• Embed Doc
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
Introducció.
Aquest recull de textos em sembla que no tindran mai la capacitat de ser tan útils com poden ser-ho en elformat que han sigut concebuts. Tot i que aquests darrers dies estic repassant tots els escrits originals i fins itot estic reescrivint alguns fragments, l'esperit amb que vaig començar a escriure els textos és el de construir un cos hipertextual, per aquesta raó tot el que es troba aquí està penjat a la xarxa, està tot i més. No entencque un diari de camp, ara actualment tingui un altre format. Així que no entenc el perquè de presentar el diaride camp en un format sobre paper, un format limitat en sí mateix per les seves condicions pròpies. Ja sé queels requisits han de ser uns i ens hem d'ajustar a ells, però no
Pàgina
1
 
Carta a un docent.
Paraules clau: Professors,
La feina de la propera sessió és escriure una carta a un professor/a que vam tenir durant la nostra etapad'estudiant. Per mi escollir un/a m'és molt difícil, així que he decidit escriure una per a tots aquells/es quem'han estimulat en la meva època d'estudiant i em serveixen ara com a referent. També la podríem entendrecom una carta per tots aquells que els considero com l'antítesi als qui m'adreço. Són ells els que, a vegades,sempre parlant des del punt de vista d'un estudiant, m'han fet defugir de la tasca docent. Sempre trobem persones que han acabat a la docència de rebot, anant d'una banda a una altra, sense que la "vocació" foscontemplada com un requisit essencial a la seva feina. No m'agradaria per aquesta raó esdevenir un professor de rebot, tot i que sé que treballar com a professor és increïblement dur i exigent, o ho ha de ser. No obstant,no vull que la meva vessant professional quedi arraconada en un segon terme. És potser la que més he vistdesatesa en tots ells. Així que podem dir que un mestre és una cosa, un professor d'institut és una altra i,finalment, tenim al professor d'universitat. És a dir que l'aspecte "món professional", des del meu punt devista, passa de la inexistència amb els mestres a l'escola a la necessitat a l'àmbit universitari, on fins i totrecorren al món professional per aconseguir professors. Finalment, tots els professors de secundària es trobena mig camí. N'hi alguns que tiren cap la banda del mestres i d'altres que són més com els professorsd'universitat, que en la nostra àrea és el que hauria de ser. Visual i Plàstica com l'àrea més vinculada amb elmón real.El primer dia de classe, quan tornava a casa, em vaig trobar amb un company de Comunicació Audiovisual,ell ara treballa com professor a la que va ser la nostra facultat. Vaig comentar-li que havia decidit, finalmentcomençar el CAP. L'estona que vam parlar vam arribar a la conclusió que el "jovent" havia perdut tots elsvalors o l'interès per saber. Per exemple, tots aquells que estaven ja acabant CAU i havien de fer pràctiquesnomés pensaven en una cosa: col·locar-se a TV3. Semblem vells, però la situació general, el context actualinflueix en tots, volem trobar una estabilitat i els joves són els més conservadors, tot i que donin una imatgemés de rebel·lia.Tothom diu que estem en una mala època, que res no sembla albirar bons auguris però això a mi no em fa por. Crec que estem en un moment bo. Tot moment de crisi és per anar a millor, les coses poden ser pitjors però són les que són i si no serveixen s'han de canviar. I "canviar" és la raó per la qual he decidit esdevenir  professor. Nosaltres sostindrem la responsabilitat més gran, ja que els pares, de moment, sembla que handelegat aquesta sobre les nostres espatlles. Les coses han de canviar i sempre, sempre, es pot millorar. Noméses pot influir anant als fonaments creant opinió i ajudant a que es pugui jutjar. Els professors que més haninfluït en mi són aquells que em plantejàveu la matèria d'una manera diferent.
Tomás
va ser tu el que ens vaensenyar que tots podíem ser creatius, amb tu vam llegir “
 Poeta en Nueva York 
” i “
 Estravagario
”. Ens vas
Pàgina
2
 
ensenyar que el llenguatge podia ser alguna cosa més que només comunicació, podia ser suggerència i art.I el llenguatge va continuar portant professors interessants, el darrer va ser en
Sebastian Bonilla
, professor de llengua a la Universitat Pompeu Fabra. Sempre recordaré la classe en que ens va explicar eltemps verbal comparant-lo amb la teoria de la Relativitat d'Einstein. És curiós que ambdós estiguessinrelacionats amb la llengua, amb la comunicació, amb la creació. Però mai a la vida ningú m'havia dit que lallengua és creació, és comunicació. Ningú m'ha dit que les matemàtiques són un llenguatge, que la pintura ésun llenguatge i no em refereixo a la carrera de Belles Arts, em refereixo a primària, em refereixo a secundàriaen aquell moment on les coses s'han d'explicar, però la compartimentació era i és la moneda amb la quetreballa. Els continguts han d'estar sotmesos, limitats, controlats i ningú explica que tot està lligat, relacionat.El darrer professor que em va marcar, i que vull destacar, va ser el senyor 
Bergstrom
, professor substitut de primària a l'escola d'Springfield. El primer dia que es va presentar a classe va venir vestit devaquer, amb un barret, una guitarra, les botes altes i dos colts penjats d'un cinturó que duia una sivella moltmaca de l'estat de Texas. Només entrar va començar a disparar i el director Skinner, que ens estava ensenyantquina era la lletra “tswa” i el seu significat, es va llençar al terra. Tots ens vam quedar bocabadats. Ha estat lamanera més sorprenent amb la que un professor s'ha presentat a una classe. De seguida el director Skinner que encara tenir la por ficada al cos ens va deixar sols i ell ens va plantejar un joc. Quins tres errors podíemobservar en la seva disfressa de vaquer de 1830? Jo vull ser com aquell professor. Potser no arribi a ser comell però ho intentaré.Moltes gràcies.
Pàgina
3
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...