Welcome to Scribd. Sign in or start your free trial to enjoy unlimited e-books, audiobooks & documents.Find out more
Download
Standard view
Full view
of .
Look up keyword
Like this
1Activity
0 of .
Results for:
No results containing your search query
P. 1
Cohesió Gramatical, lèxica, estil i signes de puntuació. Introducció teòrica.

Cohesió Gramatical, lèxica, estil i signes de puntuació. Introducció teòrica.

Ratings: (0)|Views: 88|Likes:
Published by Dept. de Valencià
10 pàgines d'introducció teòrica als procediments de cohesió lèxica, gramatical, l'estil oracional i els signes de puntuació. No hi és l'ús de connectors ni índex gràfics.
10 pàgines d'introducció teòrica als procediments de cohesió lèxica, gramatical, l'estil oracional i els signes de puntuació. No hi és l'ús de connectors ni índex gràfics.

More info:

Categories:Types, School Work
Published by: Dept. de Valencià on May 28, 2013
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

08/25/2013

pdf

text

original

 
LA COHESIÓ TEXTUAL (Fitxa 01)
La
cohesió
és la propietat textual que agrupa tots aquells mecanismes que manifestenexplícitament les
relacions que s'estableixen entre les parts del text
. La
referència
i la
connexió
són els dos fenòmens cohesius bàsics que construeixen l'entreteixit textual (
text =teixit 
). Si no aplicàrem mecanismes de referència, el text seria repetitiu; i si no utilitàrem elsconnectors, totes les oracions serien simples i hauríem d'interpretar la relació entre lesoracions de manera implícita i amb esforç ja que caldria deduir quina classe de relaciócircumstancial o lògica mantenen entre elles.
Les relacions referencials
La refencia actua com un mecanisme que garanteix la recuperació dels significatsnecessaris per a la comprensió global del text durant la progressió temàtica (
Tema > Rema
).El procés s'activa per la relació d'
identitat referencial
(mateix o semblant terme usat per a
referir-se B a A
) o bé
de sentit
(terme substitut que marca un
vincle semàntic de B amb A
,o l'elisió: Ø). Hi ha dos mecanismes de refencia segons la naturalesa lingüística del'element que recupera el referent: els
gramaticals
(apartat A) i els
lèxics
(apartat B).Els
mecanismes gramaticals
inclouen l'anàfora (l'antecedent apareix dins del text), l'el·lipsi ila dixi (l'antecedent és un element extralingüístic). Els
mecanismes lèxics
de recuperaciód'un antecedent s'agrupen sota el nom de cohesió lèxica: repetició (de forma) i reiteració(identitat de referència i sentit, però no de forma).
A. Els mecanismes gramaticals de cohesió
1.-La dixi 
Es produeix quan l'element B d'una relació referencial s'interpreta per identitat amb unelement A que no forma part de la cadena lingüística, sinó que
pertany al contextextralingüístic
(els interlocutors, el temps i l'espai d'enunciació -temps i espai compartits-).> En la
dixi personal 
, l'element A correspon a l'
emissor 
i/o al
receptor 
:
- (a) Nosaltres
no va
m
oblidar els
teus
encàrrecs.
> En la
dixi espacial 
, l'element A és l'espai d'enunciació, l'
ací 
des d'on parla l'emissor,respecte del qual podem manifestar coincidència de lloc o distància:
- (b) Aquest
llibre no el vaig deixar
allà
.
> En la
dixi temporal 
, l'element A és el temps de l'enunciació (l'
ara
en què es parla os'escriu), respecte del qual es pot manifestar coincidència, anterioritat o posterioritat:
- (c) Demà
veu
r
em una pel·lícula al cine.
2.-L'anàfora pronominal 
És la relació de significat establerta entre un element gramatical (
un pronom de 3a persona
)d'una oració i un altre element d'aquesta o de diferent oració (aparegut anteriorment o,també, posteriorment:
anàfora
o
catàfora
). La relació pot ser d'
identitat de referència
onomés
de sentit
:
 
 –
(a) Vas comprar
la revista
? No, no
la
vaig comprar.
 –
(b) Agafa tu
aquesta tassa
. Jo
n
'agafaré una altra.
En (a),
la revista
i
la
remeten a la mateixa entitat extralingüística (una revista concreta). En(b), per contra, el pronom apostrofat
en
no remet a la mateixa tassa (referent), sinó a unaaltra de diferent (dos referents amb un mateix sentit).En el cas de la catàfora, l'element A (antecedent) apareix després del B:
- Al final, li
ho
(B) va dir:
no tornaria a la faena
(A).
3.-El·lipsi o anàfora zero
L'element B no apareix explícit sinó que correspon a un element elidit. Es suprimeixl'element redundant tot i que l'interpretem i aquest ocupa una posició sincticadeterminada. N'hi ha dos tipus d'el·lipsi: la
nominal
(subjecte o nucli d'un sintagmanominal) i la
verbal
(una part o la totalitat del sintagma verbal). L'el·lipsi és sempreanafòrica i no pot donar lloc a l'ambigüitat.
-(a)
Maria
va telefonar a l'agència i
Ø
(Maria) va preguntar l'horari-(b) Maria
consultarà
l'enciclopèdia i tu,
Ø
el diccionari-(c) Maria
ha consultat l'enciclopèdia
, però tu no
Ø
4.-La dixi textual (entre la dixi i l'anàfora)
És una forma díctica (
assenyaladora
) que remet a un element aparegut al text, la qual, enaquest sentit s'utilitza com a anafòrica.
-(a) Van dir que cal invertir en processos de reciclatge.
Això
no és nou.-(b) Van dir que cal invertir en processos de reciclatge.
Aquesta
idea
no és nova.
En els exemples, el pronom díctic
això
i el demostratiu
aquesta
(seguit de la proforma onom general
idea
) reprenen el contingut semàntic de la clàusula anterior i alhora indiquenproximitat en el text. Normalment, els demostratius s'usen amb funció díctica:
extratextual 
,si ens referim a la realitat compartida entre emissor i receptor;
intratextual 
(dixi textual) siens referim a elements oracionals esmentats abans.
5.-Definització
S'entén com un procés anafòric ja que la presència de l'article definit ens remet a unaaparicprèvia del terme introduït per l'article indeterminat (que funcionaria com aantecedent), exemple (a). Tanmateix, de vegades l'antecedent concret no s'explicita, sinóque el deduïm a partir dels nostres coneixements enciclopèdics i en fem una actualitzaciódiscursiva: no necessitem que aparega abans el nom indeterminat, exemple (b).
-(a) De sobte, va arribar
un
home amb la cara tapada.
L'
home es va apropar.-(b) Vaig començar a dinar, però
la
cullera era bruta.
6.-Temps verbals i usos temporals
Es parla de
dos eixos temporals
bàsics: el que s'articula en relació amb el
moment del'enunciació
-des de l'
ara
en què es parla o escriu- i el que s'articula en relació amb un altre
moment temporal definit en l'enunciat
-un
aleshores.
En el primer cas tindrem tempsverbals
díctics
(a), mentre que en el segon seran
anafòrics
(b).
-(a)
Ahir
no
vaig fer
el dinar,
avui
no el
faig
tampoc, però
demà
el
faré
(temps díctic)-(b) Et vaig dir que
aquell dia
no
feia
jo el dinar, sinó que el
faria
 
l'endemà
(temps anafòric)
 
En el segon cas (b) hem creat una temporalitat subordinada a la temporalitat del'enunciació principal, motiu que activa l'aparició de temps verbals anafòrics o relatius.Normalment els temps verbals solen classificar-se en díctics i anafòrics, malgrat que nosolen tenir una interpretació única. El present d'indicatiu (
grau zero
de la temporalitat),l'imperfet i el condicional solen tenir diferents valors que veurem tot seguit.
> Temps díctics:
present, pretèrit perfet i pretèrit indefinit (
he anat 
), futur.
> Temps anafòrics:
imperfet (és el present del passat); plusquamperfet (passat delpassat); anterior (passat acomplit anterior al passat); condicional (futur del passat).
6.1.-Valors temporals del present.
-Atemporal: definicions, proverbis, descripcions, informacions, etc.
-(a) Les aparences enganyen
-Passat: present històric, s'associa amb un ús narratiu d'aquest temps per a donar força iveracitat a la narració.
-(b) Cèsar creua el Rubicó i ataca els seus enemics
-Futur: quan es combina amb expressions temporals de futur, és menys hipotètic.
-(c) Demà mateix anem al metge
-Donar ordres o indicar dubte:
-(d) Em portaràs els deures ara mateix!-(e) M'estaré equivocant?
6.2.-Valors temporals de l'imperfet.
L'imperfet té un valor inactual que permet d'utilitzar-lo amb valors modals relacionats ambl'atenuació d'una afirmació (a) o l'expressió d'una petició (b). També representa situacionsimaginades, com les que inventen els xiquets als seus jocs (c).
-(a) -On aniràs aquest estiu? -
Pensava
anar a Perú.-(b)
Volia
dos-cents grams de formatge.-(c) Jo
era
la mestra i tu, l'alumne. Jo et
preguntava
la lliçó.
6.3.-Valors temporals del condicional.
Com l'imperfet, té un caràcter inactual més marcat com a temps vinculat al futur. Per aixòs'utilitza metafòricament per a suavitzar afirmacions, ordres, desigs... És una marcamodalitzadora de cortesia en comptes del present (mostra que l'emissor és cortés).
-(a)
Voldria
fer una preguntava-(b) En el teu cas no
diria
aquestes coses en veu alta
B. Els mecanismes lèxics de cohesió
La cohesió lèxica és una relació de tipus fòric (l'element A i el B es troben tots dos al text),establerta entre
dos o més elements lèxics
(paraules, sintagmes o oracions) que
presenten algunaclasse de relació de significat
. Com passa amb l'anàfora, ací la relació pot ser per
identitat dereferència
(A i B designen una mateixa entitat) o per
identitat de sentit
(A i B remeten a entitatsque no s'identifiquen referencialment però es relacionen semànticament d'alguna manera). A més,la cohesió xica es relaciona molt directament amb els mecanismes de coherència ja quemanifesta els lligams semàntics entre les diferents parts del text i concreta amb paraules la relacióamb el desenvolupament d'un tema.

You're Reading a Free Preview

Download
scribd
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->