2
Friedrich Nietzsche - La genealogia de la moral. Un escrit polèmic
no po ar ap la, ap algra, ap prança, aporgull, ap
present
, mana la apaa d’obl. L’om n lqual aqu aparll d onnó à palla no unonaal omparar-lo amb undpèp( no olamn omparar-lo). Amb no-r «’apa»... Pramn aqu anmal quoblda nàramn, n l qual l’obl gnfa una orça,una orma d alu
vigorosa
, ’a proura una aula on-ràra, una mmòra, amb l’ajuda d la qual la apaa d’oblno unona n r ao, é a dr, n aqull ao n quèal promr. Aí don, no raa d’un mpl paud no podr allbrar- d la mpró nrgrada algunagada. No é la mpl ndgó pl qu a a un mo po-a n ra oaó dl qual un no po dmpallgard bll nou, nó un au d no olr ornar- a allbrar,d onnuar mpr oln allò qu olgué una gada,una rabl
memòria de la voluntat
, d manra qu nr lafrmaon orgnàr «jo ull», «jo aré», l’auèna d-àrrga d la oluna, l u
acte
, ’ po nrpoar ranqul-lamn un món d o no rany, d rumàn,fn o d’aon olunàr, n qu rnqu aqu-a adna na d la oluna. Tanma, qun mun do prupoa o aò! Pr al d podr dpoar aí dluur pr ndaan, l’om a d’ar aprè prmramn aparar l’dnmn nar d l’dnmn aual,a pnar aualmn, a ur a aançar allò qu é llunyàom qulom d prn, a ablr amb gura allò qu éun obju, allò qu é un mjà pr aolr-lo, a alular ngnral, a podr r un òmpu. Pr al d podr aonguro aò, l’om ’a d’ar orna ll ma d bn anu
calculable
,
regulat
,
necessari
,
om ambé a d podr rpon-dr pronalmn d la a pròpa onpó, a f d podrrpondr fnalmn d’ll ma
com a utur
, gual qu o aun qu prom.[§ 2]
Creació de l’individu sobirà, de l’home de voluntat lliureque pot prometre
Pramn aqua é la llarga òra d l’orgn d la
res- ponsabilitat
. Aqulla aa d rar un anmal qu pugu rprom mpla pr maa om a ondó prparaó,al om ja o m omprè, la aa mé dra d
er
abanl’om, fn a un r grau, nar, unorm, gual nrgual, rgula ongünmn alulabl. La na mmn-a d’allò qu a una alra banda anomna «morala dloum» (gu
Aurora
), la rabl na d l’om pl qua a ll ma n l príod mé llarg dl gènr umà, oa la
més tard, inuït per Nietzsche,escriu que «la persona histèri-ca pateix a causa dels records».L’home que és capaç de pro-metre és l’individu autèntica-ment lliure; aquell qui disposade la seva
voluntat de poder
;que vol i que pot. Ell és el seuúnic sobirà, aquell qui restalliure de qualsevol prescripcióexterna.
Dispèptic:
una persona que tédifcultats en la digestió es diuque pateix dispèpsia, és adir que és un dispèptic.«L’home és l’únic animal que pot er promeses.» Així enténNietzsche l’autèntic home. Fer promeses equival a compro-metre’s, a donar la paraula i acomplir-la. Aquell home queen el seu origen es posseeix,que és «autònom», és amo idissenyador dels seus fnsi objectius, cosa que no podener la resta dels animals.
303540455055606570
Leave a Comment