butlletí electrònic del’

Espai Jove de la Intersindical-CSC

número 8 · març 2009

“Potser algun dia deixin als jovesinventar la seva pròpia joventut”

Quino

Ara és l’hora!

Ja fa 10 anys de la creació de l’Espai Jove, ja en fa 4 de laprimera Assemblea Nacional i ara ens tornem a trobar els i les joves del sindicalisme nacional i de classe, per tal de traçar una estratègia que ens permeti reforçar-nos com a organització i plantar cara més eficaçmenta la precarietat laboral que ens assetja com a jovent treballador català. Aquest temps no ha passat en va i la feina, coneixements,experiències i complicitats traçades al llarg d’aquestanys ens permeten estar més preparats i pre-parades quemai, davantuna situacióen la que ens volen fer pagar la seva crisi i pretenen que ens apretenem mésel cinturó, per poder mantenir la seva opulència. Lespatronals i les organitzacions afins defensen amb con- tundència i efectivitat els seus interessos de classe,adornant el seu egoisme darrera una capa que anom-enen “realisme” i que, segons elles, reclama majors do-sis de liberalització, desregulació i precarietat. Davantla crisi neoliberal, s’exigeix més neoliberalisme. Men- tre, bona part de la classe política balla al ritme de lamelodia empresarial, beneint acomiadaments massius,congelacions salarials, rebaixes d’impostos i injeccionsde capital públic a empreses i banca, i ofegant-nos mésen la crisi endèmica de les classes treballadores.Davant d’aquesta situació, com a joves, hi tenim un pa-per clau, ja que som un dels col·lectius més perjudicats,el que en un futur haurà de patir la regulació que se’nderivi del moment actual i el que pot veure privatitzatsels escarransits serveis socials que fins ara se’ns tole-raven.Cal, doncs, que contribuïm a enfortir un sindica-lisme nacional i de classe que lluiti a cada lloc de treball pels drets laborals de cada empleat/da,però que també avanci cap a uns Països Catalansmés lliures i que s’organitzi internacionalment per rebutjar qualsevol refundació del capitalisme in’exigeixi l’enderrocament. Jovent treballador català, lluitem per l’alliberament nacional i la justí-cia social!

www.lespaijove.catespaijove@intersindical-csc.cat

Sergi Perelló

Portaveu entre el 2001 i el 2005

“Hem plantat la llavor del’espurna de la revolta”

Recordo, fa força anys, quan vaig començar al sindicat, tre-ballava al port de Barcelona, al ferry que va a les Illes.Ho recordo com una època molt intensa perquè, desprésde la vaga que vam fer a l’empresa i després de guanyar,amb el suport del sindicat, em van enredar i al cap de pocja recorria el país amb una mà al davant i una al darrere fent xerrades explicant això del sindicat nacional i de classe. Re-cordo aquelles cares d’al·lucinació de l’audiència, quan els hoexplicàvem. “Ah, però sou un sindicat català de debò?” ensdeien... I nosaltres els dèiem que sí, que estàvem fent avan-çar un projecte de país, un projecte dels treballadors i deles treballadores per construir una societat realment lliure.I la gent al final ens va conèixer. Alguns d’ells i algunes elless’hi van afegir també. Segurament, alguns i algunes dels queesteu llegint això ara.Però ho recordo també amb molta il·lusió, amb molt bon gust de boca. Perquè, al cap dels anys, veient la feina quehem fet totes les generacions de l’Espai Jove, me n’adonoque tot allò va valer la pena, que va funcionar. I ara ja és unaestructura consolidada i amb cara i ulls. I això vol dir que lafeina, si és fa bé, encara que sigui amb molts poquets mit-jans, dóna fruits.Els deu anys de l’Espai Jove són un demostració importantís-sima que el projecte de sindicat de país, del sindicat de classe,que vol transformar radicalment aquest ordre desigual decoses, avança i va per bon camí. Som la prova que generaciórere generació de militants de l’Espai Jove hem plantat lallavor de l’espurna de la revolta, i sí, ens queda molt camí per caminar, però de ben segur l’esforç i la mateixa il·lusió queens ha dut fins on som ens fa tocar amb la punta del dits elsnostres somnis i les nostres esperances.

Roger GIli

Portaveu entre el 2005 i el 2007

“Vam decidir plantar cara ambl’organització de la primera AN”

Em vaig afiliar a la Intersindical-CSC l’any 2003, quan treba-llava a la depuradora d’aigües de la Seat. Allà vaig conèixer en Fernando Amoril, delegat nostre a l’empresa... tot unpersonatge! Mesos més tard, vaig fer les pràctiques de So-ciologia al sindicat, fent un anàlisi dels perfils sindicals i ide-ològics dels dirigents de l’organització. Va ser llavors quan a mi i altres joves de la Intersindical-CSCse’ns va cridar a files per donar un nou impuls a l’Espai Jove. Vam formar un equip de treball amb gent que no coneixiapràcticament de res. Ens vam posar a treballar amb la ideade fer un pas endavant en l’organització de l’Espai Jove. Vamdecidir plantar cara i vam organitzar la primera AssembleaNacional, que es va celebrar l’any 2005.El Secretariat que em va tocar encapçalar va obrir noves viescom el Consell Nacional de l’Espai Jove, la potenciació de lamobilització, una major visualització de la feina feta i l’intentd’assolir un discurs més ampli i que donés veu a l’Espai Jovesobre tots els temes que afecten el jovent treballador delnostre país.Fer de Portaveu va ser una experiència interessant. Moltafeina, alegries i disgustos i, sobretot, la sensació que, malgratsovint hi havia la sensació que es picava sobre ferro fred,alguna cosa quallava i feia que l’Espai Jove de la Intersindical-CSC anés dibuixant alternatives a la lamentable situació delsi les joves treballadores dels Països Catalans.Un balanç amb alguns encerts i alguns reptes que van quedar al calaix i que, sortosament, s’han anat desenvolupant pelsegüent Secretariat que, encapçalat pel David Soriano, vadonar un nou impuls a aquell Espai Jove que havia començata caminar a partir de l’any 2005.

E s p a i J o v e:

1 0 a n y s i m o

David Soriano

Portaveu entre el 2007 i el 2009

“L’Espai Jove ha de formar elsquadres del futur i, en el present, ser l’aire fresc del sindicat”

Després de quatre anys al Secretariat i aquests dos últimsfent funcions de Portaveu, ha arribat el moment de plegar ideixar pas a gent més jove al capdavant de l’Espai Jove de laIntersindical-CSC.Han estat quatre anys en què l’Espai Jove ha començat a aga-far forma i a definir què ha de ser en el futur. Són deu anysd’història, però seguim sent una organització molt jove, quepoc a poc i amb molta feina està trobant quin ha de ser el seulloc dins del sindicat i en el si de la societat catalana. Aquests anys han mostrat la importància de l’existènciade l’Espai Jove, tot i que segurament fa dos anys ens vamequivocar en plantejar que aquest havia de ser per si sol unaorganització de masses, que tingués presència fins i tot enaquells llocs on la Intersindical-CSC no hi era present. Ambel temps vam reconduir la situació i crec que vam agafar elbon camí.L’Espai Jove ha de fer una feina molt important en clau in- terna, ha de seguir prioritzant la formació com un dels seuseixos claus d’existència i ha de treballar al territori, però nocreant unions territorials paral·leles a les de la Intersindical-CSC, sinó que ha d’aportar eines perquè les joves del territori dinamitzin i enforteixin aquestes estructures territorialsdel sindicat. En poques paraules, ha de formar els quadressindicals del futur i, en el present, ser l’aire fresc del sindi-cat.L’Espai Jove ha estat, i ha de seguir sent, una escola de for-mació de militància i banys de realitat, i aquest és el recordque me’n duc d’aquests dos anys de Portaveu.

Isabel Pallarès

, Secretària Confederalde la Intersindical-CSC, des del 1998

“L’Espai Jove ja fa anys quedemostra la seva iniciativa”

És ben cert que el temps passa ràpidament i, quan t’atures a pensar en un fet que ja té deu anys d’existència,recordes sobretot la il·lusió amb què vas encarar elprojecte. Parlo concretament de la creació de l’Espai Jove. Fa deu anys de la seva presentació pública, peròcal retornar a un any abans, quan la idea recolzada enmolta constància i il·lusió s’engega. Reunions al vespre ifins a altes hores per anar dissenyant l’espai que volíemoferir, decidir quina era l’estratègia que necessitàvemi grans dosis de militància –recórrer tots els espais del territori i on se’ns convidava a parlar de l’Espai Jove-per part d’aquell jovent que ara el trobem immers deple en altres responsabilitats del sindicat.La presentació pública de l’Espai Jove va comptar ambuns i unes companyes de viatge que avui encara formenpart de l’estratègia sindical internacional (CIG, ELA iLAB) i proporcionà un gran impuls en aquelles personesconvençudes de la tasca que calia fer i de l’estratègia aseguir pel seu projecte. Finalment, el projecte deixavade ser-ho i era una realitat aplaudida per tothom.En aquesta línia de militància i il·lusió de participar des d’un camp transversal dins d’un projecte com laIntersindical-CSC continua caminant l’Espai Jove, con-formant-se com un punt de referència en la mobilit-zació i dinamització de les estructures de la Intersindi-cal-CSC.En aquests moments, l’Espai Jove ja fa anys que de-mostra la seva iniciativa per tal de tirar endavant allòque conjuntament hem cregut necessari: la formació ila mobilització de militants i la creació de discurs sindi-cal que apropa aquest tema al jovent i que ens mostrenun cop més el seu compromís de treball i dedicació enla consolidació del sindical nacional i de classe.