Read without ads and support Scribd by becoming a Scribd Premium Reader.
 
 
La petita història dels tractors en ucraïnès
Darrerament no tinc gaire sort amb els llibres que vaig llegint. Sembla que no hi hagi
manera de que compleixin amb les expectatives que me n’havia fet –
 
o que d’altres m’havien
convençut de que em podia fer. I més quan es trac
ta d’obres que han estat acol
lides amblloances quasi unànimes. Pel que es veu, la meva relació amb els llibres
recomanats
, ja siguiper la premsa especialitzada o pels coneguts, no progressa adientment
pe dir-ho en termesescolars moderns...
La petita història dels tractors en ucraïnès
(A short history of tractors in ukraini-an), de Marina Lewycka, La Campana, 2006, es presenta com una no-
vel·la d’humor, avalada per la concessió del premi Everyman d’aquesta
categoria. Un humor que determina fins i tot el títol: com és possible
que l’a
utora
i, més encara, els editors...
 
s’atrevissin a escollir un t
í-tol tan llarg i poc atractiu com aquest? Més que convidar a llegir-la, mésaviat convida a defugir-la...Malgrat tots els malgrats
no és pas l’humor el que predomina ni
caracteritza la novel·la, sinó la descripció de les complicades relacionsfamiliars. Relacions que, si ja són difícils en la majoria de les situaci-ons, ho esdevenen més quan els membres de les unitats familiars
venen de països, d’ambients i de cultures diverses.
La convivència és undels grans misteris i reptes de la humanitat. I, al mateix temps, unagran aventura, una oportunitat per al descobriment i la coneixença.La relació entre una filla i el seu pare, amb la seva germana, amb la seva madrastra,amb el seu marit i el tot conjunt de rocambolescos personatges que els acompanyen constitu-
eixen el nucli central de l’argument. Tot plegat amanit amb la retrat d’alguns dels més foscos
anys de la història del segle XX, soferts pels països sotmesos al control i ocupació del que ha-
via d’ésser –
sense que mai ho arribés a aconseguir
el primer estat comunista del món: laURSS.
Les pàgines que l’autora dedica a rememorar la vida, que millor definiríem com a
subsistència o supervivència, dels ucraïnesos sota la despòtica i assimiladora dominació soviè-
tica del règim d’Stalin fan e
sgarrifar. Són tan agres i doloroses que esdevenen inoblidables.Ben segur que, fins i tot quan tan sols ens resti una tènue memòria del fil argumental de lanovel·la, ens romandran, indelebles, com marcades a foc, algunes de les escenes de la re-pressió stalinista...Segons el meu parer, el més aconseguit són els encertats diàlegs que se succeeixenquasi sense pausa al llarg de la mateixa. Una diàlegs que assoleixen un grau elevadíssim
d’autenticitat.
Algunes de les converses que es creuen entre els protagonistes de la novel·lasón antològics. Sobretot els que tenen com a interlocutors el pare i la filla. Així com els quetenen lloc durant algunes de les habituals
i esperpèntiques
trucades telefòniques entre lesdues germanes, de caràcters tan contraposats.
És, sens dubte, en la transcripció d’aquests diàlegs i d’aquestes trucades on Lewyckaassoleix els tocs d’humor més encertats i divertits de l’obra. En certs moments, fa la impr
es-sió de retrobar aquell univers embogit i surrealista que caracteritzava les més grans obresdels Germans Marx. I més quan es culminen i remarquen amb les acotacions, sempre entre
parèntesi, de la protagonista. Acotacions que ens permeten conèixer l’insal
vable abisme que
separa allò que es diu d’allò que es pensa realment, d’allò que hom voldria dir però nos’atreveix a dir.
De tots aquells pensaments que cal mantenir sota estricte control per tal de que eldiàleg no acabi... amb una bona baralla. De tote
s aquelles coses que se’t passen pel cap quan
discuteixes amb algú amb qui
t’uneix una
relació intensa (i més encara quan es tracta de lapròpia
família). Frases i pensaments que provenen del pòsit de la història comuna. D’aquella
història compartida que ha deixat tants i tants ferides obertes. Ferides normalment carrega-des de ressentiments, de tot aquell cúmul de situacions mal resoltes i de renúncies
sentidescom a claudicacions
que es van podrint al teu interior i van enverinat la relació.Una realitat que,
si l’hagués afrontada l’autora
amb suficient ambició, hauria pogut
donar lloc a una obra rodona. Nivell que, per desgràcia, es queda lluny d’aconseguir. Entred’altres raons, perquè, un cop enllestida la lectura, fa la impressió d’ésser massa artif
icial,massa perfectament estructurada, feta amb calçador. Una novel·la de laboratori producte
Search History:
Searching...
Result 00 of 00
00 results for result for
  • p.
  • More From This User

    Notes
    Load more