Welcome to Scribd, the world's digital library. Read, publish, and share books and documents. See more
Download
Standard view
Full view
of .
Look up keyword
Like this
4Activity
0 of .
Results for:
No results containing your search query
P. 1
'¿Catalunya independent?' (Introducció)

'¿Catalunya independent?' (Introducció)

Ratings: (0)|Views: 732|Likes:
Published by Catalunya Plural
"Abans d'ahir", introducció del llibre 'Catalunya independent?' (La Catarata), de Xavier Vidal-Folch.
"Abans d'ahir", introducció del llibre 'Catalunya independent?' (La Catarata), de Xavier Vidal-Folch.

More info:

Published by: Catalunya Plural on May 30, 2013
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

05/14/2014

pdf

text

original

 
7
INTRODUCCIÓ
 ABANS D’AHIR 
La “qüestió catalana” no és cap invent. Contràriament al quealguns suposen, el problema de l’encaix de Catalunya dinsEspanya no és cap artifici de cap classe dirigent per taparassumptes més greus, distreure classes subalternes o fornirde llocs de treball oficials un sector social, tot i que hagi ser- vit per això temps enrere i temps a venir pugui servir per almateix.Si es tractés d’un invent, difícilment exhibiria una pro-funditat i un grau de permanència en el temps com els quemostra. La Història ho il·lustra. Al segle XVII ja existia “unabisme mental entre el Principat [de Catalunya] i un Imperid’abast mundial que no tenia cap sentit ni responia a caprealitat per als habitants de Catalunya”, escriu John Elliottsobre la revolta de 1640
1
. Era una població orgullosa idefensora de l’existència d’uns “límits del poder real” que“estaven clarament marcats per les Constitucions Catalanes”,
 
8
 XAVIER VIDAL-FOLCH
davant la temptativa d’uniformització d’un
 favorit
, Olivares,que aconsellava Felip IV: “Tenga Vuestra Majestad por elnegocio más importante de su monarquía [...] reducir estosreinos de que se compone España, al estilo y leyes de Castilla,sin ninguna diferencia”
2
.No tan sols ens trobem davant un litigi de llarga durada,per més que prengui perfils diferents en cada etapa, sinód’extraordinària duresa en determinats moments. Ambprou feines un segle després que el comte-duc formulés elseu consell, Felip V escrivia l’any 1713 al duc de Pópuli, enplena guerra de Successió/Secessió: “Aunque no consideroque la ciega obstinación de los catalanes llegue al extremo deatreverse a resistir”, amenaçava, “sino se rinden en el tér-mino de dos oras [sic], se les pasará a todos a cuchillo”.Com? Fent-los “ahorcar”, pel fet de ser “rebeldes obstina-dos y ladrones”
3
.El pols també continuava en absència de guerra. Pocdesprés, el 13 de juny de 1715, el Consell de Castella manava“que en todas las escuelas de primeras letras y de gramática nose permitan libros impresos en lengua catalana, escribir nihablar en ella dentro de las escuelas”
4
. Una cosa que potser vainspirar el comte de Romanones quan el 21 de novembre de1902 va firmar un decret que prohibia a les escoles de Catalunyal’ensenyament de la doctrina cristiana en la seva llengua, sotaamenaça al professor infractor de ser expulsat de la feina.La pretensió que la unitat dinàstica, de les dues corones —castellana i aragonesa— va fondre des de 1492 els dos gransEstats peninsulars en un de sol serveix avui com a argumentper a la polèmica, encara que estigui mancat de sentit, ja quedurant segles van perviure cossos legislatius diferents, apa-rells administratius diferents i institucions parlamentàries
 
CATALUNYA INDEPENDENT?
9
diverses sota monarques comuns. Als inventors d’una falsatradició espanyola, que a Espanya no li fa cap falta, convin-dria fer-los avinent que va ser Isabel II la primera a assumirel títol oficial de reina “d’Espanya” i no pas de “les Espanyes”i que la bandera
rojigualda
només es va proclamar ensenyamilitar el 1843 i bandera de l’Estat el 1908
5
. I, sobretot, quel’afany d’una veritable
unió
que superés el mer estadi de
reu-nió
és bastant recent.En la interpretació molt recent de Manuel Azaña: “Launió dels espanyols sota un Estat comú, que és allò quenosaltres hem de fundar, mantenir i defensar, no té res a veure amb allò que s’ha anomenat unitat històrica espanyolasota la monarquia espanyola...la unitat espanyola, la uniódels espanyols sota un Estat comú la farem nosaltres i, pro-bablement, per primer cop”, proclamava el 27 de maig de1932
6
. Es podrà descomptar que l’ocasió del text, el debat del’Estatut català a les Corts republicanes, propiciava un certrelativisme; o que el sentit de la unitat evocada es referia a lad’una, llavors encara inèdita, democràcia liberal moderna.Però serveixi en qualsevol cas aquella rotunditat per a alguns,per als qui desitgin combatre, per ucrònica, la posició d’aquellscatalans presos de nostàlgia pel seu Estat independent del’Edat Mitjana, primer laminat i després perdut: que no hofacin elevant el seu somni d’un passat unit i unívoc, pretesa-ment mil·lenari, a categoria de realitat històrica.La recol·lecció d’aquestes pinzellades històriques ata-peïdíssimes no té per objecte justificar cap posició actual nitampoc cap pretensió de futur. Perquè no tenen cap d’aquestsdos objectius, aquestes pàgines. I perquè si els tinguessin,seria trist i, no gaire ambiciós, forjar allò que ha de venirsobre la culminació d’un programet dictat per allò

You're Reading a Free Preview

Download
scribd
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->