LextremadretaaBarcelona:unfuturincert El futur poltic de lextrema dreta a Catalunya i Espanya es dirimir a la ciutat de Barcelona.

Aquesta afirmaci, excessivament categrica i un tant simplificadora, es basa en dos arguments que desenvoluparem a continuaci.Enprimerlloc,desdeBarcelona,entesacoma node poltic i no comaespaifsic, sestdesenvolupantlapostamsambiciosaifructferaper reformar i actualitzar els parmetres poltics de lextrema dreta espanyola.Elprincipalfactori lelement que visibilitza aquest lideratge barcelon s la irrupci de la Plataforma per Catalunya de Josep Anglada. No obstant, al mateix temps, lextrema dreta catalana est trobant especials dificultats per arrelar poltica i electoralment a la ciutat. Una circumstncia que est obstaculitzantlasevaaspiracideferelsaltalaprimeralniadelsistemapolticcatal i que lha portat a assenyalar que la seva implantaci a la ciutatsunobjectiucentraldecara alfuturimmediat. El projecte poltic de PxC pot ser ents com lintent de distingirse de lextrema dreta tradicional espanyolaiemmarcarseenlexitosanovaextremadretaeuropea.Enaquestsentit, el partit ha desenvolupat un doble moviment discursiu enrelacialfenomendelaimmigracii lacrtica alsistemapolticquelhanapropatclaramentalsparmetresdelanovaextremadreta europea. En relaci a la immigraci, ha abandonat els discursos racialistes basats en una concepci obertament jerrquica de les diferncies humanes i ha passat a centrarse en les diferncies i problemtiques que la presncia de poblaci estrangera suposaria per a la poblaci autctona. En quant al sistema poltic, ha abandonat tot qestionament de la democrcia parlamentria i ha adoptat un discurs antiestablishment basat en qestionar nicament als representants del sistema (principalment a poltics i partits). Aixmateix,ifruit de les caracterstiques especfiques delextremadretaespanyola,tunaespecialrellevnciala seva aposta per obviar el debat nacional i no situarse dins de lmbit poltic del nacionalisme espanyol. Aix, ms enll de les postures individualsdelsseusmembresrespecte a aquest qesti, el cert s que el partit no ha fet daquesta temtica leix de la seva mobilitzaci poltica i ha mantingut una calculada ambigitat respecte al seu propi posicionament. En aquest sentit, el partit estaria tractant de substituir leix didentificaci EspanyaCatalunyaperunnoueixbasatenlapremissaautctonsvs.estrangers. Els canvis en els parmetres discursius shan combinat amb una estratgia poltica i electoral clarament orientada a arrelar polticament a lmbit local. Aix, ha prioritzat el creixement a travs de la poltica municipal i ha intentat, all on ha tingut recursos suficients, desenvolupar una poltica de contacte amb els vens i activisme comunitari per a la qualscentralqueles seccions locals comptin amb persones del propi municipi i no adscrites a lextrema dreta tradicional. Aquesta lnea dactivisme poltic a lmbit local, juntament amb els canvis discursius apuntats anteriorment, li haurien perms superar, en part, lestigma social que continua acompanyant al sector poltic de lextrema dreta i poder aprofitar aix una part del potencialelectoralquecomportalatemticaimmigratria.

Pel que fa a les dificultats de lextrema dreta per implantarse a la ciutat de Barcelona, aquestes es visibilitzan tant en la presncia i activitat a lespai urb de la ciutat delements vinculats a lextrema dreta com als resultats electorals de PxC. A nivell de presncia i activisme poltic,convsenyalarquelactivitatdebandesomovimentsjuvenilsvinculatsformal o informalment a lextrema dreta tradicional o neofeixista ha estatmajordesdefaunsanysa municipis de la primera i segona corona metropolitana que no pas a Barcelona. En aquest sentit, es podria dir que la ciutat ha perdut pes com a espai dactivisme i socialitzaci dels moviments juvenils de lextrema dreta. Per altra banda,deuanysdesprs delasevafundaci, PxC encaranohaaconseguitconsolidarunnuclilocaldotatduncertlideratgeidunactivisme que li permets una presncia a lespai pblic i un cert protagonisme enelsdebatsiconflictes socials i poltics de la ciutat. De tal manera que, mentre PxC ha emergit com un fenomen poltic de certa rellevncia al conjunt de Catalunya, ha estat en gran mesura absent als carrersialdebatpolticdeBarcelona. A nivell electoral, cal destacar la gran dificultat de PxC per aconseguir unsuportsignificatiua la ciutat de Barcelona i les conseqncies que aix t sobre els seus resultats globals a Catalunya. En aquest sentit, els pobres resultats a la ciutat de Barcelona a les autonmiques del 2010 van contribuir en granmesuraaqueelpartitesquedsalesportesdelParlamentde Catalunya. Aix s aix ja que, tot i que va obtenir el gens menyspreable nombre de 10,000 vots, el cert s que el percentatge devotalaciutatdeBarcelona(1,4%)vafercaureenpicat els resultats al conjunt de la provncia de Barcelona (2,5%). Detalmaneraque,sinosten compte la ciutat de Barcelona, els resultats del partit a la resta de la provncia pujarienfinsal 2,99% i haguessin deixat a PxC prcticament dins del Parlament. Pel que fa a les eleccions municipals, totes les seves participacions a la ciutat shan saldat amb un sonor fracs. Especialment destacable s el fet que a les municipals del 2011, moment en que el partit va penetrar amb foraadeterminatsmbitsdelreaMetropolitanadeBarcelona,vaobtenirtan sols un 0,6% del vots. Finalment, dins del vot obtingut al conjunt de la ciutat cal destacar el baixssim percentatge de vot recollit als districtes de classe mitjana i alta (Grcia, Eixample, LesCorts,SarriSantGervasi). La debilitat de lextrema dreta a la ciutat de Barcelona t importants conseqncies tant a nivell daritmtica electoral com de visibilitat poltica al conjunt de Catalunya. Aquesta fet podria explicar dues circumstncies que mostrenunaapostaclara perimplantarsealaciutati que marcaran el futur daquest sector poltic a la ciutat. En primer lloc, al llarg del darrerany PxChaanunciatenvariesocasionsqueperellsmillorarelsresultatsalaciutatdeBarcelonas un objectiu prioritari. Per aquest motiu han anunciat una futura campanya de propaganda massiva de cara als vens i la voluntat dincrementar la seva presncia a la ciutat. En segon lloc, cal fer esment de la recent obertura dun centre social que semmiralla en projectes similars dels moviments neofeixistes italians. El centre social, inicialment anomenat Militia i desprs Tramuntana, s un element certament noveds que podria jugar unpaperclau enel desenvolupament de lextrema dreta a la ciutat de Barcelona. El centre, que no est vinculat

de forma orgnica a PxC per t entre els seus impulsors a membres de la formaci, ofereix un espai de trobada i oci principalment per ajoves.Aixmateix,seguintelmodelitali,podria tractarderigirse enunespaigeneradordecomplicitatsentrediferentscorrentsde lextrema dreta tot facilitant una certa articulaci i arrelament daquest sector poltic a la ciutat de Barcelona. Tal i com diem a linici de larticle, la ciutat de Barcelona pot jugar un paper central en el devenir del sector poltic de lextrema dreta. Ha esdevingut un punt dirradiaci de noves formes de mobilitzaci poltica que podrieninfluirenelconjuntdelextrema dretaespanyolai, al mateix temps, s un escenari electoral clau per a les aspiracions parlamentries de Plataforma per Catalunya. En aquest sentit, sembla clar que la ciutat est cobrant un major protagonisme i que els propers anys seran decisius per a calibrar el grau darrelament de lextremadretaaBarcelona.