1
MANUAL PER A ESCÈPTICSEscrit per un convençut
Parlaré en primera persona: em considero part del movimentaltermundialitzador i aquesta petita i orgullosa part té el seu punt de vista. Potser noés un gran punt de vist, no és tampoc (ni molt menys) el punt de vista del grup com a bloc. Però aquesta és part de la gràcia: el respecte a la veu de cadascú, el respecte alsintents que la pràctica va definint. Això té els seus inconvenients, és clar. Som tants itan benavinguts que ens creiem uns als altres sense necessitat de fonamentar elnostre discurs ni de buscar els principis que uneixen cada una de les veus. Ensexpliquem què fa la nostra entitat aquí o a allà sense atrevir-nos a entrar en la críticaper por a exercir el nostre judici a partir d’un etnocentrisme d’anar per casa. Aixídoncs, l’universalisme, els principis que uneixen el nostre discurs, són el nostreescull particular que ens aboca al silenci quan ens demanen quins són els valors quedefensem. No és exagerat: m’ho he trobat. Cooperatives de puta mare es negaven adefinir cap principi: ells fan el que fan i punt. Qui ho vulgui veure que vingui a veure-ho, em deien, i si agrada, que s’ho quedi.I malgrat tot, sí. Tenim objectius i idees en comú que legitimen les nostresaccions descabellades i que, fins i tot, fan desaparèixer la crosta idealista de lespropostes del moviment altermunidalitzador. Totes les accions tenen un marcideològic: se’n faci o no bandera, es coneguin o es visqui en la inòpia. No podemaspirar per exemple a aturar un transeunt a l’atzar i que ens sàpiga dir quinafonamentació teòrica utilitza per a justficar que porta una texans fabricats en una
Leave a Comment