coneixement molt valus per als inte
ressos comercials i administratius daquest
pas, per part de limperi britnic. De fet,
fns i tot des del mateix Govern britnic,
la Secretaria dEstat per a les Colnies va
crear diversos comits dinvestigaci i re
cerca per aportar coneixement i assistncia
en el desenvolupament de les colnies. Un
dels comits ms conegut va ser el Coloni
al Social Science Research Council, fundat
lany 1944, per assessorar el govern en tots
aquells aspectes sociolgics i antropolgics
relacionats amb el desenvolupament dels
territoris colonitzats.
Aquesta vinculaci de lantropologia aplica
da a lactivitat comercial i econmica tam
b la trobarem als Estats Units que, a fnals
del segle xix, immersos en la revoluci in
dustrial, van canviar lenfocament antro
polgic dels indis nadius americans vers la
recerca aplicada en les noves indstries i el
procs dindustrialitzaci. El sorgiment de
la indstria americana va aportar desenvo
lupaments cientfcs com la teoria de lor
ganitzaci, coneguda com a gesti cientfca,
desenvolupada per lenginyer Fredrick W.
Taylor. Segons aquest enginyer, les activi
tats dels treballadors i gestors havien de ser
determinades a partir de mtodes cient
fcs, mitjanant la investigaci de les capa
citats i coneixements necessaris per desen
volupar un determinat rol i tasca; tamb,
bviament, per defnir les instruccions ne
Etnografa i empresa
cessries per aconseguir el millor ambient
que garants el comportament ms efcient
dels treballadors i la productivitat. De fet,
aquesta aproximaci disciplinria portaria,
durant el boom dels anys vint, al naixement
de la teoria de gesti coneguda com el wel-
fare capitalism i que situava la seva hiptesi
en la millora de les condicions i la qualitat
de vida dels treballadors.
Precisament, s en aquest context on po
dem trobar el que ser el naixement incipi
ent de lantropologia aplicada a lempresa
i el seu futur desenvolupament aplicat a la
innovaci, liderat avui pels nordamericans.
La conseqncia daquesta forta industria
litzaci s que companyies com la Western
Electric van iniciar un seguit dinvestigaci
ons per tal de millorar la productivitat a les
fbriques de Chicago. La companyia volia
investigar com podia millorar les condi cions
de treball dels seus empleats perqu la seva
fatiga i insatisfacci es redussin. Les seves
investigacions, iniciades lany 1928 i diri
gides per Elton Mayo socileg i psicleg
industrial senfocaren a estudiar les con
dicions ambientals i el context de treball
dels treballadors.
Lobjectiu era identifcar els factors psicol
gics que afectaven els treballadors i la seva
productivitat. En aquest perode, Mayo te
nia relaci amb antroplegs com Malinows
ki i RadclifeBrow, coneixia els seus treballs
dinvestigaci dels sistemes socials en el pro
pi context mitjanant el treball de camp et
nogrfc. Aix ser com, a travs dambds
antroplegs, va poder disposar de la parti
cipaci dalguns dels seus estudiants en les
investigacions que va portar a terme. Seguint
lexemple de la Western Electric, altres com
panyies com la Sears, o la International Bu
siness Machines (IBM) tamb van desenvo
lupar aquest tipus dinvestigacions aplicant
el mtode etnogrfc, que portarien al naixe
ment de lantropologia industrial.
nova perspectiva dels consumidors (defen
sada per antroplegs com Sahlins, Douglas
i Isherwood, Miller, i MacCraken), junta
ment amb la necessitat dintercanvis creatius
amb ells, seran els factors transformadors
que progressivament canviaran la mane
ra com el comportament del consumidor
s concebut i les formes dactuar amb ells,
afectant clarament les disciplines tradicio
nals dinvestigaci del mercat.
Si en el passat el mrqueting tenia un enfo
cament quantitatiu i estadstic, on el con
sumidor era sovint un nombre en un full
de clcul o un estereotip descrit en ter
mes de factors de decisi i comportaments
de compra, ara les empreses (amb la nova
orientaci al consumidor) necessitaran no
ves aproximacions metodolgiques. El seu
inters anir ms enll de la descripci dels
comportaments i factors de compra o socio
demogrfcs, i lenfocaran per obtenir una
comprensi holstica de les vides dels con
sumidors en els seus contextos dactivitat,
al llarg de tot el cicle i experincies al vol
tant del producte (informaci, prescripci,
compra, consum, destrucci). Lobjectiu
ser aconseguir una observaci en context
que els aporti un coneixement sobre noves
oportunitats de crear o millorar els produc
tes. Per tant, com a resultat, tal com remarca
Babba (2006: 42), lantropologia i letnogra
fa shauran convertit en eines emergents,
atesa la necessitat que tenen les empreses de
mtodes inductius i de noves aproximacions
qualitatives als consumidors que possibilitin
lexploraci de noves qestions i interpreta
cions dels consumidors.
En aquest context canviant, ms complex i
altament simblic, ara les companyies ne
cessiten unes metodologies que permetin
entendre les experincies i percepcions de les
persones (ciutadans, consumidors i usuaris)
de forma ms profunda. En aquest sentit,
cal apuntar els estudis recents desenvolupats
a diverses universitats nordamericanes so
bre la infuncia del pensament no consci
ent en el comportament dels consumidors.
Destaquem el fet que un 95% del nostre
pensament no s conscient, tal com asse
nyala Zaltman (2003: 10) citant el psic
Posteriorment, la nova emergncia de lan
tropologia aplicada a les empreses la podem
situar en el context de la societat postfordis
ta, en un perode de grans canvis de caire
econmic i tecnolgic, que obriran noves
oportunitats per a lantropologia. Fent s
duna antropologia aplicada amb un enfo
cament clarament funcionalista, creant uns
desenvolupaments que aniran ms enll de
la visi productivista dominant del segle xx.
Ara els nous enfocaments estaran dominats
per una visi centrada en els consumidors,
dins del nou escenari provocat per la glo
balitzaci i la societat de consum. Recor
dem que, en aquesta nova visi, diferents
antroplegs com Marshall Sahlins (1976),
Mary Douglas i Baron Isherwood (1978),
Daniel Miller (1995) i Grant MacCraken
(1990), entre altres, postulen la funci essen
cial del consum com a productor de sentit
en les prctiques quotidianes, i remarquen
la centralitat del consum en la producci i
reproducci de patrons culturals de sentit
i prctica, que atorguen al consum i al con
sumidor un rol actiu i creatiu.
El perqu de laplicaci
de lantropologia per innovar
Abans, en la societat fordista les companyies
es caracteritzaven per una visi productiva
i unidireccional on el mercat i els consumi
dors eren noms receptors on casualment
calia llanar els productes, sense cap ms
consideraci. Molt sovint, les companyies
primer fabricaven el producte i desprs es
preocupaven dall que acceptaria el consu
midor. Una mostra clara en seria una de les
frases clebres que ms explica aquesta visi,
la dun dels pares del paradigma industrial,
Henry Ford: un client pot tenir el seu cot
xe del color que desitgi, sempre que desitgi
que sigui negre.
Si ms no, progressivament en el marc
daquesta nova societat postfordista, mol
tes de les grans companyies americanes varen
prendre conscincia de la necessitat, duna
banda, de comprendre i arribar a aquests
consumidors tant en els propis mercats
domstics com en els exteriors i de laltra,
de canviar les seves prctiques i mtodes de
manera fonamental. A partir dara, aquesta
laPlicaci de
letnografia
a la indstria
signific la
creaci de
lantroPologia
industrial Per
Part dautors
com elton mayo
DossIEr 69
leg Georhe Lowenstein de la Universitat
CarnegieMellon, lder en laplicaci de la
psicologia al comportament econmic. Aix
doncs, s en aquest context on precisament
haurem de situar la importncia de letno
grafa aplicada a les empreses, pel fet de ser
una eina que permet la comprensi del no
conscient dels usuaris i consumidors a tra
vs de lobservaci del seu comportament.
Precisament, un dels objectius fonamentals
de la visi etnogrfca s adquirir la capaci
tat de veure a travs dels ulls de lusuari per
comprendre la veritable natura i el rol que
un determinat tem t en la seva experin
cia i s ostensiu. Tal com apunta el mateix
Zaltman, mitjanant lobservaci de les ex
perincies ds dun producte, s possible
captar la dimensi cognitiva i comporta
mental associada al producte identifcar
les motivacions i actituds associades per
poder comprendre els signifcats vehiculats
a travs del seu s: les inferncies relaciona
des a ls ostensiu del producte.
Sentra, aix, en un nou context on podem
apreciar com lantropologia assoleix un rol
molt important a les empreses amb dues pos
sibles aplicacions dinvestigaci i, alhora, com
a agent facilitador del canvi: primerament, en
la construcci duna cultura dinnovaci a lem
presa, mitjanant la comprensi de lorganit
zaci i dels factors humans per a la millora
de la cultura i els comportaments de gesti
de la innovaci. Seguidament, en canvi, es
tractaria daplicacions ms enll de lempre
sa com a subjecte destudi que se centrarien
en lexploraci del binomi usuari i producte:
duna banda, en la construcci duna cultura
de comprensi profunda dels usuaris, a travs
de lestudi dels comportaments dels usuaris
en context, per informar del disseny de nous
productes i serveis, i que podem defnir com
a disseny centrat en lusuari, o disseny etno
grfc; daltra banda, per transformar els pro-
cessos de generaci i disseny de nous productes
i serveis, atorgant als consumidors i usuaris
una nova centralitat i rol participatiu com a
agents cocreadors. La conseqncia daquesta
concepci polivalent de ls aplicat de lantro
pologia, davant les visions ms monoltiques,
s que ofereix la possibilitat de ser aplicada de
maneres diverses.
Amb totes aquestes aportacions que shan
comentat fns ara, ja sha fet un pas fona
mental cap a lenfocament aplicat de lantro
Els primers treballs
antropolgics en el mn
industrial posaven lmfasi en
cercar mtodes per a millorar
la producci. Imatge dun
model Ford T.
AGE foToSToCK
Etnografa i empresa
pologia a lempresa, del qual es parlar amb
exemples en els apartats segents.
Lestudi etnogrfc dels factors
humans a lempresa:
letnografa de la cultura
Esquemticament, aquesta primera lnia
daplicaci tracta lestudi i comprensi dels
comportaments de les persones i la cultura
de gesti dins de lempresa. Sense orientar
la als seus productes i clients, senfoca en
lempresa com a subjecte destudi, i descriu
i explica els comportaments de les persones
i grups dins de lempresa, amb lobjectiu de
modifcar aquests comportaments en relaci
amb algun aspecte concret. Per exemple, per
facilitar el canvi cultural i assolir una cultura
dinnovaci per part de les persones i equips
de lempresa, mitjanant la transformaci de
la cultura de lorganitzaci i de lexperincia
dels agents implicats.
Els primers antroplegs a estudiar els com
portaments organitzatius dins de lempresa
es van enfocar a demostrar la importncia del
punt de vista dels nadius, com a important
font i recurs de coneixement que les empre
ses han de considerar a lhora dinvestigar la
cultura corporativa. De fet, aquest treball
etnogrfc ha estat una gran base en els de
Aconseguir
una cultura
ms enll de la
realitat tcnica
del producte
Un exemple de la importncia de laplicaci de letno-
grafa al mn empresarial fou la collaboraci amb una
empresa que volia aconseguir canviar la seva cultura
interna pel que fa als seus procediments tradicionals
dinnovaci, centrats en les capacitats tcniques i els
coneixements tecnolgics dels seus empleats, la majoria
enginyers i tcnics amb un coneixement molt avanat de
la tecnologia. Des de la direcci, desprs del fracs de
diferents productes que no havien estat acceptats pels
consumidors, eren conscients de la necessitat de cons-
truir una cultura ms emptica i creativa, posant al centre
els usuaris i consumidors. La paradoxa era que la cultura
de lorganitzaci estava molt marcada per un tipus de
relacions jerrquiques, assentada en una autocompla-
ena generalitzada en lequip, atesa loportunitat que
durant molts anys havien suposat els seus coneixements
i capacitat tecnolgics.
Des del treball de camp intern enfocat en lestudi del
comportament hum de lorganitzaci, de determinats
membres de lequip, dels seus procediments i experincies
dinnovar i dissenyar un nou producte, es van poder identi-
fcar un seguit de factors importants: manca de fexibilitat i
dinamisme; poca capacitat dintercanvi didees i, fnalment,
una molt baixa tolerncia amb lerror. Vrem identifcar una
barrera molt rellevant en la cultura de lorganitzaci, lactitud
dautocomplaena generalitzada. Una de les conseqncies
directes era que es transformava en el pitjor enemic per acon-
seguir una cultura innovadora. Per tant, calien circumstncies
externes que activessin i facilitessin el procs de canvi, per
des duna lgica cultural propera a la que hi havia en lequip,
acostumat a donar solucions a problemes sentits com a tals.
En aquest sentit, es va identifcar que un detonant clar podia
ser el de les oportunitats del mercat, ara representades pel
coneixement etnogrfc dels seus consumidors i usuaris. Un
coneixement adquirit amb les diverses onades i nivells de
treball etnogrfc que vrem desenvolupar en tres mesos.
La implementaci del canvi cultural es va iniciar amb la
presa de conscincia i el convenciment de la necessitat del
canvi, del treball collaboratiu i la participaci. Letnografa va
aportar un coneixement molt rellevant i valus, en mostrar la
realitat de les experincies dels consumidors i usuaris dels
seus productes: els permetia conixer el conjunt de proble-
mes i frustracions que acumulaven els usuaris dels seus
productes i dels de la competncia, juntament amb les neces-
sitats latents que sidentifcaven en lobservaci en context.
Un coneixement tcit que es podia convertir en oportunitats
per desenvolupar les capacitats tecnolgiques dels equips
de la companyia.
Durant el treball de camp amb els consumidors es va
convidar diversos membres de lequip a formar part de les
(1)
Rick Robinson va ser un dels
cofundadors dE-Lab, lempresa
de Chicago que va ser pionera en
laplicaci de lantropologia i del
mtode etnogrfc per innovar
i dissenyar nous productes i
serveis, una empresa amb la
qual vaig poder collaborar i
aprendre les bases de laplicaci
de lantropologia per innovar.
Aquesta s una praxi que avui
sha ests arreu del mn i que ha
estat reconeguda per diversos
mitjans com el Business Week,
la CNBC, la Harward Review;
institucions com lAmerican
Anthropology Association, les
universitats de Harward, Berkley,
DossIEr 71
senvolupaments posteriors de lantropolo
gia aplicada a lempresa i del creixement de
disciplines i rees de coneixement important
com la prpia gesti del coneixement.
La uni entre etnografa i disseny:
el disseny etnogrfc
La segona lnia daplicaci etnogrfca la po
de m defnir com el disseny etnogrfc. Es
tractaria de laplicaci de la investigaci et
nogrfca per a la informaci del disseny de
productes i serveis mitjanant ls de letno
grafa. En aquest cas laspecte ms rellevant s
la relaci del binomi etnografa i disseny. Es
tracta duna uni complementria entre una
disciplina creativa com el disseny i una altra
de cientfca com lantropologia, un repte in
terdisciplinari. Un nou model conceptual i
prctic que sol atribuirse com a resultat del
treball de dos antroplegs nordamericans,
Lucy Suchman i Rick Robinson.
(1)

Schuman va comenar a collaborar profes
sionalment com a antroploga amb Xerox,
al seu centre dinvestigaci PARC, infuen
ciada per letnometodologia de Garfnkle.
La investigaci de Schuman (Plans and Si-
tuated Actions: Te Problem of Human Mac-
hine Communication, 1987) es va centrar en
lobservaci de la comunicaci de les instruc
Etnografa i empresa
exploracions etnogrfques a les cases dels usuaris i consu-
midors, per observar i registrar les seves experincies en con-
text. Aquesta participaci en el treball de camp es va convertir
en un aprenentatge molt signifcatiu i valus, transformant els
participants en agents de canvi dins de la mateixa empresa.
Els resultats de les exploracions etnogrfques posaven en
evidncia que lequip tenia un desconeixement profund dels
usuaris, dels seus problemes, de les seves necessitats i de
les frustracions que tenien davant uns productes inadequats,
pensats des de la lgica tcnica, sense considerar lusuari.
Es tractava duna amenaa real, dun detonant que permetia
desencadenar el procs de canvi. En defnitiva, dun model
cultural per a lacci que desprs va passar a fer una funci
didctica important, focalitzant aspectes diferents.
Els resultats que vrem aportar a la companyia es van
convertir en una font estratgica per a la gesti del conei-
xement. En un recurs daprenentatge signifcatiu de doble
utilitat: duna banda, perqu van permetre forar una presa
de conscincia de les amenaces internes, dels esquemes
de conducta i pensament mantinguts a lorganitzaci que
feien difcil competir en un mercat saturat i complex. Daltra
banda, van obrir noves oportunitats i van facilitar el plan-
tejament de nous reptes als quals es desitjava arribar. En
aquest sentit, els resultats van servir en el diagnstic, per a
la identifcaci daspectes de millora; en la planifcaci del
canvi, per a la formulaci precisa dels problemes i disfun-
cions susceptibles de millora; fnalment, en la implementa-
ci, per al desenvolupament del pla dacci i mecanismes
de seguiment i revisi.
De fet, aquests resultats van possibilitar als membres de
lempresa que sidentifquessin amb el projecte estratgic
de la corporaci i que simpliquessin en la seva con-
secuci. Actualment, tot el material etnogrfc generat
es continua utilitzant de forma creativa per mantenir
latenci de tots i comprendre les exigncies de lentorn,
assegurar que tothom t clars els reptes que es pretenen
aconseguir i crear oportunitats.
Convenientment empaquetat aquest coneixement
etnogrfc dels seus clients (quaderns dexperincies,
psters interns, curtmetratges, etc.) sha convertit en una
eina de narrativa fonamental, que facilita la construcci
duna cultura comuna afavoridora del canvi (acceptaci,
empatia, adaptaci i autorefexi). Permet crear, entusias-
mar i engrescar lequip, per motivar-lo a partir de la inte-
graci del punt de vista dels clients (usuaris i consumi-
dors) mitjanant el testimoni directe dels companys que
havien assistit al camp.
Tamb, a travs de diferents presentacions, materials
i videoreportatges que varen ser editats i utilitzats com
a material intern de difusi del coneixement adquirit: per
a lestmul de noves idees, per a lestabliment dempatia
i coneixement dels seus usuaris, posant-se en la seva
pell, i per a la millora de la comunicaci adreada als
seus clients.
Finalment, tot el canvi cultural generat ha perms
crear uns marcs de treball ms collaboratius i millorar
la gesti del coneixement. Aquests canvis sn el resul-
tat dun procs daprenentatge personal de tot lequip
organitzatiu que ha suposat no noms la modifcaci de
les maneres de fer, sin tamb dall que es pensa en
lorganitzaci. Creant les bases duna nova cultura ms
innovadora i creativa.
o lIllinois Institute of Technollogy,
i empreses com Microsoft, Intel,
entre altres. Fins i tot, daquest
grup de pioners ha sorgit la con-
ferncia EPIC sobre la praxi de
letnografa aplicada a lempresa i
que es fa anualment.
cions ds entre els usuaris i les mquines
produdes per Xerox i va permetre identi
fcar els problemes motivats per un disseny
basat en determinats estereotips dels usua
ris, aix com de les instruccions dissenyades
per donar resposta a les necessitats daquests
usuaris. El seus resultats mostraven les seves
confusions i frustracions, que partien daltres
models cognitius i comportaments. Aquests
resultats van ser una veritable revoluci a
Xerox, que va canviar el model de disseny
dels seus productes: de centrarse en capa
citats tcniques i tecnolgiques, es va passar
a posar com a requeriment un disseny i en
ginyeria que facilitessin un s intutiu i f
cil dels seus productes. Xerox es convertiria
en pioner i referent en laplicaci de letno
grafa per innovar en nous productes i en el
disseny centrat en lusuari.
Tot i les experincies pioneres de Schuman
a PARC sobre la idea que tot nou concep
te de producte havia diniciarse de la com
prensi profunda en context dels usuaris, de
registrarse en vdeo i danalitzarse des dels
coneixements i la teoria antropolgica, se
r Robinson qui crear la primera empresa
de serveis especfcs enfocada cap a aquesta
prctica, unint el disseny i letnografa. Una
prctica pionera que avui sha difs arreu el
mn i popularitzat, principalment en em
preses tecnolgiques i de gran consum. Ma
lauradament, per, en el nostre pas conti
nua sent una prctica poc coneguda en el
mn empresarial i gens reconeguda en el
mn acadmic, i noms alguns pioners lhan
desenvolupat amb el rigor que requereix.
Aquesta nova praxi implica la creaci
dequips de recerca interdisciplinaris amb
antroplegs i professionals daltres discipli
nes (psiclegs, dissenyadors, enginyers, etc.)
fns arribar a la prpia implicaci dels usu
aris. Senfoca a observar en profunditat els
usuaris en context, basantse en el registre i
en la visualitzaci de les seves experincies,
en lestudi de les seves prpies narratives, per
adquirir un coneixement contextual de les
activitats desenvolupades i poder assegurar
una comprensi del coneixement tcit que
vehiculen amb les seves experincies. Avui
dia s habitual trobar aquest tipus dequips i
investigacions a empreses com Appel, Intel,
Microsoft, Yahoo, etc., on shan creat grups
especfcs dantroplegs i altres cientfcs so
cials dedicats a lobservaci directa dels usu
aris i consumidors. Un dels grups pioners
va ser lanomenat People and Practices Re
search (PaPR), creat per Intel, amb ms de
deu anys dexistncia, i amb els quals hem
tingut loportunitat de poder collaborar en
diversos projectes internacionals.
Letnografa com a facilitadora
emptica i cocreadora de valor
Tal com hem vist anteriorment, de la so cietat
industrial fordista emergia un patr de ne
cessitats fora homogeni i, en conseqn
cia, una producci industrial i un disseny
amb una forta centralitat i unes poltiques
estandarditzades. Parafrasejant Giddens,
les conseqncies de la modernitat han
fet que avui la societat sigui molt ms com
plexa i dinmica. En el marc de la societat
industrial, els objectius clssics del disseny de
productes aquells que responien a necessi
tats homognies (funcionalitat, ergonomia,
etc.) van poder abordarse des del bino
mi empresa privada prestaci tecnocrtica
dels dissenyadors. Una resposta que, duna
banda, actualment sembla no ser sufcient i
que, de laltra, fns i tot pot ser que no pugui
operar gaire ms com la lgica principal del
projecte dinnovaci dun nou producte o
servei. Els nous reptes de la societat complexa
globalitzaci i localitzaci, diversitat i sos
tenibilitat, equitat i solidaritat exigeixen
Lobservaci de la comunicaci
de les instruccions ds entre
els usuaris i les mquines
produdes per Xerox va
permetre identifcar els
problemes motivats per un
disseny basat en determinats
estereotips dels usuaris.
JordI pLAY
DossIEr 73 Etnografa i empresa
Innovar partint del coneixement
tcit de consumidors i usuaris
Un dels primers treballs que la nostra empresa va fer a
lEstat espanyol s un bon exemple per a adonar-sen del
potencial de letnografa com a eina de creaci innova-
dora. Lencrrec va ser molt clar per part del, aleshores,
director general: estem perdent quota de mercat en la
categoria dels tuppers donada la competncia asitica, si
no innovo haurem de tancar la fbrica [...] Tinc clar que no
puc competir per preu, que haig de trobar alguna idea de
producte que aporti valor real als meus clients [...] i potser
ha arribat lhora de mirar-los amb un nou punt de vista.
El repte de lempresa era clar, volien que els ajudssim a
aconseguir coneixement rellevant per innovar una lnia
de productes trmics. Aix, vam desenvolupar un projecte
dinvestigaci etnogrfca orientat a explorar oportunitats
dinnovaci de productes ms enll de la categoria. En
lloc de mirar els productes ens vam enfocar en les expe-
rincies dels usuaris amb la seva alimentaci.
El treball de camp es va centrar a investigar les seves
diferents experincies en el procs de conservaci,
transport i consum daliments dins i fora de casa.
El projecte tamb tenia altres objectius com
canviar la cultura dinnovaci; adquirir noves
eines i metodologies per generar bons
conceptes de forma ms rpida i viable,
i, tamb, defnir escenaris per planifcar
lestratgia dinnovaci de productes a
curt i mitj termini aplicant letnografa
com a palanca dinnovaci.
El projecte es va desenvolupar en
tres fases: una primera dinvestigaci de lentorn,
de les tendncies i dels consumidors, en la qual es van
visitar diferents llars, ofcines i entorns per comprendre
els hbits dels consumidors en el seu context i en relaci
amb la seva alimentaci: preparaci, emmagatzematge,
transport i consum dels aliments per a les seves ingestes
fora de casa. En aquesta fase es va poder descobrir una
necessitat latent de dignifcar lexperincia de menjar
fora de casa: necessitat de trencar les percepcions fun-
dades en la imatge tronada de la carmanyola i del pcnic,
de facilitar lopci de menjar sa, com a casa, en qualsevol
entorn, amb totes les facilitats i garantint un transport f-
cil i higinic, i la preservaci del menjar. La segona fase va
ser de defnici dels usuaris tipus i el brfng de disseny.
Basats en el coneixement tcit dels consumidors, adqui-
rit en el treball de camp, tamb es va generar la comuni-
caci del nou producte. Finalment, com a resultat, podem
parlar del gran xit de la Nomad, que es va convertir en un
producte dxit grcies a lacollida per part dels consumi-
dors i el volum de vendes. Avui el producte Nomad s ja
un referent, s visible al carrer i en moltes empreses i ha
creat una nova categoria en el mercat.
La Nomad s un exemple clar del valor de letnografa
aplicada a lempresa per donar informaci en la innovaci
de nous productes, aportant un valor real i benefci als
usuaris del producte. Demostra que el coneixement del
consumidor des de la visi tradicional del mrqueting s
una realitat que avui dia ja s insufcient, i daix en sn
una prova el gran nombre de fracassos en la innovaci i
el llanament de nous productes. En determinats sectors
industrials, aquesta taxa de fracs dels nous productes
arriba fns a xifres al voltant del 50 %. De fet, sembla prou
evident que en la majoria de casos aquest fracs
el motiva una visi passiva del consumidor i un
profund desconeixement. Una gran oportuni-
tat per aplicar el coneixement antropolgic.
Amb tots aquests antecedents i casos
exposats fns ara, s fcil didentifcar com
aquesta realitat condueix a la conclusi que la
reducci del risc i del cost en la innovaci passa
per la formulaci de noves estratgies, proces-
sos i mtodes de planifcar i dissenyar un nou
producte o servei, mitjanant un coneixement pro-
fund de les persones. Com hem vist, el consumidor
i els usuaris ja no noms han de ser escoltats, sin que
shan convertit en una font dinspiraci i recurs potencial
dinnovaci: les empreses poden aprendre i adquirir
coneixement que es transformi en nous productes dxit.
Aquesta nova perspectiva sobre el valor dels usuaris i
consumidors, juntament amb la necessitat dintercan-
vis creatius amb ells, ha transformat la manera com es
conceptualitza el comportament dels consumidors i com
les empreses actuen amb ells a lhora de crear nous pro-
ductes i serveis i posar-los al mercat. Ara sobre un nou
espai ms participatiu per a la implicaci i el comproms
dels consumidors i usuaris. Es tracta dun pas endavant
que abordarem en el proper apartat.
J
o
r
d
I
p
L
A
Y
resituar el valor central de transformaci del
disseny. Requereix un nou paradigma que
permeti desenvolupar una nova cultura del
disseny i la innovaci, que promogui la in
teracci entre lempresa i el que s social dins
el marc dun espai compartit i participatiu.
Una nova forma dinteracci i participaci,
generadora de xarxes i coneixement social,
capa dassumir les contradiccions i tensions
com a recurs de creativitat i innovaci entre
el conjunt dels agents implicats. De fet, des
del meu punt de vista, fracassos com els de la
consulta popular promoguda per lAjunta
ment de Barcelona per al disseny de la Dia
gonal, serien una clara manifestaci daquest
nou paradigma que demana la formulaci
duna nova cultura i models dacci.
Com sha exposat i evidenciat al llarg daquest
article, tot i que la innovaci centrada en els
usuaris s una prctica cada vegada ms ex
tensa en nombrosos sectors, generalment les
empreses noms solen incorporar els clients
dins les parts inicials dels processos dinno
vaci, a lhora daportar informaci per al
disseny dun nou producte o servei, habi
tualment en el camp del mrqueting i els
estudis de mercat. Un pas endavant en la
participaci i un rol ms actiu dels usuaris
el trobem en el desenvolupament de models
com els living labs,
(2)
on les persones no no
ms estan implicades per fer que sescoltin
les seves demandes com sol ferse tradi
cionalment amb les tcniques del mrque
ting sin que simpliquen de forma ac
tiva en el procs dinnovaci mitjanant la
seva interacci i comportaments en relaci
amb determinats reptes i activitats on par
ticipen com a agents actius en la prpia de
fnici de les solucions de nous productes,
serveis i experincies. Aquesta observaci
dels comportaments de les persones inte
ractuant s una font rellevant dinformaci
per a les empreses a lhora dinnovar. Els
permet identifcar necessitats latents que les
persones no sn capaces dexpressar, per s
de posar de manifest a travs dels seus com
portaments i hbits.
Per tant, dins del nou paradigma de la in
novaci oberta
(3)
i de la innovaci centrada
en lusuari, amb aquest concepte de living
lab, les empreses desenvolupen diverses ac
tivitats dobservaci i participaci a partir
de les quals es poden concebre productes
i serveis, testarlos i validarlos, amb lob
jectiu de poderlos adequar a les demandes
dels usuaris minimitzant el risc de fracs. I
adquirir coneixement sobre la seva accep
taci social.
En aquest marc dels living labs com a espais
per abordar la innovaci basada en els usu
aris una de les activitats desenvolupades s
la de la cocreaci, on simplica els usuaris a
crear i defnir els nous productes i serveis
conjuntament amb altres agents. Un tipus
de mtode que aporta informaci i inspira
Als living labs, espais per
abordar la innovaci basada
en els usuaris, una de les
activitats desenvolupades
s la de la cocreaci, on
simplica els usuaris a crear
i defnir els nous productes
i serveis conjuntament amb
altres agents. CITILAB
(2)
El model del living lab va ser de-
senvolupat al MIT pel professor
William Mitchel del Media Lab i
lEscola dArquitectura.
(3)
El concepte original de lopen
innovation ha estat desenvolupat
pels professors Henry Ches-
brough i Eric Von Hippel. Vegeu
Chesbrough, H. (2003). Open
Innovation: The New Imperative
for Creating and Profting from
Technology. HBS Press.
DossIEr 75
ci en el procs dinnovaci dun producte i
servei. Aquest procs ajuda els dissenyadors
a ser ms emptics i a enfocar millor les ex
perincies que amb el disseny del producte
o servei volen comunicar; a connectar amb
els valors que les persones associen a certs
tems, amb ls desitjat i les caracterstiques
del producte o el signifcat i la importncia
que hi dipositen. En relaci amb altres ei
nes i processos, aquesta interacci directa i
participaci dels consumidors i usuaris en la
cocreaci permet darribar a una comprensi
ms profunda del context, dels seus aspectes
motivacionals, de les conductes associades i
de les funcions desitjades.
Es tracta dun coneixement que permet
inspirar els dissenyadors per anar ms en
ll. Aquesta implicaci i el comproms de
lusuari, que comena per ferse conscient
del context social actual per tal dimaginar
una realitat nova, avui ja es treballa en dife
rents contextos per tal dunir dos tipus de
realitats i capacitats: incorpora els aspectes
tics i motivacionals de la visi del present
dels usuaris i, alhora, els permet de confron
tarse amb la visi transformativa dels dis
senyadors. Un nou recurs dadquisici de
coneixement i transformaci en innovaci
que aporta un gran valor a lempresa i la so
cietat. Un espai de treball i dinvestigaci
on lantropologia pot tenir un paper cabdal.
Lantropleg, en tant que especialista de la
cultura pot assolir un nou rol com a intrpret
i facilitador daquest escenari participatiu,
on cada agent contribueix a imaginar la pro
pera part: explorant la situaci actual com
a base per a un procs de generaci didees
noves; usant la generaci didees com un re
curs emptic perqu els usuaris siguin ms
conscients de les seves motivacions i desit
jos, en confrontaci amb les idees que tenen
els dissenyadors.
Aquesta participaci activa s un desenvo
lupament ms en la comprensi dels usua
ris i les seves experincies dins el paradigma
de la innovaci oberta i la participaci, pe
r especialment, es tracta dun recurs molt
til en la creaci dempatia. Un pas ms en
la interpretaci i el coneixement profund
dels usuaris de les persones on la mi
rada antropolgica, el mtode etnogrfc i
lantropolgic poden ser eines (facilitadores,
generatives i holstiques) molt tils i relle
vants per aconseguir una innovaci centrada
en les persones, que garanteixi lacceptaci
social i aporti valor en el desenvolupament
social i econmic de la nostra societat. Per
tant, s hora de ser innovadors repensant,
reformulant i innovant la nostra mirada an
tropolgica. n
la ParticiPaci
dels consumi-
dors i usuaris
en la cocreaci
Permet
darribar a una
comPrensi ms
Profunda del
context
Etnografa i empresa
BiBliografia
Babba, M. (2006). Anthropology
and Business. A: Birx, H. J. (ed.)
Encyclopedia of Anthropology.
Thousand oaks, CA: Sage Publi-
cations, p. 83-117.
Blomberg, J.; Giacomi, J.; Mosher,
A.; Swenton-Wall, P. (1993) Eth-
nographic feld methods and their
relation to design. A: Douglas,
S.; Namioka, A. (ed.) Participatory
design: principles and practices.
Hillsdale: Lawrence Erlbaum As-
sociates, p. 123-154.
Button, G. (2000) The Ethnogra-
phic Tradition. A: Design Studies
(vol. 21, nm. 4), p. 319-332).
Douglas, M.; Isherwood, B.
(1979) The World of Goods. To-
wards an Anthropology of Con-
sumption. New York: Norton and
Company.
Dubinskas, F. (1988) Making Ti-
me: Ethnographies of High Tech-
nology Organizations. Philadelp-
hia: Temple University Press.
Eddy, Elizabeth M.; Partridge,
William L. (1987) (ed.) Applied
Anthropology in America. New
York: Columbia University Press.
Garca Canclini, N. (1995) Con-
sumidores y ciudadanos. Mxico:
Grijalbo.
McCracken, G. (1988) Culture
and Consumption: New Approac-
hes to the Symbolic Character of
Consumer Goods and Activities.
Bloomington, IN: Indiana University
Press.
Miller, D. (1987) Material Culture
and Mass Consumption. oxford:
Basil Blackwell.
Robinson, R. (1993) What to do
with a human factor: a manifesto of
sorts. Edici especial: new human
factors. American Center for De-
sign Journal, nm. 7(1), p. 63-73.
Sahlins, M.(1976) Culture and
Practical Reasone. Chicago: Uni-
versity of Chicago Press.
Salvador, T.; Bell, G.; Anderson,
K. (1999). Design ethnography.
Design Management Journal, nm.
10 (4), p. 35-41.
Squires, S.; Byrne, B. (2002)
Creating Breakthrough Ideas:
The Collaboration of Anthropolo-
gists and Designers in the Product
Development Industry. Westport,
CN: Bergin and Garvey.
Suchman, L. (1987) Plans and
Situated Actions: The Problem of
Human-Machine Communication.
Cambridge: Cambridge University
Press.
Vinyets, J. (2010) Showing the
Value of Ethnography in Business.
A: Ethnographic Praxis in Industry
Conference Proceedings. Volum
2009, nm. 1, p. 162-169.
Zaltman, G. (2003) How Custo-
mers Think: Essential Insights into
the Mind of the Markets. Boston:
Harvard Business School Press.
jordi colobrans
Universitat de Barcelona, i2Cat i Citilab
BARCELoNA_CATALUNYA
ETNOGRAFIES dE lA
CulTuRA dIGITAl
En aquest article es presenten i sexemplifquen les etnografes
de la cultura digital i les etnografes dinnovaci, instruments
de la tecnoantropologia que ajuden a conixer la societat de la
innovaci i els seus processos culturals. Les primeres exploren
els processos dalfabetitzaci i presa de conscincia del mn
digital, mentre que les segones socupen de la participaci
dels ciutadans en els processos dinnovacions tecnolgiques.
El treball de camp i professional sha fet al Citilab i a li2CAT.
Ambdues fundacions tenen la denominaci de living labs, si b
el Citilab fomenta la societat del coneixement i la cultura digital
i li2CAT du a terme projectes dR+D+I vinculats a diferents
sectors industrials, institucionals i clsters.
In this article we present and explain the ethnographic of the
digital culture and the ethnographic innovation, instruments of
the technoanthropology which help in understanding the society
of innovation and its cultural processes. The frst explores pro-
cesses of literacy and awareness of the digital world, while the
second deals with the participation of citizens in the processes
of technological innovation. The feldwork was done profession-
ally at Citilab and i2CAT. Both foundations are called living labs,
although Citilab promotes the society of knowledge and digital
culture, while i2CAT carries out projects on R+D+I related to
different industrial and institutional sectors, and clusters.
Viatge a la societat
de la innovaci
Coneixement i participaci dels ciutadans en els
processos dimplantaci de les noves tecnologies
Al taller Scracht for Arduino,
organitzat a Citiliab, es
fomenta la participaci dels
ciutadans en els processos
dinnovacions tecnolgiques
i es pretn difondre la cultura
digital entre la poblaci.
JordI CoLoBrANS
DossIEr 77
LaUtor
Llicenciat en Antropologia Cultural i Doctor en Sociologia, s professor associat del Departament de Sociologia i
Anlisi de les Organitzacions de la Universitat de Barcelona. Consultor de li2CAT, on coordina la Unitat de Living
Labs, i investigador del Citilab, on treballa en nous models i espais dinnovaci.
L
a tecnoantropologia s un
espai acadmic i professio
nal que es desenvolupa en la
intersecci entre el mn de
les cincies socials i el mn
les cincies del disseny; en
tre les cultures universitries humanistes i
les cultures de lenginyeria.
(1)
La tecnoan
tropologia investiga i participa activament
de les relacions entre tecnologia i societat i,
per tant, en explorarles activament, tamb
contribueix al seu disseny i desenvolupa
ment. Aquest aspecte s clau per entendre
la ra de ser de la tecnoantropologia. En el
segle xxi, lantropologia t un paper fona
mental tant en lestudi i la comprensi dels
fenmens que sapleguen sota el paraigua
de la paraula innovaci com en el disseny i
desenvolupament de la societat i la cultura
de la innovaci en qu la civilitzaci actu
al sembla dipositar el futur del seu benestar
i qualitat de vida. La tecnoantropologia,
doncs, fa una doble aproximaci humanis
ta i de lenginyeria al fenomen dels sistemes
de coneixement; en conseqncia, explora
les tecnocultures existents i dissenya tecno
cultures emergents.
tecnoantropologia i societat
de la innovaci
Quins sistemes de signifcat ens poden aju
dar a comprendre millor els canvis tecno
lgics i socials que estem experimentant?
Quins conceptes i imatges ens ajuden a or
denar i a orientarnos millor en el complex
mn tecnolgic en qu ens desenvolupem?
Quines imatges, metfores o representacions
ens poden ajudar a organitzarnos de ma
nera ms satisfactria en el mn de les tec
nologies de la informaci i la comunicaci
(TIC) que sha creat al nostre voltant i en el
qual ens trobem immersos? Com aprenem a
interpretar les experincies tecnosocials? En
la societat de la innovaci, lantropologia t
molta feina a fer. Els sistemes dobjectes, les
relacions i les comunicacions evolucionen
tan rpidament que, humanament, ens re
sulta difcil saber qu est passant. Com pot
contribuir lantropologia a desxifrar, enten
dre i articular all que est passant? Per apro
fundir en les dimensions de la tecnoantropo
logia, vegeu larticle dArtur Serra Disseny
cultural: tasques duna tecnoantropologia
en aquesta mateixa revista.
Les expressions societat de la innovaci, di-
gital, del coneixement o de la informaci, ja
sigui posant lmfasi en els resultats dun es
for, en la tecnologia utilitzada, en el tipus
de recursos preferent o en la comunicaci,
tracten de descriure els nous escenaris i sis
temes de prosperitat sorgits arran del ventall
de possibilitats ofert pel desenvolupament i
difusi constant de les TIC. En aquest sen
tit, les societats de la innovaci que sorga
nitzen al voltant dels processos dR+D+I es
distingeixen de les que sorganitzen al vol
tant del procs de producci. La societat de
la innovaci s un nou sistema de prosperitat
enginyat per la civilitzaci que, mitjanant
la mediaci de les TIC hauria, idealment,
dajudar la humanitat a viure, a conviure i
a gaudir ms de la vida, aix com a ser ms
productiva i efcient en els seus processos. El
desenvolupament de les TIC, doncs, caracte
ritza el procs dinnovaci. Per la innovaci
no noms s tecnolgica, sin social, cultural
i simblica. La innovaci tecnolgica convi
da a canviar els sistemes socials de relacions
i, amb aquestes, les formes dinteracci, co
municaci, aprenentatge i interpretaci de
les realitats socialment construdes.
Cultures enginyeres
A una societat de la innovaci hauria de
correspondre una cultura de la innovaci.
Quina hauria de ser aquesta cultura i com
sexpressa? Qu fa, qu diu, quins objectes
posseeix, com pensa? Tenim algun precedent
com a humanitat dalguna cultura adaptada
als processos dinnovaci en el context de les
TIC? La cultura de les comunitats dels engi
Etnografes de la cultura digital
(1)
Serra (1992: cap. 1.1) atribueix
aquest terme a M. Jess Bux i
Angel Jordn. La tecnoantropolo-
gia estudia les tecnocultures. Se-
gons Serra, el terme tecnocultura
es encunyat per Salvador Giner
(1987) a Ensayos civiles, p. 141.
nyers de lelectrnica i la programaci, el que
Simon (1969) va qualifcar de cultures del
disseny. Qu podrem aprendre daquesta
cultura? Com ens podrien ajudar les seves
experincies ms enll del context especfc
on es van originar per comprendre millor
lentorn TIC en qu les societats tecnolgi
cament avanades viuen immerses? Qu van
haver daprendre aquells creadors de pro
gramari (software) i de maquinari (hardwa-
re) per atribuir sentit i entendre qu feien?
Qu donaven per descomptat? Qu pen
saven, qu creien i qu imaginaven? Com
van organitzar la seva feina i el seu sistema
de coneixements? En defnitiva, com van
ser capaos de crear una cultura en parallel
a la creaci de nova tecnologia?
Fa 50 anys als EUA hi va haver grups den
ginyers que van descobrir un munt de pos
sibilitats en lelectrnica, la programaci i
en la comunicaci en xarxa. Aquests grups
feien recerca en universitats com el MIT o
CMU (Serra, 1992), van crear comunitats
de pirates (hackers) (Levy, 1984) i dinves
tigadors de tecnologia (Seibel, 2009). En
aquell moment histric es van comenar a
crear no noms les tecnologies que avui for
men part de la vida quotidiana duna part de
la humanitat sin les primeres tecnocultures
que van fer possible el sorgiment i levolu
ci daquestes i de les tecnologies posteriors.
Amb aquestes tecnologies apareixia un nou
sistema dobjectes i una nova forma de fer,
una nova manera de pensar el que es feia i
de repensar el mn a travs del sistema dob
jectes que podrien usar.
Lordinador, la Internet, el mbil, els simu
ladors o la realitat virtual no noms sn no
ves tecnologies, sn nous conceptes. Dar
rere daquests conceptes hi ha sistemes de
coneixements. Els enginyers informtics
interpreten el mn en forma dalgoritmes.
Qu podria arribar daquest coneixement
als ciutadans? Podrem entendre millor les
tecnologies els que no som informtics si
entengussim com han estat dissenyades?
Com ens ajuden les tecnocultures a enten
dre millor la realitat tecnolgica, social i cul
tural en la qual vivim? Com, per exemple,
una introducci a la robtica ens podria
ajudar a entendre la conducta dels electro
domstics en general? Ens podrien ajudar
les experincies de les comunitats de codi
font obert (open source) a entendre els pro
blemes sobre lindividu i la propietat en el
tardocapitalisme? Contribuiria el fet den
tendre lenginy de lelectrnica, de la pro
gramaci i de les comunicacions a reforar
la societat de la innovaci en qu sembla que
estem dipositant la clau del futur benestar i
la qualitat de vida?
Dues hiptesis
de la tecnoantropologia
Dues de les hiptesis de la tecnoantropologia
sn: a) anem cap a una societat de la inno
vaci, i b) els sistemes de coneixement que
millor caracteritzen la lgica de la societat de
la innovaci sn les cultures de lenginyeria.
Les innovacions tecnolgiques estimulen
tant les innovacions socials com les innova
cions culturals i les innovacions en els siste
mes de coneixement. A la vegada, estimulen
noves innovacions tecnolgiques, socials,
culturals i sistemes de coneixement. Les cul
tures de lenginyeria sn tecnocultures que
es desenvolupen en els entorns dinnovaci
tecnolgica, per que desprs sestenen i es
difonen amb la tecnologia que elles matei
xes han dissenyat.
El mn de la informtica i les telecomu
nicacions, de lenginyeria del programari
i de lelectrnica, lexperincia dInternet,
no noms ha estat creant un nou sistema
dobjectes, sin que han proporcionat siste
mes de coneixements que permeten repre
sentar, concebre, interpretar i donar sentit
a les experincies que les persones i els col
lectius estableixen amb aquests nous sistemes
dobjectes presents en la vida quotidiana i
professional. Es dna per descomptat que,
en principi, aquests objectes han de satisfer
ms necessitats de benestar i proporcionen
ms qualitat de vida que lesfor que repre
senta la seva difusi. El concepte metafric
que hi ha darrere de la innovaci tecnol
gica associa la quantitat de tecnologia amb
la qualitat de vida i al supsit que ms tec
nologia s millor. Ho s? Harris (1977) re
cordava que quan sintensifca lexplotaci
dun sistema la seva supervivncia passa a
el segle xxi
es Presenta
com un segle
dinnovaci
tecnolgica,
Per tamb
social, cultural
i de sistemes de
coneixement
DossIEr 79 Etnografes de la cultura digital
dependre de la innovaci tecnolgica. Per
tant, una societat de la innovaci, amb les
seves contradiccions inherents, sembla ser
el dest daquesta civilitzaci desenvolupada
en el segles xix, xx i xxi.
Una part dels sistemes de valors daquestes
cultures creades al voltant de la informtica i
de lelectrnica es popularitzen a mesura que
es difonen i utilitzen les tecnologies. Quins
sn aquests conceptes, aquestes actituds i
valors, creences i maneres de fer prpies de
les cultures enginyeres? Com ens arriben i
com es desenvolupen fora dels entorns ori
ginals? Quina infuncia t aquesta parti
cular visi i concepci del mn i com est
canviant, per exemple, el sistema de valors
dominant basat en la tensi entre el treball
i el consum? Les societats tecnolgicament
avanades estan generant els seus propis sis
temes de signifcats per adaptarse al mn
que elles mateixes han estat creant durant
els darrers cinquanta anys.
(2)
El mn actual
ha estat construt sobre la base de lelectr
nica i la programaci i es connecta a travs
dInternet. El segle xxi es presenta com un
segle dinnovaci tecnolgica, per tamb
dinnovaci social, cultural i de sistemes de
coneixement.
Les cultures de lenginyeria podrien ser el
banc de coneixements i dexperincies que
permeten participar activament de la tecno
societat creada. En la dcada dels seixanta,
els enginyers de la informtica i de lelec
trnica van crear un mn (Waldrop, 2001;
Hiltzik 2000), al voltant de lexperincia
informtica van aparixer investigadors i
comunitats (Serra 1992, Tomas, 2002;
Seibel, 2009). Algunes daquests comuni
tats es van autoanomenar pirates (hackers)
i presenten una cultura i una tica particu
lar (Himannem, 2001; Contreres, 2003;
Graham, 2010) que tenen fns i tot el seu
manifest (Wark, 2004) encara que no s
compartit per les diferents comunitats pira
tes. Aquelles cultures no han deixat de desen
voluparse i, en la primera dcada del segle
xxi semblen estar proveint de sentit moltes
de les experincies que tenen els ciutadans
digitals. Suposem que, en la mesura que els
ciutadans adoptin elements propis daques
(2)
Per conixer ms de la vora
limpacte del programari, vegeu
la compilaci de Matthew Fuller:
Software Studies: a lexicon
(3)
http://www.citilab.eu. Per a ms
informaci, vegeu Colobrans
(2009 i 2010c).
tes tecnocultures cada vegada tindran ms
recursos i facilitat per interpretar i atribuir
sentit al que est passant al seu voltant. s
aix? Com ho comprovem? Com explorem
i enriquim la relaci entre tecnologia i so
cietat des duna tecnoantropologia? Per con
trastar aquestes hiptesis hem utilitzat dos
instruments que aqu anomenem etnografes
de la cultura digital i etnografes dinnovaci.
El treball de camp sha fet respectivament
al Citilab de Cornell i a li2CAT.
El lloc on shan fet les etnografes de la cul
tura digital que presentem s el Citilab de
Cornell, una instituci nativa de la societat
del coneixement. El Citilab s un living lab
i un centre de coneixement. Com a living
lab s un espai dintersecci entre la societat
civil, la universitat, lempresa i ladministra
ci dedicat principalment a explorar els pro
cessos que faciliten laccs dels ciutadans a
la societat del coneixement. Com a centre
de coneixement, difon i genera cultura de la
innovaci. Aquestes activitats es concreten a
travs de formaci als ciutadans, creaci de
xarxes i impulsi de projectes innovadors.
La formaci opera a diferents nivells, forma
ci diniciaci a la informtica i a Internet,
especialitzada en robtica (Arduino) i pro
gramaci divulgativa (Scratch). La formaci
inicial es perllonga en els anomenats grups
daprenentatge i els projectes es desenvolu
pen a travs de laboratoris.
(3)
Durant el setembre i el desembre del 2010
es van fer al Citilab quatre etnografes de
processos daprenentatge de cultura digital.
Dues a grups de formaci inicial, el grup Co
mena (introducci a la informtica per a
gent gran) i el grup Connecta (introducci
a la Internet per a gent gran), i dues a grups
de formaci especialitzada: taller de Scratch
(programaci divulgativa per a nens) i taller
dArduino (robtica divulgativa per a ado
lescents i altres pblics).
Les etnografes es van plantejar com una in
vestigaci acci participativa. Els investiga
dors sinscrivien com a alumnes als cursos
i feien el seguiment del curs com qualsevol
altre alumne. A la vegada, per, observaven i
documentaven les dinmiques de les classes,
els continguts i els processos daprenentatge
del grup. Tamb, i molt important, obser
vaven i documentaven el seu propi procs
daprenentatge i preparaven tant un infor
me fnal com una monografa dels cursos.
Daquesta manera aplicaven un nou perfl,
el de lalumneactiuinvestigador, per a un
nou tipus de document pedaggic de su
port a la formaci: les etnografes dels pro
cessos daprenentatge, que compilen les ex
perincies diries del procs daprenentatge
dels alumnes.
Aquestes etnografes es van plantejar com
a viatges a mons tecnolgics particulars.
Cada un de nosaltres feia viatges succes
sius a un dels mons tecnolgics que hav
em escollit. Daquesta manera van sortir
quatre llibres de viatges: viatges al mn de
Comena, al mn de Connecta, al mn
de lScratch i al mn dArduino. Cada sessi
formal al Citilab o cada exploraci personal
que fiem sobre el tema pel nostre compte
es convertia en un viatge a cada un daquests
mons. Illustrvem els textos daquests viat
ges amb fotografes o imatges de pantalles
preses durant el treball de camp i amb di
agrames que facilitaven la comprensi de
determinats processos. En els textos fiem
servir colors per distingir quatre tipus de
continguts: continguts relacionats amb la
descripci dels esdeveniments, relacionats
amb la informaci mic (paraules textuals
dels formadors o alumnes), amb refexions
sobre els esdeveniments, i amb formulaci
de consells i hiptesis pedaggiques que
podrien aplicarse en les properes edicions
dels cursos i tallers.
Com a etnografes de la cultura digital, in
vestigvem com el Citilab est difonent la
cultura digital. Com a informes dactivitats
proporcionvem inputs a lorganitzaci i als
formadors per valorar determinades actua
cions i plantejarne de noves i, com a dia
ris dalumnesactiusinvestigadors, obrem
la nostra recerca al futur alumnat dels cur
sos. A partir daquest moment, les prximes
edicions dels cursos i tallers tindrien un nou
material de suport, els diaris dalumnesac
tiusinvestigadors.
Personalment vaig viatjar al mn dArduino
precisament perqu duna placa electrni
ca anomenada Arduino no en sabia res de
res, ni de la seva part electrnica ni de la de
programaci. Daltra banda, era la primera
vegada que sensenyava el llenguatge Scratch
for Arduino (S4A), una modifcaci del llen
guatge Scratch
(4)
desenvolupada recentment
al Citilab i presentada per primera vegada
en pblic en el congrs anual de lESUG
2010.
(5)
El S4A tracta de fer ms fcil la pro
gramaci que controla la placa dArduino i,
per tant, contribueix a divulgar lexercici de
la programaci. La placa dArduino permet
fer prototipus de robots. Era, doncs, una bo
na ocasi per fer una daquestes etnografes.
En els meus viatges al mn dArduino vaig
aprendre coses noves delectrnica, de pro
gramaci i del mn dels arduinaires. A con
tinuaci detallo aquesta etnografa.
Viatges al mn dArduino
El taller Scratch for Arduino (S4A) s un
exemple dels esforos que fa el Citilab de
Cornell per divulgar la programaci i lelec
trnica entre nens, joves i ciutadans en ge
neral fora dels contextos escolars, les escoles
professionals i les universitats politcniques.
El taller dArduino, el de Scratch, i la sntesi
del taller Scratch for Arduino (S4A) sn
tres dels instruments que usa el Citilab de
Cornell per difondre la cultura digital en
tre la poblaci.
El meu Quadern de viatges al mn dArdu-
ino cont setze entrades. Nou corresponen
a sessions presencials del curs i set, a explo
racions personals a travs del web, lectura
de manuals i experincies domstiques de
programaci amb Scratch. Cada viatge s un
relat illustrat enriquit amb refexions sobre
el fenomen de la cultura digital, la divulga
ci del pensament enginyer a adolescents i
a ciutadans que no tenen aquests tipus de
formaci, o del singular procs de transmis
si daquests tipus de coneixements. Lexpe
rincia cobreix des del primer contacte amb
aquestes tecnologies fns a la realitzaci de
senzills prototips de robots i alguns progra
mes en llenguatge Scratch. Lexperincia dei
xa testimoni documental de qu pot passar
durant els primers passos daproximaci a
(4)
Un llenguatge de programaci
desenvolupat al MIT per fer la
programaci ms atractiva als
nens, http://scratch.mit.edu/.
A Catalunya la programaci
amb Scratch ha tingut una bona
acollida. Entre els promotors del
moviment Scracth a Catalunya
destaquen el Citilab http://sea-
side.citilab.eu/scratch, lescola
Projecte. Algunes persones com
Eugeni Cataln (Scratch Catal)
han contribut activament a la
seva difusi (http://scratchcatala.
com/. ). LScratch sensenya en
algunes escoles de Catalunya i
Edu365.cat lha incls com a un
recurs per aprendre a progra-
mar (http://www.edu365.cat/
imagina/)
(5)
2010 International Smalltalk
Conference, Citilab-Cornell,
Cornell de Llobregat, Barce-
lona. Dies 13 i 17 de setembre,
http://www.esug.org/wiki/pier/
Conferences/2010
DossIEr 81
una tecnologia i del tipus de refexions que
pot suscitar i, tamb, que una introducci
daquestes caracterstiques, tot i la seva bre
vetat, permet clarament la difusi implci
ta delements fonamentals de les cultures
enginyeres.
En aquest taller sensenyava electrnica i pro
gramaci. Implcitament aprenem moltes
ms coses de les que sensenyaven de manera
conscient. Aprenem que la relaci amb el
maquinari i la relaci amb el programari sn
dues experincies diferents. Aprenem que
les mquines electrniques han de ser pro
gramades i que una cosa s muntar els com
ponents del robot i una altra compondre els
missatges que interpreta un dels components
del robot, el seu microprocessador.
Aprenem que els enginyers tenen una ma
nera particular de veure el mn, densenyar
el que saben, i de fer i relacionarse amb les
coses. Descobrem que la manera de pensar
dels enginyers est orientada a la resoluci
prctica de problemes. Els informtics es
tan acostumats a descriure els processos en
forma de diagrames de fux i de plantejar
los en forma dalgoritmes. Contnuament
tracten dentendre els fuxos de les coses i
de captar el seu algoritme implcit. Quan
un enginyer ha pogut descriure el fux dun
procs i formalitzarlo en forma dalgoritme
dna generalment el problema al qual sen
frontava per solucionat. Els llenguatges de
programaci els ajuden, precisament, a co
municar aquests algoritmes a les mquines.
En aquests cursos, a part dels aprenentatges
prctics, saprn que saber programar signi
fca saber comunicarse amb les mquines;
s a dir, aprenem a donar per descomptat
un pressupsit: que hi pot haver una co
municaci entre els humans i les mquines,
que hi ha maneres de comunicarse amb les
mquines, que la programaci s un mto
de que permet comunicar instruccions a les
mquines, i que programar s quelcom que
es pot aprendre.
Daltra banda, en el curs tamb saprn im
plcitament que el pensament enginyer dna
per descomptat que, duna banda, si un pro
cs no es pot formalitzar en forma de fux,
un living lab
s un esPai on
sexPloren els
Processos que
faciliten laccs
dels ciutadans
a la societat del
coneixement
El taller Scratch for
Arduino s un exemple de
divulgaci de la programaci
i lelectrnica fora dels
contextos escolars, les
escoles professionals i les
universitats politcniques.
JordI CoLoBrANS
no hi ha procs i, duna altra, que sempre
hi ha un algoritme per descobrir i que lal
goritme no necessriament s nic, ja que
hi pot haver moltes maneres de resoldre un
problema. La representaci del fux i el des
cobriment de lalgoritme sn dos moments
on es posa a prova la capacitat de lenginyer
per entendre els processos i captar la lgica
dels fenmens que tracta de controlar. Sn
reptes que esdevenen personals. Lenginyer
o, per extensi, lenginys, experimenta una
motivaci especial per controlar els fuxos
dels processos i per descobrir lalgoritme que
fa viable la comunicaci amb la mquina.
Durant les prctiques de la programaci,
en el nostre cas, a travs del llenguatge S4A,
convivem amb una cantarella de fons que
repetia una i una altra vegada: ja saps quins
sn els passos [el fux] que has de fer? Ja tens
clar [lalgoritme] qu vols fer?
Per, el robot havia de ser construt abans de
poder ser instrut. Per tant, aprenem que els
robots tenen uns mecanismes (per exemple,
un interruptor, un motor o un sensor) i uns
elements de control dels mecanismes, la pla
ca, en el nostre cas, una placa coneguda amb
el nom dArduino. Per controlar els mecanis
mes, les instruccions shavien de programar
i comunicar a la placa (una metonmia del
microprocessador de la placa) que, segons
la instrucci, deixar passar, o no, el corrent
elctric pels seus circuits. Aquest procs fa
que sactivin, o no, i que ho facin duna de
terminada manera, alguns dels mecanismes
del robot (per exemple, encendre i apagar
un led, emetre sons, girar a la dreta o atu
rarse davant dun obstacle). s a dir, la in
formtica controla lelectrnica, per sense
objectes electrnics la informtica no s res.
I resulta que tots els objectes electrnics que
ens envolten funcionen prcticament de la
mateixa manera. Captar la lgica de la re
laci entre la informtica i la programaci
ajuda a entendre els electrodomstics que
usem en la vida quotidiana. Ens fa ser ms
comprensius respecte a la seva conducta i
ms tolerants amb les nostres expectatives
Al taller Scratch for Arduino
sensenya electrnica
i programaci, tot i que
implcitament saprenen
moltes ms coses de les que
sensenyaven de manera
conscient. JordI CoLoBrANS
DossIEr 83
envers ells. Implcitament, el contacte amb
els objectes del mn dArduino ens feia pen
sar que tots els objectes tecnolgics sn els
objectes i les persones que hi ha al darrere
dissenyantlos i fentse crrec del seu fun
cionament. Descobrir el mn dArduino,
doncs, ajudava a prendre conscincia que
darrere de cada tecnologia hi ha molta ms
tecnologia i que, a part del procs industri
al de fabricaci de lobjecte, hi ha, a ms a
ms, una recerca tecnolgica perqu lob
jecte proporcioni el servei per al qual ha es
tat dissenyat. Aquest saber, per si mateix, ja
contribueix a tenir una predisposici ms
comprensiva vers aquesta tecnologia.
Un altre missatge implcit del taller dArdu
ino tenia a veure amb la manera densenyar
de la gent de lenginy. En el mn dArduino,
com en altres mons de lenginyeria, el conei
xement es transmet a travs de lexperincia
dels que ja en saben. Molts de nosaltres vam
haver de redescobrir en el taller dArduino
la diferncia entre una classe i una prctica,
entre una lli i un exercici i, en defnitiva,
entre una aula i un taller. En el taller dAr
duino no simpartien llions, es feien exer
cicis, no hi havia un professor que ho sabia
tot, sin una persona que en sabia ms que
les altres perqu tenia ms experincies en
aquella tecnologia concreta, en Vctor. No
hi havia una tarima o punt de referncia en
lespai des don simpartien les classes si
n que lexpert anava passant per les taules
mentre la gent estava ocupada solucionat
els seus problemes. Quan alg ho reque
ria, li proporcionava pistes per solucionar
problemes (per no solucions). I tu com
ho faries? li responia. Aquesta frase que en
Vctor pronunciava una i una altra vegada
era clau per entendre la dinmica dels tallers
on aprenen els enginyers. Al principi dun
problema lenginyer pensa: A veure com
mho munto per...; al principi de la classe
en Vctor sempre deia: A veure com ens ho
fem avui per....
Letnografa del mn dArduino va perme
tre observar la gran quantitat de missatges
implcits que es donaven en aquest tipus de
tallers. Eren missatges que donaven per des
comptat conceptes, actituds, creences, pro
cediments, hbits, etc. A part de laprenen
tatge de les qestions tcniques i prctiques
de la informtica i lelectrnica, hi havia un
fux de coneixements que en Vctor en el ta
ller o en Joan, en Jordi i en Jos, formadors
del Citilab, en altres tallers transmetien de
passada, a ms a ms dels elements tcnics
que calia explicar per assolir els objectius
mesurables del curs, sense serne conscients,
sense donar ms importncia al que deien
perqu, per ells, eren evidncies i obvietats.
Era tan quotidi que els resultava impensa
ble dedicar temps a verbalitzar aquell saber
implcit. El concepte dalgoritme, per exem
ple, va ser pronunciat a la penltima sessi,
i per accident. En Vctor estava intentant
fernos entendre per tercera vegada com se
li podria explicar a una mquina que esquivi
un obstacle. Mentre ell feia de robot amb el
seu propi cos i esquivava una columna ana
va desglossant els passos que caldria tenir en
compte per comunicarse amb la mquina
i fer que la mquina fos conscient de len
torn. En aquest context va ser quan se li va
escapar el terme algoritme. Lalgoritme s el
que havem dentendre! El concepte dalgo
ritme va ser defnitiu per comprendre com
pensen els informtics i qu pensava ell quan
ens ensenyava a relacionarnos amb la tec
nologia dels sensors.
Precisament, el sensor, com a concepte,
no com a tecnologia, era un altre impl
cit del taller que va contribuir a millorar
la nostra relaci amb els electrodomstics
en general. El sensor, com a tecnologia, s
una manera dexplorar lentorn i reunir in
formaci que permet ajustar la conducta
duna mquina a les condicions canviants
de lentorn. La tecnologia dels sensors s la
manera que tenen les mquines de sentir i
percebre les condicions del que les envolta
i dadaptarse als canvis. Com a concepte,
per, la tecnologia dels sensors dna coses
per descomptat com ara que les mquines
poden sentir lentorn, que tenen maneres
de sentir-lo, i que, quan el senten, poden
modifcar la seva conducta i comportar
se de manera intelligent. Qu vol dir sen-
tir per a una mquina? Com ensenyem a
sentir lentorn a les mquines? Suposar que
ens podem comunicar amb una mquina
en el mn
darduino el
coneixement
es transmet
a travs de
lexPerincia
dels que ja en
saben
que sent s un concepte nou. Tradicional
ment noms els ssers vius tenien capaci
tat per sentir. Ara tamb ho poden fer les
mquines i all, en aquell taller, ho estvem
experimentant.
El taller dArduino i altres tallers del Citilab,
doncs, ajudaven a difondre efectivament la
cultura enginyera digital. A la vegada que
familiaritzaven els ciutadans amb unes tec
nologies que desconeixien, els ajudaven a en
tendre que aquestes tecnologies tenien molts
punts en com amb la resta de les tecnolo
gies que ens envolten en la vida quotidiana
i que, entenentne uns, s ms fcil entendre
la resta. Ara veig els programes i les mqui
nes electrniques duna altra manera, co
mentava la Roser, entenc millor com fun
cionen. Hi havia un abans i un desprs del
taller. El taller canviava la nostra manera de
percebre les mquines i la relaci que hi te
nim. La difusi ms important tenia lloc fora
de lespai de la conscincia, a travs de tot el
que aquestes tecnologies donen per sabut.
Letnografa revelava, tamb, que en haver
pogut identifcar alguns daquests coneixe
ments implcits, si es verbalitzessin, possi
blement contribuirien a millorar la relaci
dels alumnes amb les tecnologies i, per tant,
a augmentar la seva autonomia i a disminuir
la seva percepci dincidncies amb la tec
nologia. En lapartat segent aprofundirem
de nou en aquest punt perqu, en el context
del projecte LivingLab4Carers es va obtenir
una evidncia de com la comprensi de la
tecnologia per part dels usuaris disminueix
les incidncies atribudes a les tecnologies i
accelera els processos de desenvolupament
duna tecnologia.
LivingLab4Carers
Qui cuida els cuidadors? Aquesta plataforma
tecnolgica, anomenada Vidam pels usuaris,
es va crear per dinamitzar i donar suport psi
cosocial en lnia a una xarxa de cuidadors. La
plataforma era una iniciativa que tenia un
precedent, el projecte Cuidadors en Xarxa
dins del programa Cornell Cuida desenvo
lupat per la FPAPD. Durant aquell projecte
es va desenvolupar una primera plataforma
tecnolgica de suport a distncia als cuida
dors. El projecte LivingLab4Carers anava
La plataforma tecnolgica Vidam pels
usuaris es va crear per dinamitzar i donar
suport psicosocial en lnia a una xarxa de
cuidadors. JordI CoLoBrANS
DossIEr 85
ms enll i, partint de la primera experin
cia, redissenyava i millorava les funcions i
usos de la plataforma anterior. La platafor
ma del projecte LivingLab4Carers tenia
diversos espais dinteracci, el ms emble
mtic era una sala de videoconferncia on
podien comunicarse fns a cinc persones
simultniament a travs dInternet i sense
haver de descarregar ni installar programa
ri a part del navegador. Quins usos podien
ferse daquesta tecnologia en el context dels
cuidadors? Com utilitzaven aquesta eina els
cuidadors i les persones de la FPAPD en
carregades de donar suport a aquests cui
dadors dia a dia?
Durant sis mesos es va fer un living lab per
recollir la veu i els usos que cuidadors i per
sonal de suport feia daquesta tecnologia. El
seguiment dels usos daquesta tecnologia
es va fer en els domicilis, dins mateix de la
citilab t com
a un dels seus
objectius la
difusi de
la cultura
enginyera
digital
Etnografar la innovaci
A li2CAT (http://www.i2cat.net) es
fan projectes de recerca i dinnova-
ci tecnolgica. Li2CAT s, tamb,
el primer living lab de Catalunya
reconegut per la EnOll (http://
www.openlivinglabs.eu/). Des de
la Unitat de Living Labs de li2CAT,
es fomenten living labs on sexplo-
ren els usos socials de les noves
tecnologies. Els living labs sn un
concepte, un espai i una metodolo-
gia dedicada a la recollida dinfor-
maci generada pels usuaris en el
lloc on usen les tecnologies. Aix
permet explorar i valorar els usos
daquests productes tecnolgics
en contextos i situacions reals. A la
vegada, recollir informaci sobre
les idees i requeriments procedents
dels futurs usuaris, o protousuaris,
que interaccionen amb el prototipus
daquesta tecnologia en desenvolu-
pament. Aquesta informaci, sovint
qualitativa, permet redissenyar la
tecnologia i contribuir a garantir que
respongui a les expectatives de
servei que els usuaris hi dipositen
(Ulrich i Eppinger, 2008). Els living
labs es fan durant les etapes dide-
aci, disseny i desenvolupament
de les tecnologies, s a dir, abans
de la producci en srie i abans
de lexplotaci del producte en el
mercat. En els living labs sexploren
les expectatives dels futurs usuaris,
es recullen els seus suggeriments
i sestudien els requeriments que
fan a la tecnologia derivats de la
interacci amb els objectes o pla-
taformes tecnolgiques en la seva
vida quotidiana. Econmicament,
la participaci activa dels usuaris
en els processos dR+D+I escura
una part del temps dedicat a lR+D,
incrementa la qualitat del producte
i contribueix a disminuir els riscos
que el grup destinatari potencial-
ment interessat a usar la tecnologia
la rebutgi o hi mostri desinters.
(1)

A continuaci detallo letnografa
del living lab del LivingLab4Carers,
un projecte de desenvolupament
experimental vinculat al clster de
Salut i Dependncia de li2CAT on es
van estar explorant els usos socials
del prototipus duna plataforma tec-
nolgica de suport a una comunitat
de cuidadors de malalts dAlzheimer
i mentals. En aquest projecte inter-
venia lempresa KeepU, la FPAPD
(Fundaci Privada per a lAtenci a
Persones Dependents) i li2CAT.
plataforma durant les interaccions en la sala
de videoconferncia i a travs dentrevistes
personals en profunditat i reunions de grup.
Letnografa de la innovaci va ser una etno
grafa aplicada al procs de desenvolupament
duna tecnologia. Aquest procs, per, sha
via dentendre des duna perspectiva mplia.
Qu passa quan sintrodueixen nous objectes
interactius en cases on viu gent que no est
acostumada a usar aquests tipus dobjectes?
Per aquestes persones, el canvi acostuma a de
sencadenar una petita revoluci domstica.
Aquests objectes prenen rellevncia i sincor
poren a la vida quotidiana. A partir daquest
moment, una part del temps i les energies de
les persones es dedicar a relacionarse amb
altres persones a travs dunes noves mqui
nes on, a diferncia del telfon, ara poden
comunicarse simultniament a travs de la
veu, la imatge i el text. En qu podien aju
dar aquests canvis a aquestes persones tenint
(1)
Per ampliar la qesti dels living labs,
vegeu Schumancher i Niitamo (2008) i
Colobrans (2010a i 2010b).
en compte que eren cuidadors que havien
creat una xarxa de suport? Com sadaptava
la tecnologia existent als requeriments dels
cuidadors? Com podem fer evolucionar la
tecnologia i benefciarnosen? Com es po
dia redissenyar el prototipus tecnolgic a
partir de les experincies dels usuaris durant
els usos habituals de la tecnologia?
La recerca etnogrfca va ser linstrument
que des del living lab del projecte es va fer
servir per recollir aquests tipus dinformaci
experiencial i valorativa. Es va comenar a
fer una etnografa del procs dinstallaci
dels aparells i les connexions als domici
lis dels cuidadors per observar i recollir les
impressions i els comentaris dels usuaris,
escoltar les preguntes que feien als tcnics
installadors i escoltar com els installadors
els donaven les primeres instruccions. Des
del punt de vista etnogrfc, aquest primer
contacte era molt important perqu els pri
mers contactes noms es produeixen una
sola vegada. El que passa durant les prime
res interaccions entre els humans i objectes
s molt revelador. Qu en diuen, daquesta
nova presncia? Amb quines paraules, ex
pressions o conceptes interpreten larribada
de lobjecte nouvingut al seu espai habitual?
Quines projeccions fan de la seva presncia?
On el situen i en quines condicions? Com
lacullen i el tracten? Qu comenten? De
qu parlen durant la installaci? Qu di
uen en veu alta? Qu pregunten a linstal
lador? I per part de linstallador, qu els ex
plica del nou objecte i de la relaci que han
destablirhi? En el primer contacte sesta
bleixen les condicions inicials de la relaci
amb el nou objecte tecnolgic. Per aix s
important serhi en el moment de larriba
da del nou objecte als domicilis i del procs
dinstallaci. Per qu AB tenia una etiqueta
que tapava la cmera del seu porttil? Si no
hagussim estat all mai no haurem pogut
observar aquesta conducta.
Posteriorment es van anar alternant explora
cions de les experincies dels usuaris amb la
tecnologia i refexions dels usuaris sobre les
experincies relacionades. Amb aquest pro
psit es van fer reunions de grup, entrevistes
individuals en profunditat i es van fer obser
vacions participants durant videoconfern
cies amb dos, tres, quatre i cinc persones a la
vegada per cobrir tot el ventall de possibilitats
que oferia la videoconferncia. La xarxa de
cuidadors, dinamitzada per dues psiclogues
de la FPAPD, va ser molt efectiva explorant
la plataforma. Va proporcionar molts feed-
backs que els desenvolupadors de li2CAT van
anar implementant progressivament durant
i desprs del projecte. Alguns eren propostes
de disseny, altres de millora i altres prpia
ment ds. Entre aquests darrers destaquen
els problemes dadaptaci a la comunicaci
simultnia de diverses persones en xarxa que,
donat un cert retard que es dna en aquests
tipus de comunicacions, planteja problemes
de coordinaci del torn de paraula que resulta
incmode i forcen lusuari a haver daprendre
estratgies per comunicarse en lnia.
Un moment especialment significatiu
daquest procs i que enllaa les etnografes
de la innovaci amb les etnografes de la cul
tura digital es va poder observar durant un
procs de redefnici del signifcat del con
cepte dincidncia. En les primeres entrevis
tes amb el personal de suport de la FPAPD,
amb els cuidadors, i amb els tcnics desen
volupadors di2CAT es parlava molt de les
incidncies. El pes de les incidncies venia de
lanterior projecte Cuidadors en Xarxa que
havia deixat un record aspre als usuaris. No
shavien pogut explorar prou els usos de la
tecnologia perqu la seva funcionalitat encara
no ho permetia, i els usuaris contnuament
informaven de les incidncies del sistema. En
el projecte LivingLab4Carers semblava que
estava passant el mateix. El living lab i la re
cerca etnogrfca van permetre descobrir que
all que els enginyers donaven per soluci, els
usuaris ho interpretaven com a incidncia. Per
qu? Ning no havia explicat als usuaris la l
gica daquella tecnologia. Quan fnalment els
usuaris van entendre la lgica de les respostes
de la tecnologia als problemes de la fuctu
aci de lamplada de banda proporcionada
per les teleoperadores, van comprendre que
alguns comportaments de la tecnologia no
eren incidncies sin respostes adaptatives, s
a dir, solucions a problemes ms greus. Aix
va marcar un punt dinfexi i els usuaris es
van pacifcar. A partir de llavors van establir
la tecno-
antroPologia
exPlora,
descriu,
reflexiona,
interPreta i
contribueix a
dissenyar la
societat de la
innovaci
DossIEr 87
una relaci ms comprensiva amb la tecno
logia. Van descobrir que la tecnologia tenia
una conducta i que aquella conducta seguia
una lgica. No era arbitrria ni capritxosa,
ni un error. No era una incidncia. A partir
daquell moment, aquella mquina estranya
que shavia introdut a casa seva havia deixat
de ser un element ali, un foraster, un visitant
molest que amonava amb la seva conduc
ta incomprensible, shavia integrat a lespai
quotidi. Hi va haver un abans i un desprs
daquell moment decisiu de la comunicaci
entre els usuaris i els enginyers. Les etnograf
es de la innovaci fetes durant els living labs
proporcionen informaci tant sobre els usos
de la tecnologia com per millorar lexploraci
dels usos de la tecnologia. A banda de pro
porcionar informaci sobre com es podrien
millorar els projectes de disseny i desenvo
lupament daquestes tecnologies.
Conclusions
La societat de la innovaci s una societat
complexa que requereix instruments tant
quantitatius com qualitatius per avanar en
el seu funcionament. La tecnoantropologia,
des del seu mfasi qualitatiu, a travs de les
etnografes de la innovaci i les etnografes
de la cultura digital, explora, descriu, refe
xiona, interpreta i contribueix a dissenyar
la societat de la innovaci. Les etnografes
de la innovaci i les etnografes de la cultu
ra digital es complementen. Cada una tre
balla en un nivell diferent de lexperincia
social. Les etnografes de la cultura digital
ajuden a comprendre la lgica del mn de
la informtica i de la programaci i com la
comprensi daquesta lgica ajuda els ciuta
dans a millorar la seva relaci amb lentorn
digital i electrnic en qu viuen. Les etno
grafes de la innovaci ajuden a comprendre
que la participaci activa dels usuaris en la
construcci de la relaci entre tecnologia i
societat s fonamental, ja que, si les tecno
logies innovadores no tenen en compte els
usuaris, potser el mercat no trobar sentit a
segons quines tecnologies i, per tant, tot les
for i inversi fets seran endebades.
(6)
Si la
tecnologia ha de contribuir al benestar dels
ciutadans i a incrementar la seva qualitat de
vida, els ciutadans han de poder participar
activament en el seu disseny. Aquestes et
nografes proporcionen testimonis de com
savana en aquesta direcci. n
BiBliografia
Colobrans, J. El experimento
Citilab y la innovacin social. El
caso del Citilab de Cornell. A:
Actas Congreso Cibersociedad.
Grupo de trabajo C-18: Movimi-
entos sociales y redes tecnolgi-
cas (2009). En lnia a: http://www.
cibersociedad.net/congres2009/
es/coms/lexperiment-citilab-i-la-
innovacio-social-el-cas-del-citilab-
de-cornella/1062/
Colobrans, J. A little more about
understanding living labs. A: Euro-
pean Living Labs Summer School,
Collaborative Innovation through
Living Labs. Cit des Sciences,
Pars, 25-27 agost 2010.
Colobrans, J. Usuarios activos,
living labs e innovacin abierta. El
caso del Citilab de Cornell. A:
Actas del X Congreso Espaol
de Sociologa. Pamplona: Univer-
sidad Pblica de Navarra, 1-3 juliol
de 2010.
Colobrans, J. De la triple hlice a la
innovacin social: Qu est ocur-
riendo en el Citilab de Cornell?.
La Factora, nm. 45 (gener-febrer
2010). En lnia a: http://www.revista-
lafactoria.eu/articulo.php?id=520
Contreras, P. Me llamo Kohfam.
Identidad hacker: una aproximacin
antropolgica. Barcelona: Gedisa,
2003.
Fuller, M. Software Studies: A
Lexicon. Cambridge: MIT Press,
2008.
Graham, P. Hackers & Painters:
Big Ideas From The Computer Age.
oReilly, 2003.
Harris, M. Canbales y reyes. Ma-
drid: Alianza Editorial, 2009.
Hiltzik, M. Dealers of Lightning:
Xerox PARC and the Dawn of the
Computer Age. HarperCollins,
2010.
Himannem, P. La tica del hacker
y el espiritu de la era de la informa-
cin. Barcelona: Destino, 2001.
Levy, S. Hackers: Heroes Of The
Computer Revolution. Nova York:
Garden City, Anchor Press/Dou-
bleday, 1984.
Randall, D.; Richard, H.; Roun-
cefeld, M. Fieldwork for design.
Theory and practice. Londres:
Springer-Verlarg, 2007.
Seibel, P. Coders at Work: Refec-
tions On The Craft Of Program-
ming. Nova York: APress, 2009.
Serra, A. Design Culture. Estu-
dio etnogrfco de los proyectos
de investigacin de la School of
Computer Science de Carnegie
Mellon University, un computer-
intensive campus norteamerica-
no). Tesi doctoral presentada al
Departament dAntropologia Cul-
tural i Histria dAmrica i frica.
Universitat de Barcelona, 1992.
Simon, H. The Sciences of the Artif-
cial. Cambridge: MIT Press, 1996.
Schumanher, J.; Niitamo, V.-P.
European Living Labs. A New Ap-
proach for Human Centric Regional
Innovation. Berlin: Fachhochschule
Vorarlberg, University of Applied
Sciences, 2008.
Thomas, D. (2002 ) Hacker Culture.
Minneapolis: University of Minnesota
Press, 2002.
Ulrich, K. T.; Eppinger, S. D. Product
Design and Development. McGraw-
Hill, 2008.
Waldrop, M. M. The Dream Machi-
ne: JCR Licklider and the Revolution
That Made Computing Personal. Vi-
king Penguin, 2001.
Wark, M. Un manifiesto hacker.
Barcelona: Ediciones Alpha De-
cay, 2006.
(6)
Vegeu, per exemple, la presenta-
ci del llibre de Randall, Harper i
Rouncefeld (2007).
pau contreras
Universitat de Barcelona
BARCELoNA_CATALUNYA
METOdOlOGIES
I EMPRESA
En aquest article em proposo de descriure un
cas concret dimplantaci duna metodologia
gil en una empresa de la indstria del desen-
volupament daplicacions per a dispositius
mbils, un sector que est experimentant un
creixement fortssim en volum de negoci i en el
qual sest produint una acumulaci enorme
de talent emprenedor i inversi fnancera. Per
a aix, primer descriur la metodologia en
qesti, anomenada Scrum; a continuaci, do-
nar algunes pinzellades sobre el seu procs
dimplantaci en lempresa que he esmentat,
i, fnalment, esbossar algunes conclusions
i relacionar el tema amb altres interrogants
ms generals de lorganitzaci dempreses i de
les cincies socials. s important de destacar
que aquest article s el resultat dun treball
fet seguint lenfocament metodolgic de la
investigaci-acci (Action Research o Partici-
patory Action Research, tamb coneguda pel
seu acrnim, PAR). En aquesta metodologia
orientada a lacci, lantropleg adquireix un rol
actiu, formant amb la resta de participants una
comunitat de prctica que crea coneixement
dirigit a la resoluci del problema identifcat per
la comunitat.
In this article I propose to explain a case of
implementation of an agile methodology in an
industrial company of applications develop-
ment for mobile phones devices, a sector
which is experiencing a strong growth in
turnover and which is producing an enormous
accumulation of talent and fnancial investment.
In order to do this, frst I will describe the meth-
odology in question, called Scrum; then I will
outline implantation process in the company
mentioned above and, fnally, I will explain some
conclusions and I will relate the subject with
other general questions about the organisation
of companies and social sciences. It is impor-
tant to emphasize that this article is a result
of work done following the methodological
approach of research-action (Action Research
or Participatory Action Research, also known
by its acronym PAR). In this action-oriented
methodology the anthropologist plays an active
role, forming together with other participants, a
practical community which creates knowledge
leading to the solution to problems identifed by
the community.
Scrum
Metodologies gils de desenvolupament
i organitzacions intelligents: la creaci
despais de collaboraci basats en la
motivaci intrnseca i el fux
Eina de desenvolupament
dut a terme per un equip
multifuncional, lScrum t una
visi completa del procs i
actua i es comporta com una
unitat de coneixement: actuen
de manera similar a un equip
de rugbi. GETTY IMAGES
DossIEr 89
LaUtor
Llicenciat en Antropologia Cultural per la Universitat de Barcelona. Expert en innovaci, cultures organitzatives i
moviments socials de creaci oberta, s director dinnovaci a Oracle, professor collaborador dESADE i assessor
en les rees de innovaci, canvi organitzatiu i TIC per a diverses empreses i institucions.
Scrum
L
es denominades metodologies
gils per al desenvolupament
de programari van comen
ar a ser implantades a mit
jan la dcada dels noranta
del segle xx i des de llavors
les han adaptades progressivament un gran
nombre dempreses i organitzacions de tot
el mn. Fins llavors, el desenvolupament
de programari havia seguit metodologies
basades en mtodes amb enfocaments ben
diferents, que podem agrupar sota la deno
minaci de model en cascada. Aquest model
segueix un conjunt de principis rgids molt
semblants als que shan utilitzat durant d
cades en les cadenes de muntatge indus trials:
separaci estricta entre les fases de concepci,
disseny, desenvolupament i test del produc
te; divisi severa del treball i especialitzaci
de funcions; seguiment dun model de ges
ti basat en el principi del command-and-
control; un nivell alt de burocratitzaci i un
mfasi en la documentaci exhaustiva de
cada una de les tasques del procs.
Tanmateix, en aquests moments, sembla
bastant obvi que el model en cascada s ex
cessivament confs i lent, incapa de res
pondre als requeriments que la indstria
del programari va comenar ja a manifes
tar a mitjan els noranta. Aquests requeri
ments continuen sent plenament vigents
en lactualitat i podrem resumirlos com
la necessitat de crear productes fexibles i in-
novadors, capaos dadaptar-se rpidament a
una demanda dusuaris globals cada vegada
ms complexa i diversa, dincrementar a ms
la robustesa i la qualitat dels productes i de re-
duir-ne els costos. De fet, podem dir que el
model en cascada aplicat al programari no
ms pot produir productes mediocres, i que
la innovaci i lxit empresarial shan mo
gut defnitivament cap a les organitzacions
que tenen la capacitat daplicar metodologies
gils de desenvolupament, que incorporen
la veu de lusuari com un agent fonamental
Metodologies i empresa
de tot el cicle de vida del producte, amb una
participaci decisiva en les fases de disseny i
desenvolupament.
Tanmateix, ladopci duna metodologia
daquest tipus no s de cap de les maneres
una tasca senzilla, i requereix transformaci
ons que afecten no nicament els equips de
desenvolupament, sin tots els profes sionals
que integren lempresa. De fet, la ra princi
pal del fracs en la implantaci duna meto-
dologia gil s la incomprensi, per part dels
equips de direcci, dels impactes profunds
de la seva introducci, que afecten de ma
nera radical lestil de lideratge, la interrela
ci amb clients i empleats, les operacions i,
en defnitiva, la cultura de lorganitzaci en
la seva totalitat.
Una introducci rpida
a la metodologia Scrum
LScrum s una metodologia gil de desenvo
lupament que va comenar a ser defnida per
Takeuchi i Nonaka, terics de la gesti del
coneixement, en un article seminal de lany
1986, en el qual van introduir un nou enfo
cament per al desenvolupament de produc
tes, diferent al tradicional model en cascada.
Takeuchi i Nonaka proposaven un model
holstic en el qual el procs de desenvolupa
ment fos dut a terme per un equip multi
funcional, els membres del qual tinguessin
sempre una visi completa del procs (en
cara que poguessin tenir funcions diferents
dins daquest) i actuessin com un equip de
rugbi (dall el terme scrum o mel), on tot
lequip actua i es comporta com una unitat
de coneixement.
(1)
Aquests principis van ser aplicats en com
panyies industrials japoneses com Toyota i
Fona, amb molt bons resultats. s important
remarcar que les aportacions de Takeuchi i
Nonaka sestenen molt ms enll de lm
bit de les metodologies gils. Els seus plante
jaments posteriors sobre les condicions que
paci de cap fgura jerrquica. Finalment, la
multifuncionalitat indica que, encara que hi
pugui haver especialitats i talents diferents,
tots els membres de lequip mantenen una
visi completa i holstica del procs. La me
todologia Scrum est basada en tres rols, tres
cerimnies i tres artefactes. Els rols sn: el
Product Owner, lScrumMaster i el Team.
El Product Owner s lencarregat de defnir
les funcions del producte, prioritzarles en
funci del seu valor de negoci, delimitar la
data de llanament i assegurarne la rendi
bilitat o ROI. s important remarcar que
el Product Owner no s el cap del Team, si
n lencarregat de capturar les especifcaci
ons que haur de tenir el producte, una co
sa que dur a terme a travs dinteraccions
amb clients interns o externs. Tamb s el
que ha de determinar el sentit econmic de
les inversions que el Team far durant el de
senvolupament. Ara b, el Product Owner
no pot intervenir, ni ho ha de fer, en lorga
nitzaci del Team, i tampoc pot coaccionar
el Team sobre les decisions que ha de pren
dre al voltant de la manera de fer la feina.
Evidentment, compartir amb el Team les
funcions prioritzades a travs del Product
Backlog (el primer dels artefactes), durant
una reuni que t lloc al principi de cada
iteraci o Sprint, anomenada Sprint Plan-
ning (la primera de les cerimnies).
LScrumMaster t assignades les tasques de
servant del procs Scrum, i s lencarregat de
vetllar perqu sen faci un seguiment cor
recte, deliminar les barreres que hi pogus
haver (personals, organitzatives, fsiques),
de protegir els membres del Team de les in
terferncies externes (sobretot, daquelles
que procedeixen de directius, executius o
clients), dassegurar la cooperaci estreta
entre tots els participants en lScrum, de fer
tasques de mentoring, coaching dels membres
que ho necessitin i de facilitar la resoluci de
problemes. De nou, lScrumMaster no s un
cap i no hi hauria res de ms pernicis per
al procs que el fet que ho fos, ja que aquest
no ha de prendre mai el control del procs
ni dinterferir en les capacitats dautogesti
del Team, sin que ha de fomentarles i de
senvoluparles.
permeten el desenvolupament de la creativi
tat en una organitzaci, les seves agudes refe
xions sobre el coneixement explcit i impl
cit, i les seves recomanacions sobre els espais
adequats per crear coneixement (el concepte
de Ba aplicat a lentorn de feina), han tingut
un impacte enorme en aquells que ens hem
hagut denfrontar al problema dadoptar una
metodologia daquest estil.
(2,3)
Durant la primera meitat dels noranta,
saniran succeint diverses aproximacions
per a la implantaci de lScrum al mn del
programari, fns que, lany 1995, Suther
land i Schwaber escriuen diversos articles
que sn publicats en els proceedings del con
grs OOPSLA, en els quals ja comencen a
descriure experincies amb laplicaci de
lScrum.
(4)
Durant els anys segents, amb
ds collaboraren per crearne una defnici
unifcada, que va ser publicada per primera
vegada lany 2001.
(5)
Des de llavors, lScrum ha estat adoptat per
milers dempreses de totes les mides, des de
grans companyies globals com Google, Ya
hoo o Apple, fns a companyies mitjanes o
petites com la del cas que descriur a conti
nuaci. LScrum ha estat utilitzat tamb en
altres indstries diferents a les de programa
ri, com la banca o la sanitat.
Lessncia de lScrum consisteix en la creaci
de petits equips multifuncionals i autoges
tionats, capaos de desenvolupar productes
dalta qualitat mitjanant iteracions rpides i
regulars, amb gran poder de decisi sobre el
qu, el com i el quan de la seva feina.
Aquesta defnici pot semblar excessiva
ment simple, per descriu i cont tres de
les seves caracterstiques fonamentals. En
primer lloc, que els equips haurien de tenir
entre 5 i 9 membres, seguint la regla del 7
ms o menys 2. Aquesta s la mida que pot
funcionar b sense que hi hagi cap tipus de
lder jerrquic o cap i que, alhora, pot aglu
tinar els diferents talents que es requereixen
per al desenvolupament dun producte de
programari. La segona de les caracterstiques
s precisament la capacitat dautogestionar
se i prendre decisions vitals sense la partici
(1)
Takeuchi, Hirotaka; Nonaka,
Ikujiro. The New New Product
Development Game. Harvard
Business Review, gener-febrer
1986.
(2)
Ikujiro. The Knowledge Creation
Company. New York: oxford
University Press, 1995.
(3)
Takeuchi, Hirotaka i Nonaka,
Ikujiro. The Concept of Ba:
Building a Foundation for
Knowledge Creation. Califrnia
Management Review, Vol. 40,
1998.
(4)
Sutherland, J. Business ob-
jects in Corporate Information
Systems. ooPSLA 1995:
331-332.
(5)
Schwaber, K. Agile Project Ma-
nagement with Scrum. Microsoft
Press, 2001.
DossIEr 91
Finalment, el Team s lequip encarregat de
desenvolupar el producte. Es compon dun
grup de 7 ms menys 2 membres, i inclou
tots els talents i capacitats que es necessiten
per completar el desenvolupament del pro
ducte. Com ja he esmentat, lautonomia i
lautogesti sn aspectes fonamentals dun
Team Scrum. Sense aquestes caracterstiques,
la metodologia Scrum sensorraria com un
castell de cartes, fracassaria estrepitosament,
i es convertiria en un simple model en casca-
da mal gestionat. El Team defneix lobjectiu
de cada Sprint o iteraci (un Sprint hauria
destar comprs entre un mnim de 2 i un
mxim de 4 setmanes de feina) i determi
na les estimacions de lesfor necessari per
completar les seves tasques. Sorganitza in
ternament i defneix les tasques detallades
que han de fer cada un dels seus membres.
Ha de ser el Team i tots els seus membres els
que adquireixin el comproms de comple
tar les tasques acordades en el temps defnit.
En aquest punt no hi pot haver cap tipus de
coacci externa. Ha de ser lequip el que de
fneixi labast de lSprint (s a dir, el qu, el
com i el quan de lSprint) i el que adquireixi
el comproms per completarlo en el temps
estimat. En aquest punt essencial rau la fora
de la metodologia Scrum i la seva capacitat
de crear equips productius i fexibles. Les
cerimnies Scrum sn tamb tres: lSprint
Planning Meeting, el Daily Scrum Meeting i
lSprint Review Meeting.
Desenvolupament
del procs Scrum
El procs Scrum sinicia amb lSprint Plan-
ning Meeting. Aquesta primera reuni lor
ganitza el Product Owner i t com a objec
tiu la defnici dels objectius de la interaci
o Sprint. Per a aix, sanalitza i discuteix la
visi, el full de ruta i el pla dalliberament
(release) del producte, i, sobretot, el Product
Backlog, la llista prioritzada de les funcions
que hauria de tenir el producte, cada una de
les quals amb el seu corresponent valor de
negoci estimat. En la reuni hi participen el
Product Owner, lScrum Master i el Team.
El Team revisa les estimacions, analitza les
funcions i decideix quines sn les que pot
fer i en quant de temps les far, tenint en
compte el talent de lequip, les hores de fei
na disponibles i el seu nivell de productivi
tat (un nivell de productivitat que, en el cas
que el procs Scrum sapliqui correctament,
tendir a crixer de forma exponencial fns
a assolir un sostre, que ser la productivitat
mxima de lequip).
Una vegada el Team ha assolit un compro
ms sobre el contingut de lSprint, el Product
Owner abandona la reuni, que a partir de
llavors es converteix en una sessi de planif
caci detallada, en la qual lScrumMaster ac
tuar com a moderador i facilitar la discus
si entre els membres del Team. Lobjectiu
daquesta part de la reuni s analitzar amb
detall cada una de les funcions que cal desen
volupar, dividintles en les tasques detalla
des que shan de fer, que hauran de requerir
un mxim de 16 hores per ser completades.
Tot aquest conjunt de tasques detallades sin
corporar en el segon dels artefactes, lSprint
Backlog. En el cas que desprs daquesta an
lisi detallada es produssin diferncies signi
fcatives amb el que sha acordat amb el Pro-
duct Owner, haurien de tornar a negociarse
amb aquest els compromisos que el Team
pot prendre per a lSprint. LSprint Planning
Meeting t una durada mxima de 8 hores.
Cal que tots els participants es comprometin
al seguiment estricte daquest concepte de
timeboxing de les reunions, que pretn forar
al pensament prctic i a evitar les reunions
especulatives i improductives que en mol
tes ocasions es produeixen en processos de
desenvolupament de producte, i que tenen
ms a veure amb actituds de tirar pilotes fora,
El procs Scrum sinicia amb
lSprint Planning Meeting.
Aquesta primera reuni
lorganitza el Product Owner i
t com a objectiu la defnici
dels objectius de la interacci
o Sprint. vISuAL MANAGEMENT BLoG
lessncia
de lscrum
consisteix en
la creaci de
Petits equiPs
multifuncionals
i autogestionats
de fugida de les responsabilitats, de cerca de
culpables i de no reconeixement dels errors.
Molt al contrari daquestes actituds, lScrum
est fortament orientat a la responsabilitat de
tots i a laprenentatge i la millora continus, i
en absolut a lassignaci de culpes.
Una vegada acordat labast de lSprint, sini
cia, lendem de lSprint Planning Meeting,
lSprint prpiament dit. La segona cerimnia
s el Daily Scrum Meeting, que es fa diria
ment, durant tota la durada de lScrum. Es
tracta duna reuni de 15 minuts (de nou,
s estrictament limitada en temps), a la qual
pot assistir, a ms del Team, de lScrumMaster
i del Product Owner, qualsevol altra persona
de lorganitzaci, inclosos caps o persones
daltres grups.
Ara b, nicament els membres del Team
poden parlar. La resta ha destar en silenci.
Per aquest motiu es distingeixen dos tipus de
personatges en aquestes reunions: els porcs i
les gallines. Ls daquesta terminologia es
t relacionat amb la dita en un plat dous
fregits amb bac, la gallina shi implica, pe
r el porc shi compromet. s una metfo
ra del funcionament de lSprint: noms els
membres del Team shan comproms en
les tasques i en els temps i, per tant, noms
ells tenen el privilegi de parlar. La resta ob
serva i escolta en silenci. El meeting s molt
rpid, gens especulatiu i normalment es fa
amb tots els participants drets al voltant dun
gran plaf (una pissarra amb Postits, habi
tualment) amb lSprint Backlog.
LScrumMaster actua de nou com a facilita
dor i moderador de la reuni, i fa a cada un
dels membres de lequip tres preguntes (i
noms tres): qu vas fer ahir, qu fars avui
i qu timpedeix de fer la teva feina?
Lobjectiu daquesta reuni rpida s propor
cionar a tots els membres una visi global de
levoluci del projecte, identifcar problemes
i buscar solucions i anar ajustant dia a dia la
feina feta i la que resta per fer.
Amb la informaci obtinguda en el Daily
Scrum Meeting, lScrumMaster prepara el ter
cer dels artefactes: el Burndown Chart, un
grfc que mostra lestat diari real del pro
cs de desenvolupament, amb la desviaci,
si nhi hagus, entre el que sha planifcat i
el que sha fet fns al moment. LScrumMas-
ter s a ms el que sencarregar de facilitar
la resoluci de problemes identifcats en el
Daily Scrum Meeting, especialment aquells
que sn externs al Team i estan relacionats
amb aspectes de tipus organitzatiu.
Al fnal de lSprint, es fa lltima de les ceri
mnies: lSprint Review Meeting. Es tracta
duna reuni amb un temps fxat (timebo-
xed) a un mxim de 4 hores, durant la qual el
Team demostra als assistents (el Product Ow-
ner, lScrumMaster, persones daltres depar
taments, direcci) els resultats de lSprint.
Un altre dels aspectes que es tracten molt
b amb la metodologia Scrum s el fet que
el Team no necessita ms de 30 minuts per
preparar aquesta reuni. Si necessita ms
temps, llavors s que est caient en el que
abans hem anomenat la situaci de tirar pi-
lotes fora. LSprint s un procs productiu i
ha de construir coses que funcionen. La reu
ni consisteix a ensenyar-les i demostrar-ho i
no ha de requerir la preparaci de cap me
na de material (documents, PowerPoints,
ni res per lestil) addicionals al que lSprint
prpiament dit hagi produt. s vital man
tenir aquesta actitud antiburocrtica i anti-
generaci de documents-porqueria (especial
ment PowerPoints inservibles) que ning
no llegir, i que moltes vegades noms te
nen a veure amb actituds dautoprotecci i
evitaci de culpabilitats de grups o persones
intils. Ha de ser una reuni totalment sin
cera, realista, basada en un dileg profund
que permeti analitzar les funcions que han
estat completades durant lSprint, amb un
focus especial en all que s demostrable.
Sanalitzen tamb les desviacions que shan
produt i els errors que les han causat, amb
una flosofa daprenentatge conjunt.
Un aspecte vital daquesta reuni s lanli
si del concepte de Defnition of Done. En la
fase dSprint Planning Meeting shaur arri
bat tamb al comproms de dir qu signifca
que una tasca o funci estigui acabada. A la
prctica, aquesta defnici permet arribar a
lscrum s una
metodologia
que imPlica una
PersPectiva
centrada en
un procs
continu de
desenvoluPament
DossIEr 93
Scrum: ftxa sinptica
un acord i un comproms sobre els nivells
de qualitat exigibles als productes produts,
i que ara, en la fase de revisi de lSprint, es
comprovaran. A ms, durant aquesta reuni
es revisen tamb aquells aspectes ms gene
rals (situaci general del mercat, evoluci
de les tecnologies relacionades) que poden
afectar el procs de desenvolupament. Una
vegada completat lSprint Review Meeting
prpiament dit, lScrumMaster i el Team fan
una altra sessi de treball, anomenada Sprint
Retrospective, que podem considerar com la
segona part de lEsprint Review Meeting, i la
durada de la qual s tamb limitada a 4 ho
res. En aquest cas sanalitza el procs Scrum
(en lloc del producte, que ha estat analitzat
abans), amb lobjectiu didentifcar les for
mes en les quals el Team pot millorar la seva
collaboraci i anar progressant en el cam
de laprenentatge continu i lincrement de
la seva productivitat com a equip.
Desprs de fnalitzar lSprint Review Mee-
ting, el procs Scrum torna a comenar una
nova iteraci, i aix successivament. Que es
mantingui un ritme constant dexecuci de
Sprints (i les seves corresponents cerimnies),
lun desprs de laltre, sense interrupcions, s
vital. Aquesta repetici ajuda lequip a mi
llorar de manera contnua i a assolir la seva
productivitat mxima. LScrum s una me
todologia que implica un canvi de perspec
tiva important sobre el procs de desenvo
lupament de productes. En lloc duna visi
centrada en un projecte que t un principi
i un fnal (el que alguns anomenen la visi
one-shot), ens movem cap a una perspecti
va que est centrada en un procs continu de
Procs gil de desenvolupament iteratiu i incremental. Origen de larticle: The New New Product Development Game, (Takeuchi i Nomaka, 1986).
Jeff Sutherland va ser el primer a implementar-lo per al desenvolupament del software (1993). Ken Schwaber s el seu principal difusor.
ProCs
Exposici
de prioritats
Resoluci
de dubtes
Estimaci de
lesfor per a
cada requisit
objectiu de lSprint
Reuni
diria
Revisi de la feina;
resoluci de traves
roLs CoMPonEnts rEUnIons sPrInt
VaLors
ProPIEtarI DEL
ProDUCtE
Determina les
prioritats.
Una sola persona.
SCRUM
MANAGER
Gestiona i facilita
lexecuci del
projecte.
EQUIP
Construeix el
producte.
IntErEssats
Assessoren i
observen.
PILa DEL ProDUCtE
Relaci de requisits del pro-
ducte, no s necessari un detall
excessiu. Prioritzats. Llista en
evoluci i oberta a tots els rols.
El propietari del producte s el
seu responsable i qui decideix.
PILa DEL sPrInt
Requisits compromesos per
lequip per a lSprint, amb nivell
de detall sufcient per a la seva
execuci.
InCrEMEnt
Part del producte desenvolupa-
da en un Sprint, en condicions
de ser emprada (proves, codif-
caci neta i documentada).
Cicle de desenvo-
lupament bsic de
lScrum, de durada
recomanada de 30 dies, en
el qual es desenvolupa un
increment del producte.
- Empowerment i comproms
de les persones.
- Focus a desenvolupar all
comproms.
- Transparncia i visibilitat del
projecte.
- Respecte entre les persones.
- Coratge i responsabilitat.
PLanIFICaCI DE LSPRINT
Una jornada de feina. El propietari del
producte explica les prioritats i dubtes
de lequip. Lequip estima lesfor dels
requisits prioritaris i selabora la pila de
lSprint. LScrum Manager defneix en
una frase lobjectiu de lSprint.
rEUnI DIrIa
15 minuts de durada, dirigida per
lScrum Manager, noms pot intervenir
lequip. Qu vas fer ahir? Quina s la
feina per avui? Qu necessites? Sactu-
alitza la pila de lSprint.
rEVIsI DE LSPRINT
Informativa, aproximadament de 4 hores,
moderada per lScrum Manager, presen-
taci de lincrement, plantejament de
suggeriments i anunci del proper Sprint.
desenvolupament. Aquesta visi est molt
ms adaptada a la manera dentendre els
productes de programari que ha sorgit des
prs de la revoluci Web 2.0 i Social Media,
en la qual les funcions sn perptuament
millorades per adaptarse als requeriments
i les necessitats canviants dels usuaris (al-
ways beta).
Conclusions
Es poden extreure diverses conclusions sobre
la implantaci de lScrum en lempresa que
tractem, per potser la ms important sigui
que la direcci ha de fer un esfor conside
rable dadaptaci al model. En un entorn
com el que hem descrit, la tensi que hi ha
entre la capacitat de producci de progra
mari per una part, i lactivitat comercial i les
iniciatives de desenvolupament de negoci
per laltra, s molt alta, i s necessari que la
direcci estigui convenuda que la decisi
de dotar de gran autonomia els equips de
desenvolupament acabar tenint un efecte
positiu en els resultats.
s important considerar que la direcci t
una tendncia natural a utilitzar aproxima
cions ms prximes al model en cascada i, per
un cas prctic
dimplantaci del
mtode Scrum
El mercat de les aplicacions mbils est creixent a un
ritme vertigins, a causa de diversos factors. En primer
lloc, les vendes totals de telfons intelligents (smart
phones)
(1)
sestan multiplicant, literalment, any rere any.
Les expectatives, que possiblement se superaran,
indiquen que lany 2015 el nombre de telfons
intelligents assolir els 800 milions dunitats, la
qual cosa multiplica per quatre el parc actual
de terminals, que s de 200 milions. Daltra
banda, el trfc de dades (accs a Internet,
correu electrnic i altres aplicacions) sest
desplaant des de les xarxes fxes cap a
les xarxes mbils a un ritme trepidant.
Durant lany 2010 sha assolit la xifra de
1.000 milions dusuaris connectats a
Internet a travs de xarxes 3G i Wi-f. s
a dir, sest produint una transformaci
radical de ls de serveis de dades, i el
mbil intelligent sest convertint en el
terminal ms important, de manera que,
per primera vegada en la histria, un nou
giny eclipsa el PC.
Lemergncia del telfon inte-
lligent com el dispositiu de refe-
rncia per a laccs a dades i lexecuci daplicacions, est
provocant una altra transformaci, tamb duna enorme
rellevncia: el talent i la inversi de les empreses de pro-
gramari sestan movent des de lecosistema del PC cap a
lecosistema dels terminals mbils.
Sha produt una explosi inusitada del nombre daplica-
cions disponibles per a telfons intelligents, amb uns nivells
de creixement com mai abans no shavien vist. Durant el
2010 shan fet ms de 4.000 milions de descrregues dapli-
cacions, i les expectatives sn que aquest nombre assoleixi
els 21.000 milions lany 2013. La botiga daplicacions en lnia
per a iPhone i iPad dApple, lApple Store,
cont ja ms de 300.000 aplicacions
diferents, i en 2 anys acumula ja ms
de 5.000 milions de descrregues.
La resta de jugadors ha llanat
tamb les seves botigues dapli-
cacions en lnia, com Android
Market, Blackberry App World
o Windows Mobile Market,
per esmentar-ne noms
algunes. Al voltant de les
aplicacions mbils han sorgit
diversos models de negoci
associats al desenvolupament
i la venda daplicacions, com
sn la publicitat en lnia, la realitat
augmentada, els serveis de geoloca-
litzaci i laccs a rdio i televisi. En
defnitiva, es tracta dun sector amb un
dinamisme descomunal, que requereix que
les empreses que vulguin participar-hi, tinguin G
E
T
T
Y

I
M
A
G
E
S
DossIEr 95 Metodologies i empresa
tant, a laplicaci dun estil de gesti molt
jerrquic i basat en el command-and-control.
La direcci ha destar disposada a delegar
un poder molt important en els equips que
componen lScrum Team i a acceptar les se
ves idees quant als temps requerits per de
senvolupar una funci, un fet que pot estar
inicialment en contradicci amb els desitjos
o objectius comercials.
Ms important encara s que ladopci de
lScrum obliga a eliminar lestil de direcci
denominat management-by-wishful-thin-
king, que consisteix a considerar que tot
repte (en aquest cas, qualsevol projecte de
desenvolupament) es pot dur a terme si shi
posa el nivell de ganes i lesfor apropiats, per
pur voluntarisme, sense tenir en compte les
capacitats reals de lorganitzaci en el seu
conjunt (persones i infraestructures) i, per
tant, els nivells de productivitat reals dels
equips. Sense aquest canvi de mentalitat
en la direcci, la implantaci ser un fra
cs complet.
Aquest cas demostra que lScrum basa el seu
xit en dos aspectes essencials i interrelacio
nats. Duna banda, en el desenvolupament
una fexibilitat i una capacitat dinnovaci malt grans.
Lempresa en qesti es va fundar a fnals del 2008
amb lobjectiu de convertir-se en lempresa de referncia
al mercat de les aplicacions mbils a Espanya. En aquests
moments, s reconeguda com una de les empreses lders
en el seu sector, amb ms de 200 aplicacions desenvolu-
pades i amb lnies de negoci que inclouen el desenvolupa-
ment daplicacions corporatives per a empreses, amb ms
de 90 grans clients i ms de 4 milions de descrregues; el
desenvolupament daplicacions prpies, explotades amb
una marca diferent, amb un catleg de 60 aplicacions i ms
de 3 milions de descrregues, i el desenvolupament duna
plataforma de gesti del cicle de vida de les aplicacions
mbils. Lempresa ha diversifcat el seu negoci, i ha entrat al
mercat dels jocs per a dispositius mbils (no solament per
a telfons intelligents, sin tamb per a consoles de jocs)
a travs duna aliana amb una altra empresa del sector. En
aquests moments, lempresa ocupa ms de 50 persones, la
majoria enginyers de programari, dedicades a tasques de
desenvolupament daplicacions.
El cas s especialment interessant perqu es tracta
duna empresa sotmesa a unes exigncies de productivitat
altssimes (en poc ms de 2 anys ha desenvolupat ms de
200 aplicacions), i inserida en un sector que obliga a uns
nivells de fexibilitat i innovaci enormes per sobreviure. Un
indicatiu de la capacitat dinnovaci de lempresa el dna el
fet que 11 de les 30 aplicacions considerades imprescindi-
bles en lApple Store han estat desenvolupades per aquesta
companyia. Daltra banda, el cas ha perms tamb compro-
var el nivell dadaptaci de lScrum a una empresa que ha
hagut de crixer en nombre de persones rapidssimament,
amb tot el que aix implica des del punt de vista dintegra-
ci de persones, de formaci i de creaci duna cultura
comuna en els equips.
(2)
Seguint lenfocament dinvestigaci PAR (Partici-
patory Action Research), es va crear una comunitat de
prctica per delimitar el problema i identifcar les possi-
bles solucions. La comunitat estava formada per lequip
de desenvolupament de lempresa (set persones, inclo-
ses els responsables de tecnologia i desenvolupament i
cinc developers) i linvestigador-antropleg. El problema
de partida identifcat ja sha descrit ms amunt i con-
sistia a implantar un model de desenvolupament gil
que permets escurar els cicles de desenvolupament i
incrementar la capacitat de resposta davant de requeri-
ments complexos i canviants en el temps.
(1)
El telfon intelligent (smartpho-
ne) s el terme comercial per
referir-se a un terminal mbil
que, a ms de les capacitats
de telefonia convencionals,
disposa daltres caracterstiques
avanades, com ara laccs a
Internet, correu electrnic i altres
funcions de tractament de dades
i execuci daplicacions mbils.
Una de les caracterstiques ms
rellevants s que disposa dun
sistema operatiu (igual com
altres ordinadors), entre els quals
destaquen: iPhoneoS, Android,
Symbian oS, Blackberry oS i
Windows Mobile.
(2)
Lempresa objecte de lestudi
va ser la guanyadora de ledici
2011 del premi Best Place to
Work, en la categoria de PIME.
Aquest premi, atorgat per
lorganitzaci global Great Place
to Work Institute, est basat en
el mesurament de 58 mtriques,
que inclouen aspectes com la
confana, el gaudi, el compa-
nyonia, el sentit de pertinena, la
credibilitat, lintercanvi de favors
o el model de retribuci. Com
es descriu en aquest article,
la implantaci duna metodo-
logia gil en el procs clau de
la companyia, el disseny i el
desenvolupament de productes,
ha tingut, sens dubte, infuncia
en la confguraci de la seva
cultura organitzativa global i en
lobtenci daquest reconeixe-
ment. Ms informaci a http://
www.greatplacetowork.es.
de les capacitats dautogesti del Team i en les
capacitats com a guru servant de lScrumMas-
ter. El Team ha dentendre que la responsa
bilitat ltima dels seus compromisos rau en
els seus membres i en ning ms, i que tenen
lautonomia i el poder sufcients per prendre
decisions relatives a la manera de fer les co
ses. Aquest aspecte s crucial, perqu lScrum
requereix que tots i cada un dels membres
del Team percebi i posi en acci aquest po
der. La qual cosa implica, evidentment, una
aproximaci al procs de desenvolupament,
i a la feina en general, que s molt lluny de
les actituds que habitualment podem trobar
en la majoria dempreses.
Les actituds que shan de fomentar en lequip
sn, entre daltres, la confana, el respecte,
laudcia, la meritocrcia, la proactivitat i la
transparncia, juntament amb leradicaci
radical de la por de lerror. Si lequip no actua
com una unitat creativa amb poder, i es com
porta com una simple agregaci dempleats
temorosos que esperen que alg de rang su
perior els digui el que han de fer, la implan
taci del model ser un desastre total.
A lScrum tots els rols sn essencials, pe
r el de ScrumMaster s, sens dubte, un
dels ms decisius per aconseguir una im
plantaci reeixida. LScrumMaster ha de ser
un lder que serveixi a lequip, que utilitzi
tcniques socrtiques per ajudar els seus
membres a trobar les solucions als proble
mes tcnics, que protegeixi i que formi els
membres del Team, i que sasseguri que el
procs Scrum sest executant de manera
correcta. Si lScrumMaster s un lder jerr
quic convencional, lScrum fracassar amb
tota probabilitat. De la mateixa manera, un
ScrumMaster sense una personalitat prou
auda com per fltrar i gestionar les pressi
ons constants (de vegades molt intenses) de
la direcci comercial, de la direcci general
o dels accionistes, i com per mantenir amb
ells un dileg assertiu que li permeti impo
sar els seus criteris, acabar convertintse
en un Project Manager o un IT Mnager,
un mer gestor de recursos, que caur en el
micro-management i que es limitar a tras
lladar les demandes de la direcci del ne
goci al Team i a aplicar el nefast model del
management-by-wishful-thinking, destros
sant la moral de lequip i, amb aquesta, tot
el model Scrum.
En segon lloc, el model Scrum requereix que
tota lorganitzaci (no nicament els parti
cipants en el desenvolupament de produc
tes) tingui una voluntat constant i decidida
daprenentatge continu. Aix s molt fcil de
dir i molt difcil de fer. Comprometres amb
laprenentatge continu implica entendre,
des del primer instant, que lavantatge com-
petitiu de lempresa rau en la seva capacitat de
generar coneixement.
Hi ha persones, especialment aquelles habi
tuades al management-by-wishful-thinking,
que, a ms, acostumen a tenir una concep
ci molt jerrquica de les organitzacions i
una visi dels fets incapa danar ms enll
del curt termini, que sn incapaos denten
dre aquest principi i que intenten (amb el
suport del seu poder jerrquic) exercir una
manipulaci (directa o indirecta) o una co
acci dels equips de desenvolupament (per
exemple, per canviar les especifcacions o els
temps de realitzaci enmig duna iteraci o
Sprint). Aquestes actituds sn les que aca
baran arrunant les potencialitats creatives
i innovadores enormes duna organitzaci
que aprn, una organitzaci intelligent a
Els membres del Scrum Team
responen a les qestions
clau del Daily Scrum Meeting:
qu vas fer ahir?, qu faras
avui? i qu s el que no et
deixa fer la teva feina?.
vISuAL MANAGEMENT BLoG
Ahir
vaig fer
aix...
DossIEr 97
travs dequips autogestionats. Per ser una
organitzaci orientada a laprenentatge con
tinu s necessari tenir la valentia dequivocar
se; quan no es t aquesta valentia, s bastant
difcil aprendre. El perode crtic pot esten
dres unes 3 o 4 iteracions o Sprints, fns que
el Team ha desenvolupat les seves capacitats
dautogesti, i ha adquirit lexperincia ne
cessria per valorar duna manera realista i
precisa el que s capa de fer.
Una vegada superada aquesta fase inicial
(que en el cas que ens ocupa, amb Sprints
de 2 setmanes, requeria unes 6 o 8 setma
nes), si no shan produt ingerncies com
les descrites ms amunt, i si tots els partici
pants (Team, ScrumMaster, Product Owner)
tenen les capacitats necessries per desen
volupar de manera adequada els seus rols
corresponents, podem esperar que es co
menci a produir el que Nonaka denomina
va lespiral del coneixement.
(6)
Lequip entrar
en un cercle virtus de millora contnua de
la productivitat, de la seva capacitat dapren
dre i de la seva capacitat dinnovar. Una ve
gada sha aconseguit assolir aquesta situaci,
s necessari pararhi una atenci constant i
contnua, ocuparse de tots els detalls, perqu
aquesta espiral de millora es mantingui en el
temps. Haurem aconseguit llavors crear una
Learning Organization.
(7)
LScrum s una metodologia especialment
adequada per a aix, ja que la seva essncia
mateixa consisteix en la repetici una vegada
i una altra, de manera incessant, de les itera
cions o Sprints, per crear una cosa semblant a
lentrenament constant dun atleta delit que
vol superar les seves marques dia a dia, un
Kaizen sense f que permetr a les persones
i, amb elles, a les organitzacions, assolir els
seus nivells de rendiment ms alts.
Crec que aquesta experincia tamb per
met extreure conclusions importants des del
punt de vista de lenfocament metodolgic
i del sentit ltim duna investigaci antro
polgica desenvolupada en entorns basats
en les tecnologies de la informaci. La ms
important s que lantropleg pot tenir un
paper determinant en la identifcaci i en el
disseny de les diferents solucions possibles.
La utilitzaci duna metodologia no ja par-
ticipant, sin plenament activa, fa que lin
vestigador es converteixi en un membre clau
de la comunitat de prctica encarregada de
resoldre duna manera creativa el problema.
Crec que el model de Participatory Action
Research s un model clarament aplicable a
aquestes situacions, en qu lantropleg pot
fer simultniament diversos papers: investi
gador, community manager, facilitador i por
tador de la visi externa a la comunitat.
algunes conclusions addicionals
Segons la meva opini, el que hem descrit
ms amunt s un bon cas prctic dalguns
altres conceptes terics que els encarregats
de defnir les estratgies dorganitzaci de
les empreses haurien de tenir molt ms en
compte. Em refereixo a dos conceptes proce
dents de lmbit de les cincies humanes. El
primer s el de motivaci intrnseca. El segon,
que com veurem est ntimament lligat al
primer, s el de fux o experincia ptima.
Lmbit de la motivaci ha estat desenvolu
pat per diversos investigadors, per magra
daria destacar aqu els treballs dEdward De
ci i Richard Ryan.
(8,9)
Ambds van crear la
Self-Determination Teory, o teoria de lau
todeterminaci, segons la qual, la motivaci
humana s eminentment intrnseca i est rela
cionada amb les necessitats psicolgiques uni
versals i inherents a lsser hum, de manera
que la conducta humana est fonamentalment
automotivada i autodeterminada.
Dit duna altra manera, el que fa que la gent
faci coses s la seva voluntat interna de fer
les, ms que les recompenses que hom els
ofereixi per ferles. Shan fet un gran nom
bre dexperiments sobre aix. Per exemple,
si a un nen a qui li agrada pintar entre classe
i classe li ofereixes un incentiu perqu con
tinu fentho, el que aconseguirs ser que
el nen acabi per avorrir la pintura. Si a un
donant de sang li ofereixes diners perqu
ho faci en moments determinats, deixar
de donar sang. Si agafes dos grups de per
sones i els proposes un repte la resoluci del
qual impliqui ls de la creativitat, i a un dels
grups li ofereixes una recompensa per acon
seguirho, i a laltre grup no li ofereixes res,
(6)
Ikujiro. The Knowledge Creation
Company. New York: oxford
(7)
Senge, Peter. The Fifth Discipli-
ne: The Art and Practice of the
Learning Organization. Double-
Day, 1990.
(8)
Deci, Edward. Why we do what
we do: the dynamics of personal
autonomy. London: Penguin
Books, 1995.
(9)
Deci, Edward; Ryan, Richard.
Self-Determination Theory
and the Facilitation of Intrinsic
Motivation, Social Development,
and Well-Being. American
Psychologist, gener 2010.
el grup que abans arribar a la soluci del
problema ser aquell al qual no li has ofert
res, encara que la recompensa que ofereixis
sigui molt gran. Hi ha molts exemples ms
daix, tots ben documentats i demostrats
seguint procediments cientfcs.
La conclusi daquests experiments s aques
ta: les activitats en qu interv el geni hum,
aquelles per a la realitzaci de les quals cal
ls creatiu de les capacitats intellectuals o
fsiques ms grans, demanen que hi hagi
una motivaci intrnseca; o dit duna altra
manera, si intentes condicionar la resposta
de la gent amb recompenses, aconseguirs
pitjors resultats i malmetrs la seva capaci
tat dinnovaci i creativitat. Aix de simple
i aix de clar.
La pregunta en aquest punt s aquesta: qui
nes caracterstiques t la motivaci intrnse
ca? Segons aquests investigadors, les carac
terstiques essencials sn bsicament tres:
lautonomia, la competncia i el propsit. Au
tonomia: la capacitat de les persones de sen
tirse lliures i no coaccionades ni determina
des a fer alguna cosa; s a dir, la capacitat de
decidir per elles mateixes all que fan. Com
petncia: tenir el convenciment que el que
fan forma part dun procs daprenentatge
ms ampli, que els permetr ser millors i de
senvolupar la seva mestria en alguna habili
tat, art o tcnica. Propsit: saber que el que
fan t un objectiu superior a lacci mateixa
i fns i tot a ells mateixos com a persones in
dividuals, que tindr un efecte positiu en la
seva comunitat (jo aqu diria, en el context
daquest article, en el seu Team).
Un altre investigador, Mihalyi Cskszent
mihlyi,
(10)
ha fet una gran quantitat dex
periments i ha demostrat que les persones
que desenvolupen activitats seguint els prin
cipis de la motivaci intrnseca sn capaces
daconseguir un estat de conscincia especi
al, anomenat fow o fux o experincia pti-
ma. Durant aquest estat, les persones senten
com si el temps no exists, noten com si la
seva individualitat desaparegus i es fusions
amb lactivitat mateixa que estan desenvolu
pant, perden la seva noci del jo i se senten
connectades amb tot el que les envolta, en
un fuir que els proporciona una gran sen
saci de goig i plenitud.
Les teories de la motivaci de Deci i del fu
ir de Cskszentmihlyi ens permeten apro
ximarnos al problema general de com es
poden aconseguir espais de treball ms hu
mans, capaos doferir oportunitats reals per
al desenvolupament i laprenentatge conti
nus de les persones i, alhora, ms produc
tius, innovadors i amb possibilitats dxit
des dun punt de vista empresarial.
Segons la meva opini, la implantaci cor
recta duna metodologia gil com lScrum,
quan es fa duna manera decidida, autn
tica i auda, crea espais de collaboraci en
lempresa basats precisament en la motivaci
intrnseca, i fomenta lexistncia dexperin-
cies ptimes i de fux entre els seus membres.
Crec que lxit de lScrum rau precisament en
aquesta capacitat de crear autntics espais de
collaboraci, llocs en els quals la creativitat i
la innovaci es poden desenvolupar.
Tanmateix, els conceptes de motivaci in-
trnseca (basada en lautonomia, la compe
tncia i el propsit) i de fux (experincies
ptimes), malgrat que estan basats en estu
dis dun gran rigor, confrmats per extenses
evidncies cientfques, estan sent misteri
osament ignorats pels corrents dominants
en direcci dempreses. Seria necessari in
dagar ms en aquesta (sorprenent, segons
la meva opini) falta de sensibilitat general
sobre laplicaci prctica daquests concep
tes a lempresa moderna. Potser sigui per
qu la implantaci daquest tipus de mo
dels (lScrum en particular) requereix una
nova redistribuci del poder de decisi en
lempresa i una transformaci radical de
la funci directiva, que ha de deixar de ser
una mera jerarquia de comandament que
ordena i controla tot el que sha de fer, per
convertirse en un equip de lders visiona
ris, motivadors i gurus facilitadors que vetllen
perqu es donin les condicions adequades
perqu el talent i la passi dels membres de
lorganitzaci foreixin i assoleixin les cotes
ms altes possibles. Possiblement, aquesta
s lnica manera de crear organitzacions
empresarials dxit en el segle xxi. n
(10)
Cskszentmihlyi, Mihly. Crea-
tivity: Flow and the Psychology
of Discovery and Invention. New
York: Harper Perennial, 1996.
DossIEr 99
una bibliografa introductria sobre etnografa,
innovaci i empresa
Per saber-ne ms
antropologia
i Disseny
anderson, B. Work, Ethnography
and System Design. Rank Xerox
Research Centre Technical
Report EPC-1996. 1996. http://
www.ics.uci.edu/~ses/teaching/
ics280/readings/Anderson-
WorkEthnoSystemDesign.pdf
Ball, L.J., ormerod, t.C. Putting
ethnography to work: The case for
a cognitive ethnography of design.
International Journal of Human-
Computer Studies, 53 (147-168),
2000.
Blomberg, J., Burrell M.,
guest g. An Ethnographic
Approach to Design. The Human-
Computer Interaction Handbook:
Fundamentals, Evolving
Technologies, and Emerging
Applications. Julie A. Jacko (ed),
New Jersey: Lawrence Erlbaum
Associates, 2003.
Blomberg, J., giacomi J.,
Mosher a., swenton-Wall
P. Ethnographic feld methods
and their relation to design.
Participatory design: principles
and practices. Hillsdale: Lawrence
Erlbaum Associates, 1993.
Blomberg, Jeanette. Between
Hype and Promise: Two Decades
of Becoming. Ethnographic
Praxis in Industry Conference
Proceedings, 76-77, 2006.
Blomberg, Jeanette. The
Coming of Age of Hybrids:
Notes on Ethnographic Praxis.
Ethnographic Praxis in Industry
Conference Proceedings, 67-74,
2005.
Button, g. The Ethnographic
Tradition in Design. Design
Studies, 21 (4:319-332), 2000.
Cagan, J., Vogel, C. Creating
Breakthrough Products: Innovation
from Product Planning to Program
Approval. New Jersey: Prentice
Hall, 2002.
Cagan, J., Vogel .C., Boatwright
P. The Design of Things to Come:
How Ordinary People Create
Extraordinary Products. New
Jersey: Pearson Education, 2005.
Faulkner, susan. Real Reality
TV: Using Documentary-Style
Video to Place Real People at
Center of the Design Process.
Intel Technology Journal, February
2007.
Frohlich, D.M., Prabhu,
g. Fueling the ethnographic
imagination by design. Hewlett-
Packard Tech Report HPL-2004-
72. 2004.
gilmore, David. Understanding
and overcoming Resistance to
Ethnographic Design Research.
Interactions, 9 (3), 2002.
hughes, J., King, V., rodden,
t., anderson, h. (1994) Moving
out from the control room:
Ethnography in system design.
Proc CSCW 94 (429-439). New
York: ACM Press, 1994.
Lewis, s., Mateas, M.,
Palmiter, s., Lynch, g. (1996)
Ethnographic data for product
development: A Collaborative
Process. ACM Interactions, 3
(6:52-69), 1996.
Margolin, Victor Getting to
know the user. Design Studies,
18 (3), 1997.
Masten, D., Plowman t.
Digital Ethnography: the next
wave in understanding customer
experience. Design Management
Journal. Boston: DMI 14 (2:75-
84), 2003.
Pink, sarah. Doing Sensory
Ethnography. Sage Publications,
2009.
randall, D., hughes, J.,
sommerville, I., rodden,
t., Bentley, r. Designing
with Ethnography: Making
Work Visible. Interacting with
Computers, 5 (2), 1993.
rayport, Jeffrey F. and Leonard,
Dorothy. Sparking Innovation
through Emphatic Design. Harvard
Business Review, Nov-Dec 1997.
robinson, r. What to do with a
human factor: a manifesto of sorts.
Edici especial: New Human
Factors. American Center for
Design Journal, 7(1), 1993.
robinson, r. The origin of
cool things. Design that packs a
wallop: understanding the power
of strategic design. American
Center for Design conference
proceedings. New York: American
Center for Design, 1994.
robinson, r. Making sense of
making sense: frameworks and
organizational perception. Design
Management Journal, 5 (1:8-15),
1994.
robinson, r., nims J. Insight
into what really matters. Innovation
Summer (18-21), 1996.
rosenthal, stephen r., Capper,
M. Ethnographies in the Front
End: Designing for Enhanced
Customer Experiences. Journal of
Product Innovation Management,
23:215-237. 2006.
sahlins, M. Culture and Practical
Reason. Chicago: University of
Chicago Press, 1976.
salvador, t., Bell, g., anderson,
K. Design ethnography. Design
Management Journal. Boston:
DMI, 1999.
salvador, t., Mateas M. Design
Ethnography: Using Custom
Ethnographic Techniques to
Design New Product Concepts.
Georgia: CHI 97 Electronic
Publications, 1997.
sanders, E., Ethnography and
the Empowerment of Everyday
People. Informe escrit per a
Microsoft Corporation, 2004.
sherry, John. Foreword:
Ethnography, Design, and
Customer Experience: An
Anthropologists Sense of It All.
Westport: Bergin Garvey, 2002.
squires, s., Byrne B (eds)
Creating breakthrough ideas: the
collaboration of anthropologists
and designers in the product
development industry. Westport:
Bergin Garvey, 2002.
suchman, Lucy. Plans and
Situated Actions: The Problem of
Human-Machine Communication
Per saber-ne ms
joan Vinyets
a Piece of Pie, Barcelona
(Learning in Doing: Social,
Cognitive and Computational
Perspectives). New York:
Cambridge University Press, 1987.
szymanski, M., Whalen,
J. (eds). Making work visible:
ethnographically grounded
case studies of work practice.
Press, 2011 (de prxima aparici).
Vinyets, J. Per un altro
marketing, il nuovo design si basa
sullesperienza Domus, 826.
2000.
antropologia
i Consum
abrams, B. The Observational
Research Handbook:
Understanding how consumers
live with your product.
Lincolnwood: NTC Business
Books, 2000.
Cohen, Kris. Who We Talk about
When We Talk About Users.
Proceedings of EPIC2005.
Hoboken: Wiley Blackwell, 2005.
Douglas, M., Isherwood, B.
The World of Goods. Towards an
Anthropology of Consumption.
New York: Norton and Company,
1979.
Elliot, r., Jankel-Elliot n.
Using Ethnography in Strategic
Consumer Research. Qualitative
Market Research, 6 (4: 215-223),
2003.
garca Canclini, n.
Consumidores y ciudadanos.
Mxico: Grijalbo, 1995.
McCracken, grant. Culture and
Consumption: New Approaches
to the Symbolic Character of
Consumer Goods and Activities.
Bloomington: Indiana University
Press, 1988.
McCracken, grant. Culture
And Consumption II:
Markets, Meaning, And Brand
Management. Indiana: Indiana
Miller, Daniel. A Theory of
Shopping. Ithaca: Cornell
Miller, Daniel. Material Culture
and Mass Consumption. oxford:
Basil Blackwell, 1987.
nafus, D., dePaula r., Kitner
K., Kuriyan, r., Mainwaring s.
Consumerization and Renewing
Peoples and Practices Research.
sunderland, P., Denny, r.
Doing Anthropology in Consumer
Research. Walnut Creek: Left
Coast Press, 2007.
Underhill, Paco. Why We Buy:
The Science of Shopping. New
York: Simon & Schuster, 1999.
antropologia i
empresa
Baba, Marietta. The
Anthropology of Work in
the Fortune 1000: A Critical
Retrospective. Anthropology of
Work Review, 18. 1998.
Baba, Marietta. Anthropology
and Business. Encyclopedia of
Anthropology. Thousand oaks:
Sage Publications, 2006.
Baba, Marietta. Business
and Industrial Anthropology: An
overview. National Association
for the Practice of Anthropology
Bulletin (2:1-46). 1986.
Baba, Marietta. Anthropology
and Business. A. H. James
Birx, (ed). Encyclopedia of
Anthropology. Thousand oaks,
CA: Sage Publications, 2006.
Cefkin, Melissa (ed).
Ethnography and the Corporate
Encounter: Refections on
Research In and Of Corporations.
New York: Berghahn Books, 2010.
Dubinskas, Frank. Making Time:
Ethnographies of High Technology
Organizations. Philadelphia:
Temple University Press, 1988
Eddy, Elizabeth M., William
L. Partridge (eds). Applied
Anthropology in America. New
York: Columbia University Press,
1987.
Jordan, B., Dalal B. Persuasive
Encounters: Ethnography in the
Corporation. Field Methods, 18
(4:359-381), 2006.
Jordan, B., Yamauchi, Y.
Beyond the University: Teaching
Ethnographic Methods in the
Corporation. Anthropology News,
49 (6), 2008.
Jordan, Brigitte (2003)
Persuasive Encounters: The
Arguments for Ethnographic
Workpractice Analysis (esborrany
indit), 2003.
http://www.lifescapes.org/
Writeups.htm
Jordan, Brigitte. Transferring
Ethnographic Competence:
Personal Refections on the Past
and Future of Work Practice
Analysis. Making Work Visible:
Ethnographically Grounded
Case Studies of Work Practice.
Press, 2011.
McCracken, grant. Chief Culture
Offcer. New York: Basic Books,
2009.
nafus, D., anderson, K. Writing
on Walls: The Materiality of Social
Memory in Corporate Research in
M. Cefkin, M. (ed). Ethnography
and the Corporate Encounter:
Refections on Research In and Of
Corporations. New York: Berghahn
Books, 2009.
nafus, D., anderson, K.
The Real Problem: Rhetorics
of Knowing in Corporate
Ethnographic Research.
schmidt, K. The organization
of Cooperative Work: Beyond
the Leviathan Conception of
the organization of Cooperative
Work. Proceedings of the
Conference on Computer
Supported Cooperative Work.
Furuta, R., Neuwirth, C. (eds).
Chapel Hill: ACM Press, 417-428,
1994.
shapiro, D. The Limits of
Ethnography: Combining
Social Sciences for CSCW.
Proceedings of the Conference on
Computer Supported Cooperative
Work. Furuta, R., Neuwirth, C.
(eds). Chapel Hill: ACM Press,
417-428, 1994.
sharrock, W., hughes, J. a.
Ethnography in the Workplace:
Remarks on its theoretical basis.
TeamEthno Online, 1. 2000.
suchman, Lucy. Problematizing
Innovation as a Critical Project
Technology Analysis and Strategic
Management, 12(3), 379-399.
2005.
Vinyets, J. Showing the Value
of Ethnography in Business.
Ethnographic Praxis in Industry
Conference Proceedings, 2009
(1), 162-169. 2010.
agraments /
BiBliografia
reComanaDa per
Ken Anderson
Elizabeth Anderson-Kempe
Genevieve Bell
Jeannette Blomberg
Melissa Cefkin
Susan A. Faulkner
Donna Flynn
Tracey Lovejoy
Simon Pulman-Jones
Simon Roberts
Rick Robinson
Tony Salvador
Heinrich Schwarz
John Sherry
Patricia Wall
Miscellnia
102
Barcelona 1700: una ciutat de festes
Albert GArciA espuche
110
La festa glocal
JoAquim cApdevilA
102 misceLLnia Revista dEtnologia de Catalunya Juliol 2011 Nm. 38
Albert Garcia espuche
Projecte del Born
BARCELONA_CATALUNYA
Festes
i societat
barcelona 1700:
una ciutat de festes
La societat barcelonina de principis del segle xviii
Aquest estudi resulta especialment interessant des
de dos punts de vista: en primer lloc, per constatar
la quantitat de festes celebrades a Barcelona al
llarg de tota la dissetena centria, un fet que est en
sintonia amb una economia i una societat en absolut
deprimides; en segon lloc, per dibuixar alguns dels
trets defnidors daquesta societat, que mostrava
uns graus apreciables de resistncia, dautonomia
i de capacitat daproftar el context social i poltic
pel gruix de la poblaci i de la cultura popular. El
mn de la festa s especialment complex, ats que
implica tots els sectors de la societat urbana i a
totes les escales. Caldria considerar les festes fxes
del calendari i les inesperades (civils o religioses);
les festes familiars (bateigs, comunions, casa-
ments, funerals...) i les pbliques (religioses, civils,
populars)...
(1)
En tot cas, lanlisi de les festes s
essencial per entendre la societat barcelonina del
segle xvii i de comenament del xviii.
This study is particularly interesting from two points
of view: frst, by stating the amount of festivals held
in Barcelona throughout the 17th century, a fact
which is in line with an economy and a society any-
thing but in depression; secondly, to state some of
the distinctive features of this society, which showed
some degree of resistance, autonomy and ability to
take advantage of the social and political context
for the bulk of the population and popular culture.
The world of the festival is particularly complex,
since it involves all sectors of urban society on all
scales. We must take into account festivals which
have a fxed date and also the unexpected (civil or
religious); family parties (christenings, communions,
weddings, funerals...) and public festivals (religious,
civic, popular)...
(1)
In any case, analysis of the festi-
vals is essential in order to understand the society in
Barcelona during the 17th century and the begin-
ning of the 18th century.
La recerca histrica i cultural sobre la festa a la Barcelona del segle xviii ha posat
de manifest la seva complexitat i la necessitat de plantejar-se el seu estudi des
de diferents ptiques.
misceLLnia 103
R
especte del calendari festiu
fx, cal dir que a la Cata
lunya del segle xvii exis
tia, com a la resta de la Pe
nnsula, un nombre molt
alt de dies festius. Sabem
que lany 1684 hi havia al pas 110 festes, i
tenint en compte la durada de les grans ce
lebracions religioses, es pot considerar que el
total real de dies festius era un de cada dos.
A ms, a la gran quantitat de dies no labo
rables, shi afegia una considerable xifra de
festes inesperades, que les diferents instncies,
religioses o civils, decidien celebrar en ocasi
de canonitzacions, moviment de relquies,
entrades reials, naixements de prnceps, mi
llores de salut del rei, etc.
En resum, la suma total de dies festius of
cials i de festes espordiques afegides era
senzillament aclaparadora a la Ciutat Com
tal. Una situaci, autnticament de ciutat
festiva, que quedava afavorida pel fet que
Barcelona no era, des de comenament del
segle xvii, un espai essencialment produc
tor, sin el centre director, comercial i de
distribuci del pas. Lallau de festes, en efec
te, es podia suportar millor en una societat
daquesta mena que en una de caire neta
ment productiu.
La intensitat festiva, en tot cas, shavia con
vertit en quelcom substancial en una Bar
celona que els contemporanis havien def
nit com a ciutat regalada, i que tenia la festa
com a protagonista essencial. Tal com afrm
lassaonador i cronista Miquel Parets: Te
aquesta terra una cosa, que en materia de
fer festes y bullities may si conexen treballs,
que totom trau forces de faquesa. La festa
defnia, ms que cap altra cosa, el tarann
dels barcelonins del perode.
Sobre el segon punt dinters esmentat, la
singularitat de les festes barcelonines en re
laci amb els graus dimplicaci i de super
vivncia de les formes populars, podem afr
mar que eren considerablement alts. Les
festes constituen moments en qu tots els
agents en presncia, amplissmes capes de la
poblaci incloses, intentaven manifestar vo
luntats i assolir determinats objectius, entre
ells redefnir els lmits dels seus mbits dac
tuaci, tant en vertical (el poder) com en ho-
ritzontal (els competidors). I, a ms, ferho
divertintse tant com fos possible.
La bogeria collectiva
del carnestoltes
En el conjunt de les celebracions barceloni
nes saprecien unes maneres de fer ben con
solidades: participaci de tots els estaments
amb una forta implicaci del conjunt de la
poblaci; barreja dels components religio
sos, populars i festius, amb una importncia
fonamental dels elements carnestoltescs, de la
dansa i de la msica al carrer; rol essencial de
la transformaci urbana dels carrers i de les
faanes de les cases, amb una implicaci fo
namental dels vens, en collaboraci amb les
religions; passi per la plvora i el foc; s de la
llum com a moment essencial per organitzar
lespectacle ms impactant i participatiu: la
transformaci de la nit en dia.
En aquest breu text ens ocuparem del Carnes
toltes i subratllarem la capacitat organitzativa
dels barris; dos mbits destudi que mostren
molt clarament el carcter participatiu de les
festes barcelonines del perode.
El Carnestoltes era la festa ms popular a
ledat moderna, i aix resultava especialment
cert en el cas de Barcelona. De fet, lesperit
que la caracteritzava anava molt ms enll
del perode, ms o menys estricte, que tenia
assignat en el calendari. Efectivament, els
elements singularitzadors del Carnestoltes
(les mscares i el seu paper, la voluntat din
versi de la realitat social i de crtica al poder,
el desgavell dels comportaments corporals
en el menjar, el beure i els balls, etc.) eren
Festes i societat
Lautor
Historiador i arquitecte, ha estat director dexposicions del Centre de Cultura Contempornia de Barcelona
(1991-1998) i actualment s director del Projecte del Born. Ha publicat, entre daltres obres, La Ciutat del Born.
Vida quotidiana i economia a Barcelona (segles XIV a XVIII) [2009] i Barcelona 1700 (2010).
En lEs
cElEbracions
barcEloninEs
dEl sEtcEnts
saprEcia una
participaci
dE tots Els
EstamEnts
socials dE la
poblaci
presents a la majoria de festes i celebracions
que tenien lloc a la ciutat, fossin quins fossin
els seus orgens i moment de lany.
El Carnestoltes de calendari tenia lloc, en
la seva versi temporal ms reduda, durant
els tres dies anteriors al Dimecres de Cendra
(inici de la Quaresma), que variaven de da
ta dacord amb la Pasqua. Tradicionalment,
per, shi podia afegir un cicle carnavalesc
que anava des del 28 de desembre (festa dels
Bojos, Sants Innocents, Bisbet...) fns al 6
de gener, dia de Reis. De manera que, de fet,
el perode llarg del Carnestoltes podia durar
un nombre considerable de setmanes, si en
llaava els dos trams esmentats.
Una visi ms que signifcativa ens la po
den donar els contemporanis que no eren
de Catalunya. En efecte, el Carnestoltes de
la ciutat era molt lloat ms enll del Princi
pat, en especial a Espanya. Era un element
protagonista al teatre castell (una de les
mximes vies de difusi en el perode). Pe
dro Caldern de la Barca situa a la Ciutat
Comtal gaireb tota la segunda jornada de
la seva coneguda obra El pintor de su deshonra
(c. 16481650), i hi fa aparixer molt des
tacadament el Carnestoltes, presentat com
a manifestaci del tot famosa. El protago
nista de la pea teatral, don Juan, li pregun
ta a Serafna, la seva dona, que ha portat al
Carnestoltes barcelon: Qu, bien mio, te
parece / desta comn alegria?. I Serafna, en
tusiasmada, respon: Que no tuve mejor dia
/ en mi vida, y te agradece / mi amor el haber-
me hecho / tal festejo. No hi havia res millor,
doncs, que participar en el Carnestoltes de
Barcelona, i el cant a les seves excellncies
va esdevenir un tpic.
Aquesta admiraci es produa perqu, com
apunta Francisco Rico: Las Carnestolendas
barcelonesas se desarrollaban en la poca con un
esplendor desconocido en el resto de la Pennsu-
la; i, encara ms, perqu, com escriu Giu
seppe Grilli: La capital catalana fou un dels
centres europeus on la festa [el Carnestoltes]
va celebrarse amb major fastuositat.
En parallel a ladmiraci forana pel Carnes
toltes de Barcelona, els cronistes catalans i
barcelonins naporten visions tamb molt
entusiastes; tothom coincidia a afrmar que:
En ninguna ciudad del mundo hay mejores
festas deste genero.
En parallel a aquest enorme xit, la repressi
religiosa en contra del Carnestoltes fracass
una i altra vegada. El 1668, el bisbe Alfon
so de Sotomayor dict noves ordres contra
les mscares: No han reparat, ni reparan en
manera alguna quant se disfressan, o, se fan
mascaras posarse en forma y fgura de Re
ligiosos, y de personas ecclesiasticas; profa
nant, y menyspreant un tant Sanct estat en
vilipendi y menoscabo de aquell [...]. Nin
guna persona de qualsevol estat, y condicio
que sien, se atravesca, quant se hagues de
disfrassar, y fer mascares [...]. Aportar bar
ret de quatre corns, sobrepellisses, roquets,
capas, ni habits de Religiosos, ni altras ves
tiduras algunas, que tengan forma, ni fgura
de habits sacerdotals, i religiosos. El bisbe
havia de donar per fet que les mscares con
tinuarien existint i es concentrava a procurar
que la burla carnavalesca no afects, tamb,
el mn dels religiosos.
El Carnestoltes era imparable i result es
pecialment rellevant el de 1677, que coin
cid amb les festes que es van organitzar per
celebrar el nomenament de Joan dustria
com a ministre; fnalment, van quedar del
tot barrejades unes manifestacions festives
amb les altres. Interessa subratllar el fet que,
aquesta vegada, la participaci popular pro
tagonitzada pels barris va ser ben recollida a
les crniques: el gallardo Tercio de las Amazo-
nas dels vens dels Encants o les desflades als
barris del Raval, la Ribera i Sant Pere.
En contra del que sha anat repetint seguint
Joan Amades, el Carnestoltes no va quedar
prohibit a Barcelona des de 1680 fns al fnal
del segle xvii. De fet, la potncia daquestes
festes a la Ciutat Comtal es pot copsar espe
cialment b analitzant, precisament, aquell
que hi tingu lloc lany 1693. I cal ser cons
cients que lenergia desbordant de les festes
carnestoltesques es produ, en aquella ocasi,
al bell mig duna etapa de confictes bllics
que afectaven directament Barcelona, ben
poc desprs del bombardeig de 1691.
Relaci de Rafael Nogus
impresa per Esteve Libers.
BiBLioteca NacioNaL de cataLuNya
Relaci de Ramn de Salv
impresa per Esteve Libers.
BiBLioteca NaciioNaL de cataLuNya
Relacin de la solemnidad...,
1615, amb la imatge de
santa Teresa. Gravat de Joan
Baptista Vilar. arxiu Histric de La
ciutat de BarceLoNa
misceLLnia 105
Un narrador annim proporciona una des
cripci ms que interessant daquest Carnes
toltes. Lautor comena el seu text fent notar
que es muy sabido lo que son los carnestolen-
das en Cathalunya y singularmente en Bar-
celona. Una manera breu i contundent de
deixar ben clara la importncia daquestes
festes a la ciutat. A continuaci, apunta que:
Al principio del ao [1693] se empeavan
ver hombres y mujeres com mascaras a la cara,
el vestido con disfras algunos muy bien puestos
otros a lo ridiculo con varios modos, sacando
los vestidos con modas muy viejas y algunos que
las inventavan a su gusto y manera. I segueix
subratllant que como mas se iva acercando el
dia de carnestolendas mas iva augmentando el
numero de las mascaras de manera que la ulti-
ma semana y singularmente los tres dias ultimos
los mas de los hombres y mujeres salian mas-
carados, ivan unos a quadrillas algunos solos,
unos en cotxe otros a cavallo, llevando varios
instrumentos dansando y baylando donde les
antojava. Tota la poblaci, doncs, hi par
ticipava, fentho cadasc a la seva manera i
en la mesura de les seves possibilitats: Alli
se baylava hasta media noche y aun mas, en
fn parecia se havia buelto loca la gente toda.
Aquesta bogeria festiva, prpia del Carnes
toltes, caracteritzava Barcelona.
Festes, barris i vens
La participaci dels carrers i dels barris era
un element fonamental i defnitori de les fes
tes barcelonines, un fet que la historiografa
sobre la Barcelona moderna no ha valorat
en absolut. s precisament en les manifes
tacions festives on la participaci de base
geogrfca apareix amb ms fora a Barce
lona. A ms de lorganitzaci de tota mena
de festes de barri, tenim mostres clares dai
x en els actes celebratius que prenien com
a base essencial el fet processional; i conei
xem la intervenci fonamental dels vens dels
diferents barris i carrers en la transformaci
dels espais urbans amb arquitectures efme
res i embelliment de faanes.
Respecte de la incorporaci de la poblaci
en el mateix moviment processional, les ce
lebracions de 1601 proporcionen exem
ples magnfcs duna participaci de base
geogrfca: la muy hermosa procession del
barri dels Tallers; la de 77 nens dun carrer
de la Ribera; la de ms de 2.000 nenes de la
parrquia de Santa Maria del Mar; les des
coles de la Ribera; la de ms de 800 nenes
del Raval; la de 46 donzelles de una calle
de la Ciudad...
Pel que fa a la participaci en la transforma
ci efmera de la ciutat, cal apuntar que els
seguicis recorrien mbits urbans integrats
en el centre passiu (rea de la Catedral, de
la plaa de Sant Jaume, etc.), per tam
b en el centre actiu (carrer de la Bria, el
Born, el sector comercial del carrer Ample,
etc.). Les processons, doncs, mostraven el
bo i millor de la Ciutat Comtal fent una
sntesi, com a metfora de la ciutat matei
carrErs i barris
EsdEvinguErEn
ElEmEnts actius
i fonamEntals En
la configuraci
dE la fEsta a la
barcElona dEl
sEglE xviii
Festes i societat
Gravat de Santa Tecla, a lobra de Jaume Vilar. Glorioso triunfo de la esclarecida virgen,
apostol e invicta protomartyr Santa Tecla, patrona de la fdelissima, unica y coronada
ciudad de Tarragona (Barcelona: Imprenta de Rafael Figuer a los Algodoneros, 1693).
xa, entre els dos centres. Si la perifria no
quedava inclosa, el trajecte tampoc no es
limitava a recrrer noms els espais de re
presentaci dels diversos poders, sin que
incorporava una part considerablement
gran de la Barcelona comercial i produc
tiva. Les possibilitats de participaci en la
transformaci urbana eren, per tant, fora
equilibrades.
En els recorreguts processionals shi dona
ven la creaci darquitectures efmeres i la
transformaci de les faanes; en ambds ti
pus daccions hi participaven els vens dels
barris i carrers. Aquesta transformaci era
essencial, com a smbol de la unanimitat ur
bana. I aconseguir la complicitat ciutadana,
no era una cosa que es pogus produir com
a conseqncia duna ordre o suggeriment
del poder municipal.
La transformaci singular del carrer de la
Llibreteria, lany 1696, aporta llum sobre
la qesti de les formes de participaci po
pular en la transformaci efmera. Una in
tervenci daquest tipus resultava rpida i
efca i, per aix mateix, implicava diver
sos extrems: tenir el costum dactuar en un
carrer, tot i crear difcultats en el seu funci
onament normal; generar una participaci
venal ms interessada en els efectes positius
de lacci que en els negatius; disposar duna
capacitat econmica perqu els vens nas
sumissin les despeses; poder comptar amb
una slida i experimentada solvncia en la
creaci artstica i de treball de part despe
cialistes capaos didear i de fabricar quasi
mecnicament els elements efmers, grcies
a lhbit de ferho, etc.
Daltra banda, la descripci dels altars de les
celebracions de 1696 mostren com, a partir
de motius que en principi havien de ser re
ligiosos, es creaven elements fsics de gran
enginy (paraula clau de lpoca en aquests
casos), espectaculars i sorprenents, que poc
tenien a veure amb el motiu concret de la
celebraci. Aqu, la participaci dels vens,
en collaboraci amb les diverses religions
(que buscaven guanyarse la fdelitat del seu
pblic, amb creacions que tenien una gran
acollida popular), tamb era evident. En
aquest context, la competici festiva entre
carrers a lhora dacollir i de realitzar aques
tes arquitectures temporals resulta palpable
(de fet, el que ens hauria de sorprendre s si
aix no hagus passat).
De la mateixa manera, a ms de la compe
tici entre collectius (carrers, barris) tam
b es fa evident la que es donava entre vens
(famlies, individus) en ladornament de
les faanes, i aquest s un factor sens dubte
ms important que lestmul que produen
els escassos i no gaire quantiosos premis que
rebien aquells que havien embellit millor
lenfront de casa seva.
En general, a ms de la voluntat inequvo
ca de fer festa al barri, igualment clara
en lmbit de la dansa i la msica, tamb
resulta fora evident la competici que es
donava, durant les festes que implicaven el
conjunt de la ciutat, entre diferents mbits
urbans amb carcter propi. El cronista Je
roni Pujades fa notar que, en el cas de les
octaves o vuitades de Corpus (que tenien
de ben segur ms incidncia als barris que la
famosa process), aix era ms que patent.
Com ell escriu, es produa: Gran estrpito
y ruido que se haca por las iglesias en los das
de la octava de Corpus, al hacer las festas por
das en los barrios de ellas y que todo era ms
bien inquina de unos contra otros que acudir
al servicio de Dios. Els forts sentiments de
pertinena a un barri originaven un clar en
tusiasme competitiu, i aquest fet i lesperit
festiu passaven per davant de tot, inclosos
el respecte i el temor a Nostre Senyor.
Festa, poder i societat
El carcter fora complex dels actes festius
barcelonins estava en sintonia amb altres
trets de la societat que els acollia i que te
nien a veure, entre daltres coses, amb el
repartiment del poder al municipi; la dis
tribuci de la riquesa i els graus de barreja
social a lespai urb; el carcter mixt i di
vers del Born o plaa Major barcelonina; la
discreci ostentatria edilcia de la noblesa
i dels acabalats; lequilibri en la tolerncia
del joc; els lmits en la repressi de la cul
tura de taverna; la capacitat militar de les
confraries dofcis; lactuaci pendular, en
Poesies que van acompanyar
la festa dels argents. arxiu
Histric de La ciutat de BarceLoNa.
misceLLnia 107
tre lavalot i la participaci, dalguns sectors
i grups confictius; etc.
Sha escrit que el Carnestoltes era, en el si
de la cultura del barroc, un instrument
de propaganda de massa. Cal dir que, al
menys a Barcelona, les coses no resulta
ven en absolut tan simples. Ens podem
preguntar, per exemple, si lexcepcional
energia del Carnestoltes barcelon no es
basava, en bona part, en uns graus singu
larment remarcables de bona entesa so
cial a la ciutat.
Cal considerar molt seriosament aques
ta peculiaritat barcelonina. Pel que fa al
Corpus i, tamb, a ls dels entremesos de
les confraries dofcis en les entrades reials,
existia un contrast marcat amb altres llocs
de la Pennsula. Aix era aix perqu a Ca
talunya i a Barcelona resultava ms destacat
el paper dels gremis i de les confraries en el
Govern Municipal i en lestructura social.
Quant a les entrades, a la Ciutat Comtal no
simposaren actes espectaculars com els que
tenien lloc a Castella. I s fora signifcatiu
constatar les conseqncies urbanstiques,
amb enderrocs de cases, que aquestes entra
des solemnes tingueren en diverses ciutats,
en contrast amb all que va succeir a Barce
lona. A la Ciutat Comtal era senzillament
impensable que es poguessin eliminar cases
per ra duna entrada reial, encara que les
demolicions shaguessin intentat justifcar
com a millores en el teixit urb.
Interessa constatar que, en el si de la com
plexa dialctica entre festa i espectacle,
participaci i imposici, cultura popular i
cultura delit, supervivncia de les formes
populars i substituci per les imposades des
de dalt, el cas de Barcelona s fora singular,
tant quantitativament com qualitativa. En
efecte, en parlar de la Ciutat Comtal hem
de subratllar la llarga tradici que tenia una
bona part de les festes; el nombre que sen
feien cada any; lentusiasme general que
despertaven; la considerable participaci i
protagonisme populars; els alts graus de co
existncia, de proximitat i de contacte entre
les manifestacions pbliques ms properes a
les elits i les del poble; el paper fonamental
de lescenari urb com a tots els grups; la
capacitat dorganitzaci festiva no tan sols
dels gremis i confraries, sin dels vens de
cada barri i de cada carrer, etc.
La repetici, durant tot el segle xvii, de
les prohibicions amb relaci a les festes s
un element que ajuda a entendre el cas de
Barcelona. Com passava amb les tavernes
o el joc, les interdiccions que tenien a veu
re amb les activitats festives no mostren la
debilitat dall perseguit, sin, ans al con
trari, la seva eclosi i la seva fora, al ma
teix temps que deixen veure la inutilitat i
la derrota de la repressi.
Sabem, per exemple, que les prohibicions
dels balls i de les mscares durant el Car
nestoltes foren regularment renovades des
de 1558, per resulta evident que, amb
alguns perodes breus de censura ms o
menys efca, el Carnestoltes es manifes
t amb gran intensitat i fama a la Barcelo
na del segle xvii i comenament del xviii.
Coneixem, tamb, el cas de les prohibici
ons de llanar taronges durant el Carnes
toltes (les taronjades): en un dels que es
van celebrar a linici de la dissetena cent
ria, els estudiants intentaren calar foc a la
casa del rector perqu no els permetia la
taronjada (!) i, desprs de la consegent
prohibici del virrei, sota pena de trenta
dies de pres, seen tiraren ms que mai.
Fora temps desprs, lany 1660, qui ocu
pava aleshores el mateix crrec, a ms de
perseguir en una crida pblica que qual
sevols persones [...] no gosen [...] anar ab
mascara, disfrassats o altrament reboats
per la cara, sens mascara ab mostacheras,
papafgos barbas falsas, pretenia evitar
tirarse en la present ciutat de Barcelona
taronjades, gatades, fangades, y altres im
mundicies los uns contra los altres. Aques
tes incontenibles manifesta cions populars
no noms no havien desaparegut, sin que
havien anat a lala.
El control per mitj de les prohibicions no
funcionava efcament ni tan sols a linte
rior de les esglsies, ni tampoc durant les
processons, ni, cosa encara ms signifca
tiva, en el collectiu dels eclesistics (!): en
Festes i societat
aquests mbits tamb sobserva la repetici
de prohibicions durant tot el segle xvii i
inici del xviii.
En unes disposicions que el bisbe Alfonso
de Sotomayor dirig, el 1668, als seus sbdits
(els religiosos de la dicesi de Barcelona) sels
manava, a ms de no fumar en els altars ni
jugar als triquets, que no puguen entrar en
tavernes a menjar, i a beurer, per ser de molta
indecencia nostre estat, i que en temps
de Carnestoltes no puguen ferse mascares,
ni en ningun temps del any ballar en plaas
publicas, ni en casas particulars. Poca co
sa, doncs, shavia aconseguit en tot el que
anava de segle. Si ni tan sols en aquesta part
essencial del programa repressor les prohi
bicions no tingueren xit, s fcil imaginar
fns a quin punt resultaren intils els intents
de posar fre a les disbauxes que provenien
del mn festiu (de base religiosa o popular)
i del gruix de la poblaci. Si calia manar als
religiosos, fns i tot repetint una vegada i una
altra les ordres, que no es disfressessin per
Carnestoltes, hem de suposar que els bisbes
trobaven difcultats greus a lhora dactuar
contra el conjunt dels barcelonins amb re
laci a les manifestacions carnestoltesques i
altres ocasions de vici.
Si el Carnestoltes era prcticament impa
rable, les manifestacions religioses queda
ven impregnades de components populars
difcilment eradicables. I a ms daquesta
resistncia de les formes populars, cal con
siderar els graus dautonomia i les escapa
tries que, en manifestacions ms ofcials,
reglades i controlades, tenien capes mplies
de la poblaci. Shi donava, en un grau ms
o menys important, un aproftament poltic
per part del mn dels ofcis, predominant a
la ciutat. A ms, en aquests actes pblics es
posava en joc la lluita de preeminncies en
tre els diversos gremis, i hi comptava tam
b la simple competici festiva i de prestigi
entre particulars.
s raonable pensar que la participaci vo
luntria dels ciutadans en les festes s con
tradiu amb el fet que el poder els convoqus
a celebrarles: lespontanetat, en efecte, no
pot ser obligada. En aquest terreny, pe
r, no conv simplifcar, i alguns elements
resseguibles a les festes del segle xvii i lini
ci del segle xviii a Barcelona conviden a
ferse algunes preguntes i a contestarles
amb precauci. Per quina ra les confrari
es dofcis decoraven llurs cases en ocasi
de les festes pbliques ofcials? No sem
bla que seguir les indicacions donades pel
Govern Municipal i aspirar a guanyar els
premis ofcials fossin raons sufcients. Hi
devia comptar fortament el fet de competir,
en tots els sentits, incls el ldic, amb els
altres gremis, de mostrar la preeminncia
sobre la resta i la ra de ser dels privilegis
de cada confraria, ja obtinguts o en fase
de reivindicaci. En un nivell encara ms
signifcatiu: per quin motiu un fuster o un
sastre ms que modestos invertien temps,
diners i esforos a decorar imaginativament
la faana dels seus habitatges? Per obeir els
suggeriments de les autoritats o aconseguir
premis? La primera ra no resulta gaire cre
ble en el context poltic barcelon, basat en
equilibris ben subtils (de fet, no consta cap
acci punitiva en contra dels infractors per
passivitat). I la segona tampoc, si tenim en
compte lescs nombre de premis i la seva
baixa quantia, que difcilment podia com
pensar les despeses que havia comportat.
Guanyar un dels premis devia signifcar,
ms que cap altra cosa, haverho fet millor
que els altres.
Ms enll de la repressi o dels incentius,
actuant com a grup o individualment, els
artesans i altres barcelonins tamb podien
participar activament en les festes pel fet de
sentirse identifcats amb la corona, la ciu
tat, el poder municipal o el gremi. Aix, en
ocasi de les celebracions i els actes festius
pblics manifestarien algunes daquestes
adhesions, compromisos i orgulls.
Hem de tenir en compte, a ms, quelcom
molt important; es podia participar en el
centre de les celebracions, per tamb en
els seus marges. Els barris creaven les se
ves prpies festes en parallel a les ofcials,
sense que puguem dir que els seus vens no
haguessin intervingut, per exemple, en actes
centrals com les grans processons, com a in
tegrants daquestes o com a espectadors.
Llanto funebre con que
la nobilissima Ciudad de
Barcelona, publicat el 1689.
arxiu Histric de La ciutat de
BarceLoNa
Relaci annima publicada
per Josep Forcada. BiBLioteca
NacioNaL de cataLuNya.
misceLLnia 109
Lalt nombre de les festes ofcials s, tamb,
prou indicatiu de la complexitat de la reali
tat barcelonina. No resulta lgic pensar que
es podia imposar tanta festa dacord amb
una obedincia atemorida o amb el simple
embrutiment en la contemplaci dels fasts
del poder. Ms aviat caldria atorgarli un
pes als diversos possibles aproftaments de
les festes ofcials (poltic, de competitivitat,
de prestigi social, de gaudi ldic...) de part
de capes mplies de la poblaci, i als graus
de resistncia de les formes festives popu
lars, fns i tot en el si de les manifestacions
ofcials ms solemnes.
Levoluci del mn de la festa s tamb fora
interessant. En general cal dir que, en contra
del que sha pogut escriure, el conjunt dele
ments que conformaven el mn de les festes
a la Barcelona del segle xvii no evolucion
cap a una domesticaci de laportaci i
de la participaci populars. En tot cas, i si
es vol buscar un moment de canvi histric,
el 1714 es pot veure com un punt dinfe
xi (en absolut defnitiu) en la relaci entre
la festa i el poder a Barcelona. El govern de
Felip V no afavor leixamplament de la cul
tura festiva popular, i desprs de la victria
militar borbnica, ja sense entrebancs per al
monarca i sense equilibris poltics a mante
nir, la situaci va empitjorar netament. El
1715 es prohibiren les disfresses de Carnes
toltes i, fns i tot, foren suprimits actes tan
poc subversius o perillosos com lassaig dels
balls i la msica del dilluns anterior al dia
de Corpus, les tres danses de lliga a la Sala
del Trentenari i el refresc que el mestre de
cerimnies oferia a casa seva.
El punt dinfexi que el 1714 va suposar
en la relaci entre les festes i el poder reial
no provoc, per, cap xit defnitiu de la
repressi de les manifestacions festives po
pulars. El que s innegable s que lestrat
gia de Joan dustria (fent participar el po
ble en un Carnestoltes desprs de derrotar
la ciutat) i la del monarca borbnic desprs
de 1714 (que enderroc un sector de Bar
celona, incls el confictiu barri de la Ribera
i una part de la plaa Major barcelonina),
foren ben diferents (per dirho suaument).
El monarca borbnic aconsegu que, per un
temps, sacabessin els actes festius ms ago
sarats, i obtingu la desaparici, igualment
temporal, de la capacitat de revolta. El con
junt de la ciutat trig un temps a recuperar
se i, aix s, el barri de la Ribera, espai clau
de la festa i de lavalot fou del tot eliminat,
juntament amb altres barris.
Si deixem de banda el gir provocat per la
victria de Felip V i considerem el conjunt
del perode 15501714, podem afrmar que
durant la segona meitat del segle XVI a Bar
celona van augmentar (i no disminuir, com
sha pogut pensar) la fora i la intensitat de
les formes festives populars. Aix succe en
parallel a laugment de la cultura de taverna
i a leclosi del joc en espais pblics. Aquests
creixements, acompanyats duna quantitat
considerable de prohibicions sensiblement
inefcaces, estaven vinculats a la transforma
ci de Barcelona en centre director i de ser
veis dun territori ampli. Els habitants de la
corona territorial barcelonina trobaven a la
capital, entre moltes altres coses, loci pro
porcionat per les festes, al mateix temps que
la ciutat reforava la seva potncia en aquest
mbit, aspecte ben palpable amb la impor
tncia creixent del seu Carnestoltes.
Tamb s possible assegurar que, amb la base
festiva ja ben consolidada a comenament del
segle xvii, durant la resta de la centria la Ciu
tat Comtal mantingu una resistncia ms que
notable a deixarse portar cap a una domestica-
ci de la cultura i la festa populars. Durant tot
el segle, aquesta situaci va ser inseparable de
diversos factors: una participaci de la pobla
ci en el poder municipal que resultava ms
important que en moltes altres ciutats euro
pees; una possibilitat ms gran dascens social
que en el gruix dels altres nuclis urbans; una
considerable tolerncia del joc en els triquets;
una notable barreja dels grups socials en lespai
pblic, sense ostentaci exagerada de la rique
sa, etc. I cal dir que la situaci duna major
supervivncia relativa dels elements festius
populars no es produa en un context dalla
ment i de retard econmic, en una situaci
destancament gaireb medieval, sin en una
etapa deconomia ben activa i plena dinten
sos intercanvis de tota mena amb la resta de
la Pennsula, dEuropa i del mn. n
BiBliografia
Garcia Espuche, A. La Ciutat del
Born. Economia i vida quotidiana
a Barcelona (segles XIV a XVIII).
Barcelona: Ajuntament de Bar-
celona, 2009.
Garcia Espuche, A. Una ciutat
de festes. A: Festes i celebraci-
ons. Barcelona 1700. Barcelona:
Ajuntament de Barcelona, 2010
(4rt vol. de la collecci La Ciutat
del Born. Barcelona 1700).
Festes i societat
Joaquim capdevila
universitat de Lleida
LLEIDA_CATALUNYA
Glocalisme versus
globalitzaci
L
es seves expressions glocals in
cideixen en camps molt di
versos de la realitat, des de la
festa a la cuina passant per
lambientologia. La festa glo-
cal mostra una gran varietat
expressiva, fruit en primer lloc de la diversitat
de valors que celebra. Ultra els principis gene
rals apuntats, les festes glocals es caracteritzen
per leclectisme; el desplaament instrumen
talista de les festes tradicionals; i el consum
simblic de valors que shi produeix.
modernitat tardana, globalitzacions
i personalitzaci de les identitats
Si la globalitzaci (lobertura progressiva de
les societats i la generalitzaci de referents) s
un tret bsic de la construcci de les societats
modernes en general, no s menys cert que
la modernitat tardana, iniciada entre els anys
cinquanta i setanta del segle xx, coincidint
amb lemergncia de la societat de consum
de masses, ha intensifcat considerablement
la lgica globalitzadora i, que en aquestes l
times dcades, aquesta lgica ha esdevingut
particularment intensa. Al nostre entendre
serien quatre factors o els ordres de factors
que han incidit concretament en aquest estadi
globalitzador: lexperincia dun dilatat marc
de benestar material perllongat fns al 2008,
que ha afectat especialment en la sociabilitat
i leducaci de les generacions ms joves; len
sulsiada del Bloc de lEst, lanomenada caigu
da de les grans ideologies, i la unipolaritzaci
(per b que cada cop ms precria) del mn;
el fenomen de la Xarxa dInternet i de la
SocietatXarxa que aquesta estimula especial
ment; i les grans migracions globals. Aquests
factors, i en particular el tercer, han modifcat
i modifquen de fons la lgica i les prctiques
del coneixement, de la comunicaci, de les
relacions personals i de leconomia.
Quins sn els aspectes bsics de transforma
ci produts per aquests factors en mbits
com els que acabem dindicar? Suggerim els
La llarga poca de bonana econmi-
ca que Occident va viure fns al 2007
i sobretot la intensa globalitzaci que
viu des de la dcada dels noranta del
segle xx, han contribut a unes vives
percepcions de saturaci informacio-
nal, i encara ms enll, de sobrepas-
sament i de risc dentropia en aquest
ordre. Tot plegat ha intensifcat lano-
menada crisi de la ra (la crisi de la ra
refexiva), el desencantament cap al
mn i lanomia. Aquesta hiperrealitat
ha aguditzat un altre fenomen ben
defnidor de la modernitat tardana: la
necessitat de personalitzaci de les
identitats, una necessitat imperiosa,
molt de base, que t una de les seves
projeccions principals en la singu-
laritzaci i reivindicaci dels (micro)
territoris locals, els quals, prviament,
perqu aix sigui possible, sn objecte
duna intensa exotitzaci. La particula-
ritzaci i reivindicaci daquests territo-
ris sassocia a uns valors eminentment
postmoderns: el paisatge agrcola i
rural en general, els seus elements pa-
trimonials, lecologia, el medi ambient,
la salut, loci, etctera; i tamb, daltra
banda, a la informalitat, la fexibilitat,
la desregulaci, lautoorganitzaci, el
joc, etc.
The long era of economic prosperity
the West enjoyed until 2007 and
above all the intense globalization
during the 90s of the 20th century
have contributed to a real aware-
ness of an information overload,
furthermore, excess and the risk of
entropy, in this order. All in all this
has intensifed the so called crisis of
reasoning (crisis of refexive reason-
ing), the deception and disappoint-
ment of the world and anomie. This
hyper-reality has helped another
phenomenon well defning late
modernity: the need to personalize
identities, an imperative and basic
need which has its main projec-
tions on uniqueness and claim of
the (micro) local areas, which in
order to make this possible are
previously subjected to an intense
exoticism. The particularization and
demand for these territories are
associated to values predominantly
postmodernists: the agricultural
landscape and country in general,
their assets, ecology, environment,
health, leisure, etc.; and also, on the
other hand, the informality, fexibility,
deregulation, self-organisation,
game, etc.
la festa
glocal
Modernitat extrema i experincia
festiva: una aproximaci a la
catalunya actual
misceLLnia 111 Glocalisme versus globalitzaci
Lautor
s professor de Semitica de la Cultura i de Teoria de la Comunicaci a la Universitat de
Lleida. Els seus interessos destudi sorienten a la representaci simblica de la realitat social,
i ms enll, a lantropologia i sociologia de la cultura i de la poltica en poca contempornia.
segents: una (sobre)densifcaci o saturaci
de la semiosfera;
(1)
i, ms prpiament deri
vats de les NTIC: la (tele)comunicabilitat de
lindividu, onsevulla i en tot moment, i lex
traordinria versatilitzaci aconseguida per
aquest en la factura, consum i manipulaci
culturals; quant a productes textuals, visuals i
audiovisuals; la introducci, en la comunica
ci massiva, duns marges amplis (enormes,
potencialment) (dopcionalitat) doferta, i la
incorporaci en aquest mbit de formes de
multidireccionalitat en els intercanvis, i duns
nivells gens negligibles de democratitzaci de
la comunicaci;
(2)
en la comunicaci inter
personal, la facilitaci (de la multiplicaci) de
contactes i amistats, lassentament en aquest
sentit duna lgica exploratria i temptativa,
i el relaxament general dels vincles; i, aix ma
teix, lemergncia de la xarxa i de la rami
fcaci com a model o models primordials
de producci, estructuraci i recepci del co
neixement a la Xarxa (aquest aspecte t una
expressi paradigmtica en lhipertext), de
producci i estructuraci de la sociabilitat in
terpersonal, i de conformaci de les relacions
dordre empresarial i econmic.
(3)
Aquests aspectes ara esmentats, retroalimen
tats pel marc general que hem apuntat ms
amunt la SocietatXarxa, desenvolupada
en el context dun dilatat cicle de benestar
material que ha incidit particularment
en la formaci de les generacions ms
joves, i assentada en un mn (imper
fectament) unipolar, han contribut a
una esfera social saturada dinformaci
en laccepci ms inclusiva del terme, i
han produt una transformaci de les
relacions epistemolgiques, comuni
catives i socials dacord amb uns sentits
bsics de complexitat, dimprecisi, de
provisionalitat, dinformalitat (liquidesa, si
volem, segons el celebrat terme de Bauman)
i tamb dunes voluntats molt diverses per
part dactors molt diversos i amb fnalitats
concretes molt distintes dafrmaci de
presencialitat global. Alhora, i en un terreny
ms concret, aquests factors adduts han pro
piciat una diversifcaci prolfca de models i
de pautes culturals, de mns de vida (dm
bits dexperincia de signifcaci fnita) i de
mns possibles (de narratives plausibles sobre
el mn), didentitats i encara ms didenti
fcacions, de rols i de marcs institucionals.
Les percepcions i avaluacions de complexi
tat, provisionalitat, imprecisi, inabastabili
tat panormica amb relaci al marc social,
que caracteritzen lexperincia social en les
nostres societats, han accentuat un fenomen
que ha defnit fonamentalment les societats
tardomodernes des dels seus orgens a meitat
segle xx fns al moment actual: ens referim a
la crisi de la ra. Aclarimho, per, la crisi de
la ra refexiva, hermenutica, especulativa
o flosfca, i tamb la crisi de la ra moral,
unes crisis que contrasten daltra banda amb
lhegemonia que en les nostres societats ha
assolit la ra tcnica o el tecnocratisme, si
volem que mai no havia tingut el calat i el
(1)
En efecte, lactual procs globa-
litzador lligat a la Societat-Xarxa,
provoca una autntica densif-
caci saturaci de productes
prpiament simblics (cartells,
premsa, webs, flms, etc.) i dels
seus actors i instruments; i
tamb, ms enll, dinformaci en
general que sobrev de la inten-
sifcaci de lactivitat econmica i
de lactivitat en general facilitada
pel desenvolupament de la
Societat-Xarxa.
(2)
Lactual desvetllament democr-
tic entre amplis sectors dactors
digitals s una causa i una
conseqncia, alhora, daquesta
certa i patent democratitzaci
de la comunicaci associada a
la Ciberesfera i a les NTIC en
general.
(3)
Els aspectes que acabem des-
mentar, en el marc de lacci de
fons dels grans factors que hem
addut anteriorment, introdueixen
una lgica de base en lactuaci
humana caracteritzada per la
interactivitat, la momentanetat,
lagilitat, el tempteig, laleatorietat,
la provisionalitat, etc.
Tapiadors
a Juneda
el juny de
2008. Grup
diNvestiGaci
preHistrica
de La uNiversitat
de LLeida/caMp
dapreNeNtatGe de
La GraNJa escoLa
de JuNeda/ceNtre
destudis de Les GarriGues/
associaci Les deNGues/
aJuNtaMeNt de JuNeda
prestigi socials dara; preval en lacadmia,
en ladministraci, en lempresa, i dhuc en
el govern de la prpia vida personal, en una
poca ben indicativament en qu tot sha
de gestionar.
(4)
De manera ben correlativa, aquest increment
de la crisi de la ra ha intensifcat una altra ex
perincia fonamental de la modernitat, i espe
cialment de la modernitat tardana en qu ens
trobem; les sensacions les experin cies de
desencantament que Max Weber, en el camp
sociolgic, ja fa ms de cent anys va assenyalar
amb relaci a la societat burgesa. Les trans
formacions dordre econmic, comunicatiu,
cultural i cognitiu esdevingudes a Occident,
den dels anys cinquanta i seixanta del segle
xx, han fet que el desencantament del qual
parlava Weber hagi assolit la seva mxima in
tensitat en les societats actuals. Aquest desen
cantament s quelcom que potser calgui re
marcar, ha reforat durant aquestes dcades
una lgica de fons tendent a lobjectualitzaci
i a la instrumentalitzaci (procedimentalitza
ci) de realitats ben distintes, algunes delles
com la llengua pblica ben humanes. Dal
tra banda, aquestes aguditzacions del desen
cantament i de la crisi de la ra a qu acabem
de fer referncia, han portat amb carcter
central a una intensifcaci dels problemes
danomia; a una accentuaci de la problem
tica relativa a les experincies de perplexitat o
desconcert davant del mn, o dit altrament,
de falta de plausibilitat subjectiva amb relaci
a la realitat social, i ms enll, als fets matei
xos del mn i de la vida, als seus sentits bsics.
Aquests problemes anmics i les sensacions
de desrealitzaci dall social que els caracte
ritzen han generat i generen uns augments
importants dincertesa, dangoixa, i de pors
larvades, amb relaci al futur en mbits molt
diversos i ben immediats (Berger, 1988: 129,
141149; Bauman, 2006).
La complexitat del mn (occidental) actual,
amplifcada per trets com la provisionalitat
o la imprecisi amb relaci a processos, es
tructures i identitats de mena i de calat molt
divers, i associada a fenmens com els ara
reportats (intensifcacions de la crisi de la
ra, del desencantament o desillusi envers
al mn, i de lanomia) han radicalitzat, pel
que fa a les identitats, unes transformacions
que, de manera mplia, sanaven produint
des de la meitat del segle xx, coincidint amb
la irrupci del que Lipovetsky va anomenar
la segona revoluci individualista. En efec
te, durant aquestes darreres dcades, quan
sha accentuat sensiblement i sha evidenci
at amb plenitud la crisi dels grans referents
de la primera modernitat (lEstat, les grans
ideologies i el partit, la classe o la famlia,
i en certa manera tamb lEsglsia), sha in
tensifcat inversament la personalitzaci de
les identitats; lautoreferencialitat de lin
dividu, aix s, la centralitat de lindividu,
de si mateix, dafnitats i de vincles (sentits
com a) ms prxims, en la construcci de
la prpia identitat; la diversifcaci expo
nencial didentitats o referents, i la diversi
fcaci en un mateix individu didentitats
dacord amb/un model compost i policn
tric; les possibilitats d(auto)modelaci de
lestil de vida i de les identitats a partir dun
mercat didentitats, que, recprocament,
es renova i creix grcies a aquestes tempta
tives. Daltra banda, en aquest camp de les
identitats, shi han introdut uns fenmens
molt defnitoris de la seva evoluci actual:
lafebliment de les identitats de manera que
sovint s ms pertinent parlar didentifca
cions que didentitats; la circumstancialit
zaci o contextualitzaci de les identitats, s
a dir, la seva contingencialitat en funci de
determinats mns de vida; i el seu esfumat
o desperflament.
La suma de factors esmentats fns ara han
indut un profund autocentrament de la per
sona. En si mateixa. Un autocentrament, val
a dir a hores dara, molt vinculat a les prpies
experincies corporals. Mai com ara la per
sona no havia tingut tanta cons cincia del
seu cos, de la seva somaticitat, i de la uni
cosesperit. Una altra de les expressions ms
indicatives daquest replegament de lindi
vidu sobre si mateix s el seu centrament al
voltant duns territoris concrets, vistos emi
nentment com a singulars, com a exclusius
i com a extics. Aquests indrets poden ser
ben immediats, o altrament remots. Heus
aqu el glocalisme actual. Aquest amb relaci
a la festa, el descabdellem a partir de lapar
tat segent.
(4)
Segurament, per, per ser ms
precisos, caldria dir que all que fa
entrar en crisi la ra (la ra refexiva
o hermenutica) s una altra crisi,
que es produeix en un terreny
ms bsic encara: la crisi duna
sentimentalitat darrels arcaiques,
associada a uns sentits de sacra-
litat profana, de transcendncia;
una sentimentalitat de sagrat que
ha estat subjacent en la ra o
encara ms, en el racionalisme en
tant que disposici i prctica de
la mateixa i que ha estat capa
dillusionar-los; una sacralitat
que, sense anar ms lluny, en pics
lgids de la histria contempor-
nia dEuropa com la passi revo-
lucionria dels anys vint i trenta
del dinou, ha posat en fecunda
incandescncia la ra. Sigui com
sigui, sembla incontrovertible que
avui vivim i s un factor essen-
cialssim dels nostres dies una
desillusi de la ra.
(5)
Sector Editorial. Del poble al
mn, a El Mundo. 12 de maig de
2006. 12 p.
(6)
Entenem per exotisme la pre-
dilecci per all vist com a rar,
singular, distant en el pla psico-
lgic, i revestit duna idealitzaci
autocomplaent.
misceLLnia 113
Volem consignar fnalment que el marc ac
tual de complexitat i provisionalitat, de crisi
de la ra i de crisi anmica que hem intro
dut mnimament, propicien un conjunt de
principis o valors instrumentals ben en vo
ga, tals com la fexibilitat, la informalitat, la
provisionalitat, la participaci directa, lau
toorganitzaci, lingenusme, el ludisme, la
puerilitat, etc. Aquests principis sn ben pre
sents en les expressions de la festa glocal que
abordem tot seguit i en manifestacions ben i
ben diverses de lactivitat humana. Es tracta
dun conjunt de principis associats a maneres
de fer, de ser, ms que no de valors fnalistes.
Cal fer avinent que les NTIC afavoreixen en
si mateixes la fexibilitat i la provisionalitat
en les relacions (Serrano, 2006).
Glocalisme:
lemergncia dels microterritoris.
una aproximaci des de catalunya
Les expressions glocals:
construcci cultural i ideolgica.
mecanismes bsics
Val a dir que en aquest estudi no ens inte
ressen tant les respostes glocals del local al
global en qu prima el global, en qu pre
valen la conscincia i lestudi dels processos
globalitzadors i les respostes locals a unes
dinmiques i processos mundials, com les
respostes glocals en qu prima el local, s a
dir, hi prevalen les respostes de redefnici i
revindicaci singularitzadores dels territo
ris locals, dels indrets concrets, en reacci
als grans processos lligats a la globalitzaci:
danomia identitria, dhomogenetzaci
cultural, i de depredaci de les economies de
petita escala. Per tant, des daquesta perspec
tiva, el lloc, all local, ms que com una ins
tncia intermdia entre el mn i lindividu
(Santos, 1996), cal entendrel sobretot com
una construcci cultural lato senso dels in
dividus en resposta a les tendncies associa
des al procs globalitzador. Ho illustra a bas
tament leslgan de la jove Editorial Fonoll
de Juneda: Del poble al mn.
(5)
Aquests tipus
de respostes glocals, basades en la redefnici
i reivindicaci cultural, ambiental o econ
mica duns indrets concrets, com veurem tot
seguit, afecten camps molt i molt distints de
la realitat, contemplen fnalitats i impliquen
ideologies tamb molt diverses.
La globalitzaci en les seves dimensions co
municativa i cognitiva principalment, pro
duda a partir de la revoluci informacional i
sobre la base de la societat de consum de mas
ses ha estimulat unes dinmiques prolfques
i molt variades de redefnici i reivindicaci
de la identitat a partir dall local, dall ge
nu, dall singularitzador. Podrem dir, en
aquest sentit, que la globalitzaci ha portat a
la localitzaci: a una singularitzaci espacial,
local (Capdevila, 2010: 712, 2729).
Afnant ms, ens adonem que la globalitza
ci, la crisi de la ra i la crisi anmica a qu
ens hem referit, determinen una voluntat i
uns exercicis dextrema singularitzaci local o
territorial. A tals efectes, se cerca, sopera una
exotitzaci tamb extrema dalguns marcs lo
cals, i especialment, dalguns dels seus motius.
Aix es produeix com a lgica de base daquest
glocalisme, una intensa mirada extica
(6)
del
territori local, dalguns dels seus mbits i de
les seves expressions. Dientho duna altra ma
nera; els episodis de descoberta i valoraci del
propi territori local, del territori prxim, es
produeixen sobretot des duna mirada mar
cadament extica cap a alguns aspectes de la
prpia tradici cultural, del propi patrimoni
en general (Capdevila, 2010:53).
Aquesta mirada es caracteritza per una per
cepci i una avaluaci daquestes expressions
locals com a singulars, com a rares, com a ni
ques, ensems que llunyanes en el pla psicol
gic i revestides didealisme. No oblidem, en
aquest punt, el que s un principi sociolgic
bsic; solem reivindicar i festejar de veritat all
que veiem allunyat dels fuxos ordinaris de la
vida. Relacionat amb aquest punt, cal fer avi
nent una altra qesti: aquestes recreacions
i revindicacions del territori local, semblant
ment al que sha esdevingut amb altres fen
mens concomitants de la nostra histria cul
tural contempornia (el localisme catalanista,
el localisme tradicionalistatipista...) no sn
tant redescobertes daquests llocs, com des
cobertes prpiament dels mateixos, ats que
sn subjacents a unes mirades noves, indites,
daquests marcs, de carcter exotitzant.
B, i si la voluntat de particularitzaci local
radical, que caracteritza aquest glocalisme
Glocalisme versus globalitzaci
Les concepcions dels territoris
de carcter ambiental, que en
ponderen un conjunt divers de
valors naturals i propis, s un
camp fonamental dexpressi
de les identifcacions glocals.
Les Jornades de divulgaci
i lassociaci Aladrell poden
ser expressions illustratives
en aquest sentit. casaL popuLar
Larreu
Els referents tnics
(arquitectura popular, ofcis
tradicionals, can darrel
tradicional, etc. ) sn, amb
la visi ambientalista, laltre
gran camp de manifestaci
daquest glocalisme. En tenim
una mostra ben reveladora
en la festa-taller celebrada
a Juneda els mesos juny
i setembre de 2008 amb
motiu de recuperar lofci
de pujar paret de tpia. Grup
diNvestiGaci preHistrica de
La uNiversitat de LLeida/caMp
dapreNeNtatGe de La GraNJa escoLa
de JuNeda/ceNtre destudis de Les
GarriGues/associaci Les deNGues/
aJuNtaMeNt de JuNeda
tardomodern que estudiem, parteix de lexo
titzaci extrema del territori local, dalguns
dels seus marcs, dels que sen consideren
motius tpics, com es produeix aquesta exo
titzaci? Doncs opera a partir de la selecci
duns motius locals un daquests pot ser
un territori en el seu conjunt que si b sn
caracterstics del lloc, han estat fns a temps
recents donats per descomptat al mxim,
atesa la seva estimaci sota el llindar de la
conscincia com a marginals o menors:
marges de pedra, cabanes de pedra, aixades,
tolls daigua...
(7)

Lextrema singularitzaci del territori local
a partir de la promoci duns trets caracte
rstics del mateix ben extics, defneix unes
identitats locals caracteritzades per un pri
migenisme identitari, per una certa i patent
voluntat dautentifcaci identitria, i ms
aviat, sovint, per un cert i radical essencia
lisme tnic. Ara b, aquest primigenisme i
essencialisme, cal subratllarho, tenen poc a
veure amb el primigenisme i lessencialisme
que trobem en les expressions i tradicions de
reivindicaci local (de pobles, de muntanyes,
etc.) pr pies de la primera modernitat, que
veiem arreu dEuropa entre els segles xix i xx,
excitades amb carcter reactiu per un conjunt
de factors associats a la modernitat cultural,
a la confictivitat social i a lEstat, i animades
per factors de mentalitat, per regionalismes i
nacionalismes; en el glocalisme tardomodern
que estudiem, aquests trets estan al servei
dunes concepcions de la identitat local ms
lligades a letnologia, a lecologia i a la geo
grafa, que a la histria (medieval) o al carc
ter collectiu, i tenen aix mateix, respecte a
les expressions referides dafrmaci local, un
carcter molt ms personalitzat, molt menys
transcendent, menys dionisac i tamb prou
ms ldic i superfcial. Feta aquesta puntualit
zaci, podem dir que primigenisme identitari
i essencialisme tnic sn uns aspectes bsics
de les expressions glocals festives i duna al
tra ndole que proliferen a les nostres terres.
Cal tenir en compte, aix no obstant, com
resulta evident, que aquests trets, com la vo
luntat dexotitzaci i singularitzaci locals que
hi sn subjacents, se ressenten de la formula
ritzaci o estandaritzaci comercial, i de la
correlativa profusi territorial, dalgunes de
les expressions ms celebrades de glocalisme.
Vegem uns quants exemples de primigenis
me identitari i essencialisme tnic.
Tres certmens celebrats anualment a lUr
gell i a la Conca de Barber el Terralada i
el Paupaterres, de Verd i Trrega respecti
vament, ambds de msica tradicional, i el
Terrnia, a Montblanc, de cermica apel
len a un element primigeni a ms no poder,
que emblematitzen: la terra. s indicatiu
adonarse, aix mateix, de com molts esde
veniments i organitzacions recorren, com a
reclam identitari i publicitari, a uns distin
tius locals mostrats com a extics i genuns
per antonomsia. Vegemne dos casos que
ho han fet a partir duna fruita ben singular:
la fga. Es tracta del Figarock (el festival folk
Limpacte de la globalitzaci
en el camp de les identitats
ha generat i genera unes
necessitats de forta
identifcaci amb uns
territoris percebuts i
sentits com a ben singulars
i propis. en aquests
processos, es produeix
una forta singularitzaci
(i reivindicaci ) daquests
(micro)territoris. Lo Toll,
rgan de lassociaci per al
Desenvolupament integral
de la Vall de corb, s una
bona mostra de glocalisme,
i ms en concret, de
glocalisme rural. associaci
per aL deseNvoLupaMeNt iNteGraL
de La vaLL de corB
misceLLnia 115
rock de la Figuerosa, a la Segarra geogrfca)
i la Fira de la Figa dAlguaire. Daltra banda,
aquest primigenisme identitari ens lillustra
a bastament el casal popular Larreu fundat
a Mollerussa (2009), que recorre a una eina
larreu
(8)
caracterstica del mn pags del
Pla dUrgell, el territori en qu pretn inci
dir, i al terme dialectal daquest estri, i que
ho fa, a efectes demblematitzar amb fora
simblica ns segur la motivaci ms de
fons, la ms real la concepci resistencialis
ta el resistencialisme glocal que sendevina
en aquest projecte societari, cultural i poltic
alternatiu; el que diem, ho corrobora suf
cient ment el fet que a les parets de lestatge
de lassociaci hi hagi penjades, a tall de sm
bols i guarniments, diversos arreus.
(9)

Fixemnos ara en tres organitzacions que cer
quen la singularitzaci i la reivindicaci tni
ques del territori a partir del dialecte nordoc
cidental, jugant amb la remarca dialectalista i
emparantshi: Lo Toll,
(10)
el butllet de lAsso
ciaci per al Desenvolupament Integral de la
Vall del Corb, lorganitzaci independentista
LEspenta,
(11)
i lassociaci cultural LEspona.
(12)

O vegem fnalment, en aquest sentit, dues en
titats ambientalistes un gabinet professional,
i una entitat cultural que, per innominarse,
han recorregut a llocs ben singulars i volguda
ment defnitoris duns territoris; aix el Grup
de Recerca Aladrell
(13)
ha recorregut al llo
garet del mateix nom, a la Serra dAlmenara,
entre les comarques de lUrgell i la Noguera,
i el gabinet destudis ambientals La Llena,
(14)
amb seu a les Borges Blanques, a una serra del
mateix nom, perifrica i poc coneguda, que
fa de parti entre dues comarques extremes:
les Garrigues i el Priorat.
Hem destacat fns ara com a caracterstica
ms bsica de les reaccions glocals b en
termes culturals, ambientals o econmics
la singularitzaci exotitzant del territori lo
cal; una particularitzaci del territori, dal
gunes de les seves expressions, en qu hom
shi complau aix que hi aprecia un cert pri
migenisme identitari. Aquest glocalisme ha
incentivat, els darrers anys, la descoberta i va
loraci de microterritoris i micropatrimonis.
No obstant aix, a ms daquestes singularit
zacions, dindrets i motius, i de les mirades
extiques que les orienten, cal fer avinents
uns altres trets bsics daquestes respostes
del local al global: aix s, una fetitxitzaci
de motius locals, palesa especialment en la
confguraci i la ubicaci dalguns objectes
amb funci decorativa; i, estretament lligat
amb lanterior, el sensacionalisme i el sen
sualisme, ms sovint que impregna cons
truccions, vivncies i evocacions dexpressi
ons glocals de lordre que apuntem.
Els tres aspectes esmentats fns ara la sin
gularitzaci duns indrets i elements de len
torn; la mirada extica dacord amb la qual s
feta aquesta selecci; i la delectana fetitxista
al voltant de lobjecte singular(itzat) cons
titueixen alguns dels mecanismes ms bsics
de la construcci simblica, cultural i ideo
lgica de les expressions glocals: de lartifci
(cultural i ideolgic) en qu reposen.
Hi ha uns altres aspectes que sn tamb ben
incisius en la construcci de les expressions
glocals. Ens referim a aquells principis que
defneixen ms de base el procedir el que
podrem dirne lexpressivitat procedimen-
tal de les societats actuals. Es tracta dun
univers de valors instrumentals i emergents
linformalisme, la provisionalitat, la parti
cipaci i el protagonisme actius de la gent,
lautoorganitzaci, el presentisme, el ludis
me, lingenusme, el puerilisme... que, per
posar un exemple, solen concrrer de ma
nera ben general i ben patent a les manifes
tacions festives de carcter glocal. Daltra
banda, tamb incideixen en la construcci
de les expressions glocals, un conjunt de va
lors, menys instrumentals, ms substantius,
tamb molt en voga: el medi ambient (els
valors mediambientals), el medi natural (el
paisatge natural, els productes naturals, etc.);
letnicisme letnologia rural (larquitectura
popular, la dialectologia, els costums tradi
cionals, etc.) quan es tracta de manifestaci
ons que afecten territoris prxims; el pa
trimoni histric; la salut; el lleure; latracci
de forasters, de visitants; etc.
(15)
Finalment, en un ordre ms gran delabora
ci, el de les prctiques culturals de les quals
sol servirse la reivindicaci glocal, cal desta
car manifestacions com el joc, lespectacle,
(7)
Aquest glocalisme de la nostra
modernitat tardana s, per tant,
ben diferent del localisme afliat
al regionalisme catal prepoltic
i al nacionalisme catal. En
aquests corrents, els motius
seleccionats castells, esglsies,
muntanyes... queden lluny del
nivell dexotitzaci particularista
dels motius glocals, i fan una con-
tribuci primordial a la construc-
ci simblica del catalanisme. I,
val a dir-ho, aquest glocalisme t
menys a veure encara amb el lo-
calisme tipista (folklorista) com el
desenvolupat caractersticament
durant el franquisme, ats que
si b en aquest, amb la voluntat
tamb dun mxim particularisme
local, es tensa lexotisme dels
motius; aquest resulta, no de lim-
pacte de la globalitzaci, sin de
la seva excepcionalitat prctica
de lexcepcionalitat dels motius
i dall que representen amb
relaci als camps ordinaris de la
vida, i especialment, al camp del
poder.
(8)
Arada.
(9)
Vegis la galeria fotogrfca al
web www.larreu.org
(10)
Un toll s un plag o bassiol natu-
ral daigua provocat per la pluja.
(11)
Una espenta s una empenta.
(12)
Una espona s un marge de
pedra seca.
(13)
Vegeu el web www.aladrell.org
(14)
Vegeu el web www.lallena.net
(15)
s illustratiu adonar-se de com
aquests valors associats a les
expressions glocals als indrets
singulars que recreen coinci-
deixen en bona mesura amb els
valors que hom associa al cos
autocentrat dels nostres dies:
fexibilitat, informalitat, ludisme,
ingenusme, puerilisme, sensuali-
tat (destillada), bellesa corporal,
salut corporal (fsica i psicolgi-
ca), joventut...
la festa, lexcursionisme, lesport, els happe-
nings, les escenografes decoratives de comer
os i cases particulars, les accions teatrals a
manera de performances, les dramatitzacions
i/o escenifcacions collectives, la sociabilitat
amical, el turisme de grup, la literatura (tu
risme literari), lacademicisme popular, els
tallers, la mateixa (re)creaci de festes i fres
al voltant de determinats motius materials i
culturals de la tradici tnica rural, etc.
Glocalisme: etnicisme
i ambientalisme
Sens dubte, letnicisme lafecci per recu
perar i recrear aspectes molt heterogenis de
les tradicions populars preindustrials i de les
societats protomodernes s el tret, potser
ms defnitori, de les reaccions culturals i
festives a la globalitzaci. Vegem, tot seguit,
algunes de les caracterstiques ms remarca
bles de letnicisme glocal.
El glocalisme etnicista ofereix un ventall molt i
molt ampli dexpressions, aparentment con
tradictori. En general, aquest glocalisme ac
tua segons la lgica de singularitzar all local
a partir de la recreaci delements propis de
tradicions populars premodernes rural, an-
cienne rgime (medieval, barroca...), pagana
(romana...) i protomodernes o de les pri
meres societats industrials; unes recreacions,
val a dir, que paradoxalment posen en relaci
aquests elements amb all global.
Les expressions etnoglocalistes sn molt di
verses. Podrem distingirhi les segents:
letnoruralisme, que malda per redefnir i
reivindicar aspectes identifcats com a pro
pis de la tradici rural; aquesta tendncia s
la ms af a les concepcions tradicionals de
la identitat local, com les del catalanisme; les
celebraci ons (mostres, festivals...) de diverses
expressions tniques de la mateixa comunitat
nacional, exemptes de voluntat multicultu
ral.
(16)
; les celebracions que concilien expres
sions de la mateixa comunitat nacional amb
carcter preeminent, i tamb daltres comu
nitats, com la voluntat dinterculturalitat
(17)
.;
letnicisme multiculturalista
(18)
; el mestis
satge cultural i festiu; la creaci de noves
expressions a partir delements de distintes
procedncies culturals, i amb la conciliaci
fns i tot de diverses disciplines culturals i
artstiques.
(19)
;
Pel que fa a les mltiples expressions de re
cuperaci i recreaci delements de les tra
dicions, popular rural, i protomoderna, que
sestan produint a Catalunya i a lEuropa
occidental en el context actual de la reacci
cultural, econmica i identitria a la globa
litzaci, cal fer avinents unes diferncies b
siques entre aquestes expressions i el model
del souvenir tnic, o el model del museo del
arte popular de molts pasos llatinoameri
cans de qu tant parla N. Garca Canclini
(Garca Canclini, 1999; Garca Canclini,
2001). En aquests models, les recreacions de
motius de la tradici popular preindustrial
o protoindustrial solen procedir, inspirades
per un tipisme folklorista, a unes patents
descontextualitzaci, folkloritzaci i idea
litzaci dels mateixos; uns trets que solen
compensar (i emmascarar) uns processos
de desestructuraci i menyspreu reals de les
tradicions autctones, i dautoodi cultural.
De diferent manera, en els prolfcs i ben di
versos processos de recreaci etnicista que
es produeixen actualment a Catalunya i en
tants altres llocs a partir de la tradici rural
o de la cultura de masses del canvi de segles
xix i xx, sense serhi alienes en formes i in
tensitats diferents la tipifcaci folklrica i
la idealitzaci compensatria, hi tenen un
pes important o preeminent uns valors, unes
sensibilitats ideolgiques i unes perspectives
cientfques que serven una clara afnitat
amb les respostes glocalistes que estudiem: el
conservacionisme, lambientalisme, la cre
ativitat artstica i la creativitat artesanal, les
formes de vida alternativa, etc.
Sens dubte, unes altres caracterstica de la ce
lebraci glocal de carcter tnic festa i fra,
principalment sn la seva innovaci festi
va i la seva difusi. Dos exemples poden ser
ben eloqents daquestes propietats; la cele
braci, des de fa uns quants anys, de la mis
sa del gall a lermita de Foix (Alt Peneds),
amb ressop collectiu al repl del santuari
acabada la cerimnia religiosa, ha esdevingut
de fet un aplec, una nova forma: un reeixit
aplec nocturn al capdamunt duna atractiva
estrebaci de la serra de FontRub. Daltra
(16)
Festivals folk com Cultura Viva, el
Festival Folk de Calaf, el Festival
de Msica Popular i Tradicional
Catalana de la Granadella...
(17)
El festival Terralada de Verd,
com a exemple.
(18)
El festival Paupaterres de Trre-
ga, com a exemple.
(19)
No hi ha dubte que lactual marc
globalitzador ha intensifcat
el desencantament vers la
cultura; en el sentit de desafecci
cap a la ra refexiva, cap a les
disciplines culturals amplu sensu
de la modernitat (els bons
costums , les prescriptives arts-
tiques... fns al mateix Estat-naci)
i cap a les normes restrictives
en general, i tamb (!) cap a una
sentimentalitat dionisaca i de
tradici arcaica de qu nhavia
emanat, al capdavall, una visi
encantada del mn. Les raons
daquest desencantament es
trobarien bsicament en lexcita-
ci informacional de les societats
ms modernes i, ms en contret,
en lexcitaci sensacionalista i
sensualista, ms precisament
encara, que caracteritza aquesta
pressi informacional. Aquest
fenomen ara referit lexcita-
ci informacional refora la
substituci duns sentiments
de sacralitat darrels arcaiques
que, caractersticament, durant
la primera modernitat i amb les
contradiccions que es vulguin,
hom havia transferit constrictiva-
ment, a tall destratgia bsica a
ms no poder de construcci de
les societats capitalistes moder-
nes, a un conjunt de disciplines
socials estructuradores. Daltra
banda, aquest desencantament
ha propiciat i propicia un dels
fenmens ms defnitoris de les
prctiques culturals actuals: los-
mosi, i ms enll, el mestissatge
i la hibridaci. Ben palesos en
linterior de camps concrets de
la cultura, com la cultura popular
darrel tradicional, o patents pel
que fa a les relacions que sesta-
bleixen entre disciplines i gneres
culturals distints; per exemple,
entre el circ, el teatre i la dansa, o
entre el documental, la fcci i la
dramatitzaci. A aquest fenomen
tamb hi contribueixen essenci-
alment unes lgiques factuals (i
actuals) proclius a la interacci, a
lexploraci, al tempteig, a la fexi-
bilitat i al creuament, estimulades
tamb per la prpia complexitat
dels nostres marcs socials i les
seves caracterstiques.
banda a Canyelles, a la mateixa comarca, ha
arrelat amb xit des de fa pocs anys una fra
de Nadal, un tipus desdeveniment que fns
fa ben poc noms se celebrava a Barcelona
amb motiu de Santa Llcia.
Si un dels trets daquestes fres i festes s la
innovaci, un altre de complementari s
la recuperaci i la recreaci dexpressions
festives i frals de la tradici popular rural
antic rgim i protomoderna. Ns un ex
ponent ben clar el munt de cercaviles que
veiem a les festes alternatives de les exviles de
Barcelona; performances de faana (Noyes,
1997) com la celebrada a la torre de guaita
de Lloret el 2004 en reivindicaci de la se
va conservaci; cantades a llevant de taula
com les que fan per Sant Joan als cafs de
Calaf, els msics que participen en el festival
folk; cabaret com el celebrat a la festa major
alternativa de Sant Andreu del 2008; o ex
pressions com la redefnici i reconversi de
fres tradicionals en fres etnorurals, com sha
esdevingut amb la fra de Salars de Pallars,
la de Santa Llcia de Sant Pau de lOrdal,
o la de Sant Andreu de la Llacuna, etc. No
cal dir que en aquestes fres preval el con
sum simblic (Bourdieu, 1994); el consum
de comunitarisme rural, dexperincies que
hom hi suposa associades, i el consum duns
escreixos simblics en termes de naturalitat,
biologia, salut, etc. vinculats als productes i
serveis que sofereixen.
Un altre tret rellevant daquest etnoglocalisme
s, sens dubte, lantropologitzaci de la his-
tria. Amb aix ens referim a dramatitzaci
ons i escenifcacions de successos histrics,
en les quals prevalen, ms que el succs en
si mateix, ms que la seva signifcaci hist
rica prpiament, la immersi en uns modes
de vida i en una cultura material (vestimen
tes, estris, armes, etc.) duns altres temps, i
l(auto)espectacularitat de lesdeveniment.
Finalment, voldrem destacar com en mo
viments joves alternatius actuals, assentats
en viles o exviles urbanes (Grcia o Sant An
dreu, per posar dos exemples ben patents en
aquest sentit) la pressi de la societatcultu
ra de consum i de comunicaci de masses,
el descrdit i la neutralitzaci del raciona
lisme, o fns i tot, de la mateixa ra com a
instrument principal de coneixement, han
incentivat la recuperaci que podria sem
blar paradoxal de sentits i prctiques co
munitaristes de tradici popular antic rgim,
associades a uns vius sentits de linformalis
me, del ludisme, de lingenusme... com a
formes procedimentals bsiques.
Amb el referit etnicisme o etnoruralisme,
hi ha una altra mirada fonamental que sha
desenvolupat en el marc de lactual desvetlla
ment diniciatives de tota mena dafrmaci
de petits territoris naturals; ens referim a la
mirada, a la sensibilitat, a la perspectiva cien
tfca, ambientalista, que actua sovint en ex
pressions i vivncies glocals, com una mirada
superior, comprehensiva i sancionadora dels
valors etnolgics i daltra mena del territori.
(20)

Vegem a continuaci les caracterstiques b
siques de les iniciatives glocals regides per
enfocaments ambientalistes, benents que
aquestes iniciatives comprenen plasmacions
molts diferents: des diniciatives que tenen
un carcter fonamentalment destudi, fns
a daltres que apunten a les nocions de Cas
tells didentitat projecte (de construcci
dunes identitats a partir de projectes dactu
aci globals que contemplen de manera b
sica la intervenci (des) del camp del poder,
i particularment des del poder institucional),
i altrament didentitat resistncia basada
en la defensa identitria a travs de la lluita
reactiva, doposici (Castells, 2004).
Lobjecte de les iniciatives glocals de carcter
ambientalista acostumen a ser entorns o eco
sistemes naturals; principalment, muntanyes
o sistemes muntanyosos, rius, valls, i tamb
altres entorns naturals com subcomarques.
Aquests entorns solen concebres com a sis
temes o marcs nics, unitaris i alhora diver
sos en la seva riquesa patrimonial. Lmfasi,
en aquests enfocaments, sol posarse en el pa
trimoni natural (paisatges, fauna, vegetaci)
i en la riquesa etnolgica i histrica, amb un
inters particular pel llegat arquitectnic en
aquests dos vessants. El plantejament daques
tes propostes, quant als territoris que en sn
objecte, sol ser marcadament singularitza
dor i exotitzant. Ho evidencien perlocutius
habituals com el descobreix amb qu es
Les expressions de
glocalisme afecten camps
molt i molt diversos.
Un daquests s el
resistencialisme alternatiu
i antiglobalitzador. El
casal popular LArreu
de Mollerussa, que
emblematitza, en termes
dialectals, larada pagesa,
tpica antany de la Plana
dUrgell, i que t penjades
en parets del seu interior
mostres daquest estri, s un
dels exemples. Cartell de la
festa dinauguraci del casal.
casaL popuLar Larreu
(20)
Sens dubte, la conscincia
ambientalista ha contribut amb
carcter singular al desenvo-
lupament de les iniciatives de
descoberta i dafrmaci dels
petits territoris, a lensems que ha
resultat, inversament, potenciada
en gran mesura per aquesta
tendncia glocalista.
Feta una aproximaci a la noci
de glocalitat en tant que reaccions
singularitzadores, i de promoci
i defensa dels petits territoris, de
petits marcs locals, i dalgunes de
les seves expressions, centrem-
nos ara especfcament en la festa
glocal. Vegem-ne alguns dels trets
ms defnidors:
1
La festa evidencia una mar-
cada voluntat de singularit-
zaci territorial, local. Sovint,
es tracta duna singularitzaci
fortament exotitzant i prou fetit-
xista del territori a partir de motius
concrets del mateix presentats
com a exclusius, tpics i extics.
En algunes festes especialment,
en festivals de certa envergadura,
amb una motivaci empresarial
lucrativa aquests motius locals
singularitzadors actuen com a
mers reclams.
2
A la festa, hom sol associar-
hi valors emergents com
lambientalisme, lecologis-
me, lalimentaci natural o biolgi-
ca, lartesania, el silenci, el comuni-
tarisme rural, el lleure, lesport, etc.
3
Relacionat estretament
amb el punt anterior, el
mrqueting de festes i fres
i sobretot les motivacions reals
que animen lassistncia a les
mateixes giren al voltant dun
ordre de bns simblics eminent-
ment postmoderns, associats als
valors ads esmentats. Aix s, en la
motivaci cap a aquestes esde-
veniments, hi t un pes decisiu la
voluntat de consum tnic en uns
termes cal remarcar-ho eminent-
ment simblics. s, en efecte, la
voluntat de consum simblic de
sensacions o vivncies associades
al comunitarisme rural, o a la genu-
nitat, naturalitat o autenticitat en
bioalimentaci, artesania, msica,
estils de vida, etc., la motivaci
primordial en la visita i participaci
en aquests actes. Fins i tot quan es
tracta dadquirir uns bns materials
determinats menjars biolgics o
artesanals, per posar un exemple,
la motivaci primordial sol ser la
del consum del valor afegit de la
condici suposadament biolgica
o artesanal daquests productes:
duns intangibles simblics en
aquest ordre.
4
Uns altres trets essenci-
als de la festa glocal sn
una concepci de la festa
en el seu conjunt des de la seva
organitzaci a la seva confguraci
passant per les actuacions lligada
a linformalisme, al ludisme, a la
participaci directa i a lautoorganit-
zaci, etc.
5
Facilitades de fons pels
referits fenmens de la crisi
de la ra i pel desencan-
tament cap al mn, i estimulades
ms concretament per aquesta
concepci informal i ldica de la
festa, uns altres trets bsics de la
festa glocal sn leclectisme i el
mestissatge. Leclectisme festiu es
produeix a diferents nivells. Duna
banda, entre estils distints duna
mateixa expressi artstica (de
la msica, per exemple). Daltra
banda, entre tradicions tniques
diverses. Cal dir que leclectisme
tnic s molt present defnitori,
gaireb podrem dir de les festes
glocals. En aquest sentit, poden
consignar-se els artistes que
experimenten amb lanomenat
mestissatge tnic, o les festes que
ofereixen actuacions volgudament
representatives de tradicions
tniques diverses (etnomusicals,
de manera principal) b a escala
regional, b a nivell de la mateixa
comunitat nacional o lingstica, o
b a escala internacional, amb el
concurs freqent en aquest darrer
cas dartistes locals i daltres cul-
tures i pasos (festes interculturals
i multiculturals). En tercer lloc,
leclectisme cultural que permet
conciliar creativament, en un ma-
teix espectacle o festa, disciplines
artstiques i camps culturals dife-
rents (cultura popular i tradicional,
msica clssica, dansa, pintura,
etc.). I, fnalment, un eclectis-
me entre expressions festives
dorgens i tradicions histriques i
culturals diferents, relatives tamb
a una mateixa tradici tnica i a un
mateix camp de la cultura.
6
Els desplaaments
temporals de les festes
tradicionals. Afavorits per
unes concepcions eminentment
informals i ldiques daquestes
festes (desprovedes en bona
mesura de la vivncia de sacralitat
lligada als cicles pags i natu-
ral), i facilitats per concepcions
bsicament instrumentals de les
mateixes (econmiques, xit de
visitants) no s estrany que en
molts llocs shagin desplaat i es
desplacin endavant o enrere festes
de carcter tradicional els tres
tombs de Sant Antoni, el carnaval,
etc., avui reconvertides en clau glo-
cal i, doncs, amb unes dates ben
assenyalades de celebraci.
la festa
glocal
misceLLnia 119
convida que hom participi en iniciatives de
divulgaci territorial; i lemblematitzaci, a
guisa de reclams, didentifcadors marcada
ment singularitzadors i extics del territori.
Aix, una xurra, un petit rapinyaire nocturn,
destaca al cartell de les Jornades de divulga
ci del patrimoni natural, histric i cultural
de la Serra de Bellmunt i Almenara i a la p
gina principal del web del Grup de Recerca
Aladrell, que emblematitza, al seu torn, el
topnim dun petit i desconegut llogaret de
la serra dAlmenara.
Aquestes propostes glocals neixen general
ment dactors del territori i sadrecen en pri
mer terme als convens i a gent propera. Les
iniciatives ms habituals sn les jornades
destudi i de divulgaci, i lexcursionisme
ambientalista. Pel que fa a les primeres, pot
destacarse la Jornada Imaginem la Vall, so
bre la ribera del riu Corb, celebrada a Vallfo
gona de Riucorb (Conca de Barber) el 4 de
novembre de 2000, o de ms en i tamb
sobre unes altres modestes riberes fuvials, la
Primera Trobada dEstudiosos de Foix, ce
lebrada a Els Monjos (Alt Peneds) el mar
de 2006 o les Primeres Jornades dEstudi i
Divulgaci de les Terres del Gai, celebrades
a Aiguamrcia (Baix Camp) el novembre de
2008, o, al voltant dun petit sistema mun
tanys, les suara referides jornades sobre la
serres de Bellmunt i Almenara celebrades a
Castellser entre el 3 i el 5 doctubre de 2008.
Pel que fa a lexcursionisme ambientalista,
pot adduirse una altra proposta entorn de
la serra dAlmenara, aquesta ms informal:
la iniciativa Descobreix la Serra dAlmena
ra, la qual en forma de sortides es duu a
terme tots els dissabtes a la tarda a la Fuli
ola (lUrgell), o poden referirse les Sorti
des a lentorn, que amb una vocaci tam
b holstica en interessos territorials, porta
a terme peridicament el Centre Cultural
de Trrega.
Les fnalitats ms bsiques daquestes pro
postes ambientalistes, centrades en uns en
torns naturals, propers i tanmateix desco
neguts, solen ser la conscienciaci sobre els
mateixos i la seva divulgaci, amb un m
fasi especial respecte als abasts o lmits reals
daquests territoris: El Gai pren conscin
cia. El riu Gai s el com denominador dels
diversos nuclis que integren la seva conca,
heterogenis i distributs en tres comarques,
per que estan prenent conscincia de ter
ritori.
(21)
Aquestes propostes tamb solen
plantejar lestudi del territori i la seva dina
mitzaci, a partir dels diversos aspectes pa
trimonials esmentats ms amunt. Aquestes
sn unes iniciatives, val a dir, que comp
ten sovint amb uns atractius afegits, com la
possibilitat de poder desenvoluparse en el
marc del lleure informal, de la relaci amb
amics i vens, en caminades i excursions,
etc.; i amb latractiu, ms en concret, duns
valors en voga salut, informalitat amical o
relacional, etc. associats a les mateixes. Val
la pena adonarse de com aquestes excur
sions de descoberta global o ambiental
duns determinats entorns naturals, solen
anomenarse sortides, un terme que amb
relaci al clssic dexcursi traeix una major
informalitat funcional i relacional.
Des de lambientalisme glocal, tamb han
sorgit unes iniciatives que si b sn mar
ginals pel que fa al seu nombre, sn molt
notries en quant a la voluntat que han ex
pressat o expressen de projecte global de
territori; de vertebraci terica i prctica
dunes realitats territorials de base natural,
o si ho volem, didentitatprojecte en ter
mes de Castells. Volem destacar, en aquest
ordre, lAssociaci per al Desenvolupament
Integral de la Vall del Corb (2000), i espe
cialment, el Manifest de Vallbona (2005)
i el Manifest per Lleida (2007), iniciatives
orientades al desenvolupament integral del
territori de carcter holstic, amb una mar
cada sensibilitat sobretot, les dues prime
res ambientalista; aix s, amb una volun
tat de potenciar els valors naturals, histrics i
culturals del territori, i harmonitzarlos amb
daltres formes de producci coherents. La
conscincia ambientalista ha tingut, daltra
banda, un paper determinant en unes altres
iniciatives dorientaci ben distintes a les ara
apuntades; els moviments territorials dopo
sici a infraestructures considerades lesives
per a lentorn. En aquestes iniciatives de
resistncia, hi ha tingut un paper destacat
alguns dirigents amb una (re)activada sen
sibilitzaci ambientalista.
La festa glocal la festa
que t com a atractiu bsic
desvetllar identifcaci local
tamb presenta expressions
molt diverses pel quant als
motius i les formes festives.
Sens dubte, unes de les
festes ms exitoses daquest
ordre sn les que exploten
aspectes de la tradici rural.
Dins aquest vessant concret,
cal destacar els festivals folk
alternatius com el Terralada,
de Verd.
(21)
El Gai pren conscincia a El
Punt. Tarragona: 16 de novembre
de 2008. 6 p.
Lesmentat casal Larreu ha
organitzat una activitat un
taller de ratafa - que, enll
de pretendre recuperar
una beguda tradicional,
pretn, sobretot, generar
una identifcaci local forta.
casaL popuLar Larreu
La major part daquestes iniciatives a qu
ens hem referit han sorgit entre fnal de la
dcada dels noranta del segle xx i la primera
dcada del 2000, coincidint indicativament
amb la crisi ambiental assentada al fnal dels
vuitanta, i els efectes de la globalitzaci fets
efectius a partir de la dcada segent.
els precedents del glocalisme
tardomodern a catalunya
Durant els anys de la transici, a Catalunya i
a Espanya, shi produeix la primera gran eclo
si dexpressions glocals, en el sentit de redef
nici i reivindicaci duns territoris locals en
funci dunes conscincies globals, generals,
que depassen lmbit de lEstatnaci. Mirem
dinterpretar succintament la genealogia del
procs. Especialment durant els anys seixan
ta i setanta del segle xx es produeix arreu del
mn occidental una gran experincia globa
litzadora dhoritzons, de referents, dexpe
rincies lligada a la conformaci duna nova
societat de consum de masses, en qu hi t un
pes fonamental de la publicitat icnica. En el
cas de Catalunya i dEspanya, aquesta experi
ncia, sobretot durant els anys de la transici
poltica, es retroalimenta amb les expectatives
associades al nou rgim poltic i als diversos
projectes poltics emergents (encara no ins
titucionalitzats) fns aleshores. Tot en con
junt les expectatives (utpiques) associades
a un nou estadi de la cultura de masses, i a la
transici genera, en importants sectors so
cials, unes experincies collusionadores que
tenen, entre les seves conseqncies culturals
i identitries ms remarcables, la reivindicaci
de pobles, viles i dentorns geogrfcs naturals,
a partir principalment de la cultura popular i
de lecologia; en virtut duns sentits bsics de
comunitarisme, de ludisme i de recuperaci
i regeneraci de materials i tradicions de les
cultures populars de tradici antic rgim; i de
(re)descoberta viviscncia dun sagrat comu
nitari darrels arcaiques.

Glocalisme rural i
alterculturalisme tnic
No ens enganyssim pas: letnicisme altercul
turalista, multiculturalista o altermundista
que veiem avui profusament plasmat en lano
menada moda tnica, que incideix en aspectes
tan i tan diversos com la msica, la dansa, la
roba, el mobiliari, els fetitxes, la gastronomia,
els viatges, etc., s tamb una expressi de glo-
calisme; o no opera tamb, essencialment, a
partir de la singularitzaci i exotitzaci de
la singularitzaci exotitzadora duns refe
rents geogrfcs i culturals? I lxit daquestes
expressions no obeeix tamb al capdavall a les
percepcions i avaluacions dun mn global i
complex, que genera inquietuds importants
pel que fa a les identitats primordials de les
persones? Es cert, no obstant aix, que en
aquest glocalisme, els referents (tnics) solen
ser ms imprecisos i ms subjectes a recons
truccions culturals i simbliques (defnicions
sobre la realitat, ideologies, arquetips, mns
possibles, modes...).
(22)
Glocalitat. expressions glocals.
camps dincidncia
Tal com hem dit, durant aquests anys hem
assistit a una profusi dexperincies singu
laritzadores dels llocs, dels petits llocs, carac
teritzades per unes mirades extiques cap a
aquests territoris, cap a aquests indrets sin
gularitzats, cap a algunes de les seves expres
sions. Tot plegat ha generat el que podrem
qualifcar com una emergncia com un
esclat dels microterritoris.
Aquestes experincies de glocalitzaci sn
realment transversals pel que fa als camps
que afecten. No debades, les seves expres
sions incideixen en mltiples camps gen
rics i en molts camps concrets. Respecte
una profusi
dExpErinciEs
singularitzadorEs
dEls llocs ha
gEnErat una
EmErgncia dEls
microtErritoris
Portal del casal amb la
fguraci duna arreu al costat
del rtol del local. casaL popuLar
Larreu
als primers, podem consignar la promoci
cultural (i turstica) del territori, el turisme,
loci, lesport, lagricultura i la cuina, la po
ltica (resistencialisme antiglobalitzador),
lecologisme, lambientalisme, lestudi (as
sociacionisme destudi, defensa i promoci
del territori), la literatura, la festa lmbit
sens dubte ms fecund, la fra, el patrimoni
histric (arquitectura popular i monumen
tal, jaciments arqueolgics), la histria local,
la cultura popular i alternativa, els estils de
vida tradicionals, letnologia i el folklore, la
dialectologia o lassociacionisme local.
Si baixem al terreny de les expressions concre
tes, dels seus ordres de propostes, ens adonem
especialment de lamplitud i la diversitat de
la incidncia de les expressions glocals. Sug
gerim tot seguit algunes mostres daquesta
heterogenetat. Comencem per la cultura
popular darrel tradicional. Les dues (noves)
colles castelleres de les terres lleidatanes Los
Margeners de Guissona i Los Marracos de la
Universitat de Lleida sn dos casos magn
fcs indicatius a ms no poder de glocalitat
cultural i identitria. Els primers, per remar
car la signifcaci de singularitat territorial, es
valen de tres recursos: el nom duns seculars
i desapareguts artesans del territori els mar-
geners que pujaven marges de pedra seca; la
condici dialectal daquest nom; i lanteposi
ci al mateix de larticle dialectal los. A ms a
ms, el nom de margeners permet jugar grcil
ment amb la metfora pujadors de marges
per pujadors de castells. Daltra banda, els
de la capital ponentina, la singularitzaci lo
cal lobtenen grcies a lanimal mitolgic lo
marraco que surt a les processons de la Festa
Major de Lleida. Tamb els pessebres vivents,
que tant han proliferat els darrers anys en llocs
i llogarets de Catalunya, o altrament la ten
dncia creixent a fer capgrossos allusius a de
terminats personatges tpics dun lloc, deuen
el seu xit en primer terme a la signifcaci a
la suggesti dautenticitat i singularitat lo
cals. Per acabar, el Taller de cant improvisat:
del garrotn al rap organitzat per lAteneu X
de Vilafranca del Peneds podria ser una altra
mostra clara de reivindicaci i remarca glocals.
En aquest cas, la proposta juga a reformular
reproposar a fons i a revifar una tradici
de profundes arrels premodernes el cant
espontani de tradici oral i popular, i ho fa
dacord amb uns marcats prismes dexotisme
i alternativitat.
La promoci cultural (i turstica) del terri
tori tamb ens ofereix molts exemples de
glocalitat. Dos certmens audiovisuals de
recent celebraci a lUrgell i la Segarra sn
dues perles al respecte. Ens referim a Lo Fes-
tivalo, celebrat a Trrega l1 i el 2 de juliol de
2005, i Lo Cercacurts, celebrat a Montorns
de Segarra des del 2007. Els noms damb
dues propostes traeixen un viu i militant
sentit de glocalitat. Quins sn els seus trets
concrets? Lemblematitzaci de marques sin
gulars del territori, de larticle dialectal po
nent mascul singular lo en els dos casos, i
en el cas del segon certamen, el del nom del
riu Cercavins, que passa per Montorns de
Segarra. El web de Lo Cercacurts ens ofereix,
aix mateix, una altres mostres impagables
de glocalisme. Vegem sin la introducci
(23)

i els termes en qu narra la gnesi del certa
men: Lo Cercacurts neix duna trobada entre
amants del set art dins un mateix entorn:
Montorns, una pintoresca vila aturonada
que precedeix la Vall del Cercavins solcada
pel riu que bateja lornim i que tamb ha
inspirat el nom dun festival que cerca flms
curts, preferentment de temtica rural, per
qu participin en aquest esdeveniment que
s la comuni de dos passions: lamor per a
un poble i lentusiasme per a lart del curt
metratge
(24)
. Tamb per posar uns exem
ples ben distints museus com el de lAigua
(Lleida) o el de la Neu (Val dAran), que se
centren en identifcadors bsics, primigenis,
del territori, i que emblematitzen en els seus
noms, sn exponents clars de glocalitat.
Espigolem ara en un camp que ha estat ben
frtil en la revindicaci glocal: el camp de les
edicions. Comencem per revistes i butlletins.
Destaquemne uns quants exemples amb un
ttol ben revelador al respecte: Lo Banyut, sub
titulada indicativament Revista pirinenca de
resistncia feta a Tresponts avall, i editada per
lAssociaci Cultural Tresponts Avall;
(25)
Lo
Toll, butllet de lAssociaci per al Desenvo
lupament Integral de la Vall del Corb; i Lar-
rel
(26)
o Entrearrels, rgans de la Candidatura
dUnitat Popular de Vilafranca del Peneds,
(22)
Lmfasi extic s un dels trets
principals daquest glocalis-
me. Molt lligat sovint, val a dir,
a la recerca de sensacions,
democions; a un ordre de
consums emotius del qual ha
advertit recentment el socileg
francs Michel Lacroix (Lacroix,
2005: 144-148), que parla aix
mateix de la geografa desviada
com un dels quatre mecanis-
mes bsics per aquest consum
emocional.
(23)
Diu la introducci: Tanca els
ulls. Imaginat a ms de 600 m
daltura, enmig del no-res i que el
vent de la marinada tacaricia els
cabells mentre les seqncies
que es projecten en una gran
pantalla es converteixen en una
fnestra indiscreta. I desprs:
Sent la fusi del set art amb
un entorn natural en tota la seva
essncia, mentre honores a
Bacus tastant la beguda dels
dus i intentes no caure en la
guia tot degustant els productes
de la terra. Obre els ulls. El cam
est obert. Trobans!. www.
locercacurts.com
(24)
Vegeu lapartat Motivaci a
ladrea www.robertgs.com/lo-
cercacurts/index.html. Fixem-nos
tamb en el ludisme i en lhumo-
risme (lactitud humorstica) que
evidencien els noms daquests
festivals. Ambds trets escauen a
uns principis ben comuns de les
societats tardomodernes. I, en
tant que aix, sn ben freqents
en les expressions glocals.
(25)
www.lobanyut.cat
(26)
www.cupvila.cat/arrels
sn tres exemples paradigmtics de glocalis-
me. El primer daquests rgans remet a un
desaparegut personatge del carnaval del mig
Segre; el segon evidencia mximament una
voluntat de singularitzaci local ats que juga,
al mxim, la carta de lexotisme en la mirada
cap al propi territori; remet aix a un element
del territori donat per descomptat al mxim
un plag daigua de pluja en un cam rs
tic, i hi remet i lemblematitza a partir de la
denominaci dialectal lo toll; i els tercers
no fan sin alludir a lelement bsic, primi
geni, de la vida vegetal larrel amb voluntat
metafrica i simblica respecte del (de la seva
visi) Peneds en primer terme.
Tamb els increments de ledici de llibres al
voltant de (micro)territoris naturals que shan
produt darrerament sn ben revaladors de la
inquietud glocalista a qu ens referim. Noms
al voltant de la Vall del Corb, den del nou
milleni, han aparegut quatre monografes, i
totes tres alienes als enfocaments historicista,
folklorista o naturalista que haurien tingut en
poques ben recents: com el que va tenir, sen
se anar ms lluny, la monografa La Vall del
Corb (1986). Els llibres en qesti sn La Vall
del Corb (2003), de Joan Duch, Llus Foix i
Gener Gonzalvo; Trenta-tres fgures per a un
paisatge (2005), de Pau Bori, La Vall del Corb:
paisatges ntims (2007), de Modest Corbella
i Sc de poble (2009), de Jaume Andreu. Si la
primera, tercera i la quarta daquestes obres
sn eminentment literatura illustrada de pai
satges; la segona traa i reivindica aquesta vall
afecta tres comarques i dues demarcacions
provincials a partir dun repertori etnol
gic de personatges. Encara dins el camp de
les edicions, volem cridar latenci sobre dos
modestos suports grfcs que, cada cop ms,
es fan ress de la sensibilitat glocalista: les pos
tals, i les felicitacions nadalenques en qu hom
percep una tendncia progressiva a reproduir
i remetre paisatges amb un prets valor am
biental dels respectius territoris. Tampoc les
produccions audiovisuals no han restat alie
nes a limpuls glocalista; ns una clara mos
tra lanimaci de Carles Porta, Els fanalets de
Sant Jaume, en qu recrea una vella tradici
lleidatana, dacord amb un llenguatge visual
i uns principis ingenuisme, ludisme... del
tot moderns.
Proposta tipolgica
de les festes glocals
Festes
DarreL tnica
Festes
ecoLogistes
Festes
exPerimentaLs
Festes
aLternatiVes,
resistenciaListes
i anti
gLoBaLitzaDores
(8)
Tipus de festes Expressions festives concretes Exemples concrets
La festa ecopatrimonial Marxa dels castells de la segarra.
La festa ecopacifsta
La Marxa ecolgica i per a la pau (Belianes, lurgell).
Bicicletada popular i altres activitats.
La festa ecoescolar i lecoeducativa
L ecopedalada (Mollerussa, pla durgell). sortida-taller per a la descoberta
de la fauna i fora de lentorn del Bardoc (piera).
La festa ecoexcursionista
ascens familiar a cent muntanyes i tossals de la demarcaci lleidatana,
amb motiu del centenari del centre excursionista de Lleida (2006)
1
.
pujada familiar del pessebre al cim de Bassons (600 m), a les Garrigues,
organitzada pel centre excursionista de Lleida
2
.
La festa etnorural
La festa de
recreaci
etnolgica i rural
La festa etnopatrimonial
Les festes del batre i del segar (la Fuliola).
La festa de les carboneres (Forrellac).
primera tapiada de la cabana de lhort (Juneda).
animaci audiovisual dels Fanalets de sant Jaume de carles porta (Lleida).
La festa (etnorural) alternativa
Festival intercultural terralada (verd).
Festival alternatiu independent Figarock (la Figuerosa, lurgell)
3
.
Festival espigarock (sant antol, la segarra).
Festival solc de msica tradicional (Lluans).
Festival de msica folk de calaf (anoia).
Festival Folc11 de calaf (anoia).
Festival de msica folk de la Granadella (les Garrigues).
Gai Folk. Festival de cultura i msica popular del Baix Gai.
carxofada vermella (xicots de vilafranca, 2009).
La festa etnohistrica.
La festa de recreaci histrica.
shi sol operar una
antropologitzaci de la histria
4

dramatitzacions dpoques histriques genriques:
els pessebres vivents
La festa romana de Guissona.
dramatitzacions de successos histrics concrets:
Firals de Bellvs (Bellvs, pla durgell),
Festa del puro (cervera),
Festa dels bandolers (castellser, lurgell).
Les festes etnorurals i etnohistriques els mercats i fres medievals.
5
Les festes etnoartsriques
Festival de msica a les vinyes (subirats). intervencions artstiques sobre el
paisatge emmarcades en els congressos dart i paisatge vitivincola del peneds.
Lo Festivalo (Festival de curtmetratges; trrega, 2005).
Lo cercacurts (Festival de curtmetratges; Montorns de segarra, 2007-2009).
La festes etnorurals i patritiques Festa de la barretina (alcoletge, 2009).
Les festes virtuals darrel tradicional
telefesta o multifesta virtual darrel tradicional (algunes experincies a
partir de lanella ciutadana).
La festa tnica La festa tnica (multicultural) i etnorural Festival internacional de ritmes tnics paupaterres (trrega, lurgell)
6
.
Festes experimentals:
les festes com a creaci artstica dautor,
les festes a la carta, enginyeria festiva
Festa celebrada a agramunt (lurgell), el 13 de desembre de 2008, amb
motiu del primer aniversari de la mort del pintor Josep Guinovart. Festa
creada dissenyada al complet per lartista polifactic carles santos.
Festes majors alternatives
Festa Major alternativa de sant andreu del palomar (Barcelona).
Festa Major alternativa de Grcia (Barcelona).
Festa Major alternativa de sants (Barcelona).
Festes alternatives de vilafranca del peneds.
Festa Major (alternativa) de Mollerussa 2009.
Festa Major popular i alternativa de Lleida 2009.
Festes ecoresistencialistes
performance reivindicativa de la torre de guaita de Lloret.
performance festivoreivindicativa contra la Mat (Girona).
Marxa popular en defensa de collserola (juny 2008).
Festes poltiques
aplec de paret delgada, a la selva del camp, organitzat pel psaN.
reconversi poltica dun aplec local tradicional.
misceLLnia 123
(1)
Amb pedres extretes de cadascuna
daquestes cent muntanyes calia
aixecar un monument amb motiu del
Centenari del Centre Excursionista.
(2)
Un pessebre daltura obra del
Centre Excursionista a Segre. 19
de desembre de 2008. Especial
Nadal. 23 p.
(3)
El Figarock, un certamen folk-rock
alternatiu celebrat a La Figuerosa
(lUrgell), el primer dissabte dagost,
compta amb una consolidaci i
projecci remarcables. El terme fga
daquest festival juga a tres bandes:
duna banda, amb el nom del poble
(la Figuerosa), daltra banda, amb el
que s un producte tpic daquest
sec territori de la Segarra per b
que poc apreciat (les fgues), i
fnalment, i a tall de transgressi
obscena darrelada tradici, amb la
metfora del terme fga, com b
no sestan de palesar els cartells
del certamen. Dantuvi, doncs, i
limitant-nos al seu nom, en aquest
festival alternatiu, hi veiem una
patent ben ldica i exotitzant
singularitzaci del territori: dun
microterritori segarrenc, en aquest
cas. Val a dir que aquest festival sol
recuperar fgures de les primeres
etapes del rock catal (Pau Riba,
Oriol Tramvia, Ia Batista, etc.) i que
hi sn habituals fgures com Enric
Casassas i Pascal Comelade.
(4)
En aquest tipus de festa, en els
seus espectacles, hi preval, per
sobre del fet histric en si, la dra-
matitzaci histrica: lexperincia
dencarnar els elements materials
lambient de lpoca: vestits,
estris, armes. I lautoespectacle
associat.
(5)
Latractiu daquests esdeveniments,
per sobre de loferta mercantil o
fral, estreba principalment en una
viviscncia local fortament singula-
ritzadora associada a lespectacle
etnorural i etnohistric: simulacions
dofcis arcaics, artesanals i de
formes de sociabilitat ja substi-
tudes, mostra de carrers vells,
dramatitzacions i performances
historicistes, etc.
(6)
El festival Paupaterres celebrat a
Trrega cada tercer cap de setma-
na de juliol s una festa etnorural
juga a la singularitzaci local; ns
indicatiu que Paupaterres sigui el
nom duna partida rstica del terme
de Trrega, i s, sobretot, una
festa tnica o multicultural; aix s
anunciada, i en coherncia, vol ser
una mostra de diferents msiques
tniques o culturals. En aquest
sentit, es val de letimologia popular
del nom paupaterres: palpar
terres, provar o conixer diferents
territoris.
(7)
Aquesta festa s un cas paradig-
mtic de festa tardomoderna. Re-
sulta de la hibridaci de disciplines,
tcniques, tradicions i registres
culturals i artstics diversos, dacord
amb el que ocorre habitualment
en la creaci cultural dels nostres
dies, en literatura, televisi, cinema,
gastronomia, arts escniques, etc.
En concret, en aquesta celebraci,
shi intriquen la cultura popular
tradicional, el cant operstic, la m-
sica instrumental de piano (Carles
Santos) i lart plstica escultura,
arquitectura, vestit, poesia visual i
performance artstic als carrers.
Cal destacar, a ms, amb relaci a
la cultura popular la gran diversitat
de manifestacions que shi cele-
bren, ben distintes pel que fa a la
seva naturalesa, als seus orgens i
a les seves tradicions histriques;
shi executen, aix, expressions
prpies de diferents pasos de
llengua catalana, i daltra banda una
manifestaci lactuaci estrella
dun lloc ben extic, de Mxic
concretament: cercavila, falla, cap-
grossos, cobla, coral, gastronomia
local, piromusical i representaci
teatral del funeral segons la tradici
mexicana de la mort. La festa en el
seu conjunt, ric i original, forneix una
viva i efca exotitzaci, i per tant,
efectiva singularitzaci de carrers
i places dAgramunt i del poble en
general; daqu la seva concepci
glocalista.
(8)
Aquestes festes es caracteritzen
per una viviscncia festiva alterna-
tiva revestida de graus signifcatius
de reivindicaci sociopoltica, i a
cops, de certa violncia expressiva.
Shi solen recrear recuperar uns
sentits de lespai pblic de tradici
rural i vilatana antic rgim, associats
a la noci dall com dall que
s de tots i de ning a lensems i
vinculats al capdavall a un sentit
del sagrat de tradici arcaica. De
manera correlativa, shi recuperen
expressions festives de la tradici
rural i vilatana preindustrial, i dels
primers estadis de la primera socie-
tat de consum de masses.
Tipus de festes Expressions festives concretes Exemples concrets
La festa ecopatrimonial Marxa dels castells de la segarra.
La festa ecopacifsta
La Marxa ecolgica i per a la pau (Belianes, lurgell).
Bicicletada popular i altres activitats.
La festa ecoescolar i lecoeducativa
L ecopedalada (Mollerussa, pla durgell). sortida-taller per a la descoberta
de la fauna i fora de lentorn del Bardoc (piera).
La festa ecoexcursionista
ascens familiar a cent muntanyes i tossals de la demarcaci lleidatana,
amb motiu del centenari del centre excursionista de Lleida (2006)
1
.
pujada familiar del pessebre al cim de Bassons (600 m), a les Garrigues,
organitzada pel centre excursionista de Lleida
2
.
La festa etnorural
La festa de
recreaci
etnolgica i rural
La festa etnopatrimonial
Les festes del batre i del segar (la Fuliola).
La festa de les carboneres (Forrellac).
primera tapiada de la cabana de lhort (Juneda).
animaci audiovisual dels Fanalets de sant Jaume de carles porta (Lleida).
La festa (etnorural) alternativa
Festival intercultural terralada (verd).
Festival alternatiu independent Figarock (la Figuerosa, lurgell)
3
.
Festival espigarock (sant antol, la segarra).
Festival solc de msica tradicional (Lluans).
Festival de msica folk de calaf (anoia).
Festival Folc11 de calaf (anoia).
Festival de msica folk de la Granadella (les Garrigues).
Gai Folk. Festival de cultura i msica popular del Baix Gai.
carxofada vermella (xicots de vilafranca, 2009).
La festa etnohistrica.
La festa de recreaci histrica.
shi sol operar una
antropologitzaci de la histria
4

dramatitzacions dpoques histriques genriques:
els pessebres vivents
La festa romana de Guissona.
dramatitzacions de successos histrics concrets:
Firals de Bellvs (Bellvs, pla durgell),
Festa del puro (cervera),
Festa dels bandolers (castellser, lurgell).
Les festes etnorurals i etnohistriques els mercats i fres medievals.
5
Les festes etnoartsriques
Festival de msica a les vinyes (subirats). intervencions artstiques sobre el
paisatge emmarcades en els congressos dart i paisatge vitivincola del peneds.
Lo Festivalo (Festival de curtmetratges; trrega, 2005).
Lo cercacurts (Festival de curtmetratges; Montorns de segarra, 2007-2009).
La festes etnorurals i patritiques Festa de la barretina (alcoletge, 2009).
Les festes virtuals darrel tradicional
telefesta o multifesta virtual darrel tradicional (algunes experincies a
partir de lanella ciutadana).
La festa tnica La festa tnica (multicultural) i etnorural Festival internacional de ritmes tnics paupaterres (trrega, lurgell)
6
.
Festes experimentals:
les festes com a creaci artstica dautor,
les festes a la carta, enginyeria festiva
Festa celebrada a agramunt (lurgell), el 13 de desembre de 2008, amb
motiu del primer aniversari de la mort del pintor Josep Guinovart. Festa
creada dissenyada al complet per lartista polifactic carles santos.
Festes majors alternatives
Festa Major alternativa de sant andreu del palomar (Barcelona).
Festa Major alternativa de Grcia (Barcelona).
Festa Major alternativa de sants (Barcelona).
Festes alternatives de vilafranca del peneds.
Festa Major (alternativa) de Mollerussa 2009.
Festa Major popular i alternativa de Lleida 2009.
Festes ecoresistencialistes
performance reivindicativa de la torre de guaita de Lloret.
performance festivoreivindicativa contra la Mat (Girona).
Marxa popular en defensa de collserola (juny 2008).
Festes poltiques
aplec de paret delgada, a la selva del camp, organitzat pel psaN.
reconversi poltica dun aplec local tradicional.
Entretinguemnos una mica finalment
en un altre camp interessant pel que fa a
les reaccions glocalistes que estudiem: els
marcs de sociabilitat popular. Tamb aqu
els exemples sn nombrosos. Destaquem
ne dos. Duna banda, els noms de fora
dels collectius, ateneus, casals i tavernes
populars de lesquerra independentista i
alternativa, actuals o amb activitat fns fa
poc. Es tracta duns noms que denoten pri
migenisme rural i que signifquen, dacord
amb les orientacions daquestes entitats, un
pals resistencialisme antiglobalitzador. En
sn exemples LArreu (Mollerussa), La For-
ca (Nou Barris Barcelona, i Carcaixent),
LAixada (Vilanova i la Geltr; Aldaia), La
Fal (Arts; Banyoles), LEspona (Les Bor
ges Blanques), El Solc (Pineda), El Rostoll
(Trrega), El Cep (Vilafranca del Peneds),
LArbo (Arbcies), LEsbarzer (Palautorde
ra), Els Escorrelots (Cardedeu), El Forn (Gi
rona), o Cal Macarr (Calaf ) (Capdevila,
2007: 74; Buch, 2007: 215223). Daltra
banda, en un altre ordre de la sociabilitat
popular, la dels centres cvics, veiem a Ro
quetes (Nou Barris) un cas ben indicatiu
de glocalisme: el nom del centre cvic, en
un barri popular i perifric de Barcelona,
s el de Cal Ton i Guida. n
BiBliografia
ario, a. La expansin del pa-
trimonio cultural. A: Revista de
Occidente, 250. Madrid: 2002.
Ballart, J. El patrimonio histrico
y arqueolgico: valor y uso. Bar-
celona: Ariel, 1997.
Bauman, z. Modernidad lquida.
Mxico-Buenos Aires: Fondo de
Cultura Econmica, 2004.
n Vida lquida. Col. Estado y
Sociedad 143. Madrid: Paids,
2006.
Berger, P.; Luckmann, t. La
construcci social de la realitat.
Un tractat de sociologia del co-
neixement. Barcelona: Herder,
1988.
Bourdieu, P.; Wacquant, L. J.
D. Per a una sociologia refexiva.
Barcelona: Herder, 1994.
Brenner, n. Globalisation as Re-
territorialisation: The Re-escaling
of Urban Governance in the Euro-
pean Union. A: Urban Studies,
vol. XXXVI, nm. 3. 199.
Buch, r. LEsquerra independen-
tista avui. Barcelona: Columna,
2007.
capdevila capdevila, J. El ca-
talanisme en una crulla histrica.
Tradicions del catalanisme, recom-
posici fonamental de les condici-
ons i propostes de renovaci. A:
Societat catalana, societat limita-
da? Vilanova i la Geltr: Edicions
del Cep i la Nansa, 2007.
n Noves tecnologies de la informa-
ci i de la comunicaci i construc-
ci de les identitats (g)locals. Llei-
da: Institut Municipal dInformtica,
Ajuntament de Lleida, 2010.
castells, m. La era de la infor-
macin: economa, sociedad y
cultura. Madrid: Alianza, 1997-
1998.
n Globalizacin e identidad. Bar-
celona: Institut Catal de la Medi-
terrnia, 2004.
n Europa en construccin: inte-
gracin, identidades y seguridad.
Barcelona: Fundaci CIDOB,
2004.
garca canclini, n. Las indus-
trias culturales en la integracin
latinoamericana. Ciutat de Mxic:
Grijalbo, 1999.
n Culturas hbridas: estrategias
para entrar y salir de la moderni-
dad. Buenos Aires: 2001.
Flaquer, L.; Bult, n.; giner, s.;
Busquet, J. La cultura catalana:
el sagrat i el prof. Barcelona:
Edicions 62, 1996.
Lacroix, m. El culte a lemoci.
Atrapats en un mn democions
sense sentiments. Barcelona: La
Campana, 2005.
Lipovetsky, g. La era del vaco:
ensayos sobre el individualismo
contemporneo. Barcelona: Ana-
grama, 1987.
Lipovetsky, g.; roux, e. El lujo
eterno. Barcelona: Anagrama,
2004.
marn e.; tresserras, J. m. Cul-
tura de masses i postmodernitat.
Valncia: Edicions 3 i 4, 1994.
santos, m. La naturaleza del es-
pacio. So Paulo: Editora Hucitec,
1996.
serrano, s. Els secrets de la
felicitat. Barcelona: Ara Llibres,
2006.
Vives, a. El nacionalisme que ve.
Valncia: Edicions 3 i 4, 2003.
tamb la festa dautor, concebuda com a creaci artstica, pot esdevenir una
festa essencialment glocal. s lesdevingut amb la festa del primer aniversari
de la mort del pintor guinovart, celebrada a agramunt el 14 de desembre de
2008.
etnolgiques
a Catalunya
Recerques
126
ipec-anlisi
De cara al mar
laigua a la catalunya seca
lestany divars i Vila-sana
cants tradicionals a lalt pirineu
Fronteres de la comunitat, comunitat de frontera
154
ipec-Documentaci
pescadors i mariners als alfacs
construccions en pedra
catalogaci de les falles al pirineu
arqueologia visual de lexili catal
ofcis tradicionals en fres i mercats de lempord
el Fons Fotogrfc de claudi Gmez Grau
190
beques 2010
abans era diferent...
el ciclisme a la tardor
espais de socialitzaci
la pasquala i el seu llibre de msica
qu shi pot fer
la Flama del canig i les cremades de Falles dandorra
el maig
Filant prim
el bon mariner, mirant la lluna, ja sap son quefer
abant tot aix eren camps
la mort genealgica
la vida en un museu
els luthiers
Volem un barri digne
la Festa dels tonis de manlleu
126 recerques Revista dEtnologia de Catalunya Juliol 2012 Nm. 38
E
n aquesta mateixa re-
vista fa algun temps
ressenyvem un pro-
jecte de recerca dis-
senyat i fet des del
Museu Martim de
Barcelona amb el nom de Pescadors
i barques de Cambrils. Estudi etnol-
gic de la pesca i les drassanes tradicionals
a Cambrils i els canvis produts per la
construcci del port de refugi. Es trac-
tava dun projecte IPEC de recerca-
documentaci desenvolupat al llarg
de lany 2008.
(1)
la gnesi
Una de les conseqncies directes
daquell treball va ser un nou projec-
te, com si en fos una extensi. La idea
consistia a treballar sobre leix Cam-
brils-Arenys de Mar per tal de fer una
comparaci entre dues poblacions que
tenen un port pesquer de caracters-
tiques i cronologia similars, per en
canvi un passat fora diferent. Des del
punt de vista histric, Arenys s una de
les poblacions del Maresme amb una
tradici martima ms potent, per
on lactivitat pesquera s una part poc
rellevant del seu passat. Pesa molt ms
la memria de la navegaci transatln-
tica, de la construcci de grans velers i
de lensenyament nutic al fams Es-
tudi dels Pilots, que han conformat
un passat slid i tamb una certa visi
retrospectiva daquest. Per contra, a
Cambrils el mn de la pesca ho s tot,
i la construcci naval ha girat totalment
al voltant de la pesca. La participaci
de Cambrils en el comer martim o en
altres aventures transoceniques ha es-
tat gaireb irrellevant, i per tant la seva
visi del passat est vinculada gaireb
exclusivament al mn de la pesca.
A partir de les refexions generades es
va copsar linters destudiar la identi-
tat martima catalana a travs de du-
es formulacions diferents, basades en
realitats, passats i reconstruccions ide-
olgiques diferents. Aix, la perspectiva
comparativa dambdues realitats tenia
per al nostre projecte una lectura nova
(inexistent al projecte anterior) i que fe-
ia que el nou projecte fos diferent i ms
ambicis. Ara tenia com a objectiu es-
tudiar lempremta de la construcci i
de la transformaci social que compor-
ta de dos ports, Cambrils (1933-47)
i Arenys (1922-61), en la seva identitat
martima. Aquesta proposta de recerca
etnolgica va ser batejada com De ca-
ra al mar. Estudi etnolgic dels ports de
Cambrils i Arenys de Mar i el seu paper
en la identitat martima catalana. Ha
estat possible grcies, un altre cop, a la
confana i al fnanament de lIPEC
a travs dun projecte de recerca - an-
lisi 2009/10.
La recerca lha fet un equip dinvestiga-
dors dividit en dos grups, per tal de fer
una millor aproximaci al territori, tot
i que els dos grups han treballat de for-
ma coordinada. En la zona dArenys els
investigadors han estat Miguel Doa-
te, Pablo Romero i Eliseu Carbonell.
Lrea de Cambrils ha estat responsa-
bilitat den Joan Manel Arca i Emilio
Surez. La coordinaci sha fet des del
Museu Martim de Barcelona.
la identitat martima
Lobjecte destudi s la idea didenti-
tat martima i les representacions que
les comunitats marineres sautocons-
De cara al mar
Estudi etnolgic dels ports de Cambrils i Arenys de Mar
i el seu paper en la identitat martima catalana
Enric Garca
museu martim de barcelona
Subhasta cantada del peix de les
jornades gastronmiques Calamarenys.
Arenys de Mar (10/2010).
ElisEu CarboNEll
Entrant el peix a llotja per la subhasta.
Arenys de Mar (07/2010). ElisEu CarboNEll
IPEC-Anlisi
recerques 127 Anlisi
trueixen, fns i tot com a instrument
de promoci turstica o com a tret sin-
gularitzador envers altres comunitats
properes. Cambrils i Arenys ens donen
algunes claus per interpretar aquesta
idea. En aquest marc bsic els objec-
tius concrets de la recerca sn:
Aprofundir en lestudi de la cultura
martima catalana des del camp de lan-
tropologia social, per comprendre mi-
llor la relaci dels catalans amb el mar.
Es tracta dun camp molt poc treballat
en el nostre pas, per la qual cosa es vol
fer una contribuci interessant.
Conixer millor i difondre el patri-
moni etnolgic martim, material i im-
material, de les costes de Tarragona i del
Maresme, en general, i de Cambrils i
dArenys de Mar en particular.
Analitzar el procs, labast i les con-
seqncies de la construcci dels ports
sobre aquestes poblacions i en lautore-
presentaci daquestes com a comuni-
El projecte De cara al mar. Estudi etnol-
gic dels ports de Cambrils i Arenys de Mar
i el seu paper en la identitat martima
catalana sha desenvolupat utilitzant
metodologies prpies de lantropolo-
gia social, i tamb lanlisi documen-
tal a partir del buidatge bibliogrfc,
darxius i hemeroteques o documen-
taci fotogrfca, i en menor mesura
histries de vida i diferents modalitats
dentrevista.
arenys: de cara
o desquena al mar?
Lestudi dut a terme a Arenys de Mar ha
tractat delaborar una perspectiva tan
comprensiva com sigui possible de la
relaci daquesta poblaci amb el mar,
i ha aprofundit, per tant, en la histria
daquesta relaci al mateix temps que
es (re)construa amb sensibilitat etno-
grfca la textura prpia duna societat
amb un vincle profund amb les acti-
vitats martimes. El punt de partena
era la construcci del port de refugi i
les transformacions que ha produt en
Process de la festivitat de la Verge del Carme a Arenys de Mar (07/2010). ElisEu CarboNEll
tats martimes, aix com en general en
la identitat martima dels catalans.
Estudiar la relaci que els habitants
de Cambrils i Arenys de Mar han esta-
blert histricament amb el mar i veure
com aquesta ha pogut variar a partir
de la construcci dels ports respectius
i tractar de comprendre com shan es-
tablert uns vincles amb el mar que al-
hora els serveixen per defnir i reco-
nixer la comunitat en ella mateixa i
envers els altres.
Calibrar els efectes que la construcci
dels ports de Cambrils i Arenys va tenir
sobre les societats respectives des dun
punt de vista econmic, indus trial, ur-
banstic, i sobre el sector pesquer i el
turisme, per tamb en les formes de
vida, la percepci del medi, etc.
Establir una metodologia de treball
til per a lanlisi de la identitat marti-
ma i les seves representacions en altres
punts del territori de parla catalana.
la vida de la vila en el sentit ms ampli,
quelcom que analticament la recerca
ha escindit centrant-se duna banda en
laspecte material, econmic i social, i
de laltra en lafectaci sobre limaginari
i la identitat martima.
En certa manera el motor de la recerca,
el nus a partir del qual shan elaborat
les hiptesis de treball, s la paradoxa
aparent de la construcci dun port
en un moment histric que arrossega
una inrcia dignorncia del mar fns al
punt que li dna lesquena, malgrat el
passat eminentment martim dArenys.
Si ms no, aquesta s una qesti que
en un determinat moment de la recerca
ha esdevingut central, com un obstacle
que cal superar per poder continuar. I
s que quan sinicia la construcci del
port ja fa molt de temps que han decai-
gut les activitats marineres i navals que
li han donat lesplendor fent daquesta
vila un dels centres ms importants de
tot el Maresme i fns i tot de la costa
catalana en lanomenada edat dor de
la marina catalana. I la pesca, la pro-
tecci i promoci de la qual s un dels
arguments ofcials per justifcar la seva
construcci, s gaireb insignifcant: al-
tres viles venes, i sobretot Matar, eren
de llarg candidates ms adients.
En aquell moment la idea de decadn-
cia de lArenys mariner sembla ja in-
corporada al cos social, sha naturalit-
zat de tal manera que fns
al dia davui i malgrat la
puixana de la pesca i, per
tant, de lactivitat econmi-
ca dArenys que ha propiciat
el port una gran part de
la poblaci sembla continu-
ar vivint desquena al mar.
Qu va fer que es construs
un port a Arenys en les con-
dicions esmentades? Per qu
a Arenys? Aquest s el nus que
la recerca ha tractat de desfer
mirant enrere, cap a lorigen
dArenys com a simple barri martim
de Sant Mart dArenys (actual Arenys
de Munt) passant per lesplendor del
segle xviii i, a lactualitat, com a quart
port pesquer catal en volum de factu-
raci lany 2010, en una evoluci que
segurament ni tan sols els seus impul-
sors preveien o sesperaven.
De cara o desquena al mar? Una qes-
ti impossible de respondre de forma
unvoca: depn del moment histric,
depn de lestrat social, depn de locu-
paci o del moment vital de les per-
sones, etc. I cal dir que no s possible
donar una resposta unvoca perqu en
un mateix moment histric la vivn-
cia i percepci del mar no s la matei-
xa per a tothom a Arenys de Mar. Ara
b, una recerca que es marca com un
dels objectius la contribuci a lestudi
de la identitat martima catalana, no
pot resoldres escorant-se cap a un re-
lativisme estril sense sortida.
Potser per aix lencert en lafrmaci
contundent del ttol: ms enll dels
matisos, la histria dArenys de Mar
s la histria dun petit barri martim
que creix mirant de cara i afrontant les
adversitats del medi que essencialment
li donar la vida i lesplendor. El mar
s la ra de ser de lantiga Santa Maria
dArenys; en positiu (i tamb en nega-
tiu) ha deixat una empremta inesbor-
rable en el carcter daquesta vila. Aix
doncs, laportaci daquesta recerca i
lestudi de cas proposat pel que fa a la
identitat martima catalana va en el sen-
tit de copsar una complexitat que no
obstant aix no menyst uns orgens i
un carcter essencialment martim. La
paradoxa es resol reconeixent un relati-
vament recent gir desquena al mar que
no ha signifcat laband de lactivitat
martima i que en tot cas lha abocat
injustament a la penombra, generant
pel cam una estratifcaci social i una
segregaci espacial en la trama urbana
de les persones dedicades a la pesca,
i uns imaginaris contrastants que
ens ha dut, fnalment, a parlar diden-
titats martimes, en plural associats
a aquesta estratifcaci.
Laspecte i espectre negatiu del
mar comena en uns primers segles
dexistncia marcats pels perills repre-
sentats sobretot per les incursions de
la pirateria nord-africana i turca. Lele-
ment ms dramtic sn els continus
captiveris dels mariners dArenys, que
donaren origen entre daltres a la Con-
fraria de Sant Elm, mutualitat sobrevis-
cuda fns a lactualitat mutant en enti-
tat corporativa de defensa, organitzaci
i coordinaci de les activitats pesqueres.
En la histria ms immediata trobem
un altre exemple contundent daquest
aspecte-espectre negatiu, lesmentada
segregaci de la poblaci i de lactivi-
tat pesquera: duna banda
la reclusi de la poblaci
pesquera formada pri-
mer per migrants del sud
de Catalunya i del sud
dEspanya i ms recent-
ment provinent del nord
i loest afric en els pe-
tits pisos del polgon de
blocs construt els anys
seixanta del segle xx al
tur del cementiri, s
a dir ben lluny de la
part baixa de la riera,
on t el centre la vida
so cial arenyenca; de laltra una activi-
tat pesquera tamb ms enll i a lom-
bra daquest centre de vida hegemnic
Vista de la platja dArenys de Mar a
linici del segle xx.
MusEu MartiM dE barCEloNa
recerques 129
que confgura simblicament lespai
social dominant amb la dita anar a
tocar ratlla, que posa el mar i lentra-
da del port com a lmit de la passejada
tradicional.
Entrelligat amb el que s negatiu apa-
reix bviament recorrent tota la histria
de la vila laspecte positiu de la relaci
amb el medi que lha batejat: com hem
dit li deu lorigen, lexpansi i lesplen-
dor entre els segles xvi i xviii amb la
construcci naval, el comer transat-
lntic i lestudi de pilots, per tamb
desprs al segle xix, quan malgrat la
decadncia martima t lloc un crei-
xement industrial que no hauria estat
possible sense el capital acumulat per
lexpansi anterior. En lactualitat, amb
la construcci del port, la positivitat
del mar es manifesta amb lembranzi-
da econmica derivada de les activitats
que shi desenvolupen, principalment
la pesca, que com hem dit creix amb
fora malgrat la minsa presncia que
tenia a principis del segle xx.
Signifcativament sn les classes benes-
tants les que propicien el fet de donar
lesquena al mar quan en realitat sn
les mximes impulsores i benefciries
del comer amb Amrica i els nego-
cis que shi associen. Igual passa amb
la construcci del port, la consecuci
del qual t a veure almenys en part amb
la infuncia dunes classes benestants
ben situades en lentramat del poder
poltic catal i espanyol, conseqncia,
un cop ms, de la posici adquirida per
unes determinades famlies des del se-
gle xviii. No sn elles les que viatgen
als vaixells ni les que els construeixen,
com tampoc no sn les que desprs
construiran el port i hi desenvoluparan
activitats, per estan al comandament
de les empreses constructores i comer-
ciants, mentre viuen mirant a la riera
i no al mar. Ms enll de la ratlla hi
ha totes aquelles persones que mai po-
dran dir que han viscut desquena al
mar, s a dir aquelles que des de la ba-
se, amb la seva sang i la seva suor, han
contribut ms directament a forjar la
Faana martima de Cambrils (08/2010). JoaN MaNEl arCa
complexa i canviant identitat martima
dArenys de Mar, una pista signifca-
tiva del que pot ser la identitat marti-
ma catalana.
cambrils: patrimoni,
smbols i mercat
A Cambrils la identitat martima s,
en gran part, una marca o valor afegit
que es basa en el seu patrimoni mar-
tim, material per sobretot immaterial,
explicat des de la funcionalitat dels seus
elements. La mateixa trama urbana t
un sentit i una histria que expliquen
la seva existncia, i la resta del patrimo-
ni forma un tot mai tancat, encara que
ho pugui semblar. En la nostra recer-
ca intentem explicar-ho a travs de la
transformaci del port i de la platja, no
noms del que va succeir sin tamb
del que est passant ara mateix.
El discurs del patrimoni martim a
Cambrils esdev emoci pels qui as-
segurem: aquest s el meu poble, as-
sumint un conglomerat delements que
Anlisi
la gent valora pel que tenen com a fet
identitari i que, segons ells matei-
xos, expliquen la seva forma par-
ticular de ser, diferenciada duns
vens que, per a lobservador no en-
trenat, podrien semblar iguals. El pa-
per didees com ara la barca i el port,
en la construcci daquesta identitat,
s i ha estat fonamental.
El patrimoni martim i la imatge recre-
ada del passat martim no expliquen res
allats de la resta, per integrats en un
sistema de smbols sinsereix en una l-
gica en qu tot queda relacionat. Entre
els elements urbans, el port, la platja i
els elements allats que connecten la
gent amb la mar del present i del pas-
sat, sestableix una relaci informativa
que un dia consolida relacions socials
de poder i lendem les qestiona i les
posa en situaci de risc. Una relaci, o
un fux dinformacions, que fan mo-
difcar la funci, la forma i el sentit de
cada una de les bagues del sistema so-
cial, entre les quals es distingeix el pa-
trimoni cultural.
En aquest punt s necessari pregun-
tar-se per les relacions entre els sub-
sistemes econmics, socials, poltics i
culturals: tractar de saber quin afecta a
qui, com es confonen, tractar destablir
raons i conseqncies observables en
la histria de Cambrils; la resposta no
sembla clara. s evident que linters
creixent pel patrimoni martim, com
a part daquell sistema, revela una so-
cietat vigilant, preocupada i ocupada
en el respecte al que s seu. I un dels
resultats s la presentaci duna cer-
ta imatge del Cambrils mariner com
una targeta de presentaci dun poble
que vol marcar diferncies respecte al
seu entorn.
Quan parlem de patrimoni cultural es-
tem parlant dun poder simblic que,
en ocasions, sembla derivar de la fasci-
naci que produeix per ell mateix, dun
poder simblic que ja est incorporat
en el cor de les raons dels individus. El
mar i la navegaci, i tot el que els envol-
ta, sn fantstics per ells mateixos. El
patrimoni cultural de Cambrils, com el
de qualsevol altra comunitat, s format
per un conjunt dobjectes simblics
de primer ordre, objectes de sacrifcis,
de tabs; llocs de reuni de persones i
sentiments, epicentres de revolucions
i reaccions, que canvien, es transfor-
men i en alguns casos desapareixen. Els
casos del port (que substitueix lanti-
ga platja vertebradora), la Torre (que
transmet la idea de continutat), o la
barca (que cedeix aparentment terreny
a lembarcaci esportiva com a part del
paisatge), podrien ser paradigmtics.
Un dels punts de vista ms habituals
per explicar el patrimoni s situar-lo
en circumstncies ms aviat difcils
o dramtiques: el patrimoni a mer-
c del caprici de destins inexorables.
Aix, els mercats explicarien tamb les
transformacions patrimonials. El port
de Cambrils, smbol de modernitat i
doportunitats, alhora que involuntari
patrimoni cultural, trobaria en el mer-
cat les raons de la seva utilitas, de la se-
va frmitas i de la seva vetustas. I aquest
punt de vista no aniria errat. Una de
les qestions plantejades en aquesta
recerca s si la identitat martima de
Cambrils s objecte despeculaci en
els mercats de la cultura.
El patrimoni, com a fet social dun po-
tencial simblic enorme, tamb es pot
entendre com un instrument per mo-
difcar la realitat i fns i tot per recrear
el passat. Per exemple, el port esportiu,
superposat al port pesquer, no seria
fruit de sinergies globals que haurien
convertit Cambrils en un retall ms
de laldea global, sin conseqn-
cia dunes decisions, consensuades
ms per optimisme que per princi-
pis de realitat, que el veurien com
un objecte diguem-ne mgic, til
per modifcar les circumstncies i les
formes econmiques que marquen la
vida. En altres paraules: grcies al nos-
tre patrimoni el nostre poble ser el que
volem que sigui. s a dir, el patrimoni
martim com una eina per aconseguir
que la mar ens doni el que li demanem,
i noms de reflada, el patrimoni com
a projecte identitari.
Cambrils com un tot (el port, el pas-
seig martim, lAjuntament, les avingu-
des i eixamples, els xalets, els hotels, les
platges, etc.) queda conformat segons
un criteri modern de possible funcio-
nalitat. En favor o en contra del mar?
Sespecialitza o, millor dit, renuncia a la
polivalncia. El monocultiu del mercat
turstic. Cambrils i el seu port, la imat-
ge de cartell publicitari o estampa tridi-
mensional, sentn a partir duna nica
funci: atraure la demanda turstica. El
patrimoni cultural no s com s perqu
vnen turistes, sin que el patrimoni
s com s perqu vinguin turistes. De-
manda turstica s demanda de lleure,
dexperincies que ens ajuden a descon-
nectar de la crua realitat. s un lloc per
carregar les piles, per descansar. Cam-
brils ja no ser ms un poble dagricul-
tors i pescadors, de gent que mira al mar
i gent que mira a la muntanya. El treball
ha canviat: avui la nostra indstria s
la turstica. Consensuat aquest projec-
te, que tamb funciona com a projecte
identitari, noms cal aprendre la nova
pesquera, s a dir, la dels peixos grans. El
turista que ve a Cambrils defneix millor
que ning com sn els cambrilencs: si
pesquem peixos grans s que nosaltres
som peixos encara ms grans.
Postal turstica de Cambrils, lany 1999.
M. rauriCh/r. Pla
recerques 131
Davant aquesta realitat, cal qestionar-
se qu queda del passat. Qu queda
de la pesca tradicional que explicava
lexistncia del port i el justifcava? s
cert, com creuen alguns, que la iden-
titat marinera de Cambrils ha que-
dat confnada a la postal, a les barques
ancorades en rotondes o a escultures
metlliques que recorden vells ofcis
mariners? Fins a quin punt el port va
transformar Cambrils i fns a quin punt
el port esportiu est transformant ara
la poblaci? s un procs acabat o no?
Han canviat un altre cop les formes de
vida que el port va venir a canviar? Aix
s el que ha tractat de respondre el focus
tarragon de De cara al mar.
la identitat martima
a catalunya
Com era previsible i no necessriament
negatiu, focalitzar sobre dues realitats
tan diferents com sn les de Cambrils
i Arenys, dues costes i dues formes de
veure la mar, no podia donar com a
resultat una nica resposta. De fet, ni
tan sols hi ha una resposta nica, sin
la constataci que pel que fa a la def-
nici de la identitat no hi ha veritats
absolutes i la certifcaci que una cos-
ta tan petita, en termes relatius, com
s la catalana, pot generar una rique-
sa i varietat de respostes davant el fet
martim. Catalunya sexplica i ha estat
explicada, entre altres coses, pel seu pas-
sat martim, principalment a partir de
les seves dues grans poques de glria
on el poder martim, militar o comer-
cial, singularitzaven el territori davant
daltres realitats. La primera s lpoca
medieval principalment entre els segles
xiii i xv; la segona s la carrera dAm-
rica dels segles xviii i xix. En ambds
moments la comunitat es mostr da-
vant del mn com una fora poderosa
des de la mar. Ara, a principis del segle
xxi, aquella mar de poder i prestigi s
per a nosaltres poc ms que lespai on
acaba o comena la platja.
Laproximaci etnolgica a les comuni-
tats del present no ens parla dels fets si-
Festa de lOrmeig a Cambrils,
moment de la subhasta amb membres
del grup de teatre La Teca i nens de
lesplai (06/2008). JoaN MaNEl arCa
n que ens permet comprendre els pro-
cessos pels quals ens expliquem aquells
fets a nosaltres mateixos. En el cas de
la Catalunya martima, per exemple,
podem comenar a comprendre com
s que un mar que tericament s el
mateix a Roses o als Alfacs resulta ser
un territori viscut des dexperincies
distants, amb resultats molt diferents
i diferenciats, que a ms a ms s rein-
terpretada en claus diferents. Aix, ms
enll dels resultats concrets daquesta
recerca-anlisi De cara al mar propo-
sa una aposta per lestudi de la nostra
cultura martima catalana des de lan-
tropologia social, per tal de compren-
dre millor la relaci dels catalans amb
el mar i des daquesta comprensi in-
fuir en el present.
Probablement a Arenys la mar s una
coartada histrica, mentre que a Cam-
brils ha esdevingut part duna marca,
una etiqueta de promoci turstica. I
per a un gran nombre de catalans, una
part dun passat gloris a travs del qual
esdevenim, segons alguns manuals, un
poble martim. La metodologia de tre-
ball de De cara al mar proposa els prin-
cipis per a una revisi, en diversos es-
calats, de la relaci entre la comunitat
i el mar, til per descobrir fns a quin
punt distorsionem i manipulem el nos-
tre passat per forjar imatges que ens sn
ms agradoses que daltres. n
notEs
(1) Una part important daquesta recerca va
ser publicada en el nmero 2 (2011) de la
revista Camins. Revista de patrimoni cultural
de Cambrils, en el dossier titulat Fusta a la
mar. Els mestres daixa de Cambrils.
Anlisi
ci hidrogeolgica del funcionament
del cicle de laigua en els secans garri-
guencs, tant pel que fa a la quantitat i
qualitat del recurs com a la disposici
i els condicionaments; sha avaluat el
reaproftament, la reforma o la recon-
versi de les obres i installacions exis-
tents a travs de lInstitut Tecnolgic de
Lleida, que participa en el programa, i
shan plantejat itineraris per a lobser-
Laigua a la Catalunya seca
El seu aproftament histric i les perspectives de valoraci
actual. Estudi del cas del municipi de Torrebesses (Segri)
en el context de la Vall Major
Ignasi Aldom Buixad
T
ot i la connotaci
pejorativa que el
discurs dominant
actual atribueix als
secans, aquests han
estat a travs de la
histria un territori viu des dun punt
de vista econmic i cultural, i aques-
ta vitalitat ha estat associada amb la
presncia de laigua. En sn una bo-
na mostra els territoris com el sec de
la comarca del Segri i en particular
el terme de Torrebesses que ha estat
objecte danlisi. Aquests secans han
desenvolupat a travs del temps es-
tratgies daproftament directe de
laigua de pluja i de les aiges desco-
lament daquesta, que han servit per
a un ventall divers de produccions
agrries i altres activitats producti-
ves, a banda de cobrir les necessitats
de consum daigua ms directes dels
habitants.
En el treball es planteja lanlisi de
coneixements, infraestructures i sis-
temes relacionats amb laproftament
de laigua, en el marc de la realitat hi-
drogeolgica i les dinmiques socio-
econmiques. Per aconseguir-ho, el
treball parteix dun inventari de les
infraestructures i elements materials
que intervenen en la regulaci del ci-
cle de laigua als secans i, tamb, dun
recull sistemtic dels coneixements
histrics relacionats amb el cicle de
laigua, tant pel que fa a les observa-
cions de caire cientfc i tcnic, com a
les prctiques de gesti que es relacio-
nen amb les diferents activitats i apro-
ftaments; tots ells han passat a formar
part de lInventari del Patrimoni Etno-
lgic de Catalunya.
Al mateix temps, i per b que el treball
fnal noms en reculli les conclusions
principals, sha fet tamb una avalua-
Laigua extreta del pou amb una corriola resultava sufcient per omplir la pica vena. Des
daquesta sabeuraven els animals, es regava lhort o, fns i tot, es feia la bugada, fet que
permetia laproftament mxim de laigua (terme de Maials). arxiu MuNiCiPal dE torrEbEssEs
recerques 133
vaci, la didctica i la divulgaci del
patrimoni i la gesti del cicle de lai-
gua als secans.
Per tot plegat en la investigaci par-
ticip un equip pluridisciplinari en
el qual han intervingut els professors
de la Universitat de Lleida Ignasi Al-
dom, gegraf, Enric Vicedo, histo-
riador, i Josep Carles Balasch, geleg,
a ms dels gegrafs Marina Guilln,
Joan Ferrer i Josep Ramon Mdol i
lenginyer agrnom Manuel Murillo.
Des de lInstitut Tecnolgic de Lleida
hi participaren Carles Pubill i Carles
Labrnia, mentre que Josep Preixens
i Mateu Esquerda han estat els inves-
tigadors destacats en la realitzaci de
linventari.
els secans i la gesti
de lescassetat de laigua
A travs del temps els garriguencs
shan adaptat i han sabut treure pro-
ft de les disponibilitats daigua que els
oferia el propi territori. s un territori
de sec, per no s un desert, i la pre-
sncia i oportunitats dutilitzaci de
laigua sn mltiples. Els testimonis
materials i immaterials actuals ens do-
nen compte de la capacitat dadapta-
ci i coneixements de la poblaci lo-
cal en relaci amb les possibilitats del
cicle de laigua.
Situats en un pas interior relativament
allunyat dels cursos importants dai-
gua que davallen dels Pirineus, la po-
blaci i lactivitat de Torrebesses i dels
municipis garriguencs vens depenia
histricament de la pluja. Les preci-
pitacions arriben a un territori que en
principi presentava escasses capacitats
dinfltraci daigua, com correspon a
la presncia de substrats oligocnics de
molt baixa porositat; bona prova ns
labsncia de surgncies naturals des-
tacables en els altiplans i costers que
caracteritzen la major part de lrea.
Lnic subsl remarcable amb capa-
citat de retenci o emmagatzematge
daigua es troba en el fons de les valls,
que presenten substrats alluvials o
colluvials dun cert gruix.
La infltraci mitjana anual que alimen-
ta laqfer de la Vall Major dna a en-
tendre una disponibilitat daigua prou
important i sufcient per a les necessi-
tats de consum existents en el passat.
Laproftament de laigua sadapta a les
necessitats del moment i laugment del
consum i la difusi de noves infraestruc-
tures daproftament segueix el procs
de colonitzaci humana del territori. El
dfcit hdric estructural no es planteja
fns recentment, en els anys 1980-1990,
quan es desenvolupen els projectes de
bombejament massiu per al regadiu des
de laqfer del fons de vall.
la gesti de laigua
com a base de la colonitzaci
humana del territori
A travs dels anys la posada en va-
lor del conjunt del territori agrari
comportar majors necessitats de m
dobra i de fora animal, i caldr fa-
cilitar les necessitats daliment, aigua
i serveis de tots ells. Per tal de cobrir
les necessitats daigua de persones,
animals i dels mateixos conreus es
desenvolupar tot un programa de
gesti i aproftament dels escassos
recursos hdrics locals, del qual ens
ha pervingut un vast patrimoni ma-
terial i de sabers, que ha estat lob-
jectiu central del treball dinventari
que sha fet.
Labundncia daigua en els fons de vall de les conques principals del Set i de la Vall Major
depn directament de lextensi de les seves conques de captaci, fet que explica la
preeminncia hidrolgica que tenen, en el cas de Torrebesses, les dues valls principals del
terme i, en primer lloc, la Vall Major, el nom propi de la qual no deixa lloc a dubtes.
mapa 1
Torrebesses i la Vall Major en el context hidrogrfc de les planes de Ponent
Anlisi
Tal i com sanalitza en la recerca, lapro-
ftament de laigua presenta dos mbits
destacats ben diferenciats marcats pels
usos preferents de laigua i en conso-
nncia amb la naturalesa hidrolgica
dual del territori analitzat. Duna ban-
da apareixen els aproftaments prpi-
ament agraris de laigua, que tenen a
veure, sobretot, amb la zona que acu-
mula els recursos o reserves principals,
que s el fons de vall. Mentre que, a
la resta del territori, representat pels
costers i els altiplans, el desenvolupa-
ment tcnic i dinfraestructures vindr
motivat per la satisfacci de les neces-
sitats de les persones i animals que es
fa a partir de laproftament directe de
laigua de la pluja. Tal com es veur,
no hi ha una separaci estricta, per s
una diferenciaci bastant notria en-
tre el provement daigua per als cul-
tius que es troba en el fons de vall i el
provement de boca que es troba en els
costers i altiplans, que anir acompa-
nyat del desenvolupament dinfraes-
tructures especfques en cada mbit
(grfc adjunt).
La suma total del patrimoni rela-
cionat amb laigua inventariat fora
del lmit estricte del nucli urb dna
313 llocs patrimonials que estan de-
fnits per lelement principal que els
caracteritza. Cal tenir en compte que
en alguns casos aquests llocs conte-
nen elements o installacions com-
plementries de lelement principal,
que fan pujar el nombre prpiament
dit dinstallacions a 342 (quadre ad-
junt), aix sense tenir en compte les
piles o piques i altres petits elements
ms o menys mbils.
Les installacions ms abundants sn
els pous, que no presenten gaires dub-
tes de classifcaci i que saproximen a
dos per famlia. La densitat de pous, si
es refereix al conjunt del terme, s de
5 per km
2
, per puja a 1 per hectrea
si es refereix al fons de les valls princi-
pals on realment es troben. Juntament
amb els pous apareixen installacions
FOnT: elaboraci prpia a partir de linventari de bns immobles del terme municipal. Les xifres
es refereixen als llocs, que estan defnits per la installaci ms caracterstica (vegeu la nota al
quadre adjunt).
FOnT: elaboraci prpia a partir de linventari de bns immobles del terme municipal. Les xifres
es refereixen als llocs, que estan defnits per la installaci ms caracterstica (vegeu la nota al
quadre adjunt). Entre tots els elements inventariats s important destablir la diferncia entre els
que foren construts en els decennis recents i els construts a la primera meitat del segle xx o
abans, els quals presenten diferncies notables quant a formes i materials. Els darrers decennis
han vist aparixer un nombre signifcatiu de pous i tamb algunes basses o embassaments (el
terme de bassa es reserva popularment per a les infraestructures ms antigues) i dipsits.
GRfiC 1
Elements caracterstics del patrimoni construt de laigua, segons situaci fsica;
inventari 2010
GRfiC 2
Elements caracterstics del patrimoni construt de laigua, segons poca constructiva;
inventari 2010
RaSa
DipSiT
SURgnCia
SqUia
SaFaREig
poU
MoL
CaDoLLa
CiSTERna
baSSa
aLjUb
0
aLTipL n
CoSTER n
FonS DE VaLL n
noMbRE DE LLoCS inVEnTaRiaTS
10 20 30 40 50 60 70 80 90
RaSa
DipSiT
SURgnCia
SqUia
SaFaREig
poU
MoL
CaDoLLa
CiSTERna
baSSa
aLjUb
l
anTERioR a 1950 n
ToTaL gEnERaL n
0
8
10
6
6
15
7
5
23
9
42
53
1
6
14
6
76 135
5
21
5
36
45
noMbRE DE LLoCS inVEnTaRiaTS
10 20 30 40 50 60 70 80 90
recerques 135
de captaci o reserva daigua (mines,
safarejos, snies...) que en remarquen
el valor econmic i patrimonial.
Basses, cadolles, aljubs i cisternes (com
a cisterna sinclouen artefactes ms re-
cents i de tipologies i materials ms
singulars) constitueixen diferents tipus
demmagatzematge de laigua recolli-
da directament de la pluja caiguda en
els costers i altiplans, que servia fona-
mentalment per al consum de persones
i animals. Aquestes quatre tipologies,
que tenen una funci de reserva simi-
lar, sumen, en conjunt, una quantitat
delements que saproxima al nombre
de pous; la seva densitat i difusi s,
doncs, remarcable. A ms a ms, hi ha
altres elements de reserva com ara safa-
rejos o dipsits que sn ms moderns
o no es relacionen amb laproftament
de laigua de la pluja.
Les squies, per la seva banda, tenen un
gran inters patrimonial i econmic en
molts secans, que a Torrebesses coinci-
deix amb la seva extensi i la notorietat
de lobra constructiva. Lestructura de
squies tenia capacitat dirrigar bona
part dels fons de vall i amb les squies
apareixen ponts, tnels, mines, estella-
dors, rases i elements comuns de reser-
va que destaquen la potncia i linters
daquestes infraestructures.
Finalment, queden en lapartat genric
de surgncies, unes poques fonts i els
bollons, mentre que linventari inclou
tamb tres molins fariners antics i dos
molins doli antics amb installacions
de gesti de laigua destacables.
Cal dir que linventari que sha fet no
esgota, tampoc, tot el patrimoni de lai-
gua. En el territori apareixen elements
singulars i dun inters artstic o patri-
monial en general notable, com piques
o canalitzacions de pedra, que pel seu
carcter mbil o el seu volum redut no
han estat inventariats explcitament. A
ms a ms, queden testimonis daige-
res o altres sistemes de gesti de laigua
relacionada amb installacions o amb
els conreus, que no presenten unes di-
mensions i uns trets especialment re-
marcables i que tampoc no han estat
inventariats ja que es tracta delements
amb una presncia molt difusa o duna
dimensi constructiva ms reduda.
Tots ells sn, en qualsevol cas, objecte
de consideraci en lanlisi general de
la gesti de laigua als secans.
el fons de vall com a punt
destacat daproftament
del cicle de laigua
En la geomorfologia garriguenca les
valls constitueixen com una mena de
canals que solquen laltipl en sentit
aproximat SE-NW i E-W i acaben
confuint en dos o tres valls principals
que aboquen al Segre o lEbre. El fons
de vall constitueix el desgus natural
que vehicula laigua descorriment de
la pluja i lacumula en els sediments
alluvials de profunditat variable. s
a tocar dels fons de vall principals que
shan establert les poblacions i dins les
valls mateixes shan establert petites
hortes, conreus irrigats i molins i altres
artefactes. Lextensi territorial i el valor
quadRE 1
El patrimoni de laigua del terme de Torrebesses, inventari 2010 (1)
tipoloGia General
patrimoni
anterior al 1950
patrimoni
total
installacions
complementries
installacions
Densitat km2
installacions
per Famlia
Aljub 45 53 0 1,9 0,4
Bassa 36 42 3 1,7 0,3
Cisterna 5 9 0 0,3 0,1
Cadolla 21 23 7 1,1 0,2
Mol 5 5 0 0,2 0,0
Pou 76 135 2 5,0 1,0
Safareig 6 7 17 0,9 0,2
Squia 14 15 0 0,6 0,1
Surgncia 6 6 0 0,2 0,0
Dipsit 1 6 0 0,2 0,0
Rasa 8 10 0 0,4 0,1
total General 223 311 29 12,5 2,4
FOnT: elaboraci prpia a partir de linventari de bns immobles del terme municipal. (1) Es diferencia entre llocs inventariats i installacions en el
sentit que els llocs inventariats, que corresponen a ftxes diferents de linventari patrimonial, contenen de vegades ms dun element diferent o
installaci; aix, els pous van acompanyats dalgun tipus de reserva per a aigua, que poden ser piques o, ms grans, safareigs, dels quals es tenen
en compte els que tenen ms de 2 m2. (2) Davant del nombre de llars sha preferit la referncia al nombre de famlies, perqu hi ha llars que es
troben emparentades directament i treballen conjuntament. Mentre que en les relacions de fnals del segle xix i a la primeria del xx apareixen 78
propietaris amb animals de tir, apareixen unes 208 llars censades i els censos agraris primers presenten un mxim de 147 explotacions (1972),
sha optat per 140 com la referncia per establir un indicador aproximat dinstallacions per famlia.

Anlisi
constructiu de les mostres del patrimo-
ni hidrulic que es conserven en els fons
de vall sn la demostraci ms clara de
linters econmic de laigua superf cial
en un territori de sec que avui dia pot
semblar i aparixer realment com man-
cat daquesta aigua.
Les squies principals, que es poden
qualifcar de centrals perqu constituei-
xen la infraestructura bsica i discorren
pel centre dels fons de les valls, sn les
obres que presenten una extensi i unes
magnituds ms destacades. Sn s quies
que originalment neixen aparellades a
la funci de desgus que fan els fons
de vall, tot canalitzant laigua sobrant
de la pluja i evitant lerosi i malme-
sa de camps i marges; aix, el riu de la
Vall Major s prpiament la squia de
la Vall Major i s la squia la que en els
plnols topogrfcs actuals fgura com
a torrent o barranc. La squia regula
aquesta funci descorriment histrica
que mantenia una estacionalitat anu-
al al ritme de les pluges, amb una ma-
jor presncia a la primavera i la tardor
i amb un eixut estival. En lactualitat
la presncia daigua s ja molt ocasio-
nal, fonamentalment perqu laqfer
del fons de vall es troba sobreexplotat
i laigua de la pluja no acaba de fer-ne
la recrrega.
Els principals abastaments es feien a
travs de squies laterals que sortien
de la squia central o principal. Aques-
tes squies laterals, que sn de dimen-
sions ms petites i de menys qualitat
constructiva, presenten tamb un estat
de conservaci pitjor, tot i que moltes
sn encara perfectament reconeixibles.
Amb lexcepci dalgun tram inicial, els
sequiots sn construts amb terra i s
la mateixa argila del lloc la que ofereix
les millors condicions dimpermeabi-
litzaci de la canalitzaci. El seu perfl
busca el pendent mnim tot guanyant
altitud sobre el fons de vall per tal de
poder servir per gravetat els molins o
la mateixa agricultura, de manera que
sobre el plnol els sequiots se situen als
lmits del fons de vall i els costers.
En el moment de lany de ms necessi-
tat, lestiu, s quan laigua s ms escassa
i quan desapareixia ms habitualment
laigua superfcial. En aquestes circum-
stncies la reserva principal es trobava
en els mateixos terrenys colluvials del
fons de vall, que havien estat alimen-
tats a travs de la pluja o les mateixes
fltracions que es produen des de les
squies centrals. En determinats punts
laqfer es troba tan prxim que lai-
gua brolla gaireb en superfcie, com
s el cas dels bollons situats al principi
o el fnal de terme o la mateixa font del
poble situada tocant al nucli i a la con-
funcia de les valls Major i dels Sis-
cars. Per en la major part dels casos
calia recrrer a la perforaci del subsl
a travs de pous.
Els vestigis existents no mostren dates
que permetin identifcar clarament
lpoca constructiva dels pous exis-
tents; per els materials constructius
mapa 2
Mapa del patrimoni de laigua al terme de Torrebesses, inventari 2010
FOnT: elaboraci prpia a partir de linventari de bns immobles del terme municipal. noteu la
concentraci dels pous al fons de vall, al costat de les squies, mentre basses, aljubs, cadolles i
altres reserves simplanten en els costers i altiplans.
recerques 137
permeten avanar algunes hiptesis;
des dels ms antics, senzills i poc pro-
funds pous de terra fns als ms re-
cents, profunds i complexos pous de
tub metllic, se segueix una gradaci
de materials constructius, amb les tc-
niques corresponents, que marcaran
diferents poques en la construcci
dels pous. Histricament, desprs i al
costat del senzill pou de terra vindr
la pedra, habitualment pedra en sec;
al segle xx arribaran els pous de ma i
a les darreries daquest, els de tubs de
ciment per, tot seguit, arribar als pous
estrets de tub metllic.
laproftament directe
de laigua de la pluja;
basses, cadolles i aljubs
Avui dia, quan pels termes dels pobles
rurals no es troba gaireb ning, es fa
difcil de creure que no fa gaires anys te-
nien una presncia i una activitat huma-
nes denses i constants. Noms aquesta
presncia humana explica la gran quan-
titat de construccions escampades per
termes com el de Torrebesses, que no
solament satisfeien necessitats agrries,
sin tamb de residncia temporal. En
defnitiva, ens trobem amb uns medis o
paisatges intensament humanitzats, en
els quals les demandes daigua del ter-
me eren gaireb equiparables a les que
tenia el poble central i s aix el que fo-
namentalment explica el ric patrimoni
construt escampat pel terme i relacionat
amb laproftament de laigua.
Per damunt dels fons de vall principals
laigua fou objecte daproftament a tra-
vs de laigua descorreguda de la pluja
que sacondua cap a diferents tipus de
dipsits; les basses en els terrenys ms
tous i les cogulles o cadolles i els aljubs
sobre els estrats de roca. Laigua de la
pluja era aconduda a aquests dipsits
de planta generalment arrodonida a
travs de regatills que servien de dre-
natge de conques de captaci ms o
menys mplies i desbrossades i man-
tingudes netes. Eren les anomenades
aigeres, que servien tamb per portar
aigua als camps i que en alguns casos
aproftaven el pas dels mateixos camins
o corriols.
Els diferents tipus de dipsits es tro-
ben molt repartits pels altiplans i cos-
ters del terme i complien fonamental-
ment la funci dabeuratge de persones
i animals en el moment que es feien
les labors de conreu als camps. No s
estrany, doncs, que bona part de les
installacions es trobin prximes o asso-
ciades a cabanes i masos que representa-
ven una mena de residncia temporal.
A ms a ms, laigua emmagatzemada
en diferents indrets del terme tamb
podia servir per regar ocasionalment
algun conreu especfc, a ms de com-
plementar el consum de casa si les cir-
cumstncies ho requerien.
La difusi de les basses i de les cogulles,
cadolles i aljubs per tot el terme es pot
relacionar amb la colonitzaci agrria
del territori. Un moment particular-
ment intens de colonitzaci es devia
produir al segle xviii, quan lagricultu-
ra creix a expenses dels aproftaments
forestals o pastorals ms extensius. A
travs daterrassaments i diferents tipus
dinfraestructures de suport a lactivitat
agrria, la colonitzaci arriba a la seva
mxima expansi entre la segona mei-
tat del segle xix i la primera meitat del
segle xx. Els anys 1950 representen la
mxima extensi conreada, mentre que
la demografa local ja havia comenat a
decaure en els primers decennis.
quadRE 2
nombre delements demmagatzematge daigua i volum mxim de reserves calculat en metres cbics, segons tipologies; inventari 2010
elements construts abans Del 1950 elements construts al 1950 i posteriorment
elements
(m3)
mnim
(m3)
mxim
(m3)
mitjana
suma
total
elements
(m3)
mnim
(m3)
mxim
(m3)
mitjana
suma
total
Bassa 36 3 4887 484 17434 6 24 5600 2631 15788
Cadolla 20 0 8 1 28 2 1 5 3 5
Aljub 45 2 23 9 393 8 1 8 5 38
Cisterna 5 4 18 11 55 4 2 16 9 36
Safareig 6 2 56 21 128 1 1 1 1 1
Dipsit 1 32 32 32 32 5 12 4624 1121 5604
Basses Mol 4 0 420 105 420
total 117 18490 26 21472
FOnT: elaboraci prpia a partir de linventari del patrimoni de laigua. no shi inclouen les cisternes situades als edifcis de linterior del nucli.
avui pot semblar insignifcant que lany 1950 totes les formes dacumulaci daigua sumades, exceptuades les cisternes de dins del poble i els
mateixos pous, donessin una capacitat inferior als 20.000 m3, una dcima part del volum daigua emmagatzemat per una sola de les grans basses
de les modernes elevacions del canal Segarra-garrigues. per les capacitats de reserva histriques representaven globalment unes reserves
daigua equivalents a uns 20 m3 per persona i any en els moments de mxim poblament. s una quantitat que es troba bastant per davall de les
xifres de consum actuals, per que resulta prou satisfactria i adaptada a les necessitats locals de lentorn del 1900 (quadre adjunt).
Anlisi
la satisfacci de les
necessitats domstiques
i el consum daigua
El consum daigua esdev de primera
necessitat per a la poblaci que habi-
ta el nucli urb, que ha dassadollar la
set de les persones i dels animals, aix
com satisfer les necessitats de cuinar i
preparar els aliments, a ms de la ne-
teja de la casa o de la roba i altres. La
cobertura daquestes necessitats donava
origen a diferents estratgies familiars,
que desembocaren en diferents solu-
cions infraestructurals que van des de
les basses, fonts i pous collectius de
lentorn del nucli fns a les cisternes de
les cases i altres solucions ms variables
segons les llars.
El provement domstic de la poblaci
de Torrebesses tingu histricament
dos punts de referncia principals, la
bassa gran de dalt i la basseta de baix.
Davant daltres fonts de provement,
laigua de les basses era clarament pre-
ferida per la seva qualitat i tan sols lai-
gua dels aljubs, que sabastaven tamb
de laigua de la pluja, mereixia millor
consideraci, per els aljubs es troba-
ven ms lluny i ls de la seva aigua era
tamb ms privatiu. Les persones es
trobaven clarament habituades al con-
sum daigua de les basses, malgrat que
les condicions de color o de gust no
fossin sempre prou satisfactries.
Quan la disponibilitat daigua de les
basses afuixava, calia recrrer a altres
fonts de subministrament. Per la seva
proximitat i per labundncia daigua,
el boll del fons de vall situat a la con-
funcia de la Vall Major i la dels Siscars
era el lloc preferit. A tocar del boll es
trobava el pou del poble, que s molt
ms profund que el boll i permet, en
conseqncia, laccs a les reserves sub-
lvies en moments de ms sequera.
Quan es tractava daigua per beure o
cuinar, si no sen trobava prou a les bas-
ses o laigua daquestes es trobava re-
moguda, els vilatans preferien laigua
de les dues fonts del terme a laigua
del boll o els pous del fons de vall.
El desplaament a les fonts era, per,
substancialment ms llarg i les fonts
rajaven poc, de manera que calia una
llarga espera per fer-se amb la crrega
daigua. En condicions de secada la
font, de la qual no hi ha referents que
sesgots, era ms freqentada i fns i
tot hom hi anava de nit.
Per a les cases del poble i qualsevol tipus
dedifcaci coberta, la forma ms au-
tnoma de poder disposar daigua era
aproftar directament la que queia so-
bre els teulats. La implantaci daquests
sistemes autosufcients dabastament s
relativament ms fcil i dna millors re-
sultats en edifcis allats que no en les
cases entre mitgeres caracterstiques de
Torrebesses i les poblacions interiors en
general. Segurament per aix i possible-
ment tamb per la relativa abundncia
dels recursos disponibles prop del nu-
cli habitat esmentats, la presncia de
sistemes de recollida de pluja casolans
amb cisterna ha estat molt reduda a
Torrebesses.
el patrimoni hidrulic
en el desenvolupament
actual dels secans
De manera general linventari del pa-
trimoni rural del municipi de Torre-
besses i lobservaci de les diferents
variables territorials ens mostren un
territori en procs dextensifcaci dels
aproftaments agraris i de disminuci
de la presncia humana que han estat
inherents al capgirament experimen-
tat per lactivitat agrria des dels anys
1960. Les condicions agroclimtiques
locals no shan adaptat als esquemes
de transformaci agroindustrial que
sadoptaven a les planes dagricultu-
ra ms intensiva i tampoc hi ha ha-
gut iniciatives locals que trobessin l-
nies de desenvolupament especfques
adaptades a la zona. En conseqncia
lactivitat agrria se sustenta avui en
dia fonamentalment en una activitat
ramadera intensiva gaireb desvincu-
lada de la base agrria local i el terme
agrari es troba en un procs de prdua
de terres agrcoles en benefci derms
o espais forestals en general.
El procs anterior de canvi explica
tamb que a dia davui es mantingui
en bona part intacte el ric patrimoni
agrari que es constitu fns als matei-
xos anys seixanta fruit duna activi-
tat i cultura agrries fonamentades
en laproftament de les produccions
mediterrnies de sec a base dun s
intensiu de m dobra, unes unitats de
producci ms aviat familiars i tamb
amb un fort component dautocon-
sum familiar.
Les necessitats que donaven sentit a
tot el patrimoni territorial acumulat
per una societat agrria basada en les
explotacions agrries familiars i ls in-
tensiu de m dobra shan transformat
o han desaparegut i simposa un plan-
tejament adaptat a les necessitats dels
nous temps. En aquest sentit, la pos-
sible utilitzaci dels patrimonis sha
de situar en el context de la diversitat
de funcions que es demanen a lespai
Omplint els cntirs a la bassa de dalt
del poble des de les escales daccs que
encara shi conserven. arxiu MuNiCiPal dE
torrEbEssEs
recerques 139
agrari, les quals safegeixen a les pro-
duccions productives ms clssiques,
que han experimentat al seu torn un
canvi de format. Pel que fa als diferents
tipus dinfraestructures i elements ob-
jecte dinters es poden destacar tot un
seguit de possibilitats funcionals espe-
cfques (quadre adjunt).
Els abancalaments i els marges tenen
un gran inters agronmic i hauria de
ser viable la seva preservaci des dun
punt de vista productiu en aquells in-
drets menys costeruts i fcilment me-
canitzables. Possiblement hauria danar
acompanyada duna opci productiva
que permets ms valor afegit.
Encara avui dia els pous tenen tam-
b el seu inters agrari; per a banda
que no sn necessaris en tanta quanti-
tat, la seva possible recuperaci passa
per una regeneraci del cicle de laigua
i la recuperaci de les reserves subl-
vies, aix com una gesti compartida
de laqfer.
Aljubs, basses i altres elements ms
relacionats amb el consum de tipus
domstic en el medi rural han perdut
el seu sentit original i han de buscar al-
ternatives ms de tipus recreatiu o tu-
rstic. En la mesura que es mantingui
algun tipus dhbitat o ocupaci tem-
poral, es fa ms viable donar algun tipus
de funci a aquestes infraestructures.
En qualsevol cas, les activitats agrries,
la caa, les passejades a cavall o altres
possibles activitats ldiques no hau-
rien de generar nous elements hdrics,
sin aproftar fns on sigui possible els
que ja hi ha.
Funcions ecolgiques o de tipus pai-
satgstic corresponen a una gran diver-
sitat delements, per resulten espe-
cialment interessants per a aquells que
han desenvolupat funcions histriques
dabeuratge de la fauna o els que consti-
tueixen elements destacats i visibles del
paisatge agrari. Seria el cas de les basses
o el de les squies i elements comple-
mentaris presents en el fons de vall.
Fruit dels canvis de la cultura material
dels darrers cinquanta anys els patri-
monis histrics de laigua han caigut
de manera general en dess i aquesta
manca ds implica manca de mante-
niment i un deteriorament progressiu,
que afecta ms unes installacions que
unes altres. Les funcions per a les quals
havien estat construdes han deixat de
tenir inters i, per altra part, els mate-
rials i les formes constructives sadap-
ten malament a possibles nous usos.
A manca duna recuperaci funcio-
nal com lapuntada anteriorment que
reactivi el patrimoni existent, es plan-
teja la necessitat de preservaci com a
mnim daquells elements que oferei-
xen un inters ms gran o que es troben
en un risc especial de descomposici o
que estan malmesos. n
Mare i flla van a buscar aigua a la font del Clin Clan amb els cntirs collocats en els
esgraells. arxiu MuNiCiPal dE torrEbEssEs
Germanes als rentadors pblics situats al fons de la Vall Major, anys 1960. Fins que
lany 1965 no es connecta la xarxa daigua a les cases, a Torrebesses sanava a fer la
bugada als rentadors pblics i en alguns casos tamb sanava a safarejos privats. arxiu
MuNiCiPal dE torrEbEssEs
Anlisi
L
a investigaci versada
sobre els antics usos
socials i econmics de
lestany dIvars i Vila-
sana neix com a pro-
jecte danlisi basant-
se fonamentalment en les fonts orals
grcies a la participaci de testimonis
que habitaven en les zones properes a
lantic estany. Aquest projecte es va re-
dactar i presentar a fnals de lestiu de
lany 2008 i es va resoldre positivament
al mateix novembre del 2008 amb una
dotaci econmica de 36.000 euros.
Aquest fou el tret de sortida duna re-
cerca que sencetava tot just amb la
compra del material denregistrament
per a les entrevistes i de tractament i
reproducci per a les imatges antigues
que sorgissin al voltant de la recerca. El
material adquirit fou una cmera digi-
tal per a enregistraments audiovisuals
amb disc dur incorporat, una cmera
de petites dimensions i fcil dusar que
feia plausible el fet de poder entrevis-
tar sense haver destar excessivament
pendent de la cmera, la qual cosa fa-
cilitava lambient dists i relaxat amb
els entrevistats i entrevistades, que r-
pidament soblidaven que eren enregis-
trats, i un escner i ordinador porttil.
Aquests dos elements han estat fona-
mentals perqu el tractament i lesca-
neig de les fotografes antigues i de les
imatges cedides es fessin a la mateixa
llar de la persona entrevistada, evitant
sempre que aquestes sortissin mai de
casa del propietari i, per tant, qualsevol
prdua o deteriorament.
El grup de treball estava format per
Josep Maria Sol i Sabater, Roser Mi-
arnau Poms, Maribel Pedrol Esteve,
Toni Costa Pedrs i Eva Re Gaval-
d, i es va dividir en dos equips paral-
lels que mensualment es comunicaven
mitjanant una reuni formal. Cada
un dels equips es va centrar en tasques
diferents per optimitzar el temps i els
recursos. Mentre els uns feien el bui-
datge de les fonts bibliogrfques i do-
cumentals dhemeroteques i arxius, la
resta feia una immersi en el treball de
Lestany dIvars i Vila-sana
Els antics usos socials i econmics
abans de la seva dessecaci
Roser Miarnau Poms
Maribel Pedrol Esteve
camp, buscant informants, contactant-
hi, difonent el projecte pel territori a
f darribar a la mxima quantitat de
gent possible, i fnalment fent entre-
vistes i recopilant les fotografes, les
imatges i els documents que els nos-
tres informants estaven disposats a fa-
cilitar. Ambdues tasques eren coordi-
nades mitjanant reunions quinzenals
o mensuals en funci dels avenos que
es feien.
les entrevistes
La modalitat dentrevista ms habitu-
al emprada al llarg de la nostra recer-
ca va ser lentrevista dirigida. Aquesta
entrevista s aquella on lentrevistador
En un primer pla es veuen un nen i un senyor treballant amb les reds de pesca.
JosEP rEyNal (foNs faMlia rEyNal)
recerques 141
o entrevistadora mant un gui a par-
tir del qual va formulant les qestions
o preguntes a la persona entrevista-
da i aquesta, ordenadament, va reme-
morant les seves vivncies. En aquesta
modalitat dentrevista la intervenci
de lentrevistador ha de ser mnima
per no intervenir en la descripci que
la persona entrevistada fa dels seus re-
cords nascuts al voltant de les pregun-
tes formulades.
El gui de lentrevista es va fer seguint
prviament un esquema teric dapro-
ximaci a lestany. Primerament pre-
tenem fer un emmarcament paisat-
gstic per desprs anar-ho delimitant
fns a arribar, fnalment, a parlar de
lexperincia personal de cada entre-
vistat en els diversos apartats que shi
havien tingut en compte. Es tractaven
tant aspectes econmics com socials.
Al cap i a la f sacabava parlant de la
repercussi que tenia lestany en la
poblaci i com infua en el seu de-
senvolupament. Algunes de les pre-
guntes de lentrevista eren:
Recorda la primera vegada que va
veure lestany? Quina impressi li va
causar?
Com recorda el paisatge de lestany
dIvars i Vila-sana?
Hi recorda moviment de gent, per
lestany?
Sap don venien els visitants de les-
tany?
Com infua la presncia de lestany
en la seva vida quotidiana?
Recorda quines espcies animals i
vegetals habitaven lestany?
Ens pot descriure el paisatge en les
diferents estacions de lany?
estany i societat
Qu shi feia a lestany, quan shi
anava?
Com shi anava, fns a lestany?
Shi feien festes i celebracions? Era
un lloc concorregut?
Shi anava a festejar? Com era aquest
festeig?
La gent que es casava acostumava
a anar-hi?
La gent sabia nedar?
Shi feien curses i competicions?
Hi havia una platja, recorda com
era?
caceres
Les caceres a lestany, com les recor-
da?
Qui les organitzava i com sorganit-
zaven, les caceres?
Quina era la caa habitual?
Es quedaven a dormir i a menjar pels
pobles dels voltants els caadors que es
desplaaven fns a lestany?
Com shi desplaaven fins a les-
tany?
pesca
Havia pescat mai a lestany?
Qu shi pescava?
Com es pescava?
Com es distribua el peix que shi
pescava? Qui el venia i com?
Recorda la pesca de languila?
Hi havia receptes de cuina particulars
de la caa i la pesca de lestany? Recor-
da alguna recepta?
barques
Les masies de la vora de lestany era
habitual que tinguessin barques. Sap
com les adquirien?
Es podien llogar les barques? Quant
valia llogar-les?
Qui gestionava el lloguer?
Recorda com eren aquestes bar-
ques?
Havia vista mai construir una bar-
ca a lestany?
Quins usos sen feien?
accidents
T coneixement que mai hi hagu-
s hagut accidents, a lestany? Ens els
pot narrar?
Com es feia un salvament a les-
tany?
La gent sabia nedar quan pujava a
les barques?
Quins perills amagava lestany?
Ls del gui sempre va ser orienta-
tiu, per sortosament sovint ens tro-
bvem amb informants que ja des de
linici de lentrevista desenvolupaven,
de forma personal, una narraci con-
tnua que facilitava la neutralitat abso-
luta de lentrevistador o entrevistadora,
que no intervenia ni infua en la bona
marxa de lentrevista. Tamb van ser
nombrosos els exemples de persones
que amb el seu grau de coneixement
directe de lestany i dels ofcis i activi-
tats econmiques al voltant daquest,
transcendien qualsevol gui i acabava
sent un monleg al voltant de la pes-
ca, la teuleria, el mol o el servei de cal
Sinen i cal Mora.
El gui, per tant, sempre va ser una
eina viva i durant tot el temps que es
va desenvolupar la recerca es va anar
transformant, a mesura que els conei-
xements i les vivncies compartides im-
pactaven entrevista rere entrevista. Pre-
guntes inicials quedaven descartades als
pocs mesos mentre que altres qestions
anaven prenent forma a mesura que els
coneixements de lantic estany defnien
un mapa mental nou.
la selecci dels informants
En un primer moment es va fer una re-
cerca dinformants que havien viscut
lexistncia de lantic estany de manera
molt directa, s a dir, els habitants de
les masies situades a la vora de lestany,
a pocs metres de laigua. Posteriorment
aquest cercle ms proper es va ampliar
per tal de seleccionar un gruix de po-
blaci ms considerable. Aix es va fer
consultant les llistes dels censos de les
poblacions venes per tal dextreuren
els futurs informants. Aquests, majo-
ritriament, provenien dels pobles ve-
ns a lestany i van ajudar a defnir una
rea ben defnida, on la infuncia de
lestany encara era considerable. Fi-
nalment, les entrevistes es van obrir a
zones molt ms allunyades i es va po-
der percebre que el coneixement de
lestany anava decaient rpidament, i
per tant va quedar ben defnit un ra-
Anlisi
di dacci controlat on lestany tenia
una certa repercussi social i econ-
mica. Des del principi, en la selecci
dels que serien possibles informants
es va propiciar una participaci igua-
litria dhomes i dones tot i que a me-
sura que anava avanant la recerca els
testimonis femenins van anar sent els
ms escassos.
conclusions de la recerca
Desprs duna seixantena dentrevis-
tes, les conclusions exposades en la
monografa deixen entreveure clara-
ment una percepci diferent de lestany
segons la proximitat: duna banda hi
ha els habitants de les masies i els po-
bles ms vens, i de laltra, els vilatans
de les poblacions ms allunyades. Els
testimonis directes tenen una visi de
lestany unida a una experincia emo-
cional molt viva, mentre que la resta re-
corden moltes ancdotes relacionades
amb la perillositat, amb els accidents,
amb el menjar tpic i nic al territori,
com era languila. En la recerca hem
esbossat una llista dactivitats econ-
miques desenvolupades ntegrament
dins el paratge de lestany.
Lestany fou un primer lloc turstic ru-
ral. Rebia visitants forans, tant caadors
com famlies que hi anaven a passar el
diumenge. Aquests consumien i reque-
rien uns serveis de transport, allotja-
ment i restauraci, que les masies ms
properes a les aiges de lestany cal
Sinen o cal Mora els facilitaven.
Les caceres constituen una activitat
econmica de temporada, sobretot
centrada durant la tardor. Era el mo-
ment en qu els caadors, arribats a les
contrades de la plana, ja fos en vehicle
propi els ms afortunats o en tren des
de lestaci de Mollerussa els altres, ini-
ciaven el seu trasllat cap a lestany on
ja els esperaven amb les caceres orga-
nitzades. Els amos de les barques, els
tiradors de suport, les masoveres que
feien el dinar... tot un entramat de gent
al voltant dels caadors forans que re-
econmiques que sen derivaven, com
el mol, la teuleria o la bova.
Gaireb totes les masies i gent dels po-
bles que vorejaven lestany gaudien de
la pesca. Els flats, la ftora, els clarons
i els hams o b, en el cas de les angui-
les, els vivers, eren les diferents eines i
estratgies emprades per pescar. Des-
prs, la major part de la pesca era ve-
nuda per les dones i flls dels pescadors.
Les dones, amb una somera, recorrien
un circuit setmanal pels pobles de tren-
ta quilmetres a la redona de lestany
i venien el peix fresc de la jornada. La
divisi del treball familiar estava ben
present en totes les activitats econ-
miques fetes grcies al rendiment de
lespai natural. Aquesta divisi, per,
no era exclusiva de la pesca, perqu en
el cas mateix de la teuleria o la boga
passa quelcom similar. Les famlies es
repartien les feines; tots els membres hi
tenien una implicaci directa i una res-
ponsabilitat, major o menor, en funci
de la seva edat i gnere.
La cultura de loci de lestany es con-
centrava en els dies festius de primavera
i tardor quan les temperatures ambi-
entals eren ms moderades. Els diu-
menges i festius eren dies de passejades
en barca i jocs vora laigua de lestany.
Activitats prpies del jovent i matri-
monis amb flls menuts. A la banda
dIvars shi va fer la platja de la Tira-
da amb unes installacions esportives
mnimes per gaudir de laigua de les-
tany. Aquesta platja era espai de sorti-
da de competicions aqutiques i altres
juguesques eminentment masculines.
Laigua i el seu gaudi estava reservat als
homes, mentre que en quedaven com-
pletament de banda les dones que, per
pudor o per una moral frria, gaireb
tenien prohibit ensenyar el seu cos, de
manera que noms les ms modernes
i agosarades sendinsaven a plena llum
de dia a les aiges de lestany.
La fotografa i lestany han tingut una
gran repercussi en la nostra recerca,
vitalitzaven i activaven les economies
familiars de la gent de les rodalies de
lestany i dels pobles propers.
Les masies que vorejaven lantic estany
vivien indirectament de les visites a
lestany o b saproftaven del micro-
sistema natural que lenvoltava per dur
a terme possibles activitats artesanes i
Al mig de la fotografa es pot veure una
barca de fusta amb rems. Plantat al mig
de la barca hi ha un caador que porta
una escopeta i sembla preparat per a tirar.
JosEP rEyNal (foNs faMlia rEyNal)
En aquesta fotografa es veu un tros
de lestany molt ple de canyissar. Al
mig del cam que forma laigua entre el
canyissar es veuen sis barques de rems
amb caadors que marxen cap al mig de
lestany per iniciar una cacera. JosEP rEyNal
(foNs faMlia rEyNal)
Es veu una panormica de lestany
amb molt poca vegetaci arbrada. Al
mig de la fotografa i al mig de lestany hi
ha una barca amb dues persones. JosEP
rEyNal (foNs faMlia rEyNal)
recerques 143
que ha tret a la llum una collecci
mplia de fotografes familiars emma-
gatzemades en els lbums particulars
dels nostres entrevistats. Shan pogut
recuperar vora 150 fotografes in-
dites que testimonien sobretot loci,
les caceres, els esports i les anguiles
de lestany.
La dessecaci de lestany fou una de-
cisi aliena a la voluntat popular i s
recordada com una gran obra dengi-
nyeria que va deixar, duna banda una
catstrofe natural amb la mortaldat
despcies aqutiques, de laltra, un
paisatge desolador que va tardar anys
a recuperar una mnima normalitat.
En defnitiva, lestany era un espai
natural molt vinculat al territori i als
habitants ms propers, i amb els tes-
timonis saprecia que va tenir una in-
cidncia ms aviat escassa a partir dels
vint quilmetres al seu voltant. Les
activitats econmiques que shi acos-
tumaven a fer, per, s que tenien una
difusi geogrfca ms mplia, i fns
i tot una repercussi molt ms gran.
Cal destacar la venda de languila, que
fns i tot havia arribat a Saragossa, i
de la boga, que es portava a Tarrago-
na, mentre que la venda de la pesca
diria, a tot estirar podia arribar fns
a Balaguer.
Descobrim tamb un paisatge dac-
ci eminentment mascul, on les do-
nes eren ms aviat les encarregades
dorganitzar el gaudi, per del qual
participaven de forma passiva. I fnal-
ment, podem observar com hi ha una
part de llegenda al voltant de lestany,
que s recordat com un espai buclic
del passat.
Fruit de les entrevistes que shan fet es
pot entreveure com lantic estany era
un espai de refex social duns temps
passats i que actualment, tot i la seva
recuperaci fsica, no t res a veure
amb aquell petit indret que resta en la
memria dels nostres informants. n
L
a recerca Cants reli-
giosos a lAlt Pirineu
(IPEC-Anlisi, 2008-
2010) ha perms fer
conixer les implica-
cions profundes que
en els pobles de muntanya tenia fns,
ms o menys, a mitjan segle xx, el fet
de cantar junts en els actes dels diver-
sos rituals religiosos. Ms enll de les
creences religioses concretes de cadas-
c i encara ms enll dels rituals
ofcials de lEsglsia catlica, les litr-
gies que es duien a terme realment en
aquests pobles i les maneres i com-
portaments que es manifestaven en
el cant contribuen a fer visible i sen-
sible lordre social. Cantar permetia
viure i experimentar individualment
(i malgrat les possibles divergncies en
el sentiment religis) les jerarquies i
els rols de la vida social dels pobles
petits (dentre un centenar i un miler
de persones).
Cantant es feien perceptibles les di-
visions de gnere, dedat i dorigen,
les habilitats i singularitats de perso-
nes concretes, leconomia i el poder,
larticulaci entre lindividu i la co-
munitat, i altres rols que ordenaven
la societat. Totes aquestes relacions
i construccions socials es mostra-
ven a travs duns cants mondics
i polifnics transmesos oralment,
i gaireb mai acompanyats dins-
truments. Lesttica i les estructures
daquests cants provoquen sorpresa
entre els oients contemporanis i,
sovint, inters per conixer una sono-
ritat i una expressi gens habitual. En
les ratlles que segueixen us proposem
una sntesi del procs de recerca dut
a terme durant ms de tres anys, un
resum dels principals resultats amb
la relaci de publicacions de recerca
que hem pogut elaborar fns ara, i un
avanament dels treballs futurs que
tenim plantejats.
cants oblidats.
indicis per a una recerca
La societat contempornia t gaireb
oblidats del tot els cants religiosos que
fonamentaven la litrgia en els pobles
fns a la primera meitat del segle xx.
Oblidats fns al punt que la majoria
de catalans poden arribar a creure que
aquests cants i sobretot els polif-
nics mai no han existit al nostre pas.
Alhora, per, una part del nostre en-
torn social retroba linters per aquests
cants des dun coneixement considerat
extic: les noves formulacions daquest
repertori que han sorgit, sobretot des
de Crsega i Sardenya (a vegades des
de ms lluny), els poden captivar. Pe-
r hom est convenut, alhora, que a
Catalunya no en tenim, de tradicions
com aquestes. Per qu sha produt
aquest desconeixement tan complet?
Podem assajar de sintetitzar la respos-
ta en els tres fets que esmentem a con-
tinuaci.
Cants tradicionals
a lAlt Pirineu
Construcci social
dels pobles pirinencs
Jaume Ayats
centre art i natura de Farrera; universitat autnoma de barcelona
Anlisi
En les darreres dcades del segle xix i
les primeres del segle xx, lEsglsia of-
cial va fer un esfor per eradicar de la
litrgia totes les msiques que no con-
siderava convenients per a les actituds
correctes i per als interessos de la reli-
gi catlica en el mn contemporani.
El smbol principal daix va ser el motu
propio Tra le sollecitudine de Pius X del
1903. Les msiques considerades in-
apropiades varen ser progressivament
bandejades, sobretot all que recorda-
va lpera i les msiques de ball. Per
els nous repertoris correctes (que en-
globaven des de la refundaci del cant
litrgic sota les propostes de Solesmes
fns als compositors dun nou model de
msica religiosa) tamb varen bande-
jar i substituir els cants orals conside-
rats rstics i de lantic rgim, i les
maneres de cantar-los. Aquest procs
es va produir en el mn catlic sobre-
tot entre el 1914 i el 1945, segons els
pasos i les circumstncies histriques.
Ms tard, la renovaci litrgica i laban-
donament del llat segons la normati-
va del Concili Vatic II (1962-1965),
amb nous repertoris i estils posats al
dia, va acabar darraconar el poc re-
pertori que quedava en actiu dels cants
que ens interessen, amb excepcions
rarssimes.
Pel que fa als collectors de cants popu-
lars o tradicionals com va ser lam-
plssima labor de lObra del Canoner
Popular de Catalunya entre el 1921 i
el 1936, els cants religiosos no co-
incidien amb la concepci que tenien
de la can popular: eren general-
ment en llat (i no en el catal desit-
jat); eren considerats dorigen culte, i
alguns eren polifnics, quan es recer-
cava sobretot la simplicitat rstica i
es creia que tot all cantat en diverses
veus havia de tenir forosament un
origen dun msic tcnic. Per aquests
cants tampoc no obtenien latenci
dels musiclegs histrics, que cerca-
ven partitures i originalitats dautors
concrets i temporalment situats, i me-
nystenien qualsevol testimoni noms
oral. Per tant, no eren ni cultes ni popu-
lars, i quedaven en els llimbs de qual-
sevol dels models terics dels segles
xix i xx.
Entre els collectors dels anys de sorti-
da del franquisme, uns cants de tem-
tica religiosa i majoritriament en llat
tamb quedaven fora dels interessos del
moment. Desprs danys dun catoli-
cisme ofcialista i en llat, les posicions
es repartien entre qui sallunyava de tot
all que tingus a veure amb la religi i
qui forjava lalternativa dun ritual mo-
dern i en llengua catalana. Mentre que
a Crsega i Sardenya el llat era viscut
com lopci prpia enfront del procs
de francesitzaci o ditalianitzaci de
la vida religiosa i aix va fer valorar
aquests cants com a propis i identita-
ris, a Catalunya les coses anaven per
un altre cam: els cants religiosos antics
shavien de substituir per uns de ben
moderns i en catal.
Aix ens fa entendre que malgrat lal-
ta intensitat de rastres orals i materials
que han deixat aquests cants durant
anys, gaireb ning no els tingus en
compte. Noms en alguns escassssims
exemples foren inclosos en alguns en-
registraments dels darrers dos decennis
(Crivill i Vilar, 1991 i 2007; Ayats,
Rovir i Rovir, 1994 i 1996; Torrent,
2001a i 2001b; La msica religiosa de
lAndorra del 1800, 2000). Tamb s
veritat que la memria shavia esbor-
rat progressivament de moltes comar-
ques catalanes durant el transcurs del
segle xx, i que els testimonis queda-
ven circumscrits a rees especfques,
i duna manera principal al Pirineu, a
causa de circumstncies socials ja anti-
gues i dhistria social dels darrers dos
o tres segles.
Cantadors de Gerri de la Sal (el Pallars Sobir)
davant del faristol de la Collegiata de Santa Maria,
(08/2007). aNNa Costal
Cantant els goigs de Sant Mart al cor de lesglsia de S. Mart
de Bescaran (lAlt Urgell) amb lacompanyament dun acordionista
(08/11/2009). EsthEr GarCia lloP
recerques 145
Un atzar que agram a linters i la
insistncia de Margarida Barbal ens
va fer conixer lany 2006 uns enregis-
traments domstics fets per la famlia
Barbal dEnviny en festes familiars dels
primers anys de la dcada del 1980: els
cants litrgics, amb diversos exemples
polifnics, hi sonaven en un testimoni
que feia veuren la profunditat i linte-
rs hum i musical. Una primera re-
cerca avaluadora a la vall dssua i al
Batlliu (patrocinada per lAjuntament
de Sort i pel Consell Comarcal del Pa-
llars Sobir al juliol del 2006) ens va fer
saber que la memria daquests cants
era ben viva, i que desvetllava un re-
cord emotivament intens a gran part
de la generaci ms gran de pallaresos.
Daltra banda, ens va fer veure que la
memria social i musical quedava de-
limitada, segons els pobles, entre els
ms grans de setanta anys.
Daqu va sorgir la proposta duna re-
cerca ms mplia i del projecte IPEC
Anlisi presentat pel Centre Art i Na-
tura de Farrera i elaborat per un equip
de recerca de la Universitat Autnoma
de Barcelona que forma part de lSGR
2009/227 Les msiques en les socie-
tats contempornies MUSC (projecte
que va ser desestimat en la convocatria
del 2007, per avaluat positivament en
la del 2008). A ms de la recerca estric-
ta, els resultats preveien un desvetlla-
ment de linters per aquests cants en
el Pallars Sobir, que ha tingut reper-
cussions en festivals musicals destiu
i en altres propostes que, per limita-
cions despai, no desenvoluparem en
aquest escrit.
cants religiosos a lalt pirineu
La recerca sha fet en set comarques piri-
nenques. Des del nucli inicial al Pallars
Sobir comarca on aquests cants han
deixat un rastre ms intens fns a lactua-
litat, hem obert les investigacions a la
Vall dAran, la Ribagora, el Pallars Jus-
s, Andorra, lAlt Urgell i part de la Cer-
danya. En lequip de recerca, encapa-
lat per Jaume Ayats com a investigador
principal, hi han participat Anna Cos-
tal, Iris Gayete, Amlia Atmetll, Ester
Garcia Llop i Joaquim Rabaseda, i duna
manera desinteressada, Pere Casulleras
com a tcnic denregistraments. En total
shan entrevistat ms de 200 persones de
ms de vuitanta pobles de les quals shan
obtingut informacions i cants, en un to-
tal dunes 150 hores denregistraments.
Els principals resultats en una sntesi
no pas senzilla de fer es poden aplegar
en els punts que segueixen:
cantar en la vida social
Laspecte probablement ms sorpre-
nent dels resultats ha estat la gran im-
portncia que els cants religiosos te-
nien en larticulaci i la vivncia de la
vida social del poble. Un primer treball
daquests aspectes, i centrat noms a
la comarca del Pallars Sobir, ha estat
publicat en el llibre Cantadors del Pa-
llars. Cants religiosos de tradici oral al
Pirineu Religious Chants of the Oral
Tradition in the Pyrenees (Ayats, Costal
i Gayete, 2010).
El primer element que crida latenci
s que sobserva com uns determinats
homes del poble (generalment caps de
casa i dedat adulta) prenien la catego-
ria exclusiva de ser cantadors: cadascun
daquests homes tenien un seient precs
al cor elevat de lesglsia (espai exclu-
sivament mascul), amb prerrogatives
com la de tenir cadascun un salm pro-
pi que tenia dret a entonar (a comen-
ar sol). Aquests homes dibuixen i ex-
pressen tot cantant el sistema de cases
igualitries deixant fora els jornalers
de nivell inferior que componen les-
tructura social del poble. I es mostren
en els moments importants i en el con-
trol de lespai i de la llengua diniciats
(el llat), alhora que canten els textos
Assaig per a lenregistrament dels cants: cantadors al
cor de lEsglsia dEnviny, al Pallars Sobir (10/11/2006).
iris GayEtE
Cantadors de Llessui (el Pallars
Sobir), amb Jaume Ayats (12/11/2006).
iris GayEtE
Anlisi
nuclears de la paraula divina (la missa
i els ofcis divins, vespres i completes,
de les festes principals de lany).
A la part baixa de lesglsia, les dones i
els nens es reparteixen lespai i els rols,
en una distribuci que equival a la ge-
ografa del poble i que t a veure amb
la representativitat de cada casa (cape-
lla de la qual tenen cura, situaci ms
propera a laltar, etc.). Intervenen en els
cants que no corresponen a la paraula
divina, sobretot en els goigs i alguns de
process, a ms dels ms moderns del
mes de Maria.
Els detalls i les subtilitats daquesta or-
ganitzaci, combinats amb lacte de
llegir i amb ls de llibres a ms del
complement de les romeries als san-
tuaris i de lestructuraci del territori a
partir de devocions i despais ordenats
des del cant religis ens endinsen en
una concepci del territori, de la vida
anual i de la societat que sexpressen
de manera molt especfca i emotiva
en els cants. Tamb les festes profanes
i lespai de la taverna espai de cant
collectiu dels homes es poden en-
tendre com un cert mirall i, alhora, un
contrast dels cants religiosos.
En contrast amb altres comarques, sor-
prn que el cant religis no sigui ges-
tionat des de les confraries, sin des
daquesta reuni de caps de casa que,
alhora, corresponia als representants de
lestructura municipal en lantic rgim.
Daquesta manera, el cant polifnic
pren un relleu i una fora especials.
enregistrament dels cants
i aportacions musicals
Els cantadors, a dalt del cor, feien re-
tronar les parets de lesglsia!, expli-
ca emocionada una senyora de la vall
dssua. Efectivament, la construcci
duna esttica musical singular save-
nia del tot amb lefecte social que hem
esmentat en lapartat anterior: cantar
fort, individualitzar amb ornamenta-
cions i timbre cadascuna de les veus,
fer sentir lefecte dels harmnics i la
densitat de les veus dels homes (per-
cebuts individualment i criticats per
les dones), formava part dunes carac-
terstiques musicals que es correspo-
nien amb les socials.
Des daquest punt de vista hem analit-
zat algun dels actes especialment les
vespres i el cant del Magnifcat com
una retrica que construeix lemoci a
partir de tots els sentits corporals en el
moment de la reuni festiva del poble
a lesglsia (podeu llegir-ho a Ayats,
Costal, Gayete i Rabaseda, 2011). I aix
els elements sonors i polifnics prenen
signifcat en la vida social i individual
de cada persona.
Daltra banda, hem pogut observar
com en cada situaci de la litrgia, se-
gons si es tractava de la paraula divi-
na o de rituals ms perifrics, la dis-
posici temporal i els codis rtmics es
distribuen de tal manera que noms
escoltant la tipologia darticulaci rt-
mica, un oient avesat sabia de quina
mena de ritual es tractava, i sabia el
grau de sacralitat que calia atribuir-
hi (podeu veure-ho amb ms detall a
Gayete, 2012 i Ayats, 2012). Un ele-
ment particular daquesta disposici es
Doble cor dels cantadors a lesglsia de Bosost, a la Vall dAran
(03/2008). aMlia aMEtll
recerques 147
pot concretar en les estructures musi-
cals dels goigs (aspecte desenvolupat a
Garcia i Llop, 2011).
Finalment cal esmentar la vinculaci
que hem detectat entre la intencionali-
tat esttica dels cants i la resposta acs-
tica de determinades esglsies, on la
forma de la nau, el lloc on se situaven
els cantadors i lefecte de les tarimes i
dels cadirats de fusta contribuen a re-
forar la sonoritat desitjada: el retruny
de les parets i dels cossos que participa-
ven en el ritual.
Dades histriques
Les dades recollides tamb ens han
concretat com en cada comarca i en
cada poblaci la transformaci hist-
rica daquests cants i la desaparici en
ls litrgic sha produt amb velocitats
i circumstncies prou diferents. Des
de poblacions grans on comenaren a
abandonar-se ja en les dcades del 1920
i, especialment, en els anys republicans
del 1930, fns a pobles on laband se
situa a lentorn de laplicaci de les di-
rectrius del Concili Vatic II, ja en la
segona meitat de la dcada de 1960. I
com, encara, en alguns llocs es conti-
nuaren cantant alguns cants ms re-
presentatius fns a dcades ms tard. A
part del cant dels goigs, en alguns llocs
encara ben actiu.
elements materials
i patrimonials
Dins dels resultats cal afegir-hi els ob-
jectes materials que han quedat a les
esglsies i sagristies de quan es feien
els rituals. Duna banda hi ha els ele-
ments darquitectura, tant de larqui-
tectura general de ledifci (distribuci
dels espais, escales daccs que vinculen
el cor amb el campanar, tribunes altes,
galeries altes de la nau, espais dins del
mur corresponents a confraries), com
de larquitectura ms especfca del cor,
generalment construt amb fusta amb
grans tarimes i sobretot amb ca-
dirats que disposaven els llocs precisos
dels cantadors. De laltra hi ha els ob-
jectes mobles, els grans faristols, els fa-
ristols de barana, els bancs mbils del
cor i les cadires reclinatori correspo-
nents a les dones de cada famlia, a ms
dels importants bancs dels obrers de la
confraria. I tamb els grans llibres de
cantar, els petits llibres dpoques ms
recents i les pales de goigs. Encara shi
pot afegir creus i smbols processionals,
penons i banderes de romeria, i diver-
sos objectes de dins de lesglsia, de les
processons i de Setmana Santa.
En les darreres dcades aquests ele-
ments han estat molt poc valorats i
nhi ha que sestan destruint sistem-
ticament. En algun cas, la presumpta
restauraci dels murs romnics amb
una obsessi per lautenticitat noms
dall medieval i per a una visi direc-
ta de la pedra ha fet arrasar comple-
tament el cor on els homes ms grans
del poble encara cantaven fa cinquan-
ta anys (seguint les maneres de ben b
quatre-cents anys enrere). Aix ha ar-
ribat a provocar que en algun poble els
homes no hagin volgut tornar a entrar
a lesglsia.
En aquest aspecte cal fer una crida als
responsables de les esglsies i als arqui-
tectes i tcnics que intervenen en les
restauracions perqu prenguin cons-
cincia que lespai i els objectes sn el
medi (i el resultat) de segles duna ac-
tivitat contnua que ben sovint igno-
ren. En el nostre cas, tamb cal insistir
en la importncia de laspecte acstic,
que tan fcilment saltera en les noves
intervencions.
El llibre ja esmentat Cantadors del Pa-
llars ofereix una primera aproximaci
a aquests elements socials i musicals,
alhora que inclou un CD duna se-
lecci denregistraments de cantadors
daquesta comarca i un DVD amb un
documental elaborat pel realitzador
Aleix Gallardet on se segueix alguns
aspectes del nostre treball de camp per
accedir a les narracions i als cants dal-
guns informants.
Aplec de Santa Pelaia de Perles, a lAlt
Urgell (23/05/2010). JauME ayats
Cor de lesglsia dUnarre (el Pallars
Sobir), amb el faristol i el cadirat dels
cantadors (30/09/2006).
JauME ayats
Cor dels cantadors de lesglsia de Jou,
al Pallars Sobir (11/2006). aNNa Costal
Faristol a la barana del cor de lesglsia
de Les Esglsies, al Pallars Juss
(08/2009). EsthEr GarCia lloP
Anlisi
En darrer terme, tamb hem desenvo-
lupat un seguit de collaboracions in-
ternacionals que han perms vincular
la nostra recerca a mbits territorials
ms amplis i a un intercanvi cientfc
enriquidor. En parallel a la recerca del
Pirineu hem pogut dur a terme un tre-
ball de camp especfc amb les confra-
ries de la ciutat corsa de Calvi (grcies
a convenis amb Voce de U Commune
i a la collaboraci amb linvestigador
Ignazio Macchiarella) que ha donat
per resultat un article comparatiu entre
lelaboraci de la retrica dels sentits a
lofci de tenebres de Calvi i les vespres
del Pallars: Polyphonies, Bodies and
Rhetoric of senses : latin chants in Cor-
sica and the Pyrenees, de Jaume Ayats,
Anna Costal, Iris Gayete, Joaquim Ra-
baseda, publicat a la revista Transposi-
tion lany 2011. Alhora, hem establert
vincles i collaboracions amb el projecte
FABRICA (ANR 2009-2012) que des
de la Universitat de Toulouse-Le Mirail
i sota la direcci de Phillipe Canguil-
hem, estudia els fabordons tant des del
vessant histric com des de loral dins
del territori francs.
Aquestes activitats ens han dut a parti-
cipar en diversos congressos, amb el re-
sultat de diverses publicacions (Ayats i
Martnez, 2011; Gayete, 2012, i Ayats,
2012). I tamb a diversos estudis univer-
sitaris, entre els quals destaquen els tre-
balls de recerca presentats per Iris Gayete
(2010), Amlia Atmetll (2010) i Ester
Garcia i Llop (2011). En aquests mo-
ments, un aspecte concret de les recer-
ques fonamenta lelaboraci de la tesi
doctoral en curs dIris Gayete.
recerques de futur
Per les diverses possibilitats destu-
di daquests cants fan preveure encara
molts camins per desenvolupar i diver-
ses sorpreses. Per aix hem plantejat no-
ves recerques de futur que actualment
estan prenent forma. Les ms ben de-
limitades actualment sn: lestudi dels
procediments destructuraci temporal
dels cants no governats per una pulsa-
BiBliografia i discografia
Atmetll, A. Cants religiosos de quaresma i
setmana santa a Vilaller. Anlisi social i musical.
Treball de recerca del DEA en Musicologia, Uni-
versitat Autnoma de Barcelona, 2010 (indit).
Director: Jaume Ayats.
Ayats, J.; Rovir, I.; Rovir, X. Canons i tonades
tradicionals de la comarca dOsona. Barcelona:
Generalitat de Catalunya, Departament de Cul-
tura, 1994 (Fonoteca de la Msica Tradicional i
Popular Catalana; srie 1, vol. 2.)
De Rams a Pasqua. [CD] Vic: el Nou 9,
1996.
Ayats, J.; Costal, A.; Gayete, I. Cantadors del
Pallars. Cants religiosos de tradici oral al Pi-
rineu Religious Chants of the Oral Tradition
in the Pyrenees. Barcelona: Rafael Dalmau edi-
tors, 2010 (inclou un CD amb enregistraments
de camp i un DVD amb un documental dAleix
Gallardet).
Ayats, J.; Costal, A.; Gayete, I.; Rabaseda, J.
Polyphonies, Bodies and Rhetoric of senses:
latin chants in Corsica and the Pyrenees. A:
Transposition. Musique et sciences sociales
[en lnia]. 2011 (1). http://transposition-revue.
org/spip.php?article29
Ayats, J.; Martnez, S. Vespers in the Pyrenees:
from terminology to reconstructing the aesthetic
ideal of the song. A: Haidt, G.; Ahmedaja, A.
European Voices II: Multipart Singing in the
Balkans and in the Mediterranean. Viena: Institut
fr Volksmusikforschung und Ethnomusikologie,
2011 (en procs dedici).
Ayats, J. The lyrical rhythm that orders the
world: How the rhythmic built the ritual space
models in the religious chants of the Pyrenees.
A: Macchiarella, Ignazio (ed.) Proceedings of
the First Meeting of the ICTM Study Group
on Multipart Music. Udine, 2012 (en procs
dedici).
Crivill, J.; Vilar, R. Msica de Tradici oral a Ca-
talunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya,
Departament de Cultura, 1991 (Fonoteca de
la Msica Tradicional i Popular Catalana; srie
1, vol. 1).
Tivissa. Canons i tonades de la tradici oral.
Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departa-
ment de Cultura, 2007 (Fonoteca de la Msica
Tradicional i Popular Catalana; Srie 1, vol. 3).
Garcia i Llop, F. X. Puix que sou dels cels Se-
nyora i del nostre territori. El cant dels goigs i
la construcci del territori a les valls dAndorra.
Treball de recerca del DEA en Musicologia, Uni-
versitat Autnoma de Barcelona, 2011 (indit).
Director: Jaume Ayats.
Gayete, I. Els cants de les Vespres al Pallars
Sobir: un model de lgica temporal. Direc-
tor: Jaume Ayats. Treball de recerca de Mster
Ofcial, Universitat Autnoma de Barcelona,
2010 (indit).
Time logic of the Vespers of the Pyrenees.
A: Macchiarella, Ignazio (ed.) Proceedings of
the First Meeting of the ICTM Study Group
on Multipart Music. Udine: 2012 (en procs
dedici).
La msica religiosa de lAndorra del 1800 [CD].
Andorra: Banc Agricol dAndorra, Agricol 1030-
2000, 2000.
Torrent, V. Cants dels pelegrins de les Useres
[CD]. Valncia: Generalitat Valenciana, 2001
(Fonoteca de Materials).
Cants de laurora [3 CD]. Valncia: Generalitat
Valenciana, 2001 (Fonoteca de Materials).
ci (tema destacat en els treballs dIris
Gayete); lanlisi de les diferents lgi-
ques destructuraci temporal i del ritme
com a marcadors de diferents situacions
rituals (problemtica en fase destudi
per Jaume Ayats); lestudi acstic de di-
verses esglsies del Pirineu per establir
una correlaci amb lesttica dels cants
(problemtica estudiada per lenginyer
acstic Enric Guaus i per Jaume Ayats
(una primera aproximaci a loratori de
Calvi ja ha estat presentada a la Confe-
rncia en Musicologia Interdisciplinria,
celebrada a Glasgow els mesos dagost
i setembre del 2011); la investigaci es-
pecfca dels goigs, en les corresponents
implicacions territorials i emocionals
(continuaci de lestudi dEster Gar-
cia i Llop, amb la collaboraci de les-
pecialista internacional daquest tema,
Dominique de Courcelles). I en darrer
terme, esperem poder publicar en els
propers mesos la sntesi dels resultats en
totes les comarques estudiades dins de
les monografes de la collecci Temes
dEtnologia de Catalunya. n
recerques 149
E
l Snia s un riu de poc
ms de 60 quilme-
tres que marca el lmit
entre les comunitats
autnomes de Cata-
lunya i el Pas Valen-
ci a ms dels lmits entre provn-
cies i municipis. s en els pobles que
envolten el riu (que va gaireb des de
linici del masss dels Ports fns a la de-
sembocadura al mar Mediterrani) on
sha fet la recerca sobre la dinmica de
tres fenmens de la cultura popular i
els processos poltics sobre la identitat
etniconacional que generen. Els tres
fenmens de la cultura popular estu-
diats sn les danses folklriques (amb
la jota com a ball emblemtic), les fes-
tes de bous i la prctica de la caa en
barraca o parany.
Els pobles que hem agafat com a marc
geogrfc de lestudi sn els ms propers
al riu: la Snia, Rossell, Sant Rafel del
Riu, Traiguera, Sant Jordi, Ulldeco-
na, Godall, la Rpita, Alcanar, Clig i
Vinars. Cal tenir present que lmbit
geogrfc triat s arbitrari, ja que els
marcs didentifcaci territorial i els
smbols que els acompanyen es pro-
dueixen tamb en mbits geogrfcs
ms grans. Per per a lobjectiu prin-
cipal de la recerca, que s lanlisi de
les dinmiques didentifcaci nacio-
nal, aquests tenen valor perqu estan
situats en una zona fronterera en qu
s ms accessible la comparaci entre
els papers que hi fa el poder poltic au-
tonmic en la creaci didentitats col-
lectives i la confrmaci o impugnaci
de la poblaci.
La recerca ha partit dun estudi previ
sobre el desenvolupament de la fron-
tera del Snia
(1)
i la dinmica social de
la poblaci a partir dun doble procs:
duna banda, lexistncia dinstitucions
poltiques, econmiques, religioses i
militars que han condicionat levolu-
ci histrica de la poblaci i la mateixa
existncia de la frontera; i de laltra, la
generaci de lmits i fronteres simb-
liques de la poblaci a partir de la seva
interacci diria i lexperincia viscu-
da. A partir daquest treball previ, sha
volgut analitzar com la cultura popu-
lar genera identifcacions collectives,
basades sobretot en letnicitat i la na-
cionalitat, i com aquestes sn condi-
cionades pel poder poltic, i descriure
el paper de les administracions pbli-
ques i de la poblaci en la generaci
daquestes identitats.
lmbit de la cultura popular
Tal i com defneixen alguns estudio-
sos la cultura popular (Llopart et al.,
1985), aquesta la podem considerar a
partir de les referncies i idees que es
transmeten sobre la identitat de la po-
blaci, s a dir, els fenmens coneguts
com a cultura popular ho sn en tant
que ens indiquen unes determinades
coordenades culturals de la poblaci en
relaci amb lespai (territori) i el temps
(histria). La cultura popular ens re-
met a la cultura prpia i peculiar dun
collectiu hum, a la seva idiosincrsia
cultural a partir dels relats sobre lmbit
territorial que comprn i la historicitat
de qu s portadora. Aquesta perspec-
tiva s fcilment comprovable emp-
ricament quan es presencien aquests
fenmens, ja que tant els practicants
com la poblaci en general els conside-
ren part de la cultura prpia i especfca
del terreno. Amb explicacions del tipus
aix s tradicional, ho portem a la
sang, aix s nostre i mos ho volen
llevar o s tpic del nostre poble, ens
apropem al que A. D. Smith (2008) ha
anomenat els fonaments tnics de la
naci. Per a aquest autor, la naciona-
litat s prpia de lpoca moderna, pe-
r es caracteritza per la recerca dunes
bases tniques que serveixen per legi-
timar les noves identitats nacionals, i
que es basen en un conjunt de mites,
memries, valors i smbols que es pre-
nen de lpoca premoderna duna de-
terminada societat.
Etnicitat i nacionalitat sn dos concep-
tes que, tot i fer referncia als processos
de confguraci identitria, impliquen
diferncies analtiques importants,
bsicament en el que fa referncia als
processos poltics que shi produeixen.
Per etnicitat entenem aquells smbols
didentifcaci comunitria, al marge
de qualsevol plantejament i reivindi-
Fronteres de la comunitat,
comunitat de frontera
El cas del Snia
Raimon Collet
Grup de recerca etnolgica catalana
Anlisi
tic i econmic). Per la part sud, sn la
provncia i lautonomia les que regulen
aquestes prctiques i generen identif-
cacions collectives amb aquests mbits
territorials, mentre que per la part nord
s noms lautonomia qui exerceix la
capacitat normativitzadora, en canvi
les identifcacions que genera la cul-
tura popular amb lmbit de les Terres
de lEbre no estan correspostes amb un
mbit administratiu correlatiu.
(2)

Les diferents teories elaborades sobre
lestudi de la nacionalitat, que posen
laccent en els dispositius i mecanis-
mes del poder i les elits per consolidar
una determinada identitat nacional,
sn analitzades en cada cas concret de
la cultura popular, ja que aquestes es
confguren com el marc a partir del
qual shan danalitzar la interacci i les
vindicacions de la poblaci. Aquestes
relacions entre poder poltic i cultura
popular produeixen no pocs confictes
a escala local.
Pel que fa a la jota, com que aquest
element s un generador potent de le-
gitimacions de les identitats etnicona-
cionals, es produeixen confictes entre
grups dafnitat local, ja que el poder
poltic local intenta instrumentalit-
zar aquestes identifcacions, mentre
que, a vegades, els participants en els
grups folklrics es neguen a participar
en aquestes manipulacions. Lantago-
nisme entre ideologies tamb provoca
confictes i diferncies entre uns sec-
tors i uns altres en cada municipi, tant
dins de la comunitat local com entre
aquesta i les administracions estructu-
ralment superiors.
Tamb en les festes de bous, les regu-
lacions impulsades per cada adminis-
traci per a la seva prctica generen di-
ferncies entre una banda i laltra del
riu, diferncies que obliguen els partici-
pants a seguir uns determinats models i
normatives que generen diferents con-
fictes, com per exemple lexistncia de
comissions de bous, que sn autoritat
caci de tipus politicoterritorial. La
nacionalitat s tamb un marc diden-
tifcaci collectiva, per lligada a les
estructures socials modernes de les so-
cietats capitalistes.
Malgrat que aquests fenmens cultu-
rals estudiats es practiquen a una ban-
da i a laltra del Snia, hem constatat
com les idees sobre la identitat cultu-
ral i nacional varien, i per tant, tamb
els processos i les dinmiques socials
que generen. I varien perqu tant les
administracions pbliques com els di-
ferents grups i agents implicats tenen
interessos, perspectives i ideologies no
noms diferents sin tamb antag-
nics. Daquesta manera, per afrontar
lestudi de la identitat nacional a tra-
vs de la cultura popular hem partit del
conficte i dels processos poltics que
intenten hegemonitzar un determinat
model identitari i els marcs simblics
de referncia. Per tant, ens apropem al
que Gramsci anomen hegemonia i que
s no noms les idees que sintenten fer
passar com a naturals i ahistriques
per part dun grup social determinat
(sobretot pel que det el poder) sin
tamb lestructura social, els protago-
nistes i els mitjans que es posen en prc-
tica per hegemonitzar una determinada
perspectiva de la identitat collectiva.
Aix doncs, la cultura popular no no-
ms implica uns smbols, memries i
espais de referncia concrets sin tamb
una lluita entre diferents sectors soci-
als i poders poltics per imposar el seu
model didentitat.
poder poltic i generaci
didentitats collectives
El desenvolupament de lestat naci li-
beral durant els segles xix i xx va anar
acompanyat duna nova mentalitat po-
ltica i cultural. A partir de llavors, les
relacions entre fronteres i cultura de la
poblaci van anar aparellades. El prin-
cipi de la nacionalitat, segons el qual
cada societat amb una cultura prpia
ha de disposar de les seves prpies ins-
titucions poltiques (Gellner, 1986) i
el desenvolupament dideologies naci-
onals, tant per legitimar el nou estat i
les seves elits com per impugnar-lo, s
present des de llavors.
LEstat naci espanyol ha desenvolupat
tot un seguit dadministracions regio-
nals amb una determinada escala jerr-
quica (municipis, comarques, provn-
cies i autonomies). Cada administraci
intenta fer efectiva la seva penetraci
social no noms a base de regulacions
i legislacions sin tamb amb la gene-
raci de smbols que intenten adequar
el lmit administratiu amb el simb-
lic i legitimar aix la seva existncia.
Daquesta manera cada administraci
elabora all que Anderson anomen el
cens, el mapa i el museu (2005), ele-
ments imprescindibles per implantar
una determinada imaginaci sobre la
comunitat. Malgrat que la cultura po-
pular estudiada s a priori la mateixa,
les disposicions i normes administra-
tives per a la prctica daquests fen-
mens impliquen una clara diferencia-
ci entre els practicants duna banda i
laltra del Snia.
Les administracions autonmiques i
provincials regulen aquesta prctica a
partir de la patrimonialitzaci daquests
elements i de les disposicions impulsa-
des per fer-la. Laccs, per exemple, a
subvencions i ajudes ja confgura unes
determinades caracterstiques per als
grups folklrics de banda i banda del
riu, aix com tamb per a lorganitza-
ci de les festes de bous o del parany.
Sovint, la sola obligaci de regular-les i
ofcialitzar-les requereix adequar-se als
designis del poder poltic. Per aquesta
regulaci requereix tamb la generaci
de determinats rituals i prctiques que
facin efectiva aquesta comunitat ima-
ginada i que generin, a partir daques-
tes experincies, marcs territorials de
referncia. Es produeix aix el que An-
derson (2005) anomen pelegrinatges,
que confguren el mapa mental a travs
dels viatges intraterritorials (i en espe-
cial a la capital, centre del poder pol-
recerques 151
dins la plaa a la part nord del Snia,
mentre que a la part sud s el mateix
alcalde, o algun regidor munici-
pal qui nexerceix lautoritat.
Els poltics locals, per, es
constitueixen en prota-
gonistes daquest tipus
de festes, ja que (espe-
cialment a la part sud
del Snia) elaboren
prctiques dostenta-
ci i protagonisme i
intenten convertir-se
en els valedors daques-
tes festes.
Pel que fa al parany, les
normatives prohibicionis-
tes impulsades des dmbits
poltics superiors als estrictament
locals i provincials generen una forta
confictivitat entre els seus practicants
i el poder poltic, confictivitat que s
aproftada pels poders poltics locals per
erigir-se en defensors daquesta prcti-
ca a travs de dinmiques que podrem
anomenar clientelistes, i que consistei-
xen en una certa demaggia entorn de
la legitimitat daquesta prctica i ocul-
ten i emparen els caadors enfront dels
poders poltics superiors, fent cas oms
de les legislacions establertes, sobretot
per part de la UE.
la interacci social
entorn de la identitat
En els processos de construcci iden-
titria de les societats, una referncia
obligada s la perspectiva adoptada per
F. Barth, el qual posa laccent en els l-
mits de les categories culturals ms que
no pas en els continguts daquestes. La
confguraci de la identitat es percep
aix com una negociaci constant en-
tre individus i grups socials per mar-
car les delimitacions entre nosaltres i
ells. Segons aquest autor, lestudi de
la identitat cultural o tnica no s una
enumeraci dels continguts i la hist-
ria daquests sin dels processos mit-
janant els quals es negocien aques-
tes identitats. Pel que fa a letnicitat,
aquest autor considera que es basa en:
a) senyals o signes manifestos, i b)
orientacions bsiques de valor
(1976:16). No hi ha dubte
que aquest tipus de pers-
pectiva aporta una an-
lisi imprescindible per
a lestudi de les iden-
titats collectives, com
tamb ho fa en el cas
de la confguraci de
les identitats a travs
de la cultura popular
al Snia. La generaci
doposicions entre no-
saltres/ells, la identifca-
ci duna alteritat a partir
de la qual consolidar unes
caracterstiques identitries,
s un procs important daques-
tes identitats.
Un cas paradigmtic s la prctica de
la caa en barraca o parany. En aquest
tipus de fenmens, tant els signes i se-
nyals dels grups tnics com les nor-
mes de valor hi sn ben presents. La
recerca ha ressenyat com els caadors
elaboren la seva identitat a partir de
loposici que en fan amb un prototi-
pus dindividu social: lecologista. En
oposici als valors que aquest se supo-
sa que t, els caadors elaboren la seva
prpia confguraci identitria. Ator-
gar als ecologistes unes determina-
des caracterstiques (urbanitat, inte-
llectualisme, polititzaci) permet als
caadors defnir-se a partir de loposi-
ci a aquestes, i atorgar-se la legitimi-
tat de la seva prctica (ells sn els del
terreno, coneixedors de la ruralitat, els
portadors duna tradicionalitat que fan
remuntar molts segles enrere, coneixe-
dors del medi a partir de la seva vivn-
cia, sense capacitat dinfuncia pol-
tica, etc.). La persecuci que sha fet
daquesta prctica al Principat, porta
alguns caadors a oposar la catalanitat
(persecuci del parany, connivncia i
afnitat amb els grups ecologistes) a la
valencianitat (permissivitat i exaltaci
dels valors rurals).
Les referncies a la identitat de les
festes de bous sn evidents durant les
celebracions. ldia MoNtEsiNos
Anlisi
catalanitat i valencianitat
Aquestes dicotomies estan rela-
cionades amb all que Barth
anomen les fronteres dels
grups. Les caracterstiques
daquestes identifcacions
etniconacionals es van
consolidar a partir de
determinats terics i
intellectuals que ela-
boraren els continguts
tnics de cada societat.
La catalanitat, lligada a
valors liberals, politit-
zats, i a un medi urb,
es confgur rpidament
com una ideologia dim-
pugnaci de lestat naci, que
contraposava la voluntat homo-
genetzadora de lEstat espanyol en-
torn duns smbols i cultura castellans
a uns smbols i cultura catalans. La va-
lencianitat, en canvi, tal i com ens la
descriu Flor (2011), ha patit recent-
ment un conficte ms profund sobre
dos models didentifcaci oposats.
La identifcaci que ha acabat essent
dominant prengu els seus smbols i
valors etnicoculturals de letapa de la
Renaixena (mitjan segle xix) i de la
ideologia blavera (darrer ter del segle
xx). Aquesta ideologia es caracteritza
per un romanticisme exaltat de la ru-
ralitat, una suposada comunitat trans-
histrica desconfictivitzada, aliena als
valors de la societat moderna, altament
jerarquitzada i autoritria, i amb un
fort sentiment despanyolitat. Malgrat
que aquestes caracterstiques tniques
sn les hegemniques, shan desenvo-
lupat altres propostes i ideologies que
impugnen aquestes identifcacions i
que tamb estan presents en alguns
mbits de la cultura popular, com ara
les propostes de Fuster sobre la valen-
cianitat i la idea dels Pasos Catalans,
elaborades tamb per altres autors.
El que ens ha interessat en la recerca s
descriure i analitzar com aquestes cate-
gories sn manipulades pels implicats
en la cultura popular per confrmar-les
o impugnar-les. Mentre que aquestes
categories i els seus continguts sn
assumides majoritriament, es
produeixen tamb fenmens
dimpugnaci. Especial-
ment signifcatius sn en
el cas de la jota, on hem
constatat com per part
de determinats sectors
socials, aquesta es cons-
titueix en un element
dunifcaci transfron-
terera, enfront de lin-
tent del poder poltic
del sud del Snia per fer
de les danses folklriques
un element de diferencia-
ci territorial. Llavors, la jota
es confgura com a vehicle per a
la unitat transfronterera, reclamant
una catalanitat comuna entre ambds
territoris. Tamb importants sn les re-
clamacions a la part nord del Snia per
convertir aquest element en part del
folklore ofcial catal. La manca dun
reconeixement poltic ofcial com a
part del patrimoni nacional catal
(3)
ha
implicat que durant les celebracions i
trobades folklriques, aquests grups
hagin reivindicat constantment la se-
va catalanitat.
Per a la nostra recerca hem parlat de
referents tnics de la cultura popular
quan aquests fenmens culturals no
impliquen una actitud activa i politit-
zada. En canvi hem descrit com a fen-
mens didentifcaci nacional aquelles
mostres de la cultura popular genera-
dores de reivindicacions poltiques i
que impliquen actituds de mobilitza-
ci i activisme. Aquestes dues catego-
ries sn importants ja que marquen
una diferncia clara entre nord i sud,
sobretot pel que fa a la jota i, en menor
mesura, a les festes de bous.
Tal i com descriu Smith (2008), els
moviments nacionalistes es caracte-
ritzen per uns processos dactivisme,
mobilitzaci i polititzaci dels refe-
rents tnics de la societat. Aix, la po-
Les contradiccions i els antagonismes
entre aquestes propostes tamb sn
evidents. ldia MoNtEsiNos
recerques 153
lititzaci dels smbols tnics s la pre-
missa necessria per encetar processos
nacionalistes; per contra, aquelles soci-
etats que mantenen uns referents i sm-
bols tnics, per que no desenvolupen
aquests processos de polititzaci no
produeixen moviments nacionalistes
entorn daquests simbolismes.
Per la banda nord, la jota i els bous
shan convertit en elements didenti-
fcaci nacional perqu hi ha una clara
voluntat dels seus participants dinfuir
en larena poltica i dadoptar lestatus
de folklore nacional. Les constants
reivindicacions dels grups folklrics
del nord del Snia per ser categorit-
zats com a part de la cultura nacional
catalana implica que la seva prctica
estigui caracteritzada per lactivisme,
la mobilitzaci i la polititzaci. Tam-
b hi ha una part de practicants de la
jota que fan daquest ball un motiu
de reivindicaci poltica i social. Des
de grups de msica que han assolit
un ress considerable a Catalunya i
que fan de la reivindicaci de la jota
un element idiosincrtic propi, fns a
grups folklrics que han desenvolu-
pat una prctica quasi professional i
de prestigi daquest ball, passant per
grups de persones que la practiquen
amb unes reivindicacions poltiques
clares, com a mitj a partir del qual
reivindicar altres models territorials,
socials i econmics.
En el tema dels bous, la polmica re-
cent sobre la prohibici de les corrides
a Catalunya, i la possibilitat que tamb
shi incloguessin les festes de bous de
les Terres de lEbre, ha comportat una
polititzaci dels que hi participen i la
reivindicaci de les festes com a part
del patrimoni nacional catal, amb la
proliferaci de senyeres i pancartes al-
lusives a la seva catalanitat, present i
histrica, durant els ltims anys.
Per la part sud, en canvi, tant les fes-
tes de bous com els grups folklrics es
caracteritzen per una manca total de
qualsevol idea que faci referncia a la
seva nacionalitat. Aquests fenmens
de la cultura popular responen a idees
i identifcacions de caire local o regio-
nal, mai nacional. No hi ha dubte que
lorigen daquesta diferncia entre una
banda del riu i laltra rau en els proces-
sos poltics que es produeixen a una co-
munitat autnoma i a laltra. Mentre
que a Catalunya la consolidaci duna
ideologia nacional catalana ha com-
portat que aquests elements culturals
es moguin segons aquests parmetres,
al Pas Valenci la consolidaci duna
determinada identifcaci de la valen-
cianitat, propulsada sobretot pel po-
der poltic (encara que sigui acceptada
per una part important i majoritria
de la poblaci), relega qualsevol me-
na de polititzaci daquests fenmens.
Aquesta valencianitat, tal i com ens
descriuen diferents autors (Mira, Flor,
etc.) entn que aquesta s noms una
variant regional de la identifcaci na-
cional espanyola, i per tant, qualsevol
mena despecifcitat que no concordi
amb el conjunt dels smbols identifca-
dors espanyols implica all que Smith
ha anomenat una actitud quietista, a-
llada i exclusivament culturalista.
Per altra banda, i ms recentment,
sest promovent per part de les ad-
ministracions poltiques locals la co-
ordinaci entorn duna Mancomu-
nitat de municipis, que pugui actuar
unida i reivindicar instruments i mit-
jans per al desenvolupament econ-
mic. La utilitzaci del folklore local
per potenciar i legitimar aquest nou
actor poltic s evident, tot i que les
identifcacions de carcter nacional
sobvien per evitar aix confictes entre
els poltics locals i les institucions po-
ltiques superiors, especialment amb
els representants de la dreta poltica
del sud del Snia. La cultura popular,
llavors, fa referncia a un mbit local
i regional, per com a instrument de
reivindicaci del que es percep com
a territori perifric dins el conjunt de
les comunitats autnomes. n
BiBlioGRafia
Anderson, B. Comunitats imaginades. Re-
fexions sobre lorigen i propagaci del naci-
onalisme. Catarroja-Valncia: Editorial afers
i publicacions de la Universitat de Valncia,
2005.
Barth, F. (comp.). Los grupos tnicos y sus
fronteras. Fondo de Cultura Econmica, Ciutat
de Mxic, 1976.
Collet, R. El Snia. Identitat, territori i poltica.
Tesina presentada dins el Mster dantropolo-
gia i etnografa de la Universitat de barcelona,
2009.
Flor, V. (2011) Noves glries a Espanya. An-
ticatalanisme i identitat valenciana. Catarroja-
barcelona: Editorial afers.
Gellner, E. Naciones y nacionalismo. Madrid:
alianza, 2003.
Llopart, D.; Prat, J.; Prats, Ll. La cultura po-
pular a debat. barcelona: altafulla i Fundaci
Serveis de cultura popular, 1985.
Smith, A. D. Els orgens tnics de les nacions.
Catarroja-Valncia: Editorial afers i publicaci-
ons de la Universitat de Valncia, 2008.
notEs
(1) Collet, Raimon. El Snia: identitat, territori
i poltica. Tesina de fnal del Mster dEtno-
grafa i antropologia de la Ub. any 2009.
(2) aix no vol dir que les elits poltiques locals
o regionals de les Terres de lEbre no poten-
cin aquests elements identifcadors com
a base per a la seva reclamaci dun ens
admnistratiu propi.
(3) Fet que ha canviat aquest 2010 amb la
catalogaci, per part de la generalitat de
Catalunya, com a dansa nacional catala-
na.
Anlisi
S
ota el ttol de la recerca
Inventari del fons etno-
lgic per al Museu de la
Mar de lEbre samaga
una aspiraci conjun-
ta de lAjuntament de
Sant Carles de la Rpita i el Museu
Comarcal del Montsi, que des de
fa uns danys treballen en el projecte
del Museu de la Mar de lEbre. Amb
la rehabilitaci de ledifci que ha de
contenir el museu (la Casa i Magat-
zem de la Reial Companyia de Ca-
nalitzaci de lEbre) i el projecte mu-
seolgic en marxa, el fet de no tenir
una collecci prvia, a banda de la
collecci malacolgica i arqueolgi-
ca Joan Brunet, marcava molt la flo-
sofa del projecte i la necessitat de fer
una recerca prvia.
Lobjectiu general que ens vam fxar
a linici del programa era fer linven-
tari i catalogaci de les diferents col-
leccions pbliques i privades entorn
del mn mariner de Sant Carles de
la Rpita, amb la intenci de reu-
nir aquests elements patrimonials
locals que en aquests moments es
troben dispersos i establir les neces-
sitats reals i les pautes de conservaci
daquest patrimoni. Lobjectiu fnal
de la recerca, que a ms representa
la seva plena rendibilitzaci social,
era dotar de continguts i materials el
projecte del futur Museu de la Mar
de lEbre.
Desenvolupament
del programa
Les tasques es van fer des del juliol de
2009 fns al juliol de 2010. En primer
lloc, lequip de recerca es va centrar
a fer una primera presa de contacte
amb lentorn, aix com un seguit de
visites i entrevistes a algunes famlies
vinculades al mn mariner de la R-
pita. Lobjectiu principal era compro-
var lexistncia delements susceptibles
de ser incorporats al futur Museu de
la Mar de lEbre, aix com establir el
seu valor patrimonial i etnolgic, i el
seu estat de conservaci. Lequip de
recerca va elaborar una primera llista
de possibles prestadors que incloen
particulars i empreses. Com veurem
ms endavant, en alguns casos no es
van obtenir els resultats esperats, per,
en canvi, arran dalgunes visites, es va
poder contactar amb persones que no
tenem a la llista inicial.
La nostra recerca etnolgica sha basat
en elements mobles. En primer lloc es
va fer una primera visita a cadascuna
de les persones per explicar el projecte
del Museu de la Mar de lEbre i la ne-
cessitat de fer la recerca per poder do-
cumentar peces que poguessin nodrir
la collecci del futur museu. Desprs,
segons el volum de material, es van fer
ms visites per documentar i registrar
els objectes. El recull de documentaci
i la descripci dels objectes, aix com
la seva sistematitzaci, sha fet seguint
els criteris i les pautes que regeixen les
bases defnides a lInventari del Patri-
moni Etnolgic de Catalunya. Shan
registrat un total de 334 peces i shan
fet 340 fotografes.
Tota aquesta documentaci ha estat
possible grcies a la collaboraci de
particulars i empreses. Per hem de dir
que s frustrant i decebedor el fet que,
en moltes ocasions, les famlies ens di-
guessin que conservaven moltes ms
coses, per que en els darrers anys les
havien llenat a les escombraries. De
la llista de famlies i empreses rapiten-
ques vinculades al mn mariner a Sant
Carles de la Rpita que proposrem al
projecte inicial, algunes ja no conser-
vaven res o el material no era dinters
per a la recerca ni per al fons del museu.
El material recollit pertany a les fam-
lies, empreses i institucions segents:
Drassanes Carcell, Drassanes Nicolau,
Drassanes Piana, Ferreria Nicolau,
Confraria de Pescadors de la Verge del
Carme, germans Cartes (Peteres), fa-
mlia Cartes, germans Elorz, Ramon
Castell, Pepito Elas Sancho, Miguel
Sancho, larmador de pailebots Juan
Cancio, la famlia dAlfredo del Ro
Rosales i lAjuntament de Sant Car-
les de la Rpita (propietari de la Col-
lecci Brunet).
elements documentats
Abans de ser una activitat econmi-
ca bsicament industrial, la pesca a la
Elena Juncosa Vecchierini
Antoni Cartes Revert
Pescadors i mariners als Alfacs
Inventari de fons etnolgics
per al Museu de la Mar de lEbre
IPEC-Documentaci
recerques 155 Documentaci
Rpita va ser no noms una professi
de subsistncia, rica en costums, em-
barcacions i tcniques, sin tamb una
manera de viure i de relacionar-se amb
la mar. Amb la documentaci i sistema-
titzaci de tots els elements patrimo-
nials que shan pogut registrar hem ob-
tingut una bona mostra dobjectes que
ens permeten imaginar aspectes fona-
mentals del mn mariner rapitenc com
sn els sistemes de pesca i les embar-
cacions, el dia a dia dels pescadors, els
magatzems, el manteniment de les arts,
la implicaci de la famlia, les penries
de lofci aix com les festes populars i
les creences. Aix, grcies als elements
patrimonials inventariats podem par-
lar dels armadors, de les remendadores,
dels corders i dels mestres velers, i dels
ferrers a banda dels pescadors, mestres
daixa i calafats. En defnitiva, hem po-
gut obtenir una visi global duna ac-
tivitat primria que s part de lentorn
i de la histria de la Rpita.
Drassanes carcell
La nissaga dels mestres dAixa Carce-
ll s la ms antiga documentada a la
Rpita i t el seu origen a Tortosa. Al
carrer Vista Alegre encara es conser-
ven lantic magatzem i les drassanes,
que funcionaren fns a fnals dels anys
noranta i on es van fer els ltims tre-
balls tradicionals amb fusta abans de
passar al polister. La gran oportunitat
que representa el fet que el magatzem es
tanqus amb la maquinria i una part
important de peces a dins, contrasta
amb lestat dabandonament que pa-
teix. A banda de les eines registrades,
es van poder identifcar diferents ser-
radores, una balana, aix com gran
quantitat de plantilles de grans dimen-
sions. De la mateixa manera, el propi-
etari encara conserva documentaci
de molt dinters per a la recerca, com
plnols i fotografes. Lequip de recerca
noms ha registrat les eines i elements
que en primera instncia podien re-
sultar interessants per formar part de
la collecci del Museu de la Mar de
lEbre. Les plantilles i grans mquines
Edifci de la Casa i Magatzem de la Reial Companyia de Canalitzaci de lEbre,
que ha dalbergar el futur Museu de la Mar de lEbre. ElENa JuNCosa
Estat actual de les antigues Drassanes Carcell, situades al carrer Vistalegre.
ElENa JuNCosa
Vista general del magatzem i treballadors actuals dels Germans Cartes, coneguts com
Peteres. ElENa JuNCosa
el fet que algunes daquestes encara
estan en s.
Germans cartes, peteres
Els pescadors solien armar-se ells ma-
teixos moltes de les arts i ormeigs de
pesca. Per algunes arts, com el bou,
precisaven de ms elements i experi-
ncia, aix com espais de dimensions
adequades per remendar xarxes. El taller
dels germans Cartes, coneguts com els
Peteres, sn un bon testimoni daques-
ta feina, amb magatzems on les arts es
poden estendre en tota la seva longi-
tud i on es pot treballar en ms duna
a la vegada. En aquest cas es va poder
documentar material interessant dar-
mar i remendar xarxes.
Famlia cartes
Desprs de visitar el taller i lantic ma-
gatzem dels germans Peteres, on ja vam
poder documentar una srie de peces
lligades a larmat de les arts de pesca, el
senyor Antoni Cartes ens va obrir les
portes de casa seva on ens va mostrar
diferents materials que durant anys ha
anat arreplegant. Aquest material est
format bsicament per material rela-
cionat amb el mn de la pesca i la na-
vegaci i conserva tamb alguna pea
relacionada amb la fosa de plom per a
les xarxes, que va pertnyer a Llus del
Rio conegut com lAmericano.
Germans elorz
Lequip de la recerca va visitar aquest
pescador, de la famlia coneguda a la
Rpita com els Guapos, que conserva
els fanals per pescar a la llum de la bar-
ca Lucero, on van treballar.
confraria de pescadors Verge
del carme
En el cas de la Confraria es va poder
trobar documentaci antiga i alguna
pea dinters, com lantiga bandera
de la Confraria. De tota manera, la
major part dels documents conservats
sn documents de registre, fscals i de
comptabilitat. Pensem que la docu-
mentaci ms interessant devia estar
no shan registrat en aquesta recerca,
si b shauria de tenir en compte que,
com a patrimoni de la Rpita, si sha
de desmuntar el magatzem, el Museu
hauria de tenir cura de la seva conser-
vaci. El volum de material i el tipus
de maquinria sobrepassen els objec-
tius de la nostra recerca. Nosaltres hem
registrat els objectes que resultaven ms
accessibles, per lestat en qu es troba
el magatzem ha difcultat la recerca, ja
que ni tan sols el seu propietari coneix
labast dels elements conservats: habi-
tacions i racons amb material acumu-
lat sense ordre, armaris i calaixos plens
de recanvis, material empaquetat sense
obrir... Ens atrevim a dir que les Dras-
sanes Carcell, la seva histria i els ma-
terials conservats, permetrien fer una
recerca monogrfca.
Drassanes nicolau
Les Drassanes Nicolau tenen el seu ori-
gen en Miquel Nicolau Ferr, que va
comenar a treballar amb els Carce-
ll. Comena, doncs, aquesta nissaga
lany 1917 amb la construcci del ve-
ler Teresa, vaixell emblemtic per a la
marineria de la Rpita. s interessant
el fet que aquesta famlia tamb treba-
lls la ferreria lligada a la construcci
naval i a les arts de pesca, en la fgura
de Miquel Nicolau Castell. La tercera
generaci, amb Miquel Nicolau Alts
al capdavant, tamb va ser pionera al
territori en la construcci de barques
de pesca amb fbra de vidre a comen-
ament dels anys vuitanta. En aquest
cas es van registrar diverses eines de
mestre daixa.
Ferreria nicolau
Realment interessant va resultar la vi-
sita a lantiga ferreria de Miquel Nico-
lau Castell, de 89 anys. Ens va obrir les
portes del seu taller, a sota de casa seva,
que conserva des que es va jubilar. La
seva especialitzaci i la precisi el van
portar a ser lnic taller de la zona capa
de fer les complicades tasques de man-
teniment per a les plataformes petrol-
feres, i a ser lnic provedor de lEstat
Antiga forja de la ferreria nicolau,
que el seu propietari encara fa servir.
ElENa JuNCosa
dels motors Larran. El taller es conserva
prcticament intacte, amb les prestat-
geries plenes de recanvis, les eines i lan-
tiga forja, que ell encara fa servir (fns i
tot ens en va fer una demostraci). El
volum de material, la seva tipologia i
lestat en qu est emmagatzemat es-
capa a les intencions daquest projecte
de recerca si b alguna pea en concret
pot resultar interessant. Volem remar-
car linters i la importncia daquest
antic magatzem, que conserva la seva
estructura original i gran quantitat de
maquinria, eines i subministraments.
En qualsevol cas, el volum de material
sobrepassa els objectius daquesta re-
cerca, si b volem deixar plantejat que,
com en el cas de les Drassanes Carcell,
podria resultar interessant fer-ne un es-
tudi monogrfc.
Drassanes piana
La nissaga dels Piana la va iniciar Car-
les Piana Pauli, pescador que vivia a
Tortosa i va aprendre lofci a les dras-
sanes que els Carcell tenien al Canal
de Navegaci. Poc desprs va muntar
un taller propi, tamb al carrer Vista
Alegre, on continua la quarta gene-
raci amb el treball de Carles Llopis.
En les visites fetes a aquestes drassanes
shan inventariat 19 antigues eines de
mestre daixa i calafat. s interessant
recerques 157
entre els documents ms antics, per
malauradament una part important de
larxiu es va cremar fa uns anys.
ramon castell
Aquest vell pescador del port ens obr
amablement les portes de casa seva en
la primera visita. Vrem poder cons-
tatar lexistncia de canastres, xarxes,
nanses i cabassets de palangre confec-
cionats per ell mateix.
pepito elas sancho
Aquest pescador, conegut com lo Mau-
ra, conserva diferents peces relaciona-
des amb el mn mariner rapitenc. Al-
guns daquests elements eren seus, i
daltres els ha recollit al port. Amb el
seu material shan pogut documentar
diferents sistemes de pesca, tant arts
de pesca (representades per diferents
tipus de xarxes, com ralls o tresmalls),
com aparells de pesca, com nanses de
diferents tipus.
miguel sancho
Els elements registrats de Miguel
Sancho, pescador del port conegut
com lo Sanareu, sn realment interes-
sants, ja que conserva estris i ormeigs de
pesca molt antics. Destaquen les eixr-
cies de cot, ja que encara no nhavem
pogut documentar cap de tan antiga,
ats que quasi totes sn de nil.
collecci brunet
Al comenament assenyalvem lexis-
tncia de la Collecci Brunet, de pro-
pietat municipal. Si b es tracta duna
collecci eminentment malacolgica
i arqueolgica, hem fet una revisi del
seu fons que ens ha perms identifcar
diverses peces dinters etnolgic re-
lacionades amb el mn mariner, si b
sen desconeix la procedncia.
juan canicio
El senyor Juan Canicio no estava a la
llista inicial de la recerca, per contactar
amb ell va ser molt fcil i ens va atendre
molt amablement. A la primera visita
ens explicava amb orgull com va ser
lltim armador de pailebots del Me-
diterrani, i ens va ensenyar una petita
joia: el primer llibre del Far de la Banya,
datat del 1854. Ja en una segona visi-
ta ens va obrir el magatzem on guarda
objectes i documentaci en molt bon
estat de conservaci. Destaquen els ob-
jectes relacionats amb la navegaci i
lofci de veler.
alfredo del ro rosales
El senyor Alfredo del Ro s fll de Llus
del Ro, conegut com lAmericano a la
Rpita. El seu pare treball la fosa del
plom per fer les plomades de les xar-
xes. En morir el seu pare va desmuntar
el magatzem i tan sols conserva alguns
estris de fosa com cullerots i motlles,
per prou interessants per documentar
i illustrar aquesta activitat.
conclusions de la recerca
Ens agradaria remarcar que el collectiu
mariner de la Rpita, objecte daques-
ta recerca, infuenciat en part per les
circumstncies histriques que ha vis-
cut, posseeix una manera dexpressar-
se molt particular, encara que sempre
amb trets comuns a collectius de la
mar daltres zones. Lequip de recer-
ca sha trobat amb la difcultat duna
terminologia local poc documentada.
La falta destudis sobre el mn mari-
ner de la zona dels Alfacs contrasta amb
labundant bibliografa que hom pot
consultar sobre altres sectors costaners
com Cambrils, Barcelona o Palams.
Ens sobta que el litoral de lEbre i el seu
patrimoni maritimopesquer encara no
hagin estat objecte de cap treball de re-
cerca etnolgica profund. De la recerca
i de la difcultat a lhora de trobar una
terminologia adient a lobjecte des-
tudi va sorgir la idea dincorporar un
petit glossari que contribueixi a donar
una mostra de la riquesa del vocabu-
lari i de les expressions dels pescadors
dels Alfacs.
Per tant, en primer lloc, aquesta recer-
ca ha perms conixer millor el patri-
moni etnolgic relacionat amb el mn
mariner de Sant Carles de la Rpita.
La seva documentaci ha perms do-
tar de continguts el projecte del Mu-
seu de la Mar de lEbre. Moltes de les
peces que hem recollit podran ser in-
tegrades en lexposici permanent del
museu, o b incorporades al seu fons.
Aix, la rendibilitzaci social daquest
projecte s plena, ja que no noms es-
tem posant en valor uns materials et-
nolgics fns ara dispersos, sin que
volem que el gran pblic tingui al seu
abast la possibilitat de conixer-los i
de gaudir-ne. n
Ormejos de pesca emmagatzemats pels pescadors, aliens al ric patrimoni que
conserven. ElENa JuNCosa
Documentaci
D
es dels primers
temps lhome
ha transformat
el seu entorn, i
ho ha fet amb els
materials que te-
nia a labast, entre els quals sobresurt la
pedra. Un element slid i permanent,
que resisteix les inclemncies i el pas del
temps. Amb pedra, els nostres avant-
passats shan adaptat al medi, lhan hu-
manitzat. Varen fer separacions de fn-
ques, terrasses, refugis, construccions
per a laproftament de laigua, camins,
etc. i tot tipus de construccions. I enca-
ra avui i en el futur continuarem modi-
fcant lentorn en funci de les necessi-
tats i dels materials disponibles.
A la Terra Alta, una comarca poc trans-
formada urbansticament,
el paisatge actual ha patit
poques modifcacions res-
pecte al de segles enrere, i
podem llegir i interpretar-
lo, per entendre com vi-
vien i sobrevivien aquests
pobles quan anys enrere
depenien quasi nicament
de la pagesia i la ramade-
ria. La major part de les
construccions actuals sn
un testimoni dpoques
passades; moltes ja no te-
nen cap s, mentre que en
altres ha variat i una part
continua conservant el seu
s com els marges, parets de pedra,
fonts...
Larquitectura rural, en paraules de
Manel Martnez, est basada en cons-
truccions relacionades amb un mn
agrari i amb leconomia de subsistn-
cia dun mn rural avui ja desaparegut.
Sn construccions senzilles pensades
per a un s concret i on la pedra s el
material bsic emprat. El nostre estudi
fet entre lagost del 2009 i el juliol del
2010 sha centrat en la vessant conti-
nental del Parc Natural dels Ports: Ar-
nes, Horta de Sant Joan i Prat de Com-
te, una zona rica en construccions de
pedra. Les construccions menors de
pedra shi troben en gran nombre als
tres municipis, amb una gran diver-
sitat de tipologies i dusos. Shi tro-
ben tant construccions de pedra se-
ca, com de pedra amb material duni
(com argamassa), de pedra picada, i al-
gunes combinades amb altres materials
com teules, canyes, etc.
Part de les construccions estan relacio-
nades amb una economia dautosub-
sistncia. Moltes famlies tenien in-
gressos complementaris a la pagesia
mitjanant la feina al bosc, fabricaci
de carboneres, forns de quitr, o lela-
boraci de gel, la caa, etc., activitats
que solien comportar laixecament de
construccions efmeres o permanents,
de les quals encara en queden restes
en els camps, i esdevenen el testimoni
duna adaptaci al medi i dunes neces-
sitats determinades. El tipus de pedra
varia dunes partides a altres: shi tro-
ben pedra de riu, pedra are-
nosa, pedra calcria, pe dra
tosca, pedra de tello i pe dra
desmolar, entre daltres.
construccions
menors
darquitectura rural
El nostre inventari ha estat
ben obert a la diversitat de
construccions menors dar-
quitectura rural, i no centrat
nicament com han fet al-
tres inventaris en les cons-
truccions de pedra seca. Les
construccions inventariades
han estat les ms signifca-
Fotografa de principis del segle xx: es pot observar el poble
dHorta de Sant Joan, amb un camp de vinya i un marge.
Actualment s el mateix paisatge. foNs dEl CENtrE dE doCuMENtaCi
dE lECoMusEu dEls Ports. arxiu bastardEs
Construccions en pedra
Construccions menors de pedra a les poblacions
del vessant continental del Parc Natural dels Ports:
Arnes, Horta de Sant Joan i Prat de Comte
Gemma Aldea
Rosa Canela
recerques 159
tives i despecial inters. Hem pogut
constatar la gran diversitat de tipolo-
gies i usos de les construccions que hi
ha. Construccions de pedra sempre lli-
gades a lexplotaci agrcola i ramade-
ra, per tamb relacionades amb altres
prctiques com actualment el turisme
o el lleure. Laproftament de laigua s
un aspecte molt interessant en qu ens
hauria agradat aprofundir ms, en es-
pecial en les construccions que hi estan
relacionades: snies, squies, pous, cis-
ternes, mines, aubellons, etc. A Horta
de Sant Joan hi ha la ruta de les fonts,
un itinerari senyalitzat que recorre les
fonts ms importants properes al po-
ble com la font Major, el safareig de la
Vila, la font de la Pocurulla, la font del
Llop i la font de la Vena. I a Arnes hi
trobem un itinerari circular de 2,4 km,
que visita lentorn de Santa Madrona,
amb els seus horts i fonts, lassut de la
Palanca, el safareig, els horts dels Calci-
ners i el Povet de la Neu. El resultat fnal
de linventari ha estat de 164 elements,
entre els quals trobem:
en dess estan en un estat dolent de
conservaci, ja que no sen fa cap actu-
aci de manteniment. Les que encara
sutilitzen, tot i que el seu s sigui di-
ferent del que tenien dinici, tenen, en
la seva majoria un estat de conservaci
bo i regular. Lestat de conservaci de
totes les construccions inventariades s
el segent: en 50 s bo; en 49, dolent
i en 65, regular de manera que caldria
alguna actuaci.
Quant als margeners, Salvador Car-
b explica que a Horta de Sant Joan
sols hi ha un home que shavia dedi-
cat a treballar la pedra. El que tamb
era un bon margener era el Calderera
de Bot que tenia fama i treballava per
la zona. Als tres municipis ens han ex-
plicat que encara queden pagesos que
fan portells (arreglen les caigudes de
trossos de marges), per ho solen fer en
les seves fnques i no van a jornal pels
altres. A Arnes, vam poder entrevistar
Francisco Povill, que havia treballat
daprenent amb un margener, i desprs
shi va dedicar uns anys. Ara que est
jubilat, fa algun marge per distracci
ara ho faig de capritxo meu, magra-
da encara fer marges, i mels miro els
que he fet. s tenir molta pacincia.
Ell sols havia conegut 3 o 4 persones
del poble que treballaven la pedra, tots
eren pagesos i no hi treballaven seguit.
El Don, un dels grans propietaris dAr-
nes, portava grups dhomes de fora a
treballar a les seves fnques, i els feia fer
tamb marges.
Domingo Corts, dArnes, comenta
que les eines per treballar la pedra eren
el martell (per tallar la pedra, per par-
tir-la), el cordill i lescarpra. Tamb es
tiraven barrinades per trencar la pedra.
Francisco Povill, dArnes, utilitzava un
martell per treure la punta de la pedra i
un cordill per fer el marge recte. Acos-
tumaven a treballar dos o tres homes.
Va explicar com la pedra de riu, els c-
dols, s la ms difcil de treballar, per-
qu rellisca molt. El Sr. Povill explicava
com feien barricades, explosions, per
Bassa de pedra que rep laigua de
la font dels Safereget. Horts de la Torre
Galindo. Horta de Sant Joan (08/09/2011).
GEMMa aldEa
Teuleria de loncle Pep, al cam del Mas
den Pau (05/11/2009). GEMMa aldEa
Pedra preparada per coure el caldero
del tocino al Mas de Malarama, Horta de
Sant Joan (15/07/2010). rosa CaNEla
Documentaci
3 buidadors
de ram
5 aubellons
16 basses
2 cabanes
2 casetes
1 caldero de
pedra
2 piques
1 salera
1 pedrs
1 pou de gel
1 corral
1 bauma
1 baixador
2 eres
3 safareigs
2 teuleries
4 parets
1 dipsit
1 forn de guix
2 forn
de cal
8 pous
13 fonts
10 snies
1 assut
2 sortidors
daigua
1 assut
3 cisternes
4 abeuradors
4 squies
1 peu de creu
1 pil
3 refugis
1 capella
2 coves
39 marges
7 escaletes
2 ponts
1 mol
Lestat de conservaci de les construc-
cions est lligat a si encara sn utilit-
zades o no. La majoria de les que estan
trencar pedra. Feien un forat a la pedra
natural, hi posaven un cartutx o dos de
dinamita, un pist i feien lexplosi,
amb la barrina enclavant i feies el fo-
rat, desprs posaves el cartutxo i volava
all. Desprs amb el mall a trencar en
la medida per posar al marge. El mall
s una pea de ferro que has dagafar
amb les dues mans per trencar la pedra,
i a vegades es trencava per on volia ella
no per on volies tu.
La data de les construccions i lautoria
s del tot difcil de saber; sn construc-
cions annimes en la seva quasi totali-
tat, i es desconeix la data en qu van ser
fetes, tot i que en algunes hi pot haver
alguna aproximaci molt imprecisa.
Els noms de les construccions s un as-
pecte al qual donem molta importn-
cia, ja que els noms revelen informaci
valuosa dels propietaris, de la histria
de la construcci, de la ubicaci, etc.
El nom popular s aquell amb qu es
coneix entre la gent. s informal i no t
relaci necessriament amb propietaris
ni arrendataris actuals. Una part de les
construccions inventariades es conei-
xen amb noms diferents (noms antics i
altres noms ms recents), sobretot fonts
i altres elements ds compartit pels ve-
ns. Domingo Corts feia esment al fet
que ara es canvien ms els noms de les
fonts i de coses del poble, posa lexem-
ple dArnes, on de la font del Claret ara
en diuen la font del Gota a Gota. I de
la font del Barranquet de la Maria, ara
alguns en diuen de lAvellano, perqu
hi va sortir un avellaner gran.
En el treball de camp, vam optar per
anar, sempre que va ser possible, acom-
panyats de vens dels tres pobles, per-
sones que coneixien les partides i ca-
mins, i que ens van facilitar la feina i
ens van permetre avanar ms rpida-
ment, alhora que in situ ens donaven
molta informaci sobre lelement. Cal
destacar que la zona a catalogar no t la
difcultat daccs que tenen els Ports.
Hem trobat zones a les quals es podia
arribar fcilment per camins, i daltres,
sobretot a Prat de Comte que, tot i anar
amb vehicle tot terreny, laccs era molt
complicat. Trobem zones dantic con-
reu que ara sn ermes, camins que shan
perdut, i on es fcil perdres o no trobar
lelement que es busca. Aqu han estat
clau els nostres acompanyants. Shan
fet un total donze entrevistes, amb set-
ze informants, tot ells homes, dels tres
municipis. Tots ells coneixen b el seu
terme, tenen localitzades moltes de les
construccions, i alguns dells encara re-
corden ls que sen feia.
Destaquem la importncia de coni-
xer les construccions existents, els ti-
pus, caracterstiques, etc. Linventari
hauria de permetre dissenyar accions
de conservaci, de difusi i de protec-
ci, partint de la informaci sobre el
que hi ha, lestat en qu es troba, lin-
ters, la singularitat, laccs, etc. Amb
aquest inventari, juntament amb el
que tamb sest fent al Parc Natural
dels Ports (amb un mateix model de
ftxa), permetr establir comparacions
entre les construccions menors de la
zona muntanyosa dels Ports i la zona
de les parts baixes i conreades. Intum
diferncies importants i remarcables ja
que les necessitats eren diferents, i les
construccions de pedra obeeixen sem-
pre a la necessitat dordenar, facilitar i
humanitzar lentorn.
Senyalitzaci de la Ruta de les Fonts
dHorta de Sant Joan (12/07/2010).
rosa CaNEla
Snia pou de Santa Madrona, Arnes (02/12/2009). GEMMa aldEa Forn de guix, coll den Guixar, a Prat de Comte (13/07/2010). r. CaNEla
recerques 161
paisatge en constant
transformaci
El paisatge actual dels municipis
dArnes, Horta de Sant Joan i Prat de
Compte s un paisatge viu i canviant,
en constant transformaci, i les cons-
truccions de pedra en sn part, unes
construccions que en alguns casos han
perdut el seu s, per que sn el llegat i
un testimoni que ens ajuda a conixer
i a interpretar com es vivia i treballava
anys enrere i com lhome es relacionava
amb el seu entorn. Les construccions
de pedra seca, en els darrers anys, han
estat en certa manera sacralitzades, han
passat a ser la mxima expressi de la
bellesa i lenginy de larquitectura rural
aix com lobjectiu de molts inventa-
ris darquitectura popular, per creiem
que qualsevol inventari darquitectura
popular ha danar ms enll de la pe-
dra seca i incloure el que en algun cas
sha considerat les altres construccions.
Hem de tenir una mirada ms amplia
que vagi cap a tot el paisatge rural, una
nova mirada que va ms enll.
Les paraules que Rafel Lpez-Mon-
n escriu en relaci amb la pedra en
sec les podem ampliar cap a totes les
construccions rurals, cap al que ens
comuniquen i cap al motiu pel qual
ens interessen. Fa encara poc temps
que sha iniciat el procs de mirar la
pedra seca ms enll dels seus valors
estrictament utilitaris. s tot just ara,
que es comena a fer evident la di-
mensi patrimonial daquestes humils
construccions. s interessant recordar
aquella defnici tan simple i entene-
dora que defneix patrimoni com all
que val ms pel que representa que pel
que s. I doncs, qu representa per
a les societats del segle xxi la pedra
seca? Quins valors culturals i esttics
han adquirit tant la tcnica com les
seves realitzacions? Amb quins ulls
es mira avui dia la pedra seca? (AA.
DD., 2007, p. 51). El paisatge, com
afrma Fernando Biarge, pot enten-
dres com a percepci esttica i com
a organitzaci de lespai, un univers
on mirar, veure i interpretar. La recer-
ca ens ha generat refexions, dubtes i
debats sobre el carcter patrimonial
del paisatge i dels elements de pedra
com a part daquest paisatge, i sobre la
simbiosi entre home i natura. Qu cal
protegir? Nosaltres posem per davant
daquesta pregunta, una altra: qu cal
conixer? I creiem que cal conixer tot
el que hi ha, el coneixement ja s una
manera de protegir, de salvaguardar
i revalorar. Conixer ens permet de-
tectar necessitats (de conservaci...) i
alhora potencialitats (creaci ditine-
raris, de tallers...).
Les transformacions socials i tecnolgi-
ques en les ltimes dcades han deixat
en dess moltes construccions, i han
quedat oblidades, molt sovint tapades
per la vegetaci. Lincendi dHorta de
Sant Joan, de lestiu del 2009, va deixar
al descobert una zona on tamb shi tro-
ben nombrosos elements de pedra, i al-
guns que eren desconeguts per la majo-
ria. Quan es construa amb pedra tenia
preferncia el sentit prctic i funcional
de la construcci; el concepte artstic
i esttic no hi era present, o en tot cas
hi era poc present. El tipus de conreu
tamb marcava les cons truccions: amb
el cereal proliferaven les eres, mentre
que amb la vinya, els buidadors de ra-
m, les tines, etc.
Hem comprovat la importncia de
contextualitzar i documentar els ele-
ments catalogats, de conixer el record
i lempremta que han deixat, sigui en
la memria dels vens, pagesos, propie-
taris..., o en escrits de persones que ja
no hi sn. En aquest sentit sn impor-
tants les entrevistes i el buidatge bibli-
ogrfc. Unir a la pedra el record. Si
no s esperar gaire, volem que lestudi
i linventari siguin un pas important
per donar ms valor a aquestes cons-
truccions. Conixer, valorar i protegir
aquests elements s lobjectiu que ens
mou. I no s un objectiu fcil.
Linventari no queda tancat, volem que
continu i, en la mesura que sigui pos-
sible, sampli amb ftxes de nous ele-
ments i amb dades complementries
dels que ja han quedat catalogats. La
riquesa del patrimoni estudiat s mol-
ta, pel seu valor cultural i paisatgstic,
per tamb natural i histric. Aquestes
pedres i aquestes construccions, com
deia Antoni Rovira i Virgili mereixen
respecte i afecte. n
Documentaci
Fotografa del safareig desaparegut dHorta de Sant Joan: shi poden veure les dones
rentant. foNs dEl CENtrE dE doCuMENtaCi dE lECoMusEu dEls Ports.
E
n aquest article es vol
explicar les actuacions
de catalogaci dutes
a terme dins el marc
del treball de recerca i
documentaci de lIn-
ventari del Patrimoni Etnolgic de Ca-
talunya, que du per ttol Catalogaci
de les Falles del Pirineu. Aquestes ac-
tuacions les han fet Sebasti Jord Ruiz
i Oriol Riart Arnalot, grcies a la impli-
caci i participaci del Consorci Patri-
moni Mundial de la Vall de Bo.
La tasca bsicament consistia a procu-
rar una catalogaci tan acurada com fos
possible de tots aquells pobles del Piri-
neu en qu es mant o sha recuperat la
festa de les falles, amb una descripci
dels diferents processos i elements fallai-
res. La tasca sha tradut en una quan-
titat ingent de ftxes descriptives de les
entrevistes i imatges que shan anat fent
per catalogar i documentar aquesta pe-
culiar festa del foc, juntament amb una
extensa memria de totes les actuacions,
acompanyada dun mapa on shi veuen
les localitats en les quals lany 2009 shi
van baixar falles i els faros respectius.
Tamb acompanyen la memria unes
magnfques illustracions comentades
sobre les diferents tipologies de falles que
shan trobat. Tota aquesta documenta-
ci es troba disponible per a la consulta
al Centre de Documentaci del Centre
de Promoci de la Cultura Popular de
Catalunya.
Catalogaci de les falles al Pirineu
Descripci dels processos i elements fallaires
Oriol Riart Arnalot (text)
Sebasti Jord Ruiz (illustracions)
consorci patrimoni mundial de la Vall de bo
Fallaire davant del faro a punt dencendre la seva falla i baixar-la fns al poble dIsil.
oriol riart arNalot
Per poder tractar el tema era necessari
defnir lelement central, la falla. Aix
ens ajudaria a concretar i fxar els lmits
de la recerca, i en certa manera facili-
tar la catalogaci. Aix, per nosaltres el
mot falla
(1)
o falles, en el context de la
celebraci de la vetlla de Sant Joan al
Pirineu, designa els troncs o teies en-
ceses a mode de torxa que es baixen les
nits de Sant Joan o Sant Pere des del
recerques 163
faro
(2)
fns arribar a les poblacions. Un
cop all, es llancen a la plaa major for-
mant una gran foguera que acompanya
la revetlla fns a la matinada. Aquesta s
la defnici en qu ens hem basat per
fer la catalogaci.
s important remarcar aix perqu
aquest terme t signifcats diferents se-
gons quina sigui la zona geogrfca. Un
exemple ens lofereix Andorra, on les
falles sn les escorces seques de bedoll
que, unides a una corda o flferro, es fan
girar enceses per la plaa o els carrers
del poble. Per tant, tot i que pot consi-
derar-se una celebraci similar, lexem-
ple andorr no compleix bona part de
les condicions i processos esmentats,
propis del Pirineu catal, de manera
que no ha estat objecte duna recerca
detallada, encara que nhem esmentat i
descrit la tipologia. Seguint amb un al-
tre exemple sobre el signifcat del mot,
Coromines i tamb Violant i Simorra
escriuen que en alguns pobles de la vall
de Cards sen diu falla de la foguera
que es fa per la vetlla de Sant Joan a la
plaa del poble.
(3)
Aquesta informaci
ens remet a una ancdota esdevingu-
da a Lleida, quan un company ens va
explicar que ell havia vist falles a Ta-
vascan, amb la sorpresa consegent per
part nostra. Arran de la informaci, ens
vam posar en contacte amb vens del
poble per confrmar-la, i fou quan ens
adonrem de la confusi. Hi ha molts
altres casos en qu el mot falla designa
una foguera; segurament lexemple ms
conegut es dna al Pas Valenci.
rea dactuaci
En un principi criem que el costum
hauria estat general a tota la serralada
pirinenca, des de Catalunya fns al Pa-
s Basc, aix com en la part francesa,
i que, poc o molt, nanirem trobant
testimonis dins aquesta vasta extensi
geo grfca. Tanmateix, nicament vam
consignar exemples de la celebraci en
la part ms occidental de Catalunya i la
part ms oriental de lArag, zones que
tot i trobar-se separades administrativa-
ment, formen part duna mateixa con-
tinutat cultural ms o menys catalana.
No pretenem inferir a partir daquesta
dada, per, que en daltres indrets de la
serralada no shaguessin celebrat mai fa-
lles: simplement no nhem pogut trobar
testimonis, ni escrits ni orals. S que hem
localitzat celebracions del solstici destiu
amb foc, com ara a Arties i Les, a la Val
dAran, i en molts pobles de Frana, on
se celebra le Brandon. En aquests casos,
es tracta de celebracions molt similars
consistents a cremar un gran tronc al
mig de la plaa del poble. Aix doncs,
lrea dactuaci sha centrat bsicament
en les comarques pirinenques segents:
Pallars Sobir, Pallars Juss, Alta Riba-
gora i Val dAran, a Catalunya; i la Ri-
bagora i Sobrarb, a lArag.
La idea duna catalogaci dindrets fa-
llaires no respon tan sols a la necessitat
de confegir una llista asptica i buida de
pobles del Pirineu on es baixen o cor-
ren falles, sin que tamb pretn ser el
primer pas duna recerca ms profunda
i detallada sobre el tema: emmarcar la
territorialitzaci i context daquest ri-
tus del foc, amb la intenci delaborar
Documentaci
noves teories sobre els seus orgens que
trenquin amb les tan esmentades i repe-
tides explicacions de carcter simblic.
Creiem que hi podria haver un origen
de motivacions prctiques en la pecu-
liar celebraci del solstici, no tant pel
que fa a la prpia celebraci mitjanant
el foc, sin pel que fa al transport des
dun lloc elevat fns a la poblaci.
Precisament amb lobjectiu de deli-
mitar el territori fallaire, ens hem cen-
trat no noms en les poblacions en qu
aquesta tradici es mant viva avui dia,
sin tamb en aquells indrets on la festa
shi havia celebrat en el passat i pugui
certifcar-se mitjanant fonts biblio-
grfques contrastades i, si s possible,
amb testimonis vius.
Una de les eines en qu ens hem basat
ha estat la toponmia, concretament
pel que fa al mot faro i les seves vari-
ants (far, foro, haro), a lhora de cercar
pistes per localitzar indrets fallaires. No
volem establir en cap cas una relaci
causa-efecte entre el mot i la celebraci
de la festa, per s tenir-ho en compte.
Tan sols hem decidit anotar els indrets
que hem localitzat coneguts com a Faro
per deixar-ne constncia davant la pos-
sibilitat que ja antigament, igual que
en lactualitat, pogus ser un indret de
partida dels fallaires, o en qualsevol cas,
esbrinar-ne la fnalitat i la relaci en-
tre ells. Per a aquesta tasca bsicament
sha resseguit lexcellent cartografa
de lInstitut Cartogrfc de Catalunya
(dara endavant ICC). Tamb sha fet
recerca en les hemeroteques, on hi hem
trobat dades molt interessants. De fet,
la referncia ms antiga que hem trobat
s un article al diari La Veu de Catalu-
nya del 10 de juliol de 1902.
metodologia i pla de treball
La metodologia seguida per fer aquest
treball de catalogaci es desglossa a con-
tinuaci. Cal dir que lordre indicat no
sempre es correspon de manera crono-
lgica amb el que hem seguit. Un dels
fets que ms ens ha condicionat en la
Grup de fallaires de les valls dneu
amb les falles a punt per ser transportades
fns al faro. Bordes de Lapre, Isil
(23/06/2011). EstEr olivN
Fallaire pujant la falla al faro, a Isil
(23/06/2008). oriol riart arNalot
nostra actuaci ha estat que la festa de
les falles s coincident en la major part
de pobles (23 de juny), de manera que
si anvem a fer el seguiment presencial
dunes, necessriament havem daban-
donar-ne unes altres.
recerca documental:
bibliografa,
hemeroteca i arxius
Considerem que s la base de qualsevol
investigaci. Cal una cerca bibliogrf-
ca i de documentaci que tracti no tan
sols el tema de les falles, sin que obri
lampli ventall temtic implcit en els
mbits de lantropologia, letnologia,
les llegendes i els usos i costums del Piri-
neu. Per tal dentendre b una tradici,
o b un costum, s necessari conixer
b el context en el qual es desenvolu-
pa. Aspectes com la cultura, la histria,
leconomia, etc., sn imprescindibles
destudiar, ja que proporcionen una
informaci que permet aprofundir en
les entrevistes i, consegentment, ob-
tenir uns millors resultats.
La recerca bibliogrfca va ser molt in-
tensa en linici del treball, per de mica
en mica va anar perdent protagonisme
a favor de la recerca dels testimonis di-
rectes, tot i que mai va abandonar-se.
Aix, fnalment sha utilitzat la biblio-
grafa gaireb noms com a eina per
prendre referncies dels pobles que els
diferents autors consideraven fallaires,
per posteriorment desplaar-nos-hi i
cercar altres testimonis que ho confr-
messin o b ho desmentissin, i sempre
tenint present la recerca i localitzaci
del topnim Faro. Aix ens ha perms
crear una base de dades en la qual shan
establert tres categories:
Poblacions que apareixen citades en
alguna font bibliogrfca com a indret
en el qual shi celebraven falles i on se
nhan trobat testimonis vius que ho
certifquen, independentment que la
festa encara shi celebri o ja hagi desa-
paregut. Ha estat la categoria que ms
hem prioritzat a lhora de tirar enda-
dhivern o destiu, no aconseguem tro-
bar una informaci que aports noves
pistes per al nostre treball. Sembla que
aquestes teories, sempre de caire sim-
blic o mgic, shaurien anat transme-
tent entre diferents generacions dau-
tors sense qestionar-les, ni aportant
noves hiptesis que no fossin un altre
cop vinculades a ritus simblics. In-
dependentment daquestes explicaci-
ons, el que ms ens interessava trobar
era bibliografa o documentaci on es
descrivs el procs de les falles, i sobre el
major nombre de llocs possible.
Pel que fa a la recerca dhemeroteca, no
ha estat menys ingent ni incisiva que la
bibliogrfca. En aquest sentit, la refe-
rncia ms antiga que fns ara sha tro-
bat sobre les falles, establint de manera
concreta la poblaci que les celebra, la
trobem, com sha dit, en un article al
diari La Veu de Catalunya del 10 de ju-
liol de 1902, que descriu el programa
de la Festa Major dIsil, dins la qual hi
ha la baixada de les falles,
(4)
fora ben
explicada. El major nombre de refe-
rncies (sense ser-ne gaires), i les ms
detallades, sobre el procs de les falles,
correspon a aquest poble del Pallars
Sobir, que torna a aparixer esmentat
a lobra de Joaquim Morell Les Valls
vant el treball, centrant-nos de manera
gaireb exclusiva en indrets en els quals
sabssim del cert que encara es corrien
falles els anys 2008 i 2009, i en aquells
altres pobles on, tot i haver-se perdut
el costum, shi poguessin trobar testi-
monis que haguessin participat direc-
tament en la celebraci.
Poblacions referenciades bibliogr-
fcament, per on no shi ha trobat cap
testimoni, ni directe ni indirecte, i que
conserven, tanmateix, el topnim Faro
en un indret proper. Un exemple pot
ser Esterri dneu.
Poblacions que tan sols apareixen
citades bibliogrfcament, per de les
quals no hi ha cap altra referncia. En
sn exemples Estac i Ginestarre al Pa-
llars Sobir.
Encara podria haver-hi una altra ca-
tegoria: la corresponent a aquelles po-
blacions referenciades, per fns a les
quals encara no ens hem pogut des-
plaar i que, per tant, quedarien per a
una segona catalogaci que aprofunds
i complements aquesta inicial.
Un cop llegides en diferents obres les te-
ories sobre les celebracions dels solsticis
Alguns fallaires que acaben darribar al faro de Tall, deixen reposar les falles mentre
contemplen les magnfques vistes (18/07/2008). oriol riart arNalot
recerques 165
dneu, publicada lany 1904. Tamb
hem trobat referncies daltres pobla-
cions, entre les quals destaca un article
al Butllet nmero 148 del Centre Ex-
cursionista de Catalunya, del maig de
1907, on es detalla la celebraci de les
falles a Andorra (tot i que es tracta de
la modalitat ja descrita anteriorment).
Cal mencionar tamb un article al dia-
ri La Vanguardia del dia 23 de juny de
1926, en qu Valeri Serra Bold expli-
ca duna manera fora detallada la festa
de les falles al Pont de Suert.
Bona part de les fonts bibliogrfques
utilitzades per a aquesta catalogaci, b-
sicament de folkloristes i etngrafs, trac-
taven el tema, per les poques vegades
que ho feien, era de manera molt genri-
ca i global. Gaireb vnen a dir-nos que
en la gran majoria de pobles del Pirineu
sempre shi havien corregut falles per
sense donar gaires explica cions ms, ni
concretar cap indret i molt menys ci-
tar cap font. Si aquesta podia ser ms
o menys la manera de publicar fns a la
dcada dels anys cinquanta, no es pot
assumir ja posteriorment, quan sim-
posa el rigor propi de les cincies soci-
als. Val a dir, tamb, respecte a aquests
etngrafs, que s molt evident quines
tradicions o festes han tingut lopor-
tunitat de conixer de manera ms o
menys directa i en quines es basen en
opinions que han sentit dir. Hi ha casos
de magnfques descripcions, com per
exemple la que fa Joan Amades de les
falles dIsil de lany 1952,
(5)
en qu fns
i tot pot certifcar que hi van participar
53 fallaires. Tamb Violant i Simorra,
autor que ja representa un canvi quali-
tatiu en la metodologia, a la seva obra
El Pirineo espaol, detalla la celebraci
de les falles de San Juan de Plan a la vall
de Gistan. Ats el que hem vist fns ara,
per, casos com aquests poden conside-
rar-se una excepci.
No deixa de ser estrany, doncs, que
aquesta celebraci del solstici destiu,
que se suposa tan antiga, tingui tan
escassa presncia documental fns ben
entrat el segle xx, i que la primera refe-
rncia concreta trobada fns ara sigui
de lany 1902, data que, en termes his-
trics, s molt recent.
Encara sobta ms el fet que cap dels es-
criptors i etngrafs que formaven part
del moviment literari i cultural catal
conegut amb el nom de la Renaixena,
aparegut en el darrer ter del segle xix,
haguessin citat mai la celebraci de les
falles, excepte Jacint Verdaguer, que,
amb tot, ho fa de manera molt genri-
ca al cant primer del poema Canig,
(6)

escrit lany 1886. Cal tenir en compte
que aquest era un moviment patritic,
atiat per diferents collectius de vocaci
romntica que van dels folkloristes als
excursionistes, passant pels literats, el
qual, entre altres tasques, vol recuperar
les bases i les arrels de la cultura catala-
na, els orgens i lessncia del pas, fcil-
ment identifcable amb manifestacions
arquitectniques com la del romnic.
Per aquest motiu, una de les zones on
focalitzen latenci s el Pirineu, ja que,
a ms, el consideren un territori allat i
tancat, i, per tant, menys exposat a in-
funcies foranes.
Val a dir, resseguint encara aquesta
parcella histrica, que no es tracta en
Documentaci
cap cas dun corrent uniforme, sin
que hi ha tantes maneres de treballar
i dexposar els diferents punts de vista
com collectius shi comptarien. Aix
es passa dels autors renaixentistes, amb
una visi idealitzada i buclica, que van
recollir i difondre un seguit de llegen-
des i mites (el comte Arnau, el Joan de
ls, el mall de Rotll, etc.), als ltims
folkloristes del Pirineu, a mitjan segle
xx, encapalats pel mateix Violant i
Simorra, ja amb un mtode ms con-
trastat, molt proper a la pruja rigorosa
de les cincies socials. Sigui com sigui,
no hi ha cap allusi dels primers au-
tors, els romntics, a la festa de les fa-
lles, exceptuant Jacint Verdaguer, com
ja hem vist ms amunt.
A qu es deu aquesta absncia, si la festa
de les falles s actualment tan exclusiva
de la cultura catalana? B podria ser que
hom la trobs excessivament salvatge,
arcaica o primitiva, i que per tant no
acabs dencaixar amb la imatge idllica
que es volia transmetre de Catalunya i
fos adequat dobviar-ne qualsevol refe-
rncia. Tamb hi ha la possibilitat que
aquest ritu del foc no tingus res a veu-
re amb el que coneixem avui dia, i no
fos tingut en compte en no diferir de la
celebraci del solstici destiu que es feia
Pobles en els quals es van baixar falles lany 2009. aNNa tarrado CastEllarNau
arreu. Podria donar-se una gran varie-
tat de respostes, susceptibles totes de
ser tingudes en consideraci, per efecte
de la manca actual dinformaci. Fins i
tot hi cabria lopci de posar en dubte
la mateixa celebraci de les falles.
Sigui com sigui, simposa la necessitat
duna recerca molt ms exhaustiva que
permeti aportar alguna llum defnitiva
a lorigen i el perqu de la peculiar cele-
braci del solstici destiu al Pirineu.
toponmia
La recerca de toponmia sha centrat
en el mot faro i les seves variants. Lei-
na ms emprada per a aquesta tasca
en les zones del Pallars Sobir i lAlta
Ribagora ha estat el fons cartogrfc
de lICC, bsicament els plnols digi-
talitzats que poden consultar-se a la
mateixa pgina web de lInstitut.
(7)
Per
a la Ribagora aragonesa sha emprat
bsicament la collecci Toponmia de
la Ribagorza, amb el pertinent com-
plement daltres obres.
Tamb han estat molt importants les
referncies dels mateixos vens, que en
moltes ocasions han corregit els noms
no coincidents amb els referenciats en
la cartografa de lICC. En aquests ca-
sos shan recollit les diferents maneres
amb qu sanomena un mateix indret
i sha comentat cada cas per tal devitar
al lector o al futur investigador possi-
bles confusions.
Tal com ja sha dit, el mot faro designa
en la majoria dels pobles fallaires lin-
dret de la muntanya del qual parteixen
els fallaires amb les seves falles enceses.
Tot i aix, en els pobles on el lloc de
partida coincideix amb lassentament
duna ermita o capella, el faro passa a
prendre el nom daquesta ermita. Ai-
x succeeix per exemple a Durro, on
lindret de partida s lermita de Sant
Quirc; a Alins tamb s Sant Quirc; a
Trvia la capelleta del Roser. Excep-
cionalment, a Sorpe, tot i tenir al terme
un indret amb el nom de Faro, com a
mnim els ltims cops que es van fer
falles es partia de la capella de Santa
Maria, situada a la sortida del poble, a
lextrem oposat a la plaa. Finalment,
hi ha indrets on el faro no s anomenat
com a tal i tampoc coincideix amb cap
ermita; llavors, el lloc de partida pren
el nom de lindret. Aix, antigament
a Alins es partia del Botanal, i a Als
dIsil, de Lo Ticou.
Una altra de les tasques relacionades
amb els faros ha estat precisament el
fet de desplaar-nos-hi, per prendre
les referncies geodsiques que ens
indicava el GPS i captar-ne imatges,
tant del mateix indret com de les vistes
que shi poden contemplar. Aquesta
tasca est pensada per tal de desen-
volupar un nou estadi en la investi-
gaci, que consistir a determinar, si
s que existeix, la relaci entre els di-
ferents faros.
recerca oral
s una important font dinformaci,
conformada per totes les persones im-
En aquest cas es pot observar com la falla ha anat
evolucionant en funci daspectes com els canvis en la vegetaci
de la zona, i com les eines emprades per a la seva construcci
shan anat adaptant als nous temps.
recerques 167
plicades, duna manera o duna altra,
en el procs i la festa de les falles. Hem
valorat molt positivament totes les opi-
nions, per hem cregut necessari i ur-
gent prioritzar les daquelles persones
grans que podien explicar-nos com era
el procs i la festa al seu poble, lopini
sobre aquest costum i, si esqueia, per
qu creien que es van deixar de fer.
Tamb ens han interessat de manera es-
pecial els testimonis que han participat
de manera directa en la recuperaci i
manteniment de la tradici. En aquest
sentit, cal destacar les entrevistes que
es van fer als impulsors de la recupe-
raci de les falles a Alins, i fns i tot al
mateix dissenyador de la falla,
(8)
molt
pecu liar i diferent de totes les altres.
Tamb vam poder parlar amb els res-
ponsables de la recuperaci del costum
als pobles de Cass i Castanesa. Final-
ment, a Espot vam poder parlar amb
la persona que va voler implantar-hi la
celebraci lany 2007.
(9)
Una de les maneres ms rpides de gua-
nyar-se testimonis que fossin receptius
i estiguessin disposats a parlar consis-
tia a seguir amb ells tot el procs de la
festa. El fet de mostrar-los inters per
all que celebraven ens facilitava molt
la possibilitat de futures entrevistes o
trobades per parlar i discutir sobre el
tema. Val a dir que no tots els testimo-
nis amb qui hem parlat han pogut ser
enregistrats, ja que molts cops la con-
versa sorgia amb la persona en el lloc
menys esperat.
Aix sha aconseguit fer un total de 36
entrevistes,
(10)
que tamb shan lliurat
en format DVD i amb les ftxes corres-
ponents al Centre de Documentaci
del CPCPTC, en les quals sha incls
un resum detallat amb la transcripci
literal de les parts que hem cregut ms
interessants, acompanyat del codi de
temps amb la intenci de facilitar la tas-
ca a les persones que tan sols estiguin
interessades en una determinada part
de lentrevista.
tipologies de falles
En el transcurs del nostre treball de re-
cerca i documentaci iniciat per comp-
te propi lany 2007 hem pogut catalo-
gar un total de 12 tipologies diferents
de falles, segons la seva aparena, els
materials i el procs de construcci.
s necessari aclarir que es fa difcil atri-
buir tipologies de falles per cada indret,
ja que moltes poden trobar-se en dife-
rents pobles, i perqu fns i tot, en molts
pobles hi conviuen diferents tipologies
de falles. Tot i aix hem seguit el cri-
teri de donar el nom de la falla segons
lindret en qu ha estat ms comuna o
representativa al llarg dels anys. Tam-
b sha tingut en compte el fet que hi
ha hagut poblacions que han recuperat
les falles recentment i que han abando-
nat la tipologia originria per adoptar
la ms comuna a la comarca a la qual
pertanyen, o aquella que millor sadap-
tava a lentorn segons els elements ve-
getals ms propers.
Respecte a les tipologies, hem cregut
interessant i oport acompanyar lex-
plicaci de cada falla amb una petita
imatge per tal de poder ajudar a visua-
litzar el seu aspecte i determinar-ne les
caracterstiques:
tipologia nm. 1: Isil
(Pallars Sobir, Valls dneu)
La falla consisteix en un tronc de pi ne-
gre dentre 150 i 170 cm aproximada-
ment, que, amb lajuda de destrals, s
netejat, s a dir, hom hi treu lescora,
les branques i els nusos ms grossos
fns que queda ben blanc. Aleshores
s quan la part ms estreta del tronc
s esberlada en forma de creu mitjan-
ant tascons de ferro. Posteriorment
aquests tascons sn substituts per al-
tres de bedoll que mantindran el tronc
obert, cosa que facilita que sassequi i,
posteriorment, que es cremi.
Cal diferenciar dues falles segons la seva
mida. Les ms petites, sn les que els
fallaires transporten al coll amb lajut
Documentaci
Pobles que van celebrar falles lany 2008
al Pirineu
Catalunya
alta RiBaGoRa
n Barruera: 23 de juny.
n Bo: 23 de juny.
n Durro: 16 de juny, per Sant quirc, patr del
poble.
n Erill la Vall: per la Festa Major, que s el
cap de setmana ms proper al 10 de juliol,
dia de Sant Cristfol, i es baixen sempre el
divendres.
n Cass: van recuperar la tradici lany 2007,
i fan la baixada de les falles el dia 23 de
juny. Enguany encara shan celebrat.
n Llesp: fan la baixada de falles el dissabte
de la Festa Major, lltim cap de setmana
de juliol.
n El Pont de Suert: 23 de juny.
n Tall: se celebren les falles el tercer cap
de setmana de juliol, per la Festa Major del
poble.
n Senet: cap de setmana ms proper al 23
de juny. Se solen celebrar el dissabte
n Vilaller: 23 de juny.
pallaRs Juss
n La Pobla de Segur: les falles se celebren
per la Festa Major de la Mare de Du de
Ribera, entre els dies 17 i 18 de juny.
pallaRs soBiR
n Alins: 23 de juny, que coincideix amb la
Festa Major.
n Isil: 23 de juny, que coincideix amb la Festa
Major.
n Espot: es va voler implantar aquesta
tradici lany 2007. Enguany encara shan
baixat, i se celebra la nit del 23 de juny.
n Valncia dneu: per Sant pere, el dia 28
de juny.
aRaG
RiBaGoRa aRaGonEsa
n Aneto: es baixen falles el primer cap de
setmana de juny, per la Festa Major.
n Bonansa: 23 de juny, o el dissabte del cap
de setmana ms proper.
n Castanesa: es baixen el dia 23 de juny.
Lany 2008 es va recuperar la tradici,
que es va perdre a la dcada dels anys
cinquanta.
n Montanui: 23 de juny.
n Les Pals: 23 de juny.
n Sanc: 23 de juny.
soBRaRB
n San Juan de Plan: 23 de juny.
dun bast davellaner. Les ms grans,
sestimben barranc avall per la mun-
tanya i noms sn transportades a coll
en el tram fnal del trajecte (a part del
moment de pujar-les fns al faro abans
dencendre-les).
Cal apuntar que, des de lany passat
(2010), el poble de Llesp, a lAlta Ri-
bagora, ha adoptat aquesta tipologia
a lhora de construir les seves falles, si
b lany de la seva recuperaci (2009)
va optar per la Ribagorana.
tipologia nm. 2:
falla de Valncia dneu
(Pallars Sobir, Valls dneu)
Aquesta falla consta dun petit tronc
davellaner o bedoll, al qual en un dels
extrems hi han fet dos talls en forma
de creu. En cadascun daquests talls shi
van introduint les ascles de teia, una
per sobre de laltra i de manera creua-
da. Les mides no superen el
metre dalada, si b cal tenir
en compte ledat del fallai-
re. Aquesta tipologia de falla
tamb era la que sutilitzava a
Trvia (Pallars Sobir).
tipologia nm. 3:
falla dAlins (Pallars
Sobir, Vall Farrera)
Tipologia dissenyada per Isi-
dre Mics a principis de la
dcada dels noranta. s una
torxa molt manejable feta a
partir dun tronc de pi duna
longitud dentre els 70 cm i el
metre de llarg per un dime-
tre duns 10 cm aproximada-
ment. Daquest tronc sen tre-
uen lescora i les branques i es
decora en forma despiral. En
un dels extrems shi fa un forat
per poder-hi posar una gasa
o un drap ben xop de gasoli.
La falla no noms crema pel
drap, sin que a ms el costat
del forat s endinsat en gasoli
durant la setmana abans de la
vetlla de Sant Joan.
tipologia nm. 4:
falla de San Juan de Plan
(Sobrarb, vall de Gistau)
Les falles (falleta) al poble de San Juan
de Plan estan fetes a partir duna ascla
de fusta de pi (teia o tea) que no supera
el metre de llargada. La seva aparena,
doncs, s la duna petita torxa, la qual
s subjectada amb una m. Ocasional-
ment els fallaires per tal de protegir-se
del foc o augmentar la llargada de las-
cla en cas que sigui excessivament cur-
ta, hi lliguen a la part inferior un petit
pal davellaner.
tipologia nm. 5:
falla de Sanc
(Ribagora, vall de Benasc)
La falla est feta a partir de dos materials
vegetals: lavellaner i lescora de bedoll.
Primer de tot es va al bosc a extreure les-
cora dels arbres, fent-ne dos talls horit-
zontals, per delimitar lamplada desitjada
i un altre de vertical per on es comenar
a retirar lescora amb delicadesa per tal
de no ferir en excs larbre. Aquesta ac-
ci es repeteix fns a obtenir la quantitat
descora desitjada. El bedoll necessitar
uns 7 o 8 anys per tal de tornar a rege-
nerar lescora. Al pal davellaner shi fa
un tall vertical en un dels extrems duna
mida una mica ms gran que lamplada
de lescora que hem obtingut al bosc.
Per tal que el tall no sobri ms del que
cal es refora amb una lligada de flfer-
ro. Seguidament sagafa lescora i es va
plegant uns quants cops fns a obtenir
un volum considerable. Finalment saga-
fa aquest plec de bedoll i sintrodueix al
tall del bast. A lextrem on sha iniciat
el tall shi fan dues petites incisions que
subjecten una altra lligada de flferro que
uneix les dues parts del bast.
tipologia nm. 6:
falla de farcell o de feix
Aquesta falla va ser la utilitza-
da fns a la primera meitat del
segle xx. Lhem volgut cata-
logar amb el nom de falla de
farcell o feix, per la seva forma
i manera delaborar-la. Cal
tenir en compte que el prin-
cipal element vegetal que la
forma pot ser diferent segons
la zona. Aix podem parlar de
les variants segents:
La falla de Bonansa (Riba-
gora aragonesa), feta a par-
tir dun farcell de sgol lligat
amb redortes vegetals a un
pal davellaner. Aquesta ti-
pologia tamb era la utilit-
zada a Bissarri;
la falla del Pont de Suert
(Alta Ribagora), feta duna
trossa de boixos, lligats amb
redortes tendres de salenca al
pal o totxo davellaner;
la falla a Igerri i Gotarta
(Alta Ribagora), feta a partir
de farcells descoba (cornera);
Recull dillustracions de les diferents tipologies de falles.
Aquesta varietat respon a condicionants com la vegetaci de
la zona i les eines emprades en el procs de formaci. Val a dir
que cada model s diferent als altres, per dins de cada model
tampoc no hi ha dues falles iguals, i s que en aquest cas tamb hi
intervenen elements com la dedicaci i la destresa del fallaire.
recerques 169
la falla de Sorpe (Pallars Sobir), con-
sistia en un bast, normalment dave-
llaner, on shi unia en un dels extrems
un feix descobes.
tipologia nm. 7:
falla de Vilaller
(Alta Ribagora, vall de Barravs)
Es tracta de tres taulons tallats iguals
en forma de punta triangular, duns
180 cm aproximadament de llarga-
da i lligats pels costats amb dos o tres
passades de flferro, que formen una
cavitat en forma tamb triangular en
la qual sintrodueix tota la teia (ascles
de pi negre rantins), deixant-la visible
per la part superior. Antigament, si els
taulons no feien la mida desitjada, shi
podia afegir un totxo davellaner per fer
la falla ms llarga.
tipologia nm. 8: rantiner
(Alta Ribagora, Vall de Bo)
Aquesta tipologia de falla rep el nom
de rantiner (tronc amb molta renti-
na, resina, al seu interior) i utilitzada
per tota lAlta Ribagora i en part de
la Ribagora aragonesa, tot i que s a
la Vall de Bo on s ms emprada, so-
bretot a Tall. Aquesta falla consisteix
en un tronc de pi negre mort, asclat
per la part ms gruixuda amb lajut de
tascons de fusta del mateix arbre. De
rantiners nhi ha tants i de tantes for-
mes diferents com fallaires, ja que sn
ells els que sels fan. El rantiner tam-
b pot ser de pi roig. En aquest cas el
tronc sha de deixar assecar al sol unes
setmanes abans de ser cremat.
tipologia nm. 9:
falla ribagorana
Aquesta falla s la ms utilitzada en
tots els pobles de la Ribagora catala-
na i aragonesa (a excepci de Vilaller
i Llesp). Tamb s el model de falla
emprada a la Pobla de Segur i a Espot
i consta de quatre ascles de teia clavades
a un pal davellaner i reforades amb
dues o tres lligades amb flferro. Anti-
gament en comptes de flferro, suti-
litzava branques tendres en forma de
redortes de diverses espcies vegetals
segons la zona.
tipologia nm. 10:
falla de Barruera
(Alta Ribagora, Vall de Bo)
Tot i que actualment la falla ms utilit-
zada a Barruera s la Ribagorana, jun-
tament amb el rantiner, antigament es
feia duna altra manera. Aquesta falla
es diferencia de la resta de les falles de
lAlta Ribagora pel fet que s duna
lnia molt estilitzada i pels dos palets
creuats que sobresurten de la base de
les teies. Est formada per un bast o
totxo davellaner que sascla en quatre
parts mitjanant un podall. Posterior-
ment amb dos llistons de fusta, sobren
els talls fets en forma de creu deixant
una obertura per collocar-hi llistonets
de fusta barrejada amb teia, que anir
formant la part combustible de la fa-
lla. Per tal de reforar-la es fan una o
dues lligades de flferro. Laspecte s
duna escombra rgida. Actualment
s sobretot utilitzada per la mainada i
segons ledat del fallaire es far ms o
menys llarga.
tipologia nm. 11:
falla rantiner
Aquesta falla lhem volgut catalogar
com una tipologia nova perqu el seu
aspecte combina la falla ribagorana
(mnec davellaner) amb el cap dun
rantiner. Daquesta manera es talla la
part combustible dun rantiner (tronc
asclat amb tascons) i shi insereix per la
base un pal davellaner. Aquesta tipolo-
gia lhem pogut observar en diferents
pobles de la Vall de Bo i a Castanesa.
tipologia nm. 12: falla
andorrana (Principat dAndorra)
Aquesta falla, antigament era feta a par-
tir dun seguit de plecs descora de be-
doll, foradats i units pel centre per una
branca de boix. Avui dia, sha substitut
per una de ms moderna i sofsticada.
Sagafa un plec de paper de pergam i
sintrodueix dins una malla quadricu-
lada de flferro, des don senganxa, pel
centre, una cadena de ferro. Aquest sis-
tema de falla (tant lantic com el nou)
respon a la necessitat de fer rodolar la
falla al voltant del fallaire.
Actualment tamb sutilitza el ma-
teix sistema a Arties i a Les, a la Val
dAran.
introducci a la festa del foc
i de les falles
Actualment, a primer cop dull el que
ms destaca de la celebraci del solstici
destiu, que en la nostra cultura es tra-
dueix en la celebraci de la nit de Sant
Joan, s la seva relaci amb el foc. Una
relaci interpretada de tantes mane-
res com cultures hi ha i hi ha hagut al
llarg de la histria. No es pot establir ni
una data ni una civilitzaci precursora.
Fins ara lexplicaci simblica en qu
ms es coincideix s la que afrma que
aquesta nit les fogueres, i el foc en les
ms diverses expressions, simbolitzen
la representaci del sol. Aquesta ex-
plicaci s la predominant en aquelles
cultures amb una forta base agrcola i
ramadera i, per tant, molt vinculades
al cicle solar.
Pot certifcar-se que la majoria daques-
tes cultures agrcoles o ramaderes han
venerat el sol, no noms com lastre
que permet la vida a la terra sin so-
bretot perqu marca el cicle estacional
de lany, en qu es para atenci especial
als dos solsticis: el destiu, que s el dia
21 de juny, s el moment en qu hi ha
ms hores de llum, s el zenit solar; en
canvi, el dhivern, que s el dia 21 de
desembre, implica tot el contrari, ja
que el sol tot just comena a crixer.
La manera de celebrar els solsticis era
representant el sol, i, sense cap mena de
dubte, la millor manera de fer-ho era
amb el foc. El sol i el foc estan lligats
per signifcat i simbolisme; en conse-
qncia, en les dues dates esmenta-
des, que en la nostra tradici prenen
la forma de la nit de Nadal i la de Sant
Joan, hi sn presents tots dos. El solsti-
ci destiu s, en principi, el moment de
Documentaci
la culminaci de lany, des del punt de
vista agrcola s el moment de la collita
i, per tant, es culmina el cicle; mentre
que el solstici dhivern marca quan ha
de comenar.
Sense sortir del nostre territori, als
Pasos Catalans ens trobem amb la ce-
lebraci dels solsticis mitjanant di-
ferents manifestacions. Pel que fa al
solstici dhivern (Nadal) gaireb ja no
queden restes de celebracions amb foc;
tan sols sha mantingut la tradici a Ba-
g i a Sant Juli de Cerdanyola. Rep el
nom de la Fia Faia, en qu es trenen
unes llargues herbes fns aconseguir
unes grans torxes que sencenen i es
passegen pel poble.
s a lestiu que el foc apareix amb tota la
seva esplendor, i es representa en multi-
tud de formes diferents. Una daques-
tes representacions s la falla o rantiner,
troncs o teies enceses que es baixen des
del faro fns a les respectives poblacions.
Un cop all, es llancen a la plaa major i
formen una gran foguera que acompa-
nya la revetlla fns a la matinada.
Hi ha diferents explicacions, com sem-
pre de carcter simblic, de lorigen
de les falles. Una daquestes diu que
daquesta manera es pretenia prendre
al sol lltim raig per baixar-lo a la ter-
ra. Se sol relacionar tamb amb ritus,
com per exemple el diniciaci, on el
fet de baixar la falla gaireb represen-
tava lentrada a ledat adulta. Vegem
com ens descriu Jordi Roset, ve dIsil,
la illusi que els feia poder baixar el
tronc encs des del faro:
Aix de les falles... ja de crio, que ests
aqu a baix [es refereix al poble] sempre
tens les ganes aquelles danar amb els
adults a demn a buscar-la [la falla]. I
lany que hi pots anar semble que has
fet un salt a la vida, de dir: Hstia! Ja sc
adult!, ara ja puc anar a buscar la falla a
dalt. I de fet, bueno, s una sensaci que
no es paga... per el canvi aquell de crio
a adult... hstia!
(11)
Tamb se sol relacionar amb rituals de
la fertilitat, de la masculinitat, i fns i
tot ens hem trobat amb explicacions lo-
cals, com una prpia dIsil, que ens ha
sorprs per la seva originalitat. Explica,
a manera de llegenda, que lorigen de
les falles es remunta al juny de 1487,
quan desprs de labdicaci del castell
de Valncia dneu a favor de la casa
dels Cardona, Caterina, la comtessa del
Pallars i defensora del castell, va fugir
a Frana acompanyada de pagesos de
la zona que van guiar-la pel cam amb
uns troncs encesos: les falles.
Seguint en aquesta lnia, en alguns po-
bles de lAlta Ribagora sexplica que
van ser els focs de les falles en plena nit
els que van atemorir i aconseguir aturar
les tropes mores, motiu pel qual no van
ocupar mai els Pirineus. En aquesta l-
nia podria relacionar-se la nostra hip-
tesi. bviament, no es tracta dapro-
fundir en aquesta explicaci, per s
que pot condicionar la cerca dun pos-
sible origen prctic, que b podria ser
militar. s a dir, no posem en dubte que
la celebraci del solstici tingui una ra
fonamentalment simblica, per el pes
simblic perdria fora en laspecte con-
cret de traslladar el foc des dun punt
determinat. Un punt pendent dacla-
rir fra el factor que determina lin-
dret del qual parteixen les falles. s en
aquest punt que nosaltres creiem que
cal cercar lexplicaci dordre prctic,
relacionada amb punts de guaita, de
comunicaci i de defensa.
Tornant al component simblic que es
dna al foc i a les seves manifestacions
de caire festiu, s important destacar
que totes les explicacions relaciona-
des amb el seu ritual sn possibles: si
una comunitat en dna una explica-
ci de fertilitat s per la fertilitat, si s
pel nou any s pel nou any, si s per
buscar nvia s per buscar nvia, etc.
Per s evident que res de tot aix es
troba en el foc. s a dir, essencialment
el foc no t res de tot aix, li ho posen
les persones o comunitats. Aleshores,
qu s el que explica el signifcat del
foc? La histria de les respectives co-
munitats, que fa que sexpliqui seguint
un signifcat o b un altre. Per tant,
com ms es conegui la histria i la so-
cietat en general dun determinat lloc,
ms s redueix el nivell dinterpreta-
ci; com ms s coneix la histria, ms
fcil s dexplicar les manifestacions
de cada poble, el perqu daquestes i
el canvi respecte a altres manifestaci-
ons semblants practicades per altres
comunitats, o si ms no, permet des-
cartar determinades opinions o lnies
dactuaci en el cas que es vulguin es-
tudiar. Dit aix, el foc s un element
molt com a les cultures mediterr-
nies i tamb del nord dEuropa, tot i
que en aquelles hi s de manera menys
evident i espectacular perqu les ce-
lebracions, enteses com a les cultures
mediterrnies i, per tant, al carrer, per
motius climtics sn ms curtes. En
totes aquestes cultures, un dels sen-
tits ms generalitzats del foc s el de
renovaci;
(12)
de fet, en qualsevol pas
o canvi de cicle era utilitzat sota la
premissa que dall que es crema en
Tallant la punta dun pi roig sec
per convertir-la en un rantiner, a Tall
(09/07/2009). sEbasti Jord ruiz
recerques 171
surt un nou element. Es tracta dun
signifcat que enllaa perfectament
amb les fogueres de pobles i de bar-
ris (de les quals cada cop en queden
menys testimonis) on es cremaven els
trastos vells i ja inservibles.
Un altre element molt important que
cal tenir en compte respecte al foc era
la seva importncia en la prpia comu-
nitat, ja que era lnica font de llum a la
nit i, per tant, permetia la reuni.
Precisament un dels nostres objectius
del treball, referent als discursos sobre
lorigen de les falles, era procurar fer
un pas ms i centrar-nos a buscar unes
explicacions ms pragmtiques, capa-
ces de ser analitzades, contrastades i
debatudes com qualsevol altra hiptesi
cientfca, partint dunes raons i proves
tangibles. s a dir, cercar unes raons
despullades de qualsevol interpretaci
mgica o simblica.
(13)
Dit duna al-
tra manera, criem que lorigen de les
falles podria anar lligat de manera ine-
quvoca a un fet prctic o quotidi. Ls
simblic partia duna arrel prctica, un
fet relacionat amb la mateixa supervi-
vncia del dia a dia de la comunitat.
Creiem que hem fet una contribuci a
lestudi de la qesti, tot i que bastant
oposada al sentit que ens plantejvem
en un principi. Les entrevistes ens han
aportat molta llum. s a dir, el sentit
simblic t un s prctic en si mateix
per a la comunitat que acull o practi-
ca el ritu, en aquest cas concret seria la
baixada de les falles, que cal entendre
i interpretar com un aspecte identitari
i de cohesi social.
Els aspectes identitaris sn un aspecte
del dia a dia tan important com el men-
jar. El fet que la gent es consideri part del
grup i que, com a tal, tingui uns drets i uns
deures dins daquest grup s tan impor-
tant per a la supervivncia com el fet de
saber qu sha de conrear en una poca
o en una altra; per tant, aquesta difern-
cia entre el que s prctic i el que no s
prctic sha de vigilar una mica.
(14)
Aix doncs, insistim en el fet que la fun-
ci simblica de qualsevol manifesta-
ci s prctica en ella mateixa, ja que
s un element fonamental perqu les
persones facin coses en com. Ara b,
de la mateixa manera que reconeixem
una funci bsicament simblica en la
celebraci del solstici mitjanant un ri-
tu, continuem estant convenuts que el
punt de partida del ritu en uns indrets
elevats i determinats de la muntanya ve
determinat per un s quotidi o prctic
de la comunitat.
Faros i falles
El mot faro s la forma precatalana de
far, un catal arcaic que no ha acabat
devolucionar,
(15)
i prov del grec pha-
ros, que primitivament era el nom pro-
pi de lilla de Pharos, a la badia dAle-
xandria, famosa pel seu far.
(16)
El topnim Faro,
(17)
sigui per la ra que
sigui, ha perviscut ms a les comarques
pirinenques, bsicament al Pallars So-
bir i lAlta Ribagora, que a les no pi-
rinenques. Segons Joan Coromines,
saplica a les grans fogueres de senyals,
que desprs de servir a ledat mitjana
per a propsits bllics, sobretot defen-
sius, avui resten com a smbol de cele-
bracions religioses i mtiques, no sols
a les revetlles de Sant Joan i anlogues.
Se sol aplicar als cims mxims de cada
terme, en els quals hom abrandava la
mxima foguera.
(18)
Albert Turull, doctor en flologia cata-
lana, investigador i docent a la Univer-
sitat de Lleida, creu que aquest top-
nim s fruit duna utilitat, s a dir, se
sol anomenar faro un indret elevat, que
devia servir com a punt de referncia,
no tant per veure-hi sin per ser vist,
tal com sesdev amb els fars marins.
Possiblement, es tractava de punts de
referncia lumnica, llum de foc a les
nits o b amb jocs de miralls de dia. En
canvi, Antoni Coello i Ramon Larr-
gula ens en donen una explicaci que
parteix de la mateixa base, per amb
una fnalitat ms de guaita que de re-
ferncia. Si aquest fet el posem en un
context, per exemple medieval, veiem
com els castells salcen sobre turons
que destaquen per sobre dels nuclis
poblats i a ms se situen en llocs estra-
tgics que no sempre es troben en una
lnia de visibilitat directa entre lun i
laltre. Aquesta es fa possible mitjan-
ant els pilarets o faros, punts de guaita
temporals en llocs elevats o collades de
Documentaci
Fallaire pujant la falla al faro, a Isil (23/06/2008). oriol riart arNalot
domini visual ampli. Molts daquests
pilarets o faros que la toponmia ha
conservat, encara sutilitzen per avisar
un esdeveniment. Solen estar en llocs
que la creena popular dota de poders
mgics o sobrenaturals, i avui dia quasi
tots sota advocaci santoral.
(19)

El text continua i apareixen alguns
exemples interessants del camp de vi-
si de diferents faros: El faro dIgerri
(en el pago Esterritano) s visible des
dAdons, Aguilar i Viu, i des del castell
de Vilba, faro de Suert, Sirs, Espoll,
Gavarret i els faros de Coll i Castarner.
[...] La Vall de Bo es comunica amb la
resta de valls a partir del faro de Coll i
els faros dels diferents nuclis.
Veient les explicacions que en donen
diferents autors es refora la hiptesi
que darrere el mot faro podria haver-
hi en algun moment de la histria una
implicaci prctica. Per aix no expli-
ca ni lorigen de les falles, ni la tradici
en si mateixa. De fet, tampoc explica
per qu les falles es baixen des dels fa-
ros, ni tan sols per qu des dels antics
faros, els que la cartografa encara cata-
loga com a tals, mai no shi han baixat
falles. Cal tenir en compte que actual-
ment en molt pocs casos s coincident
lindret des don parteixen les falles amb
lindret que la cartografa assenyala com
a faro, ja que el punt de partida de les
falles sol ser ms cmode i prctic, tant
per arribar-hi com per a la baixada amb
les falles enceses.
El topnim Faro sembla que s molt
ms freqent que els mateixos indrets
fallaires, i no sempre sn coincidents.
Ens hem trobat que hi ha molts mu-
nicipis o pobles que mantenen el to-
pnim Faro, per en canvi no tenim
cap constncia que mai shi hagin bai-
xat falles. B podria ser que la prctica
de les falles shagus abandonat fa molt
temps i que no en tinguem constncia,
per en canvi shagi mantingut lindret
del faro. Per tamb podria ser perfec-
tament possible que des de molts dels
indrets que encara mantenen el nom de
Faro mai no shi hagin baixat ni falles ni
foc de cap tipus.
Ara passem a parlar sobre el transport
del foc, concretament del transport dun
indret elevat al nucli de poblaci. En
aquest cas s que creiem necessari par-
lar sobre lelement simblic que envolta
aquest fet. Lescriptor i professor lleidat
Pep Coll ens en dna unes pistes que,
a ms a ms, lliguen perfectament amb
el que fns ara sha comentat:
La muntanya a les nostres cultures t
aquest smbol del contacte amb el sublim,
amb la divinitat en certa manera. En f, els
dus vivien a lOlimp i Moiss quan parla
amb Deu sen va al Sina, damunt la mun-
tanya, per tant sembla que les religions
aquestes nostres, de les quals som flls,
doncs la muntanya s un lloc apropiat,
poden ser antics rituals, suposo, deuen
venir dabans de la cristianitzaci, supo-
so. Probablement als faros hi devia haver
algun altre ritual a altres divinitats i que
desprs passessin a quedar esborrades.
Penso que hi ha algun lloc en qu el faro
coincideix amb una ermita. Penso que s
a Sant Quirc, a la Vall Farrera, a Alins i a
Durro. Durro seria el lloc ms emblemtic
en aquest sentit, de coincidncia de cris-
tianitzaci dun tur on ja abans hi podria
haver determinats rituals. De fet la religi
cristiana al Pirineu no es consolida fns
ben entrat els segles x i xi amb els caro-
lingis, i segurament que hi hagi zones on
fns i tot fos ms tard. De tal manera que
s molt probable que tots aquests ritus
o celebracions amb el foc ja shi fessin i
estiguessin molt consolidades.
(20)

Aix doncs, cada cop sembla ms clar
i evident que no pot relacionar-se el
fet de baixar el foc des de la muntanya
amb un fet quotidi i s, en canvi amb
un ritu de caire simblic. En cas que
hagus existit en algun moment una
utilitat prctica, aquesta havia de ser
fruit duna necessitat, i caldria pregun-
tar-se quina era aquesta necessitat. A
ms, quan va desaparixer la necessitat
tamb hauria desaparegut la prctica.
El fet que es baixi el foc uns dies molt
determinats de lany i sigui una prc-
tica comuna en determinats indrets
fa crixer la sospita que es tracta dun
ritual religis o dun fet on clarament
predomina lelement simblic per so-
bre del prctic, ents amb el sentit del
dia a dia de la comunitat.
Sobre aquestes referncies als faros i a les
falles, als faros i als ritus del foc, creiem
que ja en podem extreure algunes pistes
per a recerques futures:
La celebraci de les falles es concentra
en una rea molt delimitada i ms si es
t en compte que altres manifestacions
del foc i del mateix dia, com poden ser
les fogueres, estan esteses arreu. Fins i tot
el mateix costum de moures amb el foc
tamb apareix en nombroses manifesta-
cions: segurament la ms coneguda s la
torxa olmpica, per tamb hi ha mol-
tes processons, com per exemple les de
Setmana Santa. Quins sn els elements
que fan que aquesta combinaci dele-
ments noms es formalitzi o consoli-
di en aquesta rea tan delimitada? Ai-
x ho hauria dexplicar la histria, tot i
que hi ha uns elements comuns a una
rea geogrfca que va molt ms enll
de Catalunya, com sn els solsticis, el
foc, els cicles agraris i fns i tot el trans-
port del foc.
Sembla probable que lindret que es va
passar a denominar Faro fos utilitzat
com a indret de senyalitzaci o guaita,
independentment que hagus pogut
tenir un signifcat religis, a causa de la
seva situaci estratgica, que permetia
veure-hi en un ampli territori. Creiem
que amb el temps es va utilitzar aquest
indret de valor estratgic per a desen-
volupar-hi altres rituals (com el que ens
ocupa), per tal de plantar-hi el faro, en-
ts com a gran foguera des don partien
els fallaires, tradici que sha mantingut
fns als nostres dies, tot i que com hem
vist en la majoria de casos ja no es par-
teix de lindret original.
recerques 173
Hem trobat en el Costumari catal de
Joan Amades un exemple que creiem
que ho illustra molt b, i s a partir
de lexplicaci que hi fa de les falles a
Esterri dneu: Les falles que ence-
nen els fallaires dEsterri salbiren des
de dotze pobles de la vall, que esperen
a encendre les seves fns que veuen les
dEsterri, les quals donen el senyal de
poder encendre les altres de la vall.
(21)

Posem una mica en dubte aquesta afr-
maci, en primer lloc perqu caldria
veure en quin radi es troben els 12 po-
bles, i si des daquests s visible el Faro
dEsterri. La lectura que nagafem s la
segent: es procurava que la foguera fos
molt gran i que estigus ben situada
perqu pogus ser visible en tants llocs
com fos possible, i a Esterri el millor
lloc per fer-ho sens dubte s al Faro, a
la muntanya del Sequ.
Pel que fa a la baixada, una opci seria
cercar-hi un aspecte de cohesi social i,
per tant, identitari, independentment
que es tracti dun ritu de caire religis o
festiu. Un bon exemple el podem tro-
bar precisament a lAlta Ribagora, on
les falles (entre altres elements) van ser
utilitzades com un tret identitari i pro-
mocional de la comarca a partir de lany
1987, quan aquesta passa a ser una re-
alitat jurdica i administrativa, deslliga-
da del Pallars Juss, del qual fns llavors
havia format part. n
Documentaci
notEs
(1) Hi ha zones de lalta Ribagora en qu el
mot falla se substitueix pel de rantiner, que
no deixa de ser una de les tantes tipologies
de falles que ens hem anat trobant.
(2) Topnim que descriu, en la majoria de pobles
on es baixen falles, el lloc a la muntanya on
shi fa una o diverses fogueres que serveixen
als fallaires per encendre les respectives
falles i ser el punt de partida del descens.
(3) Coromines, joan. Diccionari etimolgic i
complementari de la llengua catalana. Volum
3: D-FI. 2a ed. barcelona: Curial Edicions
Catalanes, 1982. iSbn: 84-7256.
(4) Falles dIsil. Alt neu. Memria documenta-
da sobre la histria, caracterstiques actuals,
elements i implantaci de la festa. Dins del
Catleg del patrimoni Festiu de Catalunya.
barcelona, 4 de mar de 2010. http://patri-
monifestiu.cultura.gencat.cat/Cicles-festius/
Sant-joan/La-festa-de-les-falles-d-isil
(5) amades, joan. Costumari Catal, El curs
de lany. Volum iV: Estiu. barcelona. Salvat,
1953, p. 51.
(6) Del bosc de Canig sn los fallaires / que
dansen, fent coetejar pels aires / ses trenta
enceses falles com trenta serps de foc; / en
sardana fantstica voltegen / i de m en m
tirades espurnegen, / de bruixes i dimonis
com estrafent un joc.
(7) http://www.icc.cat
(8) isidre Mics, alins 23/05/2010.
(9) oriol Cardona isus, conversa via telefnica,
Espot 10/06/2010.
(10) La relaci de les entrevistes per comarques
i pobles s la segent: pallars Sobir, alins:
4 persones; als disil: 1; isil: 5; Sorpe: 2;
Valncia dneu: 2. alta Ribagora, barrue-
ra: 2; bo: 2; Cass: 2; Durro: 1; Erill la Vall:
3; el pont de Suert: 3; Vilaller: 1. Ribagora
aragonesa: aneto: 1; bonansa: 2; Casta-
nesa: 4; San juan de plan: 1. Val daran: Les:
2. Segri: Lleida: 3.
(11) Roset aura, jordi. Entrevista feta el dia
03/05/2008 a isil. s lentrevista nm. 007.
(12) aquestes fogueres i aquest signifcat no shan
dentendre de cap de les maneres en un sentit
higinic, que s molt diferent i no hi t res a
veure.
(13) gui per al treball de recerca i documenta-
ci La catalogaci de les falles del pirineu
presentat a lipEC.
(14) albert Roca lvarez. Doctor en antropologia
social i cultural per la Universitat de barcelona
i professor titular de la Universitat de Lleida.
Entrevista feta el dia 08/06/2010 a Lleida. s
la nm. 032.
(15) Turull Rubirat, albert. Entrevista feta el dia
15/05/2010 a Lleida. s lentrevista nm.
029.
(16) Coromines, joan. Diccionari etimolgic i com-
plementari de la llengua catalana. Volum 3:
D-FI. 2a ed. barcelona: Curial Edicions Ca-
talanes, 1982. iSbn: 84-7256.
(17) a la Val daran s Haro o Taro, i en molts llocs de
la Ribagora aragonesa s lequivalent a foro.
(18) Coromines, joan. Diccionari etimolgic i com-
plementari de la llengua catalana. Volum 3: D-FI.
2a ed. barcelona: Curial Edicions Catalanes,
1982. iSbn: 84-7256.
(19) Coello ivars, antoni; Larrgula badia, Ramon.
Lorganitzaci administrativa a lAlta Ribagora
(segles x, xi, xii i xiii). Lleida: ass. Museu i Estudis
de la Ribagora, 1990, p. 47, 48.
(20) Coll Marti, pep. Entrevista realitzada el dia
06/05/2010 a Lleida. s lentrevista nm.
027.
(21) amades, joan. Costumari catal. El curs de
lany. Volum 4: Estiu. barcelona: Salvat, 1953.
1091, p. 51.
Falles recolzades a la paret duna era dErill la Vall. Aviat els fallaires les prendran
per pujar-les al faro, on soparan i desprs les baixaran enceses fns al poble.
(10/07/2009). oriol riart arNalot
Fallaire amb un rantiner encs al faro
de Tall, a punt diniciar la baixada fns al
poble (18/07/2008). oriol riart arNalot
A
rqueologia vi-
sual de lexili
catal repu-
blic a la pro-
vncia de Bu-
enos Aires va
ser una proposta dun equip de Con-
traplano, Lad., duna licitaci sobre pa-
trimoni etnolgic del Departament de
Cultura i Mitjans de Comunicaci de
la Generalitat de Catalaunya (IPEC-
Documentaci 2009-2010) i una con-
vocatria del Memorial Democrtic de
Catalunya sobre memria democrtica
(2009-2010). Al projecte es va proposar
la recopilaci dels aspectes visuals gene-
rats durant larribada i lestabliment dels
exiliats catalans a lArgentina (provncia
de Buenos Aires), a partir de la refexi
envers la dispora poltica de comen-
aments del segle xx arran de la Guerra
Civil espanyola. Ms enll de les ja co-
negudes i emblemtiques histries dels
intellectuals, els cientfcs i els artistes
catalans de lexili argent, tamb cerc-
vem documents visuals de ciutadans
fns ara annims que van pertnyer o
van collaborar amb les diferents asso-
ciacions de catalans republicans i anar-
quistes que van acompanyar Catalunya
des de la distncia amb activisme pol-
tic i accions dajuda humanitria, com
ara lenviament de queviures i roba cap
a una Catalunya perseguida.
Quan parlem daspectes visuals ens re-
ferim a les imatges produdes durant
aquest temps, s a dir al conglomerat de
signes culturals, socials i poltics que sin-
tetitzen formes de pensar i fer daquella
poca, com ara les relacions de gnere,
en el marc de lactivisme poltic i la re-
laci amb un pas deixat per fora, on la
noci desdeveniment serveix dhoritz
per saber quins moments es considera-
ven dignes de ser capturats, des de la
sortida i larribada dun vaixell (Winni-
peg, Massiglia, Florida, Groix, etc.) fns
als Jocs Florals de la Llengua Catalana
a Buenos Aires (1941), passant per ll-
bum familiar i la premsa local i les pro-
duccions editorials catalanes en aquell
moment, com ara les revistes Catalunya,
Ressorgiment, Revista Catalunya, etc.
Lesclat i la f de la Guerra Civil van
signifcar un punt dinfexi en les ac-
tivitats dels catalans emigrats (els no
forats i els forats) que marcaria una
diferncia entre la nostlgia dun pas
lluny i la necessitat dimplicaci en
els esdeveniments que assolaven tot
Europa amb la Segona Guerra Mun-
dial i signifcaven la repressi de les
idees republicanes a Espanya i Cata-
lunya. El punt de partida de la inves-
tigaci van ser els arxius, documents i
imatges de les diferents agrupacions i
associacions de catalans a Buenos Ai-
res implicades en aquesta nova forma
de la presncia catalana a Argentina.
Aquestes organitzacions tenien dis-
tints idearis poltics i somnis republi-
cans. De fet, es donaven confictes a
linterior de la comunitat catalana de
lpoca, a causa de la diversa concep-
ci de lestatut geopoltic de Catalu-
Arqueologia visual de lexili catal
Arribada i establiment dexiliats catalans
a lArgentina (1939-1945)
Diana Arias i Jorgelina Barrera
contraplano lad.
Imatges den Joan Rocamora durant la Guerra Civil espanyola.
nya, per coincidien en la salvaguar-
da del patrimoni cultural i poltic de
la seva naci.
el concepte
darqueologia visual
El concepte darqueologia vinculat
amb les imatges visuals ha estat aplicat
per diversos investigadors i terics, per
no existeix una defnici ni una prcti-
ca uniforme respecte la seva utilitzaci
quant a la metodologia de ls ni als
resultats posteriors relacionats amb la
implementaci de la imatge fotogrf-
ca en el context del treball de camp i la
formalitzaci de les investigacions. En
aquest sentit, la mirada i la seva cons-
trucci sociocultural i histrica s un
factor rellevant. Autors com Bourdieu,
Laplantine, Monnet, Berger, Ardevol,
Shanks, Barthes, Benjamin i Banks, en-
tre daltres, proporcionen una anlisi
crtica sobre la producci i lobservaci
dimatges visuals com a eina de conei-
xement i construcci de sentit des de
la captura fns a llbum familiar pas-
sant per lanlisi de les cincies socials
i els estudis culturals.
Quant al carcter arqueolgic i etno-
grfc de les fotografes, aquest ha tin-
gut diverses concepcions. Elizabeth
Edwards (1992) laplica com una for-
ma de seguiment de les transformaci-
ons de les fotografes a travs del temps
des de la captura, s a dir, les traces de
la cultura que experimenta la imatge
fotogrfca. Per la seva part, Markus
Shanks (2008) descriu una arqueologia
dels mitjans visuals que pren la imat-
ge fotogrfca com a element material
objectiu que evidencia la producci
cultural de les imatges i el seu arrela-
ment en capacitat dobservaci de ls-
ser hum que recull i reconeix pautes
socioculturals i histriques mitjanant
lobservaci de les imatges. En aquesta
mateixa lnia Jay Ruby (1996) consi-
dera les fotografes com a artefactes so-
cialment construts que vehiculen in-
formaci culturalment construda de
la mirada del fotgraf i dall fotogra-
fat. Dnae Fiore i Mara Lydia Varela
(2010) assumeixen la importncia de
la mirada en ls arqueolgic de la fo-
tografa i donen un pas endavant per-
qu fan el que anomenen arqueologa
con fotografas. Segons les autores,
fns ara el que sha fet s arqueologia
de les fotografes.
Una arqueologia amb les fotografes
aplegaria tant els fotgrafs com les per-
sones fotografades, s a dir la combi-
naci de mirar i sser mirat en diversos
treballs de camp etnogrfcs fets sobre
els fueguinos i la regi fueguina en diver-
ses poques. Lanlisi de les fotografes
dels etngrafs sutilitza per reconstruir
aquesta doble via que dna pas a lob-
jecte material i imatge visual de la fo-
tografa, per tamb per sistematitzar
els elements danlisi de la investigaci
mitjanant una srie de variables sobre
la fotografa i els fotografats com ara la
descripci de la foto, les dades de lin-
dividu fotografat, la cultura material
que evidencien i altres dades, com la
presncia o absncia destructures au-
tctones o el paisatge. El recull analit-
za la producci de les fotografes i els
habitants de la Terra del Foc mateixos,
amb una refexi sobre la relaci entre
paraules i imatges que es desplega en
un text danlisi sobre els dos aspectes
mencionats abans i acaba amb una se-
lecci dimatges acompanyades de text
que segons les autores t valor per si
mateixa. Fent mfasi en la signifcaci
prpia de cada imatge i la seva relaci
referencial amb les paraules.
Larqueologia visual de lexili catal a
Buenos Aires assumeix la construcci
sociocultural de les imatges, la seva ca-
pacitat per vincular passat i present. Les
fotografes es prenen com a objectes
visuals, s a dir com a artefactes que
evidencien no solament aquesta cons-
trucci dels actors socials que es tro-
ben a la captura sin tamb lelement
vinculat amb la memria individual i
collectiva, a partir duna exploraci
del que s sensible: la histria familiar.
En aquest sentit, i des del punt de vis-
Jocs Florals a Buenos Aires (s/d).
ta arqueolgic, s una
dada, un vestigi, una
empremta desdeveni-
ments particulars (mi-
crofenmens) que es re-
lacionen amb fenmens
ms amplis en un con-
text sociocultural i hist-
ric determinat que pren
noves dimensions amb la
seva observaci posterior.
A travs de la foto-elicitaci
sintrodueix la participaci
de linformant com a part
de lanlisi de les imatges en
si mateixes, tant com de la seva relaci
amb les fotografes i fnalment la relaci
daquestes amb prctiques i esdeveni-
ments ms amplis. En la mesura que
aquesta investigaci indaga la mem-
ria oral i visual al voltant dels despla-
aments forats de ciutadans catalans
arran de la Guerra Civil espanyola, la
memria t un paper fonamental, tant
com la imaginaci i la interpretaci.
Quant a les fotografes dels lbums
familiars, els informants reconstru-
eixen les histries sentides, per hi
tenen molts forats que omplen amb
suposicions, records febles i a vega-
des preguntes. El primer arqueleg en
aquesta investigaci s linformant que
havia de cercar i triar imatges sobre el
viatge dels seus avantpassats cap a lAr-
gentina. La sistematitzaci posterior
de les imatges ens ha perms recons-
truir histries familiars i refexionar al
voltant del paper de les imatges en la
investigaci etnogrfca i histrica. En
aquest sentit, aquesta investigaci no
ha estat aliena a la refexi sobre la re-
laci entre imatges i paraules. Partim
de la base que una sola imatge s ple-
na dinformaci. Per hem introdut
les seqncies com a estratgia narra-
tiva, on cada fotografa s una unitat
vinculada amb les altres i les relacions
visuals de la qual generen narratives
especfques, que aborden i apleguen
el conjunt dels testimonis i la mirada
de lequip dinvestigaci.
la foto-elicitaci
en larqueologia
visual de lexili
Plantejar una arqueologia visu-
al de lexili catal a Buenos Ai-
res ens va portar a explorar di-
ferents dispositius per accedir
a les experincies viscudes pels
migrants. Dispositius visuals
que representessin la mem-
ria daquells anys en guerra,
dels trajectes fets, les petjades
dels quals estaven marcades
en les fotografes, en els relats dels seus
protagonistes.
El treball de lentrevista amb les fotos,
la foto-elicitaci, ens permet un doble
joc. Duna banda lentrevistat fa un
exercici de memria i refexi a travs
de les fotos seleccionades, i de laltra les
investigadores faran lanlisi per a lar-
queologia sostinguda en la contrapo-
sici del fotografat, el que sha gravat
amb la cmera de vdeo i el que sha
plasmat a la ftxa arqueolgica.
Ls de la foto-elicitaci comporta una
metodologia important que sha de te-
nir en compte per a lanlisi i el conei-
xement del grup observat. Es poden
destacar tres punts importants: primer,
la foto-elicitaci ens apropa a les inter-
pretacions que els interlocutors tenen
de la seva experincia amb la guerra, el
viatge, lexili. Daquesta manera sobte-
nen noves dades a partir dels relats dels
informants davant les fotos.
Aix, el relat de lentrevistat, a travs
de la foto-elicitaci, s el que ens indi-
ca quines empremtes hi ha en aques-
tes fotografes; ell s qui els dna sentit.
Un altre element a tenir en compte s
la selecci de fotografes per a lentre-
vista; aquesta selecci forma part del
cos interpretatiu. En aquest sentit els
lbums sn part important del relat
de larqueologia visual. Les seves pgi-
nes ens porten a llegir la interpretaci
i el sentit que tenen aquestes fotogra-
fes a travs de la disposici, de lordre
Sardanes en un parc de Buenos Aires
(s/d).
Lenviament de queviures des de
Buenos Aires va signifcar una oportunitat
de negoci per a les navilieres per tamb
la mobilitzaci de la solidaritat envers les
mancances generades per la Guerra Civil
a Catalunya.
recerques 177
cronolgic, temporal, atemporal, etc.
En segon lloc, ens permet refexionar
sobre la realitat observada, ens ajuda a
observar signifcativament, a pregun-
tar-nos qu ens diuen aquestes imatges
obtingudes. I tercer, la foto-elicitaci re-
gistrada amb la cmera de vdeo, com
a recurs narratiu, ens permet veure la
sntesis entre el presente y el pasado, a
travs de las refexiones de los interlo-
cutores.
(1)

Fotografes,
lbums i foto-elicitaci
La secuencia se ha convertido en un
campo de coexistencia como el campo
de la memoria. Las fotografas as dis-
puestas son reintegradas a un contexto
vivo: por supuesto no al contexto tem-
poral original del que fueran tomadas
-eso es imposible- sino a un contexto de
experiencia. Y ah, su ambigedad por
fn deviene verdadera. Permite que el
pensamiento se aduee de lo que mues-
tran. El mundo que develan, congela-
do, se vuelve manejable. La informaci-
n que contienen se deja penetrar por el
sentimiento. Las apariencias devienen
lenguaje de una vida vivida. (J. Ber-
ger, 289: 2007)
Llbum den Jordi mostra el context
dexperincia del qual parla Berger, on
acudim a diferents moments i expe-
rincies i on aquesta ambigitat esdev
vertadera en el sentit que les seqncies
de llbum deixen entreveure les prcti-
ques familiars, de relaci, etc. que ens
expliquen en els seus relats orals. Ll-
bum est molt connectat amb els relats
de les experincies familiars.
En canvi en la selecci den Francisco
acudim a uns records borrosos dis-
continus, de la seva trajectria a Bar-
celona, de lexperincia del viatge, de
larribada a lArgentina. Hi ha una fo-
tografa de la seva mare que no li per-
met reconixer-la com a tal, que no pot
relacionar amb la imatge della, amb els
records que t de la imatge della. Per
s la fotografa com a ens irrefutable da-
vant loblit i la desmemria que imposa
la certesa dels retratats. En Francisco
no reconeix la seva mare, per la foto-
grafa li diu que s ella (foto 5).
A la foto-elicitaci, les fotografes es
tornen testimoni, testimoni i relat.
Sn un punt de partida per enllaar
histries, records, constatar trajectes,
recorreguts. En el treball fet amb els
diferents participants vam poder veu-
re la relaci que cadascun tenia amb
les fotografes.
En el cas de la Mariana, den Jordi, les
fotografes transiten quotidianament,
sn objectes observats, molt presents.
La Mariana porta una fotocpia duna
fotografa de la seva via a cada actuaci
teatral en qu participa. La fotografa,
i en aquest cas la fotocpia, esdev un
dispositiu apte per establir exercicis de
memria, records, i daquesta manera
es torna un objecte preuat. (foto 6).
En el cas den Francisco, les fotogra-
fes dels seus pares van ser un tresor
amagat per la seva madrastra ngela;
ella mai no li havia mostrat les fotos
de la seva mare, del viatge. En Fran-
cisco les descobreix una vegada morta
lngela. En aquest cas les fotografes
es van tornar un objecte valus en el
sentit que van romandre ocultes pot-
ser per por de despertar records tris-
tos en un nen. I van recuperar un al-
tre valor quan van ser trobades i van
revelar els records gaireb borrosos de
la imatge de la seva mare, del viatge,
de Barcelona. I aqu es pot destacar el
que formula J. Berger, que tota foto-
grafa representa dos missatges: un de
relatiu a lesdeveniment fotogrfc i un
altre de relatiu al cop de discontinu-
tat. I en el cas de les fotografes den
Francisco, la fotografa es ms trau-
mtica que la mayora de los recuerdos
o evocaciones porque parece confrmar,
profticamente, la posterior discontinui-
dad creada por la ausencia o la muerte.
(J. Berger, 87:2007).
Documentaci
En Francisco i els seus pares al vaixell
Provena, cap a Buenos Aires (s/d).
Loriginal i la cpia de la fotografa duna escena teatral protagonitzada per lvia de la
Mariana. La fotocpia daquesta fotografa acompanya la Mariana a cada actuaci teatral.
llbum de fotografes
del jordi i lignasi
Llbum de fotografes es converteix ai-
x en un dispositiu arqueolgic visual
vlid per accedir als records, els signif-
cats, els imaginaris. La selecci, lorde-
naci, la presentaci daquest objecte,
ens parla dhistries que sn constru-
des a travs de lanar i venir despais,
temps, paisatges i retrats. Les fotogra-
fes daquests lbums amaguen infnitat
dhistries. Potser lestat dexili perma-
nent i lenyorana provoquin en el fet
fotogrfc una sort de memria tangible
de la histria familiar.
Algunes pgines de llbum noms
transiten per la confusi, el dubte, si
s un lloc o s un altre, si s una plaa o
una altra, si s Badalona o Buenos Aires
(foto 7). Solament hi ha certeses en la
companyia, en les mirades que es diri-
geixen a la cmera, certesa en lactitud
del fotgraf que tamb subica a laltura
del nen. Aquesta certesa afectiva tamb
est representada en unes al-
tres fotografes, on
novament acudim
als mateixos gestos
i postures ubicats en
un altre lloc, potser
un altre pas. I en altres
pgines de llbum tro-
bem ms exemples dai-
x. En lexperincia de la
foto-elicitaci, acudim a
unes formes narratives per
part dels participants que
ens mostren com a travs
daquesta selecci dimatges
es fa visible la memria.
Lacci de seleccionar les fo-
tografes, dubicar-les en una
determinada seqncia, ens
apropa a la percepci que t ca-
da participant amb els trajectes
que van anar delineant-se en el
transcurs de la seva vida, en re-
laci amb la guerra, la postguer-
ra, el viatge, lencontre amb altres
cultures, altres costums.
En aquests relats fotogrfcs demigrats
econmics, exiliats poltics, veiem els
trajectes plasmats a les seves fotos, per
tamb sentim la construcci daquests
trajectes a travs del relat oral. Un relat
oral que transparenta aquests recor-
reguts culturals a travs de lidioma.
Quan les paraules en catal es confo-
nen o intercalen amb les paraules ar-
gentines. En lexili catal la qesti
de la llengua s central, perqu a travs
della es protegeix la cultura, una cultu-
ra censurada a la seva prpia terra. s
per aix que lexperincia del viatge no
solament els donava la possibilitat de
continuar vivint, en el cas dels poltics
perseguits, o de combatre la gana, dels
que van emigrar en la postguerra, sin
dexpressar-se en el seu propi idioma.
Parlar la llengua prohibida tamb es
converteix en un acte de memria, de
reafrmaci duna cultura que pot so-
breviure en una altra terra. n
BiBlioGRafia
Berger, J.; Morh, J. Un sptimo hombre. Ma-
drid: Huerga Fierro editores, 2002.
Berger, J.; Morh, J. Otra manera de contar.
barcelona: Editorial gustavo gili, 2007.
Fiore, D.; Varela M. L. Memorias de papel,
una arqueologa visual de las fotografas de
pueblos originarios fueguinos. buenos aires:
Editorial Dunken, 2009.
aRxius fotoGRfiCs
arxiu particular de Maricel Rocamora
arxiu de Lobra Cultural Catalana
arxiu particular de Francisco Salls
arxiu particular de Mariana Vergara
arxiu particular de jordi dEscalada
arxiu digital de larqueologia visual de lexili
catal republic a la provncia de buenos
aires (1939-1945)
En Jordi i el seu pare,
lAbel, en diferents places i patis de
Barcelona i Buenos Aires (s/d).
notEs
(1) barrera, jorgelina. Refexiones sobre el uso
de la cmara de vdeo en el trabajo de cam-
po: el caso del centro social okupado Can
Masdeu. Revista de Antropologa Social
Ankulegi [Sant Sebasti, Espanya], nm.
11 (desembre 2007), p. 41-53.
A
mb la recerca que
resumim en aquest
article aportem una
primera aproximaci
a ls social i econ-
mic dels ofcis tradi-
cionals presents en fres i mercats te-
mtics dofcis que actualment es fan a
les comarques del Baix Empord i lAlt
Empord. Lobjectiu daquesta recerca
feta en el marc de lInventari del Patri-
moni Etnolgic de Catalunya ha estat
documentar etnogrfcament els di-
ferents ofcis analitzant, duna banda,
la relaci de cada un dels ofcis repre-
sentats amb les formes artesanes pre-
industrials de producci, i, en segon
lloc, calibrar la importncia daquestes
representacions teatralitzades de la pro-
ducci artesana en lactivitat general
dels artesans que actualment acudei-
xen a aquestes fres i mercats.
Daquesta manera sha posat atenci
a documentar la patrimonialitzaci
duna activitat artesana a partir tant
de la referncia cultural com de leco-
nmica, s a dir, veure com una acti-
vitat que, per una banda compleix una
funci social i cultural de conservaci
i transmissi del patrimoni etnolgic,
serveix tamb com a estratgia econ-
mica de producci i distribuci per a
un determinat collectiu dartesans.
La metodologia daquesta recerca ha
estat principalment el treball de camp
etnogrfc, que ens ha perms recollir
dades sobre les fres i mercats dofcis,
la prpia dramatitzaci dels ofcis i els
artesans que les porten a terme. Tamb
shan fet un conjunt de 21 entrevistes
semiestructurades, tant a artesans i tre-
balladors dofcis que acudeixen habi-
tualment a aquestes fres empordaneses
com als agents que les organitzen. Fi-
nalment sha tingut en compte tamb
la recerca documental, consultant la bi-
bliografa disponible, els documents i
el rastreig de pgines web. Tamb shan
recollit dades quantitatives referents a
les fres dofcis a travs de consultes
telefniques amb els ajuntaments del
Baix i lAlt Empord que porten a ter-
me aquestes activitats.
les mostres dofcis com a
esdeveniment cultural i turstic
La celebraci de mostres dofcis a Ca-
talunya sha consolidat com una activi-
tat ben present i estesa en el conjunt de
municipis (Rojas, 2010). Actualment
es documenten a tot el territori catal
al votant de 90 fres, festes o mostres on
es promouen i es recreen els ofcis tradi-
cionals. Al Baix i lAlt Empord es fan
un total de 7 esdeveniments daquestes
caracterstiques.
Aquestes mostres dofcis les podem
emmarcar en un creixement general
del nombre desdeveniments temtics
a Catalunya. En aquest sentit es fan al
voltant de 80 esdeveniments dedicats
a la divulgaci o recreaci de la hist-
ria (Rojas, 2010), en qu destaquen les
fres medievals i 140 fres on el tema
principal s un producte gastronmic.
Aquests esdeveniments shan consoli-
dat dins de loferta ldica, festiva i tu-
rstica de les poblacions catalanes.
La divulgaci de la histria i de les tra-
dicions, i la promoci del patrimoni
cultural en general sovint estan estre-
tament lligades a estratgies vincula-
des al turisme o a accions encamina-
des al desenvolupament local i regional
(Bescuides et al., 2002). Actualment el
sector turstic veu la necessitat de gene-
rar noves propostes que revitalitzin el
turisme (Long, Robinson, 2004) i di-
verses actuacions han estat dirigides a
explorar i posar en valor els potencials
locals per tal de crear nous allicients
dins dels circuits turstics. En aquest
context, la posada en valor del patri-
moni etnolgic, tal i com passa amb les
accions per divulgar el passat histric,
adquireix un important protagonisme
en la generaci de noves propostes tu-
rstiques (Wood, 2005).
Turisme i cultura estan directament in-
terrelacionats (Smith, Forest, 2009). El
rigor o lautenticitat de les mostres han
de conviure amb la necessitat de crear
un producte que atregui turistes. s per
aix que en alguns casos les activitats
que sofereixen en aquests esdeveni-
ments inclouen accions on la qualitat
Ofcis tradicionals en fres
i mercats de lEmpord
Un estudi de ls social i econmic
del patrimoni etnolgic
Antoni Rojas, Eliseu Carbonell i Gabriel Alcalde
institut catal de recerca en patrimoni cultural i universitat de Girona
i lautenticitat combaten amb la neces-
sitat de crear productes cridaners i que
no comportin despeses elevades.
les mostres dofcis
de lempord
Actualment 32 comarques disposen de
fres o mostres dofcis. Per altra banda,
un total de 72 municipis disposen al-
menys duna fra dofcis. El 8% de les
mostres dofcis a Catalunya es troben
a lAlt i el Baix Empord.
Festa del Vidre de cistella
(Alt Empord)
Festa organitzada des de lAjuntament
de Cistella amb la collaboraci de gent
del poble i centrada en lartesania del
vidre. Es fa sempre el tercer diumen-
ge de maig. Al 2010 sen va fer la 15a
edici. Amb una poblaci fxa de 280
persones, durant la celebraci de la
Festa es comptabilitzen al voltant de
dos milers de visitants segons dades de
lAjuntament.
mostra de la pedra
i picapedrers (Avinyonet
de Puigvents, Alt Empord)
A Avinyonet es va fer el 2010 la tercera
edici de la Mostra de la Pedra i Picape-
drers, esdeveniment bianual que busca
recuperar un patrimoni material i cul-
tural que fns no fa tant fou clau en la
vida econmica i social del poble.
Festa de la sal i lanxova
de lescala (Alt Empord)
A la Festa es representen totes les fases
i activitats relacionades amb la sal i la
pesca de lanxova: des de la descarre-
gada de la sal, passant per la mostra de
lofci del boter que feia el recipient on
senvasaven en conserva de sal les anxo-
ves fns a la preparaci daquestes. El
2010 sen va fer la XIII edici.
concurs de Gossos
datura (Torroella de Montgr,
Baix Empord)
El Concurs de Gossos dAtura sem-
marca dins de la Fira de Sant Andreu.
Est organitzada per lAjuntament de
Torroella de Montgr, des de les regido-
ries o rees de promoci econmica. El
2010 sen va fer la XIX edici.
Festa de la pela del suro
(Llofriu, Baix Empord)
Mostra organitzada pel Museu del Suro
de Palafrugell. Al juny del 2010 va tenir
lloc la desena edici amb lobjectiu de
fer transcendir el mn del suro i donar
a conixer una activitat, la pela del su-
ro, que encara perviu en les mateixes
formes i roman amagada al bosc. Un
objectiu, ms propi del museu, s pro-
jectar-se ms enll de les seves quatre
parets (Espadal 1993, 1994).
cuita de forns de rajolers
de les gavarres (Fitor, Forallac,
Baix Empord)
Entre les motivacions de la celebraci
daquesta activitat es troba lelement pa-
trimonial, la conscincia de la importn-
cia de conservar i donar a conixer un
patrimoni material i immaterial de pro-
fund arrelament al territori. El nucli de
la festa el conformen artesans ceramistes
amb motivaci recuperadora, defensora
i divulgadora dels ofcis relacionats amb
la cermica i treballats a la manera tradi-
cional, en els forns de qu les Gavarres
en sn plenes. Durant el 2010 sen va
portar a terme la IV edici.
la carbonera (Sant Climent de
Peralta, Forallac, Baix Empord)
Aquesta mostra dna a conixer lofci
de carboner (Rovira, Andreu, 2008),
amb forta tradici a les Gavarres, per
que den dels anys cinquanta del segle
passat gaireb ha desaparegut. Entre els
objectius de la mostra es troben els de
promocionar el dinamisme social que va
sempre associat a aquest tipus de mostres
que tiren endavant els mateixos vens,
donar projecci al municipi i (re)valorar
i promocionar el seu ric patrimoni. El
2010 sen va fer la XVII edici.
Festa del segar i el batre
(Sant Climent de Peralta, Forallac,
Baix Empord)
La Festa del Segar i el Batre difon les
activitats daquest ofci tal com es fe-
ia abans. Destaquen els procediments
de batre les garbes i fer el paller, dues
activitats de la pagesia que shan anat
oblidant en els nostres temps. El 2010
sen va fer la XV edici.
radiografa de les fres
dofcis a lempord
El conjunt de mostres dofcis identif-
cades a lAlt i el Baix Empord dispo-
sen de diversos elements en com. Sn
esdeveniments que majoritriament es
fan a laire lliure, de curta durada, habi-
tualment ocupant un cap de setmana,
s a dir, entre un i tres dies.
Un dels elements comuns que les iden-
tifca s la selecci delements del patri-
moni etnolgic, la histria, les tradici-
ons i els ofcis com a eix temtic central.
En la totalitat daquests esdeveniments
es detecta una voluntat de recrear una
activitat artesana, a travs de la demos-
traci de tcniques i procediments re-
lacionats amb els ofcis.
Entre els objectius, a banda de promo-
cionar determinats ofcis en perill dex-
tinci o desapareguts, tamb sinclou
el de difondre la histria i el patrimo-
ni cultural local, i al mateix temps, di-
fondre el patrimoni cultural tangible
i intangible corresponent al passat de
les poblacions i comunitats.
La meitat daquestes mostres no tenen
un component comercial i prcticament
la totalitat tenen un alt component de
difusi del patrimoni cultural.
Vinculaci dels ofcis
amb el territori
Del conjunt de mostres de lEmpord,
7 estan vinculades amb el territori. Un
cas molt illustratiu, per exemple, s la
Festa de la Pela del Suro. aNtoNi roJas/iCrPC
Concurs de gossos datura. aNtoNi roJas/iCrPC La Carbonera de Forallac. aNtoNi roJas/iCrPC
Fira del Vidre. ElisEu CarboNEll/iCrPC
i lautenticitat combaten amb la neces-
sitat de crear productes cridaners i que
no comportin despeses elevades.
les mostres dofcis
de lempord
Actualment 32 comarques disposen de
fres o mostres dofcis. Per altra banda,
un total de 72 municipis disposen al-
menys duna fra dofcis. El 8% de les
mostres dofcis a Catalunya es troben
a lAlt i el Baix Empord.
Festa del Vidre de cistella
(Alt Empord)
Festa organitzada des de lAjuntament
de Cistella amb la collaboraci de gent
del poble i centrada en lartesania del
vidre. Es fa sempre el tercer diumen-
ge de maig. Al 2010 sen va fer la 15a
edici. Amb una poblaci fxa de 280
persones, durant la celebraci de la
Festa es comptabilitzen al voltant de
dos milers de visitants segons dades de
lAjuntament.
mostra de la pedra
i picapedrers (Avinyonet
de Puigvents, Alt Empord)
A Avinyonet es va fer el 2010 la tercera
edici de la Mostra de la Pedra i Picape-
drers, esdeveniment bianual que busca
recuperar un patrimoni material i cul-
tural que fns no fa tant fou clau en la
vida econmica i social del poble.
Festa de la sal i lanxova
de lescala (Alt Empord)
A la Festa es representen totes les fases
i activitats relacionades amb la sal i la
pesca de lanxova: des de la descarre-
gada de la sal, passant per la mostra de
lofci del boter que feia el recipient on
senvasaven en conserva de sal les anxo-
ves fns a la preparaci daquestes. El
2010 sen va fer la XIII edici.
concurs de Gossos
datura (Torroella de Montgr,
Baix Empord)
El Concurs de Gossos dAtura sem-
marca dins de la Fira de Sant Andreu.
Est organitzada per lAjuntament de
Torroella de Montgr, des de les regido-
ries o rees de promoci econmica. El
2010 sen va fer la XIX edici.
Festa de la pela del suro
(Llofriu, Baix Empord)
Mostra organitzada pel Museu del Suro
de Palafrugell. Al juny del 2010 va tenir
lloc la desena edici amb lobjectiu de
fer transcendir el mn del suro i donar
a conixer una activitat, la pela del su-
ro, que encara perviu en les mateixes
formes i roman amagada al bosc. Un
objectiu, ms propi del museu, s pro-
jectar-se ms enll de les seves quatre
parets (Espadal 1993, 1994).
cuita de forns de rajolers
de les gavarres (Fitor, Forallac,
Baix Empord)
Entre les motivacions de la celebraci
daquesta activitat es troba lelement pa-
trimonial, la conscincia de la importn-
cia de conservar i donar a conixer un
patrimoni material i immaterial de pro-
fund arrelament al territori. El nucli de
la festa el conformen artesans ceramistes
amb motivaci recuperadora, defensora
i divulgadora dels ofcis relacionats amb
la cermica i treballats a la manera tradi-
cional, en els forns de qu les Gavarres
en sn plenes. Durant el 2010 sen va
portar a terme la IV edici.
la carbonera (Sant Climent de
Peralta, Forallac, Baix Empord)
Aquesta mostra dna a conixer lofci
de carboner (Rovira, Andreu, 2008),
amb forta tradici a les Gavarres, per
que den dels anys cinquanta del segle
passat gaireb ha desaparegut. Entre els
objectius de la mostra es troben els de
promocionar el dinamisme social que va
sempre associat a aquest tipus de mostres
que tiren endavant els mateixos vens,
donar projecci al municipi i (re)valorar
i promocionar el seu ric patrimoni. El
2010 sen va fer la XVII edici.
Festa del segar i el batre
(Sant Climent de Peralta, Forallac,
Baix Empord)
La Festa del Segar i el Batre difon les
activitats daquest ofci tal com es fe-
ia abans. Destaquen els procediments
de batre les garbes i fer el paller, dues
activitats de la pagesia que shan anat
oblidant en els nostres temps. El 2010
sen va fer la XV edici.
radiografa de les fres
dofcis a lempord
El conjunt de mostres dofcis identif-
cades a lAlt i el Baix Empord dispo-
sen de diversos elements en com. Sn
esdeveniments que majoritriament es
fan a laire lliure, de curta durada, habi-
tualment ocupant un cap de setmana,
s a dir, entre un i tres dies.
Un dels elements comuns que les iden-
tifca s la selecci delements del patri-
moni etnolgic, la histria, les tradici-
ons i els ofcis com a eix temtic central.
En la totalitat daquests esdeveniments
es detecta una voluntat de recrear una
activitat artesana, a travs de la demos-
traci de tcniques i procediments re-
lacionats amb els ofcis.
Entre els objectius, a banda de promo-
cionar determinats ofcis en perill dex-
tinci o desapareguts, tamb sinclou
el de difondre la histria i el patrimo-
ni cultural local, i al mateix temps, di-
fondre el patrimoni cultural tangible
i intangible corresponent al passat de
les poblacions i comunitats.
La meitat daquestes mostres no tenen
un component comercial i prcticament
la totalitat tenen un alt component de
difusi del patrimoni cultural.
Vinculaci dels ofcis
amb el territori
Del conjunt de mostres de lEmpord,
7 estan vinculades amb el territori. Un
cas molt illustratiu, per exemple, s la
Festa del Segar i del Batre. ElisEu CarboNEll/iCrPC
Festa de la Pela del Suro, a causa de la
seva vinculaci amb el territori i del seu
passat i present surer. En aquest cas hi ha
una aposta per la promoci de lactivitat
surera en clar procs de declivi. La Festa
de la Pela del Suro representa, doncs, la
voluntat de difondre una activitat que
forma part de la identitat del territori.
Un altre cas, la Mostra de Picapedrers,
t un fort lligam amb lespai natural de
la Garriga. Per tant, sn esdeveniments
que incentiven i promouen la identitat
collectiva (De Bres, Davis, 2001).
Una de les mostres analitzades en aquest
procs de documentaci no est vincula-
da al territori i, per tant, el fet que es faci
no respon a una motivaci per promo-
cionar activitats vinculades a la pobla-
ci on se celebren sin a una voluntat
de promocionar les localitats fent servir
algun mitj, en aquest cas, els ofcis. Per
tant, algunes mostres, com la Fira del
Vidre, es podrien dur a terme en qual-
sevol altre territori perqu no disposen
duna vinculaci amb la localitat on es
fa ni amb els seus habitants. Aquesta s
la gran diferncia. La Festa de Llofriu
representa les mostres que no es poden
explicar sense entendre la seva relaci
amb el territori per la vinculaci amb
lactivitat surera a Palafrugell. En aquest
cas lobjectiu principal s difondre lof-
ci. En canvi la Fira del Vidre representa
el grup de mostres que difonen un ofci,
per sense ser el principal objectiu.
De les motivacions detectades a travs
de les entrevistes podem fer dos grans
grups: motivaci per promocionar les
localitats fent servir algun mitj. En
aquest cas la difusi s un mitj per as-
solir altres objectius i mostres que no es
poden explicar sense entendre la seva
relaci amb el territori. En aquest cas
la difusi s una fnalitat.
Factors per fer les mostres
dofcis a lempord
la percepci dorganitzadors
En les entrevistes que shan fet els or-
ganitzadors manifesten un seguit dob-
jectius; alguns dels verbs ms utilitzats
sn recuperar difondre promocionar
escenifcar.
Entre els objectius que declaren els or-
ganitzadors estan els de mantenir la
memria collectiva, activar la co-
hesi social, promoure una uni de
vens per celebrar un passat com,
donar a conixer un ofci a la matei-
xa poblaci local i no noms al visi-
tant. Aix, sentenen les mostres com
a part duna estratgia patrimonia-
litzadora.
De les entrevistes fetes a alcaldes, regi-
dors tcnics i artesans es desprenen di-
versos factors que motiven la celebraci
de les mostres dofcis analitzades.
La divulgaci i promoci dels pobles i
el seu patrimoni etnolgic: la difusi i
promoci dofcis tradicionals; les es-
tratgies dactivaci de leconomia lo-
cal; linters turstic i la dinamitzaci
social del municipi.
la percepci dartesans
i treballadors
Durant el procs dentrevistes sha cap-
tat lopini de diversos participants en
aquestes mostres, treballadors retirats
o en actiu que fan mostres del seu of-
ci. Tamb artesans en actiu que porten
el seu producte a les fres i mercats per
vendrel i alguns dels quals treballen in
situ per mostrar al pblic els processos
del seu ofci. O b artesans retirats que
fan mostres de la seva activitat amb no-
ms una pretensi didctica.
Entre els artesans que assisteixen a les
mostres podrem distingir els que uti-
litzen tcniques tradicionals i els que
han incorporat tcniques modernes
en els seus ofcis. Les festes i fres sn
vistes per alguns dels entrevistats com
una manera de difondre els ofcis a qu
shavien dedicat. Aquests veuen les f-
res com una oportunitat de difondre
coneixements duna activitat artesana.
Es desprn de les entrevistes una per-
cepci generalitzada que les mostres
sn tils per a la difusi dels ofcis tot
i que amb un abast limitat.
Es constata tamb una visi de les mos-
tres com a eines per activar econmi-
cament les seves activitats artesanes i
donar sortida al producte. En aquest
sentit les entenen com a part de la com-
paginaci de la seva activitat econmi-
ca: encrrecs, tallers, etc. Tanmateix, els
artesans destaquen que tot i la gran as-
sistncia de visitants actualment hi ha
poques vendes amb una forta davallada
a partir de la crisi econmica. Per tant,
qualifquen els visitants com a observa-
dors, per no com a compradors.
Es demana, en general, ms implicaci
de ladministraci, i se subratlla que es
fa necessari un major suport a lartes i
al mateix temps un major suport a les
mateixes fres per tal que puguin cri-
xer i oferir una bona qualitat.
En aquest sentit hi ha una reclamaci
de ms pedagogia per valorar el pro-
Festa de la Sal i de lAnxova.
ElisEu CarboNEll/iCrPC
ducte artes. Un dels punts en qu
coincideixen molts dels artesans s
que el visitant no valora la qualitat del
producte i, per tant, no accepta lalt
preu del producte. En general veuen
el desenvolupament de lofci incom-
patible amb les lgiques de mercat
actuals. En aquest sentit alguns han
deixat dassistir a determinades fres
per la poca rendibilitat obtinguda.
Altres, tot i manifestar els mateixos
inconvenients, continuen assistint
pel valor afegit de trobar-se amb al-
tres artesans.
De les entrevistes es desprenen diver-
ses queixes comunes com la presncia
de revenedors, la queixa de lalt preu
que demanen alguns consistoris per
posar la parada.
Un element com que es desprn de
les opinions dels artesans i de les per-
sones que fan mostres dels seus ofcis
s una preferncia per lautenticitat
de les mostres i una preferncia per
aquelles fres on lartes pugui treba-
llar el seu producte. Del grau dauten-
ticitat depenen diversos factors entre
els quals destaca el tipus dorganitza-
dor de la mostra. Aix, segurament hi
haur diferents percepcions segons si
lorganitzador s un museu, un grup
dartesans, un departament dun ajun-
tament, etc.
Alguns dels entrevistats destaquen la
importncia del pblic, tot i que no
veuen favorable la massifcaci. Tan-
mateix, subratllen la necessitat de cre-
ar activitats per al visitant. Tamb di-
ferencien les mostres on el visitant s
noms espectador daquelles on tamb
pot ser participatiu.
conclusions
Les mostres dofcis de lEmpord les
hem demmarcar en un seguit dactu-
acions generalitzades dins duna oferta
cultural, doci i lleure dels municipis
catalans. Des de fa diversos anys hi ha
un declivi clar de determinats ofcis,
alguns dels quals havien format part
de la primera font de recursos de les
economies dels territoris on es desen-
volupaven.
De la percepci dels artesans i no ar-
tesans que participen en les mostres
es desprn una voluntat de difondre
els ofcis als quals shavien dedicat, o
als quals encara shi dediquen, i una
oportunitat de difondre coneixements
tradicionals en perill de ser oblidats.
Per altra banda, identifquem un s
de les mostres per activar econmi-
cament les activitats artesanes.
Les entrevistes fetes a tcnics dajun-
taments, alcaldes, artesans i profes-
sionals de museus mostren clarament
com, a banda de les diferncies asse-
nyalades, les mostres assoleixen fun-
cions de promoci dels territoris i lo-
calitats, funcions de suport als sectors
econmics tradicionals, la promoci
i difusi dofcis i, fnalment, la con-
fecci destratgies turstiques dabast
petit i mitj. n
BiBlioGRafia
Bescuides, A.; Lee, M.; Mccormick, P. Re-
sidents: perceptions of the cultural benefts
of tourism. Annals of Tourism Research 29
(2), 2002.
De Bres, K.; Davis, J. Celebrating group and
place identity: a case study a new regional
festival. Tourism Geographies 3, 2001.
Espadal, J. El Museu del Suro de palafru-
gell. Revista dEtnologia de Catalunya [bar-
celona], nm. 5, 1994.
Espadal, J. Dossier darqueologia industrial:
El cas de la indstria surotapera. Revista de
Girona [girona], nm. 16, 1993.
Long, P., Robinson, M. (ed.) Festivals and Tou-
rism: Marketing, Management and Evaluation.
Sunderland: business Education publishers
Ltd., 2004.
Rojas, A. Shaping the tourist offer: the role
of fairs and street markets in disseminating
cultural heritage. a: Proceedings of the Inter-
national Conference on Tourism Development
and Management. illa de Kos, grcia 11-14
setembre de 2009. international association
for Tourism policy, 2010.
Rovira, J.; Andreu, M. Les carboneres. An-
nals de lInstitut dEstudis Empordanesos
[Figueres], nm. 39, 2008.
Wood, E. Measuring the economic and social
impacts of local authority events. International
Journal of Public Sector. Vol. 18 (1), 2005.
E
l Fons Fotogrfc G-
mez Grau s un fons
privat que es troba a
Cervera (la Segarra) i
t un copis nombre
de fotografes fetes des
dels anys vint fns als anys vuitanta del
segle xx. Aquestes dates lmit es corres-
ponen amb les de la vida del fotgraf,
Claudi Gmez Grau (1907-1989), ini-
ciador daquest fons, que va comenar
com a fotgraf duna manera amateur
i que ben aviat es va decantar pel mn
del cinema, concretament per la fo-
to fxa.
La iniciativa dinventariar i documen-
tar aquest fons va partir del Museu Co-
marcal de Cervera, des don hom era
conscient de la seva importncia. Ja
abans destar inventariat, el fons es tro-
bava a labast de molts historiadors gr-
cies als treballs previs que shavien fet,
com ledici dun CD de fotografes
lany 2000 pel Centre Municipal de
Cultura de Cervera que va servir de ba-
se per a la Histria Grfca de la Segar-
ra (2001), aix com altres coneixedors
daquest fons privat, amb un cert accs
a travs del seu propietari actual.
Aix ja lany 2005 va produir una ex-
posici que difonia la fgura i el tre-
ball daquest fotgraf segarrenc,
(1)
en
Claudi Gmez Grau, exposici que
va evidenciar de nou que calia apro-
fundir ms en la coneixena de la seva
producci fotogrfca i en com estava
en lactualitat aquest fons. Calia, per
tant, disposar dun inventari i docu-
mentar les fotografes per permetre fer
ms fcil i assequible la consulta als que
hi estaven interessats, els quals mol-
tes vegades hi han arribat per altres vi-
es, com ara a travs del fons fotogrfc
de lArxiu Comarcal de la Segarra o de
fotografes que han estat publicades en
treballs dautors dorigen segarrenc i en
diverses especialitats.
La recerca que aqu presentem sinscriu
dins els programes IPEC-Documenta-
ci de la convocatria 2008-2010 del
Centre de Promoci de la Cultura Po-
pular i Tradicional Catalana, en el marc
de lInventari del Patrimoni Etnolgic
de Catalunya. El projecte va ser presen-
tat pel Museu Comarcal de Cervera,
amb la primera motivaci dinventariar
i documentar el major nombre de fo-
tografes que componen el Fons Foto-
grfc Gmez Grau, i daquesta manera
posar-lo a labast del pblic en general,
com una eina ms per conixer la fo-
tografa com a document social i ren-
dibilitzar aquest fons, compost dunes
quinze mil fotografes.
el fotgraf objectiu
de la recerca
Claudi Gmez Grau (Cervera 1907
Lleida 1989) fou un distingit fotgraf
que va desenvolupar una llarga, interes-
sant i fructfera trajectria professional
molt vinculada a un territori concret
com s la Segarra, per que en moltes
ocasions i grcies a importants encr-
recs vinguts de la m dAgust Duran i
Sanpere, important historiador i amic,
va sobrepassar lmits territorials, i tam-
b temtics, tcnics i funcionals.
Cal dir que Claudi Gmez Grau va ar-
ribar duna forma amateur a la fotogra-
fa, ja que estava destinat a seguir lofci
patern de barber, per la seva mentali-
tat oberta, la curiositat per aprendre i la
fascinaci que de ben jove li va suscitar
la imatge, tant la fxa la fotografa
com la imatge en moviment el cine-
ma, el van conduir per aquest cam, i
com hem dit, va esdevenir professional
grcies al seu treball constant i dapre-
nentatge duna manera autodidacta.
La primera referncia de Claudi G-
mez Grau i la seva vinculaci amb la
fotografa la trobem quan s un adoles-
cent, lany 1923,
(2)
any en qu va rebre
una cmera fotogrfca com a regal del
seu padr de bateig, lhistoriador cerve-
r Agust Duran i Sanpere, amb qui la
seva famlia estava molt unida tant per
relacions personals, damistat, com per
relacions professionals: el pare de Claudi
Gmez Grau, Frederic Gmez Gaber-
net, era el seu administrador a Cervera
i un amatent collaborador en temes de
cultura; fou larxiver municipal i mem-
bre clau en linici del Museu Comarcal
de Cervera, i collaborador, juntament
El Fons Fotogrfc
de Claudi Gmez Grau
Una mirada etnolgica
Montse Graells Vilardosa
museu comarcal de cervera
amb el seu fll Claudi, en el salvament
darxius en el perode de la Guerra Ci-
vil, ja que era la persona de confana de
Duran i Sanpere a Cervera.
Per tant, tenim un incipient fotgraf
amb noms 15 o 16 anys, que amb
les seves fotografes, en primer lloc,
illustra els treballs de lhistoriador de
Cervera tal com sextreu de la corres-
pondncia existent al Fons Agust Du-
ran i Sanpere de lArxiu Comarcal de
la Segarra (ACSG). Podem dir, doncs,
que Claudi Gmez Grau arriba al mn
de la fotografa de la m de Duran i el
seu regal, per no podem saber si pri-
mer s la cmera o b ja t aquesta af-
ci a la fotografa. No podem afrmar
si amb anterioritat a aquesta data del
1923 en Claudi Gmez ja fa fotogra-
fes; en tot cas considerem el 1923 com
la data dinici del seu fons, tot i que shi
trobin algunes fotografes anteriors de
les quals no es pot precisar lautoria.
trajectria professional
La trajectria professional del fotgraf
cerver va ser llarga i fructfera, i va de-
senvolupar duna manera molt intensa
el que era la seva afci i la seva profes-
si: la imatge, a travs de dos mitjans,
la fotografa i laudiovisual, perqu si
b en aquesta recerca la part audiovi-
sual sha obviat, hem de fer esment que
Claudi Gmez Grau, a partir del 1950,
quan es va establir a Madrid, es va de-
dicar plenament al cinema.
Daquesta llarga trajectria com a fo-
tgraf cal destacar, segons les imatges
que hem digitalitzat, les facetes diver-
ses que la defneixen:
Gmez Grau com a retratista. Pel
seu objectiu van passar un gran nom-
bre de segarrencs, immortalitzats en
diversos moments de les seves vides,
entre aquests molts membres de la se-
va famlia.
Gmez Grau com a cronista de les
diferents formes de vida i de treball
Fotografa de la desapareguda Torre de la Cadena, de la muralla medieval de Cervera
(entre 1930 i 1935). El fotgraf com a cronista i com a fotgraf delements i paisatges de
la seva Cervera natal. Claudi GMEz Grau
Fotografa dun esmolet a la plaa sant Miquel de Cervera. El fotgraf com a retratista i
amb una visi etnogrfca, que mostra en moltes fotografes desprs dahver collaborat
amb letngraf Ramon Violant i Simorra (1950?). Claudi GMEz Grau
de recollida delements folklrics po-
pulars. Un dels seus collaboradors
fou Ramon Violant i Simorra, qui a
la campanya de lestiu de 1942 va es-
tar acompanyat, a proposta de Duran,
pel fotgraf.
Gmez Grau en el salvament dar-
xius, tamb sota les directrius dAgust
Duran en els anys de la Guerra Civil,
documentant grfcament objectes que
posaven en salvaguarda.
Gmez Grau com a fotgraf dart i
paisatge, documentant peces dart que
illustraven molts dels treballs de Du-
ran, i que recollien imatges de tota la
comarca, tant dobjectes, com darqui-
tectura i dels mateixos pobles.
Totes aquestes vessants queden recolli-
des en linventari i catalogaci que s
noms una petita mostra daquest im-
mens fons. El treball fotogrfc de Clau-
di Gmez Grau, aix doncs, no s noms
un importantssim document esttic i
de reconeixement dindrets i personat-
ges, o delements dndole diversa, sin
que s, tamb, un document etnogr-
fc que ens transporta a uns anys i unes
maneres que daltra forma sanirien per-
dent en loblit del temps.
de la Segarra. Una crnica en forma
dimatges grfques que ens atansa a
unes feines tradicionals que, en la ma-
joria dels casos, han desaparegut o shan
transformat en gran mesura amb la
industrialitzaci. Imatges importants
en el nostre cas per al Museu del Blat
i la Pagesia, una de les seus del Museu
Comarcal de Cervera.
Gmez Grau com a etngraf. En la
creaci del Museu dIndstries i Arts
Populars del Poble Espanyol, vinculat
a Agust Duran i Sanpere. Aquest va
organitzar diverses campanyes, en di-
ferents indrets del Pirineu espanyol,
Actuaci dels Xiquests de Valls a la Festa Major de Cervera de lany 1932. El fotgraf com a cronista de fets. Daquesta imatge
digitalitzada a partir del negatiu, al tractar-se d un acte de la festa major sen coneix la data exacta (26/09/1932). Claudi GMEz Grau
recerques 187
objectius de la recerca
Lobjectiu principal de la recerca docu-
mentaci El Fons Fotogrfc Gmez
Grau. Cervera ha estat linventari i la
catalogaci del fons de fotografes fetes
per Gmez Grau. En un principi, ha-
vem plantejat que abords tota la seva
trajectria professional. Un cop inici-
ada la recerca, tanmateix, vam creure
convenient acotar aquest dilatat pero-
de de temps centrant els lmits entre els
seus inicis, a la dcada dels anys vint del
segle xx, i la data en qu es dedicar a
la fotografa fxa en cinema, a partir
del 1950. s aix fonamentalment per
dos motius:
Gmez Grau sestableix a Madrid el
1950, i canvia la seva orientaci pro-
fessional cap al cinema (que ja feia per
afci). Continua fent algun treball a
Cervera, ja que mai no perd el contacte
i shi desplaa sempre que pot;
El negoci de fotografa que havia es-
tablert a Cervera a principis dels anys
quaranta del segle xx, un cop ell s a
Madrid, el continuen la seva germana
i el seu cunyat. En lactualitat, s en
mans del seu nebot i hereu daquest
fons fotogrfc. Aix fa que a partir
daquesta data sigui complicat discer-
nir lautoria de les fotografes, tot i que
sabem que ell en fa fns uns pocs anys
abans de morir. Els objectius que shan
prets assolir han estat els segents:
Recerca, documentaci i estudi de la
correspondncia que hi ha a lArxiu Co-
marcal de la Segarra entre Claudi G-
mez Grau i les diferents persones amb
qui es relaciona, on es poden trobar en-
crrecs concrets. Tamb ens permet de
fer un esbs de la seva trajectria profes-
sional. Destaca la correspondncia que
mant amb Agust Duran i Sanpere i
amb Ramon Violant i Simorra.
Recull bibliogrfc i documentaci
del fons fotogrfc de Gmez Grau que
es troba en arxius i centres de docu-
mentaci.
Documentaci
Coneixement global de la collecci,
que ha de permetre una primera apro-
ximaci a aquesta, el material, els su-
ports de les fotografes, etc.
Selecci duna part del fons per a la
seva documentaci i inventari, des-
prs de la primera aproximaci, per
tal que sigui representatiu de tot el que
shi troba.
Documentaci i inventari de les
imatges seleccionades.
Digitalitzaci de les imatges docu-
mentades. Aquesta digitalitzaci ha
estat dirigida pel propietari del fons,
fotgraf tamb, i cal dir que hi ha in-
cls la seva marca daigua. Es tracta
duna mesura de protecci de cara a
posar-ho a labast del pblic en ge-
neral; un cop demanada lautoritza-
ci pertinent, el propietari del fons
ens ofereix les imatges sense aques-
ta marca.
tasques fetes
en el marc de la recerca
Les tasques dinventari i documentaci
shan dut a terme seguint les pautes que
marca lInventari del Patrimoni Etno-
lgic de Catalunya.
Pags ventant la batuda (entre 1930 i 1935). El fotgraf com a cronista en aquest cas
documentant unes feines del camp en procs de desaparici a mitjans del segle xx (entre
1946 i 1960). Claudi GMEz Grau
La tria de fotografes del Fons Foto-
grfc Gmez Grau, amb un total de
283 fotografes digitalitzades, inven-
tariades i documentades. Cal dir que
shan digitalitzat a partir dels negatius;
en poques ocasions es tractava de la c-
pia en paper.
A partir delements que apareixen a la
fotografa, com ara edifcis, altres ele-
ments urbanstics, persones fotogra-
fades, o actes que el fotgraf est docu-
mentant amb la seva imatge, els quals s
que tenen una data concreta, sha po-
gut fer una dataci que en la majoria
de casos s aproximada. La catalogaci
de les fotografes digitalitzades sha fet
seguint la ftxa de lIPEC dinventari
de material grfc, i el resultat s una
base de dades amb tota la informaci
que sha pogut obtenir de cada imat-
ge inclosa.
La tasca dinventariar i documentar les
fotografes sha basat en dues premisses
fonamentals, per situar-nos a la seva
obra: la recerca i l estudi de la corres-
pondncia emesa i rebuda per Clau-
di Gmez Grau, per tamb daltres
emissors molt propers a ell, com ara el
seu pare Frederic Gmez i lhistoriador
Agust Duran i Sanpere, que linici
en la fotografa i li proporcion molts
treballs. Aquesta correspondncia es
troba degudament classifcada i arxi-
vada a lArxiu Comarcal de la Segarra
(ACSG), i ha ajudat en gran manera
a conixer des de linters de Claudi
Gmez Grau per la fotografa fns a la
seva evoluci professional i molts dels
temes de les seves fotografes.
Tamb sha recorregut a informants
orals, persones molt vinculades a Cer-
vera i que, pel bon coneixement de la
seva ciutat o pel fet dhaver conegut
personalment el fotgraf, ens han aju-
dat a situar imatges cronolgicament
i a reconixer-hi llocs, carrers i edif-
cis que han sofert el pas del temps tal
com sha vist a les fotografes. Amb
aquestes persones es visionaven les
imatges de linventari perqu hi apor-
tessin referncies.
Shan consultat altres arxius i museus
que tenen en els seus fons fotografes
del fotgraf cerver, que en la seva di-
latada vida professional va sortir, com
diem ms amunt, de lmbit geogrfc
de Cervera. Aquestes sn majoritria-
ment les fotografes que es troben en
altres centres, com el Museu dEtno-
logia de Barcelona, on hi ha un fons
dunes mil imatges resultants de la re-
cerca etnolgica de Violant i Simorra
de la campanya de lany 1942 pel Piri-
neu lleidat, aragons i navarrs bsica-
ment, en qu el fotgraf encarregat de
documentar grfcament el treball de
Violant era Claudi Gmez Grau (en
procs de digitalitzaci en el moment
que nosaltres vam accedir-hi).
Tamb consten fotografes de Claudi
Gmez a lArxiu Fotogrfc de Barcelo-
na, imatges que hi arriben per la relaci
amb Agust Duran i Sanpere, ja que una
part daquest Arxiu Fotogrfc t relaci
amb lInstitut Municipal dHistria de
Barcelona que dirigia lhistoriador als
anys quaranta (tamb en procs de di-
gitalitzaci quan nosaltres el visitrem
al febrer del 2010). Tamb a la Secci
dAudiovisuals de lInstitut dEstudis
Ilerdencs de Lleida tenen un fons de ms
de 900 imatges digitalitzades de Claudi
Gmez, que arriben a aquest arxiu per
compra a comenaments dels anys qua-
ranta al mateix fotgraf, en una poca
en qu aquest estava establert a Lleida;
la majoria dimatges sn de Lleida i de
poblacions lleidatanes.
Finalment, a lArxiu Comarcal de la
Segarra hi ha moltes fotografes seves
(en aquest arxiu hi ha cpies en paper)
la procedncia de les quals sha de rela-
cionar de nou amb Duran i Sanpere.
El fet que hi hagi fotografes de Clau-
di Gmez Grau en aquests importants
centres ens permet afrmar labast de la
seva obra i que el puguem considerar
un fotgraf important.
conclusions
La sensaci general durant el desen-
volupament de la recerca ha estat la
Retrat de Domnec Puigredon, poltic
cerver (entre 1924 i 1929). El fotgraf
com a retratista de personatges cerverins.
Claudi GMEz Grau
Tres gitanes a la Fira de Bestiar de
Verd. El fotgraf, cronista i amb una visi
etnogrfca (circa 1930). Claudi GMEz Grau
Agust Duran i Sanpere amb membres
de la seva famlia i el mateix Claudi (circa
1940). El fotgraf com a retratista en un
format espontani. Claudi GMEz Grau
recerques 189
seva amplitud, amplitud dun fons
del qual no es t una visi global per
la privadesa del seu accs. El valor do-
cumental de les fotografes rau en el
fet que hi podem veure una crnica de
la vida quotidiana, tant de la Cervera
de Claudi Gmez Grau, com dels ms
diversos mbits que van passar pel seu
objectiu, encara que sigui una visi
molt parcial, perqu no sha inventa-
riat tota la seva producci fotogrf-
ca sin una part molt petita, limitada
en el seu abast cronolgic i geogrfc
(amb tan sols una excepci: les foto-
grafes de cinema, escollides per do-
cumentar tamb aquesta faceta del
nostre fotgraf ).
Lmbit cronolgic inventariat s en-
tre el 1923 quan aconsegueix la se-
va primera cmera fotogrfca i fa les
primeres fotografes fet que el conver-
teix en un dels primers fotgrafs se-
garrencs, i el 1950, quan la seva tra-
jectria professional es decanta cap a
la fotografa de cinema, la foto fxa, i
sestableix a Madrid sense, per, deixar
mai de ser fotgraf.
Les fotografes catalogades i inventa-
riades podran nodrir el fons del Mu-
seu Comarcal de Cervera, per hauran
de respectar la propietat intellectual i
el dret ds que recauen sobre lactual
hereu del fons. Aix es t en compte
a lhora de rendibilitzar linventari i
documentaci dun fons tan impor-
tant com s el Fons Fotogrfc Gmez
Grau, ja que caldr sempre lautoritza-
ci corresponent per utilitzar aquestes
imatges.
Caldria garantir la conservaci i difusi
de la memria plasmada en aquests do-
cuments fotogrfcs, que en defnitiva
s el que sn les imatges daquest fons.
Amb aquesta recerca fem un primer
pas cap a aquesta difusi, de manera
que el fons sigui accessible no noms
als que sn de la Segarra i de Cerve-
ra, sin tamb a un pblic ms ampli,
perqu la qualitat del fons ho reque-
reix. Aix, per, no resta importncia
a aquest fons, del qual encara poden
sorgir ms actuacions futures. El que
cal sobretot s mantenir-lo per tot el
que representa. n
Documentaci
BiBlioGRafia
Abella, J. (coord.) Ramon Violant i Simorra.
La memria dun etngraf. Tremp: garsineu
Edicions, 1996.
Costa, R. (coord.) El llegat de Ramon Violant i
Simorra. Tremp: garsineu Edicions, 2005.
Museu Comarcal de lUrgell (coord.) El tre-
ball de la terrissa de Verd, als anys trenta i
principis dels quaranta. Fotografes de Claudi
Gmez Grau. Verd: ajuntament de Verd,
2002.
Razquin i Jen, J. M. Gent de la Segarra. bar-
celona: proyectos Editoriales y audiovisuales,
CbS, 1998.
Ros i Fontana, I.; Abella i Pons, J. (coord.)
Rialp, 1942. Fotografes de Claudi Gmez
Grau. Tremp: garsineu Edicions, 2000 (piri-
neu Memria grfca; 3).
Turull, M. (dir.) Histria Grfca de la Segar-
ra. Cervera: Centre Municipal de Cultura,
2001.
Turull, R. au revoir, Claudi!. Segarra (31 maig
1950), nm. 1050.
Urgell, J. Els cntirs de Verd. Esplai. barce-
lona (21 abril 1935), nm. 177 (article amb 7
fotografes de Claudi gmez grau).
matERial audiovisual
Fons Fotogrfc Gmez Grau. Cervera [CD].
Ver. 1 [Cervera]: Centre Municipal de Cultura,
2000, 1 CD-RoM.
notEs
(1) Exposici Una Mirada a Claudi gmez
grau, produda pel Museu Comarcal de
Cervera lany 2005, i que va posar ja les
bases daquest projecte dinventari i cata-
logaci del seu fons fotogrfc.
(2) Ros i Fontana, i.; abella i pons, j. (coord.).
Rialp, 1942. Fotografes de Claudi Gmez
Grau. Tremp: garsineu Edicions, 2000, 48
p. (pirineu Memria grfca; 3). iSbn 84-
95194-24-4.
Claudi i el salvament darxius (1937). El fotgraf com a cronista duns esdeveniments, i
hi apareix ell mateix. Claudi GMEz Grau
L
a Casa de Benefcn-
cia de Tarragona t una
histria, unes imatges,
uns i unes protagonis-
tes. Aquest article s
conseqncia directa
de lobservaci i lenregistrament, per
a la seva posterior interpretaci i an-
lisi de les motivacions, circumstncies
i condicionants que es van esdevenir
en diferents nivells (socioculturals, eco-
nmics, sanitaris, etc.), al voltant del
funcionament i de les caracterstiques
ms determinants de la casa, en relaci
directa amb el context histric de cada
moment, des dels anys cinquanta fns
avui dia. A travs de les dades darxiu,
de les entrevistes etnogrfques i de les
fotografes, fem un recorregut pels pas-
sadissos de la casa: les escoles, la infer-
meria, la cuina, els dormitoris i, tamb,
per les relacions humanes que susten-
taven tot el recinte. Una etnografa que
vol esdevenir un reconeixement a totes
les persones grans i petites que van es-
tar (o hi sn a data davui) relacionades
amb aquesta realitat social.
La infncia es una construcci cul-
tural, un concepte evolutiu en qu in-
tervenen factors de carcter socioeco-
nmic, demogrfc, poltic i moral que
conformen i expressen actituds de ca-
rcter psicosocial dels adults cap als
nens i nenes (Bajo i Betrn, 1998). La
infantesa (i tamb la vellesa) sn grups
socials en els quals es refecteixen les re-
presentacions ms importants duna
societat. La majoria dels valors tics fo-
namentals, els signifcants, les ideologi-
es o la cosmovisi dun grup social sn
presents en els grups ms vulnerables,
on es pot detectar millor la considera-
ci que es va tenir de tot all.
Al llarg de la histria la protecci
de la infncia sha posat de manifest de
maneres diverses, tant des de lmbit
pblic com des del privat, des dinici-
atives personals com donacions, fns
arribar a elaborar una marc legislatiu i
unes mesures institucionals estructu-
rades i gestionades pels poders pblics
(De Palma, 2006). Els motius daques-
ta protecci tamb han estat diversos i
directament relacionats amb la realitat
histrica i sociocultural del moment,
aix com les consideracions morals que
es tinguessin de la infncia i la mater-
nitat en cada moment. La societat civil
ha evolucionat cap a millores estructu-
rals i econmiques, per de vegades ens
adonem que en qestions tiques i edu-
catives levoluci encara deixa bastant
a desitjar. La vinculaci maternoflial,
lactual diversitat cultural de convivn-
cia, aix com les noves formes i estruc-
tures familiars, la realitat de mobilitat
transnacional de les poblacions (i, per
tant, dels infants) i la funci social de
governs i dadministracions, sn alguns
dels factors que afecten directament
la tasca dadaptaci constant que go-
verns i administracions pbliques fan
Mercedes Gonzlez Minguilln
Abans era diferent...
Un recorregut pels passadissos
de la Casa de Benefcncia
de Tarragona
Beques 2010
Panormica dun dels dormitoris
del pavell de nens de la Casa de
Benefcncia de Tarragona, que
esdevingu un dels llocs ms signifcatius
per als infants (1940-1950). Arxiu FotogrFic
de lA diputAci de tArrAgoNA
recerques 191
i han de continuar fent per mantenir
una renovaci integrada de les seves
institucions.
En la majoria de les cases de benefcn-
cia, els principis morals, el funciona-
ment i lestructura organitzativa eren
semblants tant a Catalunya com a tot
el territori espanyol. El tema central
daquest article s el testimoni directe de
les persones entrevistades que han dotat
de vida el marc teric (duna recerca mes
mplia), perqu han estat vinculades a
la Casa de Benefcncia de Tarragona.
Les entrevistes ens permeten fer un im-
portant recorregut cronolgic, que con-
Beques 2010
tribueix a omplir de signifcat la vessant
histrica duna realitat social concreta
i contempornia. Els temes ms relle-
vants sn els segents: lorganitzaci
interna, els seus departaments i depen-
dncies, lactivitat educativa i formati-
va, latenci sanitria, els criteris i pro-
tocols dingrs i de baixa dels menors,
i latenci del personal que hi treballa-
va, entre daltres. Ens hem centrat a fer
aquest estudi, especialment de la Casa
de Maternitat (com a referent histric)
i dels departaments dinfants.
Agram totes i cadascuna de les persones
que han aportat la seva informaci en
aquesta recerca, i especialment les per-
sones que han confat en nosaltres en el
moment de fer les seves declaracions.
Demanem disculpes si en algun cas hem
entrat en espais i temps de vulnerabili-
tat personal. Agram aix mateix les per-
sones que han collaborat amb la seves
aportacions i que han facilitat laccs als
arxius i a les fonts documentals.
Menors abandonats i expsits
Eren expsits els menors conside-
rats illegtims, abandonats en un lloc
pblic o en una instituci benfca.
Tamb els nascuts a les cases de ma-
ternitat creades al segle xix, especf-
cament dirigides a les mares solteres;
aquests no eren reconeguts perqu
eren trobats en nixer, o al poc temps
de nixer eren abandonats o no te-
nien referent identitari dels proge-
nitors (Vives, 1929). Una de les vies
daccs dun infant a les institucions
benfques era mitjanant els torns.
El torn estava a la porta principal de
les cases de benefcncia, en contac-
te directe amb el carrer i funcionava
les 24 hores del dia; quan es posava
un nad al torn es feia sonar la cam-
pana com a reclam de les germanes, i
aleshores marxaven la mare, la lleva-
dora o ladult que lhavien portat. La
persona de gurdia feia girar el torn
amb una palanca i el nad quedava a
linterior de la Casa, protegit. El torn
noms sutilitzava quan la Casa esta-
va tancada i no hi havia cap persona
responsable a la porta, o quan la ma-
re volia mantenir lanonimat del seu
abandonament.
Amb el temps es va sacralitzar aquest
acte i es va pensar que el fet de passar
al nad pel torn li atorgava una certa
immunitat espiritual en convertir-lo en
fll de la verge Maria. Tamb a nivell
social el nad que entrava pel torn a la
Casa obtenia un dret perpetu daten-
ci assistencial, i s per aix que alguns
pares van arribar a fer que cria tures de
quatre i cinc anys passessin pel torn
ungits doli. De vegades es feia durant
les primeres hores de la nit i de la ma-
tinada, quan lanonimat era garantit.
Al llarg del segle xx el torn fou criticat
com a factor que afavoria labando-
nament dels menors, per al mateix
temps semblava necessari per evitar
linfanticidi
(2)
. Tanmateix, shan tro-
bat dades sobre els menors deixats a
les portes de les cases particulars amb
ms recursos i, possiblement, com a
estratgia per aconseguir una rpida
adopci del nad. Una estratgia que
podia servir tamb per reclamar el re-
coneixement dels flls engendrats fora
del matrimoni amb homes socialment
ms acomodats.
La casa de
Maternitat de Tarragona
La Casa de Maternidad es un estable-
cimiento de benefcencia destinado, por
una parte, a acoger a las mujeres en avan-
zado estado de gestacin que, por su es-
tado civil o por condiciones econmicas,
no pueden atender por ellas mismas o
por medio de sus familiares, el alumbra-
miento de sus hijos; as como de cuidar
de la crianza de los nios abandonados
o expsitos [...].
reglament intern de 1943
En el primer Reglament intern de la
Casa de Benefcncia de Tarragona de
1872, es dedica un apartat diferenciat
al funcionament de la Casa de Mater-
nitat (articles 107-110). Segons consta
en aquest reglament quedava prohibi-
da lentrada a qualsevol persona de la
Casa que no tingus un crrec relacio-
nat amb els serveis de maternitat, ai-
x mateix es prohibia la sortida de les
dones i els nadons de la Casa fns que
estiguessin en condicions. Les prime-
res dades que hi ha a lArxiu Histric
de la Diputaci de Tarragona dels ex-
pedients de la Casa de Maternitat da-
ten de 1943. A la Memria del 1973
de la Diputaci, est documentat que
hi havien nascut 123 nadons. Cap al
fnal dels anys setanta, la maternitat es
va tancar per manca dadequaci de
les installacions i el servei va passar a
lHospital de Santa Tecla, en unes habi-
tacions concertades on anava el mateix
ginecleg. Amb la consulta als Arxius
de la Diputaci, sha pogut accedir als
esborranys del nou Reglament Intern
presentats al president de la Diputaci
lany 1943.
La Casa de Maternitat es dividia en
dos departaments: el Departament
Maternal i el Departament de Lac-
tncia. Podien sollicitar lingrs al De-
partament Maternal les dones emba-
rassades dentre set i nou mesos, i en
casos excepcionals, la Junta podia de-
cidir anticipar lingrs de dones que
tinguessin complicacions o malalties
relacionades amb lembars. Eren do-
nes casades, solteres, vdues o separa-
des dels seus marits, en estat de desem-
parament o dones que intenten con
su internamiento ocultar su deshonra
(Reglament intern de 1943) naturals
de la provncia de Tarragona i que no
tinguessin cap malaltia contagiosa.
Aquestes condicions eren fexibles i,
en defnitiva, es procurava asil a qual-
sevol dona que ho necessits, ja que
les circumstncies podien ser molt
variades, segons els arxius consultats.
A vegades es feien ingressos durgn-
cia per diversos factors. Podia ser per
malaltia de la dona amb risc per al
nad, per estar gaireb de part, o per
avortament natural, en cas que fos
una dona soltera i pobre. Aix mateix
satenia durgncia les dones solteres
en avanat estat de gestaci, que ve-
nien daltres ciutats o provncies per
amagar el seu embars. Tanmateix in-
gressaven dones casades amb treba-
lladors de la Casa de Benefcncia, o
arribaven sollicituds des de la pres a
petici del jutjat de primera instncia.
Tamb podien afliar-se les dones que
es consideraven transents (aquelles
en situaci de pobresa que no estaven
domiciliades a la ciutat o pobles de la
provncia i que es trobessin de pas a
la ciutat) o indigents.
Destaquen expedients amb notes re-
ferides a la condici del que es consi-
derava una maternitat illcita o vergo-
nyosa: Encontrndose prxima a dar
a luz [nom] soltera, acogida en el con-
vento de las Hermanas Oblatas de es-
ta capital y a fn de ocultar su deshonra
y el escndalo entre sus compaeras del
Asilo, he dispuesto el ingreso inmediato
en la Sala de Maternidad de la Casa de
Benefcencia al objeto de dar a luz [...]
(expedient de 1949; Arxiu Histric de
la Diputaci de Tarragona). O el cas
duna prostituta, que juntament amb
linforme de la llevadora, ingressa per
sollicitud del Patronat de Protecci a
la Dona desprs de rebre una denncia
dun Ajuntament de la ciutat:
recerques 193
[...] se halla embarazada fruto de sus
relaciones ilcitas con un hombre al pa-
recer casado y con objeto de evitar el
escndalo que se producir en el pue-
blo en el caso de que diera a luz all; su-
plicaba la implicacin del Patronato a
fn de evitar que contine el escndalo
y el mal ejemplo en la referida poblacin
[...] que la misin del Patronato es velar
por la moralidad de la mujer, debiendo
signifcarle que por estar sometida a la
vigilancia de este Patronato no podr
recobrar su libertad sin previo conoci-
miento del referido organismo.
(ExPEdiEnT dE 1957; ARxiu HisTRiC dE
lA diPuTACi dE TARRAgonA)
Cap als anys setanta es van trobar els
primers informes signats per una as-
sistent social, que sollicitava lingrs
duna dona i dun menor a la Residencia
Nuestra Seora de las Mercedes.
[...] separada del marido por malos tra-
tos [...] ausencias del hogar y embria-
guez. la Parroquia provee de ropa y ali-
mentos a la madre y a un hijo menor.
[...] se solicita el ingreso del nio en la
Residencia de las Mercedes y de la ma-
dre en la sala de Maternidad de la mis-
ma Casa [...].
(ExPEdiEnT dE 1965; ARxiu HisTRiC dE
lA diPuTACi dE TARRAgonA)
Respecte a com eren els protocols din-
grs especfcs per a la Casa de Materni-
tat, als arxius hem trobat que hi havia
circumstncies diverses, per que exis-
tia una normativa generalitzada per a
la presentaci de la sollicitud dingrs.
Les sollicituds es podien rebre des dels
ajuntaments, per lingrs de dones que
estaven incloses al Padr de Famlies
Pobres de la Benefcncia Municipal
o al Padr de Benefcncia de la ciu-
tat. Moltes vegades era el metge o el
capell del poble corresponent els que
feien les instncies i les declaracions en
favor de les dones: [...] por su estado de
pobreza requiere su internamiento en un
centro benfco a objeto de dar a luz [...]
o [...] mujer casada, con tres hijos, asis-
te a misa los domingos y su esposo traba-
ja eventuelmente [...]; (expedients de
1955; Arxiu Histric de la Diputaci
de Tarragona).
Tanmateix i bastant sovint, shan tro-
bat expedients dinscripci de dones
de gurdies civils. La sollicitud es feia
des de la Secretara Local de Falange Es-
paola Tradicionalista y de las J.O.N.S,
i sacompanyava de diversos certifcats:
certifcat de bns, de matrimoni o m-
dic segons el qual es declarava no patir
malalties contagioses; i una declaraci
de la quantitat que es percebia com
a salari o pensi del marit. Tamb es
considerava lingrs de dones i/o vdues
de militars i soldats. En una de les en-
trevistes amb una de les germanes que
vivia a la Casa, ens va explicar que all
coincidien sovint dones o flles de gur-
dies civils i dones o flles de gitanos, i
que tenien un tracte del tot correcte,
la qual cosa sorprenia ateses les condi-
cions denfrontaments habituals.
A la Sala de Maternitat els parts eren
atesos per les llevadores, que feien torns
durant les 24 hores del dia, i pel gine-
cleg que era avisat en el moment pre-
cs en cas necessari. Una vegada havia
nascut el nad, la mare podia restar-
hi un perode de temps comprs entre
quatre dies i tres mesos. Quan la mare
reconeixia el seu fll com a fll natural,
el registrava abans demportar-sel. En
cas que la mare no reconegus el nad,
aquest podia ser donat a didatge i la
mare havia de restar a la Casa treballant
durant un mnim de tres mesos. Exis-
tien alguns casos en que la permanncia
es prolongava per estades retribudes
o per problemes produts pel part o el
postpart. El sentit daquestes estades era
el de facilitar la supervivncia dels na-
dons i afavorir lesperana que les mares
no abandonessin els seus flls a la Ca-
sa. Quan no hi havia el reconeixement
per part de la mare i aquesta marxava,
el nad era considerat expsit per,
fns i tot en aquestes circumstancies,
una mare podia dirigir-se a la Junta per
reclamar-lo, desprs dun cert temps,
presentant documentaci i proves per
acreditar la seva maternitat. Llavors,
el nad deixava de ser expsit i perdia
totes les consideracions legals de tal cir-
cumstncia. Els nadons eren retornats
sempre desprs de ser batejats.
Respecte a les aportacions que es feien
en concepte de pensi-ajuda per restar
ingressades a la Casa, tamb hi havia una
complexa normativa segons una exten-
sa varietat de circumstncies. Aquestes
quantitats eren variables; per exemple,
vam trobar que des de lany 1945 es pa-
gaven 5,50 pessetes, fns a lany 1966,
que sen pagaven 600. Segons les nostres
consultes als arxius, a mesura que les si-
tuacions socioeconmiques i sociofami-
liars canviaven amb els anys, les pautes i
normatives estipulades shi anaven adap-
tant. En principi les estades eren gratu-
tes per a totes les dones que estiguessin
al Padr de Benefcncia del municipi
de la seva residncia habitual o per a les
que justifcaven lestat dindigncia to-
tal. Les dones casades que no reunien les
condicions anteriors, havien daportar
una pensi en concepte dajuda durant
la seva permanncia a la Casa, equivalent
a la meitat del salari del marit; aquesta
aportaci es podia reduir si hi havia flls
del matrimoni que visquessin al domi-
cili familiar i no estiguessin treballant.
Les dones vdues o solteres podien aco-
llir-se al benefci de pobresa i prestar els
seus serveis com a ames del Departa-
ment de Lactncia, durant dos mesos
a partir de la data dalta del Departa-
ment Maternal. Segons les xifres que
shan recopilat al llarg de la consulta de
diversos expedients, no hi havia noms
un criteri per modifcar la quantitat de
la pensi-ajuda.
El baptisme dels nadons i menors que
ingressaven a la Casa era una condici
prioritria. Les circumstncies en qu es
batejaven els nens i nenes eren diverses.
Segons els Llibres Sacramentals de Bap-
tisme de lArquebisbat de Tarragona, als
registres consultats, moltes vegades no-
Beques 2010
ms es coneixia la data i lhora del naixe-
ment dels nadons que provenien de la
Casa de Maternitat, el nom de la mare i
dels avis materns. A vegades, al registre
de baptisme, sesmena lexistncia duna
nota amb ledat aproximada, aix com la
persona que lhi portava, que li explica-
va algun altre factor de ms. Una parti-
da de baptisme de 1897 fa referncia a
un nen que va ser trobat abandonat als
carrers de Reus i portat per una dona a
la Casa de Maternitat. En aquestes si-
tuacions es posava una nota al Butllet
Ofcial per fer una crida als familiars i
demanar-los comparixer, per en la
majoria dels casos no reclamava ning
el menor i passava a ser expsit.
Als arxius consultats shan trobat regis-
tres de baptisme en els quals els nadons
eren batejats per les germanes de la ca-
ritat, per les llevadores o fns i tot pel
metge, en tractar-se de casos durgncia
i perill de mort. En algunes ocasions,
aquests batejos eren ratifcats desprs
pel mossn. Alguns daquests nadons
morien poc desprs i al registre fguren
sense nom: Sor [nom de la germana
de la Caritat] bautiz privadamente a
un feto-varn. Falleci sin que pudiera
Sol Guash, segons dades dels arxius,
sembla que actuava com a protectora
dels menors de la benefcncia com a
afllats o com a padrins per relaci di-
recta amb les famlies biolgiques.
A continuaci es presenten algunes da-
des sobre els ingressos de dones a la Ca-
sa de Maternitat, que shan obtingut
de la consulta i del recompte manual
dels expedients, per tant, sabem que s
possible el marge derror. Als expedi-
ents consultats fns a lany 1954, lin-
grs fgura a la Sala de Maternitat de la
Casa de Benefcncia; a partir del 1954
canvia el nom i lingrs es fa a la Clnica
Maternal Nostra Sra. del Claustre.
Tanmateix presentem una taula dela-
boraci prpia on hem seleccionat
les dades de les dones ingressades i els
parts de lltim perode de la Casa de
Maternitat:
Metodologia de recerca
El pes especfc de la metodologia et-
nogrfca utilitzada en aquesta recer-
ca recau sobre les entrevistes i la seva
posterior anlisi per obtenir els resul-
tats fonamentals envers els objectius
ser llevado a la iglesia para umplir las ce-
remonias [...]; (registre de 1933; Arxiu
Histric Arxidioces de Tarragona). En
la Casa de Maternidad naci un nio el
cual por haberse encontrado en peligro
inminente de muerte ha sido bautizado
privadamente por la comadrona [nom]
a quien por ser persona veraz e instruida
en la materia di fe y por valido el bautis-
mo, y habiendo sobrevivido, yo el capelln
de la misma he bautizado solemnemente
[...]; (registre de 1927; Arxiu Hist-
ric Arxidioces de Tarragona). [...] el
mdico Dr. [nom del metge] adminis-
tr privadamente en peligro de muerte el
bautismo a un feto-hembra nacido en la
clinica Maternal de la Casa de Provincial
de Benefcencia. No hubo lugar a cumplir
las ceremonias [...]; (registre de1957;
Arxiu Histric Arxidioces de Tarrago-
na). En la majoria dels registres consul-
tats apareix lanotaci dels padrins. En
algunes daquestes notes, es repeteixen
els noms de les dones que fguren com
a padrines; en daltres, sespecifca que
residien a la mateixa Casa. Podia tractar-
se de dides, llevadores o dones vdues
benefactores adinerades de la ciutat que
apadrinaven els nadons durant el pri-
mer baptisme. Per exemple, la famlia
unes altres dependncies de la Casa eren els menjadors, un al pavell de nens i un altre al de nenes, com el de la imatge.
les nenes i els nens eren ateses per les germanes (1940-1950). Arxiu FotogrFic de lA diputAci de tArrAgoNA
recerques 195
i lestat de la qesti o el marc teric.
En considerar lanlisi de les entrevistes
realitzades, es vol ressaltar all ms sig-
nifcatiu, tant pels temes tractats com
per lactitud de les persones davant els
temes. Sha fet la selecci de persones
vinculades a la Casa en diferents m-
bits: gesti, educaci o sanitat, entre
daltres; mitjanant els contactes de
la mateixa investigadora i daltres que
han sorgit amb la tcnica de bola de
neu. La localitzaci i selecci han es-
tat tasques delicades per al tema que
s objecte destudi. Algunes daquestes
persones, desprs dun primer contac-
te telefnic, han preferit no fer lentre-
vista; daltres no han estat localitzades
encara que sen tenien algunes dades
de referncia; fns i tot, a alg se li ha
fet una entrevista informal sense en-
registrament. Aix mateix, en alguns
casos, els informants han volgut man-
tenir lanonimat o han utilitzat pseu-
dnims; en tots els casos sha respectat
el desig explcit de no fer pbliques les
dades ms ntimes o compromeses. Fi-
nalment, shan pogut realitzar set en-
trevistes, enregistrades i amb la seva
corresponent transcripci literal. La
cronologia de la informaci de les en-
trevistes fa un recorregut des dels anys
cinquanta fns avui dia
(3)
.
Els temes triats han estat seleccionats
arran de la construcci dels discursos
dels informants, aix vol dir que no es
t informaci de totes les dates i tots
ls temes. De cada tema fem el recorre-
gut cronolgic des dels anys cinquanta
fns avui dia, respectant la construcci
temporal que cadasc ha fet dels seus
records. Aix vol dir que les dades en-
registrades poden no coincidir exac-
tament amb les dates reals, encara que
segons hem comprovat, saproximen
bastant. Algunes de les entrevistes sn
en castell i sha respectat la transcripci
literal per respecte dels informants.
un recorregut pels
passadissos de la casa
La realitat social de la segona meitat
del segle xx, amb relaci a la benef-
cncia, es veu refectida en alguns dels
arguments dels informants a travs de
diferents temtiques. Els motius din-
grs a la Casa des del fnal dels anys
seixanta eren principalment socioe-
conmics. Per als protocols dingrs es
tenien pautes que facilitaven el control
de les dades, els processos daltes i bai-
xes, la facturaci i les contractacions de
personal. Els ingressos dels infants i de
les mares podien ser derivats per la Co-
missi, derivats de la Junta Provincial
de Protecci de Menors, del Tribunal
Tutelar de Menors o per ordre judici-
al quan eren casos mes greus. En tots
casos hi havia una notifcaci a la Di-
putaci i un acord posterior.
Una de les informants com a auxiliar
administrativa daquella poca recorda
part del seu treball.
Els expsits venien per decisi de la
prpia mare que lhi portava, o per aban-
donament, les maternals ingressaven
per acord de la comissi perqu no te-
nien cap altre lloc i la diputaci decidia si
pagaven o no les taxes per dia, depenent
de les condicions econmiques. les ma-
ternals tamb ingressaven per urgncia
a donar a llum i es trucava el metge o la
llevadora, aquestes normalment no pa-
gaven, [...] o tamb ingressaven com a
transents. En tots aquest casos es pa-
gaven unes taxes diries, nosaltres mar-
cvem els dies que havien estat i feien
lingrs a la diputaci.
(AuxiliAR, 1969-1975)
Cap a mitja dcada dels anys setanta,
quan un menor ingressava o naixia un
nad a la Casa, sobria una ftxa i el ex-
pedient on sespecifcava el motiu de
lingrs. El temps destada all depenia
dels casos, de vegades eren ingressos
temporals de sis mesos com a mxim
per motius dincapacitat temporal per
tenir cura dels menors i es treballava
amb les famlies fns que sels donava de
baixa, o podien ser ingressos ms llargs
per problemtiques socials i econmi-
ques ms complexes de la famlia. La
mateixa auxiliar ens recorda els proto-
cols de baixa dels menors i llurs mares:
Quan marxava un nen, la Junta o el
Tribunal enviava una notifcaci a la
Casa i venia la mare o el pare amb un
policia a recollir-lo; de la mateixa ma-
nera, tamb hi havia reingressos que
podien ser al cap duns mesos o danys,
o de germans i familiars.
Actualment els motius dingrs han can-
viat en relaci directa amb els canvis
socioculturals de la societat. Un menor
(tant si es un nad, un/a nen/a o un/a jo-
ve) pot ingressar al Centre dAcollida per
diversos situacions, normalment quan
es considera que pot estar en condici de
desemparament (casos dabandona-
ment, toxicomanies o maltractaments,
entre daltres). Tanmateix es fan ingres-
sos per motius de guarda sense retirada
de tutela, o per renuncia voluntria de
maternitat. Quan hi ha una retirada de
tutela, lingrs del menor pot ser per
via ordinria o extraordinria. La via
ordinria ve per un seguiment dels es-
tudis que fan els EAIAS territorials. Es
pot detectar o preveure una situaci de
desemparament o maltractament mit-
janant lescola o la llar dinfants, els ser-
veis socials o el pediatra, que posen en
coneixement una situaci considerada
irregular susceptible dobservar. Quan
es fa el seguiment i es decideix lingrs
al centre hi ha una comunicaci a direc-
Beques 2010
registre de dones ingressades a la casa de Maternitat 1943-1960
ANy 1943 1945 1950 1955* 1960 1965 1966
dones 179 101 210 66 76 28 41
FoNt: Arxiu Histric diputAci de tArrAgoNA. elAborAci prpiA
Taula 1
ci. La retirada poden fer-la els mossos
desquadra o les educadores que van a
recollir el menor a la DGAIA o al ma-
teix hospital. Per via extraordinria o
durgncia, el menor ingressa per ordre
de fscalia en detectar una situaci de
risc, un abandonament o una denn-
cia concreta; llavors es fa una retirada i
un ingrs urgent. Tanmateix es donen
situacions de renncies voluntries o de
mares adolescents que ingressen junta-
ment amb el seu nad, tal com ens ex-
plica aquesta informant:
Hi ha hagut casos en qu ens han vingut
de manera voluntria mares amb nens
i nenes per ingressar al centre, normal-
ment sn mares solteres amb una si-
tuaci difcil o per manca de recursos,
que shan vist obligades a donar el seu
fll/a. [...] Hi ha casos dadolescents que
havien estat ingressades, havien marxat
i havien tornat a ingressar com a mares
adolescents amb el seu fll; el fll ingres-
sava a la llar llevant i la mare, a la llar de
noies adolescents... amb totes les con-
seqncies que pot portar la separaci
de la mare i el fll... En aquests casos nor-
malment es programen les hores en qu
la mare ha destar amb el seu fll.
(EduCAdoRA/CooRdinAdoRA;
2003-2011).
Els processos de vinculaci i desvin-
culaci dels infants dacollida a la Ca-
sa de Benefcncia ha estat una de les
temtiques assenyalades especialment
pels informants. Abandonar la famlia
biolgica i adaptar-se a una nou mode
de vida, es un procs molt signifcatiu
per a un infant: la relaci amb els ger-
mans i germanes, les relacions amb els
nous adults de referncia i amb els es-
pais. Hem recollit el record de les in-
formants, construt amb el temps des
de la mirada de ladult. En aquest cas
va ser lambient de la casa i la relaci de
dedicaci i destimaci de certes perso-
nes que han dibuixat els records:
Cuando llegamos a la Casa de Benef-
cencia nos llevaron a una habitacin llena
de juguetes, la presentacin fue bonita
pero nos asust mucho la grandeza de
los pasillos, nos ensearon todo y recuer-
do sobre todo el silencio del comedor. no
tengo mal recuerdo, algo ms de tristeza
por la noche en aquellas habitaciones tan
grandes, yo tena aoranza. nos separa-
ron a los tres hermanos por la edad, yo iba
a vigilar a mi hermana a ver si estaba bien,
dorma en la habitacin de las meonas
que as la llamaban, el pequeo ingres
en lactancia, yo dorma en la habitacin
de las mayores. las estancias estaban
cerradas pero ellas [les germanes] se
avisaban y en lactancia ya me esperaban
cuando iba a ver a mi hermano.
(nEnA inTERnA; solET 1970-1975).
Els nens eren lo ms felios que podien
ser, les cuidadores tenien cura dells en
laspecte psquic, aix no pot substitu-
ir una mare, naturalment no hi ha millor
estimulador que tenir una persona que
tingui cura dells moment a moment;
millor no haver estat all, per estaven
estimulats i b.
(METgE; 1980-2004).
En lactualitat les diferents maneres de
dur a terme lingrs dels menors al Cen-
tre, comporta reaccions i conseqncies
que afecten duna o altra manera lin-
fant. Atesa la reconeguda importncia
daquest moments, a les llars infantils es
procura tenir cada vegada ms cura dels
perodes dadaptaci dels menors que
ingressen a les diferents llars. Segons la
informaci rebuda a les entrevistes les
educadores coincideixen en qu, per a
totes les edats, es un procs dur i difcil.
El perode dadaptaci inicial s un pe-
rode molt important dobservaci per
veure la vinculaci amb els adults de
referncia, les pors, la demanda afecti-
va, s a dir, la manera que t linfant de
viure la vinculaci i la desvinculaci, tal
com explica una educadora:
les primeres atencions bsiques dali-
mentaci i dhigiene sn molt impor-
tants, es mostra la casa i els altres nens i
nenes. Es tracta de respectar al mxim la
sensibilitat del nad o del nen/a i lestat
emocional, aquest perode dobservaci,
si es fa b i amb temps, aporta moltes
dades a la tutora.
(EduCAdoRA/CooRdinAdoRA;
2003-2011).
Des de la mirada infantil les rutines es
convertien en part imprescindible de
les dinmiques quotidianes de la Ca-
sa, aix com referents dordre, educaci
en valors i disciplina, tal com recorden
dos de les informants:
Haba la zona de nios y la zona de
nias y estaba prohibido juntarse, re-
cuerdo que cuando se suba a las habi-
taciones una hermana se pona delante
de la puerta de cristal para que no pudi-
eran mirar cuando subamos por la es-
calera. En el patio podamos estar juntos
pero no queramos, haba mucha vigi-
lancia, nos tenan muy controladas. Por
la maana, se haca la cama y el aseo,
recuerdo las picas grandes y cada una
tenamos un cajn con nuestras cosas,
en el comedor nuestro sitio y silencio, la
escuela, la costura, rezar [...].
(infoRMAnT AnniMA, nEnA inTERnA,
1954-1960).
A veces nos castigaban a secar los tene-
dores, las cucharas o a limpiar los zapa-
tos que era divertido porque lo hacamos
por la noche y mientras hablabas con las
amigas. Tambin alguna vez era quedar-
se sin cinta en el pelo para el domingo,
pero el castigo ms fuerte era cortarte el
pelo si te escapabas, otras veces era que-
darse sin televisin o sin postre.
(nEnA inTERnA, solET, 1970-1975).
Actualment, lorganitzaci de les ruti-
nes especialment per als menors ms
petits sn despecial importncia en els
espais de convivncia per mantenir el
seu ordre intern i afavorir el seu desen-
volupament emocional, evitant lestrs
emocional. Avui, a les llars amb pautes
de funcionament quotidi, es procura
mantenir un ordre intern el ms sem-
blant possible a una llar familiar. Mal-
recerques 197
grat aix es donen fora circumstncies
en qu no s possible, normalment per
manca datenci individualitzada.
Els espais de la Casa, com els dormi-
toris, eren llocs molt signifcatius per
als infants, tal com resulta a les llars
familiars habituals, perqu son espais
dintimitat on les emocions sn ms
vulnerables. Lambient dels menjadors
i el propi menjar tamb sn recordats
amb especial detall:
Altres dependncies de la Casa eren
els menjadors, nhi havia un al pavell
de nens i un altre al de nenes, els dormi-
toris que hi havia eren uns tres o quatre
dormitoris de nens i quatre dormitoris de
nenes; dos dormitoris per als menors de
quatre anys amb una galeria i una sala
de jocs. Tenien personal que els atenien,
una sala de bressols, una sala de zero a
dos anys amb llitets i un espai per quan
comenaven a caminar.
(AuxiliAR, 1969-1975).
El desayuno de verano eran bandejas
enormes de ensalada con tomate y leche
blanca, se haca en ollas industriales, ver-
dura, pescado azul, recuerdo que me
gustaba pero me daba alergia [...] y esto-
fados de carne. la merienda, casi siempre
era una manzana, a veces un trozo de pan,
cuando nos lavbamos las manos nos
ponamos a la fla para cenar, casi siem-
pre haba sopa de caldo y arroz blanco.
1954-1960).
las habitaciones eran muy grandes,
con unas cien camas, otra con cincuen-
ta por lo menos y la de las meonas, las
camas eran (parecan) muy grandes. la
zona de lactancia era muy bonita, con
cunitas, muchos colores, decorada co-
mo una habitacin de nios. los come-
dores eran grandes, cada una tenamos
nuestro sitio, no nos cambibamos de
sitio pero a veces s y pedamos permi-
so a las hermanas.
Altres espais com la cuina o la buga-
deria sn evocats com a llocs on es vi-
vien situacions ms familiars, encara
que fossin molt amplis i impersonals.
En general no tots els espais de la Casa
eren accessibles als menors, aix doncs,
quan es tenia ocasi danar-hi es con-
siderava especial. Al fnal dels anys cin-
quanta, una informant recorda la par-
ticipaci en les tasques de la cuina. Als
anys setanta, laccs al que es coneixia
com a guardarropa tamb forma part
dels records dinfncia dalguna de les
informants.
En la cocina, las mayores con doce
aos, dos cada domingo... bamos a la
cocina a hacer huevos fritos para toda
la Casa; las cocineras nos reciban con
agrado y nos enseaban, la sartn era
grande, cuando terminbamos nos da-
ban chocolate, quesito o algo ms es-
pecial.
1954-1960).
En la lavandera nos llevaban para en-
searnos a planchar, en el guardarropa
haba ropa para salir a la calle cuando
bamos solas con alguna familia; all nos
llevaban para probarnos la ropa.
Tanmateix hi havia un forn de pa i una
pastisseria amb dos forners; tamb un
sabater que arreglava les sabates dels
nens i les nenes i que venia cada cert
temps, quan els calia. El barber venia
tres vegades a la setmana.
Respecte a lorganigrama intern i al per-
sonal que hi treballava podem parlar, per
una banda, de tot el personal relacionat
amb la cura dels infants i les dones, i per
laltra, del personal de suport a la casa;
malgrat aix, aquesta diferncia no ha
estat gaire defnida fns fa poc temps. Les
tasques i lespecialitzaci professional han
anat evolucionant; hem pogut reconstru-
ir relativament el procs de canvi des dels
anys cinquanta en qu la Comunitat de
Germanes de San Vicent de Pal era qui
ho portava gaireb tot, fns que a poc a
poc es van anar incorporant professionals
de leducaci social. Les Filles de la Cari-
tat de San Vicent de Pal contaven amb
un reglament especial, que data de lany
1640, per a les germanes que socupaven
dels nens i nenes expsits. En aquest re-
glament apareixen normatives relatives
a la vida quotidiana, respecte als horaris
de la casa, la higiene i loraci, aix com
respecte als aspectes educatius i de com-
portament moral, la disciplina, ls dels
Beques 2010
Dones assistides a la clnica Maternal Nuestra seora del claustro
solteres cAsAdes Vdues ToTAl meNors de 20 ANys de 20 A 29 ANys de 30 A 39 ANys de 40 A 49 ANys de 50 i mes
19 56 1 76 8 45 18 5 -
Naixements durant lany 1971
n dE PARTs NAscuts Vius NAscuts morts NormAls distocics FiliAci recoNegudA expsits
64 36 nenes
26 nens
1 nena
1 nen
53 11 58 7
FoNt: Arxiu Histric de lA diputAci de tArrAgoNA. memriA dActiVitAts residNciA
NuestrA seorA de lAs mercedes 1971. elAborAci prpiA
Taula 2
espais, lalimentaci o la salut; en alguns
punts era especialment estricte.
La menci a la feina de la Comunitat
de Germanes de St. Vicent de Pal ha
estat present en gaireb totes les en-
trevistes realitzades. Segons ens expli-
ca sor Montserrat, als anys cinquanta,
eren unes 25 germanes a la Casa, entre
latenci als pavellons dancians, als de
nens i nenes, i la dedicaci especial a la
Casa de Maternitat. Latenci que rebi-
en els menors per part de les germanes
s recordada amb especial estima per
part dalgunes informants:
Recuerdo las hermanas... sor Montser-
rat era enfermera, primero estaba con
ancianos y despus pas a lactancia. sor
Milagros estaba en maternidad, asista
los partos y sor M Paz en maternidad
ayudaba a sor Milagros, despus cuan-
do quitaron maternidad pas a estar con
los bebs [...], despus sor Julita y sor
Ascensin. sor Mara y sor Rosa estaban
en la cocina; sor Cecilia era maestra; sor
Casilda nos haca clase y labores, a tra-
vs del sistema Martn de costura con t-
tulo de modistas; sor Consuelo tambin
nos haca labores y clases de comercio,
que eran nociones de administrativo, ta-
quigrafa, mecanografa. [...] sor Trinidad
de joven era maestra, despus de estar
en prvulos estaba con los bebs y sor
Rosario nos daba msica.
1954-1960).
Ellas eran muy atentas, recuerdo que
algunas cambiaban de tarea, pero siem-
pre estaba sor Montserrat con los lac-
tantes, sor Mara en la cocina; yo era la
preferida de sor Pilar, eran muy buenas
con nosotras... Alguna vez se tenan que
poner ms rgidas, era normal. [...] sor
Pilar estaba a la hora de la comida, otra
sor Mara... una que era gordita... estaba
en la portera.
Les tasques de les germanes incloen
tot tipus de feines relacionades amb la
Casa i latenci als menors; tot el tema
de la roba, la medicaci, el control dels
menjars o el seguiment dels nadons
juntament amb la infermera.
les sabates es feien a lengrs, venia
un viatjant que portava les sabates un
parell de vegades a lany; les germanes
feien una relaci dels nmeros que es
necessitaven i es triava. la roba la com-
praven les germanes tamb a lengrs,
per anaven elles a Casa figueres; sor
Montserrat personalment que tenia cu-
ra dels petitons. duniforme, quan jo hi
era, no hi nhavia; bates s i molts quan
marxaven a casa els caps de setmana
ja venien amb la seva roba.
(AuxiliAR, 1969-1975).
Al mateix recinte de la Merc, sels va
fer un pis propi, on van viure fns que
totes van marxar defnitivament lany
2004. Lany 1985, les germanes que
eren menors de 65 anys van ser con-
tractades i van marxar les que es jubi-
laven. Els canvis socioculturals es van
fer notar, perqu cada vegada hi havia
menys vocaci; la comunitat religiosa
va ser-hi fns que es van anar incorpo-
rant els i les educadores.
Respecte a la resta de personal de la Ca-
sa de fnal dels anys seixanta, la Casa
tenia un director-administrador, una
auxiliar administrativa i un ordenan-
a, que era lenlla entre la Diputaci
Provincial i la Residncia. Els serveis de
suport eren el personal de neteja, amb
personal fx que era assalariat amb Se-
guretat Social i el personal de buena ve-
cindad, que eren persones que feien els
seus serveis, rebien quantitats mensuals
simbliques i la manutenci sencera,
perqu tenien flls ingressats i no teni-
en recursos ni ledat dingressar als pa-
vellons dels ancians. Les operries eren
dones que treballaven a la Casa amb
molta dedicaci i responsabilitat. Feien
les tasques de neteja i tenien cura dels
espais, amb una especial atenci a les
tasques que es derivaven de la llar dels
nadons. Normalment ajudaven les ger-
manes tamb amb la cura del infants,
des de donar biberons fns a atendrels
al pati. Algunes delles van ingressar
quan eren nenes o molt joves, i es van
quedar a treballar desprs. Cap a mit-
jan dels setanta, una de les informants
recorda les condicions de treball al pa-
vell dels nens i de les nenes.
Cuando entr a trabajar faltaban ma-
nos en Maternidad. Tenamos 33 nios,
los duchbamos, los vestamos y al co-
medor; para el desayuno se hacan unas
sopas de pan con agua, a los que lo ne-
cesitaban les ayudbamos a comer; re-
cuerdo que tenamos nios defcientes
que necesitaban ms atencin. Haca-
mos las tareas de la casa y cuidbamos
a los nios.
(oPERRiA, 1977-2009).
Leducaci dels menors als anys cin-
quanta formava part de la vida diria
i quotidiana de la Casa, tant el que es
referia als aprenentatges escolars com
a la formaci religiosa.
Haba el parvulario y las aulas de las
nias, donde entrbamos en fla; haba
otro departamento que eran las aulas de
nios. Tenamos una maestra que vena
de fuera, muy buena maestra, muy ca-
riosa; tambin sor Trinidad, sor Cecilia
y sor Casilda. Por las tardes haba otras
clases, comercio, costura; hacamos bo-
lillos, bordados, punto de cruz. se guar-
daban las cosas, se haca una tmbola
y se rifaban los pauelos bordados, con
gran esmero, muy bonitos. Rezbamos
el rosario cuando hacamos las labores.
las mayores de catorce aos bamos a
Accin Catlica a la Trinidad, donde ha-
ba un cura que intervino para que nos
dejaran ir; quera que nos relacionra-
mos con un grupo de gente para hablar,
para merendar, al menos salamos.
1954-1960).
A la mateixa Casa, hi havia lEsglsia
Mare de Deu de la Merc, on es feia
missa i se celebraven els baptismes, les
recerques 199
comunions i les confrmacions, aix com
els funerals dels asilats. Als anys cinquan-
ta, es recorda especialment la celebraci
del Nadal, i als anys setanta, destaquem
el record duna informant que va fer la
comuni a la capella de la Casa.
la navidad la recuerdo con mucho ca-
rio, bamos a la misa del gallo, haba
abundancia de turrones, el da de RRMM
era muy especial, un regalet para cada
nio; nunca ms ha sido como fue all.
1954-1960).
Hice la comunin all, lo recuerdo muy
especial, el vestido de Vernardeta con
un traje beige y unas sandalias ibicen-
cas; el desayuno tambin era especial,
la servilleta muy planchada, los cubier-
tos diferentes. Creo que no vino ningn
familiar mo, pero fue muy bonito.
Cap als anys setanta ja shavien fet
alguns canvis i reformes a les instal-
lacions de les escoles. Segons la Me-
mria dActivitats de la Casa de lany
1971, podem tenir constncia que en-
cara era una germana qui assumia les
tasques educatives de la Casa.
bamos al colegio, primero era el mis-
mo edifcio pero en otra zona de la casa.
[...] bamos por los pasillos. nos daban
clase las hermanas, despus el colegio
era otro edifcio y venan profesores de
fuera, recuerdo el de gimnasia.
Segons la informaci rebuda en una
de les entrevistes, als anys setanta, al
pavell de nenes (suposem que el de
nens seria semblant), satorgava a les
nenes ms grans una espcie de tuto-
ria duna nena ms petita per fer-se
crrec dels seus primers aprenentatges
quotidians. Aquesta relaci educativa
formava part dels processos daprenen-
tatge i de convivncia bsics; no deixa-
va de ser una atenci individualitzada
amb el referent duna persona i avui
podem pensar que ha estat lorigen
de la funci de tutoria que realitzen
les educadores.
las mayores nos ocupbamos de una
pequea, yo cuidaba a n.; cuando sala
con su familia volva con olor a tabaco y
con chuches. Yo me ocupaba de levantar-
la si se haca pip, de ensearle a atarse
los cordones, como una hermana mayor.
Era importante, porque ya eras mayor.
Cap als anys vuitanta, els canvis res-
pecte a la consideraci educativa i as-
sistencial comenaven a fer-se evidents.
Lescolaritzaci comenava a implan-
tar-se a les escoles pbliques de Tarra-
gona, encara que es mantenia alguna
atenci directa de dues germanes als in-
fants ms petits. Per als infants menors
de tres anys que no anaven a lescola
pblica es va crear lAula Bressol, una
aula que portava una educadora amb
dedicaci especfca i programada.
les escoles ja estaven fora, les nenes
anaven a una escola de la part alta i no-
saltres atenem els nens fora de lhora-
ri escolar, hi fiem refor escolar... dins
del recinte noms hi havia una edifci
que era una escola deducaci especial
de mitja pensi; era un ajut per a cana-
lla de famlies de la part alta que tenien
necessitats.
(EduCAdoRA/CooRdinAdoRA,
1984-2011).
Als anys vuitanta, s quan comena a
ser reconeguda la tasca deducador/a
social. Per comprendre la seva evolu-
ci shan de tenir en compte variables
com la realitat social, la formaci, el
reciclatge dels professionals i els canvis
continus del perfl dels menors.
la titulaci no estava reconeguda com
a tal; leducaci social no es contempla-
va; hi havia mestres, psiclegs, peda-
gogs; aquest era el perfl professional
daquells llocs de treball... no se sabia
molt b que havien de fer amb aquells
nanos. Aquesta professi ha nascut a
base de la experincia de la gent que
hi hem anat treballant, s una professi
nova, hem estat lembri del que avui s
leducador/a social. Abans era ms as-
sistencial, es va treballar molt el refor
escolar, molts no sabien llegir i escriure;
la majoria eren dtnia gitana, shavia de
comenar des de zero. llavors hi havia
ms guardes, no hi havia tantes retira-
des de tuteles com ara.
1984-2011).
Als anys noranta, la realitat sociocultu-
ral canviant ens aporta nous testimonis
de la mateixa educadora:
les coses es van complicar en la soci-
etat. [...] nosaltres som un refex del que
est passant al carrer, aquest va ser un
dels problemes. [...] Parallelament ens
arribaven pares i mares joves drogoad-
dictes que no sabien que fer amb els
seus flls. [...] nens desatesos, va ser
una poca dura. [...] la droga va causar
estragos, ho pagava la canalla petita;
recordo nadons que a les revisions ve-
ies que els donaven els biberons amb
mesures que no eren les correctes [...].
A nosaltres ens va tocar tenir molts in-
gressos daquests.
1984-2011).
En lactualitat, lescolaritzaci de tots
els menors a partir de tres anys es fa en
escoles pbliques o concertades de la
ciutat de Tarragona. Mitjanant lof-
cina municipal descolaritzaci de Tar-
ragona, des de les llars, se seleccionen
les escoles prioritries per proximitat o
qualitat educativa, per desprs adjudi-
car cada nen/a a una escola determina-
da. Per als menors de tres anys, a ledifci
nou de la Llar Llevant es van muntar
dues aules: lAula dAtenci primeren-
ca, per a nadons dentre 0 i 18 mesos, i
lAula Bressol, per a menors dentre 18
i 36 mesos. Ambdues van estar en fun-
cionament i ateses per una educadora i
dos auxiliars, amb programes especfcs
Beques 2010
datenci per a la detecci de necessi-
tats especials i una cura individualitza-
da dels menors. Actualment els menors
no assisteixen regularment a les aules
habilitades per a tal f, excepte en mo-
ments puntuals que van acompanyats
per una professional externa del CAD
o per grups de practiques dels mduls
formatius que collaboren amb la llar.
Als infants de dos anys que es conside-
ra que poden tenir difcultats per ini-
ciar el P3, sels matricula durant lestiu
a una llar dinfants municipal de la ciu-
tat per assolir determinats objectius de
cara a lescolaritzaci del curs segent
al setembre (control desfnters, parla,
grau de socialitzaci, etctera).
Actualment a les llars privatitzades hi
ha contractats mestres, psiclegs, diplo-
mats deducaci infantil, educadors/es
socials, aix com auxiliars de clnica. No
hi tasques especialitzades com a professi-
onals i no hi ha cap sistema de promoci
interna. Segons ens comenta la coordi-
nadora duna de les llars, la permann-
cia dels educadors i educadores al centre
s duna mitja de dos anys mnim i la
mitjana dedat s de 30 anys. La forma-
ci continuada dels educadors s de 30
hores lany, i malgrat que no hi ha un
seguiment de qui fa o no aquesta forma-
ci mnima, es valora que hagi millorat
des del comenament dels equips educa-
tius. A les llars privatitzades, les mateixes
empreses fan la formaci de reciclatge
de professionals dels diferents centres;
tanmateix es t accs a la formaci que
sofereix des de lAdministraci.
Durant els ltims deu anys la realitat
ha tornat a fer un gir sociocultural sig-
nifcatiu, que es refexa en el perfl del
menors que ingressen al centre.
Tot aix s fruit de levoluci que ha vis-
cut la nostra societat, en aquest ltims
anys hem rebut molts ingressos de nens
dimmigraci i el personal no estava pre-
parat; en cap moment ens pensvem
que haurem datendre menors en estat
fsic pens, indocumentats que han vin-
gut amb una idea de treballar... aqu els
hem posat la motxilla i els hem portat
a lescola. Aquesta no era la seva pers-
pectiva, no hi estaven dacord i aix ha
donat molta feina, per lhem fet i lhem
fet el millor que hem pogut.
1984-2011).
Altres temtiques a destacar sn les ac-
tivitats de lleure. Les informants que
ens apropen a la realitat dentre els anys
1955 i 1970, les recorden amb grati-
tud. En el si de normalitzar la vida a la
Casa, es consideraven de gran impor-
tncia les relacions externes i la partici-
paci en els actes propis de la ciutat.
Tambin aprendimos a cantar en el co-
ro para las festas de navidad, bamos
a cantar villancicos a la diputacin, al
Ayuntamiento, a radio Tarragona, tam-
bin en el Teatro Metropol se reunan las
nias de casa bien y nosotras tambin
bamos. Para el fn de curso vena el di-
rector, nos daban las notas, subamos
a la tarima y nos daban un obsequio.
Aquello estimulaba.
1954-1960).
salamos a la playa en verano, a la ca-
tedral a misa el domingo, nos ponamos
guapas, nos limpibamos los zapatos,
bamos al teatro a la plaza imperial Tarra-
co, tambin salamos a ver los Castells.
El testimoni dels informants dels anys
vuitanta i noranta ens parla duna rea-
litat socioeducativa encara ms oberta
a nivell relacional, tant entre els matei-
xos menors com entre els educadors i
les famlies. La relaci amb la ciutat i
la participaci activa i implicada con-
tinuava sent una pea clau de la peda-
gogia de la Casa. Aquest s un aspecte
que sha mantingut al llarg dels anys
fns a lactualitat.
dintre del recinte hi havia un teatre molt
gran, molt maco, preparvem activitats.
la sort que tenien era que disposvem
duns patis amb vistes i no se sentien
tancats: organitzvem partits de fut-
bol, partides de caniques; per nadal i
per Carnaval feien una obreta de teatre,
saprenien el paper i disfrutaven mol-
tssim. Tamb participvem a les festes
populars de Tarragona per santa Tecla,
recordo que van participar als concursos
de nadales a la Plaa Verdaguer; aqu
assajvem, eren nens molt receptius,
es podia treballar molt b amb ells; tots
els pares estaven convidats i fns i tot hi
havia berenar per tothom, eren festes
boniques.
1984-2011).
Pel que fa als serveis sanitaris de la Casa,
tamb shi poden reconixer els canvis
des dels anys cinquanta, mitjanant els
testimonis de les entrevistes realitzades.
A la Casa cada departament tenia els
seus serveis sanitaris. La Casa de Ma-
ternitat tenia un ginecleg, un practi-
cant i una llevadora. Al departament
de nens i nenes hi havia un pediatra.
Al departament de vells i velles hi ha-
via un altre metge.
Ens organitzaven amb un metge titular
de medicina general i un pediatra que
anava diriament; a mes hi havia un gi-
necleg i una llevadora que es trucava
quan es necessitaven. El pavell de infer-
meria era on els metges passaven con-
sulta i si havia alguna cosa greu singres-
sava al menor al Hospital de sta. Tecla.
Quan es vacunaven venia un equip de
sanitat, sels hi feia un llistat per edats.
A la infermeria hi havia un autoclave
per desinfectar.
(AuxiliAR, 1969-1975).
la enfermera estaba en la planta supe-
rior, vena un practicante un poco mayor
y cascarrabias, nos vacunaba a todas en
fla y recuerdo que haba llantos. Recuer-
do una vez que me dieron el aceite de
ricino para purgar el estmago.
1954-1960).
recerques 201
Recuerdo que la enfermera era una
zona independiente, haba camas y co-
medor ms pequeos; cuando estba-
mos all comamos sopa que hacan en
una olla ms pequea, haba una sala
pequea de juego, recibamos ms, era
un espacio ms familiar. la sor que nos
atenda escuchaba la radio y me dejaba
encenderla y apagarla, yo me pona muy
contenta, no me quera ir de la enferme-
ra, me senta ms cuidada.
La realitat sanitria de certs barris de
la ciutat de Tarragona, als anys setanta,
estava marcada per certes mancances
dhigiene i dinfrastructures; era una
realitat que posava de manifest i con-
trastava amb latenci sanitria que es
feia a la Casa en els mateixos anys i en
els segents.
Recordo que lany 1969 quan vaig co-
menar a treballar a Tarragona hi havia
barraques, una de les ms populars es-
tava al riu francol on hi vivia un grapat
de gent, no hi havia aigua corrent ni cla-
vegueres... Hi havia diarrees tremendes,
lany 1969 hi hagu una epidmia de la
plio aqu a Tarragona, ja hi havia vacu-
na per molts no estaven vacunats: aix
no passava a la Casa. En una comunitat
com aquella si una epidmia no hagu-
s estat ben atesa hauria estat terrible;
el nivell era molt bo, ms que en moltes
cases dels barris, sobre tot la medicina
preventiva, la detecci de malalties in-
feccioses i la higiene.
(METgE, 1980-2004).
Lany 1985, la Comissi de Sanitat i
Serveis Socials es va reformar: Sanitat
anava per una banda, i Serveis Socials
per laltra. Llavors es van traspassar
els expedients sanitaris de les famli-
es que tenien Seguretat Social i tots
els serveis sanitaris de la Casa es van
externalitzar, es va comenar anar als
metges de la sanitat pblica. El met-
ge de medicina peditrica continuava
venint a la Casa.
A la Casa de Benefcncia el tracte era
fns i tot ms acurat que al carrer, es feia
tota la medicina preventiva, lalimentaci
era molt bona, lalletament matern prc-
ticament no existia, lalletament era arti-
fcial per amb les llets corresponents, la
higiene es tenia molt en compte, no vaig
viure cap situaci critica en qestions de
diarrees; s que van tenir una epidmia
de sarna, per es va controlar. les idees
eren clares i lassistncia mdica i din-
fermeria era atenta, ms que latenci
mdica era latenci sanitria.
(METgE, 1980-2004).
Als anys noranta es va tornar a posar
en funcionament una consulta din-
fermeria, a dins de la Casa per a tot el
Centre dAcollida. La infermera era
com, per des de lany 2009, a les
llars privatitzades el metge pediatra
de referncia s el del CAP, aix supo-
sa un canvi tant a nivell de medicaci
com dexpedients. Actualment el met-
ge de la Generalitat visita una vegada
per setmana, per no fa el seguiment
peditric. Lempresa que ho gestiona
ha vist la necessitat de contractar un
metge per atendre els nadons a la ma-
Beques 2010
lescolaritzaci dels infants era obligatria. A la imatge, una de les sales habilitades per a lensenyament, al pavell de nenes
(1940-1950). Arxiu FotogrFic de lA diputAci de tArrAgoNA
teixa Llar, tal com es feia abans. En les
llars no privatitzades, el servei dinfer-
meria continua estant a la Casa.
Amb relaci a les visites i/o sortides que
es formalitzaven entre els menors i les
famlies biolgiques, tamb els canvis
socials nhan condicionat els criteris,
les resolucions i les caracterstiques,
al llarg del temps. Destaquem els tes-
timonis de dos informants dels anys
cinquanta i setanta.
Recuerdo aquella sala con impresin,
con miedo, solo estuve una vez o dos
porque vinieron mis tos... reciba pocas
visitas porque mi madre estaba all en
la Casa. Era gente muy humilde, aque-
llo me impact. Era triste haba silencio,
pero los nios salan contentos no s
con paquetes de regalitos. solan dar
dinero y las monjas lo guardaban y lo
apuntaban para cuando salas poder
comprar algo.
1954-1960).
los domingos nos llamaban por los
apellidos y bajbamos las escaleras,
recuerdo aquel pasillo tan largo y veas
a los familiares a lo lejos. Mi padre ve-
na un domingo cada 15 das. Mi madre
vena a vernos cada tres semanas, en-
tre semana.
Al fnal dels anys setanta, costava molt
que les famlies es responsabilitzessin
i vinguessin a buscar els nens, perqu
era una poblaci pobra amb mancan-
ces econmiques, famlies nombroses
que no tenien problemtiques soci-
als al darrere. Tal com recorda una
educadora:
Era gent amb pocs recursos que no
podia tirar endavant els flls; tenien les
seves sortides, fns i tot recordo que
sels donava menjar perqu poguessin
passar amb la famlia el cap de setma-
na, no hi havia problema de maltracta-
ments. Quan sortien els nens, tornaven
contents destar amb els seus pares. Hi
havia molta relaci amb les famlies.
1984-2011).
El testimoni duna informant ens parla
de sortides eventuals de menors amb
famlies de la ciutat, sense cap mena de
comproms ni relaci amb acolliments
o adopcions. Aquesta va ser una prcti-
ca fns a mitjan dels anys setanta, com
a recurs socioeducatiu per als nens i
nenes que no tenien moltes visites o
familiars de referncia.
nos preguntaban si queramos ir a
Tarragona con una familia que no tena
nios, no eran las mismas familias si-
empre. Yo sal a casa de una familia con
una nia que tena una tortuga. Haba
familias bien que nos venan a buscar
y nos llevaban los domingos a su ca-
sa, a comer y a misa; recuerdo una vez
que hicimos una festa, era muy cario-
sa, esa atencin de cada minuto del da
fue muy importante, ese da lo vivas de
festa, pero cuando llegaba la noche no
te sentas segura.
Una altra qesti que hem conside-
rat rellevant gira al voltant dels af-
llaments, les acollides familiars i les
adopcions. Segons la informaci re-
buda a les entrevistes, hem pogut con-
frmar com al llarg del temps els canvis
socioeconmics i culturals han anat
defnint aquestes actuacions de vin-
culaci dels menors amb famlies ex-
ternes a la Casa. Als anys cinquanta,
segons dades obtingudes als arxius,
hi havia a la Casa les noies de servei
que eren persones que havien viscut
a la casa com a nenes i que no tenien
famlia, o que no es podia fer crrec
delles a partir dels setze anys; llavors
es quedaven a ajudar a la Casa. Avui
ho podem considerar com un ma-
nera especial dafllament instituci-
onal. Tanmateix, els nois i noies que
complien els divuit anys sortien i sels
acompanyava fns que trobaven feina
a la ciutat en botigues o negocis cone-
guts i relacionats amb la Casa.
Haba dos chicas, C. y RM., que ayu-
daban y dos chicos que haban nacido
all o se haban criado all despus de la
guerra. no s, no estaban bien, tenan
algn retraso... tambin ayudaban con
los animales, las gallinas, los tocinos.
Tambin haba dos chicos que ayuda-
ban con los ancianos.
1954-1960).
Cap al fnal dels anys seixanta, la tu-
tela dels menors que ingressaven per
mitj de la Diputaci continuava sent
de la famlia, per la dels que ingres-
saven a travs de la Junta o del Tri-
bunal Tutelar passava a aquests orga-
nismes. Als anys setanta, una de les
informants fa referncia al que ja es
podien considerar adopcions de me-
nors orfes o expsits, dels quals no es
tenia cap referent.
los hurfanos salan ms a menudo y
de pronto un da ya no estaban; cuando
venan a vernos despus les pregun-
tbamos si la queran, ms que lo ma-
terial era el cario.
Quan la resoluci es feia en favor de
la famlia biolgica, el retorn a casa
se celebrava de manera molt especi-
al. Volem destacar el testimoni duna
informant que tenia dotze anys quan
ho va viure:
despus de seis aos, a los doce o
trece aos march con mis hermanos
a mi casa. Mi padre nos deca para
cuando llegue el fro otra vez, vengo a
buscarlos. Empezaba la alegra por-
que sabamos que se acercaba la sa-
lida, aunque haba desconfanza. Mi
hermana mayor empez a venir ms
a menudo y un da vino y marchamos.
El recuerdo es bonito y triste, dejabas
las amigas y a las hermanas. la entrada
a casa con mi padre la recuerdo como
recerques 203
ms dura que la entrada a la Benef-
cencia. Haba que poner en prctica lo
que habamos aprendido, mi hermana
mayor nos fue guiando.
Les adopcions es formalitzen defniti-
vament als anys vuitanta:
llavors tamb hi havia preadoptius, jo
personalment vaig portar bastants ca-
sos de preadoptius de nens i nenes de
quatre, cinc i sis anys; eren casos en qu
no hi havia possibilitat de retorn amb les
famlies biolgiques i eren molt petits per
estar tota la vida en un centre residen-
cial. [...] Van donar bon resultat, alguns
encara donen senyals de vida de com
de b que estan, alguns shan canviat
els cognoms, ho recordo com un treball
molt bonic. Per tot aix et posaves en
contacte amb el personal que portava
el tema dadop cions a Tarragona.
1984-2011).
La realitat social canviant dels ltims
25 anys ha afectat directament les
tramitacions dadopcions i dacolli-
ments familiars (Amors i Palacios,
2004). La familiaritat amb la que es
feien els afllaments i les adopcions,
basats en la majoria dels casos en re-
lacions prvies de confana, ha do-
nat pas a relacions i processos llargs
entre la llar, els serveis dAcolliment
i Adopci de la Generalitat, les fam-
lies acollidores i adoptives, i els me-
nors que queden a la llar. En aquesta
complexa relaci de desvinculaci i
vinculaci, el paper dels educadors i
educadores s fonamental:
Quan sacaba la sntesi amb un dicta-
men, es comena el procs de buscar
una famlia des del CAf (Centre dAco-
lliment familiar) i es fa un calendari del
pla dacollida, adopci o retorn amb
la famlia. El temps depn del temps
que el nen ha estat a la llar o el pro-
cs emocional que viu el nen/a des
del comenament. normalment dura
uns quinze dies, per s molt fexible.
la tutora es reuneix amb els professi-
onals del CAf i rep la primera informa-
ci de la famlia. Amb els nens i nenes
ms grans, es comena a treballar el
procs dadaptaci a la nova famlia
primer amb fotografes, desprs amb
visites i, fnalment, amb sortides i per-
noctacions. s un perode progressiu
acompanyat del seguiment de tots els
adults de referncia, fns que linfant
marxa del centre. depn de la nova fa-
mlia que el nen mantingui o no una
relaci posterior amb el centre. la re-
laci amb la famlia biolgica en casos
dadopci es perd totalment, en acolli-
ments se segueix un rgim de visites
normalment quinzenal, per es procura
que no sigui massa freqent la relaci
amb la famlia biolgica, per no alterar
la vida del nen o nena.
2003-2011).
Lany 2010 es va plantejar fer un canvi
dubicaci dalguna de les llars priva-
titzades per situar-les fora del recinte
de La Merc. Val a dir que de, do-
nar-se aquest canvi, siniciar una nova
etapa en la histria de la Casa de Be-
nefcncia de Tarragona. Els motius
daquest canvi serien la manca despai
i la necessitat de fer reformes estruc-
turals als actuals edifcis. En tot cas,
aquest ser lobjecte destudi duna
nova etnografa.
conclusions i aportacions
El recorregut histric ha perms una
percepci continuada del procs de
transformaci que ha tingut lloc a ni-
vell local a Tarragona, i tamb respecte
al temps histric impregnat de canvis
sociopoltics i econmics en general.
El resultat obtingut ens aporta una
perspectiva de futur respecte al tema
social i, en concret, de lactual Centre
dAcollida en matria datenci social,
assistencial, educativa i institucional.
Lobjectiu en aquest sentit ha estat
aconseguit, ja que ens hem apropat
a la compressi de les claus dinter-
pretaci de certes situacions actuals
de legislaci; categoritzaci de la pri-
vatitzaci de serveis; consideracions
professionals en matria deducaci
social, relacionades amb la matria de
la gesti social, des del treball social,
com ara la importncia de treballar en
la direccions apuntades per afavorir les
estructures de caire ms familiar. Som
conscients que manca treball per fer
respecte a la consideraci dels criteris
socials, econmics i avui en dia cul-
turals, dels processos de la retirada de
tutela referida a la desvinculaci espe-
cialment amb el nadons de zero a tres
anys, aix com tot un treball dadapta-
ci a les noves generacions de pobla-
ci immigrada que es relaciona amb
els centres dacollida.
Algunes de les idees fonamentals que
es plantegen com a conclusions i que
han estat presents al llarg de tota la re-
cerca sn:
Hi ha una constant preocupaci per
la renovaci i la millora respecte a les
installacions, ladequaci despais i re-
cursos, del personal especialitzat i la
professionalitzaci de les tasques (ger-
manes de la caritat, educadors socials,
treballadors socials, auxiliars adminis-
tratius, etc.).
s rellevant ladequaci de les tendn-
cies socioeducatives, socioculturals i
familiars en lorganitzaci interna i les
circumstncies en qu es viu a la Ca-
sa la relaci amb els menors. Respec-
te al canvi de tendncies entre lm-
bit assistencial i el social, en lentorn
de latenci educaci i familiar (des
de les acollides a la mateixa Casa, els
afllaments amb persones properes o
conegudes, els acolliments de llarga
durada o les adopcions nacionals i in-
ternacionals actuals).
Pren especial importncia la conside-
raci social de la maternitat i dels seus
condicionants, al llarg de la histria:
des de la consideraci marginal de
Beques 2010
la illegitimitat fns a les actuals con-
cepcions de famlies monoparentals
o homosexuals.
La difcultat a lhora de fer una nova
consideraci social, emocional i edu-
cativa de la vinculaci i la desvincu-
laci, en relaci amb les retirades de
tutela de menors. Destaca lescs tre-
ball en el medi que es porta a terme
actualment amb relaci als menors i
llurs famlies.
Una de les aportacions ms signif-
catives, des de la perspectiva psico-
social, s la consideraci que hem
corroborat de la importncia respecte
als primers anys de vida, en concret
respecte a la infncia en situaci de
risc social. Nombrosos estudis de-
mostren que la quantitat dexperi-
ncia que es dna i el consegent
desenvolupament de linfant, durant
els primers anys de vida, fa que el sen-
tit del temps adquireixi un signifcat
especial. Val a dir que des de la pri-
mera infncia fns als primers anys de
ladolescncia sn etapes dels desen-
volupaments essencials en les quals
es defneixen moltes de les emprem-
tes que ens acompanyaren la resta
de la nostra vida. s des daquesta
perspectiva, que avalen nombrosos
estudis, que un dels indicadors de
qualitat dun sistema de protecci a
la infncia de qualsevol cultura i so-
cietat passa per evitar la prolongaci
innecessria de situacions provisio-
nals o inestables fora de lentorn fa-
miliar, i la necessitat de treballar amb
promptitud la presa de decisions res-
pecte a la resoluci de les situacions
de desemparament. Aix doncs, la
referncia dun adult concret (una
tutora), la dedicaci individualitza-
da a les necessitats afectives o els de-
talls datenci personalitzats sn al-
guns dels temes que ms ens han fet
refexionar, amb les declaracions de
les persones que avui com a adultes
recorden la seva experincia a la Casa
de Benefcncia de Tarragona. n
noTEs
(1) Leliminaci dels torns va ser considerada
una pauta de modernitzaci de les institu-
cions, perqu implicava tamb un canvi en
la concepci de lexpsit (un nen passava
de ser dorigen desconegut i illegtim, a ser
considerat fll natural). El fet de deixar de
considerar la necessitat dingrs a la bene-
fcncia com una situaci vergonyosa, obria
les portes cap a una nova manera de pensar.
Aix tamb, el dret de les persones que en el
seu moment eren abandonades, de conixer
el seu origen, respectant el dret dintimitat
de les mares, circumstncia no resolta fns
avui dia, ha motivat situacions polmiques
pendents de tractar en les adopcions actu-
als, tant nacionals com internacionals (Bajo,
F.; Betrn, J.L., 1998).
(2) Les referncies de cada informant i les
nomenclatures de referncia: una dona
que va viure com a nena a la Casa des
de lany 1954 fns al 1963 (informant
annima, nena interna 1954-1960);
Montserrat R., que va treballar dauxiliar
administrativa entre el 1969 i el 1980
(auxiliar 1969-1975); una dona que
va viure com a nena del 1970 al 1975
(nena interna; Solet 1970-1975); una
dona que va treballar com a operria
entre lany 1977 i lany 2009 (operria;
1977-2009); Agust T., metge pedia-
tra que va treballar entre el 1980 i el
2004 (metge; 1980-2004); Eullia P.,
educadora i coordinadora de la Llar Xaloc
que treballa des del 1984 fns avui dia
(educadora/coordinadora; 1984-2011)
i Natlia C., educadora i coordinadora de
la Llar Llevant que treballa des del 2003
fns avui dia (educadora/coordinadora;
2003-2011). Ha estat entrevistada i no
enregistrada sor Montserrat, germana de
San Vicent de Pal que va viure i treballar
a la Casa, des dels anys cinquanta fns a
la seva jubilaci [nota de lautora].
BIBlIoGRaFIa
Amors, P.; Palacios, J. Acogimiento fami-
liar. Madrid: Alianza Editorial, 2004.
Anguera, P; Arnavat, A.; costafreda, M.
La Diputaci de Tarragona. Imatges per a una
histria. Tarragona: Diputaci de Tarragona,
1986.
Bajo, F.; Betrn, J. L. Breve historia de la
infancia (captol I). Madrid: Temas de Hoy,
1998.
Blanco Villegas, M. J. Exposicin y muerte
de los nios acogidos en la Casa Cuna de
Ponferrada entre 1850 y 1932 (Len, Es-
paa). A: Revista de Demografa Histrica
XX, II, segunda poca. Len: 2002.
casa Provincial de Benefcencia. Regla-
mento Interior de la Casa provincial de Bene-
fcncia de Tarragona. Tarragona: 1872.
Diputaci Provincial de Tarragona. Casa
de Benefcncia. Tarragona: Diputaci Provin-
cial de Tarragona, 1930.
Oliv, e.; Piqu, J.; ricom, F. Tarragona, la
imatge i el temps. Tarragona: Ajuntament de
Tarragona, Sugraes Editors, 1990.
Palma de, A. Administraciones pblicas y
proteccin de la infancia. En especial, estu-
dio de la tutela administrativa de los menores
desamparados. Madrid: Ministeri dAdminis-
tracions Pbliques. Estudis i Documents. Ins-
titut Nacional dAdministracions Pbliques,
2006.
ripol-Millet, X.; rubiol, G. El acogimiento
familiar. Madrid: Ministeri dAssumptes So-
cials, 1990.
sndic de Greuges de catalunya. La pro-
tecci de la infncia en situaci dalt risc social
a Catalunya. Barcelona: Informe extraordinari
juny de 2009, 2009.
Vives recasens, F. Tarragona benfica.
Compendio histrico-prctico de las actuales
instituciones benfcas. Tarragona: Editorial
Suc. de Torres i Virgili, 1929.
aRxIus consulTaTs
Arxiu Histric de lA diputAci de tArrAgonA.
Museu dArt Modern de Tarragona
Arxiu FotogrFic de lA diputAci de tArrAgonA.
Museu dArt Modern de Tarragona
Arxiu Histric Arxidioces de tArrAgonA.
Llibres sagramentals de Baptisme
i dOrbits.
recerques 205
L
observaci participant
podria explicar-se uti-
litzant un refrany cas-
tell que diu: Donde
fuere, haz lo que vieres.
No obstant aix, si vol-
gussim ser ms exactes, haurem de
dir que lobservaci participant el
mtode dinvestigaci qualitativa que
defneix lantropologia ms que fer el
que es veu consta en lacte de deixar-se
estimar. Deixar-se estimar, aquest s
el punt des del qual sorgeixen els ms si-
nistres, aguts i meravellosos problemes
epistemolgics que preocupen i ocu-
pen els caps de tantssims antroplegs
i antroplogues. Fins quan mhaig de
deixar estimar? Fins on? I si no ho vull?
I si tot i deixar-me estimar no mesti-
men? Si deixar-se estimar s una qes-
ti de mtode, ens deixem realment
estimar o deixem destimar?
Grcies a la preparaci acadmica, qual-
sevol antropleg o antroploga pot po-
sar-se a la pell duna altra persona, la pell
daquella cultura de la qual vol parlar i
pel que s importantssim lobservaci
participant. Per no s veritat, no s gr-
cies a la seva preparaci acadmica que
ho aconsegueix, sin grcia a la seva ca-
pacitat de deixar-se estimar. Tamb hau-
ria daprendre a estimar? Tamb, tam-
b..., per ms que a estimar, a seduir.
El problema s que no sempre ens em-
motllem del tot b en aquesta pell que
pretenen comprendre i, s clar, si hem
de comenar a deixar-nos estimar per
emmotllar-nos correctament en aquesta
pell, comencem malament.
Les difcultats de
lobservaci participant
Les difcultats de lobservaci partici-
pant...; aquest plaer tan nostre de dei-
xar-nos estimar, destimar, de seduir,
de deixar-se seduir... Aquest fer safa-
reig tan nostre, motivat vs a saber per
un qu desconegut, explica tantssima
tinta vessada en la pretensi dun mto-
de cientfc rigors, just i objectiu, que
legitimi i, sobretot, situ lantropologia
en una bona posici a la graella de sor-
tida dels gossos que persegueixen lle-
bres metlliques.
El plaer de lobservaci participant expli-
ca el ridcul cam que ha triat lantropolo-
gia. Tot i aix, millor ser ridcul i treballar
des del plaer, que ser tils i treballar per-
seguint ximpleries. Quan lantropologia
treballa per plaer, a lantropleg se lacusa
dallunyar-se de la realitat i, fns i tot, de
faltar la veritat. Sel pren per un poeta.
Per no era una qesti de pell? I que hi
pinta en tot aix, un candrom?
No sn poques les persones que es pre-
nen la feina com una competici espor-
El ciclisme a la tardor
Mites i fetitxes de lesport de la bicicleta
Emilio Sarez Ortega
(1)
Beques 2010
la cultura de lesport modern neix de lexaltaci de la cultura juvenil. A la imatge,
desquerra a dreta, Matias, Marin, Joan, Carlos i Cristbal (11/09/2010). cArlos gmez
tiva. No s estrany escoltar: Hem danar
partit a partit, No hi ha res guanyat,
Disciplina, el ms important s la disci-
plina, Sense un padr no arribars mai
enlloc... Dins de lmbit acadmic, la-
boral, cientfc i/o poltic sutilitzen mots
i sapropien de les paraules que neixen de
les crniques esportives... Com ens pot
sorprendre, que dins de lantropologia
tamb succeeixi, que els antroplegs si-
guem ms esportistes que cientfcs? No
hi ha diferncies entre el palmars dun
ciclista i el currculum dun antropleg,
cap. Es treballen i es venen de la mateixa
manera, un procediment cada dia ms
esportiu. Lantropologia s ciclisme.
Dins del ciclisme hi ha vampirs que xu-
clen la sang dels corredors i tramiten pas-
saports biolgics, clavats als malsons de
la cincia fcci. Els metges, els perio-
distes, la policia i els jutges van de la m,
tot cantant al mateix to: Ho fem per un
esport net. Lantropologia tamb t els
seus vampirs que es presenten sense de-
manar perms i entren fns al rac ms n-
tim; no hi ha res que pugui dir-se Acad-
mia, Collegi de jutge, de savis, de vells,
de doctors, drbitres o/i etctera. No hi
ha cap instituci que puguem assenyalar
com el castell del Drcula, perqu de les
clssiques institucions noms en que-
den les runes. Tot i aix, el vampirisme
ens resulta conegut i, encobrint-lo amb
les causes ms justes, com lesport net o
lamor, ciclistes i antroplegs fan com les
dones a les novelles de Stoker: donar la
ra a qui t el poder i procurar conixer
les regles del joc, perqu en un futur no
shagi de donar la ra a alg noms per-
qu t el poder. s el que coneixem com
el molt modern assassinat del pare.
I, s cert, el ciclisme s com la vida o,
dit duna altra manera, el ciclisme s
com qualsevol altra cosa. Per una banda
hi ha regles escrites, com el reglament
duna competici i, per laltra, nhi ha
unes altres que no estan escrites. Dins
de les que no estan escrites, hi ha les que
sen diuen secretes, les que sn ms o
menys compartides, les dels iniciats, les
dels professionals, les dels globers...; to-
tes sn resultat dun pacte social o duna
tradici, per tant li fa..., poden obser-
var sense difcultat. Daltra volta hi ha
regles que sn importants i daltres que
no en sn tant. Es pressuposa que les
importants sn les racionals i la resta
sn les irracionals, les accessries o les
condemnables. Per aix ja s suposar
massa. Tamb hi ha regles per perpetuar
les relacions de poder i regles perqu les
relacions de poder no es perpetun. Hi
ha de tot, s, i ja s suposar massa.
Possibles sortides
La cultura de lesport modern neix del
moment desplendor i de lexaltaci
del culte a la cultura juvenil. Podrem si-
tuar-la als anys seixanta, juntament amb
els mites romntics de morir deixant un
cadver en bon estat. Connectada amb
altres canvis culturals, la idea de joventut
es mercantilitza i, des de llavors, sanir
mercantilitzant cada cop ms. Fins avui,
que produeix articles absolutament m-
gics, articles que fan el jove ser ms jove
o el vell ser ms jove.
Un altre quilmetre zero: lesport s una
religi i, llavors, el ciclisme tamb ho s.
Explicar lesport, sobretot als agnstics,
com un fet cultural dun contemporani
orientalisme, molt dacord amb la ms
ferotge de les crisis econmiques actuals,
tamb s un possible marc teric. Veure
tant desport per televisi, com consumir
opi, i entrenar tan dur, com els ascetes.
Alienaci de masses, que per defnici no
sn mai intelligents, i que sentreguen a
una feina sobre la ment i el cos. Enemics
invisibles, lluita contra un mateix. Relats
mstics que amaguen veritats i que justi-
fquen ximpleries de tot tipus. Lesport s
clar que pot ser vist com una religi.
Seguir la roda de Caillois pot ser un altre
inici teric. Podem negar-li la taxinomia
dels jocs, no existeixen els jocs datzar. Tot
est tan atrapat i justifcat en els mites que
la sort ha estat desterrada. Ara es parla de
vocaci, de dest, damor. Sempre sapel-
la a una creena que ompli de sentit la
qesti, fns i tot, una taxinomia. Per
s que ja ni el bingo s atzar. Els jocs i els
esports sn massa viscerals com per po-
der-los viure sense ms arguments que
la sort. Apareix la sort just en narracions
on ning no lespera. Avui es parla de
sort al ciclisme i denergies al bingo. Les
civilitzacions de comptabilitat sexpli-
quen a lAtlntida i el desencantament
s un embruix de lluna. Occident s un
horitz que es mira despatlles.
Caillois patina; els jocs com a miralls i
com a generadors de cultures. La cultura
es juga, els jocs sn el motor de la cul-
tura, com tamb els esports..., per els
jocs i els esports sn previs a les civilitza-
cions que Caillois satreveix a defnir o,
almenys, s que existeixen i no sn baja-
nades. Tot i que no tingussim bicicletes,
ja rem ciclistes quan rem primats. Ja
jugvem als altius, als furtius, etc.
Huizinga estava convenut que el foc
de Prometeu eren els jocs. Tamb esta-
va convenut que els jugadors establien
les regles. I el que va descobrir s que les
regles del joc no sabem del cert de quin
taulell vnen. Caillois volgu anar ms
enll i va convertir lesport en un apa-
rador de valors morals que fan progres-
sar o no. El mateix que defneix quines
cultures progressen, en el sentit de mi-
llorar com a civilitzaci, i quines no. Es
va passar de llest.
Sense saber quin marc teric escollir,
sem va acudir pensar en el ciclisme com
no sn poques les persones que es
prenen la feina com un repte de superaci
personal. A la imatge, Carlos amb el
tram-tram, en plena pujada al Tourmalet
(11/09/2010). cArlos gmez
recerques 207
a religi, en el sentit de control de la po-
blaci. En els termes del biopoder de
Foucault, per ms enll de la broma de
Carlos, un genial informant: Si no aga-
fes la bicicleta, tacabes divorciant de la
dona; no vaig trobar millors fonaments
per justifcar els substrats superiors de les
capes del biopoder.
El ciclisme s racional, perqu el sistema
social s racional? O el ciclisme, situant-
lo dins del subsistema cultural, produeix
informacions que transmetrien raciona-
litats als altres tres subsistemes, generant
una retroalimentaci prodigiosa i lgica
que, contrriament, noms podria ge-
nerar irracionalitats, errors, novetats o
repeticions similars?
Els marcs terics de lantropologia sn
vlids, tot i aix no he sabut profundit-
zar en cap dells. Aix s, diria que la ro-
da bona s la den Huizinga. I no ens
portem a lengany ni ens equivoquem,
que el noi va f; tot i que estigus segur
que les regles del joc les establien els
mateixos jugadors, els ssers humans
sn amants de novelles en excs, com
per ser alguna vegada lliures, ni tan sols
per tenir una mica de seny.
El ciclisme a la tardor explica quel-
com de com es viu el ciclisme. De com
es viu el fet de comprar una bicicleta,
muntar-hi, pujar al Tourmalet, veu-
re el Tour de Frana... El text obvia
problemes terics i metodolgics i se
cenyeix a un relat en primera perso-
na. No pretn aportar res, ni meto-
dolgicament ni tericament. Lnica
pretensi s posar-se les sabates amb
ferros a les soles i que estiguin disse-
nyades exclusivament per pedalejar.
En lloc dagraments i dedicatries
hauria dincloure disculpes i renecs...
Potser serien fns i tot millor que un
captol de promeses. n
Corren, corren pels carrers corren, pa-
raules que no sesborren, imatges que
no sen van...
i ploren, ploren pels carrers ploren, com
gotes daigua senyoren aquells que ja
no es veuran.
T
inc la infncia es-
campada pels car-
rers i places del
meu barri: aqu
jugvem a futbol,
all anvem amb
bici, en aquell passatge hi passvem
les hores i les hores, aquell bar era el de
les campanes... Records que poblen
un espai ordenat, fcilment identif-
cable i traduble.
En aquesta recerca mhe aproximat a
les formes i als espais de relaci so cial
en un poble sense carrers, o sigui, dun
poblament totalment dispers. He en-
trevistat nou persones nascudes entre
el 1917 i el 1960. Lespai daquest ar-
ticle noms em permet dibuixar, amb
traos gruixuts, la imatge que es des-
prn del seu testimoni dun passat
recent que ja ha canviat.
Marc geogrfc
La Gran Geografa Comarcal deu dir
que la Valldora s una de les nou en-
titats de lextens municipi de Navs
(el Solsons), que est emmarcada
per les serres dels Bastets, de Busa i de
Taravil, que en lactualitat s un petit
nucli disseminat de poques cases, etc.
Jo mestimo ms explicar que es trac-
ta duna preciosa vall recorreguda per
un riu alegre i net, lAiguadora, i en-
tapissada de boscos de pi roig, roures
i alzines. De tant en tant, grans claria-
nes assenyalen la presncia duna masia
envoltada de camps de conreu que ens
recorden que la base productiva de la
vall ha estat, fns a una poca relativa-
ment recent, lagroramaderia: conrear
camps i criar bestiar eren les activitats
principals duna economia dirigida cap
a lautoabastiment que es completava
amb els productes de lhort i del bosc.
Els molins, les serradores de la vall i
la ferreria eren indstries completa-
ment subsidiries de lactivitat agrco-
la. Aquests molins van ser dels darrers
que van tancar a la comarca del Solso-
ns, i estem parlant de ben entrats els
anys vuitanta. La pista que serpenteja
la vall va ser oberta als anys noranta i en
fa menys de cinc que va ser asfaltada.
La llum de la xarxa elctrica va arribar
i encara no a totes les cases per la
mateixa poca, i la xarxa daigua po-
table i de clavegueram encara satura
molt lluny daqu. Des de fa dos anys
hi ha una bona cobertura telefnica i
dinternet.
espais de socialitzaci.
Moments i llocs per trobar-se
A priori hauria organitzat aquests es-
pais per etapes: infantesa, joventut i
Espais de socialitzaci
Moments i llocs per trobar-se
en un poble sense carrers:
estratgies per socialitzar-se en pobles
dhbitat dispers de la muntanya
Esther Miralles
Beques 2010
noTEs
(1) Traducci de Marc Ballester.
vida adulta. Per aviat les primeres en-
trevistes em van fer veure que aquesta
classifcaci no responia a la realitat,
ja que gaireb totes les activitats que
es duien a terme eren intergeneracio-
nals. Per aquest motiu es presenta una
classifcaci en termes de funcionalitat:
aprendre, resar i treballar, on ca-
da mbit t, efectivament, uns llocs i
uns temps propis.
Aprendre
Llegir, escriure i les quatre regles eren
lensenyament bsic que rebien els in-
fants a lescola, a ms de religi. Cal dir
que lescola rural ha estat, fns ben en-
trada la transici, una mena de germana
pobra del sistema educatiu. Per norma
general, els mestres acostumaven a estar
poc capacitats, i els mtodes, la llengua
castellana i sobretot els continguts allu-
A la Valldora van funcionar de ma-
nera discontnua dues escoles. Per
temporades en algunes masos havien
tingut un mestre, vivia a la casa i fe-
ia classe als nens del venat. Una altra
sortida per a lensenyament dels in-
fants de pags era enviar-los a estudiar
a fora: Solsona, Berga, Sant Lloren
de Morunys, Gironella... Tant sapro-
ftava la xarxa familiar com sinternava
linfant en una residncia de monges
o capellans.
Leducaci terica dels infants es com-
pletava amb la doctrina. Al contrari del
difcil encaix que lescola podia tenir
dins de la comunitat, la catequesi era
concebuda com a part de la ruta na-
tural dinclusi social dels petits. La
religi, el capell i tot el reguitzell de
rituals catlics eren molt presents en
nyats de la realitat i els interessos dels in-
fants i de la comunitat, relegaven lescola
a un paper marginal en la seva formaci
i, sobretot, en la seva socialitzaci, que
comenava en realitat un cop sacabaven
les classes i els infants havien de fer front
a les tasques productives que progressi-
vament els eren assignades. A pags hi
calien tots els braos.
Vaig anar poc a escola. [...] una mis-
ria. Qu volies que aprenguessin aqu?
A empaitar cabres i ovelles.
(JoAn P., 1939).
Va venir una mestra de len. i nosal-
tres, imaginat, no lentenem ni de papes,
que all era castellano puro. i ella tampoc
no ens entenia, tenem uns problemes
que no vegis.
(doloRs P., 1956).
1
recerques 209
1. Ball de festa major possiblement a
Besora (navs). Arxiu de coNxitA cAsAbellA
2. famlia Padulls, masovers del Mol
nou de la Valldora (circa 1930). Arxiu de
mAriA pAdulls
3. Vens de la Valldora en un dia de
caramelles o de festa major (circa 1920).
Arxiu de Josep ForNells
4. Process a solsona per demanar
pluja a la Mare de du del Claustre (1949-
1950). Arxiu de Josep ForNells
de tota la comunitat davant de laltar t
tota la potncia de la integraci i, alhora,
de control social. Per moltes coses inte-
ressants comenaven justament desprs
de missa: era el moment de conversar, de
posar-se al dia, de passar revista.
una de les trobades que desitjvem
ms era el diumenge desprs de missa.
[...] Com que eren les onze i ja tenem tot
el bestiar arreglat, ens quedvem tot el
poble all a xerrar: Com estan els ma-
lalts?, Com est lavi?, Com est el pa-
re?, Com est la mare?, Com et trobes
tu?... i la canalla, pues jugvem...
(MARiA P., 1941).
Dintre de les cites litrgiques cal des-
tacar tamb les processons. Nhi havia
dordinries, que venien marcades pel
calendari santoral, i dextraordinries,
que sorganitzaven per raons de for-
a major. En tots dos casos eren actes
socials fora concorreguts que acaba-
ven esdevenint jornades ldiques de
retrobament, distracci i fugida de la
quotidianitat.
Larribada del bon temps marcava, tant
ahir com avui, el tret de sortida de les
festes majors dels pobles. Era el mo-
ment daplegar els vens i els parents
de la prpia parrquia i de les venes.
Veritables caravanes intergeneracionals
caminaven els quilmetres que calgu-
s per anar a les festes dels pobles dels
voltants. Lextensa xarxa familiar pro-
porcionava als desplaats les millors
menges quan arribaven.
Anvem a la Mra, a sant Miquel de
gramoneda, a sant ller... Anvem tots
cap a all i no noms el jovent, ja que
no se separava mai el jovent dels grans
[...]. llavors quan vam tenir divuit o di-
nou anys anvem cap a llinars, a ballar,
perqu tenem molta coneixena i, cap
a les tres de la nit, cap aqu a sant Pere
de graudescales. Tot a peu, una hora
i mitja. Ja les sabem totes les pedres
aquelles!.
(JoAn P., 1939).
Beques 2010
la vida quotidiana del poble, tant en
lmbit pblic com en el domstic i,
per tant, la formaci dels infants en la
doctrina catlica assegurava la trans-
missi dun coneixement til en tant
que vertebrador.
resar
La cita ms estable, preceptiva i dura-
dora dels vens era la missa dominical.
Als pobles tothom hi anava. La reuni
3
2
4
Per les festes eren importants sobretot
per al jovent, per loportunitat de fer
noves coneixences. En un any molts
nois i noies espigats havien esdevingut
joves robustos, frescos i corpulents que
anirien passejant de poble en poble, de
festa en festa, i amb molta probabili-
tat a lentrada de la tardor ja estarien
festejant.
Ah, com vam comenar [a festejar]?
Pues ballant. Jo en sabia, perqu ballava
amb lescombra. Escombrava i, de tant
en tant, agafava lescombra, cantava i ba-
llava [...]. Vam festejar dos anys.
(ConxiTA CAsABEllA, 1941).
Sembla que la segona meitat del segle
xx va deixar enrere la poltica de casa-
ments concertats per les famlies, prc-
tica que havia determinat en les grans
cases, sobretot, el dest dels hereus i de
les pubilles en funci daliances avan-
tatjoses en termes de patrimoni i repro-
ducci social. En el cas dels masovers,
la pressi i linters per fer aliances eren
molt menors, per descomptat, perqu
el que hi havia era menys substancial.
Treballar
Indiscutiblement, els masos han estat
unitats de producci i de reproducci
prcticament autosufcients. Al nord
del Solsons existeixen els emprius,
que sn terres comunals. No s el cas
que ens ocupa, ja que tota la terra t
amo. Per malgrat la propietat pri-
vada de la terra i per molts braos que
hi haguessin a casa, els pagesos depe-
nien en gran mesura de la solidaritat
i la reciprocitat que es teixien amb les
xarxes de venatge. Una famlia sense
el suport dels seus vens devia passar
moltes difcultats per tirar endavant,
tant en moments de necessitat de m
dobra intensiva el segar, el batre, la
matana... com davant les adversi-
tats, per exemple la malaltia dalgun
parent o la mort dalgun progenitor.
Els vens ens expliquen casos concrets
en qu es visualitzava aquesta xarxa de
reciprocitat.
La matana del porc s potser el ms
recurrent, ja que era tot un esdeveni-
ment social. Els vens sajudaven m-
tuament en un pacte implcit de reci-
procitat. La casa que feia la matana
convocava els vens i adquiria una do-
ble obligaci: alimentar-los i anar, al
seu torn, a ajudar els altres quan fos
menester. La feina enllestida donava
pas a lactivitat ldica:
Quan matvem el porc fiem una gran
festa. de dia tots a treballar: a fer el tall...,
a fer la feina, no? i a la nit, tenem un ho-
me amb un acordi que tocava i ball-
vem. Venien amos i masovers, per igual.
rem un pilot de gent, com 40 perso-
nes, una cosa aix. lhivern era diverti-
dssim, perqu anvem corrent duna
casa a laltra....
(ConxiTA C., 1941).
Una altra cita fxa en lagenda setmanal
era el dia de mercat a Montmajor. Tenia
lloc el dimecres i en aquella poca era
molt concorregut. Els vens de la vall
portaven lexcedent de la seva produc-
ci ous, conills, gallines... i amb
les vendes compraven el que els man-
cava al rebost i a la casa. Calia sortir
molt aviat, de nit encara, per arribar a
una hora raonable, ja que es caminava
un mnim de catorze quilmetres. Les
famlies sanaven aplegant pel cam i ai-
x, mentre la feien petar, lestona pas-
sava ms rpid, a ms de sentir-se ms
segurs durant els anys que els maquis
rondaven per la zona.
A tall de breu conclusi
Les entrevistes realitzades sobre la vida
social a la Valldora posen en evidncia
que estem parlant dun entorn fora tan-
cat, on els infants rebien dels adults les
eines per desenvolupar-se amb seguretat
i reproduir-se socialment dintre duns
lmits clars emmarcats en els parme-
tres morals i de conducta establerts per
lEsglsia catlica i dins de la lgica pro-
ductiva duna economia de base agr-
ria dirigida cap a lautosubsistncia. Els
espais de trobada entre els vens adults
giraven completament entorn daquests
dos eixos i shan anat diluint en paral-
lel als canvis experimentats en el camp
catal; avui romanen bsicament com a
residu simblic del que lexpressi ms
grfca s la festa major, en la qual tot-
hom ftxa per molt que faci molts anys
que ja no viuen a la vall. n
imatge de la vall. Al fons, la serra de Busa (2010). Arxiu destHer mirAlles
recerques 211
A
quest article s resul-
tat de la recerca duta
a terme amb lobjec-
tiu danalitzar el pa-
per de la dona als am-
bients musicals de la
Barcelona del tombant del segle xix, aix
com esbrinar la importncia de la gui-
tarra com a instrument musical i eina
pedaggica per a les classes benestants
daquell segle. Lestudi daquesta relaci
s fruit de lanlisi de la guitarra MDMB
577 i del llibre de msica que es conser-
ven al Museu de la Msica de Barcelona
com a part de la collecci Folch i Tor-
res-Baget, nucli fundacional del Mu-
seu grcies a la donaci efectuada
per la colleccionista badaloni-
na Orsina Baget (Grabulosa,
2011). Cal agrair al Museu
de la Msica la seva disposici
per proporcionar tant laccs
als objectes destudi com per
permetre ls de diferents ma-
terials del seu arxiu.
Poques sn les persones que shan
dedicat anteriorment a lestudi
daquests objectes. Sobretot desta-
quen alguns treballs fruit de lexposi-
ci permanent de la guitarra a les vitri-
nes del Museu de la Msica (Escalas,
1991), aix com del seu prstec per di-
verses exposicions temporals (Escalas,
1996). El resultat daquests treballs es
redueix a la descripci de linstrument,
sense entrar en lexistncia dun manus-
crit ple de msica que permet establir
hiptesis sobre la funci de la guitar-
ra dins de la societat de lpoca, o de
la relaci entre aquest instrument i el
seu repertori popular amb la formaci
musical i cultural de les dones dels pri-
mers anys del segle xix.
Aquesta situaci de manca destudis
previs fa que la metodologia emprada
en lactual recerca comprengui aspec-
La Pasquala
i el seu llibre de msica
El paper de la guitarra
a la Barcelona del segle xix
Mart Beltrn
Beques 2010
tes molt diversos, comenant per la
descripci organolgica de la guitarra
i passant per lanlisi codicolgica i de
contingut del manuscrit amb signatu-
ra provisional 02.1829, perqu un cop
ben detallats aquests objectes es pugui
passar a la seva interpretaci en el con-
text social i histric de la Barcelona de
la primera dcada del segle xix.
Descripci de la guitarra
i anlisi del manuscrit
La guitarra de sis ordres s un instru-
ment fora desconegut, sense la gran
quantitat de repertori del seu ances-
tre, la guitarra barroca de cinc ordres,
i sense la continutat del reper-
tori de la guitarra romntica.
Aquest instrument va posar la
banda sonora a tota una po-
ca que sallarga des de mitjan
segle xviii fns a les prime-
res dcades del xix, va dei-
xar ben poques mostres de
repertori i va quedar relegat
a un segon terme per les noves
guitarres de cordes simples, que
rpidament van triomfar a causa
de la facilitat amb qu shi executa-
ven diferents lnies meldiques.
En laspecte musical la guitarra no gau-
dia del prestigi assolit a Frana, encara
que grcies a diversos mecenatges sha-
vien escrit peces de gran format com els
quintets de Luigi Boccherini. De totes
maneres, el lloc on la guitarra no havia
detall de la guitarra MdMB 577. mArt
beltrN/museu de lA msicA de bArceloNA
detall de letiqueta de linterior de la guitarra MdMB 577. mAriNA sAgArrA/Arxiu FotogrFic
sAgArrA/museu de lA msicA de bArceloNA
perdut protagonisme era precisament
dins de la msica popular. La creixent
classe social de la burgesia necessitava
diferents maneres de passar el seu temps
lliure, aix com de diferenciar-se tant
de laristocrcia com de les classes ms
baixes, necessitat materialitzada en les
llargues vetllades que sorganitzaven als
salons de les cases ms benestants de la
ciutat, vetllades a les quals mai no fal-
tava alg disposat a cantar acompanyat
de la guitarra els aires ms de moda del
moment. La guitarra, de la mateixa ma-
nera que el piano, va tenir un paper fo-
namental dins daquestes reunions, on
rpidament es passava de valsos, galops
o contradanses als ms que populars bo-
leros, en qu diferents grups instrumen-
tals acompanyaven a una o ms veus
aquestes canons picants, compostes
per divertiment de tota una audincia
amb ganes de passar-ho b.
Aquest s el tipus dinstrument que
sortia regularment del taller del cons-
tructor de guitarres Francisco Espaa,
situat als nmeros 2 i 15 del carrer Es-
cudellers de Barcelona (Romanillos,
2002:301-302). En el cas de la guitar-
ra MDMB 577, linstrument va estar
enllestit per aquest constructor lany
1805 per a ls de Pasquala Rodrguez
i Pags, com es pot extreure de les di-
ferents inscripcions que es conserven
tant a la pala com a letiqueta que es
troba al seu interior. Pel que fa a les se-
ves caracterstiques esttiques, aquest s
un instrument fora ornamentat, amb
incrustacions de nacre tant al diapas
com a la pala, la boca o sobretot al pont
amb el tradicional bigotis, ornamen-
tacions que solien ser habituals a les
guitarres dels segles xviii i xix.
Resulta del tot excepcional la relaci
entre aquesta guitarra i el manuscrit
anomenat prviament, ja que el seu
contingut textual i musical permet fer
una anlisi sobre la situaci de la gui-
tarra a la Barcelona dinici del segle xix.
Aquesta relaci queda palesa per les in-
dicacions de pertinena existents en els
dos objectes, que senyalen directament
Pasquala Rodrguez i Pags com la se-
va propietria. Entre les seves caracte-
rstiques ms rellevants, resulta molt
probable que aquest manuscrit fos ad-
quirit al mateix temps que la guitarra,
fns i tot al mateix taller, ja que grcies a
anuncis de premsa de la primera meitat
del segle xix es pot veure com aquest
espai tamb sutilitzava per a la venda
de msica de diferents autors (Surez-
Pajares, 2007:120-135).
Pel que fa al seu contingut, segueix els
esquemes presents a les publicacions de
msica per a guitarra dels segles xvii i
xviii, on les primeres pgines conteni-
en dedicatries potiques juntament
amb diferents gravats dels msics. En
aquest cas, el manuscrit cont una ex-
tensa dedicatria amb una illustraci
de la Pasquala, tot en conjunt impreg-
nat de nombroses referncies a la mi-
tologia clssica que el situen dins del
corrent neoclssic, que a partir de lobra
de Winckelmann es va anar estenent
per tot Europa, amb repercussions en
totes les arts des de la pintura fns a la
msica (Honour, 1991).
Aquestes repercussions es poden veure
tant en la introducci daquest manus-
crit com amb lestil de la illustraci o
amb la senzillesa de les peces musicals
contingudes. Una constant en aquest
manuscrit s la manca datribucions
de tota mena, la qual cosa incideix en
el carcter popular de la msica que
cont, que es troba representada per
prop de cinquanta peces musicals de
diferent tipologia, amb danses instru-
mentals com contradanses o valsos,
juntament amb peces cantades com
boleros o ries italianes provinents de
les peres ms populars.
Poques dades es coneixen sobre
aquesta noia anomenada Pasquala
Rodrguez i Pags. Tot i aquest con-
tratemps, el retrat que apareix a les
primeres pgines del manuscrit seri-
geix com la font ms important per
conixer molts aspectes sobre la vida
daquest personatge, i cal recordar les
eines que ofereix lanlisi iconogr-
fca, ja que tots els aspectes que lar-
tista capta al moment de fer un re-
trat sn representatius del carcter,
la personalitat i la posici social del
retratat (Castieiras, 2009:26-27).
En aquest cas, la Pasquala apareix
amb un vestit blau fora cridaner,
amb una ploma al cap com a com-
plement, tot seguint la moda dels
anomenats afrancesats.
recerques 213
guitarra MdMB 577, manuscrit 02.1829, estoig i faristol. mAriNA sAgArrA/Arxiu FotogrFic sAgArrA/museu de lA msicA de bArceloNA
Beques 2010
Interpretaci en el context
de la Barcelona de la primera
dcada del segle xix
Aquests detalls permeten establir una
srie dhiptesis, de les quals es pot de-
duir que el retrat est fet abans dels terri-
bles esdeveniments de la Guerra dInde-
pendncia, amb la Revoluci del Dos de
Mayo que va tenir lloc el 1808, ja que la
posterior repressi exercida per part de
Ferran VII no va permetre cap mena de
manifestaci de simpatia per la cultura
francesa, fet que refora el 1805 com a
data de confecci del manuscrit.
En segon lloc, el luxe del vestit i la qua-
litat dels objectes estudiats permeten
inserir el personatge dins de la crei-
xent nova classe social de la burgesia,
ja que en cas dhaver format part de la
noblesa, el manuscrit hauria fet ress
del seu ttol i llinatge a la completa de-
dicatria inicial. Resulta fora interes-
sant com lestil clssic de les dedicat-
ries que acompanyen el retrat sembla
arribant a ser durant el Barroc un tema
recurrent. Noms la irrupci del pia-
no domstic als salons de les cases bur-
geses, ja entrat el segle xix, va trencar
lhegemonia que havien tingut els ins-
truments de corda per procurar ledu-
caci de les joves. Tot i aix, el cant va
ser lart musical domini de les dones per
exce llncia, ja que ls dinstruments
musicals portava connotacions mascu-
lines a causa de les exigncies fsiques
que requerien (Green, 2001:58-83).
Per tant, la inclusi de linstrument a
les llions de msica per a dones tren-
cava una altra barrera dins dels preju-
dicis que tot sovint han marcat ledu-
caci femenina, i feia possible trobar
noies educades en la guitarra i el cant,
com en el cas de la Pasquala.
Daltra banda, el panorama social can-
viant desprs de la Revoluci Francesa
afavoria el fet que les dones tinguessin
oportunitats de participar a la vida mu-
sical de la ciutat, ja que el patronatge
imitar les formes de les famlies nobles,
en un intent de la burgesia dassimilar
un nou estatus fruit dels esdeveniments
de la Revoluci Francesa.
Al fet de pertnyer a una famlia benes-
tant sha de sumar la seva condici dini-
ciada en la msica, tal com demostren
les mltiples allusions presents a la il-
lustraci en forma de partitures o dins-
truments musicals, sent especialment
important la guitarra, ja que lassenyala
directament amb la m dreta. Un altre
detall que t una valuosa informaci s
el medall on es pot intuir el retrat dun
home, sense poder descartar el fet que
aquesta fgura masculina, pare o pro-
ms, estigui donant el vist-i-plau a les
prctiques musicals daquesta noia.
Pel que fa a les relacions de gnere amb
la guitarra, la representaci de dones
amb instruments com aquest va ser
una prctica molt habitual ja des del
comenament de ledat moderna, tot
dels nobles havia passat a mans de la
burgesia amb un augment del nombre
desdeveniments musicals. Aix doncs,
el fet de tenir un gran nombre de m-
sics afcionats va fer proliferar tot un
negoci de classes particulars, ja que tota
famlia benestant volia que les seves f-
lles cantessin i toquessin; daquesta ma-
nera augmentaven les seves possibilitats
de tenir un bon matrimoni, a ms de
poder generar un bon entreteniment a
casa (Citron, 2001:147-174).
De totes maneres, encara era necessari
el suport dun home per poder garantir
els estudis musicals duna dona, sense
importar el talent que tingus. Aquests
aspectes sn fcilment observables al
retrat analitzat, ja que el medall amb
el retrat mascul podria indicar la pre-
sncia daquesta persona que li permet
els estudis musicals. En aquest context
es pot entendre que les famlies burge-
ses fessin tot el possible per aconseguir
que les seves flles aprenguessin m-
sica de la m de diferents mestres, ja
que aix millorava la seva qualifcaci
per poder trobar marit (Adkins Chiti,
1995:103-127).
Com a conclusi daquesta recerca sha
de remarcar la funci destacada de la
dona a la societat de principi del segle
xix, especialment en el mn de la m-
sica, que es pot veure refectida en els
objectes centrals daquesta recerca, ele-
ments clau per estudiar tot aquest feno-
men. Daquesta manera, la progressiva
entrada en societat de la dona far que a
partir daquest moment ocupi llocs de
privilegi dins de les vetllades musicals;
per tota Europa van aparixer grans vir-
tuoses com foren Clara Wieck al piano-
forte o Sydney Pratten a la guitarra. n
BIBlIoGRaFIa
Adkins chiti, P. Las mujeres en la msica.
Madrid: Alianza Msica, 1995.
castieiras, M. Introduccin al mtodo ico-
nogrfco. Barcelona: Ariel, 2009.
citron, M. European Composers and Musi-
cian, ca. 1800-1890. A: Pendle, K. Women &
Music: A History. Bloomington: IUP, 2001.
escalas, r. [dir.] Catleg dinstruments del
Museu de la Msica de Barcelona. Barcelona:
Ajuntament de Barcelona, 1991.
Els nostres luthiers. Escultors del so. Barce-
lona: Ajuntament de Barcelona, 1996.
Grabulosa, I. Orsina Baget de Folch (1888-
1978). Colleccionista dinstruments musi-
cals. [Treball de Mster]. Barcelona: UAB,
2011. [Pendent de publicaci].
Green, L. Msica, gnero y educacin. Ma-
drid: Morata, 2001.
Honour, H. Neoclasicismo. Bilbao: Xarait,
1991.
romanillos, J. L. [et al.] The vihuela de
mano and the spanish guitar. A dictionary of
the makers of plucked and bowed musical
instruments of spain (1200-2002). Guijosa:
The Sanguino Press, 2002.
surez-Pajares, J. La hemeroteca Digital
de la Biblioteca Nacional. A: Arriaga, G. Ro-
seta. Revista de la Sociedad Espaola de la
Guitarra. Madrid: Grfcas AGA, 2007.
detall del retrat de la Pasquala al manuscrit 02.1829. mArt beltrN/museu de lA msicA de
bArceloNA
recerques 215
J
a fa dotze anys, es creava a Sant
Hiplit de Voltreg (Osona)
lAssociaci Sociocultural del
Voltregans Qu shi pot fer,
amb lobjectiu de dinamitzar la
vida cultural i social dels munici-
pis voltreganesos. Des dels primers mo-
ments dexistncia daquesta entitat es
va fer palesa la voluntat de recuperar el
record del passat i les tradicions locals,
tot posant laccent en els modes de vida
i la realitat quotidiana dels voltreganesos
dahir. Amb aquest objectiu com a ho-
ritz a mig terme, lAssociaci va ende-
gar tasques de recopilaci i classifcaci
dobjectes i utensilis que comprenien
una diversitat de camps temtics dins
la vida i els costums dels habitants de la
zona, i que cronolgicament cobrien el
perode entre els segles xviii i xx, fxant
la dcada de 1950 com a terme.
Aix doncs, una vegada establertes les
bases mnimes per a un projecte de ms
llarg abast, i comptant ja amb un cert
material de treball, es va constatar la ne-
cessitat duna estructuraci tant del dis-
curs com del material mateix; sencetava
el cam cap a la constituci de la Casa
Museu del Voltregans. I, en conseqn-
cia, les tasques de recerca etnolgica i
histrica que havien de fonamentar el
mateix discurs del projecte es van ha-
ver de consolidar i ampliar. Naixia aix
lactual Projecte de Documentaci His-
trica de la Vida Quotidiana al Voltre-
gans, que ha estat fonamental per a les-
Qu shi pot fer
Documentaci histrica
de la vida quotidiana
al Voltregans
Aitor Antoln Pea
Beques 2010
Mquina manual dembotir,
del segle xix (05/10/2010).
Aitor ANtolN peA
objectes de la collecci constitua, per
tant, el primer pas a fer.
Documentaci histrica
i construcci del discurs teric
En parallel a la feina de classifcaci del
material, es van iniciar les tasques de do-
cumentaci histrica i de construcci
del discurs teric que havien de fona-
mentar tota larquitectura del contingut
de la Casa Museu i del seu funciona-
ment. Shavien de comprendre les lnies
dels desenvolupaments histrics i soci-
als que condicionaren els modes de vida
de la poblaci al llarg dels segles, sha-
vien de diferenciar els diversos camps
temtics que constitussin un context
per als objectes recopilats, construint
espais de representaci coherents i el
mxim de fdedignes possibles.
Tanmateix, entenent les limitacions i
les possibilitats del projecte, i tenint en
compte la voluntat inicial existent de
crear un espai proper a la gent i dirigit
tabliment del fons de catleg de la Casa
Museu del Voltregans, i que ha perms
assolir la fta de la realitzaci de la Casa
Museu mateixa fta que, en lloc de
ser un punt i fnal, s un nou inici la
qual, aix mateix, comportar lobertura
de noves vies en el projecte de documen-
taci i dinvestigaci etnolgica.
Sha de tenir en compte que, un cop es
va veure la necessitat duna estructura-
ci de les tasques i del discurs que les
guis, era imprescindible posar ordre en
el material acumulat durant gaireb deu
anys, mentre sanava incorporant i clas-
sifcant material nou. Ms de cinc-cents
objectes, estris, utensilis... composen el
fons de la collecci: trobem eines del
camp i dofcis tradicionals, utensilis
dhigiene personal, llibres, mobles, jo-
guines, etc. El gruix dels objectes perta-
nyen al segle xix i a principi del xx, tot i
que es troben exemplars que es remun-
ten a principi del xviii o anteriors. La
classifcaci detallada i exhaustiva dels
a all quotidi, tamb sha posat molt
dmfasi en els detalls, en les maneres de
viure, fns i tot en all anecdtic (per
que roman a la memria collectiva).
No quedar-se en laspecte ms general
i abstracte, sin tractar el record com
quelcom viu i a un nivell que apelli a
la prpia existncia quotidiana de la
gent; que cadasc pugui veure escenif-
cada una parcella de la vida diria dels
seus pares o avis, i no merament una
reconstrucci morta dun passat gene-
ral i annim, impersonal.
Les tasques de recopilaci i classifca-
ci shan fonamentat, bsicament, en
la donaci dobjectes per part de vens
dels municipis voltreganesos, o b en
la recerca i la recuperaci prpia duta a
terme per lAssociaci. Tamb hi ha ha-
gut aportacions remarcables per part de
les parrquies de Sant Hiplit i Les Ma-
sies de Voltreg. Els criteris que shan
seguit sn grosso modo els anteriorment
esmentats com a mbit cronolgic (del
1700 al 1950, aproximadament) i te-
mtic (objectes de la llar, de la feina,
del camp, de leducaci, doci...). Tot
i aix no sn uns criteris absolutament
tancats, sin que contnuament sestan
cercant noves vies i camps temtics de
recerca; aix, per exemple, shan encetat
labors de recull dinformaci i docu-
mentaci sobre medicina tradicional i
remeis casolans de la zona.
exposici permanent de la
casa Museu del Voltregans
Un cop el fons dobjectes ha esdevin-
gut signifcatiu, sha procedit a la rea-
litzaci de lexposici permanent de la
Casa Museu del Voltregans, la qual
consta dun seguit de seccions temti-
ques on es distribueixen els objectes i
utensilis: leix vertebrador de lexposi-
ci el constitueix la reproducci de les
estances duna llar tpica de la zona, en
el marc temporal referit anteriorment
(per centrant-ho, essencialment, al se-
gle xix). Shi ha reprodut el dormito-
ri, el menjador, la cuina, la comuna, el
safareig, el pou... Sha dassenyalar, aix
shavien demfatitzar la funcionalitat
i els usos quotidians a lhora de cons-
truir les diferents escenes, per la qual
cosa sha preferit una imatge de con-
junt que resums tot lespectre crono-
lgic objecte de lexposici.
Si les estances suposen els punts forts de
lexposici, cal tamb fer menci dels es-
pais que serveixen de nexe entre les ma-
teixes, i que contenen una diversitat de
temes: lespai de lescola (reproducci
parcial duna escena descola de fnal
del xix a principi del xx), les seccions
dedicades a les joguines, a les herbes re-
meieres, a la higiene personal, a la cul-
tura local, a la tradicional elaboraci
dembotits tpics, a les eines dels ofcis
de sempre...; aix com un petit recull his-
toriogrfc i fotogrfc sobre els fets ms
remarcables de la histria local, inserida
en lmbit ms general de la histria de
Catalunya del 1700 fns a mitjan dels
anys cinquanta del passat segle.
Projecte etnolgic
i sociocultural
Essent la base aquesta exposici perma-
nent, la feina ha comenat a diversif-
car-se, i shan obert noves perspectives
de treball: com a projecte etnolgic i
sociocultural, es pretn donar cabu-
da no solament a la reproducci dels
usos i costums de la vida quotidiana
tradi cional, sin tamb a lestudi de
levoluci social i econmica dels nos-
tres pobles, del desenvolupament de
la cultura local (tant folklrica com
culta): vida quotidiana, arts i ofcis,
indstria, agricultura i ramaderia, oci,
literatura, gastronomia... sn algunes
de les vies dinvestigaci que progressi-
vament saniran desenvolupant.
Tot aix suposa que el discurs teric sha
dacompanyar de materials addicionals
que el complementin i lexplicitin; el
fons darxiu fotogrfc i documental,
les bases del qual shan consolidat en
lactual fase del projecte, ha perms
enriquir lexposici amb explicacions i
detalls dimportncia. Tanmateix, lar-
Aspecte interior de la Casa Museu del
Voltregans (25/05/2010). Arxiu de lA cAsA
museu del VoltregANs
Aspecte interior de la Casa Museu del
Voltregans (22/03/2010). Arxiu de lA cAsA
museu del VoltregANs
Recreaci de la cuina, interior de la Casa
Museu del Voltregans (22/03/2010). Arxiu
de lA cAsA museu del VoltregANs
mateix, que lescenari on subica lex-
posici no podria sser ms adient: es
tracta de la planta baixa duna casa de
mitjan segle xviii, que encara conserva
part de lestructura original.
Les recreacions de les diferents estances
shan realitzat seguint principalment
laspecte temtic, mentre que la co-
herncia temporal sha respectat en la
mesura del possible, dintre duns marcs
raonables. Tanmateix, sha cregut que
recerques 217
xiu fotogrfc i documental no sha
concebut com una simple eina auxi-
liar, sin que sha de convertir en un
eix essencial del projecte. De fet, per
exemple, sha procedit a una cataloga-
ci exhaustiva dun nombre rellevant
de llibres i documents, alguns datats
de comenament del segle xix, un cert
nombre dels quals ha passat a formar
part de lexposici.
Tot plegat, permet fer-se una imatge de
conjunt de la vida dels avantpassats, dels
contrastos amb el present i de levoluci
de la realitat quotidiana voltreganesa. El
pas duna realitat essencialment agrcola
i ramadera, amb una petita i incipient
indstria concentrada en els gremis de
paraires de la vila de Sant Hiplit i en la
feina de modistes particulars realitat
vigent al segle xviii que evoluciona
cap a la industrialitzaci, essencialment
en lmbit del txtil, al segle xix, que ar-
ribar al seu punt lgid a mitjan segle
xx, i que acabar per decaure i desapa-
rixer en els nostres dies, mentre que
lesperit agrcola i ramader ha perdu-
rat com a paisatge de fons. La trans-
formaci duna existncia que, encara
al segle xviii, tenia trets ms propers a
lpoca medieval tardana que no pas
a la modernitat domini de terrati-
nents i destaments privilegiats, escs
desenvolupament preindustrial, po-
bresa a una existncia industrial i de
masses primer, de consum i dindividu-
alisme desprs, ens mostra un perode
de modernitat ms aviat breu, que t
la seva eclosi a fnal del xix i que arri-
ba a la seva mxima expressi als anys
cinquanta i seixanta del segle passat,
per iniciar posteriorment un perode
de decadncia que encara vivim i
que podrem qualifcar com linici de
la postmodernitat.
Una vida basada en una certa autosuf-
cincia; lobtenci dels aliments bsics
mitjanant lhorticultura i la ramaderia
domstica elaboraci prpia i caso-
lana dembotits, cria daviram, etc. i,
en el cas dels vilatans, una petita econo-
mia txtil preindustrial de caire par-
ticular i gremial; un mode de vida
que shavia mantingut amb po-
ques variacions durant segles
pateix una conversi absolu-
ta que sestn en tots els mbits
de la vida dels pobles: laparici
de la indstria i de lelectricitat
comporten la f daquelles for-
mes dexistncia autosufcients.
La producci en srie signifcar laba-
ratiment dels productes i lextensi del
consum de masses. La industrialitzaci
suposar laparici de la classe obrera i
lemancipaci de la dona.
Els usos i costums, en tots els nivells,
canviaran extraordinriament: a poc a
poc els rols familiars aniran dissolent-se i
faran trontollar lestructura de la famlia;
el pes de la religi a la vida quotidiana
disminuir drsticament; la importncia
de lagricultura i la ramaderia familiars
gaireb desapareixer, quedant limitada
a lmbit estrictament de pags; les eines
modernes com els aparells elctrics, per
una banda, facilitaran la feina i perme-
tran lexpansi industrial que implicar
la desaparici de molts dels ofcis antics
i la transformaci radical dels que no
desapareguin; i per altra banda, alleuja-
ran en bona mesura les feines de la llar
i milloraran la qualitat de vida personal
tot permetent augmentar en principi el
temps doci, per, a la vegada, convertint
els individus i les famlies en consumi-
dors cada cop ms dependents en tots
els aspectes de la seva vida.
Consegentment, es podria dir que la
Casa Museu del Voltregans ha esde-
vingut quelcom ms que un simple lloc
dexposici dobjectes antics es tracta
dun espai certament modest de recerca
sociocultural, en el qual els primers pas-
sos shan fet amb la tasca de catalogaci,
classifcaci i documentaci present i
que roman obert a futures vies de desen-
volupament, algunes de les quals ja ses-
tan posant en marxa i que comportaran
lampliaci i la diversifcaci de lactual
fase del projecte. n
Beques 2010
Picadora manual de carn, de fnals del
segle xix (04/10/2010). Aitor ANtolN peA
irrigador medicinal del dr. guisier,
original de frana, dels voltants de 1850
(04/10/2010). Aitor ANtolN peA
V
aig investigar la
Flama del Canig
i les Falles dAn-
dorra justament
perqu sn mani-
festacions cultu-
rals collectives interessants per co-
nixer el poble catal i, malgrat aix,
fns ara no es disposava de cap tipus
de material al CPCPTC. Ambds
esdeveniments sn rituals del solsti-
ci destiu, de nit i de foc. Les Falles
dAndorra, que es poden connectar
a la resta de falles pirinenques
(1)
, i la
Flama del Canig, que s en canvi
o per contra un fet ritual contem-
porani que acaba implicant molta
ms gent i que t un ampli suport i
seguiment.
Metodolgicament, aquesta recerca
sha orientat a observar la comunitat
ritual; en ambds casos les fonts per
descriure lorigen o levoluci de la
festa sn les versions que els organit-
zadors i participants expliquen, per-
sonalment o pblicament. La recerca
s participant, de manera que un dels
actors en aquestes cremades rituals ha
estat letnleg. El resultat de la recer-
ca est format per una base de dades
amb ms de dues-centes fotografes
triades de bona qualitat i dos infor-
mes extensos, un per a cada ritual, en
qu la descripci del que sha trobat
inclou la intenci de mostrar alhora
lobjectiu i el subjectiu.
La Flama del canig
Podria considerar-se el ritual de la Fla-
ma del Canig com una festa de segon
grau o aglutinadora. Un dia abans de les
celebracions solsticials, que seran poble
a poble i barri a barri, es reuneixen una
bona colla de persones voluntries al
cim del Canig per regenerar una fa-
ma que representa la llengua catalana
en llenya aportada des de tots els Pasos
Catalans. Els voluntaris semportaran
aquest foc a una dotzena de centres de
distribuci principals, on altres aniran a
proveir-se de foc el dia 23, amb el resul-
tat que duna sola fama mare sencenen
entorn de mil fogueres solsticials. Hi
ha centres excursionistes, associacions
culturals i daltres entitats que emparen
aquests voluntaris, des de les quals sim-
La Flama del Canig
i les Cremades de Falles dAndorra
Les falles pirinenques que
sn diferents de totes les altres
Xavi Farr i Sahn
pulsa, coordinada per mnium Cultu-
ral, una demanda ofcial de reconeixe-
ment dels focs de Sant Joan com a Festa
Nacional dels Pasos Catalans.
Un cap de setmana anterior sha fet
lAplec del Canig, en qu ms de cent
persones pugen feixos de llenya al cim
com a ofrena. El dia 22 de juny, al
mat, tres guardians de la Flama pre-
nen amb cerimnia el foc del simblic
Castellet de Perpiny. No tenim aqu
espai sufcient per a la descripci del
ritual, o sigui que noms en ressalta-
rem una troballa.
Poc abans de la cerimnia de regene-
raci, interpello qui remena els feixos
de llenya amb autoritat. Deu voltar
els seixanta anys, sexpressar sobre-
tot en francs, i fns lany passat era un
dels tres joves guardians de la Flama;
ha passat el relleu per diu que costa
molt perqu dins del fams Cercle de
Joves de Perpiny no hi ha gaireb cap
jove, la majoria sn ms grans que ell
mateix. Ara, a ms de la funci de do-
minador prctic del foc, s lencarregat
de guiar, cuidar i assistir els tres joves
guardians, que mantindran un foc petit
encs durant tota la nit; el vell gardien
els confortar i ens revela que damagat
els ha portat una ampolla de champag-
ne. All, el bivac s fred; alguns anys s
terrible, cal trobar el millor indret del
cim; per a ell sn quinze anys seguits
de dormir-hi, en aquesta nit presols-
Vora dels feixets de llenya que
amaguen la creu del Canig, shi fan
daltres classes de gest o ofrena per a lxit
del ritual (22/06/2010). sergi ricArt ibArs.
recerques 219
ticial. Lendem dia 23 torna, havent
acompanyat els joves guardians al cotxe
i havent passat el dia al refugi, per en-
cendre els feixos amuntegats a la creu
del Canig abans de la mitjanit, al ma-
teix temps del foc que sencn al terrat
del Castellet. Segons ell, un dels fets
situats en lorigen de tot s la pensada
de tres joves montagnards de la zona,
els quals un any per festejar laniversa-
ri dun dells que sesqueia aquella nit
de Sant Joan, van decidir anar a faire
fageot al cap del Canig.
La gesta va ser vista per molts pobles;
la fama els devia animar a repetir-
ho per llavors va esclatar la Segona
Guerra Mundial i es va interrompre.
Lany 1966 va passar la responsabilitat
al Cercle de Joves perqu eren ms i
tindrien ms fora. Durant dcades
la cerimnia es feia en un cim inferior,
segurament el pic Jofr, situat gaire-
b al cam mateix entre els Cortalets i
el Canig. Aquest informador va vo-
ler traures tot el protagonisme i es va
negar a ser gravat, a ser retratat i, fns i
tot, a revelar el seu nom. No hem po-
gut esbrinar fns a data davui si anar
a fer fageot en un tur o cim era com
al Rossell o no.
La festa o ritual de la Flama t un ori-
gen curis: de les falles ribagoranes,
Jacint Verdaguer imagin el 1886 uns
fallaires al Canig; del seu jard de Per-
piny, va engendrar-se el 1964 la Fla-
ma. Una gnesi per via culta i popular
alhora, en diverses fases. Actualment s
indiscutible lextensi popular que t i
la seva salut en tots els sentits.
Les Falles dAndorra
A comenament del juny de 2010, la
visita dels etnlegs a Andorra va ser
especialment celebrada pels fallaires
principals, perqu van aproftar per
explicar al Departament del Patrimo-
ni Cultural lexistncia dun nombre
important daltres falles pirinenques,
amb les quals la relaci s innegable.
Finalment una dotzena desdeveni-
Beques 2010
un moment de la Cremada dels fallaires dAndorra la Vella i el barri del Puial, lany 2010
(23/06/2010). mNicA AlmeidA
la primera torxa a punt de baixar corrent la flama del Canig, ja renovada, als
quinqus que esperen al refugi del Ras de Cortalets (22/06/2010). sergi ricArt ibArs
ments festius tradicionals dAndorra,
entre els quals hi ha les falles dAndor-
ra la Vella, han estat inclosos com a b
immaterial a lInventari General dels
Bns Culturals dAndorra.
Els andorrans van a buscar la Flama al
Canig cada any, nomenant les dife-
rents parrquies per torn com a cus-
tdies i encarregades de distribuir-la a
la resta, cosa que es fa en un acte pro-
tocolari. En aquest es crema una falla,
aix no obstant, a la nit entre les falles
la Flama no t cap paper. Ens sembla
perfecte que quedi a un costat quan es
tracta de cremar falles, ja que aques-
tes porten uns missatges diferents i
herncies duna altra poca: les falles
poden ser perfectament ms antigues
que la mateixa llengua catalana, com
poden ser ms antigues que el cristia-
nisme i en suporten els smbols afegits
al llarg dels segles, com el mateix sant
Joan. El qual s, per, lnic element
cristi que trobarem a les falles dAn-
dorra la Vella.
Cadasc es fa la seva o les seves falles,
fns a tres, i les marca. Nhi ha que shi
El Quillo del Puial, fallaire major
dAndorra la Vella els anys 2010 i 2011,
equipat i amb les seves tres falles
preparades (23/06/2010). mNicA AlmeidA
les falles voltant i a punt dencendre el foc de sant Joan a Andorra la Vella
(23/06/2010). mNicA AlmeidA
Per comparaci a les altres falles que es
coneixen de les de tipus falla de rodar
feta descora (Ls, Sahn), la major
maniobrabilitat i seguretat del mnec
fexible de cadena fa que hom les rodi
molt ms de pressa i amb fgures ms
elaborades; la fora i lequilibri que
cal per rodar aquestes falles sn nota-
bles. A Ls (Aran), les halhetes tenen
el mateix disseny que les andorranes,
mnec de boix f amb pela de bedoll
clavada en perpendicular, encara que
actualment prefereixen per la seva ma-
jor duraci la pela de cirerer, i per la se-
guretat i facilitat un aram ben gruixut
amb un puny travesser com a mnec;
volten el gros Haro (falla gran o faro
de la plaa), giren les halhetes i giren
entorn de la falla grossa encesa, com
a Andorra giren envoltant la foguera
encara no encesa.
A Sahn les fallas es fan amb el mateix
combustible principal que la tradici-
onal andorrana, amb pela de bedoll,
per en canvi sintrodueix com fent
un cartell a lascla dun totxo dave-
llaner. I s que giren com les andorra-
nes, per els informants a ms recor-
den perfectament que fa anys venien
dun foro (equivalent a faro per no
necessriament a far en el sentit del
grec pharein) on hi havia una grossa
pira i baixaven al poble, sent la roda-
da de falles una segona falla, que fns
aleshores baixava apagada a laltra m,
portant la falla ms grossa encesa i al
coll com fan els pobles ribagorans i
pallaresos. La hiptesi s doncs que
les falles andorranes poden ser una de
les evolucions que ha tingut la festa,
que en origen devia ser ms comple-
xa, especialitzant-se en aquesta part
i oblidant baixades i faros fora del
poble, contrriament a totes les pobla-
cions ribagoranes que haurien obli-
dat unnimement les falletes girat-
ries i la falla de la plaa. La dAndorra
s una cremada de falles urbana, que
acaba encenent la foguera de Sant Jo-
an i es combina o juxtaposa sovint a
un correfoc. n
posen en grup, treballant en srie; i
com a mnim quatre mans collaboren
a cada falla. En dues tardes, una tren-
tena de fallaires va construir 60 falles
de paper gruixut de drap. Dos models
de falles lleugeres i amb llums de led
serveixen a la quarantena de fallaires
menors de setze anys.
recerques 221
noTEs
(1) Les caracterstiques fsiques, descripci
ritual i abast geogrfc de les falles pallare-
ses, ribagoranes i occitanes que encara
cremen avui dia han estat investigades i do-
cumentades a fons per Sebasti Jord i Oriol
Riart (2010) per a lInventari del Patrimoni
Etnolgic de Catalunya.
BIBlIoGRaFIa
Adellach, B.; Ganyet, r. Valls dAndorra.
Geografa i diccionari geogrfc. Andorra la
Vella, 1977.
Amades, J. El Curs de lany (vol IV). Barce-
lona: Salvat, 1953.
carlet, compte. de. Folklore andorr. A:
aButllet del Centre Excursionista de Catalu-
nya,. nNm. 148.
casacuberta, J. M. Excursions i sojorns de
Jacint Verdaguer a les contrades pirinenques.
Barcelona: Barcino, 1953.
Jord, s.; riart, O. Catalogaci de les baixa-
des de falles pirinenques. Memria de recerca
dels programes de recerca documentaci de
lInventari del Patrimoni Etnolgic de Catalu-
nya. Barcelona: Centre de Documentaci del
Centre de Promoci de la Cultura Popular i
Tradicional Catalana, 2010.
Mir, c.. Text en xarxa sobre les falles an-
dorranes, 2008. www.bibliotecanacional.ad/
arxius_pujats/exlibris_2008.pdf.
Palau i Mart, M. Andorra. Histria. Institu-
cions. Costums. Lleida: Virgili i Pags, 1987.
romeu, J. El foc de Sant Joan. Barcelona:
Barcino, 1953.
Verdaguer, J. Canig. Llegenda pirinaica del
temps de la Reconquista. 1886. Barcelona:
Proa, 2002.
Verdaguer, J.; Garolera, N.; Wittlin, K.
Del Canig a lAneto. Edici comentada i
illustrada de les llibretes dexcursi de 1882
i 1883. Lleida: Pags, 2002.
Violant i simorra, r. Festes Tradicionals del
Pallars. Barcelona: 1934.
Les festes tradicionals del Pallars. A:a But-
llet del Centre Excursionista de Catalunya.
Barcelona, 1953.
La Festa Major al Pallars i a la Ribagora.
Tremp: Garsineu, 1997.
A
questa recerca t
com a objecte des-
tudi la festa del
Maig, que se cele-
bra cada any a la lo-
calitat drrius, a la
comarca del Maresme. s una festa
que t com a protagonista un arbre de
grans dimensions que els habitants de
la localitat seleccionen, tallen i traslla-
den collectivament fns a la plaa de
la vila, on es planta de nou. Larbre es
poda i es guarneix per ser icona de la
celebraci i dels actes que sorganit-
zen al seu voltant. Aquests tipus de
celebracions de carcter dendrolgic
tenen lloc, des de fa molts anys, ar-
reu dEuropa i se celebren al llarg de
lany coincidint amb els solsticis o els
equinoccis.
Als Pasos Catalans les trobem amb
noms i rituals diversos: des de les Fes-
tes de larbre Maig i les Plantades
del xop per primavera; a les hivernals
Festes del pi, els Arbres de Nadal;
les Barraques i Foguerons per sant
Antoni, o fns i tot, els Faros que es
construeixen abans de les baixades
de falles de principis destiu al Piri-
neu catal.
(1)
Totes aquestes festes tenen un con-
junt de caracterstiques i delements
comuns que apunten a un origen al
voltant dun mateix culte. Ara b,
aquestes celebracions presenten en
lactualitat una rica mostra de mani-
festacions culturals que ens suggerei-
xen un culte dorigen incert que, amb
el temps, sha anat revestint dotant-se
de signifcats diversos.
Aquesta recerca ha tingut per objectiu
estudiar quina forma pren aquest sig-
nifcat en el moment actual a la locali-
tat drrius i quines sn les caracters-
tiques i funcions que fan que aquesta
festa es mantingui viva. Daquesta ma-
nera, hem centrat lanlisi de la festa a
partir dels discursos dels participants,
de lobservaci i la documentaci dal-
tres festes estudiades
(2)
. A partir de la
reconstrucci de la histria viscuda dels
informants ms vells
(3)
hem obtingut
una perspectiva longitudinal daquesta
celebraci que ens ha perms fer-nos
una idea de la transformaci dalguns
aspectes de la festa al llarg de varies d-
cades, molts dells inevitables a causa
dels canvis socials, econmics i poltics
al llarg del temps, per tamb de la per-
vivncia del ritual que sha mantingut
amb pocs canvis formals. A travs de
la participaci dels joves al Maig, en
lactualitat hem pogut estudiar la festa
abans, durant i desprs del ritual a r-
rius, un dels pocs municipis de la co-
marca que encara avui la mant viva.
La poblaci drrius ronda els 600 ha-
bitants. s un poble situat a la Serrala-
da Litoral Catalana, envoltat de bosc
i dorigen rural. Al llarg dels anys, la
El Maig
La festa i el ritual
de la plantada a rrius
Eva Cerveto Vidal
Mireia Roca Escoda
Beques 2010
poltica urbanstica municipal ha prio-
ritzat el manteniment duna estructura
de poble petit, sense grans edifcacions
ni urbanitzacions. Prcticament tot-
hom es coneix i es troben o coincidei-
xen a la plaa, a la botiga, al club, a la
piscina a lestiu, etc. Les interaccions
entre vells i joves sn molt presents i
freqents en les dimensions de la vida
quotidiana.
La plantada del Maig
La celebraci del Maig pot arribar a
durar ms de dotze hores, per unes
setmanes abans els participants ja fan
comentaris sobre la festa. Aquesta no es
convoca de manera ofcial, ni tampoc
no es demana cap tipus de perms, ni
a lAjuntament ni als vens. Se sobre-
entn que la festa sha de celebrar i que
tothom ha de saber quan se celebra el
Maig i com. Tot i que ens diuen que s
una festa anrquica, hi ha una estruc-
tura interna i una organitzaci deter-
minada. Hi ha dues persones que sn
les que nosaltres hem anomenat diri-
gents, s a dir, els que coneixen la tc-
nica i organitzen tot el grup. A banda
dels participants hi ha molt pocs espec-
tadors, aproximadament una quinzena
de persones. Aquests sn gent del po-
ble, entre ells antics dirigents, el mos-
sn i daltres persones conegudes pels
propis participants.
Es poden distingir diferents fases o mo-
ments de la festa: a la tarda sescull i es
talla larbre. Un grup dentre cinc i set
joves va a un bosc proper al poble, dun
propietari privat
(4)
, i escull larbre, que
ha de tenir unes caracterstiques con-
cretes: que sigui un pollancre, recte, alt
(ms que el campanar) i amb la copa
frondosa. Entre ells, hi ha els dirigents
que escullen larbre i el tallen amb una
motoserra. Larbre es deixa a punt per
ser transportat a la nit al poble.
A mitjanit un grup daproximadament
50-60 joves es troba a la plaa i va en
comitiva al bosc on ha deixat larbre.
El carreguen i tots junts el transporten
a pes cap a la plaa. El transport no s
fcil, no hi ha visibilitat, el terreny s
abrupte. Es fa per trams, es dirigeix la
maniobra, i els joves van seguint les in-
dicacions. El ms important daquesta
fase s que no es trenqui la copa, perqu
sin no es pot plantar i se nha danar a
buscar un altre.
Un cop a la plaa t lloc la plantada que
es porta a terme seguint una tcnica
concreta que sha aprs de generaci
en generaci: es colloca una bandera
del bara i/o senyera a la copa, i larbre
saixeca amb lajuda de les escales, es re-
colza la copa a la teulada de la sagristia
de lesglsia, i sencaixa al forat que ja
hi ha fet a la plaa amb lajuda de cor-
des que sestiren per redirigir larbre. s
lacte ms llarg, pot durar ms de du-
es hores, i de ms importncia perqu
requereix molta atenci perqu ning
prengui mal; a ms, s el moment cul-
minant de la festa. Hi ha antics diri-
gents que avaluen i, si cal, aconsellen
durant el procs de la plantada, tot i
que sn els dirigents actuals els qui in-
diquen les maniobres a realitzar.
A la matinada, quan larbre ja est plan-
tat, els participants fan una botifarra-
da. Aquest acte s secundari, direm
que s com una recompensa pel treball
realitzat. Llavors s el moment daga-
far objectes (testos, cadires, etc.) dels
patis de les cases o del mobiliari urb
i deixar-los al voltant de larbre com a
penyores. Gaireb tots els participants
entrevistats ens expliquen ancdotes
daquest moment, tot i que no s una
fase en qu hi participi la majoria de jo-
ves que hi havia a la plantada. Algunes
de les accions es preparen amb temps: a
vegades expressen, reivindiquen, etc
(5)
.
Per exemple, un any van tapiar la por-
ta de lesglsia amb maons; un altre
van collocar les jardineres al mig del
carrer major per reivindicar que fos un
Els joves transporten el poll a pes del bosc a la plana (2010). mireiA rocA i eVA cerVeto
recerques 223
poltica urbanstica municipal ha prio-
ritzat el manteniment duna estructura
de poble petit, sense grans edifcacions
ni urbanitzacions. Prcticament tot-
hom es coneix i es troben o coincidei-
xen a la plaa, a la botiga, al club, a la
piscina a lestiu, etc. Les interaccions
entre vells i joves sn molt presents i
freqents en les dimensions de la vida
quotidiana.
La plantada del Maig
La celebraci del Maig pot arribar a
durar ms de dotze hores, per unes
setmanes abans els participants ja fan
comentaris sobre la festa. Aquesta no es
convoca de manera ofcial, ni tampoc
no es demana cap tipus de perms, ni
a lAjuntament ni als vens. Se sobre-
entn que la festa sha de celebrar i que
tothom ha de saber quan se celebra el
Maig i com. Tot i que ens diuen que s
una festa anrquica, hi ha una estruc-
tura interna i una organitzaci deter-
minada. Hi ha dues persones que sn
les que nosaltres hem anomenat diri-
gents, s a dir, els que coneixen la tc-
nica i organitzen tot el grup. A banda
dels participants hi ha molt pocs espec-
tadors, aproximadament una quinzena
de persones. Aquests sn gent del po-
ble, entre ells antics dirigents, el mos-
sn i daltres persones conegudes pels
propis participants.
Es poden distingir diferents fases o mo-
ments de la festa: a la tarda sescull i es
talla larbre. Un grup dentre cinc i set
joves va a un bosc proper al poble, dun
propietari privat
(4)
, i escull larbre, que
ha de tenir unes caracterstiques con-
cretes: que sigui un pollancre, recte, alt
(ms que el campanar) i amb la copa
frondosa. Entre ells, hi ha els dirigents
que escullen larbre i el tallen amb una
motoserra. Larbre es deixa a punt per
ser transportat a la nit al poble.
A mitjanit un grup daproximadament
50-60 joves es troba a la plaa i va en
comitiva al bosc on ha deixat larbre.
El carreguen i tots junts el transporten
a pes cap a la plaa. El transport no s
fcil, no hi ha visibilitat, el terreny s
abrupte. Es fa per trams, es dirigeix la
maniobra, i els joves van seguint les in-
dicacions. El ms important daquesta
fase s que no es trenqui la copa, perqu
sin no es pot plantar i se nha danar a
buscar un altre.
Un cop a la plaa t lloc la plantada que
es porta a terme seguint una tcnica
concreta que sha aprs de generaci
en generaci: es colloca una bandera
del bara i/o senyera a la copa, i larbre
saixeca amb lajuda de les escales, es re-
colza la copa a la teulada de la sagristia
de lesglsia, i sencaixa al forat que ja
hi ha fet a la plaa amb lajuda de cor-
des que sestiren per redirigir larbre. s
lacte ms llarg, pot durar ms de du-
es hores, i de ms importncia perqu
requereix molta atenci perqu ning
prengui mal; a ms, s el moment cul-
minant de la festa. Hi ha antics diri-
gents que avaluen i, si cal, aconsellen
durant el procs de la plantada, tot i
que sn els dirigents actuals els qui in-
diquen les maniobres a realitzar.
A la matinada, quan larbre ja est plan-
tat, els participants fan una botifarra-
da. Aquest acte s secundari, direm
que s com una recompensa pel treball
realitzat. Llavors s el moment daga-
far objectes (testos, cadires, etc.) dels
patis de les cases o del mobiliari urb
i deixar-los al voltant de larbre com a
penyores. Gaireb tots els participants
entrevistats ens expliquen ancdotes
daquest moment, tot i que no s una
fase en qu hi participi la majoria de jo-
ves que hi havia a la plantada. Algunes
de les accions es preparen amb temps: a
vegades expressen, reivindiquen, etc
(5)
.
Per exemple, un any van tapiar la por-
ta de lesglsia amb maons; un altre
van collocar les jardineres al mig del
carrer major per reivindicar que fos un
Beques 2010
carrer exclusiu per a vianants; o daltres
vegades sagafen objectes a persones
concretes del poble per provocar-los.
Lendem al mat, desprs de la plan-
tada, els vens i les venes van a reco-
llir aquestes penyores. Hi ha vens que
senfaden, nhi ha que ja ho preveuen
i amaguen les coses (sobretot els ms
vells), nhi ha que ho recullen al cap
duna setmana i nhi ha pocs que ho
deixen a la plaa. Desprs la brigada
municipal reordena lespai pblic, per
larbre es deixa plantat a la plaa durant
un o dos mesos.
signifcat del ritual
La festa del Maig sha anat celebrant al
llarg de les diferents generacions que
viuen a rrius. Tot i que els partici-
pants expressen una manca dinters
per saber lorigen de la festa, es reme-
ten al passat per justifcar la celebraci
actual: s la tradici el que legitima la
festa. El fet de no saber-ne lorigen o
el signifcat per als seus avantpassats
no genera cap contradicci als parti-
cipants, perqu el que dota de signif-
cat a la festa s la participaci, lacci
danar a plantar el Maig.
s una celebraci que es transmet oral-
ment a travs de les generacions, tant
la tradici, en sentit ampli, com els ele-
ments que confguren la festa: des de la
tcnica de plantar larbre fns al procs
ritual. El relleu s generacional, passa
dels grans als joves, que sn els prota-
gonistes. Si b la forma del ritual sha
mantingut amb els anys amb poques
variacions, el sentit de la festa ha can-
viat, dacord amb les transformacions
socials que hi ha hagut.
A rrius la intervenci de lAjunta-
ment a la festa del Maig s, per dir-
ho dalguna manera, passiva. Assolir
aquest nivell dintervenci ha estat una
fta de les diferents generacions, que
han volgut mantenir la festa al marge
de la institucionalitzaci. s aix com
la festa presenta unes caracterstiques
durant la plantada es recolza larbre a la teulada de lesglsia (2010). mireiA rocA i eVA cerVeto
larbre es deixa plantat a la plaa del
poble (2010). mireiA rocA i eVA cerVeto
que no estarien acceptades en lordre
de la vida quotidiana: es permet ocu-
par la via pblica sense demanar per-
ms i transgredir lordre jurdic tot aga-
fant larbre dun propietari particular
o entrant als jardins de les cases. La
festa legitima el desordre i aquesta le-
gitimaci est tolerada per la permis-
sivitat de lAjuntament, que dalguna
manera entreveu com els joves prenen
el poder del poble.
El ritual que presenta la festa del Maig
en lactualitat, si b sembla que hagi
mantingut la forma amb el temps, las-
sociaci a algun tipus de culte sagrat,
com hauria pogut ser en altres poques,
no s vigent. Tot i aix podem afrmar
que lefccia del ritual del Maig em-
mascara quelcom ms que plantar un
arbre, alguna cosa que dna sentit a
les persones que hi participen. s a dir,
tot i que no es faci un culte a larbre,
s a travs de la festa, de lacci, que
els participants experimenten un sen-
timent de pertinena. El ritus es con-
verteix en un f en si mateix, en qu
les persones poden expressar a travs
de les seves normes un mn diferent a
la quotidianitat i viure una experin-
cia collectiva.
Malgrat que la festa no presenti una
organitzaci i una estructura formalit-
zada, s que shi poden distingir unes
normes implcites i un funcionament
ms o menys consensuat o, si ms no,
acceptat i respectat. s a travs de la
mateixa estructura ritual que sestableix
un ordre determinat, tant en lestructu-
ra externa (forma, actes), com en lin-
terna (organitzaci dels participants).
Daquesta manera hi ha una estructu-
ra i es creen unes dinmiques prpi-
es, a travs de les quals es desenvolupa
la festa de manera ordenada. Aquesta
estructura es mant any rere any, amb
algunes variacions, i lestructura in-
terna canvia en funci del perfl dels
participants, en funci de lestructura
social del poble, tot i que lorganitza-
ci segueix el mateix patr.
s general que els participants a la fes-
ta siguin persones arrelades al poble,
que reafrmen una unitat identit-
ria enfront altres pobles o altres per-
sones no tan establertes al mateix. A
travs de la festa sexalta la identitat i
es marquen els lmits de la comuni-
tat. Largument de mantenir la tradi-
ci, la festa tal com els lhan explicat,
minimitza la possibilitat de transfor-
macions, s a dir, que hi participin
persones que no estiguin arrelades al
poble. Podrem dir que hi ha una re-
sistncia tnica del grup cap a noves
persones, que s el que els dna con-
fana destar en el grup, no volen ser
observats per gent de fora, ni barre-
jar-se amb gent que no la senti com
a prpia. Veiem doncs que, com en
tota festa, el Maig no est exempt de
tensions. Trobarem persones incloses
i persones excloses i aquesta exclusi
pot ser deguda tant a actituds perso-
nals com a opcions, decisions o afec-
cions del mateix grup.
Hem copsat que el motor de la festa, el
que mou els participants s lexpressi
de la seva identitat local, el sentiment
de pertinena a un grup social. s aix
com la funci que exerceix la festa s
la cohesi social, on semfatitza la im-
portncia del grup, del nosaltres, per
davant de les explicacions sobre el ritu-
al de plantar larbre. En aquest sentit,
es palesa un sentiment i un esperit de
complicitat entre tots els participants,
que distingeix el Maig drrius de la
resta de Maigs que hem observat.
Per concloure, destaquem que el refs
de la institucionalitzaci, la promoci
i el carcter de la participaci a la festa
sn aspectes claus que mostren la sin-
gularitat del Maig drrius. s la na-
tura de la participaci, la importncia
de lacci per damunt daltres explica-
cions, lexaltaci de la identitat, el que
genera aquesta cohesi social on els
joves promouen el manteniment dun
ethos
(6)
propi, local, que els han trans-
ms les generacions ms grans. n
noTEs
(1) Trobem documentaci daquestes festes
a nivell europeu a: Frazer, J. (1890), Elia-
de, M. (1949), Durkheim, E. (1986), entre
daltres; i a Catalunya: Amades, J. (1952) i,
ms recentment, Moya, B. (1996), Fbre-
gas, X. (1979), Delgado, M. (1992), entre
daltres.
(2) Algunes daquestes festes observades
sn a Canyamars, Sant Lloren Savall,
Folgueroles, etc.
(3) Aquesta generaci, que ara t entre 80 i
90 anys, explica que els seus pares i avis
ja ho celebraven, s a dir, que la festa sha
mantingut viva com a mnim des de fa
cinc generacions.
(4) Larbre sagafa sense perms del propi-
etari, per cada any els joves procuren
alternar boscos i propietaris.
(5) A tots aquests objectes els anomenem
penyores, escarments o ofrenes, depe-
nent del signifcat que pren cada acci.
Hi ha accions que tenen una intencionali-
tat, per nhi ha daltres que no tenen cap
objectiu en concret.
(6) Parlem dethos per referir-nos al manteni-
ment dunes actituds morals collectives
en relaci amb un costum.
BIBlIoGRaFIa
Amades, J. Maig. A: Costumari catal. El
curs de lany (vol. III). Barcelona: Salvat, 2001
[1952].
Barth, F. Introduccin. A: Los grupos tni-
cos y sus fornteras. Ciutat de Mxic: Fondo
de cultura econmica, 1976.
Durkheim, e. Les formes elementals de la vi-
da religiosa. Barcelona: Edicions 62, 1987.
eliade, M. El mayo. A: Tratado de historia
de las religiones. Morfologa y dialctica de
lo sagrado. Barcelona: Crculo de lectores,
1990.
Frazer, J. Captulo IX i X. El culto de los r-
boles. A: La Rama Dorada. Magia y religin.
Madrid: Fondo de Cultura Econmica de
Espaa, 2001.
Velasco, H (coord). Tiempo de festa. En-
sayos antropolgicos sobre las festas en
Espaa. Madrid: Altar, 1982.
Wittgenstein, L. Investigacions flosfques.
Barcelona: Edicions 62, 1997.
recerques 225
Aquesta nit somiar amb la fbrica.
Com passa el temps, sembla mentida,
eh! A vegades somio com si fos a all
dintre.
MonTsERRAT R., 78 AnYs, TxTil RAsE.
E
l projecte de recer-
ca Filant prim es
va proposar recupe-
rar lexperincia i la
memria de les do-
nes treballadores a les
fbriques txtils de Cardedeu, entre
els anys 1940 i 1970. El perode de
temps entre el 1940 i el 1970 agluti-
na molts aspectes histrics rellevants:
la postguerra espanyola, lexpansi de
la indstria txtil, el procs migratori
cap a Catalunya i linici de la crisi del
petroli. Tots aquests canvis van afectar
leconomia i el desenvolupament de
la Catalunya de lpoca, per tamb
van ser viscuts de manera nica i par-
ticular per les dones que treballaven
en una fbrica dun petit poble com
Cardedeu. Les dones ocupaven un alt
percentatge dins de la indstria txtil
a Catalunya.
Les dones som portadores duna veu
prpia i diferenciada. Sovint aquesta
veu s poc visibilitzada o considerada
possedora duna experincia signifca-
tiva. Avui encara tenim loportunitat de
recollir de primera m els testimonis i
la histria oral de les protagonistes dun
perode important en la histria cata-
lana i del Valls. Es tracta duna gene-
raci de dones que tenen la possibilitat
de transmetre, des de les seves vivn-
cies, una part important de la histria
de Catalunya i de la comarca.
Cardedeu, terme municipal de 12,89
km
2
, est situat al centre de la depres-
si del Valls Oriental, a 195 m sobre
el nivell del mar, emmarcat al nord pel
masss del Montseny i al sud, per la ser-
ralada litoral. La vila sestn a banda i
banda de la riera de Vallforners i est
limitada per petites carenes i serres que
confguren un paisatge tpicament va-
lles. s a noms 37 km de Barcelona
i a 7 km de Granollers.
La indstria txtil a Cardedeu entre els
anys 1940 i 1970 estava formada per:
Txtil Senesteva, desprs anomena-
da Txtil Rase S.A., fundada el 1914
per Ramon Senesteva, i tancada el
1999 per un procs de deslocalitzaci
(trasllat a Galcia).
La Hilandera (Especialidades de
Punto La Hilandera S.A.), tamb ano-
menada la Fbrica Nova o la Fbrica
de Can Borrs, fundada per Amadeu
Borrs i Font i inaugurada el 1921. Fi-
nalitzava la seva activitat al 2002.
Indstria Vallesana: taller de fla-
tura, ubicat a lantic Gran Casino de
Cardedeu (1947-1960).
Donar a conixer aquest perode i les
veus que el recorden pensem que con-
tribueix a lenriquiment, mitjanant un
exercici inclusiu, de la construcci de
les identitats locals.
La recerca
La manca de treballs de recerca a ni-
vell local va ser una de les motivaci-
ons daquest projecte dinvestigaci.
A ms, el nostre projecte incorpora la
perspectiva de gnere en els estudis so-
bre el mn del treball, i fa aix una rei-
vindicaci de la visibilitzaci del paper
de les dones.
Com afrma Jelin: Las mujeres tien-
den a recordar la vida cotidiana, la
situacin econmica de la familia, lo
Filant prim
Memria oral de
les dones treballadores
a la indstria txtil de
Cardedeu (1940-1970)
Maribel Tovar i Merc Falguera
Beques 2010
la fbrica la Hilandera va fer un
catleg de productes a un estudi fotogrfc
a Barcelona. la Maria sibina va anar-hi
per fer de model (1960-1970). Arxiu FAmiliAr
mAriA sibiNA.
que se supona que deban hacer en ca-
da momento del da, lo que ocurra en
sus barrios y comunidades, sus miedos
y sentimientos de inseguridad. Recuer-
dan en el marco de relaciones fami-
liares, porque el tiempo subjetivo de
las mujeres est organizado y ligado a
los hechos reproductivos y a los vncu-
los afectivos. Leydesdorf, Passerini
i Tompson, 1996, citats per Jelin,
1998:108.
Sn tres els principals eixos que fona-
menten tericament el nostre projec-
te de recerca: lantropologia de gnere,
lmfasi en les subjectivitats i la idea de
procs en la cultura.
La recerca va tenir com a part fona-
mental el treball de camp basat en les
entrevistes amb testimonis, el recull de
fotografes i els relats associats a aques-
tes fotografes. Habitualment fiem
una primera entrevista amb el gui
dentrevistes i una segona, en la qual
ens mostraven les seves fotografes, i
a partir daqu elicitvem un relat
ms lliure. La histria de vida va ser la
principal eina a utilitzar. Es tracta de
lexercici datorgar sentit al propi pas-
sat, recapitular sobre alguns records,
refexionar al seu voltant i crear un text,
el text dun personatge produt pel
propi subjecte com a narrador (Pia,
1999). Una altra tcnica que vam uti-
litzar va ser la fotoelicitaci, s a dir,
el visionat de fotografes personals i
dels lbums familiars de les persones
entrevistades, com un complement
del relat oral.
Al pla de treball original vam haver de
fer uns ajustaments. Aquest fet va supo-
sar una prioritzaci dels objectius ini-
cials, aix com del nombre dentrevistes
i lmbit dinvestigaci. Tamb es van
produir variacions per altres condicio-
nants, com per exemple les possibilitats
reals daccedir a tots els perfls de les do-
nes entrevistades. A ms, vam deixar de
banda la recerca en fons documentals
per a un aprofundiment posterior del
projecte, per centrar-nos en aquelles
fonts que ens facilitaven els mateixos
entrevistats i entrevistades.
Originalment ens havem proposat se-
leccionar entre 18 i 24 dones, triades
segons el seu lloc dorigen. Vam reduir
el nombre a 15 dones i 5 entrevistats
claus, per fer entrevistes en profunditat.
Tot i que no ho sn tots els casos, un alt
percentatge dentrevistes sn dobles, i
en un cas, atesa la riquesa dinformaci
que ens aportava, vam fer tres entrevis-
tes a una mateixa dona. Daquesta ma-
nera hem redut el nombre dentrevis-
tades, per ho hem complementat amb
la profunditat de les mateixes.
Finalment, com a resultat daquesta
recerca, es va presentar una monogra-
fa descriptiva, tant del procs din-
vestigaci com del perode investigat;
a ms, vam lliurar les entrevistes de les
15 dones entrevistades i dels 5 infor-
mants claus, i un recull de 50 fotogra-
fes (fotos darxius personals i tamb
darxius pblics).
Algunes conclusions
Durant lpoca destudi, les dues fbri-
ques representaven la font econmica
del poble, ja que hi treballava un alt
percentatge de la poblaci del munici-
pi, fns i tot famlies senceres. El con-
text histric de la postguerra va ser un
moment difcil econmicament i va
generar la cultura de lintercanvi, per
exemple, en famlies provinents de pa-
gs on lexcedent era intercanviable per
altres productes que no podien comprar
(pasta, etctera).
A la indstria txtil es va produir una
important feminitzaci del treball. Ai-
x tamb la feina domstica no estava
considerada com a categoria de treball,
ja que la feina de casa era cosa de do-
nes. La majoria de les informants es
queixa de la baixa remuneraci que co-
brava. La major part ocupava els graons
ms baixos de lescala laboral i, a ms,
el seu salari era inferior al dels homes
didntica categoria.
un encarregat de la fbrica la
Hilandera, de Cardedeu, amb la seva
muller, davant duna mquina ketten,
de procedncia alemanya. Ell va ser
lencarregat de la secci de les ketten i
tots dos van treballar a la fbrica durant
molts anys (1950-1960).
Arxiu FAmiliAr esteVe pims
Exterior de
lantic edifci
de la fbrica
la Hilandera,
a Cardedeu,
abans de ser
cremat lany 1939
(05/2010).
AJuNtAmeNt de
cArdedeu
recerques 227
La majoria de les informants entrevis-
tades i dels informants claus van inici-
ar la seva etapa laboral desprs del seu
procs descolaritzaci, algunes vegades
interromput per la situaci familiar. Les
joves esdevenien treballadores en acce-
dir a la fbrica i iniciaven un itinerari
laboral molt vinculat a les tasques tra-
dicionalment femenines (cosir per al-
tres, cosir a casa...). Moltes delles han
crescut com a treballadores, per tam-
b com a persones a la fbrica i aquest
sentiment es veu refectit en els seus
comentaris.
Les dones valoren el temps treballat a la
fbrica i lexperincia dhaver-hi estat.
En totes hi ha un sentiment denyo-
rana, perqu eren joves en aquell mo-
ment, i perqu recorden com una bona
poca letapa de la seva joventut. Senten
que el pas per la fbrica les ha canvi-
at i els va canviar la vida. Vam obser-
var que, en alguna de les entrevistades,
part de la famlia havia vingut dalgun
poble daltres indrets de Catalunya,
fet que ens parla duna mobilitat ter-
ritorial important, possiblement rela-
cionada amb els canvis produts per la
Guerra Civil i pel fenomen migratori
dels anys seixanta.
En aquella poca, la cultura de loci se
centrava en el ball. Una activitat desta-
cada eren els balls de la festa major. La
gran presncia dels estiuejants a Carde-
deu, lanomenada Colnia, va produir
unes certes diferncies de classe amb la
gent del poble i certes difcultats de re-
laci en el dia a dia.
Durant la investigaci hem observat la
bona predisposici de les dones a col-
laborar en la investigaci i a aportar
fotografes personals, fns i tot, amb la
implicaci de tota la famlia (marits,
flls, ntes, etc.) en la recerca de mate-
rial i, per aix, els volem donar el nostre
agrament. Com deia Miquel Mart i
Pol (1995:47): Un conjunt de fls ben
trenat s una corda. Nosaltres vam
desfer moltes cordes per tenir els fls de
la vida de les dones que van treballar a
les fbriques txtils a Cardedeu. n
grup de tres parelles a lenvelat de la festa major de Cardedeu (08/1949). la cultura de loci es centrava en el ball i les festes locals,
que eren lespai per trobar parella i socialitzar-se. Arxiu FAmiliAr pepitA pims/reportAJes FotogrFicos Jos cAbAll
Beques 2010
BIBlIoGRaFIa
carbonell i Bast, s. Les Fbriques i els
somnis: modernisme txtil a Catalunya. Ter-
rassa: Publicaci Terrassa, Centre de Docu-
mentaci i Museu Txtil, 2002.
comas dArgemir, D. Trabajo, gnero,
cultura. Collecci ICA, 3. Barcelona: Icria,
1995.
Domnguez, V.; Llonch, M.; Luque, r.;
calvet, J.; Oliver, e.; Albareda, F. Dona i
treball txtil. Sabadell, 1900-1960. Sabadell:
Museu dHistria de Sabadell, 1999.
Jelin, e. Los trabajos de la memoria. Madrid:
Siglo XXI, 2002.
Llonch, M. Tejiendo en red. La industria del
gnero de punto en Catalua (1891-1936).
Barcelona: Universitat de Barcelona, 2007.
Mart i Pol, M. La fbrica. Barcelona: Edici-
ons 62, 1995.
Narotzky, s. Trabajar en familia. Mujeres, ho-
gares y talleres. Libros de bolsillo, 6. Valncia:
Edicions Alfons el Magnnim, 1988.
Nash, M. Identitat cultural de gnere, dis-
curs de la domesticitat i defnici del treball
de les dones a lEspanya del segle xix. A:
Documents dAnlisi Geogrfca, nm. 26.
(1995).
L
es estratgies econmi-
ques han emprat els es-
pais protegits i ls del
paisatge natural com a
recurs turstic, shan re-
colzat en una construc-
ci del patrimoni i de la potenciaci
de diversos elements culturals com-
plementaris, i han dut a una fragmen-
taci i requalifcaci de lespai en fun-
ci de les activitats turstiques que es
poden realitzar en cada rea. Aquesta
ordenaci de lespai natural i la lluita
per tenir-hi un lloc sn encara avui dia
patents en lorganitzaci de lrea Pro-
tegida de les Illes Medes (APIM), com
mostren les postures de confrontaci
entre els diferents sectors representats
al seu rgan gestor. En els intersticis
o tamb al marge de les relacions for-
mals, sobserven actualment fets i in-
tencions de canviar la dinmica de la
gesti de lAPIM.
La recerca que es presenta volia estu-
diar etnogrfcament la problemtica al
voltant dun ofci tradicional com s la
pesca artesanal a lEstartit, posant m-
fasi en com el procs de protecci de les
illes Medes ha infut en els canvis ocor-
reguts sobre el collectiu de pescadors.
Lobjectiu principal del projecte era co-
nixer les relacions establertes entre els
diferents actors socials involucrats en la
gesti i els usos de lAPIM per contex-
tualitzar la situaci actual del collectiu
de pescadors artesanals de lEstartit; di-
agnosticar els punts de conficte entre els
diferents usuaris; i procedir a la interpre-
taci daquest conficte amb la fnalitat
de donar eines per al disseny de noves
poltiques de gesti que millorin lefc-
cia de ls de les zones, tant en el sentit
social (ajudant a perpetuar un patrimo-
ni etnolgic que sembla en decament)
com en lecolgic.
Aquest plantejament volia tenir en
compte la realitat de grups de persones
que havien estat negligides com a ac-
tors en lAPIM i donar-los importn-
cia en el procs de gesti de la mateixa,
dins del context de gestaci de la nova
fgura de Parc Natural. Per tant, es pre-
tenia fer visible i posar en valor el conei-
xement ecolgic tradicional dels pesca-
dors artesanals, i considerar-lo una eina
a emprar dins els plans de gesti futurs.
Un dels objectius concrets era elaborar
un dossier on queds recollit el conei-
xement ecolgic tradicional que els pes-
cadors tenen sobre les espcies pescades
a la zona; a les ftxes sindicaria el nom
cientfc, els noms comuns i tota la in-
formaci recollida sobre el peix, a ms
duna fotografa de lespcie. Daquesta
manera sinventariaria el coneixement
local, considerat patrimoni immaterial,
sobre lespcie, el medi mar i lactivitat
pesquera
(1)
.
Per complir aquests objectius, sadopt
una metodologia variada que combina-
va la recerca etnohistrica partint de
fonts documentals diverses, lobserva-
ci participant i no-intrusiva, la realitza-
ci dentrevistes formals i informals, la
realitzaci denquestes a turistes i ls de
material audiovisual.
Orgens pesquers de lestartit i
evoluci com a dest turstic
LEstartit s un poble relativament re-
cent que nasqu com a barri de pes-
cadors de Torroella de Montgr. Tot i
no disposar de referncies concretes, el
nucli principal de poblaci de lEstar-
tit devia estar constitut per pescadors
de Begur que haurien preferit buscar
una zona ms arrecerada i de ms fcil
accs per pescar sobretot la sardina i
lanxova. En aquest sentit, les illes Me-
des feien alhora dabric natural per a les
barques de pesca, de calador despcies
de roca, a ms de proporcionar corall.
Tot i lactivitat preeminentment pes-
quera del poble, els habitants de lEs-
tartit la combinaven amb lagricultura
de subsistncia
(2)
.
Els sistemes de pesca emprats a lEstartit
eren aleshores majoritriament el bou i
els sardinals, tot i que durant el segle xx
shi introduren ormeigs com el palangre
gros o de penjar, les soltes, les bogueres,
lart de platja, la fuixa, la llena, la moi-
xonera, el rall, la ftora i tamb pesques de
El bon mariner, mirant la
lluna, ja sap son quefer
Pesca, coneixement ecolgic tradicional
i patrimonialitzaci de la natura
a les Illes Medes
Begoa Vendrell Simn
Pescador artesanal de lEstartit
comenant la jornada de pesca a lentorn
de lrea Marina Protegida de les illes
Medes (15/08/2011). begoA VeNdrell
recerques 229
canya; des de petites embarcacions com
el volant semprava el palangr i tamb
daltres arts com la potera o les nanses
(Audivert, 1971: 203-284). La Confra-
ria de Pescadors de lEstartit no fou fun-
dada fns a lany 1935, i comptava amb
91 confrares entre mariners, armadors
i xarxaires. Entre els anys 1920 i 1930
se salava el peix a lEstartit, amb tres f-
briques dins el poble, fet que permetia
conservar el peix i realitzar una activitat
pesquera intensiva, aix com activar les
vies comercials, ja que es venia peix arreu
del municipi i senviava tamb a altres in-
drets de Catalunya via ferrocarril.
La petjada del turisme
a lestartit
Els primers estiuejants arribaren a lEs-
tartit al fnal del segle xix i provenien
de linterior, essent famlies catalanes
de classes econmiques benestants. A
partir de la dcada dels cinquanta hi
comenaren a arribar els primers tu-
ristes europeus. El 1961, lobertura de
lhotel Panorama per part de persones
desvinculades al sector pesquer profes-
sional supos un canvi en levoluci del
turisme a lEstartit: des daquelles da-
tes, es produiria un boom constructor,
lagonia dun Estartit clssic se-
gons Audivert (1971:51) que aviat
veuria grans edifcacions i hotels cons-
truts a primera lnia de mar; fou aquest
creixement hoteler el consolidador de
lEstartit com a destinaci turstica.
A partir daleshores, el poble pass de
treballar de cara al mar a focalitzar-se
ms en terra, tot creant comeros i res-
taurants encarats cap als visitants. Du-
rant la dcada dels seixanta, lEstartit va
patir el desenvolupament del turisme
de masses als mesos destiu. Amb lar-
ribada del turisme, nombrosos pesca-
dors van invertir en petites empreses i
activitats dedicades a aquest sector, fet
que va revertir en un menor nombre
de professionals dedicats exclusivament
a la pesca.
A partir dels anys vuitanta es vei la ne-
cessitat de trobar una especialitzaci que
der sortir a pescar uns 130 dies lany de
mitjana. Els avantatges daquest tipus
de pesca artesanal inclouen tamb que
s molt selectiva, per la qual cosa gaireb
no hi ha descarts
(5)
. Alguns dels pesca-
dors tenen activitats paralleles a la pes-
ca, algunes delles encara orientades cap
el sector turstic. Les zones de pesca que
ms freqenten es poden agrupar en tres
grans zones segons el tipus de peix que
es busca, les arts emprades i lpoca de
lany
(6)
. A causa de la creixent dedicaci
dels pescadors a tasques diferents de la
pesca i al poc relleu generacional, la po-
blaci de pescadors professionals autc-
tons va anar envellint, i ha estat noms
ltimament rejovenida per lentrada de
nous membres, o b provinents daltres
indrets, o b per la relativament recent in-
corporaci de flls de pescadors que han
continuat amb lactivitat pesquera.
el procs de protecci
de les Medes:
on quedaren, els pescadors?
Les illes Medes sn un petit arxiplag
de 21,5 ha de superfcie format per
dues illes i diversos illots situats a una
milla de la costa de lEstartit, i que con-
formen el fnal del masss del Montgr,
s a dir, el fnal de la cadena munta-
nyenca dels Prepirineus catalans. Tant
la part emergida com la submergida
de les illes destaquen per la riquesa i
la diversitat de les biocenosis que shi
desenvolupen, aix com pels seus pai-
satges. Les Medes han representat his-
tricament un punt important per al
sector pesquer artesanal de lEstartit,
a causa sobretot del recer natural que
ofereixen.
Als anys setanta comen a parlar-se de
la creaci del Parc Submar de la Reserva
de les Illes Medes, projecte elaborat per
Antoni Ballester Nolla. El 1983, a travs
duna ordre es va prohibir lextracci de
recursos marins vius del litoral de les illes
Medes en un permetre de 75 m, segu-
rament fruit de les estratgies de control
de lactivitat corallera de la Generalitat
de Catalunya. Posteriorment, el Patro-
Beques 2010
converts lEstartit en destinaci tursti-
ca permanent, que ajuds a desestacio-
nalitzar el turisme de sol i platja. Aix es
va fer grcies a lenfocament de loferta
turstica cap a lmbit mar, amb lacti-
vaci dactivitats relacionades amb els
esports nutics i la natura (i amb lacti-
vitat de turisme de busseig com a pro-
ducte estrella
(3)
), impulsades arran de
la protecci de les illes Medes. El fet
de la protecci de les illes Medes, doncs,
va resultar clau a consolidar lEstartit
com a destinaci de busseig
(4)
.
Tot plegat va contribuir que sobservs
una disminuci drstica, tant del nom-
bre de pescadors com de les embarca-
cions en la fota pesquera de lEstartit des
de lpoca de la seva fundaci.
Actualment (2010) hi ha quinze embar-
cacions censades com a actives, tot i que
el nombre de pescadors professionals a la
Confraria que treballen habitualment de
manera activa s molt menor. Es comp-
ten tamb, entre els confrares jubilats,
amb embarcaci i alguns angulers. El
tipus de pesca que exerceixen els pesca-
dors de lEstartit s multiespecfc, fet
necessari perqu entre les vedes, les pro-
hibicions de pescar en cap de setmana
i les condicions climtiques solen po-
la gavina, embarcaci de pesca
artesanal al port de lEstartit (19/08/2010).
begoA VeNdrell
nat de Turisme de lAjuntament de Tor-
roella de Montgr-LEstartit va presentar
un projecte de creaci del Parc Natural
de les Illes Medes en conjunci amb els
pescadors, com a mesura per cercar so-
lucions a la problemtica creada arran de
la protecci de les Medes. En el text, els
pescadors de lEstartit donaven suport a
la creaci del Parc a canvi de la prohibi-
ci de la pesca esportiva, el control dels
submarinistes i gesti del busseig i tamb
de la possible oferta laboral que es cres,
i estarien disposats a renunciar a certes
activitats o modalitats de pesca a canvi
de tenir un major control de les aiges
de la confraria, a travs de lexclusi dels
arrossegadors que hi anaven a pescar.
Per aquesta proposta es desestim, i el
1985 es va decretar una normativa de la
zona protegida en qu shi prohibia ls
de qualsevol art o instrument de pesca.
El sector pesquer mostr una actitud re-
signada, possiblement a causa del poc pes
que ja tenia com a collectiu.
El 1990 es public la Llei de conservaci
de la fora i la fauna de les illes Medes, que
establia una zona estrictament protegida
en un radi de 200 m al seu voltant on es
prohibien totes les activitats extractives;
a la resta de lAPIM, al Preparc, les em-
barcacions de pesca censades podrien re-
alitzar algunes activitats extractives, per
amb limitacions. Per tant, lampliaci va
afectar negativament els pescadors. La
Llei establia tamb la creaci del Consell
Assessor, que sencarregaria de la gesti de
lrea, la qual es faria mitjanant lelabo-
raci de diversos plans dusos (PRUG).
Es notava que la llei del 1990 prete-
nia ordenar els recursos i les
activitats turstiques re-
lacionades amb lespai
protegit, i com que
bla contrari als objectius de la llei del
1990, que bsicament eren conservar
aquest espai denorme valor ecolgic de
les activitats humanes que poguessin
malmetre el medi ambient. Tant aquest
fet com la composici del Consell As-
sessor i la Comissi Permanent, mos-
tren que lespai protegit es concep no
solament pel seu valor ecolgic que
cal conservar i que s all que es posa
sobre el paper, sin sobretot com un
recurs a explotar pel sector econmic
i turstic i sobre el qual es projecta, per
tant, una multitud dinteressos.
La minsa presncia de representants del
sector pesquer o, fns i tot, la seva desa-
parici durant els ltims anys, noms re-
colzen la idea que ni la creaci de lAPIM
ni la seva gesti van ser plantejades com
a instruments que poguessin ajudar re-
alment al desenvolupament de la pobla-
ci local vinculada a lactivitat pesquera
professional. s ms, el sector de pesca
professional s percebut com un sector
marginal, i gaireb sense relaci amb les
activitats que poden desenvolupar-se
en lrea protegida. Sestableixen, dins
daquest amalgama de representants, re-
lacions asimtriques de poder en els pro-
cessos de presa de decisions que, afegits
a lenquistament dels posicionaments a
causa duna clara voluntat de no voler
cedir i plantejar noves formes de gesti
ms comunitries, fan que la proposta de
nous projectes o actuacions no referents
a les activitats turstiques estigui gaireb
impedida. Aix doncs, el monopoli del
sector econmic i la seva infuncia s
molt patent al Consell Assessor, on sem-
bla que lAdministraci tingui un paper
merament contemplatiu.
La reactivaci de la confraria
Amb tot, des de lany 2008, sembla
que hi ha hagut canvis en les relacions
informals entre institucions locals que
han infut en les relacions formals es-
tablertes: amb larribada de lactual re-
presentant de lAPIM i tamb a causa
de la reactivaci del Cabildo de la con-
fraria i de la voluntat dalguns dels pes-
Cofes amb
ormeigs de pesca.
A lEstartit, els
pescadors solen
pescar actualment
amb tresmalls,
soltes i palangr
(04/06/2008).
begoA VeNdrell
lactivitat pesquera professional ja ha-
via estat exclosa de lentorn de les illes,
no es consider la possibilitat de canviar
les circumstncies i provar mesures que
poguessin afavorir el desenvolupament
daquest sector dusuaris locals. Daques-
ta manera, una vegada els pescadors en
quedaren marginalitzats, la gesti de les-
pai protegit es va convertir en la tasca de
regular-ne els usos turstics.
La gesti de lAPIM
El 1991 el conseller dAgricultura, Ra-
maderia i Pesca determin la compo-
sici del Consell Assessor de lAPIM,
la qual mostrava sobre el paper la
voluntat que hi quedessin representats
tots els sectors implicats (Administra-
ci, cientfcs, pescadors i empresaris),
comptant amb dos representants del
sector pesquer dentre els ms dels seus
vint membres. Tot i el carcter conser-
vacionista dels objectius dels diferents
PRUG, no es va fer al comenament
cap tipus dacci vinculada a la recerca
o la gesti integrada dels recursos pes-
quers i lactivitat de la pesca, sin que
satengu ms a lordenaci de lespai
per establir-ne les regulacions i els usos
turstics i comercials. Els pescadors,
doncs, van quedar des dels albirs de la
protecci de les Medes al marge dels
processos de presa de decisions, desvin-
culats de facto de la gesti i els usos de
lrea estrictament protegida, i relegats
a lrea marginal del Preparc; no eren
vistos com a agents afectats o interes-
sats, i els seus representants fns fa poc
solien assistir de manera irregular a les
reunions del Consell Assessor. Des
dels anys noranta, la gesti
de lAPIM ha consistit
sobretot en ladminis-
traci dels recursos
turstics presents
a lrea, sobretot
com a resposta a
les suposades li-
mitacions que ha-
bitualment proposa
el sector cientfc. Ai-
x, paradoxalment, sem-
recerques 231
cadors, sha resta-
blert la intenci de
dur a terme pro-
jectes conjunts,
cosa que sha mate-
rialitzat a travs dun
estudi de seguiment pes-
quer, lestabliment de ponedo-
res per a les spies, la collaboraci a
treure del mar xarxes abandonades, o el
recolzament per fer proves pilot dacti-
vitats com el pescaturisme. Aquesta
certa reactivaci de la Confraria, per
ms que es degui sobretot a comp-
tats pescadors i al nou representant
de lAPIM, ha tornat a obrir les mires
dusuaris pertanyents a altres sectors,
com el cientfc, el turstic i alguns col-
lectius de consumidors responsables.
Aix, ensems, ha perms una major
visibilitzaci del collectiu de pesca-
dors professionals, traduda en la seva
presncia en mitjans de comunicaci
variats. Hi ha, per, problemes que im-
pedeixen un funcionament ms fuid
del grup de pescadors o de la Confraria
com a instituci amb poder de gesti,
que sn de tipologia variada i inclouen
els palesos impediments administra-
tius i normatius; les activitats pesque-
res illegals i el furtivisme detectat a la
zona; problemes de comercialitzaci; i
la manca de suport administratiu per
a la posada en marxa de projectes de
gesti pesquera proposats pels propis
pescadors i adaptats al socioecosiste-
ma particular.
La importncia del
coneixement ecolgic
tradicional:
cap a una recerca aplicada
La recollecci duna petita mostra de
lextens coneixement que els pescadors
artesanals tenen sobre els recursos ha-
liutics i sobre el medi ambient mar
denota lestreta i directa relaci que
aquests tenen amb una na-
tura que observen i vi-
uen dia a dia. Si b ac-
tualment combinen
el coneixement ob-
tingut a travs de
lexperincia amb
certa tecnologia,
queda pals que el
collectiu posseeix
un coneixement deta-
llat no formal que cal fer
visible com a patrimoni intan-
gible que conv posar en valor per la
seva validesa cientfca. Per a tal fna-
litat, en un estadi futur de la recerca
es pretn validar aquest coneixement
informal amb coneixement cientfc,
perqu sha dentendre que aquest sa-
ber s el que permet als pescadors ar-
tesanals apropiar-se en certa manera
de lespai mar (Pascual i De la Cruz,
2008) i, per tant, el que ells poden em-
prar com a eina per a una millor gesti
duns recursos i hbitats marins que ac-
tualment es troben en situaci de clara
vulnerabilitat.
Es pretn que aquest estudi pugui apor-
tar als grups locals millores en quant a
la gesti dels recursos ds tradicional,
a travs de la proposta de reactivaci de
la Confraria de pescadors com a rgan
gestor del recurs. Aquesta proposta vol
potenciar i reclamar en certa manera
el coneixement tradicional local de la
zona com un patrimoni ric i valus,
no noms en temes de gesti del propi
Parc Natural, sin com a valor per se a
conservar. En un context on sempra
un espai natural les Medes sobre-
tot en termes turstics, es creu que po-
sar en valor, visibilitzar i mobilitzar el
patrimoni etnolgic local contribuir
a la millor gesti daquest espai natural
patrimonialitzat de la costa catalana.
La propera elaboraci del PRUG del
nou Parc Natural pot esdevenir una via
per tornar a incloure, a la gesti activa,
aquest collectiu dusuaris que disposen
dun exhaustiu coneixement ecolgic
tradicional de la zona. n
Beques 2010
Cubeta amb
spies pescades
a la Badia de Pals
(05/2010). miquel
sAcANell
noTEs
(1) Aquest dossier, que inclou bona part del
patrimoni natural de la badia de Pals i la zona
propera a Medes, podr sser emprat per la
Confraria com a eina per a futurs plans de
gesti on es vulgui usar aquest coneixement
popular parallelament al coneixement cien-
tfc.
(2) Ja Josep Pla (1978:222) escrivia: La
gent de lEstartit tenia llavors diversos
ofcis: era una poblaci amb un peu a
laigua i laltre a terra, mig pagesa, mig
marinera [...].
(3) Fins i tot, als anys vuitanta, molts dels
hotels incorporaren centres de busseig a
les seves installacions.
(4) La potenciaci de noves infraestructures
i serveis orientats cap a latenci dels tu-
ristes i el desenvolupament de loferta de
productes complementaris vinculats al
turisme mar, va anar provocant notables
canvis en lespai urb, el port i la platja,
com foren la construcci del port esportiu
i del passeig martim.
(5) El sector cientfc considera que s un
tipus de pesca passiu que, gestionat
de manera adient, t el potencial de no
malmetre tant lambient mar com els
mtodes actius.
(6) Aix hi ha la zona de la costa del Montgr,
on es busquen espcies de roca i on
susen xarxes i palangres, la zona del
Preparc on es pesca sobretot pagell i
roger, i la badia de Pals, que es freqenta
ms durant la primavera i lestiu per a
la pesca de la spia i el llenguado (molt
emprada pels pescadors jubilats sobretot
a la primavera).
BIBlIoGRaFIa
Audivert, M. LEstartit i Les Medes. Biografa
dun poble de la Costa Brava. Collecci de
Monografes locals, Nm. 6-B, Histria. Bar-
celona: Montblanc-Martin, 1971.
Pascual, J.; De la cruz, r. Los espacios ma-
rinos protegidos en Espaa: nuevas formas
institucionales para las estrategias de apropi-
acin?. A: Beltran, O.; Pascual, J.; Vaccaro, I.
(coord.). Patrimonializacin de la Naturaleza.
El marco social de las polticas ambientales.
Sant Sebasti: Ankulegi, 2008.
Pla, J. La Costa Brava. Barcelona: La But-
xaca, 2009.
s, va ser una cosa ja pim, pam, pim,
pam; una cosa darrera laltra, no ens vam
dar compte. noms et dir que sorties
aqu al carrer, tombaves, per exemple,
Escorial, i al fnal del carrer veies munta-
nya; all dalt de tot, ara ja no hi ha mun-
tanya, ja es veuen cases, s una cosa
rapidssima... per imaginat tu... Per tot
all eren camps, tot all eren camps....
D
arrere daques-
ta expressi tant
coneguda, shi
amaga lexpe-
rincia dun pro-
cs i duna trans-
formaci urbana i social profunda i
complexa. Sense nim de fer un estu-
di exhaustiu sobre el creixement i la
transformaci de la ciutat, el treball
ha buscat, sobretot, parlar-ne des del
testimoni de persones que han viscut
aquestes transformacions, incidint ai-
x en el punt de vista de lexperincia
i dels efectes que tot aix ha tingut en
la vida collectiva i individual de la ciu-
tadania.
Parlem del cas concret de la ciutat de
Barcelona. El creixement demogrfc
que pateix la ciutat des del fnal de la
dcada dels quaranta fns ben entrats
els anys setanta del segle xx a cau-
sa, majoritriament, dels fenmens
migratoris motivats per la industria-
litzaci tenen un seguit de conse-
qncies molt importants a nivell ur-
activitats lligades al camp, la idea de
progrs, els canvis a nivell global en el
context econmic, poltic, cultural,
social...). Es fa difcil sintetitzar aqu
tots aquests temes per, a continuaci,
sexposen resumidament alguns dels
aspectes o refexions que shan trobat
interessants.
Danar a Barcelona
a viure a Barcelona
Jo no vaig anar gaireb mai a Barcelona
fns que no vaig ser grandet.
Cap de les persones amb qui sha par-
lat considera que va nixer a Barcelo-
na, i ning no hi va viure, per tots
es consideren habitants de Barcelona,
actualment. Aquest canvi didentitat
s complex, perqu el lloc dorigen,
el barri que era com un poble ja no
es pot defnir geogrfcament i, a ms
a ms, per a molta gent s el lloc de
la infncia. La ciutat es gener coin-
cidint amb el propi creixement per-
sonal, i a mesura que es van fer grans
no noms van descobrir la ciutat, sin
que la ciutat sanava defnint al ma-
teix temps.
El que passa s que, clar, nosaltres
hem viscut tot aix, viure la ciutat com
en un poble, quan rem petits i ara ja
som adults; ho hem viscut en una po-
ca en qu rem petits i que ja ens anava
b. A mi ja manava b. Potser ara viure
en un barri daquestes caracterstiques
Abans tot aix eren camps
Procs de transformaci urbana
i social de Barcelona
Adriana Salvat Torregrosa
b i social. La morfologia de la ciutat
es veu modifcada radicalment amb el
creixement de noves rees i el rebliment
de zones fns aleshores no urbanitza-
des. Aquest creixement es produeix de
diferents maneres: des de les trames re-
sidencials suburbanes herncia dels
tipus tradicionals durbanitzaci del
segle anterior, fns als barris dau-
toconstrucci o els polgons dhabi-
tatge massiu.
El treball ha estudiat el cas dalgunes
rees concretes de la ciutat que es di-
ferencien entre si per la seva tipologia
urbana i tamb pel tipus de transforma-
ci que shi don i pel moment en qu
aquesta tingu lloc (Grcia-Guinard,
Sant Andreu, Poblenou, polgons de
Sant Mart, Horta-el Carmel...). Les
persones amb qui sha parlat han viscut
tota la vida o gran part daquesta a
la mateixa zona i han estat testimonis
de la seva transformaci.
Els resultats del treball shan sintetitzat
en un audiovisual en el qual imatges
darxiu i fotografes personals dels en-
trevistats, aix com plnols de planeja-
ment i plnols dedifcacions van il-
lustrant les vivncies i les refexions que
les diferents persones han anat aportant
sobre lexperincia de la ciutat.
A partir de la refexi sobre la transfor-
maci de la ciutat han aparegut molts
temes relacionats (la desaparici de les
recerques 233
com un poble, que tothom es coneix i tal,
potser ara no maniria tan b.
[...] Mhe sentit sempre protegida, inde-
pendent, tot i que mha agradat que a
grcia ens conegussim tots i que fos
tipus poble, per quan vaig comenar a
ser ms gran, anar a Barcelona represen-
tava llibertat total i descobrir coses....
El tema del transport sha assenyalat
com un aspecte clau per entendre lex-
pansi de la ciutat i la transformaci del
propi lloc, i tamb per entendre el sen-
timent de pertinena a la ciutat. Larri-
bada del metro a llocs que fns aleshores
no estaven ben comunicats fou crucial.
El metro seria el gran connector amb
la ciutat, o ms aviat, el gran genera-
dor de ciutat. Parlem, en molts casos,
dels anys setanta. Fins aleshores molts
nuclis del pla de Barcelona, tant nous
com antics, encara no formaven part
ben b de la gran ciutat, sobretot pel
que fa al sentiment de pertinena al lloc
que tenien els seus habitants.
La desaparici del carrer
El procs de substituci dels edifcis
existents, aix com els nous edifcis en
terrenys que mai shavien edifcat en-
cara generen una densifcaci sovint
desmesurada, per una banda, i com-
porten la desaparici de les antigues
tipologies dhabitatge, que eren les que
estaven arrelades al sistema social i tam-
b laboral, per laltra; aquest s un can-
vi essencial.
La majoria dantics nuclis del pla es
caracteritzaven per la tipologia dhabi-
tatge de planta baixa i pis, sovint amb
jard o pati al darrere. Aix propiciava
unes relacions de venatge molt estre-
tes i el carrer era lescenari daquestes
relacions. A ms , el fet que gaireb no
hi haguessin autombils feia del car-
rer un espai de convivncia, un espai
on es desenvolupaven totes les acti-
vitats socials, les festes o les tertlies
prenent la fresca.
En desaparixer la tipologia dhabitat-
ge que donava sentit al carrer com a
espai social desapareix el lloc, es trans-
forma, i les activitats tant socials com
laborals es traslladen a altres mbits,
a espais que la mateixa transformaci
de la ciutat anir defnint i pels quals
la connectivitat ser imprescindible.
La proliferaci dautombils s causa
i efecte daix.
[...] desprs ja va anar canviant molt, ja
va anar canviant molt perqu la gent es
va anar morint, la gent que jo havia co-
negut es va anar morint, les cases es van
anar venent, les cases petites, i es van
edifcar cases noves, la gent que va ve-
nir ja no tenia res a veure, ja no coneixies
ning i la transformaci va ser aix. Per
lo que va fer ms mal va ser el cotxe.
Aix sacabar amb la nostra generaci,
perqu vosaltres ja no ho heu conegut,
ja no tindreu aquesta visi, perqu no
lheu viscuda mai, est clar. [...] Jo vi-
via duna manera diferent. s a dir, vo-
saltres no necessiteu, perqu no lheu
Beques 2010
Antnia Torregrosa al balc de la
primera casa de pisos on va viure al carrer
sant llus, tocant al carrer Pi i Margall
(1965). FAmliA torregrosA
tingut mai, el recolzament aquest de
venatge o de poble que tenem dins
dun barri. [...] Com que no lheu tingut
mai, perqu ja heu viscut en una altra
poca, ja sou ms autosufucients en
aquest aspecte... no autosufcients, no
s com explicar-me. [...] Aix s un as-
pecte, i hi ha molts ms altres aspectes
diferents. Polticament, per exemple, ja
ni en parlem....
Hort, pati, balc
Les activitats ms lligades a la terra
lhort, les gallines, els animals que
es duia a pasturar pels descampats
saniran esfumant a mesura que desa-
pareixen els patis i els solars buits.
Quan ho tenem no ho valorvem, per-
qu era ja un fet natural. Jo vaig nixer
en una casa amb un jard al darrere, i ja
semblava que era lo normal, no? Per
tenen infuncia les noves modes, les
transformacions que es fan infueixen,
perqu de comoditats de fet no en ten-
em, no tenem quarto de bany i alesho-
res, de petita, somniava tenir un pis, un
pis amb un quarto de bany i amb balc,
i que tot estigus arregladet. [...].
El canvi de la tipologia dhabitatge
incidir directament en el tipus dor-
ganitzaci domstica i social. Mentre
tothom admet que hi hagu una mi-
llora important de les condicions de
vida, es perd una manera de viure ms
comunitria.
s, perqu ens hem acostumat a viure
duna manera molt diferent a com vivem,
precisament per aix, s que no t res
a veure. Mira, la casa dels meus pares,
per exemple, la casa aquella quants me-
tres tenia? 40? 45? doncs all hi vivem
sis persones fxes, i els caps de setma-
na una altra, i tothom que ha vingut del
poble ha vingut a parar a casa meva. i hi
cabem tots! Jo no he sentit mai la meva
mare o el meu pare queixar-se daix,
mai a la vida! i avui en dia, ostres, si ha
de venir alg, si no tens una habitaci
muntada... no, s que no tinc lloc. [...] s
Joan Enric i Pep Montaez jugant en un descampat del Passeig Maragall (1950-1952).
FAmliA moNtAez
Construcci dels blocs del grup la Pau (1966). Arxiu AdigsA
recerques 235
que s veritat que les coses han canviat
molt, ha canviat molt lestil de vida.
Lespai domstic canvia en la mateixa
mesura que es transforma lespai social.
El jard, el pati, leixida, lespai exterior
del qual sacostumava a fruir amb la ti-
pologia de la caseta, desapareix amb la
nova tipologia edifcatria de la casa o
el bloc de pisos.
Quan vaig anar a viure al pis em vaig
sentir molt engabiada, perqu jo abans
a casa tenia aquella sortida on tenem
plantes, tenem de tot. Recordo que va
haver-hi un poca en qu tenem galli-
nes, i la meva via em deia Maria, vine,
que anirem a buscar els ous, i portaven
aquells davantals les vies; jo agafava
els ous i com que eren calentonets mels
fregava pels ulls, i em deia que aix allar-
gava la vista... Ah i desprs tenem dos
o tres gats i un lloro!.
Amb les cases de pisos es deixa de te-
nir contacte directe amb el sl i amb el
carrer, i apareix un element arquitec-
tnic que, tot i no ser nou, adquireix
una funci nova: el balc.
El balc s la conseqncia del canvi
profund que ha fet la ciutat. Durant
un temps la gent el pren com lespai
que substitueix el pati o, fns i tot, el
carrer: Al principi ho fiem, aix de
prendre la fresca al balc amb les ve-
nes; per desprs el nivell de trnsit
i de soroll deixa el balc com un ele-
ment gaireb arcaic, sense tenir ben
b els atributs despai exterior i creant
una dbil relaci amb el carrer, quan
aquest mateix ja no t atributs a nivell
despai social.
espai indefnit espai defnit:
laparici de lespai pblic
La desaparici del carrer com a espai
social s un fet que moltes de les per-
sones amb les que sha parlat han as-
senyalat a travs del record de la in-
fantesa. La paraula llibertat apareix
molts cops quan es refereixen a la vi-
da que tenien com a nens, que ana-
ven on volien i el carrer era per a ells
Beques 2010
el lloc on jugar, on estar i
on aprendre. Ms enda-
vant, diuen que el cotxe
s el que impedeix ls
daquest espai, per evi-
dentment hi ha molts
daltres factors.
No noms el carrer era
lespai del joc, tamb
ho eren els camps, els
descampats, els solars,
els torrents, la terra
que semblava de nin-
g. En alguns llocs,
aquest espai tamb
es trobava a la casa
dels altres, masies o
cases grans amb ter-
reny on la gent shi
reunia. La prdua, no
noms dels espais concrets, sin sobre-
tot de la possibilitat de fruir de lespai
tal com shavia fet fns aleshores, co-
incideix en moltes de les persones
amb qui sha parlat amb la f de la
seva vida com a infants o adolescents
i linici ja de ledat adulta; per tant, els
sembla un fet que fou natural i del qual
no es van adonar gaire.
Ara s que es valora ms lespai pblic,
les places, per llavors no... i s que no-
saltres tenem tota la llibertat del mn,
tenem lespai que volem, si no et dic
que jugvem al carrer! Podia patinar pel
carrer Escorial, amunt i avall, els nens fe-
ien patins, ens ajuntvem quatre o cinc
i jugvem per all, no necessitvem un
espai daquests com ara, prefabricat, tant
temtics com ara, ara estan tots igual. El
carrer era nostre.
En aquest comentari apareix un tema
clau, darrere de lexpressi despai pre-
fabricat i temtic shi amaga una apre-
ciaci molt encertada.
La transformaci de la ciutat ve do-
nada tant des de lurbanisme com des
de les prioritats econmiques i pol-
tiques del moment, amb uns criteris
Vens del carrer sant llus, tocant al carrer Escorial del barri de grcia (1950-1960).
FAmliA torregrosA
que prioritzen la defnici funcional
de cada element de la ciutat. Els car-
rers es converteixen en vies de circu-
laci per als cotxes; les places, a poc
a poc, en zones on poder estar; i els
parcs, en zones on poder jugar. Els es-
pais es delimiten fns al punt que, en
lactualitat, els jocs dels nens estan li-
mitats per una tanca on dins hi ha el
parc temtic.
Aquesta delimitaci funcional no exis-
tia. Lespai indefnit era lespai social
i del joc, i que, a poc a poc, sanir def-
nint, inicialment a causa de la prolife-
raci dautombils (hem de pensar que
fns ben entrats els anys setanta hi havia
molts pocs semfors a la ciutat).
Per la circulaci rodada no ser lnic
defnidor funcional. La possibilitat de
poder jugar o passar per descampats
o zones obertes fent drecera va desa-
pareixent a mesura que es construeix,
per tamb a mesura que la propietat
privada es va convertint cada cop ms
en un delimitador clar dall pblic.
El que queda, desprs de tot, s el que
sacaba anomenant espai pblic, un
reducte del que fns aleshores havia es-
tat lespai social del carrer. n
Antigues terres de Cal Comte a grcia, en procs de
construcci (carrer Pi i Margall) [1950-1960]. tAF/Arxiu muNicipAl del
districte dHortA-guiNArd
Construcci dels primers blocs del Polgon sud-oest del
Bess (1959). JoAN grAs/ceNtre cVic del bess
fragment del Plnol de Barcelona 1943 (6249), zona de Poblenou i camps limtrofs (al lmit amb sant Adri, zona on es construir el
Polgon sud-oest del Bess). seix bArrAl/Arxiu Histric de lA ciutAt de bArceloNA
recerques 237
A
nrquica i atzarosa,
la mort s especial-
ment inesperada en
el trnsit migratori.
Abdelmalek Sayad,
un dels autors que
ms ha treballat entorn de la doble
absncia que genera tota migraci,
destaca el fet que la mort reverteix al-
guns dels ordres que simpliquen en
el binomi emigraci-immigraci: La
mort de limmigrat s a imatge i me-
sura del que fou la seva vida. s una
mort que incomoda tothom, ja que es
tracta duna mort inclassifcable [...],
ja que interroga tothom sobre la doble
condici de lhome immigrat aqu i
emigrat dall (Sayad, 2000: 9). Abor-
dar la qesti de morir lluny de casa,
quan hom es troba com a emigrat en
un pas diferent del dorigen, represen-
ta progressar en el coneixement dels
processos migratoris, la qual cosa su-
posa comenar a considerar aspectes
que alteren la defnici clssica del que
suposa emigrar.
Les diferents situacions postmigratri-
es que acompanyen el procs dassenta-
ment dels collectius dorigen migrato-
ri, no poden entendres com una etapa
de superaci de les relacions que es con-
tinuen mantenint amb la societat dori-
gen, ja sigui directament o a travs de
les referncies que sn vinculades amb
ella. La mort, paradoxalment, serveix
per insistir (encara que sigui per ltima
vegada) sobre els vincles de lemigrat
amb la seva societat dorigen
(1)
.
La recerca de la qual es deriva aquest
text ha volgut analitzar lexperincia de
dos espais reservats en cementiris mu-
nicipals per a lenterrament musulm
a Catalunya (a Barcelona i a Manre-
sa). Sn dos exemples que mostren el
complex procs de negociaci que es
dna entre les demandes formulades
pels collectius musulmans, i la capa-
citat del sistema burocrtic i legal per
assumir aquelles prctiques funerries
que no contravinguin les normatives
existents, el sistema dorganitzaci o
els principis tcnicosanitaris.
Yassine Chab (2000) interpreta que la
mort dun emigrant fora del seu pas
s el punt fnal dun llarg procs de de-
sarrelament. No obstant aix, la mort
tamb pot ser interpretada com la dar-
rera ocasi que t el difunt per poder
donar proves del seu arrelament. Ara
b, respecte a qui o en relaci amb quin
territori? Des del darrer moment de
la vida, s possible reconstruir les ge-
nealogies de cada individu a travs de
les pertinences que ha compartit amb
altres persones durant la seva existn-
cia. I ats que aquesta reconstrucci
es produeix en un context de perma-
nent redefnici identitria, els actes
que acompanyen la defunci sn el tes-
timoni a partir del qual valorar el grau
dintensitat de les seves fdelitats.
La mort genealgica
Ritualitzar la mort en context migratori
Jordi Moreras i Ariadna Sol
Morir en context migratori altera els
compromisos dels difunts amb el seu
context social immediat, per a la inver-
sa tamb modifca els graus de respon-
sabilitat dels collectius immigrats que
sestableixen, en correspondncia amb la
desaparici dun dels seus membres.
estructures familiars
de solidaritat
En primer lloc, la mort convoca els fami-
liars dels difunts, sobre els quals recau el
deure de donar la millor atenci possible
al difunt, comenant per lacompanya-
ment del moribund en els seus darrers
moments, i acabant per viure amb dolor
i abatiment la seva imminent prdua. En
context migratori, amb la famlia absent
o noms reconstruda sobre un model
nuclear desapareixen les relacions fo-
namentades sobre la base duna famlia
extensa, es generen situacions que
obliguen a apellar a la solidaritat grupal
immediata, com a alternativa per poder
resoldre els aspectes que provoca una
eventualitat no contemplada pel propi
immigrat o per la seva famlia.
Amb la famlia directa absent, els al-
tres familiars ms llunyans dins una
estructura de famlia extensa acaben
assumint la responsabilitat de latenci
del difunt, obrint-la respecte el conjunt
del collectiu al que pertanyia el fnat.
Daquesta manera, sactiven les estruc-
tures duna solidaritat que encara es
mant sobre la base duna precarietat de
Beques 2010
recursos. En aquest sentit s signifcatiu
tenir present que les primeres estruc-
tures que desenvolupen els co llectius
immigrats per resoldre la defunci dels
seus membres, no passen tant per gene-
rar iniciatives datenci funerria com
per facilitar el trasllat del cos al pas
dorigen. El repatriament, doncs, es-
dev lopci primera que contemplen
aquests collectius, i sembla lgic que
avui en dia es mantingui aix.
En segon lloc, familiars, amics i co-
neguts, a ms de procedir a garantir
el tractament adequat del cadver des
duna perspectiva religiosa, han de re-
soldre un interrogant de primer ordre,
com s decidir si el difunt ser enterrat
all on va morir o si cal repatriar-lo al
seu pas. Quan aquesta persona no ha
transms als seus familiars o amics la se-
va darrera voluntat, o si no va preveure
les despeses que generaria la seva mort,
la decisi sinvoca dins del marc de la
responsabilitat comunitria, que sovint
passa per fer preferent lopci del repa-
triament, tot i saber el seu elevat cost,
abans de deixar que el difunt passi a ser
enterrat en un cementiri local.
(2)

En tercer lloc, sespera que aquell que
ha viscut dacord amb els preceptes de
la doctrina islmica, tamb vulgui que
la seva mort sajusti a ella. De fet, la ta-
natoprxia de purifcaci del cos del
difunt i loraci comunitria, que es-
devenen els dos fonaments principals
de la ritualitat funerria islmica, es
desenvolupen en la majoria de les de-
funcions entre aquest collectiu, tant
si es decideix inhumar el cadver all
on va trobar la mort, o b repatriar-lo
al seu pas dorigen.
(3)
El debat doc-
trinal intenta dirimir la qesti de fer
prevaldre el dictat proftic denterrar
all on el musulm mor, o b garantir
que la seva inhumaci es faci correcta-
ment en un pas musulm. Per la pre-
valena aclaparadora del repatriament
dels difunts suposa una resposta que
no selabora sobre la base de ladequa-
ci doctrinal i que respon, en paraules
Cementiri de Manresa. detall de la parcella musulmana. Jordi morerAs
Taula 1
en el pas dorigen en el pas demigraci
Principi de continutat, ordre genealgic. Principi de ruptura, ordre de desafliaci.
Aplicaci dels rituals islmics per defecte. Aplicaci negociada dels rituals islmics.
Transgredir el principi dinhumar
all on el difunt mor.
Fidelitat al principi dinhumar
all on el difunt mor.
Ser inhumat en terra musulmana. Ser inhumat en terra no musulmana.
Ser inhumat en la terra de naixement. Ser inhumat lluny de la terra de naixement.
Restar a prop dels familiars. Restar lluny del nucli familiar.
Ser enterrat a prop daltres familiars. Ser enterrat entre estranys.
Mantenir-se en el record familiar. Poder caure en loblit.
Tombes gratutes i a perpetutat.
Tombes amb cost de manteniment
i sense perpetutat garantida.
Manteniment dels vincles comunitaris. Desactivaci dels vincles comunitaris.
Cost de la repatriaci. Estalvi per a la no-repatriaci.
recerques 239 Beques 2010
dAggoun, en una manera de respec-
tar lordre genealgic fent-se enterrar
en les tombes de la famlia en origen
(Aggoun, 2006: 77).
El sentiment identitari que expressa
aquesta elecci de voler ser traslladat
al lloc on es va nixer, cont ms di-
mensions nacionals i culturals que no
pas religioses. La mort esdev la darrera
ocasi en qu poder-se vincular amb
la histria familiar i la terra materna.
s latracci per una terra mai oblida-
da la que sembla prevaldre en les deci-
sions que porten al repatriament, per
sobre de la fdelitat a les prescripcions
religioses. Per Chab (2000: 23) el cos
s un suport genealgic, una prova de
la identitat, i la mort una possibilitat
per fer un procs de reparaci genea-
lgica i de reapropiaci del propi iti-
nerari biogrfc. Una voluntat que so-
vint salimenta per la temena de morir
lluny del nucli familiar i poder pensar
que en el futur un podr ser oblidat en
la memria familiar.
En darrer lloc, la mort tamb sinter-
preta com a prova de la voluntat del
noTEs
(1) Aquest article sintetitza linforme de recer-
ca Espais de mort i diversitat religiosa. La
presncia de lislam als cementiris i tanatoris
catalans (novembre de 2010), que es va
benefciar duna beca de lIPEC.
(2) Lopci alternativa quan no pot assumir-
se el cost de la repatriaci sol ser recrrer
a un enterrament de benefcncia, en
qu lAdministraci assumeix el cost del
funeral en el cas de les persones sense
recursos. Aquests solen dur-se a terme a
les fles de nnxols ms elevades o b en
fosses comunes.
(3) Val a dir que en diverses localitats catalanes
els tanatoris faciliten espais per a la realitza-
ci del rentat ritual dels cadvers.
BIBlIoGRaFIa
Aggoun, A. Les musulmans face la mort
en France. Pars: Espace thique-ditions
Vuibert, 2006.
chaib, Y. Lmigr et la mort. Marsella: CIDIM
/ Edisud, 2000.
sayad, A. Prface. A: Chab, Y. Lmigr et
la mort. Marsella: CIDIM / Edisud, 2000.
Cementiri de Montjuc. sala de
tanatoprxia al Centre de Recepci de
difunts islmics a Barcelona. AriAdNA sol
difunt darrelament en la societat a la
que va arribar temps enrere. Aquesta
societat es veu reconfortada amb el fet
que lexpressi de la voluntat del difunt
denterrar-se en el pas on va emigrar
s la culminaci perfecta dun procs
dintegraci iniciat en vida. Aix gene-
ra una recreaci idealitzada dun pro-
cs que sinterpreta de manera lineal,
acumulativa i que depn, en darrera
instncia, de la voluntat de la persona
implicada. Tots sabem que els proces-
sos dintegraci social sn molt ms
complexos, i que requereixen la com-
binaci de diferents factors. No obs-
tant aix, prendre la decisi de voler
ser enterrat en terra diferent don es va
nixer, representa certament una doble
prova: la de la confrmaci del difunt
en el seu intent per voler formar part
daquesta societat, mitjanant el seu
darrer testimoni, i la de la societat i les
condicions que aquesta ha ofert perqu
les persones immigrades se sentin part
della, ja sigui en vida o en mort.
Vinculaci denterrament
i integraci
Davant la mort dels immigrats, les
socie tats receptores es veuen condi-
cionades a adequar els seus serveis, le-
gislaci i estructures a aquestes noves
realitats. De manera paradoxal, la mort
fa presents els immigrants a travs de
la seva absncia, i es converteix en una
prova de la capacitat daquestes soci-
etats de generar un sentiment sufci-
entment consistent de pertinncia a
tots aquells que volgueren emigrar-
hi. Darrere daquesta certa obsessi a
vincular estretament enterrament i in-
tegraci, hi apareixen dues refexions
principals: duna banda, la idea de voler
aconseguir en la mort all que no es va
aconseguir en vida; de laltra, el fet que
lelecci per ser inhumat en un lloc o
en un altre pugui ser interpretada irre-
meiablement com una traci, ja que s
impossible satisfer una o altra banda.
La mort suposa la f de les resistncies
per part duns individus que han estat
permanentment requerits per donar
proves de la seva lleialtat, tant respecte
a les societats europees com a les soci-
etats dorigen.
Tot aquest cmul de compromisos
aparentment irrenunciables, que
ha dafrontar el difunt, dibuixa un es-
cenari en el qual es valoren aquells ele-
ments que permeten defnir les raons
que poden justifcar la decisi de voler
ser enterrat en terra europea o en el
pas dorigen. Recollim aquests argu-
ments en el segent quadre:
Tots aquests diferents factors se situen
en una balana que fa decantar una de-
cisi tornem a insistir no sempre
adoptada pel mateix difunt sin pels seus
familiars i coneguts. Fins al moment,
aquest balan continua decantant-se vers
la repatriaci com a manera de mante-
nir actiu aquest vincle genealgic que,
en defnitiva, esdev un argument molt
ms potent que no pas ser fdel al que
prescriu el dogma religis. n
A
ugust Panyella Gmez
i Zeferina Amil Men-
gual foren les nimes
impulsores del Mu-
seu Etnolgic de Bar-
celona (MEB), des de
la seva creaci ofcial lany 1949, fns a la
seva jubilaci lany 1986. Tres anys ms
tard, moria Zeferina Amil i tretze anys
desprs, al 1999, moria August Panyella.
Lany 2009, desprs dhaver inventariat
part de la biblioteca personal i dhaver
publicat el llibre Jo hi era! Refexions, pe-
tites histries i stires a la Catalunya de f-
nal del segle xx
(1)
, que recollia petits escrits
realitzats per August Panyella durant la
dcada dels noranta, la famlia Panyella
Amil decideix dipositar larxiu personal
al Museu Etnolgic de Barcelona.
Motivada per la bona relaci amb la di-
recci del Museu, la famlia tamb im-
pulsa un equip, que s qui va rebre la beca
de lIPEC, per inventariar aquest arxiu.
Aquest article s un breu i no-exhaustiu
itinerari per la tasca que ha desenvolupat
aquest equip format per Jordi Panyella
Carbonell (nt dAugust i Zeferina), Ma-
risa Azn Masoliver (cap de colleccions i
conservaci del MEB), Nria Mart Au-
ll (antroploga), i Ramona Violant Ri-
bera (etnloga i collaboradora del MEB
en les seves primeres fases).
Quan vam fer una primera catalogaci
de lArxiu Panyella Amil per comenar
lestudi i la difusi daquest important
llegat, es va desplegar davant nostre un
extraordinari camp temtic. Ens vam
adonar que el volum de larxiu i la vari-
etat temtica ens obligaria a seleccionar
i sistematitzar acuradament la feina. Val
a dir que hem tingut resolta una bona
part de la feina, grcies a la metdica i
exhaustiva ordenaci que ens ve dori-
gen. De les trenta-sis caixes ja classif-
cades per temes i anys que componen
aquest arxiu, en vam fer una relaci
dels continguts i vam decidir comenar
amb tres lnies concretes: conferncies,
personatges i correspondncia.
Un cop fet el preinventari, hem vist que
hi destaquen dues vies fora defnides
i marcades precisament per lactivitat
cientfca dAugust Panyella: corres-
pondncia, estudis, expedicions i refe-
xions; i la documentaci generada per
Zeferina Amil: bsicament correspon-
dncia privada, articles i cursos.
el Museu, el centre de la vida
El realitzador de cine i documental Jor-
di Orobitg s un collaborador habitual
del MEB en temes de cinema etnogrfc
i producci audiovisual, i a ms s un
dels impulsors del Mster en Antropo-
logia Visual que ofereix la Universitat
de Barcelona. Fa uns anys em sugger la
possibilitat i la necessitat de fer un docu-
mental sobre lAugust i la Zeferina. El fl
conductor era el mateix que encapala
aquest pargraf: el museu, el centre de la
vida. Segons Orobitg, una de les pecu-
liaritats de lAugust i de la Zeferina fou
que estructuraren la seva vida en base al
Museu, que nera el nucli. Aquesta idea
s una de les que impulsa el treball din-
ventari de larxiu personal, com a hip-
La vida en un museu
Larxiu dAugust Panyella Gmez
i Zeferina Amil Mengual
Jordi Panyella Carbonell
Part de lequip posant fl a lagulla (06/2010). gustAu molAs
recerques 241
tesi, i a continuaci exposem algunes de
les constatacions que ens condueixen a
validar-la per ara. Conixer-les pot aju-
dar-nos a entendre qu signifcava un
museu i, en concret, aquest museu per
a lAugust i la Zeferina.
El 30 de novembre de lany 1950, Au-
gust Panyella escriu al pare Enrique He-
ras una carta que diu el segent: Ara
sestan preparant les oposicions a la pla-
a del Museu per a la Zeferina auxiliar
tcnic i per a mi, per passar a la plan-
tilla tenint el crrec per oposici. Ja ha
acabat el termini i aviat es faran, potser
a prop de Nadal, abans o desprs.
No es presenta ning ms. Una vegada
fetes, ens casarem tot seguit. Ja lavisa-
r. En ple franquisme, el rgim no per-
metia a les dones casades accedir a places
de funcionariat. Daqu aquesta tctica:
primer la plaa, desprs el casori.
Un mes desprs de lenterrament de
lAugust Panyella, vam celebrar una
missa a lesglsia de Sant Medir, que en-
cara estava a crrec de mossn Bigord.
En acabar saprop a tots els familiars i
ens record una illustradora ancdota.
Resulta que, en un dels seus sermons,
mossn Bigord expos a la parrquia
que calia que les esglsies esdevingues-
sin laboratoris i no pas museus, espais
dinmics dexperimentaci. En acabar,
lAugust se li acost i li recrimin la me-
tfora: Don havia tret que els museus
no sn dinmics?.
August Panyella ha publicat i conferen-
ciat mpliament sobre la museografa.
El Dr. Llus Calvo recull, al seu llibre
Historia de la Antropologa en Catalua,
una cita dun text de Panyella en el qual
refexiona sobre etnologia i museus.
El text es titula El Museo Etnolgico y
Colonial de Barcelona i diu el segent:
La Etnologa es un estudio del hombre
en polifacetismo cultural; para muchos,
trata del hombre-comunidad, o sea, como
ser social. Que la cultura, aunque sea de
pueblos primitivos o exticos, quepa en
un museo es algo dudoso, pero debe te-
nerse en cuenta que los objetos que aqul
contenga son documentacin que a su vez
necesita la explicacin tcnica correspon-
diente como la necesitan las fotografas
documentales de su archivo grfco y
que hay datos etnolgicos conservados en
el Museo que no son de vitrina, sino de
fcha o de libro de expedicin y que llegan
al pblico a travs de las explicaciones,
guas, mapas o publicaciones. Por ello es
imprescindible la investigacin y el estu-
dio en los museos etnolgicos
(2)
.
Ja hem dit abans que el MEB fou inau-
gurat lany 1949. Fins a lany 1960 es
denomin Museo Etnolgico y Colonial,
i el primer espai que ocup fou lanti-
ga Escola del Mar del parc del Rosar
de Montjuc. Era un edifci petit que
obligava a fer les exposicions al Palau
de la Virreina, un espai ms pensat per
exposar-hi art que no pas exposicions
etnogrfques. La persistncia i la pro-
jecci que adquiria el MEB conduren
les autoritats municipals a construir un
nou edifci que sinaugur lany 1973.
Aquest fet s prou rellevant si es t en
compte que s el primer edifci de nova
planta construt a la ciutat, ja dissenyat
per albergar-hi un museu.
August Panyella particip activament
en el seu disseny arquitectnic i esco-
ll el rusc dabelles, que est conformat
per mltiples hexgons. Lhexgon s
una de les formes geomtriques ms
presents a la natura, i s considerada
com la que ms i millor aprofta lespai.
Lhexgon el trobem al foc de neu, la
partcula daigua. En el cas de lespai
expositiu del MEB, la intenci de la
forma era permetre observar cultures
des de les diverses cares, com recorda
letnloga Ramona Violant.
el rigor
Quan era petit li vaig dir al meu avi Au-
gust que Colom havia descobert Amri-
ca, i ell em va dir que no, que en tot cas
havia descobert, o fet per primer cop,
una ruta en vaixell de vela fns al que ara
sanomena Amrica. Aquest inters per
la precisi conduren August Panyella a
dues coses: la primera fou apassionar-se
pel pensament del flsof Ludwig Witt-
genstein; i la segona, buscar la precisi
constant en les seves tasques. A larxiu
hi hem trobat una article mecanograf-
at titulat El papel en Nepal. El text data
del 12 de maig de 1965, i fou escrit a
Montserrat. El cas s que, durant lex-
pedici que va fer el MEB lany 1960
al Nepal, lAugust Panyella i lEudald
Serra van visitar un taller de fabricaci
manual de paper al poblat de Sunderi-
jal, a vint quilmetres de Kathmandu.
De la contextualitzaci histrica del pa-
per que trobem a larticle, en destaca el
segent fragment: Debe revisarse pues
la tradicional afrmacin, que tambin
fgur en el Weltmuseum der Druckkunst
de Maguncia, sobre el invento de la im-
prenta por Gutenberg, y considerar que el
ao 1446 es slo el inicio de la impresin
con caracteres mviles en Occidente.
Antropologia cultural, el llibre
Un dels fruits daquesta primera fase de
linventari de lArxiu personal Panyella
Amil s la publicaci del llibre Antro-
pologia cultural i altres conferncies
(3)
,
editat per Pollen edicions dins de la
collecci LObservatori. Aquest llibre
s una reproducci en format facsmil
de tres conferncies que, amb aquest
mateix ttol, August Panyella impart
lany 1962 al Seminario de Estudios de
Arte y Arqueologa de la Universidad de
Valladolid. Lantroploga Nria Mart,
que signa la Introducci a Antropo-
logia cultural escriu que aquestes tres
conferncies ens parlen, en un moment
de repensament de la disciplina a escala
internacional, de la manera com lan-
tropleg que estudia les unitats bsiques
de lanlisi antropolgica ha dinterac-
tuar amb la realitat: lhome i la cultura.
Ms endavant, a la mateixa introduc-
ci, Nria Mart escriu que: En plena
crisi de lobjecte destudi i en una poca
marcada per la descolonitzaci euro-
pea de gran part dels territoris africans
i asitics, el que interessa estudiar ara s
la transformaci social i el conficte en
Beques 2010
el canvi. Lobjecte destudi ja no s pas
all que s extic i que es conserva i so-
breviu, sin all que canvia, el procs
de transformaci social, i la modernitat
com a nou convidat a la diversitat.
El llibre es complementa amb un cap-
tol fruit de linventari inacabat de
les conferncies que oferia August Pa-
nyella, entre els anys 1945 i 1989 (per
a una segona fase queden les confern-
cies dels anys 90). Amb el ttol genric
de Conferncies, dues capses contenen
168 documents (la primera) i 172 (la
segona), que corresponen a confern-
cies, parlaments dinauguraci dexpo-
sicions, presentacions de llibres, visites
guiades al MEB, o collaboracions en
mitjans de comunicaci. Letnloga Ra-
mona Violant, qui signa el captol Au-
gust Panyella Gmez, conferenciant diu:
El temari de tots aquests documents
s molt ampli i variat i posa de mani-
fest linters de lantropleg August Pa-
nyella per molts diversos aspectes de la
cultura, no nicament pels propis de la
seva especialitat professional. La faceta
de conferenciant, quasi sempre vincu-
lada al MEB, va contribuir molt posi-
tivament a la consolidaci dels estudis
etnolgics a tot Espanya.
Lequip continuar treballant. Creiem
que lestudi daquest inventari ens pot
ajudar a entendre com sha fet lantropo-
logia en una gran part del segle xx al nos-
tre pas, amb totes les difcultats i limita-
cions que el context determinava. n
August Panyella gmez a guinea (1948). Arxiu del museu detNologiA de bArceloNA
Zeferina Amil Mengual descarregant caixes duna de les expedicions (s/d). Arxiu del
museu detNologiA de bArceloNA
noTEs
(1) Panyella, August. Jo hi era! Refexions,
petites histries i stires a la Catalunya de
fnals de segle xx. Barcelona: Editat per la
famlia, 2000.
(2) calvo calvo, Lus. Historia de la Antro-
pologa en Catalua. Madrid: CSIC, 1997.
(3) Panyella, A. Antropologia cultural i altres
conferncies. Barcelona: Pollen edicions,
2011.
(*) Nota de lautor: article elaborat amb la col-
laboraci de Marisa Azn Masoliver, Nria
Mart Aull i Ramona Violant Ribera.
recerques 243
A Barcelona, es conserven inventaris
notarials post mortem del segle xiv que
documenten lexistncia dartesans que
construen instruments de corda i que
gaudien duna certa posici acomoda-
da. Per s a partir del Renaixement,
quan lofci de lartes constructor co-
mena a guanyar importncia, ja que
la funci primordial de la msica ins-
trumental fns llavors era la del mer
acompanyament del cant. A partir
daquells moments, els constructors
dinstruments que sempre havien estat
vinculats a ofcis com el de la fusteria o
lebenisteria, van comenar a guanyar
mestratge, i lofci es va convertir en un
art que adquir un estudi formal.
Lofci va arribar a la seva esplendor en
els segles xvii i xviii, quan pasos com
Alemanya, Frana, Espanya i Itlia van
produir innombrables escoles i talents.
Cap com el de la dinastia dels Amati,
Guarnieri i Stradivarius; els fns avui in-
superables cremonenses les mans dels
quals van construir els millors instru-
ments de corda del mn.
Per Catalunya i, ms concretament la
ciutat comtal, sempre han tingut una
llarga tradici amb els instruments de
corda premuda. Aix com Cremona
va ser la ciutat dels grans constructors
de violins, violes i daltres instruments
de corda, des del segle xvi; Barcelona, a
partir del segle xvii, va ser centre mun-
dial constructor de linstrument de la
Els luthiers
Orgens de lofci de
la guitarreria a Barcelona
Jordi Pizarro Valero
Beques 2010
Enrique garca (Madrid, 1868
Barcelona, 1922). Autor descoNegut
guitarra, i els seus guitarrers, guardo-
nats amb les ms altes distincions en
exposicions internacional.
Al fnal del segle xvi i principi del xvii,
Barcelona era una ciutat de serveis, es
trobava en constant moviment fes-
tiu popular, i la msica i la dansa eren
aquells transmissors despais doci, de
joc i de taverna. No solament existia
aquest moviment als extractes ms po-
pulars de la poblaci, sin que altres ni-
vells socials compartien aquesta festivi-
tat. Linstrument de la guitarra va ser el
ms habitual a les festes i el que acompa-
nyava les danses en les seves manifesta-
cions artstiques populars als barris.
Els guitarrers, considerats dins del gre-
mi dels fusters, gaudien duna posici
privilegiada. La formaci dels guitar-
rers es realitzava de la mateixa mane-
ra que la resta dofcis: es requerien de
quatre anys mnims per passar a ser
ofcial i un any ms amb un mestre
examinador que donava el vist-i-plau
com a mestre guitarrer. Remarquem
que lofci de guitarrer es podia tenir
de manera independent, sense obligar
a realitzar els estudis de fuster.
El prototip de guitarra que avui dia co-
neixem va aparixer al segle xiv. Estar
en constant modifcaci fns a mitjan
del xix, en qu Antonio Torres Jurado,
un guitarrer dAlmeria, aportar noves
regles de construcci convertint el seu
model en el que avui coneixem com la
guitarra clssica contempornia.
els mestres guitarrers
No es troba gaire informaci personal
dels mestres guitarrers del segle xvii i
xviii, coneixem les seves dades a partir
dels seus instruments i dels documents
ofcials que es conserven, com Marcus
Rivera, que segons les dades extretes del
llibre dels gremis de fusters, va estar ac-
tiu el 1756 fns al segon ter del segle
xviii. Es conserva, al Haags Gemeen-
temuseum dHolanda, una guitarra
barroca de cinc ordres i doble encor-
dament construda al 1756.
Josep Massagu, nascut a Barcelona el
1690, sestabl al carrer dEscudellers. Fou
prohom i mestre examinador del Gremi
dEbenistes dArt de Barcelona. Amb ins-
truments conservats i repartits per dife-
rents museus del mn, a la collecci del
Museu Metropolit dArt de Nova Yo-
rk, trobem la guitarra barroca del 1750 o
1755. Una altra guitarra barroca de 1758
de Massagu es troba a Berln, a lInstitut
Nacional de Recerca Musical.
Tamb hi ha Francisco Cassas Terrassa,
actiu a la segona meitat del segle xviii,
al carrer Escudellers nm. 5. Al Museu
dInstruments Musicals del Brusselles
es conserva una guitarra barroca de cinc
ordres de doble (imatge 1), considerada
com una obra dart en la construcci
dinstruments.
Durant la primera meitat del segle xix,
en el perode preromntic, la guitar-
ra aconseguir per f la seva accepta-
ci com a instrument de concert a tot
Europa. Van sobresortir, a principi de
segle, dos guitarristes fonamentals en
la histria de linstrument: Fernando
Sor i Dionisio Aguado.
Pel que fa als guitarrers barcelonins va
ser una poca complexa, encara que els
nous cnons implementats per Torres
van revolucionar la construcci de la
guitarra, laparici i el desenvolupa-
ment del piano va crear una crisi iden-
titria en lintrument de corda polsa-
da i, en conseqncia, una reducci
de la seva demanda. Per aix, alguns
artesans per demanda es van dedicar
a la construcci daltres instruments.
Dos dels ms destacats empresaris que
van incorporar aquest nou format em-
presarial van ser Francisco Espaa i
Agustn Altamira. Van disputar una
forta rivalitat, en un punt competitiu,
realitzant instruments dalta qualitat
i fent-se adquirir importants encr-
recs per part de la burgesia europea.
Altres artesans van sobreviure fusio-
nant-se, com va passar amb Jaime Ri-
bot i Bautista Alciz que van formar
Ribot i Alcaiz.
Tamb fou destacat guitarrer Joan
Matabosch, establert a Barcelona a
les acaballes del segle xviii. Fernan-
do Sor va iniciar la seva carrera com
a concertista amb una Matabosch.
Nexisteixen molts pocs exemplars.
Un al Museu de la Msica de Barcelo-
na, una guitarra de sis ordres de lany
1815. I una altra guitarra de sis ordres,
entre el 1815 i el 1830, recentment
descoberta al Museu Romntic Can
Llopis de Sitges.
El mencionat empresari Francisco Es-
paa va construir una guitarra, amb
una excellent ornamentaci al Mu-
seu Histric Nacional de Buenos Ai-
res. Altres guitarres de Francisco Es-
paa es troben al Museu de la Msica
de Barcelona, en concret nhi ha dues;
una que va pertnyer a Miquel Llobet,
i una curiosa guitarra anomenada la
Pascuala, de 1805, a causa de la seva
propietria: Pasquala Rodrguez.
guitarra barroca de francisco Cassas
sota els raigs x. muse des iNstrumeNts de
musique de bruxelles
guitarra barroca de Josep Massagu.
tHe metropolitAN museum oF Art
guitarra Agustn Altimira. VictoriA &
Albert museum
Taller de francisco i gabriel fleta. A la imatge, gabriel fleta pare i fll (s/d). bibliotecA NAcioNAl de cAtAluNyA
En general, les seves guitarres no han
passat mai la categoria dinstruments
destudi. Per pels seus preus assequi-
bles, van fer que noms com Miquel
Llobet o Domingo Prat haguessin po-
gut comenar la seva carrera.
La clau del gran desenvolupament de
lart guitarrstic, al fnal del segle xix
i principi del xx, a la ciutat, rau en la
decisi del mestre Francesc Trrega a
installar-se defnitivament a Barce-
lona, desprs dhaver viscut un any a
Madrid. Les raons de la seva decisi fo-
ren clares; a Madrid, Trrega no havia
trobat lambient que desitjava envers
la guitarra, en canvi, a Barcelona bullia
una revoluci artstica.
Tamb els guitarrers daltres indrets
dEspanya i dEuropa van decidir el seu
trasllat a la Meca de la guitarra, com
litali Yacopi, el madrileny Enrique
Garca, els germans Fleta de Terol, els
valencians Jos Marchuet, Juan Mateu
o Enrique Sanfeliu.
El 1893, les guitarres del destacat i
excellent guitarrer Enrique Garca
guanyen fama mundial i obtenen el
primer premi a la Fira Mundial de Chi-
cago. El 1895 va iniciar la seva aventura
a Barcelona, foren bons moments per
a la ciutat. s considerat el fundador
de lescola de Barcelona o de lestil
catal de la fabricaci de la guitarra.
Va infuenciar les generacions subse-
gents de fabricants com foren els seus
deixebles Francisco i Miguel Simplicio
o Ignacio Fleta.
Mentrestant, Agustn Altimira, la se-
va competncia directa, va obtenir la
medalla dargent per una guitarra ex-
posada a lExposici Universal de Pars
el 1878. Una guitarra fora decorada.
Hi ha guitarres al Museu de la Msica
de Barcelona, grcies al llegat instru-
mental conservat del mestre guitarrista
Miquel Llobet, i que avui formen part
duna de les colleccions de guitarres
ms importants del mn. Una guitar-
ra dAltimira (c. 1865) ben decorada
forma part daquest llegat. Una altra
guitarra molt pesada i ornamentada es
troba al Victoria & Albert Museum i s
tractada com la guitarra ms decorada
que es coneix.
Per la seva part, lestabliment de Ribot-
Alcaiz va ser conegut com Cals gui-
tarrers, on es realitzaven habituals xer-
rades i alguns improvisats concerts en
petit comit. Aqu, una tarda del mes
doctubre de 1892, un talents jove
anomenat Miquel Llobet va conixer
el seu futur mestre Francesc Trrega.
Taller de francisco simplicio
(Barcelona, 1874-1932) i Miguel simplicio
(Barcelona, 1899-1938). Autor descoNegut
A
quest article permet
comprendre els fo-
naments del con-
ficte existent entre
els vens del barri del
Fort Pienc de Barce-
lona (districte de lEixample) i els ve-
nedors illegals que subiquen al vol-
tant del mercat dels Encants (plaa de
les Glries Catalanes) per aproftar el
fux de vianants. Durant la tardor del
2009 els vens i comerciants del bar-
ri, a travs de lAssociaci de Vens del
Fort Pienc, van iniciar una campanya
de denncia mitjanant manifesta-
cions i el revestiment de les balconades
amb el lema Volem un barri digne.
La recerca aqu presentada pretn ser
una eina danlisi crtica per refexio-
nar sobre la convivncia i els usos de
lespai pblic situats en el punt de mi-
ra, des de laprovaci al 2006 de lOr-
denana Municipal, per fomentar i
garantir la convivncia ciutadana a
lespai pblic de Barcelona.
Transformacions urbanes
Les reformes urbanes promogudes
per larribada dels Jocs Olmpics del
1992 van modifcar substancialment
la morfologia del barri. A la plaa de
les Glries Catalanes confueixen els
tres eixos ms importants de la ciutat:
lavinguda Diagonal, la Gran Via de
les Corts Catalanes i lavinguda Me-
ridiana. El tambor elevat que carac-
teritza la plaa va ser construt amb
larribada de les Olimpades i va par-
tir el barri amb la creaci dels jardinets
de linterior del tambor i del bosquet
dels Encants; al mateix temps, apare-
gueren zones de conficte. s evident
que la plaa de les Glries Catalanes s
un punt dencreuament viari de pri-
mer ordre que, per la seva naturalesa
impersonal, sovint ha rebut activitats
marginals com poden ser la prostituci
o els venedors illegals objecte daquest
estudi. Lany 2003, lAjuntament de
Barcelona va presentar el projecte
de reforma de la plaa centrat en tres
elements: lenderrocament del nus vi-
ari, el soterrament del trnsit dentrada
i de sortida, i la construcci dun gran
parc. Aquest projecte va obligar el tras-
llat del mercat dels Encants a lilla de
Meridiana-Casp-Castillejos. El nou
edifci, en construcci, gener pors i es-
perances entre els venedors del mercat
i els vens del barri. De fet, el malestar
dels vens va semblar nixer a partir del
1992 i diposit les esperances de reso-
luci del conficte en els ltims plans
de transformaci urbana.
Volem un barri digne
Estudi i Documentaci
del procs de reivindicaci venal
al barri del Fort Pienc.
Usos i convivncia en lEspai Pblic
Nilde Muraro Giraud i Bernat Fabregas Oliveras
Existeixen moltes guitarres Garcia, so-
bretot en mans particulars, algunes en-
cara en actiu. Una guitarra Garcia de
lany 1901 es troba a lexposici que
tenen a la tenda de Manuel Ramrez de
Madrid. Dues guitarres Garcia, una del
1901 i laltra del 1920, estan exposades
al Sal Internacional de la Guitarra de
Santa Monica, a Califrnia. Una altra
Garcia del 1904 est exposada al Mu-
seu dInstruments Musicals de Santa
Cruz, tamb a lestat de Califrnia.
El seu deixeble ms apreciat, Francisco
Simplicio, va continuar amb el taller del
passeig Sant Joan nm. 110. El 1929 ex-
hib algunes de les seves guitarres a lEx-
posici Internacional de Barcelona i gua-
ny una medalla dor. Desgraciadament
la continutat de la famlia Simplicio va
durar poc, ja que el seu fll Miguel va mo-
rir set anys ms tard que el seu pare. Com
a dada curiosa, Emili Pujol va demanar a
Miguel Simplicio, amb el perms del di-
rector del museu de Jacquemart-Andr a
Pars, una reproducci duna viola de m
similar a la que ell va observar al mateix
museu i que estaria condicionat a realitzar
un concert al museu. Avui dia es troba al
Museu de la Msica de Barcelona.
Com succeeix amb les guitarres dEnri-
que Garcia, els seus instruments encara
no estan a disposici de la seva jubilaci
a les vitrines de qualsevol museu. Igna-
cio Fleta va ser un dels ms prestigiosos
constructors del segle xx. Ignacio va
morir al 1977, per la seva descendn-
cia don fruit en els seus dos flls: Fran-
cisco i Gabriel. Els germans Fleta es van
fer crrec del taller del seu pare, i con-
tinuen fent els mateixos instruments
dalta qualitat. Les guitarres dIgnacio
Fleta tamb es troben en mans dels pro-
fessionals, signe de bona salut.
Lestat i la situaci actual de la profes-
si de guitarrer no es fcil de valorar. La
dedicaci en alguns casos no s plena i
els privilegiats sn els reconeguts per la
seva trajectria o per la de la seva hern-
cia familiar. n
Projecte de reforma de la Plaa de les
glries Catalanes www.glories.cat
recerques 247
el mercat illegal
Lobjectiu de lOrdenana s el de pre-
servar lespai pblic com a lloc de con-
vivncia i civisme, on totes les persones
hi puguin desenvolupar en llibertat
les seves activitats de lliure circulaci,
doci, de trobada i desbarjo, amb ple
respecte a la dignitat, als drets dels altres
i a la pluralitat dexpressions i de modes
de vida diversos existents a la ciutat.
Arriben tres cotxes, una furgoneta, i
unes sis o set motos. sembla una situ-
aci de guerra. la gurdia urbana uti-
litza una estratgia militar per caar els
venedors ambulants del mercadillo. Els
fan una emboscada, deixant-los tan sols
una opci per escapar amb els seus tras-
tos. [...] Corredisses, crits, empentes, en
qesti de minuts, tots els venedors es-
tan anant cap a la Meridiana corrent, car-
regant els seus carros, acabant dempa-
quetar a les motxilles el que han pogut
rescatar. un cop desmuntat el mercadi-
llo, fa acte de presncia el cami des-
combraries, un altre element clau en el
desmuntatge, custodiat pels agents de
la gurdia urbana. Al fnal, aquests re-
tenen unes cinc o sis persones, mentre
els escombriaires retiren la mercaderia
que els venedors han hagut de deixar al
terra durant la fugida.
Diari De Camp, dissABTE, 16 dE sETEM-
BRE dE 2010.
Es pot defnir el mercat negre com un
conjunt de venedors ambulants, sense
llicncia municipal ni de cap altre tipus,
que posa a disposici dels vianants ar-
ticles de segona m, de rastre, etc., que
han anat trobant per les escombraries
i altres llocs, a preus irrisoris. La carac-
terstica principal daquest mercat s la
rapidesa del muntatge i del desmun-
tatge, en funci de la presncia de la
Gurdia Urbana. La seva localitzaci
s itinerant, tot i que sempre se situa al
voltant del mercat dels Encants, aprof-
tant el seu fux de vianants i clients.
Per entendre la naturalesa del conficte
sha analitzat el paper que els vens del
barri i els venedors del mercat dels En-
cants tenen a lhora de defnir el mer-
cat illegal. En aquest sentit sentn el
mercat illegal com a objecte de signi-
fcaci, mentre els agents implicats en
aquesta defnici es consideren genera-
dors de discursos de veritat (Foucault,
1998). Es vol posar mfasi en qu la
capacitat de generar discursos de veri-
tat s un element de lexercici de po-
der. De totes maneres, en tot lentra-
mat de les relacions que caracteritzen
el conficte, existeixen punts de resis-
tncia. Les estratgies de supervivncia,
de transformaci i dadaptaci que t
el mercat illegal davant les adversitats
dels discursos dels vens i encantaires
i les actuacions policials, el defneixen
clarament com un focus de resistncia
i no com un objecte passiu.
els vens
El mercat illegal est constitut majo-
ritriament per homes magrebins. El
fet que els venedors illegals siguin im-
migrants agreuja la problemtica. Els
vens i comerciants del barri elaboren
un discurs basat en la lgica de ciuta-
danitzar el bon salvatge (Goldberg,
2003). s a dir, limmigrant s incor-
porat al sistema com a fora de treball
i la seva integraci es fa sota lhegemo-
nia del model. Atxotegui (2000) opi-
na que [...] tenim tendncia a una vi-
si extica i perjudicada del mn dels
immigrants, prejudicis que serveixen
com a coartada social a lexplotaci
del que s considerat inferior. s per
Beques 2010
Els vens en lluita (28/03/2010). Nilde murAro girAud
Mercat illegal com a objecte de
signifcaci
Mercat illegal com a subjecte actiu i
focus de resistncia
Comerciants
i Ass. Veins
Fort Pienc
Mercat dels
Encants
Mercat
illegal
Comerciants
i Ass. Veins
Fort Pienc
Mercat dels
Encants
Mercat
illegal
Taula 1
aix que es vol emfasitzar que la cr-
rega de prejudicis davant de laltre,
diferent i desconegut, t un pes molt
important en la conceptualitzaci del
fenomen de la venda illegal per part
dels vens del barri. El discurs dels co-
merciants i dels vens del barri pretn
educar sota uns hbits i un mode de
vida normalitzat, alhora que volen
reafrmar la seva posici privilegiada
com a ciutadans de ple dret.
Hay que ir tajando. les enseas de que
esto no es Marruecos, que esto es una
cultura muy diferente. [...] son como las
ratas. Es vulgar la expresin, pero son
como ratas.
VEnA i CoMERCiAnT dEl BARRi.
Per una banda, els comerciants del barri
tenen el desig que els venedors illegals
es legalitzin amb altres feines i paguin
els impostos corresponents, com una
de les vies per solucionar el conficte.
Per, per altra banda, els comerciants
senten com una amenaa els comeros
regentats per immigrants. s interessant
lequiparaci que fa Aramburu (2002)
entre els petits comeros de base fami-
liar de la ciutat i els nous comeros re-
gentats per immigrants: El manteni-
miento de un colmado necesita del trabajo
familiar o la colaboracin de personas
de estrecha confanza que normalmente
trabajan sin contrato laboral y con pagas
ms bajas y jornadas ms largas que las
habituales en el mercado de trabajo local.
Pero hasta cierto punto esto tambin ocu-
rre con el pequeo comercio autctono de
base familiar.
Per tant, es veu com la incorporaci
dels immigrants al sistema com a fora
de treball no s sufcient per convertir-
se en un subjecte de dret en els discur-
sos de llurs vens. El que sen dedueix
s que les formes dintegraci econ-
mica independents, com poden ser els
comeros regentats per immigrants o
els venedors del mercat illegal, sn una
estratgia contra la discriminaci dels
immigrants en el mercat de treball.
el mercat dels encants
El mercat dels Encants forma part de
la Federaci de Mercats Municipals
de Barcelona i t una activitat econ-
mica formal. Histricament ha estat
objecte de prejudicis en limaginari
collectiu dels ciutadans de Barcelo-
na, alimentat tamb pels mitjans de
comunicaci, a causa de la naturalesa
docasi dels productes que shi venen
(no tots). s per aquesta ra que la seva
El mercat illegal muntat (16/10/2010). Nilde murAro girAud
posici en lentramat de relacions que
es donen a la defnici del conficte s
intermdia. Lopini dels encantai-
res respecte lexistncia dels venedors
illegals s ms moderada que la dels
vens. Tenen una voluntat explcita de
desvincular lactivitat que t lloc als ex-
tramurs amb la prpia. Dos elements
entren en joc en aquesta proposici; per
un costat, els venedors illegals donen
mala imatge al mercat alimentant els
vells imaginaris collectius, i per laltre,
lelement tributari s motiu de recels.
De totes maneres tenen ms conscin-
cia de la realitat socioeconmica dels
venedors illegals i del perill que poden
tenir els discursos xenfobs, ja que a ni-
vell dexemple, dins del recinte hi ha
una convivncia intercultural impor-
tant entre espanyols, gitanos, magre-
bins i sud-americans. Ells denuncien la
responsabilitat que t lAdministraci
en labordament del conficte.
els venedors illegals
La pressi econmica promou la crea-
ci de nous espais de subsistncia. El
mercat illegal, ents com un nou es-
pai de subsistncia intensifcat a par-
tir de la crisi fnancera actual, s cata-
logat com una activitat deconomia
informal constituda principalment
per les persones amb menys nivells
docupabilitat, com poden ser els im-
migrants. LOrdenana Municipal de
Convivncia i Usos de lEspai Pblic
prohibeix la venda ambulant no re-
gularitzada, entre altres causes, per la
competncia deslleial que pot exercir
als comeros de lentorn. El que sha
vist s que el mercat negre no suposa
una competncia deslleial per als co-
merciants del barri, ja que aquests es
caracteritzen per tenir una clientela
majoritriament fdelitzada. Ms avi-
at, el que s conclou s que el conficte
est impregnat de factors econmics,
poltics, socials i de caire cultural, al-
hora que permet veure que els usos de
lespai pblic no shan de concebre en
termes de propietat, sin que shan de
pensar en termes de solidaritat. n
BIBlIoGRaFIa
Alberch, r. Els Barris de Barcelona. Barce-
lona: Ajuntament de Barcelona, Enciclopdia
Catalana, 1997-2000.
Auge, M. Los no-lugares. Barcelona. Gedisa,
1998.
Delgado, M. La ciudad mentirosa: fraude y
miseria del modelo Barcelona. Madrid: Ed.
Madrid, Los libros de la Catarata, cop. 2007.
essex, s.; chalkley, B. Las transformaciones
urbanas a raz de la celebracin de los Jue-
gos Olmpicos. Barcelona: Centre dEstudis
Olmpics de la UAB, 2003.
Foucault, M. Curso del 14 de enero de
1976. A: Microfsica del poder. Madrid: La
Piqueta, 1992.
Mtodo. A: Historia de la sexualidad. Ciutat
de Mxic: Siglo XXI, 1998.
Goldberg, A. Ser inmigrante no es una en-
fermedad. Inmigracin, condiciones de vida y
de trabajo. El proceso de salud/enfermedad/
atencin de los migrantes senegaleses en
Barcelona. Tesi Doctoral Trienni 1998-2001,
Universitat Rovira i Virgili, 2003.
Molina, J. L; Das, A. Vender en la calle.
Barcelona: Grup de Recerca en Antropologia
Fonamental i Orientada UAB, 2001.
Oliva, J. Plaa de les Glries Catalanes. No
a la creaci dun buit urb. Barcelona: Amics
de la Ciutat, 2009.
Vargas, M. D. La inmigracin africana de
venta ambulante: el caso de Alicante. A:
Checa, F. Africanos en la otra orilla. Trabajo,
cultura e integracin en la Espaa Mediter-
rnea. Barcelona: Icria, 1998.
aRTIclEs dE REvIsTEs
Aramburu, M. Los comercios de inmigran-
tes extranjeros en Barcelona y la recomposici-
n del inmigrante como categoria social. A:
Revista Electrnica de Geografa y Ciencias
Sociales. Vol. VI, nm. 15. Barcelona: Universi-
tat de Barcelona, 15 de febrer de 2002.
PuBlIcacIons
Urbanisme a Barcelona: plans cap al 92. Bar-
celona: Publicaci Ajuntament de Barcelona.
rea dUrbanisme i Obres Pbliques. Serveis
de Planejament Urbanstic. 1987.
Comproms per Glries. Barcelona: Grup de
treball sobre la modifcaci urbanstica en lm-
bit de la plaa de les Glries i entorns i sobre
la seva transformaci global, 2007.
E
l ttol que encapa-
la aquest escrit s el
mateix amb el qual
sinicia lestudi so-
bre la histria de la
festa dels Tonis de
Manlleu, elaborat lany 2010, a par-
tir duna beca del Centre de Promo-
ci de la Cultura Popular i Tradicional
Catalana (CPCPTC). Amb aquesta
aportaci es va poder confeccionar
una visi panormica sobre qu ha
representat, per a la poblaci manlle-
uenca, la festa dedicada a sant Antoni
Abat que se celebra ininterrompuda-
ment des del segle xix.
En primer lloc, sembla necessari des-
tacar que amb el nom de Gremi de
Tonis es defneix un nombrs col-
lectiu molt dinmic, que anualment
organitza un intens programa dac-
tivitats al voltant de la data del 17 de
gener. Igualment s interessant resse-
nyar que Toni s una paraula impre-
sa per primera vegada a la dcada del
1930 i, segons les referncies i ver sions
recollides, dorigen exclusivament lo-
cal. Ha acabat, per, impregnant la
resta dentitats de la mateixa tipolo-
gia a Osona.
En segon lloc, cal deixar constncia
de la importncia daquesta manifes-
taci festiva per a la ciutat. La manca
de documentaci, per, no ha perms
identifcar quins sn els veritables or-
gens festius dels Tonis. Malgrat aquest
fet, s que ha estat possible recollir-ne
els trets principals i determinar-ne dife-
rents etapes, tant en el grup organitza-
dor com en la mateixa activitat des del
moment en qu sen t constncia. Ha
estat possible grcies a la collaboraci
de la gent dels Tonis i a la Junta direc-
tiva de lassociaci, mitjanant diverses
entrevistes realitzades, aix com lanlisi
de lhemeroteca local.
Lestudi planteja quatre grans aspec-
tes: la devoci, com el punt inicial
daquesta tipologia de manifestacions
de carcter patronmic; lorganitzaci,
com a grup hum que sha anat trans-
formant amb els temps; la celebraci,
com a programa dactivitats ldiques;
i la tradici, en referncia a la dansa
anomenada Ball del Ciri, considerada
un dels valors ms destacats potser
el que ms de la festa.
Orgens i evoluci de la festa
Documentalment, la festa s constata-
da des de 1893. Aleshores Domnec
Torrent i Garriga la va incloure dins el
calendari festiu local. En un volum ti-
tulat Manlleu, croquis para su historia.
Aquesta referncia s interessant per-
qu permet afrmar dos aspectes prou
importants: el primer s que es tracta
duna de les poques celebracions que
sobreviu a Manlleu des daleshores; el
segon, segons la descripci de lesmen-
tat autor, s que les principals activi-
La festa dels
Tonis de Manlleu
Entre la devoci i la gresca
Joan Arimany Juventeny
tats incloses en el programa dels Tonis
es conserven amb un format gaireb
idntic (el passant o cercavila de vig-
lia, lofci solemne i la benedicci de
cavalleries, el passant dels Tres Tombs,
les curses hpiques, el Ball del Ciri i els
balls a locals socials amb el banderer i
cordonistes com a fgures principals).
Aix mateix, queda clar que al fnal del
segle xix, ja es tractava duna celebra-
ci consolidada.
No es pot oblidar, en el context de
la vigncia de la festa, la gran dosi de
protagonisme donada als infants des
de 1931. Fou amb la creaci de les f-
gures del banderer i cordoners petits
o dels burros (solien anar sobre un
daquests animals). Daquesta mane-
ra, la continutat generacional queda-
va assegurada.
Per altra banda, molt clarament, Tor-
rent identifca qui eren aleshores els
organitzadors: els traginers i els taver-
ners. El personal que exercia aquests
ofcis devia mantenir una relaci prou
estreta per a ls del bestiar de crrega
per distribuir les mercaderies. Durant
el segle xx, aquest grup organitzador
inicial va viure diversos canvis sense
que aix afects el desenvolupament
de la festa.
Durant les primeres dcades, en qu els
traginers perden el protagonisme social
i la funci davant les noves formes de
transport de mercaderies, va prendre
el relleu organitzatiu un nou grup so-
cial, ms heterogeni, vinculat al mn
ramader i a la pagesia. Des de la dca-
da de 1930, per especialment desprs
de la Guerra Civil, aquest grup esdev
lautntic protagonista. s molt possi-
ble que, en aquell moment, ramaders i
pagesos adoptessin una celebraci que
ja els devia ser propera per que tenia,
inicialment, altres actors socials.
Coincideix, tot i que no vol dir que els
fets estiguin relacionats, amb el mo-
ment en qu orgnicament sestableix
una doble administraci: la dels pabor-
des, de carcter estrictament religis, i la
del gremi, de caire especialment ldic,
tot i mantenir una missa a sant Antoni
com a activitat destacada.
Ms endavant, a la dcada de 1960,
sinstitucionalitzava una junta perma-
nent que consolidava i estabilitzava la
feble estructura que suposava la reno-
vaci anual de la junta executiva for-
mada pel banderer i els cordonistes.
Finalment, fa uns deu anys, la creaci
de lAssociaci de Sant Antoni Abat
Tonis de Manlleu va proporcionar len-
titat jurdica i lestructura necessria per
afrontar els reptes del present i del futur.
Des de fa uns anys sactua especialment
per marcar la data de la festa, en coordi-
naci amb les altres entitats del mateix
caire a lentorn comarcal mitjanant la
Federaci de Tonis dOsona, Moians,
Lluans i Valls Oriental; aquesta agru-
paci, alhora, participa en la Federaci
Catalana dels Tres Tombs.
Cal destacar, tamb, diversos fets que
indiquen la repercussi social dels To-
Banderer i cordoners despenjant la bandera per dur-la a lofci (2011). JoAN ArimANy
Benedicci de cavalleries i altre bestiar desprs de lofci (2006). JoAN ArimANy
Ball del Ciri dansat, ocasionalment, a la plaa de dalt Vila (2011). JoAN ArimANy
segle xix, laparten daquesta opini
generalitzada. Es tracta duna varie-
tat de Ball del Ciri local o una evolu-
ci subjecta als canvis dels temps? No
sha trobat cap documentaci anterior
a la descripci escrita el 1893 que hagi
perms una interpretaci en un sentit
o en un altre. Malgrat tot, en lestudi
sha plasmat el desenvolupament des
daquesta data i, fns avui dia, els per-
odes dinterrupci, els canvis respecte
del nombre de dansaires i les transfor-
macions esttiques.
conclusions
Lestudi acaba amb unes conclusi-
ons i unes perspectives de futur: la
successi dorganitzadors ha perms
una adaptaci als temps que ha fet
possible la celebraci continuada de
la festa. Igualment s ressenyable la
presncia infantil, ja des de la dca-
da de 1930, que ha afavorit el relleu
generacional.
nis i de la seva festa al llarg de tot el pe-
rode. Dentrada, es constata que va
servir de model per a les festivitats gre-
mials que van aparixer a mitjan segle
xx. Per citar-ne dos exemples es poden
recordar els casos dels treballadors del
sector txtil, dits Clarets, i del metal-
lrgic, anomenats Elois, en record
dels seus respectius patrons; les festes de
cadascun daquests gremis, per, no
van sobreviure gaire ms enll de tres
dcades. Tamb s necessari esmentar
les accions que van promoure els To-
nis en benefci de la societat manlle-
uenca mitjanant diverses campanyes
de solidaritat.
Duna manera o altra, els Tonis man-
lleuencs van esdevenir un referent fes-
tiu a tota la comarca dOsona. Entre
molts altres factors, ho van ser pel seu
atreviment de dur a Manlleu els prin-
cipals grups musicals de moda i els mi-
llors espectacles de varietats musicals
del pas, destape incls. Durant fora
anys, les primeres fgures del mn de
la can i de lescenografa catalana i
espanyola van desflar pels millors lo-
cals de la poblaci.
Punt i a part es mereix el Ball del Ci-
ri, activitat molt estimada pels Tonis
manlleuencs. La tipologia daquests
balls, ben populars en segles passats
per contrades de la Catalunya inte rior,
solien tenir una funci instrumental
en el trasps de poders entre pabor-
des duna confraria als quals sacaba-
va el perode de representativitat. El
ball manlleuenc, per, cont elements
propis que el distingeixen i el caracte-
ritzen respecte dels altres que encara es
mantenen en diverses poblacions. A
Manlleu, per exemple, no sha pogut
constatar amb seguretat la funciona-
litat esmentada. La manera de ballar-
lo i els seus protagonistes, aix com els
objectes que sutilitzaven al fnal del
Cal dir tamb que ser Toni, a Manlleu,
sempre ha estat un indicador de prestigi;
el poder de convocatria del collectiu i
la capacitat econmica dels seus mem-
bres ha estat demostrada amb diverses
activitats solidries ben reconegudes per
tota la poblaci. Igualment, sha consta-
tat que s inherent a lessncia de la festa
dels Tonis manlleuenca el component
de gresca i lingredient festiu, fns i tot
de transgressi, de gran atractiu.
En aquest sentit, la infuncia dels To-
nis manlleuencs sha escampat en el
context comarcal de festes dedicades
a sant Antoni Abat i ha esdevingut un
veritable referent, com ho demostra la
generalitzaci del mateix nom de Toni
o Tonis. I all que ning no pot discu-
tir s que el collectiu ha estat el salva-
guarda del Ball del Ciri; aquesta dansa
t un destacat valor patrimonial local
que cal conservar i potenciar amb una
major implicaci de les institu cions
locals, especialment de lAjuntament
de Manlleu.
Finalment, safrma que la festa dels To-
nis manlleuencs sembla tenir el futur
assegurat des de laspecte social. Encara
queda algun canvi intern que lactual
associaci haur dabordar: la poca pre-
sncia femenina i lentorn multicultu-
ral. La primera banderera ser un pri-
mer pas, per caldr incorporar, ms
encara, el component femen en els r-
gans de decisi de lentitat. Igualment
caldr abordar la inclusi de persones
daltres orgens culturals, necessitat es-
pecialment urgent en els darrers temps
per fer de lentitat i de les seves celebra-
cions un refex de la realitat social on
es desenvolupa.
En defnitiva, els Tonis manlleuencs
i la seva festa han estat i sn exemple
dadaptaci a les transformacions de
la societat. Ho han fet sense renun-
ciar mai al carcter inscrit en el seu
ADN: ladequat equilibri entre la de-
voci al seu patr, sant Antoni, i les
ganes de gresca. n
Preg inaugural de les festes a la sala de sessions de lAjuntament (2010). JoAN ArimANy
Carros i carruatges al passant dels Tres Tombs (2011). JoAN ArimANy
Carrera de cintes celebrada el mes de maig al passeig del Ter (2010). JoAN ArimANy
Etnomn
254
exposicions
el making off de lrea dAmrica
del Museu etnolgic de Barcelona
Lestudi de la Masia catalana
262
AcTiViTATs
Visita de lobservatori per a la
Recerca etnolgica de catalunya
a centres patrimonials de carcter
etnolgic dAndalusia oriental
265
oBiTuARis
Manel catal Videz
Josep crivill i Bargall
254 eTnoMn Revista dEtnologia de Catalunya Juliol 2012 Nm. 38
Una nova etapa
El making of de lrea dAmrica
del Museu Etnolgic de Barcelona
(1)
L
a remodelaci de lrea
dAmrica del Museu
Etnolgic de Barce
lona (MEB) t com a
objectiu una confgu
raci nova dels espais
amb un recorregut que possibilita di
versos relats i ritmes de lectura sobre la
collecci i especialment nous dilegs
entre les obres i els visitants. A tal efecte
sha generat una museografa dirigida a
afavorir la posada en valor de les obres,
millorant les seves condicions de con
templaci, la seva disposici, la relaci
amb larquitectura del Museu i la ro
taci de peces, incentivant una mostra
dinmica que permeti la contemplaci
de tot el material del fons.
La primera collecci que fem els hu
mans s de records. Al principi els guar
dem noms a la memria, per poc a
poc els anem conservant de manera
tridimensional, dins dun lloc determi
nat. La creaci o aparici dels museus
noms sexplica per aquesta innata ten
dncia humana a colleccionar coses, i
per la necessitat constant de fer lava
luaci histrica dall que sent com a
propi i dall que no ho s i que desper
ta curiositat. I ms avui, que el volum
dels coneixements cientfcs augmenta
en proporci geomtrica i es dobla ca
da 10 o 15 anys.
Doncs b, en lmbit de les cultures na
cional i universal, el ric contingut del
Museu Etnolgic de Barcelona (MEB)
obre grans perspectives i aproftaments
per a la difusi massiva i la divulgaci
permanent daquest patrimoni. La fei
na intellectual, la creativitat artstica i
els seus fruits no poden estar restrin
gits, shan de convertir en patrimoni
collectiu i aix s el que hem intentat
fer amb la nova exposici permanent
de lmbit dAmrica del MEB. Lob
jectiu de la mostra s aconseguir, en
la mesura del que s possible, que el
visitant guardi a la memria, un cop
abandoni el Museu, els seus propis re
cords americans.
inversi en recerca
Divulgar, conservar, protegir i estu diar
materials no seria possible sense una
base fonamental: la recerca. En el nos
tre cas, la recerca museogrfca ha estat
enfocada a lanlisi, lorganitzaci i el
control dels objectes de les colleccions
americanes del MEB, a travs de la se
va classifcaci i catalogaci cientfca
per a lestabliment de criteris i prioritats
Isabel Bargall; Montserrat Bargall; Victria Solanilla
comissries de lexposici
Exposicions
Receptacle que
simbolitza el du
del blat de moro.
MUSEU ETNOLGIC DE
BARCELONA
eTnoMn 255 Exposicions
per a la seva preservaci, restauraci i
exposici. Els objectes que componen
aquestes colleccions, malgrat la seva
bellesa, des del punt de vista etnolgic
no tenen valor en si mateixos, el gua
nyen en la mesura que nosaltres els en
donem, en la funci social que com
pleixen, en la seva capacitat de trans
metre un missatge. Posar en valor la col
lecci ha implicat una tasca de recerca
important. La nova exposici dAm
rica evidencia que el MEB no es limita
a ser el magatzem daquests objectes,
busca la seva projecci social i ofereix
un espai obert i permanent per crear
i recrear la feina dels americans en re
laci amb la cultura, la histria, la na
tura, lunivers.
Entenem que en tota exposici shan
de reconixer dues instncies fonamen
tals: els objectes i els subjectes que les
contemplen. Per aix cal no oblidar la
necessitat de concedir als objectes una
disposici destinada a afavorir la seva
rotaci i la seva relaci amb larquitec
tura, dues qestions que tractarem ms
endavant, per tampoc no sha dobli
que shan preparat amb altres institu
cions com Les Cultures Indgenes de
lAmaznia (1986), LUll del Totem,
Art i Cultura dels Pobles del Nord
oest dAmrica (1988) i Els Maies,
lEsplendor duna Civilitzaci (1990).
Lany 1992 es va fer una exposici amb
peces del Museu Nacional dAntropo
logia de Mxic, El Joc de Pilota en el
Mxic Precolomb (1992).
Les colleccions americanes,
de les primeres del Museu
Quan el llavors anomenat Museo Et
nolgico y Colonial va obrir les se
ves portes al pblic al febrer del 1949
[...] comptava amb una important col
lecci de peces darqueologia i detno
logia dEquador i Per adquirides pel
Dr. Carreras com a inici duna secci
dedicada a Hispanoamrica. Aquesta
secci, que posteriorment augmen
taria considerablement, tant en el seu
vessant arqueolgic com en letnolgic,
arribaria a ser una de les ms interes
sants del Museu i en determinaria la
vocaci americanista de diversos col
laboradors.
2
(Huera, 1993, p. 161)
dar la necessitat dincorporar dotacions
multimdia dirigides a fer possible el
dileg i la interacci amb el pblic: una
exposici adquireix signifcat depenent
de la intenci amb qu es munti i quan
el visitant comprn aquest propsit.
colleccions i exposicions:
un Museu amb vocaci
americanista
El camp dinters daquesta exposici
abasta molts temes de recerca que per
meten presentar moltes exposicions a
lany sense comptar amb la permanent.
I els abasta grcies a la diversitat de co
lleccions americanes de carcter antro
polgic i histric que ha perms acu
mular interessos per temes i per regions
geogrfques i culturals. La collecci
cont peces selectes, peces niques i ir
reemplaables, testimonis de cultures
de pobles existents i tamb de desapa
reguts. Per aix no han estat excepcio
nals les exposicions de creaci prpia
del Museu que tenen Amrica com
a objecte, entre les quals podem des
tacar Teixits de Guatemala (1989),
Mxic Indgena i Mests (1995); les
Mscares,
fguretes i diverses
peces i objectes
de la collecci de
lrea dAmrica.
MUSEU ETNOLGIC DE
BARCELONA
El Museu va anar adquirint peces a
colleccionistes i viatgers que van apor
tarhi objectes procedents duna gran
quantitat de pasos americans. No po
dem oblidar les campanyes del 1963
a la zona andina i del 1965 a lAmri
ca Central, en les quals van participar
el director, senyor Panyella, el senyor
Folch i el senyor Serra. Shi van adquirir
peces del Per, de Bolvia, Guatemala,
Hondures, Panam, Costa Rica i Nica
ragua. Lany 1971 Panyella i Elias van
fer una campanya a Mxic.
Grcies a aquests vestigis, procedents
tant de donacions com dexpedicions,
lEtnolgic t en lheterogenetat dels
seus fons una de les caracterstiques
principals, i aix fa que, malgrat el gran
valor de molts daquests objectes, les
peces estiguin de vegades totalment
descontextualitzades,
3
una circums
tncia que ara hem intentat de corre
gir perqu quan sextreu lobjecte del
seu context temporal i cultural perd un
seguit de signifcats, perqu lobjecte s
polivalent, conserva els valors histric i
artstic, per perd els valors social, flo
sfc, etnogrfc i tecnolgic. Lobjecte
sempobreix quan es produeix aquesta
extracci.
Per tant, i en la mesura del possible, cal
tornar a lobjecte els valors que ha per
dut. No sha dacumular i preservar la
cultura sin que cal dinamitzarla, per
convertir el museu en un mitj i no en
una fnalitat. Aix doncs, lestudi dels
fons del MEB va ser previ al discurs dis
senyat que pretn ser polivalent i que
tamb ens permet evocar llocs, expe
rincies i cultures que no poden apa
rixer representades per objectes, amb
frmules que han anat ms enll de
lexhibici de peces.
Lespai
La museografa, com a part pragmtica
de la museologia, abasta larquitectura
del Museu, amb el seu pla de circulaci,
les installacions tcniques, la progra
maci, les tcniques de comunicaci i
el disseny. Ledifci actual es va inaugu
rar lany 1973 i fou projectat pels ar
quitectes Puigdengolas i Lozoya, que
van dissenyar limmoble de tres plantes,
pensat especfcament com a Museu, a
partir duna estructura modular hexa
gonal amb poques obertures a lexterior
i amb un recorregut pensat al voltant
de tres celoberts interiors. Aix perme
tia una planta difana que es va veure
afectada per unes reformes poc encer
tades que impedeixen, encara avui a
la primera planta, la lectura correcta
de ledifci. La remodelaci de
les sales dAmrica i de Pa
pua Nova Guinea, diri
gida aquesta darrera
per la Dra. Dolors
Soriano, inaugu
rada labril den
guany, simbrica
en la recupera
ci dels espais
perduts a causa
de les reformes
anteriors.
4

Des del punt de
vista formal, les ex
posicions ens mostren
els gustos, les modes i les
tcniques vigents en dife
rents poques, i expliciten
inicialment les tendncies
esttiques i, ms tard, les
educatives. I en els nous espais ameri
cans hi conviuen la recuperaci dels
criteris arquitectnics dels anys setan
ta del segle xx, amb les tendncies es
ttiques i educatives actuals.
projecte expositiu
Quant als objectes que sexposen i als
elements complementaris que es pre
senten en aquesta mostra, hem utilit
zat els recursos tcnics dacord amb
una seqncia defnida que t com a
objectiu transmetre idees, conceptes,
valors i coneixements adreats a un p
blic de composici molt heterognia,
com tamb ho s el continent ameri
c a causa de la gran diversitat natu
ral i humana que hi trobem. Aquesta
premissa, acompanyada del desig de
desmuntar els tpics que, per como
ditat, fem nostres, ha estat el nucli del
nostre projecte expositiu. Les escenes
que hem creat segueixen una seqn
cia lgica que porten el visitant duna
manera clara, senzilla i amable a assi
milar un missatge que dna una visi
de conjunt.
Recorregut
El recorregut comena en una rea in
troductria que exerceix dape
ritiu abans de conduir els
visitants cap a lespai
dedicat als gustos del
continent. La pri
mera sala intenta
evidenciar la mag
nitud dAmrica
grcies a les pe
ces, per tamb a
monitors de tele
visi que ens mos
tren fotografes de
territoris, paisatges
i retalls de vida: fe
notips, tradicions,
festes...
A continuaci apareixen
els aliments americans per
excellncia. Com imagi
nar un pa amb tomquet
sense tomquet, una botifarra amb se
ques sense seques...?. La massiva i quo
tidiana presncia daquests productes a
la nostra dieta sembla que hagi dissolt
la seva procedncia. Desprs daquest
espai del sentit del gust, en qu tamb
es fa allusi a recipients tradicionals
com les jcaras, potos, mates, arriba el
moment de loda. La banda sonora
dAmrica inclou llenges com el n
huatl, el qutxua, laimara, el guaran,
maia quitx o maia iucatec.
I tamb, evidentment, el ress dinstru
ments musicals. Espcies com la vaini
lla i el pebre de Jamaica, articles com el
cacau, el tabac, les fors, les plantes me
mfora procedent
dAmrica Central. MUSEU
ETNOLGIC DE BARCELONA
que el Museu sigui lautntica univer
sitat oberta a tots, la instituci ms ca
pacitada per a lautodidctica.
ltim espai
Concebuda com un espai de dileg en
tre el Museu i les diferents comunitats i
associacions dimmigrants de la ciutat,
la sala que clou lexposici consisteix
en dues vitrines que pretenen refectir
algun dels molts mbits de connexi
entre ambdues realitats.
El Museu no ha de ser un magatzem
dobjectes, no es pot limitar a un pe
rode histric concret, no pot ser ali
a levoluci dels usos socials. Ha din
corporar informaci nova, ha de ser
un espai obert i permanent per crear
i recrear la feina de lhome en relaci
amb la cultura, la histria, la natura,
lunivers. Daqu linters a crear un
espai de dileg en qu fem una prime
ra proposta centrada en el joc. El joc
ordena elements particulars en un ter
reny extraordinari on el subjecte juga
a suposar, a ferse creure o a fer creure
als altres que s alg diferent a si ma
teix. Quan es disfressa i imita alguna
cosa, el jugador experimenta la inespe
rada aventura de representar alg que
no s, trencant amb lordre, les barre
res i les regles que limiten i governen
el seu espai.
s possible que les persones que visiten
el Museu en un moment determinat
no ho tornin a fer mai ms o ho facin
molt de temps desprs. Per fdelitzar el
visitant cal actualitzar les sales i ferlo
participar en aquesta actualitzaci. La
recopilaci de testimonis, dades sobre
tradicions, fres, danses, botnica... s
una forma dincentivar el dileg i fer
participar el pblic per acumular un
capital cultural que constitueixi una
font de recerca i refexi per a es
tudis, publicacions, conferncies,
tallers... Aix el Museu es con
verteix en un banc que atresora
recursos de caire cultural acces
sibles per a tothom. n
BIBLIOGRAFIA
Huera, c. El Museu Etnolgic de Barcelona.
Revista dEtnologia de Catalunya, 1993, nm.
3, p. 160-164.
Huera, c. El Museu Etnolgic de Barcelona:
Formacin, desarrollo y previsiones de futuro.
Nosotros. Anales del Museo Nacional de An-
tropologa. 1995, nm. 2, p. 151-163.
dicinals, estimulen, en lespai segent,
lolfacte. I ms endavant, fotografes
i teixits simbolitzen leclosi de tons
que inunden la vista i que caracterit
zen Amrica. Finalment, les textures
de la collecci de segells o pintaderas
precolombines, amb les seves fgures
geomtriques i els motius vegetals, es
timulen el tacte a travs de la pell, per
tamb a travs de la vista.
No hem volgut representar cap terri
tori, poca o material concrets, hem
buscat oferir un discurs obert que doni
sortida al material que hi ha a les reser
ves i que tamb doni cabuda al mate
rial nou, de caire tangible i intangible,
que les cultures americanes continuen
produint. La pretensi s incrementar
el fons dels arxius del Museu a travs
duna fonoteca que reculli gravacions
de llenges amerndies i dhistria oral
i lampliaci de larxiu fotogrfc amb
noves aportacions.
Didctica
Aquesta exposici sha concebut des
duna perspectiva multidisciplinria,
amb lobjectiu daconseguir els millors
resultats possibles en el seu muntatge.
Aix com la idea inicial va evolucionar
formalment, estilsticament i esttica
ment, lexposici tamb es va desen
volupar com a recurs educatiu i com
a mitj de comunicaci amb lobjec
tiu destimular la curiositat de les per
sones independentment del seu grau
de cultura.
Al Museu shi arriba per inters propi
i voluntat personal, al visitant no se li
exigeixen estudis previs ni certifcats
acadmics, hi va quan vol, hi roman
el temps que vol, estudia i admira els
objectes que ms li criden latenci i hi
torna quan el Museu canvia les exposi
cions o li ofereix altres atractius cultu
rals. Daqu el nostre inters a crear una
mostra oberta, que permeti la rotaci de
les peces del fons del Museu i la incor
poraci de nous elements expositius.
Laccs a una formaci continuada fa
nOtEs
(1) Volem agrair a la Dra. Dolors Llopart, cap de
programes del MEB, les seves aportacions
per a la redacci daquest article.
(2) La negreta s nostra.
(3) En alguns pasos dAmrica, els objectes
arqueolgics de fabricaci anterior a larri-
bada dels europeus, com tot el subsl del
pas, es consideren de propietat nacional.
En el cas de Mxic, el nacional o el resident
permanent estranger pot adquirir-ne sempre
que demostri que provenen dalguna troballa
accidental i faci el seu registre corresponent
davant les autoritats competents (INAH),
cosa que accentua encara ms la descon-
textualitzaci de molts objectes arqueol-
gics.
(4) Permeteu-nos destacar la feina dirigida per
Antoni Fabregat, que ha fet possible una
relectura ntida dels espais arquitectnics.
Xocolatera precolombina.
MUSEU ETNOLGIC DE BARCELONA
LEstudi de la Masia Catalana
Difusi dels resultats duna recerca
L
Estudi de la
Masia Cata
lana va ser
un projecte
executat en
tre el 1924 i
el 1936 a Catalunya i les Illes Balears. La
seva contextualitzaci remet a una cate
goria, el Noucentisme, a un nom propi,
Rafel Patxot, i a una instituci, el Cen
tre Excursionista de Catalunya (en enda
vant, CEC). El propsit era documentar
de forma exhaustiva el mn rural on, se
gons els autors del projecte, estaven di
positats els valors socials que devien fona
mentar la modernitzaci de Catalunya,
en una poca dimpuls cultural, educa
tiu i poltic extraordinari, per tamb de
transformacions i te nsions socials, amb
migracions del camp a la ciutat i la con
solidaci de la classe obrera. LEstudi, en
darrer terme, pretenia reivindicar i fxar
unes estructures socials i familiars que els
seus protagonistes veien esvairse.
Interromput de forma sobtada per la
Guerra Civil, lEstudi va quedar soci
alment oblidat fns al 1975, moment a
partir del qual semprn la recuperaci,
lorganitzaci i la difusi del seu fons,
amb 7.700 fotografes organitzades en
ftxes i lbums territorials, que van ocu
par un gran armari a la seu del Centre
Excursionista de Catalunya.
Aquest article descriu la difusi duna
recerca sobre lEstudi que, impulsada
del Canoner Popular.
(1)
Aquesta do
cumentaci mostra lamplitud de la
xarxa de contactes personals que va
teixirse, aix com les relacions amb al
tres entitats excursionistes per fomen
tar la recerca i la difusi sobre la Masia
convocant, per exemple, concursos de
dibuixos. Larticle de Montserrat Sol
fa inventari dels encrrecs efectuats (i
pagats) de recerques que no ha estat
possible localitzar, que romanen in
dites o que van publicarse amb pos
terioritat a la Guerra Civil i, en alguns
casos, sense una constncia explcita
a la seva fliaci i origen. Eren encr
recs que, adoptant la nomenclatura de
lObra del Canoner, havien de nodrir
els Materials i Miscellnies que sha vien
de publicar.
El llibre dedica un apartat, a cura dAn
na Borbonet, a lesfor del CEC al llarg
dels anys vuitanta, no noms per con
servar, documentar i difondre lEstu
di amb exposicions temtiques, sin
tamb per reprendre lEstudi i con
tinuarlo, aix com una aproximaci,
indispensable, a Rafel Patxot per part
de Joaquim Maluquer, que va editar
ne una biografa.
(2)

Una altra contribuci destacada del
llibre s la de Joaquim M. Puigvert,
centrada en la fgura de larquitecte
olot Josep Dans,
(3)
coordinador del
desenvolupament de lEstudi. Lautor
fa veure el pes que va tenir el pairalisme
pel Museu de Granollers, va ser enco
manada a lantroploga Montserrat
Sol. Laprofundiment i la persistncia
daquesta investigaci al CEC va per
metre localitzar, lany 2007, la corres
pondncia i altra documentaci in
dita del projecte. La seva interpretaci
i anlisi, doncs, van permetre reinter
pretar labast i el signifcat de lEstudi.
Aquests resultats es van materialitzar,
principalment, en un llibre i en dues
exposicions, que es descriuen a conti
nuaci. Tamb es valoren algunes espe
cifcitats en la gesti daquest projecte i
es destaquen algunes confuncies his
toriogrfques, aix com alguns reptes
pendents.
La vida a pags
o el llibre sobre lestudi
La localitzaci de documentaci indi
ta va reforar el propsit inicial dedi
tar un llibre, un format que permetia
estendre els constrenyiments de llen
guatge sinttic duna exposici. Amb
la voluntat doferir una mirada con
tempornia a lEstudi, laportaci ms
nova del llibre s la de Montserrat Sol,
autora de la recerca. Lanlisi de la cor
respondncia localitzada lany 2007 va
permetre detallar amb precisi la me
todologia de lEstudi, descriure lOf
cina que va organitzarse, elaborar una
relaci completa del pla de treball i dels
collaboradors que van intervenirhi,
aix com palesar els parallelismes entre
lEstudi i el magne projecte de lObra
Josep Font Sentias
Gestor cultural
Exposicions
com a marc ideolgic de lEstudi i la
importncia que larquitectura popular
t per als arquitectes de lpoca. Lac
cent arquitectnic de lEstudi es com
pleta amb un article dAlbert Cubeles
(4)

sobre Llus Bonet i Gar que, desman
tellat el projecte de lEstudi, continu
estudiant el mn de la masia, especial
ment a la comarca del Maresme.
Josefna Roma analitza la relaci entre
letnografa i lEstudi. Rossend Serra i
Pags havia de desplegarne la dimen
si folklrica i s per aix que va con
cebre un immens pla de treball, que
eixamplava notablement la dimensi
arquitectnica de lEstudi, predomi
nant entre el material conservat. La
consecuci daquest mbit, afegit a les
aportacions lingstiques de mossn
Antoni Griera i les jurdiques de Fran
cesc Maspons i Anglasell, autor de la
ponncia on es descriu la metodologia
i labast del projecte, hauria donat una
identitat notablement diferent a lEstu
di. La mort de Rossend Serra i Pags el
1929, doncs, va impedir desenvolupar
una part crucial dels propsits inicials
del projecte.
El llibre clou, fnalment, amb dos es
tudis centrats en el desenvolupament
de lEstudi a les Illes Balears. El de Jau
me Ayats, dedicat a la fgura de Balta
sar Samper, permet resseguir els paral
lelismes entre lObra del Canoner
Popular i lEstudi, i com el recull de
canons va completarse amb la do
cumentaci, especialment fotogrf
ca, de les possessions, llocs i casaments de
Mallorca, Menorca i Eivissa. El darrer
article dedicat a les Illes Balears, signat
per Antoni Ginard i Andreu Ramis,
mostra, a partir de la documentaci
que la recerca de Montserrat Sol va
fer emergir, les fliacions culturals i po
ltiques dels informants i persones de
contacte a les illes. Valora els criteris
que van seguir per a la selecci de pos
sessions i constitueix una radiografa
social i paisatgstica de les Illes als anys
trenta del segle xx.
De dalt a baix: La Serradora (Castellterol), Grup de Batedors a La Grossa (Moi)
i Can Vilar (Llu). LLUS BONET GAR/ SALvADOR ILLA/ JORDI SOL. FONS ESTUDI MASIA CATALANA. CEC
El conjunt darticles citats anterior
ment va confuir amb linters que el
grup editor RBA havia mostrat per di
vulgar el fons fotogrfc de lEstudi.
Aquesta coincidncia dinteressos va
permetre emprendre una empresa poc
habitual, en fer confuir la necessitat
darribar a grans pblics per amortit
zar la inversi necessria per part de
leditor, amb la voluntat de mantenir
el registre acadmic i especialitzat dels
articles. El resultat en va ser la mono
grafa La vida a pags, un llibre en qu
la selecci i el tractament de les fotogra
fes han estat parmetres fonamentals.
Limpacte del llanament en els mitjans
i en grans prescriptors (amb articles en
capaleres com lAven o Presncia, amb
entrevistes i reportatges a Catalunya
Rdio i COM Rdio, la inclusi en el
Crculo de Lectores, etc.) va permetre
que un llibre especialitzat fos tamb
acollit entre el gran pblic, com queda
pals amb una venda de 2.000 exem
plars dun llibre amb un preu de venda
al pblic de 42 euros i que, transcorre
guts gaireb dos anys de la seva prime
ra edici, continua present, no noms
en el fons de les llibreries, sin tamb
als aparadors.
Les exposicions itinerants
La idea de produir una exposici per
metia actualitzar, valorar i descriure la
histria i labast de lEstudi i dels seus
protagonistes, amb una seqncia cro
nolgica. Pretenia, tamb, introduir
algunes refexions sobre la mitifcaci
de la masia i les pervivncies del pai
ralisme.
Les premisses per desenvolupar el gui
van ser pensar en una exposici itine
rant, per a sales de format mitj, amb
capacitat dadaptaci i personalitza
ci als museus que hi estiguessin in
teressats. Per aix, i tamb per limita
cions pressupostries, es va decidir que
no shi exhibiria material original.
(5)
El
principal mecanisme dadaptaci va
consistir a fer un audiovisual amb les
imatges dels entorns de la ciutat o co
20 ciutats, que es relacionen a conti
nuaci: Badalona, Barcelona (Museu
dHistria de Catalunya), Cambrils,
Ciutadella, Cornell, Eivissa, Ester
ri dneu, Gav, Ma, Moi, Palma,
Premi de Dalt, Reus, Sabadell, Santa
Coloma de Gramenet, Sant Feliu de
Guxols, Solsona, Taradell i Trrega.
Tamb s important ressenyar que, re
collint noms les dades daquells espais
que han fet un comptatge dels visitants,
ja han visitat aquestes exposicions ms
de 30.000 persones.
Lexposici, durant aquests dos anys
ditinerari encara no finalitzat, sha
acompanyat de presentacions del lli
bre i de visites guiades. Tamb ha servit
com a mostra en jornades o per resca
tar aspectes del passat rural. El Museu
de Gav, per exemple, va identifcar i
organitzar una taula rodona entre les
dones del Gav pags, alhora que re
ivindicava la importncia del Pla del
Llobregat agrcola per al futur. O a Ba
dalona, on sha fet una recerca paral
lela de documentaci histrica de les
masies per mostrar en el teixit urb,
amb el suport dun ortofotomapa a
gran format, les cases encara existents
i transformades, les protegides, les de
saparegudes, etc. Lxit de lexposici
ha sorprs, positivament, comissaris i
marca visitada. Lexposici, amb els co
missaris Montserrat Sol i Josep Font,
tamb incloa una pellcula documen
tal sobre Rafel Patxot, una aproximaci
biogrfca produda per la Diputaci
de Barcelona. Sobre una estructura co
muna, van produirse dues exposicions
diferents, en funci de si viatjaven per
Catalunya o les Illes Balears.
Des de la seva inauguraci, gaireb
simultnia, a Sabadell i Palma, lex
posici ha estat programada, fns al
moment de redactar aquest article, en
Inauguraci de lexposici al Museu dHistria de Catalunya, amb el Director General
de Patrimoni, el Director del Museu i el Director de lObra Social dUnnim.
Torre Pallaresa. Santa Coloma de
Gramanet. Lexecuci de lEstudi va
incloure laixecament de nombrosa
planimetria i cartografa. JOSEp FONT
eTnoMn 261
productors. En la llarga trajectria de
lObra Social dUnnim ha estat lexpo
sici amb ms grau de demanda.
institucions participants
i reptes de futur
Com sha citat amb anterioritat, aquest
projecte va iniciarse per iniciativa del
Museu de Granollers i perqu Caixa
Sabadell va fnanar la recerca. Poste
riorment va afegirshi lObra Social de
Sa Nostra i, fnalment, la Diputaci de
Barcelona. Ha estat un projecte llarg,
que ha rebut la collaboraci constant
del Centre Excursionista de Catalu
nya i el suport dRBA. Sense lasses
sorament i la implicaci de persones
com Manuel Castellet, Josep Massot i
Joaquim M. Puigvert, s segur que no
shaurien assolit els objectius previs
tos. Al llarg daquest trajecte algunes
daquestes institucions shan fusionat
i altres han viscut intensos projectes de
modernitzaci, per el suport a aquest
projecte sha mantingut constant.
La perspectiva en la gesti i el fnana
ment de projectes culturals sha modi
fcat completament, en aquest temps.
Encara que discret per dimensi eco
nmica, el projecte de recerca i difusi
sobre lEstudi de la Masia Catalana pot
constituir un bon estudi de cas de com,
amb objectius ben alineats, poden cre
arse mecanismes de treball conjunt
entre el sector privat i el pblic que be
nefcin ambdues parts, i tamb pot ex
plicar a qu ens referim quan, acuitats
per la crisi, parlem de la necessitat de
compartir i coproduir projectes.
Sha assenyalat, encara que parcial
ment, que hi ha hagut una bona con
juntura historiogrfca en el transcurs
del desenvolupament daquest projec
te. A ms de les obres ja ressenyades, cal
destacar la restauraci de la masia Ma
riona situada al nucli de Mosqueroles
(Fogars de Montcls), al Parc Natural
del Montseny, edifcada entre el 1926
i el 1931 per iniciativa de Rafael Patxot
i sota la direcci de larquitecte Josep
Dans i Torras. Lany 2005 es va fer
efectiva la donaci daquesta casa per
part del seu propietari, Rafel Carreras
i Patxot, a la Diputaci de Barcelona.
La masia, a ms dacollir les ofcines del
parc, disposa dun equipament cultural
que ocupa la totalitat de la planta baixa,
on es desenvolupa la zona musetzada
que, amb el ttol dUnivers Patxot,
ofereix una visi general de lobra ci
entfca i de mecenatge de Rafal Patxot:
lestudi de la masia catalana, la relaci
amb lexcursionisme, la meteorologia,
lastronomia i el canoner popular.
El projecte que aqu es presenta es va
poder desenvolupar tamb, entre els
suports i motius presentats, perqu el
CEC va digitalitzar el fons fotogrfc
de lEstudi. Cal ressenyar, pel que sig
nifca per a laccessibilitat, que aquestes
imatges shan incorporat recentment a
la Memria Digital de Catalunya, com
descriuen Manuel Castellet i Cristina
Ferrer en un article a Serra dOr.
(6)
Entre els reptes de futur poden ence
tarse, encara, moltes lnies de treball.
Per citarne una, entre els mltiples col
laboradors que hi aporten fotografes,
hi ha fgures com la de
lenginyer Antonio Ga
llardo, molt prolfc en
lobtenci dimatges de
tot Catalunya. La seva
capacitat per fxarse en
detalls de molins, ser
radores, premses, etc.
i obtenirne imatges
el fan un veritable
precursor de larqueologia in
dustrial. La bibliografa sobre
les seves publicacions i treballs,
en canvi, s prcticament ine
xistent. El ms peremptori, pe
r, s fer una edici crtica dels
textos de lEstudi que encara
romanen indits, treball que,
afortunadament i amb gran ri
gor acadmic, ha iniciat Joaquim Pui
gvert i Sol amb els textos indits de
Josep Dans.
(7)
n
nOtEs
(1) Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya. [Direcci de Josep Massot i
Muntaner i DDAA]. El canoner popular de
Catalunya. Catleg i exposici. 2005. ISBN
84-393-6948-4
(2) Maluquer i SoStreS, Joaquim. Rafael Pat-
xot i Jubert. Mecenes i cientfc. Barcelona:
Prtic, 1994. ISBN: 84-7306-995-1.
(3) Puigvert i Sol, Joaquim M. Josep Dans i
Torras. Noucentisme i regionalisme arquitec-
tnics. Barcelona: Publicacions de lAbadia
de Montserrat, 2008.
(4) Cal destacar la confuncia en el temps
de lestudi i la publicaci sobre larquitecte
noucentista Josep Goday. Vegeu: CubeleS
bonet, Albert; Cuixart goday, Marc. Josep
Goday Casals. Arquitectura escolar a Bar-
celona de la Mancomunitat a la Repblica.
Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2008,
365 pgines. ISBN: 978-84-9850-073-8.
(5) Amb la notable excepci de ladaptaci que
va fer-se al Museu dHistria de Catalunya
i que va exhibir-se des de febrer a abril del
2011.
(6) CaStellet, Manuel; Ferrer, Cristina. LEstudi
de la Masia Catalana a la Memria Digital
de Catalunya. Serra dOr (octubre 2011),
p. 45-48.
(7) Dans i Torras, Josep. Materials per a lEs-
tudi de la Masia. Edici i Estudi introducto-
ri de Jeroni Moner i Joaquim M. Puigvert.
Girona, Associaci dHistria Rural de les
Comarques Gironines, Centre de Recerca
dHistria Rural de la Universitat de Girona,
2010. ISBN: 978-84-9984-084-0.
Coberta del llibre publicat, del que
se nhan venut ms de 2.000 exemplars.
Lexposici del Museu dHistria de
Catalunya, don correspon la invitaci,
va ser visitada per ms de 3.000
visitants. JOSEp FONT
Exposicions
P
er tercer any consecu
tiu, una representaci
de tcnics i directius
de diferents entitats de
lObservatori per a la
Recerca Etnolgica de
Catalunya van visitar diversos centres
patrimonials relacionats amb letnolo
gia de fora de Catalunya. En aquesta
ocasi la visita va ser a Andalusia orien
tal Sevilla, Cadis i la Sierra de Huel
va i va comptar amb representants
de lEcomuseu de les Valls dneu, del
Museu de la Mediterrnia, del Museu
del Montseny, del Museu Martim de
Barcelona, del Museu Comarcal de
lUrgell, del Museu del Montsi, de
lInstitut Ramon Muntaner i del Ser
vei de Patrimoni Etnolgic del Centre
de Promoci de la Cultura Popular
i Tradicional Catalana. El programa
dactivitats fou dissenyat per Aniceto
Delgado, antropleg de lInstitut An
dals del Patrimoni Histric.
centres visitats
El primer centre visitat fou el Mu
seo del Dique de Matagorda, situat a
les drassanes de Puerto Real (Cadis)
i declarat b dinters cultural en la
categoria de lloc dinters etnolgic
lany 2001. El museu va partir de la
preservaci dels diversos equipaments
que conformaven aquestes drassanes
construdes al darrer ter del segle xix
per ordre del marqus de Comillas,
propietari duna companyia navilie
ra. Amb aquesta acci inicial es van
preservar lantic hospitalet, lescola,
el menjador dels enginyers, la cape
lla i un taller, a part del dic de repa
raci, dentre un conjunt que incloa
tamb els habitatges dels treballadors
avui desapareguts, a lestil de les
colnies industrials de lpoca. Annex
a la cambra de bombes que servia per
regular el cabal daigua del dic shi
ha construt ledifci del museu, amb
quatre sales on sexplica la histria de
les drassanes, els processos de disseny
i traat de les noves embarcacions, els
procediments de construcci amb
els ofcis que els eren inherents, i
la forma actual de construcci dun
buc. Ledifci del museu es comple
ta amb les insta llacions darxiu, bi
blioteca, hemeroteca i fototeca, on
shi poden consultar els aproximada
ment 4.000 lligalls, 3.500 llibres, 200
capaleres de revistes especialitzades i
250.000 negatius fotogrfcs catalo
gats fns ara. Lespecialitzaci temtica
daquest museu ha propiciat la dona
ci de documentaci per part daltres
installacions similars de lEstat espa
nyol, que ara es conserven deguda
ment catalogades en aquest equipa
ment patrimonial gadit.
La tarda daquesta jornada es va dedicar
a la visita del centre histric de Sanlcar
de Barrameda, amb un mfasi especial
en els cellers de mananilla, molts dels
quals datats al segle xviii, i els corrales
Activitats
Escola, esglsia i hospital del conjunt
patrimonial del Dique de Matagorda,
declarat BIC, en la categoria de lloc dinters
etnolgic (09/11/2011). FRANCESCA BARDAJ
Imatge des dun dels seus extrems
dun corral de pesca situat a la platja de
Sanlcar de Barrameda (09/11/2011).
JORDI ABELLA
En primer pla, La Laguna, bassa que
forma part del conjunt declarat BIC. Al fons
el mol de Mrquez, que tamb forma part
del conjunt declarat (10/11/2011).
JORDI ABELLA
Roger Costa Sol
servei de patrimoni etnolgic del cpcpTc
Visita de lObservatori per a la Recerca
Etnolgica de Catalunya a centres patrimonials
de carcter etnolgic dAndalusia oriental
(8 11 DE NOVEMBRE DE 2011)
eTnoMn 263 Activitats
de pesca. Aquestes construccions sin
gulars responen a un antic i senzill pe
r efectiu sistema de pesca passiu, que
consisteix a capturar els peixos, mol
luscos i crustacis que shi introdueixen
durant la marea alta. Estan formats per
un tancat format per una paret de pe
dra o fusta daproximadament 1,5 m
dalria i menys d1 m damplada, de
forma semicircular i amb una obertu
ra que es pot tancar a voluntat situada
a lextrem ms mar endins de la cons
trucci. Sn caracterstics de diverses
poblacions de la costa nordest de Ca
dis, i estan documentats almenys des
de ledat mitjana, tot i que se sospita
que sn ms antics.
La segona jornada de visites es va cen
trar ntegrament a la Sierra de Huelva.
Va comenar per Aracena, poblaci
que exerceix de cap de comarca i que
acull el Centre dInterpretaci del Parc
Natural de la Sierra de Aracena i Picos
de Aroche. A banda dels aspectes estric
tament naturals, lexposici permanent
que allotja el centre refecteix tamb les
activitats econmiques tradicionals de
la zona, vinculades estretament al pai
satge de devesa i a lexplotaci del cas
tanyer, aix com les celebracions popu
lars ms signifcatives. La visita a aquest
centre va ser especialment fructfera
durant la part dedicada a lintercan
vi dexperincies entre els gestors del
parc i els representants de les entitats
de lObservatori situades en zones amb
caracterstiques semblants.
El segon indret visitat de la serra fou
lermita de Nuestra Seora de los n
geles, centre simblic del culte religi
s de la comarca. Cada 8 de setembre
acull un aplec en qu la icona religiosa
encarna alhora la identitat de la comu
nitat local i comarcal. La marededu
genera, amb la seva devoci, una in
tegraci simblica dels individus que
sapleguen al seu entorn, que desborda
clarament la mera signifcaci religio
sa, i fa que tots, sense distinci, siguin
partcips del sentiment de pertinen
Campanar despadanya del santuari de la Reina de los ngeles, a la Pea de Arias
Montano, al municipi dAljar (10/11/2011). ANICETO DELGADO
a devocional al santuari de la Reina
de los ngeles, com tamb s conegut
aquest indret.
La ruta per la serra va continuar amb
un passeig per Linares de la Sierra, on
larquitectura tradicional s un dels seus
valors principals. La construcci tpica
de la poblaci s la casa entre mitgeres
de planta baixa i golfes anomena
des aqu doblao, soberao o cmara,
espai que originalment era construt
amb la fnalitat de servir com a rebost
i espai dassecatge daliments (casta
nyes, ametlles, derivats del porc...), i
que amb la prdua del seu s original
est esdevenint zona dampliaci de la
part dhabitatge, la qual en origen no
ms ocupava la planta baixa. Tamb
sn caracterstics daquesta poblaci els
seus empedrats, catifes anomenades
llanos situades a lentrada de les cases
que representen imatges de temtica
diversa mitjanant una tcnica de com
binaci de pedres de dos colors i que se
sospita que prov de la vena Portugal.
Tamb es va visitar la plaa de la Fuen
te, indret activat patrimonialment en
dates recents i que est presidit per un
conjunt hidrulic format per una font
de quatre canelles que sobre a un abeu
rador danimals i que culmina amb el
safareig comunal. El darrer lloc visitat
fou la plaa de braus, un espai que, com
en tantes altres poblacions amb aquesta
tradici, cont algunes estructures fxes
i que noms es tanca durant la celebra
ci de les corrides.
Caaveral de Len va ser lltima po
blaci del recorregut. All es va fer
una visita en profunditat dun con
junt declarat per la Junta dAndalusia
lany 2009 b dinters cultural en la
tipologia de lloc dinters etnolgic:
El Ruedo i el conjunt hidrulic de La
Laguna. Sota aquesta denominaci
sidentifca i descriu lrea tradicional
de reg i el complex dinfraestructures
hidruliques localitzats al sudest del
conjunt urb daquesta poblaci. La
deu es proveeix de la Fuente Redon
da, aforament daiges provinents de
la serra dEl Puerto. El Ruedo agrco
la sestructura a partir de la xarxa hi
drulica de squies desenvolupades des
de La Laguna, i el sistema daccessos i
de recorreguts. Ambds sistemes apa
reixen en general superposats, fet que
va originar la denominaci de carrer
del Agua per a la via principal daccs.
Aquesta xarxa daccessos es concreta
en una srie de camins rurals, deno
minats callejas, de petit recorregut i
de domini pblic, camins de ferradura
de carcter venal fanquejats a esquer
ra i dreta per murs i tancats. La bassa
t diverses comportes als extrems per
al reg de les hortes i la mlta hidruli
ca. Aquesta bassa s un element espe
cialment simblic i identifcador de
Caaveral de Len, la qual continua
sent bassa de reg i lloc de bany. Asso
ciats al conjunt hidrulic saixequen
tres molins, un de fariner i dos doli.
Un daquests, el mol de Mrquez, ha
estat reconvertit a museu recentment,
mentre que els altres dos es troben en
procs de restauraci.
institut Andals
del patrimoni Histric
Lactivitat del darrer dia va tenir lloc
ntegrament a lInstitut Andals del
Patrimoni Histric. Desprs duna vi
sita a les seves installacions, situades a
lantic monestir de la cartoixa de Sevi
lla, lactivitat es va centrar en la presen
taci per part dels tcnics de lentitat
de lAtles dAndalusia i del Laboratori
del Paisatge Cultural.
LAtles del Patrimoni Immaterial di
ferencia quatre grans mbits: rituals
festius, ofcis i coneixements, modes
dexpressi i alimentaci/cuina. El fan
antroplegs externs a la instituci, tot i
que tutoritzats pels tcnics de lInstitut.
Atesa lamplitud temtica i territorial
dall que es vol registrar, els antrop
legs encarregats de lelaboraci de latles
estan subjectes a tres criteris: territori
al, destudi valoratiu i destudi exten
siu i obert. En el primer es tenen en
compte caracterstiques ecolgiques,
activitats econmiques predominants,
articulaci dels nuclis urbans, situaci
fronterera, estructura de la propietat,
etc. En virtut del segon, es registren al
gunes representacions de les tipologies
dominants delements i les expressions
ms signifcatives, atenent al seu valor
identitari, tenint sempre en compte la
valoraci que reben per part de la po
blaci. El tercer preveu que la selecci
romangui oberta a la incorporaci fu
tura de nous registres quan el temps i
els recursos ho permetin, comptant
sempre amb els collectius implicats i
els agents socials en tant que registra
dors i identifcadors de llur patrimoni
immaterial.
El desenvolupament del projecte est
programat inicialment en cinc anuali
tats, amb cinc fases de treball que inte
gren documentaci, formaci, investi
gaci, anlisi i la difusi dels resultats
obtinguts. Fins a la data shan fet les tas
ques de recopilaci dinformaci de tot
el territori andals, exceptuantne les zo
nes metropolitanes i la costa, de les quals
sest fent en aquests moments. Malgrat
aix, els dissenyadors daquest projecte
emfasitzen que es tracta dun projecte
obert, que comptar amb la participa
ci dels collectius implicats en llur se
guiment i validaci. Per aix es pretenen
crear al llarg del projecte una xarxa din
formadors i registradors del patrimoni
immaterial (Xarxa de Patrimoni Im
material dAndalusia) que garanteixin
la continutat i actualitzaci del registre
que es fa dins del marc del projecte de
lAtles del Patrimoni Immaterial.
El Laboratori del Paisatge Cultural s
un departament de lIAPH creat per
donar resposta a la necessitat de con
tribuir a un millor coneixement dels
paisatges culturals andalusos dalt con
tingut patrimonial, aix com al desen
volupament de criteris per a la seva an
lisi, protecci, intervenci, conservaci
i s. Totes les activitats desenvolupades
per part daquest departament sarti
culen entorn de tres lnies dactuaci:
identifcaci i caracteritzaci de pai
satges culturals, criteris dactuaci i fo
ment del paisatge cultural. Fins a la da
ta hi ha cinc projectes fnalitzats i cinc
en curs. Dentre els fnalitzats destaca
el de la caracteritzaci patrimonial del
Mapa de Paisatges dAndalusia, que va
donar com a resultat el volum Paisa-
jes y patrimonio cultural en Andaluca.
Tiempo, usos e imgenes.
La darrera activitat feta a lIAPH i del
conjunt de la visita va consistir en un
intercanvi dexperincies entre els tc
nics de lInstitut i els de lObservatori.
Un dels aspectes ms valorats de lexpe
rincia andalusa per part de la delegaci
catalana va ser lambici del pla de lAtlas
del Patrimoni Immaterial dAndalusia,
tant pel seu abast geogrfc com temtic,
aix com per la seva metodologia acura
da. Els andalusos, per la seva part, van
valorar molt positivament el treball en
xarxa de les entitats dedicades a la recerca
etnolgica a Catalunya aix com la im
plicaci de la societat civil en general en
aquesta mena de tasques. n
Els membres de la delegaci catalana i una tcnica de lIAPH, durant la presentaci
del Laboratori del Paisatge a la seu de lilla de La Cartuja (11/11/2011). JORDI ABELLA
eTnoMn 265
Presentaci duna ponncia a les Jornades de Fonts Orals (Barcelona, 2009)
In memoriam
Manel Catal Videz
E
n Manel Catal Vi
dez, bibliotecari, es va
incorporar al progra
ma de lInventari del
Patrimoni Etnolgic
de Catalunya (IPEC),
del Centre de Promoci de la Cultura
Popular i Tradicional Catalana, a prin
cipis de lany 2000. Era un moment
nou, clau per al projecte. Desprs dun
any de refexi, lIPEC iniciava una no
va etapa que requeria comenar la fei
na gaireb de bell nou. El Manel, exer
cint de documentalista, va comenar
a dissenyar llavors el tractament de la
informaci que arribava a lArxiu del
Patrimoni Etnolgic procedent de les
recerques fetes per grups externs: els
catlegs de fotografes i entrevistes ai
x com lorganitzaci conceptual de
linventari general de la documentaci
sn, fonamentalment, obra seva.
Fou una persona perseverant, molt di
nmica i metdica, principis que va
traslladar amb fermesa a tota la seva
activitat professional. La seva fxaci
per lordre i lestabliment de protocols
dingrs de nous materials documen
tals va anar en augment en parallel a
lincrement del nombre de recerques i
a la seva complexitat. Fruit daquesta
experincia acumulada, entre els anys
2010 i 2011 va coordinar lobra col
lectiva Metodologia per a la recerca et-
nolgica a Catalunya, un text que ha
marcat un abans i un desprs en els
sobre el patrimoni etnolgic a Catalu
nya, de la qual va esdevenir responsa
ble mxim.
Per tothom era coneguda la seva alegria,
ironia i sentit de lhumor intelligent.
Didees fermes i mentalitat oberta, va
impregnar tot el seu treball dun estil
nic, irrepetible. La seva mort, el 25 de
mar de 2012, quan noms tenia 37
anys, ens va sorprendre amargament.
El buit que ens ha deixat com a com
panys de feina difcilment podr tor
nar a omplirse. Ara s la nostra tasca
mantenir viva la fama de la seva me
mria. n
mtodes de recerca etnolgica al nos
tre pas i en el tractament de la infor
maci resultant.
Entre els anys 2006 i 2008 fou membre
de la Comissi Gestora de les Bibliote
ques Especialitzades de la Generalitat.
La seva implicaci en el programa de
lIPEC va depassar el seu perfl pro
fessional quan va esdevenir coordina
dor de lmbit de les publicacions de la
Comissi de Patrimoni Etnolgic i, a
partir de lany 2010, membre del Con
sell Assessor de la Revista dEtnologia
de Catalunya. Tamb fou el principal
impulsor de la nova collecci Estudis
Obituaris
Obituaris
Fotografa a la Val dAran, 2011
In memoriam
Josep Crivill i Bargall
E
n Josep Crivill i Bar
gall (19472012) era
etnomusicleg, com
positor i professor de
msica. Vinculat a
lOrfe Catal des de
petit va rebre all la seva primera for
maci musical, la qual va continuar al
Conservatori Municipal Superior de
Msica de Barcelona don va serne
professor al llarg de 30 anys. En lmbit
de la musicologia i etnomusicologia va
ser deixeble dHigini Angls, Joan To
ms (a Barcelona) i Claudie Marcel du
Bois (a la Sorbona de Pars). Va treba
llar al Centre Superior dInvestigacions
Cientfques a la Unitat dInvestigaci
Musicolgica, i ha estat vinculat al De
partament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya com a collaborador du
rant 25 anys. Lany 1987 va posar en
marxa la Fonoteca de Msica Tradici
onal Catalana (FMTC), un projecte de
gran abast en el si del Centre de Promo
ci de la Cultura Popular i Tradicional
Catalana amb lobjectiu de recollir el
major nombre possible de materials de
msica popular tant vocals com instru
mentals de Catalunya a travs del tre
ball de camp (enregistraments sonors)
i la recerca arxivstica. Va ser membre
del Consell Assessor de la Revista dEt-
nologia de Catalunya i del Consell de la
Cultura Popular i Tradicional.
En Josep Crivill, de posat reservat i si
lencis i amb una gran qualitat huma
criteris metodolgics quant a la recerca
de camp, les seves conferncies i nom
brosos articles de temtica etnomusi
colgica i sobre lFMTC, han ajudat a
prestigiar el Centre de Promoci de la
Cultura Popular i Tradicional Catala
na i el Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya.
La seva mort, el dia 21 dabril de 2012,
va ser sobtada i fulminant. Amb ell se
nha anat tot un referent de letnomu
sicologia a Catalunya i dins lmbit his
pnic. No oblidarem el seu mestratge
com tampoc la seva presncia qualif
cada entre nosaltres. n
na, ha fet una gran feina en el Centre,
concretament des de lFMTC. Aquest
projecte ha pivotat sobre tres potes: la
recerca o recollecci, linventari o cata
logaci informtica, i lestudi i difusi
dels fons sonors i arxivstics obtinguts.
Cal destacar la collecci discogrfca
amb els seus 13 ttols publicats distri
buts en 5 sries: Documents testimo
nials recerca directa, Temes mono
grfcs, Festes tradicionals, Documents
recuperats i Mostres de msica tradici
onal. Tamb cal assenyalar la seva col
laboraci amb els comentaris musicals
en la quasi totalitat dels volums de la
collecci Calaix de Solfa. Els seus
Obituaris
REQUETETXEC
c e n t r e d e p r o m o c i d e l a
c u l t u r a p o p u l a r i t r a d i c i o n a l
c a t a l a n a
n o v e t a t
e d i t o r i a l
REQUETETXEC
Descobrim els instruments
i grups instrumentals
dels Pasos Catalans
Material didctic
per donar a conixer
els instruments
de msica tradicional
a lescola
(6 12 anys)
Llibre del mestre +
3 CD UDIO i
1 CD-ROM
Tamb us el podeu descarregar a
http://bit.ly/vcoRDz

Etnografia de La Cultura Digital

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Etnografia de La Cultura Digital

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

etnologia

revista detnologia de catalunya

You might also like