c 81

TCNICA MEDI AMBIENT LINFORMATIU DEL CAATEEB MAR 2013

Els murs vegetats: avantatges i consideracions tcniques

Gabino Carballo Paisatgista Tcnic dEspais Verds Ajuntament de Barcelona

Els murs o parets verdes,vegetades o enjardinades, han

aparegut amb una fora inesperada a lentorn de ledificaci. Fins fa pocs anys es tractava duna tipologia constructiva marginal, ara es parla de generalitzar el seu s per aprofitar els seus beneficis ambientals. Aquests murs, ara coneguts com jardins verticalssn un tipus de sistema constructiu on una combinaci destructures, substrats, sistemes de reg i drenatge genera un hbitat capa de sostenir una vida vegetal sobre una estructura vertical, o inclinada amb molta pendent, amb la particularitat de qu tots els elements sn el producte directe de la intervenci humana. Les

plantes, en general, no prosperen en situacions verticals, amb les excepcions que podem trobar a la natura. En general, prosperen amb moltes dificultats als edificis i estructures de creaci humana, tant en interiors com a lexterior. La necessitat dincrementar leficincia energtica de les edificacions i de millorar la qualitat de vida a les ciutats, est impulsant una consideraci ms acurada del potencial que les plantes poden jugar en lassoliment dobjectius de qualitat ambiental a la ciutat moderna.

Els beneficis ambientals sn la reducci dels gradients trmics, la retenci dhumitat ambiental i partcules aries, i lincrement de la biomassa i la biodiversitat en lentorn urb

82 c
LINFORMATIU DEL CAATEEB MAR 2013 TCNICA MEDI AMBIENT

SISTEMA DE CORTINA VEGETAL A LEDIFICI PLANETA A BARCELONA

SISTEMA BABYLON A LAVINGUDA DE LESTATUT DE CATALUNYA A BARCELONA

En la darrere dcada shan popularitzat els jardins verticals realitzats pel botnic francs Patrick Blanc. El seu sistema serveix per a interiors i en faana, i ha estat utilitzat per diverses firmes darquitectura davantguarda. Es presta tamb a aplicacions ms mundanes, com poden ser les pantalles antisoroll i pancartes publicitries. Aquest sistema neix del treball de camp i observaci botnica desenvolupat per Blanc en nombrosos viatges al trpic i es compon de dues capes de geotxtil de poliamida de 3 millmetres de gruix que actuen com a substrat, sobre una placa de PVC de 10 mm i una xapa dacer que alhora es part duna estructura metllica portant en la seva part posterior. El sistema es rega per gravetat, des de dalt i per inundaci de les capes de poliamida en una soluci enriquida amb minerals que les plantes poden absorbir segons les seves necessitats. Amb carcter, es tracta dun sistema quasi hidropnic, on la planta pren el que necessita de laigua present a les lmines de poliamida, que actuen com a agents de subjecci mecnica del sistema radicular. La hidroponia s un mtode utilitzat per conrear plantes fent servir solucions minerals i substrats inerts o artificials en comptes de sl agrcola, un principi que va ha estar aprofitat per algunes plantes epfites i litfites durant milions danys i ara per Patrick Blanc per a la creaci de jardins verticals. Lorigen subtropical de lhbitat de referncia daquest sistema s la font dalgunes de les seves limitacions, com sn la seva elevada freqncia de reg i la seva baixa capacitat de reserva hdrica, que shan manifestat sobretot en aplicacions en climes mediterranis amb orientacions sud. El rigors treball realitzat pel botnic francs en el desenvolupament del seu sistema s en certa manera la culminaci tcnica i esttica duna tradici sestn des de les primeres civilitzacions urbanes. La idea en si mateixa no s nova, ja que sembla ser que la primera patent mundial dun sistema de murs vegetals correspon al paisatgista americ Stanley W. Hart que

al 1938 va registrar un sistema de mur verd aplicable a edificis i estructures.

Cortines vegetals
Sense anar tan lluny en el temps, tenim tamb ledifici projectat pels arquitectes Josep Maria Fargas i Enric Tous, amb projecte paisatgstic obra del jardiner Everest Munn. Situat a la crulla de lAvinguda Diagonal amb la Gran Via de Carles III de Barcelona, s avui la seu del Grup Planeta i es caracteritza per lespectacular aplicaci de duna altra tipologia destructura vegetada: la cortina vegetal. Aquest tipus de sistema es basa en laplicaci a gran escala de cinturons de jardineres, separades de ledifici per un passads dengraellat metllic. Fabricades en acer, aconsegueixen una longitud propera als 3.800 metres, el que sembla que hagi estat un rcord en lpoca. Les jardineres es van omplir duna elaborada barreja de materials i capes de drenatge i de protecci de la vegetaci que es van regar mitjanant un sistema hidropnic desenvolupat pels doctors en biologia Jordi Aguil i Xavier Martnez. Aquest paradigma de la cortina vegetal ofereix un potencial per a la creaci de murs vegetats en clima mediterrani superior a les propostes de Blanc, que semblen molt ms susceptibles de patir estrs hdric en les condicions extremes dels nostres estius. Aix no vol dir que aquest sistema sigui la panacea universal: tots els sistemes de mur vegetat sn susceptibles de fracs, per la seva singular demanda sobre els elements vius. De fet, aquestes dues tipologies de mur vegetat, el jard vertical i la cortina vegetal, constitueixen els extrems dun espectre de solucions tcniques ja en el mercat. Una de les variacions ms interessants s el sistema creat pel mestre jardiner lex Puig de Vivers Ter de Girona, en collaboraci amb lenginyeria ASEPMA, i anomenat comercialment com a Babylon.

Sistema Babylon

Cal consultar un expert en jardineria a cada projecte perqu matisi la convenincia dusar unes espcies o altres

Aquest sistema es caracteritza per estar constitut per una estructura portant de rails dacer enganxades al parament del edificis o sobre una estructura portant separada del mateix. Daquests rails pengen gabions dacer duns 15 cm de gruix. El

c 83
TCNICA MEDI AMBIENT LINFORMATIU DEL CAATEEB MAR 2013

MUR DE TERRES ARENADES (AV. DE LESTATUT DE CATALUNYA)

SISTEMA BABYLON A LEDIFICI DE LA TABACALERA DE TARRAGONA

gabi cont una bossa de material plstic dalta resistncia en exteriors i un substrat que pot ser modificat en funci de les condicions i necessitats de laplicaci. El sistema de reg s per degoteig, i en la seva aplicaci ms sofisticada, serveix com un sistema de tractament daiges residuals grises, procedents de ledifici on sinstalla el sistema. El mur vegetat combina tecnologia de depuraci daiges grises per biofiltraci, s a dir, mitjanant la filtraci de laigua a travs del sistema radicular de plantes, amb el potencial paisatgstic i arquitectnic dels murs vegetats. Aquests sistemes de depuraci daiges grises per biofiltraci shan descartat fins ara en mbits urbans pels seus elevats requeriments de superfcie til. La proposta de Puig i Asepma sn un important avan que evita aquest escull i integra les possibilitats de la vegetaci sobre faanes amb aspectes veritablement funcionals i ambientals. El sistema tamb es proposa per utilitzaci com a element refrigerant de laire per evaporaci de laigua del sistema de reg, la qual cosa situa aquest sistema com un element de suport de les installacions dels edificis on es colloca, la qual cosa ens indica ja ls potencial de aquestes estructures vegetades en la millora del rendiment energtic dels edificis en diferents vessants. La ms espectacular de les seves installacions, fins ara, s la situada a ledifici de Tabacalera de Tarragona, on sha integrat completament en el cicle de laigua de ledifici per al tractament i reciclatge daigua per al seu s en les zones verdes venes. En efecte, hi han altres sistemes en el mercat, per gaireb tots es poden assimilar a un dels tres sistemes exposats, dos dels quals -el de Blanc i el de Puig- gaudeixen de la seva corresponent patent. Resumint, el desig per aplicar acabats vegetals a estructures arquitectniques ha diferenciat dos tipus de mur vegetal: La cortina vegetal s una estructura ancorada a la faana a lestructura de ledifici. La vegetaci sorganitza a travs de jardineres i/o sistemes modulars que successivament formen un element vertical verd, sense reemplaar la funci del material dacabat de la faana. El jard vertical s un sistema constructiu en lmines o

mduls ancorats a la faana o mitgera dissenyat per suportar plantes en situacions ambientals molt desfavorables. Aquest tipus destructura reemplaa a lacabat de faana tradicional. Normalment, sha de deixar una distncia raonable al parament de ledificaci, per garantir la ventilaci. Els elements essencials de tots aquests sistemes es repeteixen: una estructura portant, un mitj o substrat de creixement radicular, moltes plantes, un sistema de reg, un sistema de recollida daiges i un sistema de recirculaci daigua si es vol estalviar en el consum daquest lquid.

Manteniment, substrats i tipus de plantes

Altres elements dimportncia a considerar sn els sistemes daccs i de seguretat per a tasques de revisi i manteniment, les installacions de sensors de control remot, lexistncia de divisions modulars que facilitin el desmuntatge i reparaci de danys en aquestes estructures, dipsits dacumulaci daigua, connexi a claveguera i les installacions de enllumenat i illuminaci. Els substrats poden ser de diferents tipus, encara que en general, sembla que simposen els materials sinttics, com les poliamides i les llanes de roca per a s hidropnic (la de tipus allant no serveix). Altres materials dorigen ms natural sn possibles, per en qualsevol cas sha comprovar que el seu origen s compatible amb la certificaci de certificacions ambientals tipus LEED, BREAAM o Minergie, si lobtenci daquests s un objectiu del projecte. Les plantes utilitzades poden ser de tot tipus, segons la situaci del mur i la seva exposici, tot i que es recomana la utilitzaci de plantes no llenyoses, de desenvolupament limitat

Locupaci massiva de vegetaci integrada en ledificaci sobre un territori o ciutat sencera en milloraria significativament les condicions climtiques

84 c
LINFORMATIU DEL CAATEEB MAR 2013 TCNICA MEDI AMBIENT

Els edificis nous o restaurats haurien destar equipats amb molta ms freqncia amb faanes verdes perqu fins i tot protegeixen lenvoltant de ledifici
i adaptades a condicions poc favorables, com lalta exposici al vent, la insolaci i lestrs hdric. No s convenient utilitzar receptes: cal consultar un expert en jardineria a cada projecte perqu matisi la convenincia dusar unes espcies o altres. A ms de la por al possible fracs del sistema, que est justificat, sovint est present la por a qu les plantes escollides afectin els elements constructius de manera incontrolada. Per al professional competent aquesta por a les plantes no est justificada. Les plantes installades pels ssers humans no danyen les edificacions, sin que saprofiten dels defectes de disseny i construcci per expandir els seus hbitats i les seves oportunitats de supervivncia. La nostra manca de percia i cura en el procs de gesti del projecte s el que danya ledificaci. En les paraules de linvestigador alemany Van Schayck al 1996 en contra de largument de la desestabilitzaci, hem desmentar que una faana verda no s apta quan lestructura de ledifici t esquerdes o un acabat defectus. Tanmateix, els edificis nous o restaurats haurien destar equipats molt ms freqentment amb faanes verdes perqu fins i tot protegeixen la membrana envoltant de ledifici. La vegetaci esmorteeix els valors climtics extrems, de manera que disminueix la diferncia de temperatures entre hivern i estiu. Com a conseqncia, la dilataci dels materials en superfcie s menor. A ms, es disminueix la incidncia de radiaci UV i la vegetaci protegeix la faana davant els elements. Aquests comentaris ens orienten cap als beneficis ambientals daquestes estructures vegetades, que sn fonamental-

ment: la reducci dels gradients trmics, la retenci dhumitat ambiental i partcules aries, i lincrement de la biomassa i la biodiversitat en lentorn urb. Un dels efectes ambientals de la vegetaci s que la seva prpia presncia en el medi altera les condicions del medi al seu favor, facilitant la seva supervivncia i ajudant a combatre la prdua incontrolada daigua en el seu organisme, que les plantes gestionen de manera molt acurada alliberant les quantitats necessries segons les circumstncies. Aquest fenomen, anomenat evapotranspiraci, s pot considerar lequivalent vegetal de la transpiraci animal. Els diversos estudis realitzats fins ara han pogut determinar que la vegetaci en faanes produeix un efecte de refredament de lambient precisament perqu augmenten la humitat relativa de laire a causa de levapotranspiraci i perqu les fulles actuen com a dissipadors de la radiaci solar, que s una altra propietat dels teixits de les parts verdes de les plantes.

Balan energtic
Pel que fa a la utilitzaci de material vegetal per a la millora de les condicions trmiques dels edificis, s important tenir present que NO es pot considerar la vegetaci com a un material allant per se. Altres elements i materials del mur verd poden actuar com a tal, per no la vegetaci, que noms pot actuar per atenuar certes condicions climtiques, com ara la insolaci, o les turbulncies atmosfriques, ja que la seva sofisticada biomecnica absorbeix lenergia cintica de laire. Aquest efecte ajuda a la creaci de bosses daire relativament esttiques entre el fullatge. Segons el mateix Van Schayck, en el cas dels murs vegetats, entre la vegetaci i la faana es genera un efecte de cambra daire, que dalguna manera actua com un allant i que pot contribuir a un augment de la millora del rendiment trmic de ledifici i en conseqncia una millora del balan energtic. Els mateixos estudis indiquen que les faanes verdes rebaixen la velocitat de laire que discorre sobre la faana en fins a un 30%. Aix redueix la prdua de calor de ledifici i millora les condicions de lespai urb circumdant. Aquest efecte microclimtic s tant ms significatiu quan les superfcies vegetades en la ciutat augmenten exponencialment: una faana o una coberta vegetal poc poden fer, per moltes faanes poden assolir beneficis ambientals perfectament mesurables en termes de temperatures mitjanes, i del rendiment energtic de les edificacions i de les installacions de refrigeraci i de calefacci, en particular. Part dels beneficis ambientals poden ser atributs als materials inerts dels sistemes de murs vegetats: el substrat dels sistemes absorbeixen i retenen part de les precipitacions, el que ajuda a reduir els pics daiges pluvials a les xarxes de sanejament, i simultniament redueix la necessitat daportaci daigua a les plantes mitjanant sistemes de reg. Aquesta aigua tamb sevapora normalment, contribuint a reduir les temperatures ambientals en les condicions ms extremes. Aquest s un factor a tenir en compte, ja que aquells sistemes que aportin major potencial per a la retenci daigua de manera temporal, tamb poden contribuir ms al seu estalvi i la millora de les temperatures ambientals.

c 85
TCNICA MEDI AMBIENT LINFORMATIU DEL CAATEEB MAR 2013

Les condicions ambientals

La veritat s que el rendiment daquests sistemes est ntimament vinculat amb les condicions ambientals del lloc on es construeix i la seva exposici, per la qual cosa s important avaluar els coneixements disponibles sobre el nostre clima i entorn i no aplicar receptes importades sense escrutini tcnic. Afortunadament, a les conclusions desenvolupades en les ltimes dcades en diversos pasos del nostre entorn, safegeixen ja estudis sistemtics com el treball realitzat per Javier Mrquez Privado a lEscola Tcnica Superior dArquitectura de Barcelona. En el seu article, La vegetaci com allant trmic en faanes, Mrquez Privado apunta la potencialitat de ls de la vegetaci com a allant trmic a les faanes dedificis i els possibles aspectes positius i negatius de la utilitzaci de vegetaci en edificaci a partir duna srie de proves realitzades sobre edificacions. El resultat daquests exemples emprics sobre el comportament trmic de faanes amb o sense coberta vegetal es resumeix en dos estudis. En el primer cas, es va dur a terme lestudi sobre una faana vegetada de doble pell. Es van realitzar mesuraments de temperatura de laire al llarg de tot lany i els resultats van indicar que la temperatura ambiental en lespai intermedi entre faana i el sistema de mur vegetat, la cambra daire, va ser inferior al perode en qu la planta presentava fullatge i superior en el perode sense fullatge. Pel conjunt dels mesuraments daquest primer estudi, Mrquez Privado afirma que la temperatura superficial a la paret de faana va ser de mitjana 5,5 C superior a les rees assolellades respecte de les rees ombrejades per la cortina vegetal, arribant al mxim de 15,8 C de diferncia al mes de setembre en orientaci sud-oest. La diferncia entre una condici i una altra ens acosta a les mesures realitzades pels experts internacionals en els seus respectius climes. En el segon estudi comentat per Mrquez Privado, lexperiment compara el comportament trmic de quatre paraments amb diferents tractaments vegetals, el que va permetre obtenir dades sobre la temperatura superficial i sobre la temperatura i velocitat de laire en quatre tipus de faanes. En un cas, es va aplicar la vegetaci directament sobre el mur, a lestil tradicional. En un altre cas es va utilitzar un sistema demparrat modular sobre el qual descansa la vegetaci de manera ms controlada, deixant un espai intermedi entre plantes i faana de ledifici. Pel tercer sistema es van fer servir mduls precultivats. Tamb es va utilitzar un parament nu, sense vegetaci, com a element de control. Els resultats de la comparaci de dades obtingudes de les quatre faanes indiquen que no es registren grans diferncies en les temperatures de laire situat davant de les faanes, segons els mesuraments realitzats a 1 m i a 10 cm enfront daquestes, encara que existeix una petita diferncia de 01/02 C entre la faana nua i aquella amb vegetaci directa. En general, sembla que el comportament trmic s similar entre les dues faanes amb vegetaci trepadora. Una mica ms significatiu s el fet que la diferncia de temperatura superficial entre la faana sense vegetaci i la de vegetaci enfiladissa indirecta s de 2.7 C mentre que amb la faana de panells precultivats la diferncia s de 5 C. En el sistema de paret viva (panells precul-

La vegetaci ajuda a millorar el comportament trmic de les superfcies dels edificis en condicions daltes temperatures i elevada exposici solar
tivats), la temperatura de laire a 10 cm de la faana augmenta 1.1 C respecte a la cambra daire posterior. Segons Mrquez Privado, sobserva una major diferncia de temperatura en el cas del sistema de panells precultivats comparat amb els altres sistemes, probablement per la reducci del 100% de la radicaci solar que podria incidir sobre la faana. Tamb sindica que els murs vegetats sn ms eficients en condicions climtiques ms extremes i clides, s a dir, a lestiu, la resta de lany els seus efectes sn menys notables. La vegetaci t una influncia sobre lenvoltant de ledifici que depn molt de les condicions climtiques prpies del lloc i lestaci de lany.

Avantatges en la utilitzaci de vegetaci en faanes

Si considerem totes les dades enumerades en aquests estudis, podem concloure que els avantatges en la utilitzaci de vegetaci en faanes es concentren en una franja definida de condicions i exposicions ambientals que sn, fonamentalment, les segents: 1. La vegetaci ajuda a millorar el comportament trmic de les superfcies dels edificis en condicions daltes temperatures i elevada exposici solar. 2. La possibilitats de regulaci trmica i destalvi energtic derivades dels sistemes de faanes vegetades sobt en refrigeraci, amb un lleuger efecte, prcticament menyspreable, en calefacci. 3. Tots els sistemes daplicaci de vegetaci en faanes es comporten de manera similar, s a dir, tots aporten avantatges.

86 c
LINFORMATIU DEL CAATEEB MAR 2013 TCNICA MEDI AMBIENT

DETALLS DELS SISTEMA BABYLON EN PREPARACI ALS VIVERS TER DE SILS (GIRONA)

Compromesos amb la qualitat 4. Els sistemes de que es fonamenten en la Un altre dels beneficis esperats de locupautilitzaci de lmines o panells moduci de vegetaci com a material de millora lars ofereixen millors resultats de reguambiental sn de lordre econmic. Encara laci trmica que altres aplicacions de que s molt difcil quantificar el retorn de vegetaci sobre faana. la inversi a curt termini, s possible deterRespecte a les possibilitats de mesurar minar el retorn que sobtindria de lestalvi el possible allament trmic d aquests energtic potencial si es compleixen les presistemes, cal dir que les dades disponibles visions teriques sobre la inversi inicial i no estan sistematitzades. Les investigaciel manteniment a llarg termini. ons realitzades en aquest camp semblen No obstant aix, amb un preu dinversi ser inexistents per part dels fabricants i per metre quadrat que difcilment baixa subministradors, de manera que no dispode 200 i que fcilment ascendeix a 500 sem de dades suficients que ens permetin per m2, s difcil assegurar que el promotor quantificar la capacitat allant de les seves o propietari de ledifici recuperar la seva propostes. inversi en un temps raonable. Sobretot si La capacitat de regulaci trmica de la considerem que aquests sistemes comporvegetaci es fonamenta bsicament en la DETALL DEL SISTEMA DE REG DE LESCULTURA DE interacci amb la radiaci solar, el refredaJEFF KOONS A LA BEYELER FOUNDATION DE SUSSA ten un manteniment mnim consistent en un parell de visites anuals per part de persoment evaporatiu i la variaci de lefecte del nal amb coneixements de jardineria, no noms de netejar vidres. vent sobre ledificaci. Potser, els sistemes de murs verds que Amb una rtio de reposici aproximat (per moltes vivaces) de fan servir feltres geotxtils o panells precultivats de materials cinc anys de vida til, s fcil veure que aquest tipus de solucions hidropnics puguin ser considerats com a part allant dins el noms estan a labast dels promotors i propietaris ms comproconjunt de la faana, per no aix la part vegetal. mesos amb la qualitat del seu producte immobiliari. Tot i aquestes limitacions, hi han possibilitats en ls Potser, les capacitats destalvi energtic daquests sistemes daquests sistemes com a elements passius destalvi energtic, siguin menyspreables puntualment, per locupaci massiva fonamentalment com a eines de millora del funcionament de de vegetaci integrada en ledificaci sobre un territori o ciutat les installacions actuals. Cal avanar en lestudi de projectes sencera milloraria significativament les condicions climtiexecutats i recopilar dades del abans i el desprs de la seva ques de la mateixa, augmentant la seva eficincia energtica installaci. Aix ens ajudaria a definir el rendiment dels sisa travs de la reducci del s de laire condicionat a lestiu, per temes de vegetaci aplicats i comenar a avanar en la creaci exemple. Aquest pot ser el gran incentiu per continuar desendun banc de dades que illumini els processos de selecci desvolupant i implantant aquests sistemes en edificis a mesura pcies vegetals, tipologies i sistemes en cada microclima i facilique lenergia sencareix. ti el desenvolupament de noves solucions tcniques. Millora de lentorn urb

Tots els sistemes daplicaci de vegetaci en faanes es comporten de manera similar, s a dir, tots aporten avantatges

Altres avantatges ms fcils denumerar les millores en el benestar i la salut mental i fsica dels ciutadans, en la qualitat dels espais, lincrement de ls dels mateixos i els negocis situats en la seva proximitat, lefecte sobre el turisme i la inversi

c 87
TCNICA MEDI AMBIENT LINFORMATIU DEL CAATEEB MAR 2013

en coneixement aplicat, m dobra qualificada i en materials de jardineria, que sn productes de proximitat. Una tendncia emergent s la seva utilitzaci com a hort urb, amb fins desplai i de producci per a consum personal, que permet millorar les condicions de cohesi social i la trobada entre persones a travs de la prctica de lhorticultura. Des del punt de vista ecolgic les faanes verdes tenen potencial per convertir-se en importants bitops que ajuden a completar les interconnexions ecolgiques entre espais verds urbans. Segons Bartfelder i Khler (1987), en les faanes verdes sestableixen sobretot espcies daranyes i insectes que formen un grup bsic despcies, necessari per a lalimentaci daus, especialment les autctones. A ms de tenir aquest potencial de reserva alimentria, les faanes verdes poden servir per niar i sn zones importants de fugida i protecci en lentorn urb. Un altre efecte ambiental notable s lefecte del filtratge de les plantes caduciflies que disminueix considerablement la crrega de pols en laire, amb el resultat positiu per a les persones amb allrgies i problemes respiratoris. Encara hi ha potencial perqu les faanes i murs vegetats incrementin la crrega de pollens en laire, s improbable que aquests siguin de tipus allergogen

especialment si es verifica la selecci despcies amb un jardiner o paisatgista amb coneixements suficients de vegetaci.

Innovar per avanar

Ls de la vegetaci a escala urbana esdevindr en laugment de la biomassa, la millora de la biodiversitat i de la qualitat de laire a travs de la retenci de partcules en suspensi i retenci de CO2, la reducci del soroll, la disminuci dels vessaments i millora del grau dhumitat atmosfrica i de la qualitat de laigua i amb la reducci de lefecte illa de calor de les ciutats. Tots aquests objectius sn mesurables, i per tant, es poden assolir. En aquest punt, cal fer constar tamb el cost de no fer: una societat que es limita a fer el bsic, sense invertir ni arriscar en coneixement, en el desenvolupament de solucions tcniques davantguarda, sestanca i perd oportunitats de negoci i de creixement. Ens trobem per tant, en la disjuntiva de si avanar, experimentar i recollir dades que ens permetin seguir avanant, o de quedar-nos on estem. Si tot es redueix a una qesti de preu no serem capaos davaluar el valor daquests sistemes ni ara ni en el futur. Aix es veritat per als murs vegetats com per a qualsevol altre aspecte de la nostra societat.

especialistes en jardineria vertical