Embed Doc
Copy Link
Readcast
Collections

CommentGo Back

Download

EDITORIAL

mb aquest suplement, el grupde treball sobre petroaliments,integrat per entitats i col·lecti-us catalans vinculats a temàti-ques agràries i alimentàries, proposa unviatge per les etapes del sistema agroali-mentari. El recorregut permetrà desco-brir les amenaces, els perills i els impac-tes associats al model de producció, dis-tribució i consum hegemònic –corpora-tiu i industrial– i també les resistències iles alternatives que s’estan desenvolu-pant al nostre territori.El viatge alimentari comença al’estació dels

recursos

necessaris per pro-duir: terra, aigua i llavors. L’especulaciói la pressió urbanística al Nord i la con-centració en poques mans al Sud fan quel’accés a la terra agrícola per part delspetits i mitjans productors sigui cada ve-gada més complicat. L’accés a l’aigua éstant o més dificultós: és malgastada icontaminada per l’agronegoci, el turis-me i la indústria i, al mateix temps, estàsotmesa a fortes pressions per part d’unagestió privada que en mercantilitza l’ús.Per últim, el model dominant usurpa ala pagesia les llavors de les quals depèn,les privatitza i les converteix en una ar-ma de control molt efectiva que mono-politzen unes poques multinacionals.En arribar a la

producció

, s’observaque el model agroindustrial es basa enl’ús intensiu de maquinària, agroquí-mics, tecnologia i capital. A la vegada, escaracteritza per la dependència del pe-troli, per fer plegar les explotacions peti-tes i mitjanes, per arrasar la diversitatcultural del planeta, per expulsar indí-genes i camperols de les seves terres icondemnar-los a la fam, la misèria i lanova esclavitud dels latifundis d’expor-tació, per provocar pèrdua de sòl agrari,extinció de biodiversitat i diversitat agrí-cola, contaminació de la terra, l’aigua il’aire i per ser responsable d’una cinque-na part de les emissions mundials degasos d’efecte hivernacle.En un viatge com aquest, s’escauparlar del

transport

transoceànic d’ali-ments,fortament dependent del petroli icada cop més generalitzat. Arribats aaquest punt, val a dir que els agrocarbu-rants no són una alternativa verda al pe-troli: la seva obtenció es basa en mono-cultius de producció agroindustrial, tam-bépetrodependents, que substitueixenels principals boscos tropicals i compe-teixen amb les terres destinades a pro-duir aliments. La següent parada manafixar-se en la

distribució

. La lògica de lagran distribució d’aliments a través desupermercats monopolitza la relació en-tre la producció i el consum i imposa laintensificació de la producció industrial.I així s’arriba al destí, a l’esperat momentdel

consum

. Malauradament, després d’a-quest llarg viatge, la distància entre pa-gesia i persones consumidores ha cres-cut fins a fer-se abismal, de manera quees generalitza la pèrdua de coneixementssobre què, com, quan i on comprar i men-jar. Amb tot, les alternatives que, des defa anys, tracten de capgirar aquest des-gavell a partir de l’acció col·lectivadeixen lloc a un optimisme moderat.

LLUÍS RÀFOLS

o SobiraniaAlimentària?o SobiraniaAlimentària?

RECUPEREM EL CONTROL DE L’ALIMENTACIÓMARÇ 2009

GRATUÏT

Per què petroaliments

?El petroli recorre tota la cadena alimentària industrial –des de la llavor fins al plat– isalpebra totes les etapes del sistema agroalimentari d’impactes socioeconòmics, sanitaris, ecològics i culturalsgreus. No en va, l’extracció petrolífera és una de les activitats que genera més contaminació, guerres i violència.

SUMARI

pàg. 2

Transgènics:mala ciència, gran negoci

pàg. 3

Supermercats?No, gràcies!

De talsistema, tal deute ecològic

pàg. 4 i 5

Resistènciesals petroaliments

pàg. 6

Agroecologiai Sobirania Alimentària

pàg. 7

El moviment transformador català

pàg. 2Petroaliments o Sobirania Alimentària?

Publicació elaborada pelGrup de Petroaliments encol·laboració amb la Directa.

Setmanari de comunicació Directa

www.setmanaridirecta.infodirecta@setmanaridirecta.infoTel.: 693 117 661 i 935 270 982Juan Ramón Jiménez 22, 08902L’Hospitalet de Llobregat

Grup de Petroaliments

estàformat per: Educació per l’AccióCrítica (EdPAC), Enginyeria SenseFronteres (ESF), Entrepobles, GransCadenes de Distribució, No gràcies!;No et Mengis el Món, Repsol Mata,Som lo que Sembrem (SLQS),TransgènicsFora! i la Xarxa pelDecreixement.

Transgènics:mala ciència, gran negoci

n transgènic o organis-me modificat genètica-ment (OMG) és unésser viu al qual s’ha inoculatmaterial genètic procedentd’altres espècies per mitjà detècniques d’enginyeria genèticaque només es poden desenvo-lupar en laboratoris especialit-zats. Recombinar materialgenètic d’organismes d’espè-cies, famílies o fins i tot regnesdiferents d’éssers vius implicasaltar les barreres naturals queguien el funcionament delsecosistemes.

✑

TRANSGÈNICS FORA!

urant els anys 80 i 90,l’ampliació de la legisla-ció sobre la propietat in-tel·lectual i la seva ex-tensió a l’àmbit planetari van obrirel camí a les patents sobre la vida,als transgènics agrícoles i a la restad’aplicacions civils de l’enginyeriagenètica (EG). Tal com afirma ladoctora Mae-Wan Ho de l’Instituteof Science in Society anglès, l’EG–definida per ella mateixa com unamala ciència i un gran negoci– “sen-zillament no té cap sentit donada lacomplexitat i especialment la fluï-desa dels gens i els genomes, tantpel que fa a l’estructura com a lafunció”. La complexitat, però, fa no-sa quan l’objectiu no és generar co-neixement sinó fer diners. És per ai-xò que la industria

bio

tecnològica iels seus valedors continuen negant itractant d’amagar els problemes tec-nològics inherents a la transgènesi,els enormes riscos que du associats iels efectes impredictibles que pot te-nir sobre els organismes receptors,el medi ambient i la salut animal ide les persones.Des que es van sembrar els pri-mers conreus transgènics comer-cials, l’any 1996, multitud de veushan alertat de la greu amenaça quesuposen. Els transgènics són peri-llosos per definició: alliberar

orga-nismes modificats genèticament(

OMG) al medi és una temeritat d’e-fectes impredictibles. Per altra ban-da, l’agricultura transgènica nomésbeneficia les empreses que la pro-mouen. No en va, els transgènicsagrícoles han estat desenvolupatsper consolidar el control corporatiusobre el primer esglaó de la cadenaalimentària, les llavors. A la vegada,agreugen la crisi alimentària global,ja que impliquen més dependènciade les multinacionals i del mercat imenys autonomia i més misèria perles poblacions pageses.

IMPACTES SOCIOECONÒMICS

L’agricultura transgènica represen-ta una seriosa amenaça pel futur dela humanitat. Per una banda, accen-tua els gravíssims impactes (degra-dació ambiental, socioeconòmica icultural) de l’actual model de pro-ducció agroindustrial, per si mateixtotalment insostenible. Per altrabanda, du associat el fenomen preo-cupant de la contaminació genètica.En el nostre àmbit, des de l’any2001, han sortit a la llum desenes decasos de contaminació genètica dela producció ecològica catalana iaragonesa. Malgrat la manca de se-guiment i control públic, ha estatpossible documentar la contamina-ció, tant de camps de blat de morocom de partides de llavors i pinsosdestinats a l’engreix de bestiar. Lacontaminació genètica que es pro-dueix any rere any a l’Estat ha su-posat la pèrdua –com a mínim– dedues varietats tradicionals de blatde moro, la reducció dràstica delcultiu de blat de moro ecològic i lademostració que la pretesa coexis-tència entre conreus transgènics,convencionals i ecològics és total-ment impossible.

IMPACTES SOBRE LA SALUTI EL MEDI AMBIENT

Malgrat les traves i els impedimentsamb què topen els investigadors in-dependents, ha estat possible de-mostrar que els conreus transgènicsinsecticides, com el cotó o el blat demoro Bt que es cultiva a Catalunya,no solament afecten el cuc barrina-dor que ataca el conreu, sinó tambépoblacions d’entomofauna, insectesque són beneficiosos per l’agroeco-sistema. També s’ha documentat l’a-parició de

superplagues

(barrinadorsresistents als insecticides) associa-des a aquests tipus de cultius.Pel que fa als efectes sobre lasalut, deu anys després que comen-cés el cultiu comercial de transgè-nics, les administracions dels EUAi de la UE s’han vist obligades a re-tirar diverses varietats de blat demoro MG. Unes, perquè provoca-ven al·lèrgies, les altres perquè po-dien conferir resistència a antibiò-tics a les poblacions de patògens.Per últim, recentment han sortit ala llum diversos estudis indepen-dents que mostren problemes desalut greus (pèrdua de fertilitat,trastorns en el sistema intestinal iimmunològic, deficiències en eldesenvolupament dels òrgans vi-tals, entre d’altres) en poblacionsde ratolins alimentats amb blat demoro Bt, en uns casos, i amb pata-tes transgèniques, en els altres.

Què és untransgènic?El laboratoritransgèniccatalà

eu anys després quecomencés la introduc-ció dels transgènicsals camps i a la cadena ali-mentària catalana, els greusimpactes ecològics i socioeco-nòmics associats a aquestanecrotecnologia s’escampenpel Principat sense aturador.Mentre a Europa l’intensdebat sobre els riscos d’aquesttipus de cultius ha portat setpaïsos membres a prohibir-los, les institucions espanyo-les i catalanes continuenessent fidels al pacte establertl’any 1998 amb EuropaBio, el

lobby bio

tecnològic europeu:convertir l’Estat espanyol enla porta d’entrada dels cultiustransgènics al continent. Aixòexplica que l’Estat espanyolsigui el major productord’Europa –amb prop de80.000 ha. conreades l’any2008–, que Aragó i Catalunyasiguin les dues regions euro-pees amb més superfíciecultivada –prop de 25.000 ha.el 2008 pel cas català– i queles successives administra-cions estatals i autonòmiqueshagin fet i continuïn fent totel que està al seu abast peramagar els greus impactesassociats als transgènics i perlegitimar la propaganda de lesmultinacionals que els pro-mouen.

GRUP DE PETROALIMENTS

EMPRESES DE LLAVORS:

empreses controlen el comerçmundial de llavors, amb el 47%del mercat de llavors híbrides:

MONSANTO *

DUPONT

SYNGENTA* Monsanto també controlael 88% del mercat mundialde llavors transgèniques

PRODUCTORS/ES:

1.022.000

a l’Estat espanyol,contant agricultura,ramaderia, activitatsforestals i pesca.

EMPRESES DISTRIUÏDORES:

empreses controlen el 75% deltotal de la distribució alimentàriaa l’estat espanyol.

CARREFOUR

MERCADONA

EROSKI

AUCHAN

EL CORTE INGLÉS

CONSUMIDORES:

40.000.000

milions d’habitantsés la població del’estat espanyol.

Qui controla els sistemaagroalimentari?

****

pàg. 3Petroaliments o Sobirania Alimentària?

Supermercats? No, gràcies!

✑

CAMPANYA SUPERMERCATS,NO GRÀCIES

oca gent es pregunta: onvaig a comprar el menjar?Hem interioritzat tant laresposta, que no hi ha capmena de dubte: al supermercat. Al’Estat espanyol, el 62% dels ali-ments consumits es compren enuna gran superfície. La relació delsconsumidors i les consumidoresamb els productes alimentaris hacanviat radicalment durant elsdarrers anys.Mentre l’any 1995, el 35,5%de les compres d’alimentació esfeien als supermercats, el 2006, laproporció pujava al 45,5%. A l’altracara de la moneda, la quota de mer-cat del comerç tradicional va bai-xar del 35,6% al 28,8% en aquestmateix període. Les xifres i l’evi-dència quotidiana mostren ques’està produint un procés de substi-tució del model de comercialitza-ció: de l’establiment petit de pro-pietat familiar al model de grancadena de distribució i comercialit-zació que, com a tal, requereix unainversió potent. Al mateix tempsque, al conjunt de l’Estat, el nom-bre de locals comercials destinats ala venda al detall d’aliments i begu-des augmentava un 8% entre 2001 i2005, el nombre d’empreses dedi-cades a aquesta activitat va descen-dir un 6%.Els consumidors i les consu-midores es podrien preguntar perquè els perjudiquen aquests can-vis, sobretot davant les grans cam-panyes publicitàries que ens handeixat ben clar que, al supermer-cat, hi trobarem els millors preus i,a més, estalviarem temps pel fet detrobar-ho tot en un sol establi-ment. I és precisament en la con-centració empresarial on trobem laclau de volta que explica l’impactede la gran distribució. Progressiva-ment, els supermercats s’estanconvertint en la nostra única viad’accés als productes de primeranecessitat.Gairebé un 40% del menjarque es compra en territori espa-nyol s’adquireix en tres establi-ments: Carrefour, Mercadona iEroski. La implantació progressivai eficaç d’aquest oligopoli dóna ca-da cop més poder a aquestes em-preses de distribució per establirles seves normes i imposar les se-ves condicions a les persones con-sumidores i als productors i pro-ductores.Si empreses com Danone oNestlé han de cedir davant l’evi-dència que només es pot arribar ales neveres de les nostres cases através dels supermercats, la capa-citat de negociació de les empresesfamiliars o dels petits productorsés nul·la.L’únic model de produccióque pot respondre a les necessitatsde les cadenes de distribució es ba-sa en l’economia d’escala i la fabri-cació massiva de béns de consum. Iaixò requereix una agricultura iuna ramaderia intensives basadesen la mecanització, la utilitzacióde pesticides i fertilitzants quí-mics, la fabricació de pinsos indus-trials, un procés d’embalatge i unarefrigeració que permetin mouregrans quantitats a llargues distàn-cies i un model de consum de pro-ductes manufacturats totalmentanònims i basat en la confiançaque dipositen els consumidors iconsumidores en una marca i no enla relació personal amb els boti-guers i botigueres.El consum de productes del’altra punta de món fora de tempo-rada, la implantació de monocul-tius i la destrucció dels sistemes deproducció tradicionals, les dificul-tats per la subsistència de la petitapagesia i la concentració empresa-rial en la producció d’aliments, elsembalatges i la generació de resi-dus que se’n deriva, etc. responen al’adaptació del sistema productiu ales conveniències logístiques i eco-nòmiques de les grans cadenes dedistribució.

De tal sistema, tal deute ecològic

✑

OBSERVATORI DEL DEUTEEN LA GLOBALITZACIÓ

l deute ecològic és entèscom la suma d’impactes so-cials i ambientals negatiusresultants de la implanta-ció del model econòmic i de consumdels països del Nord sobre els païsosempobrits. La lògica del creixementil·limitat del sistema capitalista,acompanyada d’un model de rela-cions comercials injustes, comportauna relació desigual segons la qualels països del Nord malbaraten re-cursos i generen danys socioambien-tals a gran escala, mentre els del Suden paguen les conseqüències.El model agroindustrial vigent,dependent del petroli tant en ener-gia com en entrades, és fill d’aquestsistema i, com a tal, no s’escapa deproduir aquests efectes. Podem tro-bar components de deute ecològic entot el seu cicle de producció, distri-bució i consum, com ara les emis-sions de gasos que augmenten l’efec-te hivernacle, la biopirateria, lageneració de passius ambientals perpart de les empreses transnacionals il’exportació de residus.

UNA AMENAÇA A LASOBIRANIA ALIMENTÀRIA

Entre d’altres mecanismes del siste-ma (acords de lliure comerç, expan-sió de l’agro

bio

tecnologia, etc.), eldeute ecològic posa traves a la Sobi-rania Alimentària dels pobles. Enbona part, a causa dels danys provo-cats per la contaminació o l’esgota-ment dels recursos, però també perl’apropiació del territori i el conse-qüent abandonament del camp i perla monopolització de la biodiversi-tat per part de la indústria mèdicai/o alimentària, que fa més vulnera-bles les poblacions davant les situa-cions de crisi alimentària.Avui dia, la crisi energètica ésun altre escenari de risc per la Sobira-nia Alimentària. Davant la fi de l’eradel petroli, se’ns presenta la falsa al-ternativa dels agrocombustibles. Fal-sa perquè, tot i que es vengui com unasolució al canvi climàtic, la seva pro-ducció a gran escala requereix la im-portació de matèria primera i, pertant, genera més deute ecològic. Amés, l’increment de la producció d’a-grocombustibles pot fer que les colli-tes de terres reservades a l’alimenta-ció es desplacin a favor dels cultiusenergètics. Els agrocombustibles agran escala també potencien el modelagroindustrial, responsable –amb ladesforestació– d’un terç de les emis-sions de gasos d’efecte hivernacle.

EXEMPLES PROPERS

Nosaltres no ens escapem de la gene-ració de deute ecològic. El nivell ele-vat de consum de la nostra societatimplica una demanda de recursosconsiderable –sovint absurda– i que,a més, moltes vegades s’han d’impor-tar. A l’Estat espanyol, la importaciód’aliments ha crescut un 66% durantl’última dècada, tot i que la majoriapodrien ser de producció local. Perexemple, mentre cada dia s’importen330.000 quilos de carn de pollastre,diàriament se n’exporten 205.000quilos! De fet, el port de Barcelona ésel principal port receptor de l’Estatde fruita i verdura i, el gener de 2009,les entrades de productes agroali-mentaris suposaven la sisena part deles mercaderies que s’hi havien trans-portat (la meitat, si sumem les entra-des d’hidrocarburs i de productesagroalimentaris). Destaca el fet que,del total d’articles descarregats alport, la soja es trobi en el quart lloc!

EL DEUTE DERECONÈIXER EL DEUTE

Per tant, és important reconèixer eldeute ecològic generat pel model deconsum i producció dels països delNord. Aquests països n’han d’assu-mir la responsabilitat i han d’incen-tivar polítiques que aturin aquestsefectes i a través de la reconsidera-ció del deute extern que sotmet in-justament les economies dels païsosempobrits. Així doncs, davant d’a-questa situació, ens podem pregun-tar: Qui deu a qui?

Del total d’articlesdescarregatsal port, la sojaés en el quart lloc

Interior d’una gran superfície de la cadena CarrefourCamp contaminat dins la Reserva de Yasuní, a l’Ecuador.