GRÈCIA I ROMA for BATXILLERAT PÀGINES INTERCAMVIABLES

HISTÒRIA DE LA MÚSICA: FUNCIÓ SOCIAL

PREHISTÒRIA

Diferents teories sobre el naixement de la música com llenguatge artístic, desdel segle XVIII: llenguatge (Herder), veus d’animals (Darwin), crits inarticulats(Stumpf) o interjeccions emocionals ( Spencer). Darreres teories: seguramentevoluciona a partir del llenguatge amb connotacions emocionals, com lacomunicació entre mare i fill i les primeres etapes del desenvolupament delllenguatge.La música apareix com element vinculat al culte. Just tardíament apareix comelement estétic.----Encara que els conceptes i l’ús de la música ha seguit evolucionant fins avui,els instruments romanen essencialment iguals. És a dir, dins les diferentscivilitzacions s’usen els mateixos principis acústics.Ús dels diferents instruments amb connotacions místiques i religioses. Pelssumeris la música guardaba relacions cosmològiques, per això el nombredesempenyava per ells un paper primordial (relació amb planetes, estacionsdel any…)Consideració de la música com art, i com element cultural amb connotacionsmàgiques, curatives. Abundants representacions tant als ideogrames com apintures.HISTÒRIA DE LA MÚSICA: FUNCIÓ SOCIAL

1

GRÈCIA I ROMAGRÈCIA

Illes de thera i Kos primeres figures d’ídols: arpistes i executatnts d’aulos.Influències de Mesopotamia, Frígia i Egipte a la primera civilització ciclàdica iminoica (1500 a. de C)-Període de l’estil geomètric encara és el de Deus i mites:reproduccions a àmfores i informació literària a la Ilíada i la Odisea d’Homero.Floreix la vida musical després de l’època micènica: neix la POLIS. Reunions icelebracions a les ciutats, cerimònies i festes de caire religiós i socials.Cada ocasió tè la seva pròpia forma musical.



Pitàgores ( S. VI) demostra el fonament numèric de la música. Mitjançant elmonocord extreu les proporcions de les cordes i tubs en relació al so queemeten. El moviment del cosmos i de l’ànima humana es fonamente sobrelles mateixes proporcions. La música, pel seu principi matemàtic, ésgeneradora de l’ordre universal, però també influeix sobre l’ànim i elcaràcter de les persones, per això es converteix en un factor moral i social,a tenir en compte en l’educació i la vida pública (EDUCACIÓ, ÈTICA,POLÍTICA).



PLATÓ protesta contra la nova música del segle V.



ARISTÒTILobjetivitza la teoria de l’ethos (Estètica)



Teoria musical renovada, amb Aristogenos de tarento i Euclidesd’Alexandria.



Notació musical: una per la música instrumental i un altra per la vocal.Ambdues són notalcions alfabètiques.Conservam un 40 exemples de música grega: Fragments d’Eurípides, detragèdia, de drama, himnes a Apol.lo, cançó de Seikilós, himnes deMesomedes de Creta, de Meleagro, cinc fragments i dos fragments de drama, icinc peces instrumentals. Conservats a Berlín, Oslo, Viena, Delfos, Michigan..

ROMA

A partir del segle III a. de C. s’intensifiquen les influències gregues sobreRoma.És molt important la influència que esclaus duits de les diferents terresconquerides, sobre tot de Grècia, tingueren sobre la música romana.De totes maneres, encara que la música romana no mostri una autonomiapoderosa, la iconografia i ressenyes literàries ens aprlen d’un important paper en el culte, la societat, festes, danxa, treball, exercit…És important també recordar la tradició i perfeccionament de la teoria musical,patrimoni heretat dels grecs. EUCLIDES D’ALEXANDRIA I ERATÒSTENES, aVARRON, autor d’un tractat perdut.Importants foren els tractadistes que enllaçaren la tradició del món clàssic ambl’Edat Mitjana europea:-Tolomeu, sistema tonal, escales.-San Agustí, segle IV al llibre De musica-Marciano (s. V) i sobretot, BOECI a DE INSTITUTIONE MUSICAE, 5 llibresfonament de la teoria musical medieval.CARÁCTERÍSTIQUES GENERALS DE L’EDAT MITJANA

2

EDAT MITJANA Església primitiva (segles I fins a VI)DATES IMPORTANTS:Des de la caiguda de l’imperi romàEdicte de Milàn del 313, permet la lliure expressió als cristians, Constatí elGran desplaça al 330 de Roma a Bizanci la capital, es divideix l’Imperi al 395 ila decadència de l’Imperi és marcada al 476. Inici de l’edat Mitjana desd’aquesta data fins el segle XIV inclòs.CONTEXT SOCIO-HISTÒRIC:És el moment de formació de les futures nacions europees: Espanya veurà ladominació visigòtica i posteriorment la invasió dels àrabs. Al 800 es coronà aCarlemagne, i al 870 es produeix el restabliment de la unió entre Roma iConstantinopla. Aquesta darrera ciutat continuarà sent la capital de l’imperid’Orient fins a la caiguda de la ciutat a mans dels turcs, l’any 1453.A Europa, el sistema de feus dominarà la història. Marcada divisió social,entre els senyors que protegeixen el seu territori, la població gairebéconsiderada com servents i el poder eclessiàstic.Al segle XI, un conjunt de factors permeteren el naixement de la literatura imúsica de l’amor cortès a l’entorn de la Provença, fenòmen posteriormentestès al nord de França i Alemanya (trobadors, trouvères, minnesänger). ANTECEDENTS MUSICALS:Influències musicals: Temple jueu, i músiques de l’Antiquitat mediterrània, comla grega, siríaca, Egipte….L’art des del sgle V a l’XI reflectéis el legat cultural romà i cristià, amb lesaportacions dels pobles anomenats bàrbars. Art i cultura progressaran cap ala configuraciò de una cultura que es mostrarà a l’Europa romànica del segleXI. Esglésies orientals: bizantina (ortodoxa grega), rusa, etíope, i copta(Egipte).PENSAMENT MUSICALDins el pensament musical, tenim les figures de Martianus Capella, amb eltractat Les noces de Mercuri i la Filologia, (s. V) i Boeci (480-524) amb Deinstitutione Musica. El primer marca la música ocupant un lloc com a ciència,dintre del que denominaven Quadrívium: àlgebra, aritmètica, astronomia imúsica.El trivium el conformaven la Retòrica, Dialèctica i Gramàtica.Boeci continua el pensament pitagòric establint la divisió en música mundana,humana i instrumentalis.Els estudiosos medievals encara fan una altra dinstinció entre la músicaspeculativa i la musica practica. La primera era una disciplina intel.lectualfonamentada en les matemàtiques i l’especulació cosmològica. La musicapractica ocupava una posició molt inferior.A l’Edat Mitjana es rebutja la musica que tinguès vincles am espectaclespagans. No es permeten els instruments dins l’església, just l’orgue i la liraexcpecionalment (pels salms).EDAT MITJANA.CARACTERÍSTIQUES MUSICALS DE L’ÈPOCA:

3

Category:	School Work > Essays & Theses
Rating:
Upload Date:	04/14/2009
Copyright:	Traditional Copyright: All rights reserved
Tags:	This document has no tags.

Documents

People