PROGRAMA POLTIC DE LA CUP ALTERNATIVA PER BARCELONA PEL DISTRICTE DE GRCIA

Eleccions municipals 2011. Ampliaci a partir de l'Assemblea Oberta del 23 de Mar 2013 La CUP-Alternativa per Barcelona ha elaborat un programa pel districte de Grcia que vol revertir la situaci actual dun model de distircte on la vida es limita al consum, on tot s cada vegada ms car i on cada vegada hi ha menys lloc per a la vida de la gent al marge del consum. La nostra candidatura desquerres i independentista fa diverses propostes a lAjuntament del districte perqu es converteixi en una instituci que defensi els serveis pblics de qualitat, lestabilitat laboral, un habitatge digne i assequible per tothom i unes places i carrers per conviure-hi. s per aix que hem elaborat un programa poltic que gira al voltant de quatre eixos principals: defensa dels serveis pblics i de lestabilitat laboral; dret a la ciutat i a habitar-la; educaci, sanitat i serveis socials pblics i de gesti pblica; i la independncia pels Pasos Catalans. La propostes poltiques de la CUP-Alternativa per Barcelona sadrecen al districte de Grcia en dos sentits. Duna banda, hi ha propostes que sn competncia del districte, i per tant la CUP-Alternativa per Barcelona li proposa actuacions concretes. Duna altra banda, hi ha altres propostes que sn competncia de lAjuntament de la ciutat o de la Generalitat. En aquest segon cas, la nostra proposta s que el consistori del districte pressioni els organismes superiors per tal dabordar les diverses qestions de les que no t competncia. Les propostes poltiques de la CUP-Alternativa per Barcelona pel districte de Grcia: Serveis pblics, universals i de qualitat: Municipalitzar la gesti dels serveis pblics que estan en mans privades i que gestionen serveis que hi ha al districte, com el Bicing o el servei de neteja. Que lAjuntament adopti un comproms amb lestabilitat laboral dels treballadors i treballadores del districte. Que el casal La Fontana estigui gestionat per les entitats juvenils dels barris, tal com reclama la Plataforma dEntitats Juvenils de Grcia. Quan lAjuntament hagi de contractar una empresa externa, que selabori un plec de condicions que garanteixi unes condicions laborals dignes als treballadors i treballadores, que es prioritzin les empreses arrelades als barris i que promoguin la inserci laboral de collectius com les persones amb discapacitat o ex-preses (sense que aquesta inclusi no sigui una excusa per explotar aquestes persones). Dret a la ciutat i a habitar-la: Els consells de barri del districte han de transformar-se i esdevenir vinculants a travs de processos participatius que impliquin les entitats i els venat. Lajuntament ha de fomentar que els problemes venals o de convivncia sarreglin parlant i arribant a acords, enlloc de resoldrels sempre per la via de les multes o del telfon de civisme, cosa que individualitza cada cop ms a la ciutadania. Destinar els solars desocupats del districte a equipaments ds i gesti collectiva.

 Posada en circulaci dels pisos buits que hi ha al districte. Definici de l'habitatge buit. Creaci dun parc pblic dhabitatge a nivell de ciutat a partir daquests pisos. Cal canviar darrel el plantejament urbanstic actual mitjanant la municipalitzaci del sl. Canvi de paradigma de l'habitatge abandonament de qualsevol enfocament mercantil i industrial per a una visi de dret social i d'equipament bsic. Impuls de normatives municipals i altres mesures informatives per assolir aquest objectiu. Impuls i foment d'un parc d'habitatges pblics de lloguer. Foment de la gesti collectiva directa i/o cooperativa no industrial de qualsevol iniciativa de construcci, gesti i manteniment d'habitatges , reserva de la titularitat collectiva i pblica per reconeixement dels drets de planificaci , d's i gaudi a les persones de les cooperatives. Foment de la despenalitzaci i descriminalitzaci de la ocupaci dhabitatges buits per a habitatge habitual i per a centres socials populars Accions per a la millora de l'accessibilitat als habitatges, i eliminaci de barreres arquitectniques. Ajuts a l'habilitaci d'ascensors, relocalitzaci d'inquilines, etc. Control de l's turstic dels habitatges. Garantir la daci en pagament, i anant ms enll, la condonaci del deute en casos d'abs hipotecari en l'habitatge habitual. Adopci de mesures per a aturar i revertir la gran concentraci de propietat immobiliria dels bancs, especuladors i rendistes i de qualsevol persona fsica i jurdica. Erradicaci sistemtica de l'abs hipotecari mitjanant el foment de la revisi del deute hipotecari per habitatge habitual en funci del valor real no especulatiu dels habitatges. . Denncia dels agents especuladors. Garantir no noms l'accs a l'habitatge sin l'habitabilitat d'aquest, amb un suport als subministraments essencials. Mesures d'atenci a la degradaci d'accessibilitat al seu propi habitatge de les persones grans. Promoure un disseny urbanstic i de l'espai pblic que conservi l'esttica prpia de cada zona, i defugir de les edificacions "mortes" i de la planificaci que no promogui un comer de proximitat, un intercanvi venal i una dinmica de barri com a tal. Foment d'una mobilitat fonamentada en les formes no contaminants: desplaaments a peu i en bicicleta, per sobre de les motoritzades siguin de motor d'explosi i o elctric. Mesures de discriminaci positiva . Educaci, sanitat i serveis socials pblics i de gesti pblica. La CUP-Alternativa per Barcelona recull i es fa seves les propostes que lAssemblea de Drets Socials de Grcia ha fet pel districte: Cal corregir el desequilibri que hi ha al districte entre oferta pblica i oferta educativa privada (concertada o privada) i que actualment es decanta a favor de la segona. Proposem la creaci de les places descola bressol pbliques necessries perqu totes les nenes i nens de 0 a 3 anys del districte tinguin plaa a la xarxa pblica. Actualment noms hi ha 358 places descola bressol pbliques per 3.200 nenes i nens. Comenar les obres del nou edifici pel CEIP Bailn per tal que la installaci actual de lescola en barracons sallargui el mnim possible.

 Posar fi a lexternalitzaci dels serveis educatius dels barris (per exemple, el Punt de Dinamitzaci Infantil de la Sedeta) i als casals destiu i dhivern, que sn empreses privades que utilitzen els recursos i equipaments pblics. Creaci duna plantilla municipal de monitors de lleure. Creaci dun nou CAP. Va ser una promesa electoral de lalcalde Jordi Hereu fa 4 anys i encara no shi ha comenat a treballar. Creaci dun Consell de Salut al districte que tingui poder decisori i no noms consultiu, com s actualment. Augmentar la dotaci en serveis socials per donar cobertura a totes les persones que ho necessiten. Independncia, Pasos Catalans: Cal visualitzar Grcia i Barcelona com a districte i ciutat dels Pasos Catalans. Lajuntament del districte ha de donar suport a la ciutadania que sorganitzi per avanar en el dret a lautodeterminaci. Cal evitar que la cultura popular tant present als barris es folkloritzi o derivi cap a models consumistes. Promoci de ls social i defensa de la llengua al carrer. Garantir una oferta pblica i de qualitat de cursos de catal als barris. El projecte de la CUP a Grcia i arreu ha de ser el de la independncia com a ruptura amb el model social i econmic actual, fent de la lluita per lautodeterminaci una lluita per la transformaci social.