Welcome to Scribd, the world's digital library. Read, publish, and share books and documents. See more
Download
Standard view
Full view
of .
Look up keyword
Like this
1Activity
0 of .
Results for:
No results containing your search query
P. 1
Manual bàsic de convivència en comunitat

Manual bàsic de convivència en comunitat

Ratings: (0)|Views: 22|Likes:
Published by LibertadAmistad
Quadern editat per "Repoblament Rural" i "Difon la Idea" (2013). Pdf en versió A5. "El que tens a les mans és un compendi d’aprenentatges a base de moltes hòsties al llarg dels anys de conviure en comunitat. Molta gent ha caigut pel camí, sovint en el primer any de convivència en un pis d’estudiants. Però molts altres no han desistit i al cap dels anys i moltes cicatrius, alguns han assolit el nirvana de la convivència en comunitat, un estat col·lectiu en el qual tot flueix harmoniosament, els plats deixen d’acumular-se a la pica i totes les eines es mantenen en el seu lloc. En aquest llibret trobaràs alguns trucs que et poden ser de gran utilitat en el tortuós camí vers aquest remot ideal."
Quadern editat per "Repoblament Rural" i "Difon la Idea" (2013). Pdf en versió A5. "El que tens a les mans és un compendi d’aprenentatges a base de moltes hòsties al llarg dels anys de conviure en comunitat. Molta gent ha caigut pel camí, sovint en el primer any de convivència en un pis d’estudiants. Però molts altres no han desistit i al cap dels anys i moltes cicatrius, alguns han assolit el nirvana de la convivència en comunitat, un estat col·lectiu en el qual tot flueix harmoniosament, els plats deixen d’acumular-se a la pica i totes les eines es mantenen en el seu lloc. En aquest llibret trobaràs alguns trucs que et poden ser de gran utilitat en el tortuós camí vers aquest remot ideal."

More info:

Published by: LibertadAmistad on Jun 02, 2013
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

12/31/2013

pdf

text

original

 
1
MANUAL BÀSIC
DE SUPERVIVÈNCIA
CONVIVÈNCIA
 
EN COMUNITAT
 
V
2.1
 
A A A
*La convivència en comunitat és una activitat d’alt risc, no ho provis a casa teva sensela presència d’algun adult i abans d’haver-te llegit aquest manual pels més intrèpids!
 
2
La principal dicultat que ens trobem en lescomunitats rurals no és pas la nostra inepti-tud per les eines del camp, sinó la convivència en comunitat. Els projectes no moren perquèl’hort no uncioni sinó degut a confictes rela-cionals. La intensa convivència en comunitata emergir el millor i el pitjor de cadascú; gentpreciosa i grans amics poden esdevenir mons-tres i acabar proundament enemistats.Cert és que a la majoria de nosaltres no enshan ensenyat mai a conviure en comunitat.Hem sigut educats amb un ort individualis-me que ens a molt diícil compartir, un re-quisit bàsic per a la convivència. Hem après a conviure respectant una jerarquia amiliar, oignorant-nos com els hostes d’un hotel entreells. Però quan pretenem conviure entre iguals,sense cap autoritat i de orma cooperativa, la cosa es complica orça. Fins ara teníem unesregles molt clares per superar els confictes, ja sigui exercint l’autoritat o el seu revers, la sub-missió; però en aquest nou context no sabemcom actuar. I per acabar-ho d’adobar, la convi-vència comunitària signica multiplicar el po-tencial de confictes per tantes persones comconvisquin. Però no us espanteu abans d’hora,primer de tot caldria canviar la nostra negativa concepció dels confictes.Els confictes no són una xacra que cal evitar a cos-ta de tot, els hauríem deconcebre positivament, ja que és gràcies a ells queaprenem i creixem. Ambcada nou conficte enshauríem d’il·lusionar da-vant l’oportunitat de tenirun nou repte per superar iamb el qual créixer i enri-quir-nos com a persones.Cada conficte que abordem i resolem és unaprenentatge que ens evitarà molts uturs con-fictes.Exemple: et molesta moltíssim que algú esmengi les galetes que has portat tu (però quantu et menges coses que porten els altres no etmolesta gens!). La solució puntual és acceptarque la culpa era teva per haver deixat les galetesa la vista i el pròxim cop amagar-les en algunlloc. A la llarga, la millor solució és prendreconsciència que tothom aporta coses al comúi que és molt més graticant compartir les ga-letes que no pas menjar-te-les tu sol i d’amagatper no ser titllat d’egoista. Així doncs, quanhagis après a compartir els aliments, mai méset tornaràs a trobar amb aquest tipus de con-ficte.Vivint sols o en parella, ens evitem molts con-fictes, però no els superem, únicament elsesquivem i, per tant, ens perdem moltes pos-sibilitats d’aprendre i créixer personalment icol·lectivament. En l’àmbit urbà, quan tenimun conficte gros amb algú, tendim a tallar la relació amb aquesta persona i ens quedem tanamples, ja que és molt àcil substituir-la peralgú altre enmig de l’aglomeració humana que
Manual bàsic de convivència en comunitat
 
2.1
ESPECIAL COMUNITATS RURALS
 
Què és un conficte i com es supera?
Un conicte és una situació en la qual es produeix un xocd’interessos entre dos individus o més, i una de les parts ototes dues en resulten damnifcades. Per superar-lo, el primerpas és que la part o parts damnifcades ho comuniquin al’altra part. En aquesta comunicació es pot er una plujad’idees sobre ormes de solucionar el conicte de maneraque tothom hi surti guanyant, i s’escull la més òptima. Sino es troba una solució benefciosa per a tothom, el més just és que cada part en el conicte cedeixi per arribar aun punt mitjà. Típic exemple: no ens posem d’acord en elnivell d’ordre i neteja dels espais comuns. Solució: hauríemde trobar el punt mitjà entre tothom, de manera que els mésmarranos es civilitzin una mica i els més fnolis amb l’ordre ila higiene es relaxin una mica.
 
3
és la ciutat. En canvi, en l’estreta convivència en una comunitat rural no ens podem perme-tre el luxe de no parlar-nos amb algú, ja queaquest algú ni és substituïble ni podem igno-rar-lo. Així doncs, ens veiem orçades a resol-dre el conficte; deugir-lo no és una opció a considerar.Tothom que es planteji viure en una comuni-tat hauria de ser conscient que cal posar moltd’esorç i energia per aprendre a conviure iaquest no és d’un camí planer. Es tracta d’unaprenentatge gradual que normalment reque-reix anys de pràctica. És molt probable quela nostra primera experiència en comunitatresulti racassada, però val la pena no llençarla tovallola i tornar-ho a intentar. Molts pro- jectes de vida en parella també racassen i noper això la gent deixa de creure amb la mo-nogàmia! Ans al contrari, tornen a provar-hoamb noves parelles, cercant incansablement la parella ideal.Si bé no existeix la parella ideal, tampoc exis-teix el grup ideal; podem trobar gent ambmés o menys anitat, però malgrat trobemun grup totalment aí, els confictes són ine-vitables. Conviure de orma saludable reque-reix un procés d’aprenentatge, així doncs,l’únic requisit imprescindible és que tothomen el grup estigui totalment obert i disposat a aprendre i créixer per anar superant els confic-tes. Això signica er un treball personal queimplica canviar-se a un mateix, i no tothomhi està obert o disposat. Es pot conviure untemps amb les persones que no hi estan ober-tes ni disposades, però a la llarga és insoste-nible perquè ostenten una posició de poder iprivilegi totalment injusta en la resolució delsconfictes. Per superar un conficte, cadascu-na de les parts implicades hauria de posar-hila seva part, però amb aquestes persones noés possible ja que se’n renten les mans ambexcuses del tipus “jo és que sóc així i no pucer-hi més”. Això implica que les altres perso-nes s’han d’adaptar a elles, mentre que elles nomouen ni un dit. Així doncs, és lògic que la gent se’n acabi cansant.L’ideal d’una comunitat és que els seus mem-bres s’hagin criat i crescut junts, de manera quecomparteixin els mateixos habits i costums.Però nosaltres ens trobem amb què això no éspossible, per tal de construir una comunitatens hem d’ajuntar persones de procedènciesmolt dierents, cadascuna amb els seus propishàbits i costums que porta ben arrelats dinsseu, i per això xoquem tant quan els posem encomú. Els inicis d’una nova comunitat és una batalla d’hàbits i costums diversos. Necessitemmolt de temps per acordar i establir uns noushàbits comuns on tots ens sentim còmodes.Si óssim éssers completament racionals, tota convivència aniria com una seda, però la rea-litat és que som éssers molt emocionals (tantsi se’ns nota per ora com si no), i per aixòconstantment ens trobem amb respostes emo-cionals que ens enronten irracionalment. A continuació passem a desglossar les princi-pals qüestions i problemàtiques que planteja la convivència en comunitat, així com algunespossibles solucions.
1.
CREANT CONFIANÇA
La confança és la base de la comunitat.
És cert el tòpic hippie que la base de la comu-nitat és l’amor, però perquè l’amor sigui possi-ble ha de regnar la conança total.La popular dita “massa conança a pudor” éscerta literalment, ja que quan hi ha molta con-ança tendim a no aguantar-nos els pets. Peròd’acord amb el seu ús metaòric habitual, éscompletament alsa: com més conança, mésàcil és comunicar-ho tot, sense haver-nos dereprimir o guardar-nos res, i així les nostres re-
Sigues molt exigent a l’hora d’escollir amb qui vols conviure...
o després hauràs de ser molt tolerant!

You're Reading a Free Preview

Download
scribd
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->