en lluita

anticapitalisme i revoluci

juny/juliol 2013 | nm. 24 1,20 Preu dajut 2

www.enlluita.org

TRENQUEM LA CADENA DEL DEUTE

El Procs DestituentConstituent, a debat

Pgina 6

ILP Renda Garantida Ciutadana: aliment per la lluita

Pgina 4

Mitjans: alternatives dun periodisme en crisi

Pgina 9

Quin tipus de moviment cal per aturar la Llei de lavortament?

Pgina 5

@Nitsuga000 #PP = #CiU = #CEOE = #Ibex35 = #Troika = 1% #1J #EscracheALaTroika #AturemElsPressupostos #JuntesPodem!!

juny/juliol 2013 | en lluita

Primera Lnia

La resistncia contra els plans de la Troica creix a Portugal

Per tombar lausteritat sha dunir les lluites econmiques amb les poltiques
El passat 25 de maig milers de persones van marxar a Portugal contra les noves poltiques dausteritat introdudes pel govern sota la tutela de la Troica. Aquestes mesures inclouen augment de ledat de jubilaci als 66 anys, acomiadament de funcionaris i retallades en els pressupostos de sanitat i educaci. Com era de preveure, les receptes dausteritat no estan contribuint a sortir de la crisi: Portugal viu una recessi histrica amb lempobriment massiu de la poblaci i el deteriorament de lestat de benestar. El missatge xantatgista del govern tamb s el mateix que a lEstat espanyol: O aix que ning vol, o la catstrofe. La resistncia i les mobilitzacions van en augment en els ltims mesos. Tot i que existeix un cert desfasament entre el potencial de gent que participa en les mobilitzacions i la quantitat de gent organitzada (ja sigui a nivell sindical o poltic) que limita la creaci dun cicle de lluites continu, sestan obrint esquerdes entre la classe dirigent de Portugal. El primer ministre Passos Coelho no deixa de llanar missatges cridant a la unitat davant les crtiques de loposici. El Tribunal Constitucional va anullar algunes de les retallades aprovades a lltim pressupost. Fins i tot el president
Dani Bravo @daniatg

Andalusia

El SAT tamb ocupar empreses

Amb la recent reocupaci de la nca militar de Las Turquillas, el SAT ha aconseguit estar de nou al punt de mira de gran part dels mitjans de comunicaci ms conservadors de lEstat espanyol, com ara lABC o Intereconoma. Aquest tipus daccions docupacions de nques per posar en marxa formes de producci agrcola autogestionades i sostenibles ecolgica i socialment no sn una cosa nova per a aquest sindicat, sin que semmarquen dins duna llarga trajectria de lluites i de combativitat heretades des dels orgens del SOC durant els 70. Tampoc s la primera vegada que aconsegueixen sortir en aquests mitjans per les seves accions simbliques, reivindicatives i de denncia. El que s que ha canviat s la transcendncia meditica que estan aconseguint des del ja fams assalt als supermercats del passat estiu, aix com les mostres de solidaritat i suport rebudes per gran part de la classe treballadora, el que sens dubte ha marcat un punt dinexi en la construcci del sindicat. A ms daquest tipus daccions meditiques i dautogesti, aix com altres ms reformistes (com la presentaci dun projecte de llei sobre el patrimoni agrari andals), el SAT sha marcat com a objectiu en la seva ltima assemblea nacional donar suport a accions ms contundents, com pugui ser el suport a locupaci dempreses amb amenaces de tancament o acomiadament collectiu i la posada en marxa de la producci per part de la plantilla de manera ambientalment sostenible.
Tamara Ruiz @Tamyson_rr

A Portugal, el rebuig a la Troica ha unit a organitzacions i movimients socials al carrer.

conservador Anbal Cavaco Silva va parlar en el seu discurs de la cerimnia de lAssemblea Legislativa derrors en les previsions de la Troica, i dun atur i una recessi ms gran del que sesperava. La crisi de rgim, molt accentuada a Grcia o Itlia, creix tamb a Portugal i lEstat espanyol. Loposici als carrers prov tant de sectors obrers i sindicats (principalment la CGTP, que va convocar les manifestacions del 25M i anuncia una vaga del sector pblic al juny), com de moviments socials en lona del 15M, com s la campanya Que

se lixe a Troica!. Aquesta ltima ha estat la principal impulsora de la convocatria a nivell europeu de la jornada de mobilitzaci de l1 de juny. El panorama s similar al de lEstat espanyol: hi ha una mplia capa de la poblaci disposada a mobilitzar-se, per que no troba referents dorganitzacions poltiques i sindicals que estiguin per impulsar un cicle de lluites. El gran repte per a lesquerra a Portugal s convertir aquests moments de mobilitzaci ms o menys espontanis en una resistncia organitzada contra la crisi. La relaci amb les orga-

nitzacions obreres tradicionals, lorganitzaci en els sectors laborals ms precaris, i sobretot, superar la divisi entre lluites econmiques i lluites poltiques sn els eixos que ajudarien a construir un moviment que realment pogus tombar els plans de la Troica. Aquest ltim punt s clau, ja que una qesti poltica com s el pagament del deute condiciona qualsevol mesura econmica que es pretengui prendre. Com diu Francisco Lou, membre del Bloco De Esquerda si el deute crea deute, la cancellaci s lnica sortida possible.

Economia

Medi ambient

El PP planeja nous atacs a les pensions

A les persones pensionistes sels acumulen els atacs als seus ingressos vitals. Si a nals de lany passat el PP va decidir no revaloritzar les pensions en funci de lIPClaugment dels preus dels productes bsics, ara el Govern est apretant laccelerador per tenir a punt una nova reforma de les pensions. Leix central daquesta reforma girar al voltant de laplicaci immediata del factor sostenibilitat en la determinaci de la quantia de les pensions. Aquest factor substituir lIPC com a referncia i es basa, a grans trets, en els ingressos i despeses del sistema. s a dir, com amb el deute nancer, la prioritat de la caixa de les pensions ser que no tingui dcit, i no les necessitats de les persones pensionistes. Segons tots els primers informes, les persones pensionista cobraran menys i hauran
Redacci

El mercat no aturar lescalfament global

A mitjans de maig rebem la conrmaci que sha arribat al llindar de 400 partcules de CO2 per mili a latmosfera. s una dada establerta per la comunitat cientca que ens indica el punt de no retorn a partir del qual lescalfament global pot desenvocar en una espiral irreversible i imparable. Haurem darribar a les 350 ppm per tal de frenar aquest procs i assolir unes condicions ambientals aptes per als ecosistemes actuals i les seves formes de vida. Com aconseguir-ho? En la lgica neoliberal de la UE i el Protocol de Kyoto de 1992 saconseguirien reduir les emissions creant una mercat del carboni, de manera que les empreses que contaminen ms haurien de comprar uns drets demisi per seguir contaminant. Per el que ha succet des que sha posat en vigor es que molta de la industria pesada en recessi a causa de la crisi sest enriquint al vendre els drets demisi que els sobren mentre
Aleix Bombil

Universitat

Milers dexpulsades de les aules

La notcia va saltar a mitjans de maig, quan milers destudiants de la Universitat Complutense de Madrid van ser expulsats del campus virtual xarxa interna on es pengen i es desenvolupen moltes classes per no haver pagat el segon termini de la matricula. Aix s una cosa que el moviment estudiantil ja va denunciar lany passat. La pujada de ns al 66% de les matrcules, la manca de beques i la crisi econmica anaven a fer impossible per a moltes persones accedir a la universitat. Noms a Catalunya el nombre destudiants que no poden pagar la matricula podria arribar a ms de 3.000. Moltes daquestes persones han hagut de demanar prstecs bancaris i compatibilitzen els estudis amb feines a mitja jornada. Aquest s un dels preus davantposar el pagament del deute a qualsevol altra despesa social.
Redacci

de treballar durant ms anys i cotitzar ms per poder percebre una pensi. El ministeri dEconomia, per exemple, disposa dun document de lInstitut dEstudis Fiscals (IEF) que advoca per una retallada dentre el 22 i el 45% per garantir

El 15M de Sants i Les Corts han iniciat una campanya per salvar les pensions
la sostenibilitat del sistema. Davant daquests atacs, a Barcelona lAssemblea del 15M Sants i Les Corts ha iniciat la campanya #SalvemLesPensions. El tret de sortida el van donar el 22 de maig, quan unes 150 persones pensionistes es van concentrar a la seu de la Seguretat Social de Sants per reivindicar unes pensions dignes.

que lEstat (o sigui nosaltres) sesta endeutant per pagar aquests mateixos drets. Laugment de drets en el mercat est abaratint com mai el preu del carboni, ns a 4 euros la tona, fet que comporta que sigui baratssim contaminar. Aquest model s clarament insucient i signica privatitzar laire que respirem. La darrera decisi del Parlament de la UE de seguir emetent drets demisi i deixar que els preu del carboni caigui evidencia que els interessos privats estan per sobre de la vida de la majoria.

juny/juliol 2013 | en lluita

Pas Valenci

Sucia

La Candidatura dUnitat Popular arriba a Valncia

Alguna cosa est canviant al Pas Valenci. Acaba de nixer Unitat Popular per Valncia (@UPxValencia al Twitter). I, amb aix, ja van quatre Candidatures dUnitat Popular al Pas. Lany 2011, a Barxeta (la Costera) i a Benifair de la Valldigna (la Safor) van sorgir candidatures municipals que van estendre el projecte de les CUP. El 2012 es va constituir la CUP-Onil (lAlcoi). Les ltimes eleccions a Barxeta van deixar fora del consistori a la CUP-Gent de Barxeta per noms 17 vots. A ms, shan organitzat debats per a la construcci de ms candidatures als pobles de la comarca de LAlcoi. Una ltima espenta afegeix optimisme al procs. Al novembre de 2012 es va encetar ocialment un procs de constituci del grup promotor duna nova candidatura per Valncia. Un grup de membres de lesquerra independentista i activistes de moviments
Adelina Cabrera @oh_adelain

Els disturbis mostren la desigualtat creixent

A nals de maig va esclatar a les rodalies dEstocolm (Sucia) una srie de disturbis nocturns que, en el moment de tancar aquesta edici, compleix ja el seu set dia. Les protestes, que inclouen enfrontaments amb la policia, la crema de comissaries i cotxes, es van originar al barri de Husby a causa de lassassinat duna persona migrada a mans duns agents de policia. Husby s un barri dels suburbis de la capital sueca que sha convertit en un gueto de poblaci migrada desocupada i pobre. I no s lnic de Sucia. De fet, els disturbis shan contagiat a altres ciutats sueques on hi ha barris de caracterstiques similars. Aquesta onada dira ha obert el debat a Sucia sobre el seu model de benestar. Diaris com el socialdemcrata Aftonbladet ha vinculat les protestes amb laugment de les desigualtats causat per les retallades socials dutes a terme per la coalici liberal conservador durant els ltims set anys de govern, mentre que lexecutiu intenta reduir el problema al vandalisme duns joves ociosos. La veritat s que lOCDE ha assenyalat que Sucia ha registrat el major augment de la desigualtat entre els pasos desenvolupats dels ltims 25 anys. Les retallades en programes socials es remunten a fa 20 anys, i des de llavors han afectat sobretot a la poblaci ms vulnerable, les persones immigrades. El clima de revolta generalitzat que existeix en aquests barris saprecia b en les declaracions que Kjell Lindgren, portaveu de la policia dEstocolm, va fer per a la BBC: Els meus collegues diuen que la gent als carrers s una barreja de tots els tipus de persones que es puguin imaginar. Lassociaci Megafon, i altres organitzacions que treballen amb la poblaci daquests barris, ha explicat aquests dies que la gent denncia labandonament institucional, la manca de feina i el racisme de la policia.
Redacci

Qu pensa En lluita Una sortida per al 99%

A cinc anys de linici de la crisi i tres anys des de linici de les retallades i lausteritat, els efectes dels atacs de la classe dirigent es fan sentir amb fora: ms dun 27% datur, ms de 170.000 desnonaments des del 2008 i 400.000 en procs, tancament de serveis sanitaris i privatitzacions, retallades salarials i acomiadaments, derogaci dels convenis collectius, etc. Els economistes del rgim ens diran amb les seves paraules que tot aix es necessari i que no hi ha cap alternativa, que tot passa per abaixar el cap i pagar la crisi dels de dalt. I evitaran parlar del deute, que ha passat de ser dun 40% del PIB el 2008 a prop dun 85% el 2012, que noms a pagar els interessos del deute es destinen 30.000 milions deuros. Per aquest motiu el deute s un punt clau per replantejar la crisi, per plantejar una sortida de la crisi que no repercuteixi sobre els de baix, sobre la gent treballadora. Per aix es necessari recordar que la crisi la va causar el lliure mercat, les empreses nanceres i els bancs, i que quan aquests es van arrunar, ens va tocar a nosaltres pagar els plats trencats, les seves prdues van ser socialitzades i es van destinar milers de milions de diners pblics als bancs ms de 120.000 milions deuros. El resultat daquesta nacionalitzaci capitalista dels bancs ha signicat que el deute privat, frut de lespeculaci per exemple, ha passat a ser pblic i, des que el PP i el PSOE van decidir que era la primera despesa a la qual destinar recursos, el pagament del deute ha esdevingut lobjectiu de la classe dominant. I qui paga el deute? Els paguem la gent treballadora, a canvi de misria, atur i desnonaments. Per aix una sortida de la crisi en detriment del capital i a favor de les classes populars signica no pagar el deute odis, el deute extern, el deute que no devem perqu no lhem causat nosaltres. Sortir de la crisi en favor del 99% de la poblaci voldria dir no pagar el deute extern en mans dels inversors estrangers, voldria dir fer servir els diners per redistribuir la riquesa, voldria dir controlar efectivament els bancs i expropiar-los la riquesa i limitar el moviment de capitals. Tot aix signicaria fer servir els diners, actualment en mans dempresaris i inversors privats que noms pensen en els seus benecis, en favor de la societat expropiant els cinc milions de cases buides, reobrint immediatament els serveis sanitaris tancats, aturar els acomiadaments i crear empreses pbliques sota control dels qui treballen, etc). Per dur a terme aquestes mesures radicals signica deixar de pagar el deute i trencar amb la Troika (la Uni Europea, lFMI i el Banc Mundial) i leuro, institucions i instruments que des de la seva creaci noms han servit per precaritzar les condicions laborals arreu dEuropa, baixar els salaris, privatitzar empreses pbliques i desregular leconomia en beneci duna minoria de grans capitalistes. El punt dinici per a una poltica anticapitalista que trenqui amb aquesta cadena que ens ofega passa per no pagar el deute.
En lluita | redaccio@enlluita.org | www.enlluita.org Telf. 93 176 68 56 | 646 788 180 Imprs a Lerigraf, Alcoletge (Lleida) Diposit legal B121732011

El projecte sorgeix de lactivisme dUnitat Popular per Valncia i els moviments socials
socials i dorganitzacions diverses es van reunir a Xtiva (la Costera) i portaren a terme un debat obert i participatiu en el qual es va valorar la situaci de lesquerra independentista al Pas Valenci. Hi van trobar que el discurs de lesquerra darrel municipal i sensibilitzada amb la qesti nacional havia augmentat la seua base i shavia consolidat el sucient com per crear i mantindre nous nuclis de les CUP. Als pocs mesos tingueren lloc dues reunions ms, aquesta vegada a Valncia (lHorta Nord), que van ajuntar militants dorganitzacions de diversos barris de la ciutat (Benimaclet, Orriols, lOlivereta, Velluters, etc.). El resultat va ser la constituci del Grup Promotor que comen a reunir-se per debatre

els punts forts i febles de la situaci poltica. Els punts febles del projecte tenen a vore amb la caracterstica sociologia valenciana. Anys de govern del PP i les intrincades consideracions al voltant de la llengua i la identitat valenciana han marcat profundament un poble que sha mogut durant massa temps entre lespanyolisme i lanticatalanisme ms rancis i els esforos sincers de la major part de lesquerra per tal de bastir un discurs nacional exempt dautoodis i prejudicis. s ben segur que Unitat Popular per Valncia, que es presenta ocialment el dia 15 de juny, contribuir amb fora en aquest sentit. A la nova formaci es t la certesa que cal trencar la barrera psicolgica del no hi ha res a fer amb Valncia..., que pateixen molts sectors de lesquerra, i continuar creant xarxes amb organitzacions i associacions venals. De fet, no s casualitat que el projecte sorgisca ara, sin que s producte de lestreta relaci que hi ha entre lactivisme dUnitat Popular per Valncia i els moviments socials de base dels barris. El Centre Social Terra, a Benimaclet, constitueix un exemple excellent perqu s part tant de la nova formaci com de la plataforma de barri Benimaclet Viu, un de les ms actives i arrelades de la ciutat.

Laltra opini
Per Jonathan Martnez*

Desobedincia i dignitat a la primavera basca

em memria, que s lnic que ens permeten fer. Al gener de 2010, la recentment estrenada Divisi Antiterrorista de lErtzaintza va arrestar a set ciutadans bascos entre ells la regidora dOndarroa, Urtza Alkorta en una batuda patrocinada pel govern de Patxi Lpez en collaboraci amb aquest tribunal dexcepci franquista rebatejat com Audincia Nacional. Els nous inquilins dAjuria Enea van decidir obviar el protocol per a la prevenci de tortures que la policia autonmica aplicava ns llavors, i van deixar via lliure als seus agents perqu inaran a hsties als detinguts durant interrogatoris illegals. Cinc dells van romandre vuit dies incomunicats i tres van ser hospitalitzats per a escndol dAmnistia Internacional i del Comit Europeu per a la Prevenci de la Tortura (CPT, en les seves sigles angleses), que en els seus informes assenyalen al Regne dEspanya com una versi cutre i ca de Guantnamo. El CPT va explicar en el cas de Beatriz Etxebarria, violada a les masmorres madrilenyes de la Gurdia Civil al mar de 2011, que lobjectiu dels maltractaments allegats era el daconseguir que la persona detinguda signs una declaraci (s a dir,

una confessi ) abans que acabs la detenci en rgim dincomunicaci. El recurs de la tortura ja havia servit per arrencar a Urtza Alkorta una falsa autoinculpaci que es va convertir en lnica prova que necessitava el jutge Eloy Velasco per endossar-li cinc anys de garjola acusada de collaboraci amb banda armada. Els advocats dels detinguts, Haizea Ziluaga i Alfonso Zenon, van denunciar pblicament el comportament del govern del PSE. LErtzaintza tortura a les ordres del senyor Ares, va dir Zenon. Rodolfo Ares, el botx dIigo Cabacas, en lloc dinvestigar les denncies, va decidir amagar els enregistraments dels interrogatoris quan les van sollicitar lArarteko i un jutjat de Durango, i va plantar una querella criminal contra Zenon i Ziluaga per defensar el bon nom de lErtzaintza. Seguim a lespera dun judici absurd a qu el meu company Ander Rodrguez i jo hem estat cridats com a testimonis desprs que lliurssim un escrit dautoinculpaci fent nostres les paraules dels imputats. Urtza Alkorta va romandre dos anys i mig a la pres ns que un recurs la va excarcerar lestiu passat. No obstant aix, al febrer va rebre una nova ordre de empresonament

que va activar lalarma i la resistncia popular. Amb la desobedincia civil del Aske Gunea de Donostia a la memria, un miler de persones shan anat atrinxerant al voltant de Urtza durant cinc dies i cinc nits per protegir-la de la policia, que no sha atrevit a assaltar el pont dOndarroa ns al mat de passat 15 de maig. Trenta furgonetes de la nova policia de proximitat de la consellera Estefania Beltrn de Heredia van prendre el poble i van emprar ms de tres hores a dissoldre el mur hum i segrestar Urtza. Diu Beltrn de Heredia que els que defensaven a Urtza estaven alterant lordre pblic. Altres, per, vam veure a Ondarroa una exhibici de solidaritat massa difcil de trobar en una societat capitalista educada per a la submissi i el consum. s trist veure una policia basca lliurada als capricis de venjana dun imperi en estrepitosa decadncia, per encara ens dibuixa un somriure lespectacle de dignitat dun poble que ha renunciat a rendir-se. Hi ha parets que parlen i la nostra paret desobedient va cridar als encaputxats a la cara: vosaltres per diners, nosaltres per amor. *Jonathan Martnez, portaveu dAlternatiba.

@confavc El moviment venal recull signatures per la campanya de la ILP per una Renda Garantida Ciutadana.

En poques paraules

Lextrema dreta francesa i lonada homfoba

Diego Mendoza

juny/juliol 2013 | en lluita

ILP RENDA GARANTIDA CIUTADANA

Actualment la idea que les persones LGTBI en el mn occidental gaudeixen dels mateixos drets i llibertats que la resta de persones est molt estesa. La reivindicaci que ms destaca socialment sembla que s el dret al matrimoni i ladopci. s obvi que el fet que dues persones no puguin accedir al mateix estatus legal de casat o casada i als drets que daquests en deriven comporta un greuge comparatiu que xoca amb laven que han experimentat les nostres societats a les ltimes dcades respecte a lacceptaci de la diversitat sexual. Aquesta contradicci ha a estat aprotada per partits social-liberals, com el PSOE de Zapatero a lEstat espanyol o fa uns mesos el Partit Socialista Francs (PSF) de Franois Hollande, impulsant reformes legislatives per guanyar recolzament electoral i fugir de la creixent pressi i malestar socials generat per la gesti neoliberal de la crisi econmica. Per en aquest ltim cas el conicte social ha esclatat dramticament amb massives mobilitzacions homfobes i un increment de les agressions i situacions dassetjament a persones no heterosexuals. De sobte, la intolerncia i la violncia contra aquella persona diferent han tornat a posar-se sobre la taula. Per, com sha arribat a aquesta situaci? Com sexplica aix a un pas on el 63% de la poblaci dona suport a la mesura? La pujada al poder del PSF va suposar moltes esperances desprs danys de governs conservadors imposant poltiques contraries als interessos de les classes populars. Moltes persones votants del PSF entenien que Hollande podia donar respostes a les necessitats i problemes reals de la societat: el tancament dempreses i lincrement de latur. Per tot al contrari, les prriques poltiques destmul econmic no han servit per fer front a aquests problemes i limpuls de poltiques per precaritzar el treball estan agreujant ms encara la situaci. Una amenaa real La prdua de suport que ha patit el govern ha deixat el terreny abonat per a lextrema dreta. El feixista Front Nacional (FN) ha aprotat la campanya del gran partit de la dreta francesa, la Uni per un Moviment Popular (UMP), per impulsar el discurs de lodi i la por i erigir-se com el garant de la estabilitat. La seva llarga trajectria dutilitzava el discurs electoralista xenfob i islamfob de la UMP quan aquesta era al poder, ha portat al FN a convertir-se en una amenaa ms que real. Ara ja satreveix, com hem vist ltimament, a dur a terme agressions feixistes. El passat 26 de mar una dotzena de joves integrants dun grup feixista van ocupar la seu del PSF i van penjar de la faana una pancarta on es llegia Hollade dimissi. La barreja duna dreta mobilitzada, un govern amb escs recolzament i la manca duna esquerra combativa arrelada socialment i amb capacitat per donar resposta a la mobilitzaci massiva de la dreta, est provocant un perills creixement de moviments i partits dextrema dreta. A aix cal sumar-li el pnic meditic i el discurs islamfob dels governs britnic i francs a causa dels atacs presumptament islamistes a soldats que han tornat a alimentar el discurs de lextrema dreta. Timagines que desprs de haver estat anys desitjant casar-te ho has de fer amb protecci policial per por a que intentin sabotejar la teva boda? Pot semblar surrealista, per tristament s la situaci en la que es troben les persones LGTBI que es casen avui a Frana. La polaritzaci social no para de crixer i els mitjans ja parlen duna possible guerra entre lextrema dreta i les banlieues (barris perifrics empobrits) qui pateixen des de fa anys la discriminaci racista. s urgent articular un moviment antifeixista el mxim dampli possible que mobilitzi massivament a la poblaci contra lhomfobia i el racisme i aturi laven de lextrema dreta. Per tampoc podem oblidar la necessitat de construir una lluita per lalliberament sexual arrelada en la societat que doni resposta a la situaci dopressi que viuen arreu els collectius LGTBI i les dones.
Segueix a @DiegomEnLluita

Aliment per a la lluita de les oprimides

Est en marxa la recollida de rmes per presentar la ILP per la Renda Garantida Ciutadana. Mireia Herrera explica la necessitat dimpulsar aquesta iniciativa.
El perqu duna Renda Garantida de Ciutadania no resideix nicament en arguments com la solidaritat o la necessitat dassistncia econmica dels sectors socials ms vulnerables. La pobresa, per molt que sinsisteixi amb argcies premeditades, no s quelcom que es genera i es reprodueix de forma intrnseca en una classe social. La pobresa s all que generen les classes dominants per construir i perpetuar els seus privilegis. De tal manera que la gent pobra no s pobra, sin que ha estat empobrida i les persones vulnerables, vulnerades. A aquestes alades, negar les ferides que ha generat el capitalisme salvatge i el tracte vexatori en forma de tortura quotidiana que, dia rere dia patim la societat, no pot ser ms que largument dun imbcil. Deixant de banda qualsevol accepci del terme dirigida prpiament a linsult, lorgen etimolgic dimbcil ilustra la classe que ens oprimeix. Procedent del llat, el vocable esdev del prex im: en/amb (necessitat de) i del sux bculum: bast. Aix doncs, partint duna interpretaci metafrica i actualitzada; imbcil s aquell que sapropia illcitament dun recurs per seguir caminant, perqu sense aquest, sens dubte, cauria. La conjuntura actual ha malms de manera brutal les nostres vides. Latur, la precarietat laboral, les retallades en els serveis pblics i la constant privatitzaci daquests, juntament amb labandonament dels sectors ms castigats per la pobresa, ens han situat en un estat dofec permanent amb el que es pretn impossibilitar les capacitats de resistncia en contra dun model injust i segregacionista. s evident que tot i el tracte que rebem, els imbcils, no som nosaltres perqu el que ens manca s el que ens han pres. No som imbcils perqu no hem caigut en la trampa burda que pretn lenfrontament entre nosaltres mitjanant una escassetat simulada. No som imbcils perqu estem aprenent a lluitar de manera unicada. No som imbcils perqu caminem amb fermesa sobre un terreny cada cop ms dur i abrupte. En aquest sentit, la ILP per una Renda Garantida de Ciutadania suposa assegurar la protecci daquelles persones que han estat ms afectades per lexpropiaci sistemtica dels drets socials, una renda que permeti a les persones desenvolupar-se autnoma i dignament. Suposa, a banda del compliment de larticle 24.3 de lEstatut dAutonomia de Catalunya, un primer pas per tal que els diners pblics reverteixin veritablement en la societat i no en iniciatives privades. Aquesta renda, a ms, es desvincula de lobligaci de realitzar activitats dinserci social o laboral perqu els drets inherents no sn negociables. La xifra de persones desocupades continua augmentat mes rere mes. Cada vegada a ms gent se li acaben les prestacions que li permetien pagar les despeses i lhabitatge. Una societat deprimida econmicament i sense moltes experincies de victria en les lluites ho tindr cada vegada ms complicat per plantar cara als atacs del neoliberalisme. El cost en hores de treball i dedicaci anmica que suposa mantenir una famlia en la misria complica enormement tant desenvolupar una conscincia crtica com fer activisme poltic. Els 664 euros mensuals que sestipulen en aquesta ILP com renda mnima garantida sn la quantitat que la Generalitat estableix com a llindar de la pobresa i serviran per proveir a les persones, i perqu puguin impulsar i participar en les mobilitzacions contra la crisi daquests propers anys. Aquesta ILP tamb pot convertir-se en una eina poltica per desemmascarar les poltiques neoliberals que CiU -amb el suport dERC- intenta amagar rere el procs sobiranista que tracta de liderar. Si el Parlament frens aquesta llei, quedaria ben clar el seu antagonisme amb les classes populars. Des duna perspectiva combativa i de revolta, s imprescindible preservar la gent ms afeblida, per tal que, entre molts altres motius, es pugui empoderar i posicionar sense traves davant les circumstncies que afecten a la major part de la poblaci. Aix doncs, prometem resistir, per ho hem de poder fer tots i totes amb igualtat de condicions. La Renda Garantida de Ciutadania, s noms un primer pas de molts altres que han de venir i que tan de bo la superin en termes de justcia i igualtat. Un pas ms perqu lhegemonia dels imbcils canvi de bndol.

s imprescindible per a la revolta preservar la gent ms afeblida perqu es pugui empoderar

juny/juliol 2013 | en lluita

@zideva La diferncia entre lavortament lliure i gratut o penalitzat s la seguretat amb q ho fan les pobres, les riques si cal van a Londres.

Debat

Quin tipus de moviment necessitem per aturar la Llei de lavortament?

Davant la contrareforma del PP, un moviment ampli

Ana Villaverde, activista feminsita i dEn lluita.
Han passat nou mesos des del primer anunci del ministre de Justcia, Alberto Ruiz Gallardn, de les seves intencions de reformar la Llei actual. Segons sha anticipat, seliminaran alguns dels avenos ms importants de la llei actual, com lavortament lliure durant les primeres 14 setmanes, o la possibilitat de les dones davortar sense consentiment patern a partir dels 16 anys. A ms, sanuncia leliminaci del supsit de malformaci del fetus. Com no podia ser daltra manera davant un retrocs tan greu, loposici a la reforma anunciada pel Govern aglutina molts sectors amb diferents postures. Duna banda, hi ha sectors que defensen que es mantingui la Llei actual, aprovada durant lanterior Govern del PSOE, que combina terminis amb supsits. El problema daquest tipus de frmules de consens s que han caigut en el debat interessat que plantegen els grups antiavortistes, al tractar de compatibilitzar uns suposats drets del nonascut amb la llibertat de les dones. Per els drets no es poden garantir a mitges i la Llei vigent presenta importants limitacions. A ms de mantenir determinats supsits a partir dun primer termini, lavortament continua estant tipificat com a delicte en el codi penal i es mant lobjecci de conscincia per als facultatius. En aquesta situaci dinseguretat jurdica, el personal sanitari en moltes ocasions prefereix acollir-se a lobjecci de conscincia abans darriscar a practicar una IVE (Interrupci Voluntria de lEmbars). Daltra banda, una part important del moviment feminista i organitzacions de lesquerra anticapitalista coincidim a defensar lavortament lliure i gratut. Entre aquests sectors, les consignes ms escoltades sn les que fan referncia al dret de les dones a decidir sobre el propi cos. Aquesta defensa del dret a decidir, per, no hauria de llegir-se noms com un dret individual, sin tamb com un dret social. De fet, aquest tipus darguments biolgics sn molt perillosos i han funcionat histricament per justificar que siguem nosaltres, perqu parim, les que ens hem dencarregar del treball de cura. Si som les dones les que hem de decidir sobre la reproducci s precisament perqu encara avui som les que a la prctica assumim tota la feina que suposa la cura daquests nens i nenes. En el

Una vegada ms: avortament lliure i gratut ja

Helena Renuncio, activista feminista i del Frum de Memria Histrica.
Haver de tornar a parlar del dret a la lliure interrupci de lembars a hores dara, sembla absurd i fora de lloc. No obstant aix, un cop ms, els embats de lesglsia catlica, a travs dels seus ferris seguidors installats al govern, ens hi obliguen. Aix doncs, encara que sigui esgotador, tornarem a plantejar la defensa tancada i absoluta dun dret conquerit amb moltes lluites i que ni tan sols ha estat plenament aconseguit. Lany 1985 es va aprovar una Llei de lavortament (noms abans la II Repblica lany 36 shavia atrevit a promulgar una Llei de lavortament, que va ser derogada gaireb immediatament pel feixisme), que va costar 25 anys ampliar i millorar. s precisament aquesta ltima llei, la qual el ministre (membre numerari dels Legionarios de Cristo) vol derogar i modificar. La dreta sempre somia que les dones tornem a ser sotmeses i allionades per complir un model com a mares i dones perfectes en les que es reprodueixin els ridculs valors del patriarcat, per poder aix oferir amplis serveis dins de les famlies i la comunitat de forma gratuta i invisibilitzada. Aquesta pretensi entronca a ms amb la crisi econmica de forma perfecta, ja que si aconseguissin enviar-nos una altra vegada a lmbit privat de les cases, la poca oferta de treball seria coberta pels homes i les xifres datur descendirien considerablement. s per aix, que nosaltres, en lampli espectre del feminisme i de lesquerra, estem cridades a fer un front com compacte que impedeixi que aquests ministres i bisbes decideixin sobre els nostres ters i pretenguin gestionar la nostra maternitat. Sobre si com a estratgia, seria ms convenient defensar lactual llei o exigir duna vegada lavortament lliure i gratut, estic convenuda que hem daconseguir el que entenem com absolutament lgic, i s que nosaltres, i noms nosaltres, tenim el dret a triar quan volem ser mares i per aix hem dexigir que la llei doni suport aquest concepte fonamental, garantint de manera contundent tots els casos i laccs lliure i gratut a tota dona que prengui la decisi dinterrompre el seu embars. A ms, aix entronca amb la prctica actual dels pasos del nostre entorn, i portar la norma, com el

s necessari elaborar consensos de mnims, fonamentats en el rebuig com a la reforma que planteja el govern
context actual de crisi i retallades, obligar les dones de classe treballadora a tenir fills i filles, suposa en molts casos condemnar-les a la sobreexplotaci i la pobresa. Quan es va aprovar la llei actual el 2010, hi va haver feministes que encara denunciant les seves limitacions, entenien que calia donar un suport crtic a la llei davant loposici dels antiavortistes. Ara, com llavors, cal elaborar consensos de mnims, fonamentats en el rebuig com a la reforma que planteja el Govern. Sense renunciar a les reivindicacions histriques, si volem frenar aquest atac, hem de ser capaos dapostar per moviments amplis, que siguin capaos daglutinar tant als sectors que defensen la Llei actual, com als que defensem que lavortament ha de ser un dret de totes les dones, al que puguem accedir de forma plenament lliure i gratuta.

Si la dreta no dubta a mostrar els seus decimonnics arguments, no entenc per qu nosoltres haurem de rebaixar les nostres demanades
Govern pretn, a una involuci, ens faria ms vulnerables i estarem en una situaci de retard comparatiu. Les dones no som subjectes dintercanvi i negociaci, no hem dacceptar les propostes de lesglsia ni del Govern de fer encara ms restrictiva una Llei que considerem de mnims. Si la dreta casposa i cavernria no dubta a mostrar els seus vuitcentistes arguments, no entenc per qu nosaltres haurem de sostenir les nostres demandes a la baixa, sin, molt al contrari, defensar un posicionament rotund i clar que mostri sense reserves el que des del feminisme portem defensant fa tantes dcades, i s que les dones hem de decidir com i quan ser mares, estant la societat al servei daquesta decisi i garantint en tots els termes el benefici de les dones que, en ltima instncia, s el de la societat en el seu conjunt. Per tant i definitivament: avortament lliure i gratut ja.

@RogerPala La idea de #ForcadesOliveres s engrescadora. Hi ha, per, punts febles que cal analitzar de forma constructiva

juny/juliol 2013 | en lluita

Alternatives

EL PROCS CONSTITUENT A DEBAT

En aquest article parlem amb diverses persones de base sobre el procs constituent i la seva visi sobre per qu sha de construir i quins han de ser els agents poltics que ho facin. Per Manel Ros.

i hi ha un debat que avui en dia est en boca de gaireb tots els moviments socials i poltics, tant a nivell de Pasos Catalans, com a nivell de lEstat espanyol, aquest s sense cap mena de dubte el debat sobre el procs destituent i, alhora, constituent. La irrupci del moviment del 15M, juntament amb la crisi del bipartidisme, cada cop ms pronunciada, ha deixat a la vista de tothom el peda que va suposar la imposici de la Constituci del 78. Per perqu s necessari un procs constituent (PC) i en que consistir avui en dia? Per a Anna Gabriel, membre de la CUP de Sallent, el PC s veu com a necessari per una part important de la gent. Malgrat que cal reconixer que segurament amb voluntats poltiques heterognies, per el sol fet que sigui un debat s motiu sucient com per armar que s necessari. Regina Martnez, activista social i membre dEn lluita apunta que necessitem un procs que trenqui amb el tauler dun joc amb les regles falsejades a favor del centralisme espanyol i del neoliberalisme. Per la seva banda Artur Galve, membre del sindicat IAC, prefereix parlar dun procs dempoderament popular. Aix consistiri en la construcci des de baix duna acumulaci de fora social amb capacitat per condicionar les institucions i capgirar lhegemonia dominant en favor de les classes ms desfavorides. En aquest sentit Llus Ravell, president de lAssociaci de Vens i Venes de Barcelona (FAVB), creu que en pocs anys pot quedar denida una correlaci de forces fonamental entre les classes socials, capa de perdurar durant dcades. Per tant, per al president de la FAVB, daquesta crisi en

sortirem fent un salt endavant en la democrcia i la justcia social o b patint un retrocs secular en les condicions del poble. Manu Simarro, periodista de la Directa, tamb creu que s important comenar a parlar dun PC, ja que estem vivint una poca de frau democrtic. Aix sumat a la crisis econmica i social actual ms el procs sobiranista que est vivint Catalunya, portar a denir, segons ell, unes noves institucions i una nova governana collectiva. Per al periodista, des de laparici del 15M es va posar en marxa un procs destituent resumit amb el No ens representen, per ara cal tamb un procs constituent que ha de ser ents com la forma dintervenci dels moviments socials, de lautoorganitzaci i de les lluites collectives. Per, ja fa temps que estem vivint un PC dun nou tipus? Aix s el que pensa Xavier Domenech, professor dHistria de la UAB, per en la nostra contra: es mostra amb els canvis que shan introdut a la Constituci espanyola per adaptar-la als interessos dels mercat. En aquest sentit, el PC Domenech lentn com el retorn de la paraula, el dileg i el poder a la poblaci.

Oliveres i Forcades, les cares visibles del Procs Constituent.

Impulsar el procs Segurament unes de les preguntes que portar ms debat durant el procs ser la manera com sha de dur a terme i, sobretot, quins sn els agents socials i poltics

Sha de poder articular una esquerra mplia i plural que esdevingui hegemnica

que lhan dimpulsar. Per a Regina Martnez, el procs sha de desenvolupar, sobretot, sumant i esforant-se en que cap agent serigeixi com a protagonista perqu noms pot haver-nhi un: les classe populars. Sobre el com, shaur de comptar amb qui des de fa anys construeixen el municipalisme al servei de les persones, i en aix la CUP-AE i les CAV sn imprescindibles. El rol que han de jugar les candidatures i partits poltics tamb s motiu de debat. Per a Llus Ravell el PC ha de permetre i fonamentar larticulaci duna esquerra prou mplia i plural per esdevenir hegemnica. Shauria de forjar una entesa que abracs lespai que va des de lesquerra socialista ns a la CUP i els corrents alternatius, passant pel tronc central dIniciativa i EUiA. Per Ravell t una cosa molt clara: el

Sense un nou bloc histric, el procs dicilment prendr la fora necessria per revertir la situaci
programa del canvi no sorgir dun debat acadmic, no ser pas el resultat de lelucubraci duna avantguarda illustrada, sin que ser indispensable que milers i milers dhomes i dones esdevinguin autntics subjectes poltics. En aquest sentit, Anna Gabriel creu que el PC partir en gran part de la base organitzada existent, per amb el repte de fer-hi partceps el mxim nombre possible de persones. Al mateix temps ha de partir de lexercici del dret a lautodeterminaci com a dret

inalienable i simultniament de la implicaci de tot el moviment popular en lelaboraci de propostes alternatives al capitalisme, a la democrcia formal i a la societat patriarcal. Anna Royo, activista a lHospitalet i membre dEn lluita, tamb pensa que el PC ha destar impulsat des de la base. Les persones que el dugin a terme no poden ser merament executores o consumidores, per ella sn necessaris durant tot el procs espais crtics de reexi i debat on arribar a extreure consensos de mnims. Artur Galve creu que el procs ha de sumar conuncies, sinrgies i realitats properes. Per veu un problema amb els personalismes i amb la branca poltica, que considera que s la part ms delicada. Per evitar aix considera que serien necessries gores obertes i sense apriorismes ni declegs ja construts. Per s un error entendre que el PC sha de cenyir a lespai electoral? Manu Simarro creu que s. Malgrat que pensa que cal anar a les eleccions, abans s essencial actuar primer en dos camps: lautoorganitzaci i generaci dalternatives i alhora la lluita al carrer. Segons Simarro si saconsegueix impulsar aix tamb es podr tirar endavant lespai electoral , ja que mentre les idees del 15M han aconseguit molt consens social han topat amb uns partits poltics completament autistes a les demandes de la gent. El periodista creu que alguns dels agents cridats a participar en aquest procs tamb hauran de ser de la CUP, EUiA, ICV, ERC o PSC, no se si com a partits, per s com a militants daquests partits puntualitza. Per aix, recalca, no ser possible sense que els partits que van participar del Govern dEntesa hagin fet una reexi

juny/juliol 2013 | en lluita

Gnere i classe
molt profunda i molt autocrtica del que van fer. Domenech tamb creu que la denici del com es fa partir de la mateixa possibilitat dautorganitzaci de sectors creixents de la poblaci. En aquest sentit, Domenech introdueix una nova variable en aquest canvi, sumada a la poltica i la social necessitem tamb un canvi cultural. Alhora remarca que cal un bloc histric nou. Sense aix difcilment el procs prendr la fora necessria per revertir la situaci actual.

LEstat espanyol tamb es mou

Ortodoxia masclista: ni punyetera grcia

Revistes amb vocaci humorstica i desquerres com Monglia i El Jueves han publicat recentment exemplars carregats dun masclisme recalcitrant. La stira s un registre, gnere artstic i ligstic que va nixer i ha estat usat per a la crtica social i poltica a travs de la ridiculitzaci. Sempre hi ha un objecte de crtica de manera que lhumor no es pot entendre sense el rerefons dun posicionament poltic. Aquestes publicacions es deneixen desquerres, per molts recursos humorstics i el seu llenguatge estan plens dun sexisme lasciu que divideix les esquerres. El sexisme s ideologia i praxi de dretes. La portada dEl Jueves en qu es pot veure una caricatura del rei somrient al llit apretant un pit duna dona nua, atordida i amb els ulls embenats, amb el titular El Rei es folla a la justcia utilitza tots els recursos de lhumor masclista casps. La imatge no pot ser ms denigrant per a les dones i vergonyant per als homes desquerres i anticapitalistes, est al nivell de la publicitat ultra-sexista de les multinacionals del txtil on mostren a la dona sotmesa per la fora, en escenes que pretenen insinuar subtilment una violaci, per ho semblen explcitament. aprofundir la divisi de gnere de la classe treballadora. Aix va motivar a una lectora no habitual de la revista a enviar una carta criticant el llenguatge sexista dels seus autors, i a animar-los a utilitzar en els seus redactats el plural femen referit a les persones. La resposta a aquesta carta van ser, en primer lloc, bromes evasives. Aix s tpic de les noves o contempornies formes de sexisme, com treureli importncia a lassumpte, negar-ho o mirar cap a un altra banda. En segon lloc, es desboca en la resposta un masclisme rude i caverncola quan Eduardo Bravo i Eduardo Galn, dos dels autors de la revista, conviden a la lectora a chuparle el rabo a un i la polla a laltre jugant amb el gnere dels substantius. Aqu ja no serveix la disfressa dhumorista per amagar actituds masclistes classicables dabs i violncia. Aix denota una greu manca dexperincies sexuals lliures. En aquests insults sinstrumentalitza el plaer per als homes de lliurement menjar conys o deixar que et mengin la polla. Noms alg maldestre faria servir un viol de matamosques. s la clssica reproducci dels valors heterosexuals del porno, de submissi de la dona hipersexualitzada a lhome hipermasculinitzat. Aquests valors sexuals que construeix el porno estan tan lluny de la sexualitat natural de les persones que tractar dencaixar en aquest constructe antinatural crea complexos que poden minar les relacions ntimes i la prpia sexualitat. Lexistncia de la prostituci mostra -entre moltes altres coses- la incapacitat dels homes, en detriment de les dones, de mantenir relacions sexuals satisfactries dins dels estndards que dicta la sexualitat capitalista. Desprs que a les xarxes socials molta gent coments el cas i exigs recticacions, la Revista Mongolia va publicar en el seu mur de Facebook Feministes tontorrones ens amenacen de mort. B, per primer que ens netegin la casa. Tot aquest tipus de reaccions a les crtiques revelen una clara ortodxia masclista incapa de transformar les seves idees aprenent del que passa a lentorn. Ms aviat s tot el contrari perqu reprodueix els rols de la masculinitat que imposa el sistema. Per tant reforcen la divisi de gnere de la qual el capitalisme tant partit en treu en forma de la doble explotaci de les dones: la productiva a la feina amb menor salari, i la reproductiva en el manteniment i criana de la fora de treball. Lhumor, per ser desquerres, hauria de ser capa de donar la volta als estereotips i rols sexistes i patriarcals que ens assigna el sistema capitalista.
Oriol Alfambra | @oriocosmic

El Procs de Forcades i Oliveres Per a Catalunya, i tamb a la resta de Pasos Catalans, si hi ha un projecte de PC que est portant debat, aquest s el que han impulsat Arcadi Oliveres, professor dEconomia a la UAB i Teresa Forcades, metgessa, teloga i monja benedictina. Per a Xavier Domenech la proposta de Forcades i Oliveres t dues potencialitats. Per una banda anima des duna nova latitud el debat sobre la necessitat darticular un front desquerres. I la segona, la constituci dun moviment poltic que si es desplega espero que porti moltes sorpreses ms enll dels espais poltics tradicionals. Domenech s taxatiu quan diu que estem en un moment daprenentatge i que no creu que ning estigui en condicions de donar llions a ning en aquest sentit, i, per

s una errada en temps i espai quan acaba darribar la CUPAE al Parlament amb un decleg semblant
tant, no ens queda si no obrir-nos, conuir i aprendre. Anna Gabriel, per la seva banda no t molt clar si el que sest proposant s un PC en si mateix o la voluntat que ho sigui, per coincideix en creure tamb que no s encara una frmula tancada. En aquest sentit per a Gabriel s un motiu de celebraci el fet que creixi la perspectiva de la construcci de la unitat popular com a motor de canvi. Per Galve ho veu duna forma fora diferent. El membre de lIAC creu que malgrat les bones intencions s una errada en temps i espai. Galve considera que tot just fa uns mesos va arribar al Parlament de Catalunya la CUP-AE amb un decleg molt semblat al proposat amb assemblees populars sense necessitat de ser militant. O tamb les CAV. A Llus Ravell la iniciativa li sembla com atropellada en les formes, insucientment travada i, per contra, excessivament polaritzada al voltant de gures que malgrat tot, puntualitza representen una sensibilitat legtima dins de lesquerra social catalana. Ravell tamb s crtic amb un PC que considera que sha llanat des de dalt i amb un disseny acabat a nivell del programa i del format duna candidatura electoral. Malgrat aix, Ravell creu que el PC pot acabar agrupant sobretot el sector cristi de base, per que com abans trobi aquesta sensibilitat

No noms a Catalunya els moviments socials i poltics porten temps debatent sobre la necessitat dun procs constituent. A la resta de lEstat espanyol tamb hi ha moviments que estan comenant a parlar i a organitzar el que en el futur podrien ser processos constituents. Alex Prez Santiago, membre de En Construccin, collectiu de la Comunitat de Madrid que treballa dins dIU, comenta que ja hi ha amplis sectors mobilitzats i organitzats de la societat mostrant que no tenim res a veure amb la classe poltica actual. Prez arma que treballen, tant fora com dintre de IU, per impulsar una aliana desquerres i moviments socials amb la seva vessant electoral, recolzada en una mobilitzaci sostinguda, creant xarxa i moviments populars, per impulsar el que anomena un canvi inevitable. Per la seva banda, Raul Robles, activista dAlternativa Unidad Popular Asamblearia a Alcorcn, creu que una coalici de candidatures al parlament estatal dUnidad Popular, que inclogui lesquerra transformadora i lesquerra transformadora independentista, si obt un gran suport electoral i alhora

hi ha una forta resistncia al carrer, podria convertir-se en el comenament dun Procs Constituent. Per perqu aix passi Robles creu que sha de aconseguir que el 99% se senti identicat amb aquestes propostes de canvi. Federico Noriega, activista a diferents moviments socials i en el grup per un Procs Constituent a Sevilla ha estat testimoni de com durant aquest darrers mesos shan avanat debats molt interessants a les places, carrers, frums, revistes, etc. Els debats han girat entorn a quina democrcia es vol i sobretot la que no volem diu Noriega. Sense donar-nos compte hem avanat molt des del 15M. Les gores populars shan convertit en gores constituents. Noriega creu que shan dunir en un procs de ruptura democrtica tots els moviments socials i partits en una aliana ms enll del debat esquerra-dreta. El Procs ha de ser el ms obert possible i shi han de sumar tamb unes mesures anti neoliberals de mnims. Amb una majoria als parlaments Noriega creu que es podria convocar una Assemblea Constituent, dissoldre Les Corts i realitzar un referndum per empoderar el poble. MR.

La disfressa dhumorista no serveix per amagar actituds masclistes dabs i violncia

A nivell discursiu, el titular simplement refora la crrega degradant que el sentit com capitalista li atribueix al sexe. Expresions com follar-se alg o alguna cosa, en un sentit pejoratiu, projecten una moralitat contra el sexe prpia de lesglsia catlica del S.XV. s un greu problema poltic per a una publicaci que vol ser desquerres fer servir el sexe com un recurs denigrant sempre situant el paper de la dona com submisa a lhome. El cas de la revista Monglia s especialment perills, perqu entre tota aquesta boira dironies i sarcasmes amb intencions desquerres, encara que difuses, desquerres, ha aparegut un masclisme tan explcit com el pitjor dEl Pas, lHola o Intereconoma. Aix s preocupant. Aquesta revista ha tret portades amb titulars com Una, Gran i Puta ... i ramoneta o, directament, Filla de puta sobre la foto de la infanta Elena, entre daltres exemples de sexisme. La stira poltica brilla per la seva absncia aqu, on el recurs s usar els insults sexistes de tota la vida, s a dir, a reproduir la mateixa degradaci de les dones en la qual el sistema tant insisteix per

el seu lloc en un marc ms ampli i exible, menys predeterminat i ms participatiu ser. Regina Martnez considera per la seva banda que s una proposta molt necessria i que obre una gran oportunitat per per no desaprotar-la sha de fer amb tota lamplitud i cura que es mereix. Per fer-ho creu que sha de tenir dos punts molt clars: evitar el sectarisme cap a la proposta per la ideologia (religiosa o poltica) de les persones que l impulsen: Ser un front ampli i divers, o no ser; i que ning ha de predominar ni erigir-se com la punta de llana del procs: O hi ha un lideratge collectiu i plural, o ser una oportunitat perduda. El que t clar s que sense la fora orgnica dels activistes que porten temps construint resistncies des

de diferents visons i mbits ser un esquelet feble que com a molt es podria sostenir amb un procs electoral que en s mateix no canviar res. Jess Manuel Granado, activista social a Palma ens aporta la visi des de fora Catalunya del projecte: Sembla una iniciativa interessat que intenta implicar al mxim dorganitzacions. Troba interessant que tamb permet la participaci individual sense pertinncia a cap grup. A Granado li agrada que sevitin esquemes passats i que per sobre de tot prioritzi les persones abans que el capital. Si no seguim caracterstiques com aquestes tornarem a caure en el mateix problema que tenim ara amb la constituci vigent.
Segueix a @manelrossalvador

@Rebel_Dignity El nostre futur com sn aquelles persones que, a travs de la lluita de classes, pretenen que les classes siguin histria.

juny/juliol 2013 | en lluita

CONIXER EL PASSAT PER CANVIAR EL PRESENT

LA NOSTRA HISTRIA

Sacaba de publicar Historia mundial del pueblo. Amb una visi des de baix, lautor, Chris Harman, fa una lectura crtica del passat que estimula la reexi sobre el present i el canvi social. Per Joel Sans Molas.
ui controla el passat controla el futur. Qui controla el present controla el passat. Aquesta clebre frase dOrwell del seu llibre 1984 s un gran advertiment sobre el poder de la histria. No en va els governants de totes les poques han procurat esborrar els signes del passat que no els hi interessaven i construir una visi de la histria que reforcs el seu poder. Aquest llibre de Chris Harman es proposa un enorme repte: una histria mundial de la gent, des de la prehistria fins les portes del segle XXI. Tot i la ingent tasca de documentaci que hi ha darrera, aquest llibre s una alternativa a la histria Trivial Pursuit que es basa en dates i grans personatges i no ajuda a entendre el passat ni el present. Lautor defineix aix la histria i el sentit que t estudiar-la: La histria ens parla de la seqncia desdeveniments que ens han portat a la manera de viure davui. Ens explica com ens hem convertit en qui som. Entendre-la s la clau per descobrir si podem continuar canviant el mn en qu vivim i de quina manera. Es tracta, per tant, duna histria que reivindica el comproms, que defuig la falsa neutralitat. I s que, com deia lhistoriador estatunidenc Howard Zinn: Tota la histria s partidria tot i que la majoria no ho s de forma oberta. Chris Harman (1942-2009) ha estat un destacat escriptor marxista angls. Ha publicat multitud dobres sobre economia, poltica i histria, entre ells Zombie Capitalism o llibres sobre el Maig del 68 o la Revoluci Alemanya de 19181923. Amb la publicaci de Historia mundial del pueblo arriba, per fi, un dels seus llibres a les lectores i lectors en castell. Cal destacar la capacitat de lautor dexpressar amb claredat idees complexes. El text s llegeix amb fludesa, sense que aix li tregui profunditat. Un altre dels valors de lobra s que compta amb una perspectiva mundial. El llibre posa mfasi en els desenvolupaments de tecnologia i coneixement que sha produt fora dEuropa i que desprs han passat dun punt a altre del planeta. Classes socials El punt de vista de Harman parteix de la comprensi de la histria que va proporcionar Marx. La vida de les persones no es pot entendre sense situar-la en el seu context material i veure la necessitat que hi El llibre qestiona la visi complaent que el capitalisme sempre durar. No noms per prendre la perspectiva que el capitalisme com a sistema global porta un escs segle i mig, que contrasta amb els 100.000 anys dhistria humana, sin, ms important, perqu ajuda a entendre els processos de canvi que han dut dun sistema social a un altre i les contradiccions que soriginen en el seu si. Lautor evita tant la visi triomfalista del progrs histric, com la visi pessimista que la histria sempre estar dominada per uns pocs. En definitiva, mostra que el rumb de la histria ve marcat pel que heretem del passat, per tamb per la voluntat i lactuaci de la gent en el seu present.
Manifestaci el 1978 a Tehern contra el Sha.
Segueix a @JoelSansM

ha de cooperar per aconseguir uns mitjans de subsistncia. El treball sobre la natura que ens envolta estableix tot un seguit de relacions socials, que van transformant-se en la mesura que tamb ho fa la forma de produir. Des de lemergncia de les classes socials, la lluita de classes ha estat un dels factors ms importants que han guiat els canvis socials i poltics. El llibre no pretn fer un relat complert de la histria de la humanitat, per s dentendre les seves dinmiques ms generals. En aquest sentit mostra els punts fonamentals del canvi histric. La divisi de la societat en classes al final de la prehistria, lascens i caiguda dels imperis antics. Lesdevenir de les societats feudals i el desenvolupament del comer en el si daquestes ltimes tant a Xina com a Europa. I finalment lemergncia del capitalisme a Europa, des don es projecta arreu del mn imposant-se amb la colonitzaci i limperialisme. El llibre combina explicacions ms generals dels processos histrics amb episodis concrets de revoltes i revolucions. Destaquen els relats sobre les revoltes desclaus durant lImperi Rom, les revoltes camperoles a lEuropa o la Xina feudal, la Revoluci

Francesa de 1789, linici del moviment obrer a lAnglaterra del s. XIX, la Revoluci Russa de 1917 o la revoluci a Iran de 1979, entre molts daltres. Histria recent Quan el llibre sapropa a la histria ms recent, la dels ltims dos segles, ens explica el canvi que suposa el capitalisme. Es tracta del primer sistema en qu un excs de producci pot provocar crisi, atur i ms misria, on tot i haver-hi menjar en excs una part significativa de la poblaci mundial passa gana diriament. Per per altra banda, tamb sota el capitalisme es forma una nova classe social oprimida la classe treballadora que t ms capacitat que mai

en la histria per resistir: est agrupada collectivament, viu en grans concentracions urbanes i t major coneixement del mn que lenvolta que cap altre moment. Per primera vegada es creen organitzacions estables duna classe explotada, com sn partits i sindicats. La narraci sobre el segle XX ens porta a un sentiment ambivalent. Ha estat el segle en qu la barbrie ha arribat a majors quotes, amb dues guerres mundials, lholocaust i genocidis tnics. Per tamb, com diu Harman: Ha estat la histria de generacions successives de gent, cada vegada ms grans en nombre, que han resistit la lgica del sotmetiment a un mn de competncia i acumulaci de capital.

Historia mundial del pueblo Chris Harman Editorial Akal, 2013 624 pgines

LESQUERRA I LA HISTRIA: UNA BATALLA PEL PASSAT

Reprodum un fragment duna entrevista a Chris Harman realitzada pel diari Socialit Worker, on lautor explica per qu va escriure aquest llibre. La histria s important perqu mostra com sha format el mn en qu vivim avui. Si mirem el mn que ens envolta trobem racisme, crisis econmica, una mentalitat de carrera de rates, multimilionaris i grans espais de pobresa. Si no sentn la histria, s fcil caure en la trampa de creure que aquestes coses sempre han existit, que sn una part fixa de la naturalesa humana que no pot ser desafiada o canviada. s tamb innegable que la gent t un enorme inters en la histria. Per tot i aix, adquirir una mplia comprensi de la histria no s tan fcil. Els nostres governants sempre intenten presentar la histria com res ms que un record de les suposadament heroiques proeses que van realitzar ells i els seus predecessors. Aix les primeres histries escrites, fa uns 5.000 anys, eren llistes de faraons que governaven Egipte com si haguessin estat ells els que van construir les pirmides, i no pas milers dobrers reclutats. La mateixa actitud es mant fins a lactualitat, amb educadors i poltics de dretes que creuen que la histria shauria de centrar en les proeses dels reis i reines. I els nostres dirigents han intentat sempre, duna forma o altra, suprimir les versions histriques que no convenien al seu propi propsit. Hi ha hagut una sana reacci contra la histria dels grans homes, mirant cap all que la gent corrent feia amb les seves vides. Per el resultat pot ser sovint una comprensi completament fragmentria de la histria. Els estudiants poden aconseguir saber en gran detall sobre, per exemple, la resistncia als nazis a Alemanya, per no sexplica com aquests episodis encaixen en un marc ms general de la histria del segle XX.

Entendre la histria s la clau per descobrir si podem continuar canviant el mn en qu vivim i de quina manera

juny/juliol 2013 | en lluita

@TomalaTele Qu tindr el periodisme ciutad que les nostres imatges acaben en totes les TVs? I, on eren ells?

MITJANS EN LLUITA

Resistncies i alternatives dun periodisme en crisi

La informaci s imprescindible per a la democrcia. Luis Zhu parla amb diferents periodistes sobre els conictes i les transformacions que estan patint les redaccions.
El periodisme s un dels sectors que ms est patint limpacte de la crisi econmica. En un recent anlisi de lInstitut Nacional dEstadstica, el periodisme s una de les professions amb menys futur, juntament amb larquitectura i la construcci. A nals de 2012, lAssociaci de Premsa de Madrid (APM) comptabilitzava ms de 27.000 periodistes sense feina, el que suposa un 51% de taxa datur. Segons dades de lAPM, 197 mitjans de comunicaci han tancat des que va comenar la crisi al 2008. A aquest panorama desolador cal afegir-hi que les condicions de treball a les empreses de comunicaci sestan deteriorant contnuament. Cristina Mas, periodista del diari Ara, explica que a ms dels acomiadaments, les condicions de treball sestan precaritzant cada vegada ms: disponibilitat les 24 hores, falsos collaboradors, augment de les jornades laborals, rebaixes de salaris, etc.. Per fer front a aquesta situaci, a Catalunya va nixer el passat 27 dabril la Coordinadora de Mitjans en Lluita. A la primera assemblea van assistir ms dun centenar de professionals de 30 mitjans de comunicaci diferents per acordar una estratgia per fer front als atacs que est patint el sector. Cristina Mas, que tamb milita a Lluita Internacionalista, diu que la Coordinadora neix per trencar amb la desmobilitzaci i el corporativisme, per construir una plataforma transversal que no exclou els sindicats, per que vol posar les decisions en mans dels treballadors. Periodisme en lluita La Coordinadora t lobjectiu dorganitzar mobilitzacions conjuntes de tot el sector de la comunicaci i visibilitzar les lluites que hi ha a diferents empreses. Una daquestes lluites que a penes va tenir impacte meditic, de donaci de sang i una festa reivindicativa, relata Garca. Aquesta festa, que va tenir lloc el 12 maig, els va servir per rebre el suport de milers de persones, entre elles moltes cares i veus conegudes dels mitjans de comunicaci catalans, i tamb per mostrar un suport mutu amb altres sectors que estan patint retallades, com la sanitat o leducaci. El periodista Joan Roura, que tamb forma part del comit dempresa de TV3, alerta de les conseqncies nefastes que les retallades poden ocasionar en un mitj pblic que s lder daudincia: La prdua de diners pot afectar la programaci i el lideratge de TV3, i aix pot fer que no es vegi la televisi pblica com una cosa important. Des dels pressupostos de la Generalitat es subvencionen grups de comunicaci privats als quals els interessa que TV3 perdi audincia per aix ells guanyar quotes de mercat; aix passa tamb a educaci i sanitat, arma Roura. Periodismes crtics La crisi i les retallades afecten tamb la qualitat dun periodisme que ja estava sent criticat des de fa temps. Anna Vallina, periodista lleonesa que va treballar al diari gratut madrileny Gente, diu que si abans ja es feia a les redaccions el copia i enganxa, el seguir lagenda informativa dels grans mitjans i agncies sense qestionar res, ara ja s impossible ser crtic senzillament per temps, perqu el que abans feien tres persones, ara ho fa una. A mesura que la crisi ha minvat les plantilles dels mitjans de comunicaci convencionals, han anat sorgint nous mitjans alternatius, com La Marea o El Diario. es, mentre que altres capaleres ms veteranes, com Diagonal, a nivell estatal, o La Directa, a nivell de Pasos Catalans es consoliden i creixen. Gemma Garcia, periodista de La Directa, explica que estan sorgint nous projectes alternatius als grans mitjans. El repte s que es mantingui i puguin garantir unes condicions dignes als periodistes, al mateix temps que fan bon periodisme; el repte s que siguin alternatius en la manera de fer periodisme i en la forma dorganitzar-se. Per a Garcia el periodisme ha de denunciar el frau i els abusos de poder, per tamb visibilitzar propostes, idees, testimonis i experincies per eradicar les injustcies. A ms de les publicacions alternatives ara cal afegir-hi les possibilitats que han obert les noves tecnologies i les xarxes socials per a la prctica dall que algunes persones anomenen periodisme ciutad. Basat en la idea que qualsevol pot ser un emissor, va nixer molt lligat a les necessitats informatives del 15M i sest estenent amb les accions contra els desnonaments i els escratxes de la PAH.

La plantilla del Grupo Z va fer vaga general en solidaritat amb la rotativa amenaada.

malgrat la seva singularitat, va ser la de la plantilla dEl Peridico. El Grupo Z, propietria de la capalera, va anunciar al mar el tancament de la impremta dEl Peridico, en la que treballen 102 persones. Una assemblea amb tota la plantilla del Grupo Z, inclosa la redacci dEl Peridico i lSport, va prendre un decisi inusual alhora que exemplar: fer vagues generals de solidaritat amb la rotativa. Finalment es van fer tres vagues generals amb un seguiment dentre un 80 i un 90%. El conicte es va tancar a labril, amb la sortida de 40 persones i una rebaixa del 35% del sou de la plantilla de la impremta. Es va encaixar un cop durssim per mantenir en peu la rotativa. Toni Fuentes, periodista i president del comit dempresa dEl Peridico, relata que es va posar tota la carn a la graella, amb ms de 60 mobilitzacions i interpellacions a diferents grups parla-

mentaris, per lempresa va jugar amb el xantatge de la crisi i les facilitats de la reforma laboral. Va donar fruits la mobilitzaci de la plantilla?-es pregunta Fuentes-. Jo crec que si no hagussim seguit aquesta estratgia, ara la rotativa estaria tancada. Per a Toni Fuentes la Coordinadora de Mitjans en Lluita sha creat per respondre els atacs de les empreses privades. Els atacs de la patronal estan molt coordinats, quan un comena, els altres van darrere, mentre que els treballadors estem molt dividits, analiza Fuentes. Els mitjans de comunicaci pblics, per, tamb estan patint retallades. Les diferents televisions autonmiques sn les cares ms visibles daquesta realitat. Canal 9 va acomiadar a 843 persones, Telemadrid a 829, mentre que a Catalunya, al mar es va conixer un avantprojecte de pressupost que, si es fa realitat, podria supo-

El periodisme ha de denunciar els abusos de poder i visibilitzar idees per eradicar es injustcies
sar retallades salarials de ns a un 30% o acomiadaments de ns a 500 persones. Jordi Garca, documentalista i membre del comit dempresa de TV3, explica que la direcci de lempresa ja ha comunicat que treballa amb aquestes previsions. Al mar, quan ens vam assabentar de lavantprojecte de pressupostos vam fer dues jornades de vaga. Durant una delles, a una assemblea multitudinria, es va decidir fer altres accions, com una recollida massiva de signatures per defensar el model de rdio i televisi pblica, una campanya

Un nou diari i una nova web

La premsa en general est patint moltes transformacions en els darrers anys. Entre elles, potser la ms important, s la relaci entre el paper i el contingut digital, incloses les diverses xarxes socials. La premsa revolucionria, de la que forma part aquest diari, no s, o almenys no hauria de ser, una excepci en tot aix. Lluny del que algunes veus dins lesquerra armen, la premsa revolucionria no s quelcom del passat, sin que tenim el convenciment que t un paper important a jugar en les lluites. Per jugar aquest paper, com la resta de la premsa, tamb ha devolucionar i transformar-se. s per aix que a partir de setembre el diari que tens entre les teves mans s canviar per adaptar-se millor a la situaci social i poltica amb un nou disseny a tot color, ms clar i funcional, i una reestructuraci dels temes i les seccions per obrir-lo ms als diferents moviments. Tot aix no pot anar separat del suport digital i les xarxes socials. Per aix tamb a partir de setembre comptarem amb una nova web molt ms funcional i molt ms integrada amb les diferents xarxes socials. Una nova web que tamb ens servir per poder integrar millor el nou diari i estendre el debat i les idees revolucionries per la xarxa. Amb aquesta canvi volem un diari i una web ms oberts. Dirigides a donar ms veu a les lluites socials i laborals del nostre entorn, sense deixar de banda les diferents lluites a nivell internacional que tant ens han inspirat aquests darrers anys. Volem una premsa revolucionria que no noms informi, sin que aporti idees i estratgies, per sobretot debat per fer avanar les lluites i aprendre delles. La premsa revolucionria ha de participar de les lluites, per tamb ha daprendre daquestes. Per poder-ho fer volem incorporar ms veus per visualitzar les diferents idees dels moviments. Per fer aix, necessitem lajuda de totes les persones que els hi agrada aquest diari i que li donen suport mes rere mes. A partir del mes de setembre, i coincidint amb el llanament de la nova imatge del diari i la web, encetarem una campanya de subscripcions al diari en paper. En lluita es un diari sense subvencions i sense publicitat que es mant en base al suport econmic que aconsegueix dia a dia al carrer i als moviments. Perqu continu sent aix necessitarem lajuda de totes aquelles persones que ms enll destar dacord o no amb nosaltres, creuen necessari una premsa com la nostra.
Redacci @enlluita

10

@ErmengolGassiot Company de SAT i jornaler explicant ocupacions d Somonte al rectorat okupat de la UAB #desobeimUAB la solidaritat es la tendresa dels pobles

juny/juliol 2013 | en lluita

Educaci

Mobilitzacions contra el Govern andals i pels llocs de treball

Jess M. Castillo ens explica com el professorat inter est lluitant contra les retallades a travs de diferents formes dorganitzaci.

Que signicar lanullaci dels convenis collectius?

El proper 7 de juliol milers de convenis collectius deixaran destar en vigor i diversos milions de treballadors i treballadores podrien veure retrocedir els seus drets laborals duna manera dramtica. Els convenis collectius reecteixen la tradici de lluita en una empresa o sector. Cristallitzen legalment els resultats de les batalles laborals contra els caps, les victries aconseguides per les plantilles al llarg dels anys, per tamb materialitzen les derrotes i les concessions dels dirigents sindicals davant de la patronal i la direcci de les empreses. La Reforma Laboral que el PP va posar en marxa el 7 juliol del 2012 va establir que en el perode dun any aquells convenis collectius que no fossin renovats a travs de la negociaci entre patronal i sindicats serien derogats. Sacabava aix amb el mecanisme pel qual quan un conveni collectiu no es renovava per falta dacord, aquest es prorrogava indenidament ns arribar a un nou acord (ultraactivitat dels convenis). Aix, sestima que al voltant de 1.500 convenis sextinguiran entre el 7 de juliol i principis dany, afectant prop de tres milions de persones. Les empreses que els convenis collectius deixaran destar en vigor passaran a estar regides pel conveni dmbit superior (normalment amb pitjors condicions) o directament per lEstatut dels Treballadors. Aquesta mesura s un atac denitiu contra la negociaci collectiva i el sindicalisme. Davant la no necessitat de negociar convenis per part de la direcci de les empreses (doncs el resultat de no negociar sempre els beneciar) el sindicalisme, en sentit institucional, perd la seva ra de ser. Aix suposar un cop dur per a lestructura burocrtica dels grans sindicats, per tamb un retrocs general per a la conquesta i defensa de drets laborals per part del conjunt de la classe treballadora. Des de 2009, amb linici dels efectes devastadors de la crisi, el nombre de convenis collectius ha anat descendint. La tendncia creixent del nombre de convenis (i per tant tamb dempreses i persones regides per aquets) va assolir un sostre al voltant dels 6.000 convenis collectius el 2008 i avui es troba lleugerament per sobre dels 2.000. El nombre de persones protegides per convenis collectius estava el 2008 per sobre dels dotze milions, mentre que avui ha baixat a menys de la meitat. Aix implica que la prdua de convenis collectius a partir del 7 de juliol afectar el nucli de persones treballadores pbliques i privades amb millors condicions de tot el mercat laboral, i moltes de les seves condicions seran equiparades a la baixa amb aquells sectors laborals que no tenen protecci per conveni collectiu. Fins a aquest mateix any de referncia, 2009, les estadstiques de vaga mostren que la majoria daquestes es produeixen en el marc de la negociaci dels convenis, per impulsar la negociaci, desbloquejar-la o pressionar els caps perqu cedissin en certes demandes. Aix vol dir que la negociaci collectiva s un dels principals, sin el principal, focus de conictivitat laboral. No obstant aix, tot apunta que la direcci dels grans sindicats no estar a lalada, un cop ms, de la batalla de classe que els empresaris i el govern els estan plantejant. Ms de tres milions de treballadors i treballadores (possiblement les persones ms organitzades de tota la classe treballadora de lEstat) es trobaran amb un retrocs

Protesta contra les 4.502 professors interins i interines que el Govern dAndalusia vol fer fora. amb concentracions davant la Conselleria dEducaci de la Junta dAndalusia. Desprs van continuar amb pintades als carrers, escraches i boicots dactes ocials a la consellera dEducaci Mar Moreno, responsable directa dels acomiadaments. Posteriorment es van situar a la Corrala La Utopia, edici deshabitat i ocupat per famlies sense casa. Des daquest centre doperacions es van mobilitzar ns a aconseguir diverses entrevistes amb els responsables deducaci en qu aquests es van negar a readmetre al professorat inter que els va exposar les seves alternatives als acomiadaments. Segons explica Llus, inter en lluita, els diners destinats a plans elitistes i sense sentit pedaggic com el Pla de Qualitat o lAgncia Andalsa dAvaluaci Educativa (Agaeve) podria dedicar-se a la contractaci de ms professorat alhora que laugment dhores docents al qual obliga el Ministeri de Wert (Reial Decret 14/2012) podria passar a ser hores de tutoria i de gurdia, deixant espai a les aules per a les persones interines. A ms, el professorat inter connecta el seu problema concret amb la situaci general, apuntant al pagament del deute pblic i la seva prioritat en la Constituci (desprs de la reforma del PP i el PSOE) amb les retallades en educaci. Les mobilitzacions van continuar de manera incansable amb una marxa de vuit dies des dAntequera a Sevilla (uns 20 km cada dia) passant per diferents pobles on explicvem la nostra problemtica, explica la Luisa. A larribada a Sevilla van ser rebudes per milers de persones que van marxar en manifestaci. Lltima mobilitzaci, per ara, ha estat locupaci indenida, des de meitat de maig, de lIES Las Aguas (rebatejat com La Victoria) a Sevilla, per tornar a les aules. Un centre educatiu, smbol de les retallades del Govern andals, que es tancar denitivament aquest estiu. En totes les mobilitzacions, el professorat inter andals ha comptat amb el suport incondicional de la Marea Verde i diversos sindicats, especialment USTEA, CGT i SAT. Com anem contra la Junta, UGT ens recolza amb la boca petita, per no s un suport de veritat, comenta la Luisa. CCOO a poc a poc est canviant el seu discurs, per encara est molt lluny de donar suport decididament al professorat inter andals. Desprs daquest primer any de mobilitzacions, les persones interines andaluses estudien, entre altres mesures, formar un front de lluita conjunt amb altres collectius de persones afectades per les retallades del Govern andals. La lluita del professorat inter, en el si de la Marea Verde, no noms es desenvolupa a Andalusia. Per exemple, a Catalunya es van tancar a nals de maig a la Sagrada Famlia, i en el mateix mes van protestar a lAssemblea de Madrid, entre moltes mobilitzacions a Mrcia, Pas Valenci, Arag o Astries. De fet, a labril va tenir lloc a Madrid la primera reuni estatal de coordinaci del professorat inter en lluita. La socialdemocrcia liberal est posant al Govern andals bipartit com un exemple de govern progressista que podria treurens de la crisi. Posem des de la defensa popular dels serveis pblics a la lluita del professorat inter com un exemple de lluita directa, assembleria i combativa contra les retallades vinguin don vinguin.

arrere de la retrica progressista del Govern andals bipartit de PSOE i IU samaguen fortes retallades socials com la reducci dels serveis dautobusos interurbans, la congelaci de la contractaci dempleats pblics i la retallada reiterat del seu salari, la fusi dhospitals pblics i la precaritzaci i privatitzaci encoberta, lacomiadament dassessors docupacions i de 4.502 professors i professores interines deducaci primria, i sobretot secundria. Aquestes retallades les tracten de justicar pel degut compliment de la normativa generada pel Govern central i les retallades en les comptes andaluses per part daquest. Per segons Juan Antonio, professor inter acomiadat el Govern andals est utilitzant lexcusa del Govern de Rajoy per fer aqu una poltica igualment lesiva amb leducaci a la del Govern de Madrid. De fet, el Govern Andals assumeix i impulsa el discurs de lausteritat per pagar el deute pblic, responsabilitzant daquest deute als serveis i administracions pbliques. Una postura neoliberal i interessada, ja que noms prop del 14% del deute pblic es deu a serveis i administracions, i la resta deriva del pagament dinteressos als especuladors.
Punta de llana

Les estadstiques de vaga mostren que la majoria es donen en el marc de la negociaci dels convenis
de drets laborals histric de cop, i es liquidaran les conquestes cristallitzades danys i anys de lluita en el marc de lempresa. Podria ser el moment, si les burocrcies sindicals volguessin, de llanar una nova ofensiva articulada a nivell estatal, en defensa dels convenis collectius. No obstant aix, ns ara els sindicats noms estan fent pregries al govern i els caps a la taula de negociaci i cridant tmidament a manifestacions simbliques que no podran revertir lentrada en vigor daquesta mesura. Tanmateix aquest retrocs en els convenis pot comportar una explosi de conictivitat laboral que hauria de ser coordinada perqu no es dispersi i els seus resultats positius, daconseguir-ho, siguin generalitzats al mxim nivell. s aquesta la tasca que afrontem des del sindicalisme combatiu i lesquerra anticapitalista. Miguel Sanz @msa980

El professorat inter est sent una de les puntes de llana ms importants en la lluita contra les retallades del Govern andals des que van ser acomiadades a nals del curs 2011-12. Des de llavors, aquest collectiu, agrupat en la Plataforma de Docents Andalusos per lEducaci Pblica, que inclosa a la la Marea Verde, est realitzant una campanya per la seva readmissi i en defensa de leducaci pblica. Segons ens explica la Luisa, professora interina acomiadada, van comenar a lagost de 2012

Son habituals els acomiadaments disciplinaris, on si la persona no denuncia s acomiadament lliure

juny/juliol 2013 | en lluita

@Irene_Grau Joves artistes cantant per la convivncia i contra el racisme i el feixisme. Estima la musica, odia el feixisme.

Contracrtica

Jam Hits the Town: la msica colpeja Badalona

Ricard Tejada

APUNTS I COMENTARIS
La insubmissi de les dones egpcies
Sense caure en el drama fcil, en el seu debut com a director, el guionista Mohamed Diab ens apropa a la trgica realitat de lassetjament sexual a Egipte a travs de les histries personals de diverses dones que decideixen no continuar patint en silenci. El Cairo 678 s una pellcula basada en histries reals que t lloc el 2010, poc abans de la primavera rab i limpuls al moviment feminista a Egipte que aquesta revoluci suposaria. Mitjanant una trama de vides creuades, coneixem les protagonistes, el context extremadament masclista en qu es mouen i la seva progressiva determinaci a lluitar contra lopressi que pateixen. Es tracta de tres dones de diferent classe social que han patit formes dassetjament diverses: Fayza, una mare de classe humil que mant una difcil relaci amb el seu marit i per a la qual

11

La msica en directe no forma part del dia a dia de la ciutat. Ni bars, restaurants, sales ni tampoc lAjuntament a travs de les seves infraestructures aposten per una agenda regular que ofereixi espais tant de creaci de msica com de recreaci per al pblic, ms enll de les festes majors un cop a lany o esdeveniments puntuals que interessen a una minoria. La passivitat envers la cultura musical i la inrcia que han anat adoptant les noves generacions cap a un oci de discoteca inconscient tampoc ha ajudat. Ens han portat a consumir passivament tot all que ens ven la televisi i les grans discogrques. Msiques creades com un producte passatger i banal per generar milions i no pas com una eina esttica capa de donar plaer, ajudar a expressar sentiments, canviar a les persones i la realitat que les envolta. Malgrat que la globalitzaci imposa la mercantilitzaci de la msica, des del passat mes de mar a Badalona sha obert una clariana dins un escenari desolat. Un grup de msics plens denergia ens hem proposat canviar la realitat a casa nostra. Daqu ha nascut el projecte JAM HITS THE TOWN, un cicle de jam sessions de diferents estils musicals repartides pels barris de la ciutat. Una cita setmanal que ofereix espai alternatiu on gaudir de msica en directe, msica amb nima. Un espai doci, per tamb de lluita.

Mrius Alfambra

El format jam fa que el pblic pugi a lescenari i que la msica baixi a la pista. Dins del projecte shan creat ns el moment tres jams diferents; Reggae/ Rap, Latin/Rumba i Soul/ Funk. Aquesta iniciativa pretn abarcar estils musicals darreu del mn sense oblidar les nostres arrels mediterrnies. Fins a dia davui shan dut a terme vuit edicions repartides per centres cvics, que han ofert un espai on donar veu a artistes locals i daltres ciutats, crear xarxa entre musics i barris i trencar amb el silenci de la setmana. En aquests esdeveniments saposta per portar punxadiscos de cada branca musical perqu vinguin a punxar, principalment en format vinil. Una forma de mostrar que podem anar a una festa a escoltar msica lliure de drets comercials, no volem pagar res a lSGAE. JAM HITS THE TOWN aposta per la cultura lliure i per tant per les llicncies Creative Commons. La resposta de la gent ha sigut molt positiva, una mitjana de 60-70 persones han assistit a cada jam, que es duen a terme principalment els dijous a les 19h. Una mostra que amb regularitat es pot canviar la tendncia. Aix noms ha fet que comenar. El fet dhaver apostat per les jams no s casualitat, una jam session s un esdeveniment on habitualment obre un grup de msics amb algunes peces preparades, per un cop trencat el gel es dna pas a la improvisaci, i msics que no es coneixen ni han tocat mai junts han de posar-se dacord al moment i mostrar els seus sentiments. Perqu quan no tens temps de preparar-te una cosa no pots evitar la teva naturalesa, et mostres tal com ets. Potser s una de les coses que li falta a la nostra societat, donar peu a la improvisaci per treure el millor de nosaltres sense complexos.

Quan es legitima la desigualtat qualsevol pot patir assetjament o convertir-se en assetjador

viatjar en autobs esdev un malson; Seba, una dissenyadora de joies en procs de separaci, vctima duna violaci collectiva; i Nelly, teleoperadora i cmica aficionada, assetjada en el seu treball i al carrer. A primera vista aquestes dones sn molt diferents entre elles, per aviat descobreixen que tenen molt en com. La histria es desencadena quan Fayza decideix defensar-se, tal com Seba recomana en el seu curs dautodefensa per a dones, i agredeix amb una tisora al seu assetjador. Les tres es posen en contacte quan Nelly apareix a la televisi al convertir-se en la primera dona egpcia a denunciar un cas dassetjament sexual, i Essam, un policia amb una dona igual dignorada, comena a investigar les agressions a homes en diferents autobusos. La pellcula comp-

La vinyeta

ta amb un bon ritme i una histria que mant linters fins a lltim moment. El gui resulta slid i els personatges bastant realistes, en part per les meravelloses interpretacions de les actrius protagonistes, per tamb per la cura que es t en els detalls i en reflectir el context social on es produeixen aquests assetjaments. Es dibuixa aix una societat on la dona queda completament invisibilitzada o cosificada des del primer minut de la pellcula, quan Fayza viatja en taxi, on podem escoltar la lletra duna can enormement masclista que emeten per la rdio, una societat on la reputaci de la famlia o del mateix Egipte es considera ms important que el vetllat patiment daquestes dones, i per aix les encoratgen a no denunciar la seva situaci, veient-se soles i desprotegides. No obstant aix, i malgrat totes les contradiccions i de les barreres a les quals senfronten, cap de les protagonistes accepta mirar cap a un altre costat i continuen amb les seves lluites personals, tractant de comprendres mtuament i donat-se suport entre elles. Es poden extreure moltes conclusions dEl Cairo 678. Quan es permet i legitima un discurs de desigualtat qualsevol pot patir assetjament o esdevenir assetjador, per sobretot, El Cairo 678 ens mostra que la lluita i la denncia social sn imprescindibles perqu les coses canvin. Perqu quan una dona soposa a guardar silenci i saixeca, moltes altres estan mirant i, com ella, poden atrevir-se a donar el pas i a revoltar-se contra lopressi.

ngela Mara Solano @Angela_Freebird

@SEzquerra s dinculte i feixista el q diu Anglada, q el 1er nat a CAT el 2.013 s un immigrant. Si neix aqu, com pot ser immigrant

ATUREM EL FEIXISME AMB LA...

UNITAT DEL 99%

Lextrema dreta s una amenaa creixent, tant a Europa com a casa nostra. A Frana, Grcia o Hongria, partits feixistes reben ms del 10% dels vots. A Catalunya, sn molt ms febles, per existeixen. I no parlem aqu de la deriva cada vegada ms xenfoba del PP, ni de la pujada de Ciutadans. Tot i ser preocupants, reecteixen una altra cosa; les estratgies electorals, respectivament, del principal partit de la burgesia espanyola, i dun partit espanyolista populista. Cerquen vots dins de la democrcia burgesa, no volen acabar amb ella. Aquest, en canvi, s que s lobjectiu del feixisme, que t en Plataforma per Catalunya (PxC), el seu mxim representant a casa nostra. Les expectatives electorals den Josep Anglada, el fhrer de PxC, no shan complert, grcies en gran part a la feina dUnitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR). Ara els feixistes intenten fer-se el seu espai al carrer. Els sectors ms nazis i espanyolistes de PxC, sobretot de lextraradi de Barcelona, demostren aix el seu desencs, tant amb els fracassos electorals, com amb la faana catalanista dAnglada. Un exemple s Alberto Snchez, regidor a LHospitalet per PxC i impulsor del centre social nazi al Clot, que ha estat fotograat portant una bandera espanyola amb un smbol nazi i fent una salutaci hitleriana. Tamb hi ha el Moviment Social Republic organitzaci ms clssicament nazi, que intenta guanyar adeptes mitjanant accions socials semblants al repartiment de menjar noms per a autctons que organitzen els nazis grecs. Es presenten com a anticapitalistes, antisistema, ns i tot com a promotors duna revoluci (nacional). De vegades es parla del nou feixisme, per s el nazisme de sempre. Als anys 20 i 30, les Tropes dAssalt de Hitler, les SA, combinaven els atacs violents al carrer amb festes per a la canalla i activitats ldiques als seus locals. I les SA tamb tenien una retrica anticapitalista; per aix, Hitler els va purgar un cop al poder. Actualment, el feixisme no est a punt de prendre el poder, ni al carrer ni mitjanant les urnes. Mai ho ha fet sense el suport duna part important de la burgesia vet aqu la profunditat del seu anticapitalisme i actualment cap sector signicatiu de la burgesia catalana o espanyola opta pel feixisme. El problema, ms aviat, s que les organitzacions
David Karvala

Un problema arreu de lEstat

Fins ara, lextrema dreta a la resta de lEstat espanyol ha tingut poc xit electoral. Les seves divisions internes, i la incapacitat dallunyar-se de les formes tradicionals del feixisme, li han impedit avanar com ho feia, fins fa poc, Plataforma per Catalunya. Per intentar omplir aquest buit, fa uns anys que Josep Anglada prova dexportar el seu model de feixisme disfressat. Lintent ms recent va ser la Plataforma por la Libertad, que lAnglada va presentar el juliol de 2012, a Torrejn de Ardoz, Madrid. El fracs de lacte, conjuntament amb lhostilitat dels socis espanyols dAnglada davant lambivalncia del vigat vers el catalanisme, han provocat que el projecte es converts en Partido por la Libertad, formalment independent de PxC. Sembla poc probable que aconsegueixi unir lextrema dreta espanyola, per aix no exclou el perill que aconsegueixi algun xit electoral local. Per aquest motiu caldr mobilitzar-se per aturar-los, all on intentin crixer. I hi ha altres amenaces. A Madrid, una aliana de grups de lextrema dreta ha organitzat, en poc ms dun any, tres manifestacions, cadascuna formada per uns quants centenars de feixistes i nazis. El passat 9 de maig, Respuesta Estudiantil, un grup nazi disfressat de sindicat destudiants, va intentar fer-se espai dins les protestes en defensa de lensenyament pblic a quatre ciutats diferents. Van ser expulsats de les manifestacions, per el perill s evident. Per tot aix, s molt positiu que shagi comenat a crear Unidad Contra el Fascismo y el Racismo a Andalusia. Els mateixos arguments que han aglutinat forces molt diverses en moviments unitaris a Catalunya, Gran Bretanya i Alemanya, tamb sapliquen a Andalusia i, no cal ni dir-ho, a la resta de lEstat espanyol. DK.

La manifestaci del 29 de juny al Vendrell ser un pas important per acabar amb la feixista PxC.

feixistes senforteixen per poder presentar-se en el futur com a una eina contra les lluites socials i contra la classe treballadora. Aix que cal lluitar perqu no arribin a aquest punt. Com ho fem? Unitat contra el feixisme A Catalunya, ja tenim els inicis duna resposta real i prctica: lmplia plataforma esmentada abans, Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR). Moltes estratgies antifeixistes han fracassat: algunes a causa del sectarisme i lexclusi dels sectors ms moderats; altres perqu a lintentar atraure aquests sectors, la prpia esquerra radical ha adoptat un programa moderat i ha callat les seves crtiques vers

Cal posar les bases dUCFR al mxim de municipis per poder fer fora el fexisme all on tenen presncia

el sistema, deixant els nazis com els nics dissidents. UCFR s diferent. Un moviment unitari i plural, que no adopta cap programa poltic ni molt radical i excloent, ni tampoc reformista, sin que es centra nicament en la lluita unitria contra lextrema dreta. Aquest model ja ha donat fruits a Gran Bretanya, on el partit feixista, BNP, va arribar lany 2008 a tenir un total de 55 regidors. Les mobilitzacions i campanyes impulsades per Unite Against Fascism (Unitat Contra el Feixisme) han aconseguit que ara noms lin quedin dos. Tamb sapliquen estratgies unitries a Alemanya, davant una extrema dreta que inclou lNPD, un partit neonazi de 7.000 militants. Molts anys de protestes poc fructuoses sovint noms enfrontaments entre antifeixistes encaputxats i la policia han donat pas a mobilitzacions de molts milers de persones tant de lesquerra combativa com dels sindicats majoritaris i el partit socialdemcrata que s han aconseguit aturar els nazis.

I a Catalunya, com ja sha dit, lascens electoral de PxC sha aturat des de la creaci dUCFR, a la tardor de 2010. Per queda molt per fer. Per una banda, el creixement de PxC ha estat sobretot local, i posen les seves esperances en les properes eleccions municipals, de 2015. Cal posar les bases dUCFR ara al mxim de municipis per poder fer-los fora all on tenen presncia, i per barrar-los el pas all on intentin entrar per primer vegada. En aquest sentit, la manifestaci contra PxC, el proper dissabte 29 de juny al Vendrell, ser un pas important. I per laltra, hem de mobilitzar-nos contra els nous-vells feixistes al carrer; al carrer, per amb la mxima unitat. Una prioritat aqu ser la nova campanya dUCFR Grcia pel tancament de la llibreria nazi Europa. El feixisme s molt minoritari. Per assegurar-nos que aix no canvi, no nhi ha prou amb una altra petita minoria, cal un antifeixisme del 99%.
Segueix a @davidkarvala

Revista de debat i anlisi

LA HIEDRA

La PAH: Cuando la calle clama S se puede. Regina Martnez Egipto:Anlisis de una revolucin en marcha. Diego Mendoza Grecia: Puede Syriza llevar a un cambio anticapitalista? Thanasis Kampagiannis Trabajadores y medio ambiente, la conservacin del entorno en plena crisis econmica. Jess Castillo