Número 73 (segona època) Abril de 2009

LA PASQUA, UNA LLAVOR DE VIDA

L’esperit de Jesús ressuscitat és comuna llavor de vida que treballa en elnostre cor i ens uneix a tots els homes idones amb una actitud de solidaritat id’amor. De fet la nostra fe no seriaentenedora si no associéssim l’esperitde fraternitat de Jesús amb la sevaResurrecció com a plenitud imanifestació del Regne de Déu.La Resurrecció és la nova creació (l’HomeNou del qual ens parla Sant Pau). Déu hacreat l’home per la vida i no per la mort.Ressuscitar és entrar a la casa del Pare enqualitat de fill.

…continua a la pàgina 3

www.parroquiasantmedir.cat

Un dels costums més estesos, i que millor esconserva encara, és el de la “Mona de Pasqua”. Lafesta de la Resurrecció havia de ser alegre icomunicativa, i el poble ho entenia jaaixí des demoltíssims anysenrere.En primer lloc,la tradició assigna atothom qui apadrinauna criatura l’obligació moral d’obsequiar-la ambalguna cosa de postres quan arriba la Pasqua. En elfons, aquest costum tendeix a demostrar que el padrírecorda que té l’obligació, contreta davant l’Església ila Societat, de vetllar pel seu fillol; i no hi ha res millor que, un cop cada any, comprovar que no ho oblida.Aquest és el fonament bàsic de la “mona”, que anysenrere no era la mona que coneixem ara, sinó una bosseta o una panereta de fruits secs o uns quants ous

LA MONA

Edita:

Parròquia de Sant Medir

Tirada:

500 exemplars

Consell de redacció:

Enric Subirà, Ramon Freixas,Pepita Plana, Joan Fàbregues i Ramon Marin.

Maquetació:

Ramon Marin

Disseny:

Oleguer Forcades

frescos. Després hi hagué el costum de preparar unescoques o uns tortells, i al damunt s’hi incrustaven tantsous durs com anys tenia el fillol, i com a mínim finsque aquest complia dotze anys -generalment, fins queel fillol feia la primera comunió-. A mitjan segle XIX,en fer-se més corrent la producció de pastissosdiversos, gràcies a la presència de pastissersmallorquins, algú tingué la idea de fer uns pastissosarquitecturals, damunt dels quals senyoregés la burleta figura d’un “mico”, ja que el pastís eraanomenat “mona”.“

Tradicions Festes i Costums Populars de Barcelona” -LluísAlmarich

El passat dia 14 de març, com cada any, varemanar tots plegats de romeria a l’ermita de Sant Medir, ala vall de Gausac.Va ésser un dia primaveral, el sol va afavorir elgaudi de la natura i laconvivència entre petits i grans,en total 45. També vam trobar afaltar els que ens han deixat, peròveure a tants infants ens ompliad’esperança.Vam prendre un refrescde benvinguda per part dels nensdel MIJAC, el Grup d’Esplai vafer jocs diversos, i varem tenir untast de faves, preparades per membres de la comunitat.A l’ermita cantàrem els goigs i mossèn Enric explicar la història del bisbe Sever i el pagès Medir, el miraclede les faves que van florír, que va ser representat pels més petits.Amb el temps hem guanyat encomoditat: un mini bus fins al’ermita, una cabina sanitària, taula i bancs de fusta per dinar.Les postres van ser obsequi de la pastisseria Polo que ens va obsequiar amb uns tortells d’allò més bons, la jornada acabà amb l’hora del adeus.Un dia ple de joia i amistat, a les5 de la tarda vam tornar a Barcelona.Assumpta Albà

Sortida de la Parròquia al’Ermita de Sant Medir

Déu ens fa renéixer a la seva pròpia vida,aquella a la qual va cridar Jesús després dela seva mort. Ell ens espera a la taula delseu Regne per servir-nos l’àpat de noces ontots hi som convidats: coixos, malalts,pecadors, etc. Ens vol dir que el seu Regneestà obert a tothom. I que el Pare, igual queho va fer el Fill, ens acull amorosament pera rentar-nos els peus després delpelegrinatge històric de cada u, i servir-nosa la taula de la reconciliació.De fet, la Resurrecció no ens parla d’unaaltra vida que aquella en la qual ja vivim. Lanostra vida no és en ella mateixa uncomençament i un acabament. No és unarealitat solitària o aïllada de quelcom queposseïm. Sinó que caldria acceptar la vidacom un do gratuït. En aquest sentit hem decompartir-la amb els altres, és a dir, sortird’un mateix per anar als altres. Calabandonar-se amb tota gratuïtat perenriquir-nos d’allò del qual ens despullem.És això néixer de dalt i renéixer de l’Esperit(Jn. 3,37).La transformació de la vida que varenexperimentar els deixebles després delfracàs de la mort de Jesús és fruit d’una “visió creient” del Ressuscitat. Aquesta “visió creient” suscitada pel mateix Esperitque “obrí els ulls” a aquells primerstestimonis continua present avui. I la sevaParaula continua transformant la vida: “Lesparaules que jo us he dit són esperit i vida” (Jn. 6,63). En aquest sentit des d’ara jaressuscitem, és a dir, ja construïm el “cos” de la Resurrecció espiritual i relacional de lanostra existència quotidiana.Si esmercem la nostra vida a edificar unasocietat més fraterna, i a la vegada ensabaixem i ens despullem per a servir alsaltres (

kenossi

), ens revestirem d’Aquellque ens ha creat, i compartirem la vida queDéu dóna al cos del seu Fill glorificat (Fl.2,8).La idea que tenim de la nostra Resurreccióunida al Crist és sovint massaindividualista, perquè està lligada al sentitde retribució moral entre bons i dolents.Qualsevol que alleugi el dolor als altres iextirpi del seu cor tota violència, aquest esretroba amb Déu i s’associa a la seva obracreadora (Jn. 5, 17). La Resurrecció ésl’obra de la creació que Déu porta a la sevaplenitud en Jesucrist.Molt Bona PasquaEnric Subirà

La Resurrecció és l’obra de lacreació que Déu porta a la sevaplenitud en Jesucrist”

(Ve de la pàgina 1)

LA PASQUA, UNA LLAVOR DE VIDA