ERA QUERIMNIA

Introduccion istorica.

Era especiau situacion dera Val hec que Frana sagsse daucupar Aran a compdar dera fin deth sgle XIII. Eth prumr intent siguec coma conseqncia dera excomunion queth Papa Martin IV hec contra Pre II eth Gran, rei dAragon, damb motiu dera aucupacion dera isla de Siclia e era concession papau des estats dera corona aragonesa a Felip III er Ardit, rei de Frana. Eth bisbe de Saint Bertrand de Cominges, Bertran de Miremon, amassc ara clerecia aranesa e li comuniquc era excomunion deth rei aragons. Es capelhans dAran responguren que jams renegarien ne abandonarien ath son senhor, eth rei dAragon, ne per excomunicationem nec per interdicto aliquo.1 Damb eth pretxt de castigar es vexacions des aranesi contra eth comdat de Comenges, eth senescau de Tolosa, Eustaqui de Beaumarchais, ajudat per aranesi e especiaument per Augr de Les, senhor daguesta localitat, envadic er Aran entre er 1 e er 11 de noveme de 1283, e aguest siguec aucupat. Eth fracs dera crotzada de Frana contra Catalonha semblaue comportar era restitucion des territris catalans aucupats, entre eri era Val; ms es francesi alleguren quera conqusta dAran non auie arren a veir damb era crotzada comentada ads e siguec de besonh ua intesa activitat diplomatica que sestenec des deth tractat dAnagni (1295) enquiath convni de Poissy (1313). Eth rei francs, Felip eth Beth, crec un problma en tractat dAnagni en tot exceptuar Aran dera restitucion des territris aucupats en regne dAragon pes operacions militares que damb eth apoyo deth pontificat, Frana hc contra Pre II eth Gran, a conseqncia dera conquesta de Sicilia per aguest en 1282. Eth papa Bonifaci VIII suggeric prner era decision daguest conflicte per sentncia arbitrau. Se se demostraue quAragon possedie era Val pendent era gurra serie ent Aragon e en cas contrari serie ent Frana. Eth problma e posterior litigi durarie detz-e-ueit ans, pendent es quaus eth rei aragons se vedc obligat a dirigir es esforci enquias dues potencies quauien era clau dera solucion: eth pontificat e Frana. Er esturment diplomatic que regulaue es relacions entre Frana e Aragon re eth tractat dAgagni, en quau eth pontificat se reservc er arbitratge deth plet per Aran. Er an 1298 se signc eth convni dArgels entre es reis de Frana e dAragon, en quau se determinc quera Val passsse provisionaument a un domeni sobiran neutrau, en aguest cas a Jaime II, rei de Malhrca. Era administracion des reis de Malhrca siguec beneficiosa t Aran ja queth sn governador, Arnau de Sant Maral, en representacion

ACA. ER. Nm. 63, fols, 3r, 6r, 26v, e idem nm. 64, fols. 4r e 5v-6v. Regl.... pag. 67

deth rei malhorquin e a requeriment des aranesi, reconeishc es sns usi e costums en un document deth madeish an deth convni. Era Santa Seu, sustot a compdar deth sn tralat a Avinhon, jams se decidic a dictar un arbitratge. Era postura deth rei de Frana re era daprofitar era situacion e refusar un acrd prvi damb Argon e era deth rei dAragon re era de cercar aguest acrd prvi damb Frana. Entre 1300 e1301, eth rei de Frana acceds a verificar ua investigacion en Aran. Eth rei francs exigic quaguesta sigus portada per ua comission exclusiuament francesa, causa quevitc eth monarca aragons en tot trincar es negociacions. Pendent 1308, se produsic un aute intent dera man de Carles de Valois, ms desquia ath rei aragons. Es negociacions entre es monarques francs e aragons non prosperauen. En 1312, en ua decision prenuda en Concili de Viena, saconseguic eth nomenament dua comission francoaragonesa, es compromissaris se trasladeren a Aran ent fixar definitiuament era aucupacion francesa deth madeish e era sua restitucion a Aragon se quedaue demostrat que se verifiquc post comotionem guerre Sicilie. Son es nomenades negociacions de Vielha que se produsiren entre er 1 dagost e eth 21 doctobre de 1312. Eth resultat des negociacions de Vielha obliguc ath rei francs a cedir. En Poissy, eth 23 dabriu de 1313, Felip eth Beth firmc damb es embaishadors de Jaime II, Berenguer dArgelaguer e Bernardo de Torre, eth convni en virtud deth quau se restituie a Aragon era possession dera Val dAran. Eth rei francs se reservc eth dret de proprietat, que se discutirie en naues negociacions a compdar der 1 de mai de 1314 en Les, cau explicar quen aguesta data se i presentc ara amassada era delegacion aragonesa ms non era delegacion francesa. Atau era Val dAran retornc ara corona aragonesa pera renuncia francesa e non per sentncia arbitrau. Eth 25 de junhsga de 1313 es conselhrs des poblacions araneses samassren ena glisa de Sant Miquu de Vielha ent esculher e dar instruccions as deputats elegits ent que balhessen jurament de fidelitat ath rei Jaime II en Lhida. Ath del dera acte de presentacion deth jurament e aumenatge dauant deth rei, es autoritats araneses ordenren ara deputacion aranesa que demanessen ath monarca era confirmacion des sns furs, privilgis e libertats, en tot autorizar-les tanben ent actuar en representacion des universitats araneses en tot que hesse referncia as mesures a adoptar en profit deth rei e comoditat des sns subdits. Eth deluns 12 dagost ena capla deth Palai Reiau de Lhida, Guilhm Arnau de Montcorbau, shivalir; Joan de Casarilh; Ramon Arnau de Castelhrs; Guilhm de Santa Maria de Cap dAran; Guilhm de Montanr de Pujo; Bernat de Castelhvaqur e San de Canal de Canejan, coma sindics e procuradors dera Val dAran e en representacion des aranesi, prestren jurament dauant de Jaime II, en tot reconeish-lo coma rei e senhor naturau. Era paraula Querimnia veng deth vrb latin queri que v dder planher-se. Aguest nm sutilizc ent designar uns inventaris de gruges ocasionats a quaussevolh per ua auta persona e que formauen part des processi judiciaus. Eth document coneishut coma Querimnia lautregc eth rei des de Lhida, eth 23 dagost de 1313, e en eth samassen determinats drets consuetudinaris acceptats o modificats peth monarca.

Es representants aranesi enviats a Lhida auien presentat dauant deth rei es libertats, franqueses e immunitats e costums observades en Aran, pendent longtemps, pes anteriors monarques. Aguestes se presenteren per escrit en captols e se demanc ath rei Jaime de confirmar-les. Eth rei en tot reconeisher as abitants dAran com es sns fidus e en tot voler hr justicia determinc confirmar-les e sus bra ua hr provisions e ordenaments. En prumr captol presentat pera deputacion aranesa e confirmat peth monarca, se ditz ques aranesi possedissen es trres, es vinhes, es cases, es casaus e es arbes frutrs. Aguesti bens, liures e francs, non an cap usatge ne servitut, ne cap tribut reiau . Les pden vner coma prpies sense demanar perms deth senhor. Sonque se resrve eth senhor rei eth dret de percber un sextr de horment annau per casa. Ere costum en Aran que non se pagus cap ms tribut quua mesura de horment annau per casa e que seth rei demanaue ua contribucion extraordinaria era Val podie denergar-la nisi personaliter veniret (eth rei) ad dictam vallem et curreret bayardum suum2 En dusau captol se confirme ques aranesi possedissen es aiges, liures e franques, e quen eres se pt pescar, bastir mles e arrossar es prats comunaus, sense queth rei pogue intervier. Eth rei confirme, en tresau captol, que possedissen es bsqui e suves, liures e francs, e que deri pden extrir husta entath sn s. Se h reconeishement exprs as cabirons a utilizar enes tts des cases. Confirme que pden caar aus e mamfers e vener-les o darles a qui volguen. Ent hr tot dit ads non ei de besonh era potestat reiau. En captol quatau se confirme ques aranesi possedissen es pisheus e bsqui, francs e liures, e ne pden hr usatge com quinsevolh cap de familia h us des sues prpies causes. Enes sues montanhes pden hr pisher es sns animaus e dalhar es rbes entar iurn; pden hr a pagar, as mes de dautes viles vesies, era rba que poguen dalhar des sues montanhes; pden castigar damb ua pena pecuniaria as proprietaris des animaus de dauti lcs vesins que venguen a pisher laguens des sues montanhes sense perms deth conselh dera universitat; pden aucir anhts, oelhes e crabes que siguen enes sns peishius e enes znes barrades des sns peishius e des sues montanhes e pden cremar aquera rba dalhada pes mes de dauti parans vesins contra era volentat deth comun. Confirmacion en captol cincau der us des comunaus. Es conselhrs de quinsevolh lc dAran pden hr a pagar as sns prpis vesins, tant shivalirs com escudrs, o as sns enviats se tren profit des comunaus; se pujen eth sn bestiar enes montanhes barrades e se talhen husta o arbes enes bsqui barrats, a on es vesins acostumen a talar per mandat des conselhrs, e abantes deth temps acostumat. Pden hr aucir es anhts o es oelhes e minjar-se-les o ben treir des sues cases quaussevolh penhora. Eth rei especifique quen aguesti ahrs non pt participar cap oficiau reiau, en tot expecificar queth jutge ordinri non poir hr cap manament. En siesau captol se ditz ques aranesi aurn de seguir ath rei e as sns successors en exrcit o en cavalcada, en tot pagar-se eri es despenes que se poguen hr pendent un dia.
ACA.ER. nm. 63 fol. 3v. Regl Campistol, J..- Francia, La Corona de Aragn y la Frontera Pirenaica.pag. 50
2

Ses aranesi les an de seguir pendent ms dun dia, era provision des causes de besonh anar a cargue deth rei. En captol setau se ditz que cap arans non pt ster capturat o retengut captiu se pt pagar ua fiana suficienta. Se se comprobe quun arans ei un lairon, un usurpador o a coms un crim de lesa majestat, aur de comparisher dauant deth jutge eth dia e ora quaguest lage citat. Sun arans comet un omicidi, saguest non se h a trason, pt artnher era libertat se pague ss as amics en nm deth mrt, cossent damb ua costum antica. Er omicidi dun shivalir3 o persona de categoria semblanta se pagar a mil sus jaquesi; eth dun me liure o dun infanzon4 se pagar a 600 sus jaquesi e eth dun servent5 o dun libert6 se pagar a 300 sus. Eth rei especifique que pera extraccion dua daga o peth lanament dua sageta, dua lana , dua peira o de quaussevolha auta srt darma, mentre non gesque era sang, eth delicte demorar immune a ua pena emesa peth jutge. Cau dder queth jutge sonque saucupe dera jurisdiccion civila. Eth rei rebrembe era ordinacion, que sus aguest ahr hc Jaime II, rei de Malhrca, oncle sn, pendent era sua dominacion dAran. Aguesta costum aranesa siguec confirmada, en 1298, en un document redactat per Arnau de Sant Maral, governador deth rei malhorquin. En document se h referncia ara costum que sun arans, sigue quina sigue era sua condicion, aucs a un aute dera val, a de pagar ua quantitat de ss as familiars e amics, segons que ditz eth conselh dAran e dita costum. Aguesta confirmacion, hta peth rei de Malhrca, siguec tan ben recebuda pes aranesi, queth rei dAragon la torne a confirmar ena Querimnia. En captol ueitau sautrege que se quinsevolh arans v vner es cases, es trres, es vinhes, es prats, es mles, o dauti bens immbles deth sn patrimni, a de requerir as sns frairs, se les auesse; as sns cosins o as sns parents ms proprs per linha de parentiu, per se volessen crompar es bens que v vner. Ses familiars o parents refussessen de crompar-les, sense que sigue obstacle quen lengua vulgara se nomene torneria, pt vener-les licitament a qui volgue, encara que non age cap de relacion damb era torneria. Demps dun an e un dia, cap des familiars o parents non pt recuperar eth ben venut, e ms sabantes i auesse agut requeriment per part deth venedor. Ms ses familiars o parents non auessen estat requerits peth venedor, demps de jurar que non an agut coneishement dera venta hta, pden recuperar es bens se vlen. En captol noven se confirme era costum aranesa a on se ditz que se bth un basts ua casa, ua mla o ua vinha; smie era trra e plante arbes enes comunaus, es conselhrs dera vila, un cp convocada tota era comunautat de vesins, pden deshir es cases, es mles e es vinhes; pisher es rbes semiades damb animaus e dalhr-les; bracar es arbes e retornar es bens comunaus ar usatge des vesins. Aguestes decisions se prenern sense cap requeriment judiciau. Eth rei ordene quent evitar er escandal a compdar dara sigue eth governador dera Val qui hsque quabantes sa dit a requeriment des conselhrs e dera comunautat de vesins. Es aranesi, en captol detzau, aconseguissen confirmar ua costum plan antica e que se coneish damb eth nm de Mieja Guadanheria. Aguest usatge ditz que sun me, demps
3

Shivalir o milites. Quan era paraula deishc dster eth guerrr quanaue a shivau, passc a auer eth sentit de grad ena jerarquia nobiliaria. 4 Gentilme aragons exempt de tot servici 5 Soldat dinfanteria 6 Non subjcte a servitut

de contrir matrimni, auesse convengut damb era sua hemna sus es causes aquerides o per aquerir deth sn auviatge comun e sen gessesse bra cargar sus aguest auviatge aurn de pagar as sns creditors a parts iguales. de madeish passar se hn melhores o guanhs laguens deth sn auviatge. Tot aquer, se un ei viu e er aute mrt e non an deishat hilhs ereus. Se un hilh o hilha dua familha h convni damb es sn pairs sus es bens patrimoniaus dej aquerits o per aquerir, aguesti non se poirn dividir enquia que non sigue trincat dit convni. Autant se aguest convni ei entre estranhs. Se ua hemna non a ht cap de convni damb eth sn me, es sns hilhs o un estranh, alavetz es bens patrimoniaus daguesta hemna non poirn veder-se amendridi de cap manra pes deutes o gravamens deth sn me, hilhs o estranh. Aguest costum senten entad aquer que h ath foncionament dera casa e non pas en cas de delictes. En onzau captol se reconeish eth costum qua era Val dAran de crear e privar des sns cargues a notaris, tabel.lions7, escrivans8 e determinats saigs9. Es aranesi demanen ath rei que les sigue restituda integrament aguest usatge. Eth rei les autrege que se pogue crear e privar deth cargue de notari, ms non deth cargue de saig, quaur dster creat e privat per part deth rei o des oficiaus reiaus e a dexercir era jurisdiccion reiau. Atau madeish passe era Escrivania10 dera Val jos jurisdiccion reiau. Se ditz en captol dotzau, quen Aran an era costum de tractar e confirmar era patz, de probir e mter bans e penes e de lheuar-les as contradictors e desobedients, sense cap requeriment ne assentiment reiau. A compdar dara, eth rei ordene as conselhrs e proms dera val que se vlen sonque poirn tractar sus un acrd amists entre es discordants, ms toti es ahrs referents a bans e a penes passen jos era jurisdiccion reiau e sexpedirn a traurs deth casterr. En captol tretzau, es aranesi demanen que les sigue restitut integrament eth costum que se quauquun des mes daguesta comunautat, herie a un aute o le trucaue, damb sang o non, a un aute, que se se podesse artnher era patz e era concrdia dua manra amigabla entre eri, sense auer de besonh requerir era intervencion dera jurisdiccion reiau. Eth rei confirme dita consuetud, en tot rebrembar queth rei de Malhrca tanben lauie confirmada. En captol catorzau, se parle deth costum qua era Val dAran de hr era patz e dauer trva, annaument, damb eth comde de Cominges e damb auti vesins dera comunautat. Eth rei ordene quac continuen hent, segons sigue acostumat, en tot auer present que sera administracion reiau ordene de contrari, demps de dar dtz dies ad aqueth o ad aqueri damb es quaus sauesse ht era patz o trva, era Val non serie obligada a observar dita patz o trva. Ei costum en Aran, segontes eth captol quinzau, queth jutge escote es parts litigantes sense crubar cap despena ne salari. Dit oficiau jutge en sn judici a cargue deth rei. Ms seth jutge, per requeriment des parts, auesse de gsser de casa sua e dehra deth lc

Escrivan public expert en matries juridiques damb foncions oficiaus Eth qua per ofici hr escritures, cpies e expedicions dactes per ofici public, autorizat a dar f des escriptures 9 Oficiau des curies senhoriaus o reiaus (deth baile o deth veguer) encarregat dexecutar es penes dictades peth tribunau, hr es citacions e executar es embargaments. 10 Buru deth notari o escrivan public e dependncies a on se sauvauen es libres e protocls notariaus
8

designat ent escotar es causes ent anar t un aute endret, alavetz se li a de hr provision. En captol setzau, se ditz quei costum en Aran, que se bth un diguie o proferie bth insult o bra paraula desaunsta, com leprs, trador, omicida, o dautes paraules quocasionssen mau o vergonha e se beth un trucaue a bth aute damb eth punh ena cara, en cap o en cs, es infractors se comprometien a compareisher dauant duns arbitres escuelhuts pes dues parts, ent decidir quina quantitat de ss a pagar simpausarie ad aqueth quauesse ht aguest insult o injria, cossent damb era importncia e era qualitat des persones. Eth rei autrege conservar dita ordinacion que dej auie estat autrejada peth rei de Malhrca. Ei costum en Aran, segontes eth captol 17au., ques conselhrs des pbles dAran, amassats en lc de costum, acostumen a constitur e convocar era Cort dera Val, era quau, pendent un an, pt regir e encuedar-se des ahrs des aranesi e tractar, se siguesse de besonh, damb eth casterr. Aguesta Cort pt ordenar es cargues, es exaccions e es ahrs dAran. Eth rei establs ques conselhrs des pbles dAran pguen continuar designant bres persones aunstes ent formar part daguesta Cort, ms qua compdar dara non se la nomente Cort, senon quas persones que i formarn part daguesta se les nomenar procuradors, jutges de patz o conselhrs dera Val. En captol 18au, se parle dua antica costum aranesa a on quinsevolh que volgue pt obligar ath sn vesin per un deute clar e reconeishut. Se non le reconeish, ms quede demostrat dauant deth jutge, aur de hr-se cargue des despenes. Eth rei ordene qua compdar dara e ent evitar disputes aguest ahr sigue portat peth casterr dAran. En captol 19au., sautrege era costum que se bth me dera Val marchaue dera vila a on a neishut e establie era sua residncia en ua auta, non pt hr us des montanhes, ne des bsqui, ne des terrens comunaus dera vila a on a neishut e da on se na anat, ne hr a pisher es sns animaus, ne arrossar era rba, ne bracar era husta, ne explotar trres naues, enquia que non age eth sn domicili o fixe era sua residncia en Aran. E se bth estrangr establie era sua residncia en bra vila receber era sua part comunau. En captol vintau sautrege ques oficiaus reiaus non intervenguen quan es aranesi reclamen era Querimnia t tractar delictes dera jurisdiccion civila. Es oficiaus reiaus sonque poirn intervier enes ahrs de jurisdiccion criminau, maugrat sigue reclamada era aplicacion dera Querimnia. En captol 21 se regulen es ss quan de crubar es notaris dAran en tot hr es protocls e autes escritures. Atau madeish se regule eth salari quan de crubar se gessen dehra dera Notaria.

Eth darrr captol dera Querimnia autrege quera Val dAran sigue tostemps amassada en regne dAragon. Ne per venta, ne per donacion, ne per permuta, ne cap aute procediment poir ster separada dera corona. Aguest 22 captol acabe demanant as oficiaus reiaus que se trapen en Aran que observen e hsquen observar toti es captols contenguts en document.

Txte en latin.

In Christi nomine. Pateat universis quod coram nobis Jacobo, Dei gratia rege Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice ac comite Barchinone, comparuerunt Guillermus Arnaldi de Montecorvaldo, miles, Johannes de Casarill, Raymundus Arnaldi de Castellars, Guillermus de Sancta Maria de Capite Aranni, Guillermus de Muntanerio, de Podio, Bernardus de Castrovequerio, Sancius de Canal, de Canejallo, procuratores ac sindici hominum et universitatum vallis notre de Aranno, postulantes cum instantia et humiliter suplicantes, tam nomine suo quam nomine procuratorio universitatum predictarum, ut libertates suas, franquitates et inmunitates ac consuetudines, in dicta valle longis temporibus per predecessores nostros observatas, eisdem confirmare de benignitate regia dignaremur; quas quidem nobis in scriptis per capitula obtulerunt. Nos itaque, eorum suplicationibus benignius inclinati, volentes universos et singulos habitatores dicte vallis ut naturales et fideles nostros, ut regie dignitati convenit, in justitia confovere ac refermare eosdem in statu pacifico et tranquillo; propterea, visis et examinatis in consilio nostro capitulis supradictis, quedam ex ipsis, utpote justa e rationabilia, confirmanda duximus et super eorum aliquibus provisionem et ordinationem fecimus ut inferius declarantur:

I Primo etenim concedimus et confirmamus capitulum continens quod homines dicte vallis de Aranno habent terras, vineas, domos, ortos et arbores fructiferas liberas atque franchas, absque omni usatico, servitute regali, questia, subventione ac precaria; et possunt eas vendere tanquam proprias, absque requisitione et absolutione dominii. Salvamus tamen semper nobis et nostris, super hiis, sesterium frumenti quod pro qualibet domo dari debet quolibet anno. II Item, concedimus capitulum continens quod habent et possident aquas franchas et liberas, ita quod in eis piscari possunt et construere molendina et rigare prata comuniter, absque requisitione dominii nostri. III Item, concedimus capitulum continens quod habent et possident nemora et silvas franchas et liberas, quod possunt reschare in eisdem ligna, circulos, trabes, tegmina domorum et omnia genera lignorum in usum et comodum sui. Possunt etiam in eisdem venari ancipitres aut sturcones et falchones, et qui primo invenerit nidos dictarum volucrum potest extrahere a nidis quando vult, tanquam proprios, et vendere sive dare cuiu voluerint; et venari etiam in eisdem silvis ursos, apros, cervos et omnia genera ferarum, et vendere aut dare cui voluerint, absque requisitione dominii nostri.

IV Item, concedimus capitulum continens quod habent et possident pascua sua et nemora francha et libera, et eis uti possunt sicut quilibet paterfamilias utitur propriis suis rebus. Possunt etiam in suis montaneis et pascuis pascere animalia sua, et reschare erbas ad opus yemis, et pignorare homines alterius vicinie reschantes erbas in suis propriis montaneis, et pignorare animalia alterius vincinie depascentia erbas in suis propriis montaneis, et decollare arietes vel oves et capras in pascuis propriis, in vetatis propris et pascuis vel montaneis, et conburere erbas reschatas ab hominibus alterius vicinie, vel ab hominibus ejusdem vicinie, contra voluntatem consulum seu juratorum, absque requisitione dominii nostri.

V Item, concedimus capitulum continens quod consules seu jurati cojuslibet loci dicte vallis possunt pignorare habitatores loci unde consules fuerint, absque omni contradictione, tam milites quam scutiferos quoscumque generosos, sive nuncios eorum, in montaneis, in villis et nemoribus, si receperint de comunitate vicinie, videlicet de montaneis prohibitis aut vetatis, si ponant vel inmitant animalia sua in montaneis vetatis, ubi animalis vicinorum non depascunt, seu resechant ligna vel arbores in nemoribus vetatis ante tempus solitum, ubi vicini sui sunt certis temporibus de mandato consulum seu juratorum soliti resechare, videlicet arietes decollare vel oves et comedere; vel extrahere a domibus eorum quecumque pignora et facere redimi ea, secundum quod merita excedentium exigunt vel deposcunt: et hoc sine mandato judicis vel dominii nostri. VI Item, concedimus capitulum continens quod homines dicte vallis tenentur sequi nos et successores nostros in exercitum et cavalcatam eorum propriis sumptibus tantum per unam diem. Et si, de voluntate nostra et successorum nostrorum, oportuerit eos sequi dictum exercitum vel cavalcatam ultra unam diem, ex tunc nos vel locum nostrum tenens debemus ipsis hominibus in necessariis providere. VII Super capitulo vero continente quod nullus ex hominibus de dicta valle debet capi aut retineri captus si suficientem cautionem potest oferre, nisi sit manifestus latro aut raptor aut comitens in crimine lese majestatis, set debet parere in judicio diebus et horis quibus judex eum citaverit; et si aliquis de valle fecerit homicidium, nisi faciat proditionaliter, debet evadere solvendo pecuniam amicis nomine interfecti, secundum longam consuetudinem antiquitus observatam, videlicet mille solidos jaccenses pro milite interfecto vel pro suo consimili, sexcentos solidos jaccenses pro libero vel infanone, trescentos solidos jaccenses pro conservo vel etiam coliberto, et sic debet evadere si homicidium potest solvere consuetum; et pro extractione cultelli et missione sagite, lancee vel lapidis vel conjuscumque generis armorum, dum sanguine non evulserit vel extraxerit, inmunis a judice penitus habeatur; sic, pro bono et tranquillo statu dicte vallis et in ea degentium, providendum ducimus ac etiam ordinandum quod super hiis servetur ordinatio facta per illustrem Jacobum, bone memorie, regem Majoricarum, patruum

nostrum, dum tenebat in sequestro dictam vallem, que etiam hominibus postulantibus ipsius vallis fuit ab eisdem pro lege suscepta, quam etiam nos reputamus bonam et rationabilem atque justam et eam ex nunc, ex certa scientia, confirmamus et etiam approbamus. VIII Item, concedimus capitulum continens quod quilibet homo dicte vallis si vult vendere domos, terras, vineas, prata, molendina aut aliqua bona inmobilia, debet requirere fratres, si habet, vel consanguineos germanos aut propinquiores in linea parentele, si vult emere res vendibiles quas ipse vult vendere; et si respuat emere, non obstante ydiomate vulgari vocato tornaria, potest licite vendere cui voluerit, sive sit extraneus in tornaria. Et post annum et diem non potest aliquis propinqus rem venditam recuperare, maxime si per venditorem primo extiterit requisitus; et si propinque vel consanguineus per venditorem non fuerit requisitus, habito sacramento quod non audivit neque scivit venditionem factam, quod possit recuperare, si voluerit. IX Super capitulo vero continente quod consuetum est hominibus dicte vallis quod si aliquis hedificaverit domum, molendinum, vineam vel terram excoluerit et arbores plantaverit in loco comuni vicinie, consules seu jurati ejusdem vicinie, convocato populo vel universitate vicinie, possunt diruere domos seu molendina et erradicare vineam vel arbores reschare, fruges pascere cum animalibus et reschare et reducere ad utilitatem vicinie, absque requisitione judicii: sic, ad vitandum scandalum quod inde oriri posset, ordinandum ducimus ac etiam providendum quod castellanus noster dicte vallis, ad requisitionem consulum et universitatis illius loci, faciat supradicta. X Item, concedimus capitulum continens quod homines dicte universitatis sunt in possessione, usu, consuetudine et modo, a tanto tempore citra quod memoria hominum non extat, quod si vir, contracto matrimonio, cum uxore sua convenerit seu convenientiam fecerit super rebus acquisitis vel acquirendis, si inde aliqua gravamina imineant, solvant creditoribus suis per equas partes; et si meliorationes seu incrementa fecerint, illa condividant equis partibus seu per equas partes, si altero mortuo et uno vivo liberi non extant. Et hoc idem servatur si filius familias, vel filia, fecerit convenientiam cum parentibus suis super bonis acquisitis seu post convenientiam acquirendis, habendis pro indiviso, quousque dicta convenientia et assensus uniuscujusque partis fuerit divisa. Idem etiam servatur supraproxime ut dictum est si extraneus cum extraneo similem fecerit convenientiam seu contractum. Si vero mulier seu uxor non convenerit cum viro suo seu convenientiam non fecerit super predictis, seu alia persona supradicta, tunc bona uxoris pro debitis seu gravaminibus mariti sui minime diminuantur. Et hoc intelligitur quo ad regimen domus, non autem in delictis comitendis. XI Super capitulo vero continente quod homines dicte universitatis tempore antecessorum nostrorum erant in possessione, usu et consuetudine creandi notarios seu tabelliones

suos et sagiones certos et, suis exigentibus demeritis, eos officio suo privandi, ad quod suplicarunt in integrum restitui per regiam magestatem: ita ducimus concedendum, videlicet quod possint creare notarios et removere cum causa; sagiones vero non possint instituere sive ponere, quia habent poni per nos vel officiales nostros et habent exercere jurisdictionem regalem. Et ab inde excipimus scribaniam nostre curie dicte vallis. XII Super capitulo autem continente quod consules seu proceres hominum dicte universitatis sunt et fuerunt ab antiquo in possessione, usu, consuetudine et modo tractandi et confirmandi pacem, interdicendi et aponendi bannum seu penam et levandi illam a parte contradicentis seu inobedientis, sine requisitione seu assensu nostro vel officialium nostrorum: sic statuendum ducimus ac etiam ordinandum quod predicti consules et proceres, si voluerint, possint tantum inter discordantes de amicabili avinentia tractare et convenire; non autem alia contenta in capitulo possint facere, cum specialiter pertineant ad dominationem nostram, et sic ea per castellanum nostrum dicte vallis expediri volumus et jubemus. XIII Super capitulo etiam continente quod homines dicte universitatis erant in possessione, usu, consuetudine et modo quod si aliquis ex hominibus dicte universitatis alterum leserit, percusserit, sive sanguis efesus fuerit sive non, consuevit produci ad concordiam et pacem amicabili compositione, sine lege seu pena danda vel aplicanda dominio nostro si coram nobis vel oficialibus nostris minime conquerantur, ad quod in integrum se restitui suplicarunt: sic ducimus providendum et ordinandum, pro bono et tranquillo statu vallis predicte, quod servetur predicta ordinatio per prefatum regem Majoricarum facta dum tenebat vallem in sequestro, que etiam hominibus dicte vallis, ut predictum est, postulantibus fuit ab eisdem pro lege suscepta, quam etiam reputamus bonam et rationabilem atque justam et eam, ut predicitur, confirmamus. XIV Item, quo ad capitulum continens quod homines dicte vallis sunt in possessione, usu, consuetudine et modo faciendi pacem seu habendi treugam ab anno in annum cum nobilibus comite Convenarum et Arnaldo de Yspania et cum aliis vicinis dicte universitatis: sic respondendum ducimus ac etiam providendum quod id faciant prout consueverunt; salvo quod retineant sibi quod si nos vel nostri mandaremus eis contrarium, quod, datis decem diebus illi vel illis cum quibus fecissent pacem vel treugam, quod illam pacem vel treugam non servarent nec eam servare teneantur. XV Item, concedimus capitulum continens quod est et fuit de consuetudine in valle de Aranno quod judex ordinarius audiebat partes sine aliquibus sumptibus et sine aliquo salario per partes dando, set sumptibus regiis dictus judex suum judicium judicabat; hoc tamen adjecto: quod si judex predictus, ad requisitionem partium coram eo litigantium vel alterius earum, haberet exire domum suam pro eundo ad aliquam partem dicte vallis extra locum deputatum ad audiendum causas, tunc eidem provideatur prout in dicto casu ibidem est fieri consuetum.

XVI Item, quantum ad capitulum continens quod fuit ab initio et nunc esse asseritur de consuetudine in valle de Aranno quod si aliquis diceret vel obiceret aliquod improperium sive verbum inhonestum, videlicet leprosum, proditorem, homicidam vel alia verba que in dampnum vel verecundiam devenerint, aut percuteret ipsum de pugno in facie aut in capite vel in corpore, et compromitebatur in arbitros ex utraque parte electos, judicabant aliquam summam peccunie illi cui obiciabatur vituperium vel injuria illata, inspecta quantitate et qualitate personarum: sic ordinandum ducimus ac etiam providendum quod super hiis servetur predicta ordinatio facta per prefatum regem Majoricarum dum tenebat vallem in sequestro, que etiam, ut pretactum est, hominibus dicte vallis postulantibus fuit ab eisdem pro lege suscepta, quam etiam nos reputamus bonam et rationabilem atque justam et eam confirmamus ut superius continentur. XVII Item, quo ad capitulum continens quod habetur de consuetudine in valle Aranni, ab initio et hactenus observata, quod consules de valle Aranni, in loco solito congregati, solent ponere et mittere curiam in valle Aranni qui per annum potest dispensare et gerere negotia gentium de valle et pertractare, si necesse fuerit, cum castellano et per se, et ordinare pondera et gravamina et negotia dicte vallis, et post annum mutare si non bene ordinent negotia dicte vallis: sic ducimus providendum quod dicti consules possint ponere et statuere aliquos probos viros ad predicta, non tamen quod nominentur curia, set procuratores vel paciarii aut consiliarii dicte vallis. XVIII Item, super capitulo quo continentur quod habetur de consuetudine antiqua in dicta valle quod quisque poterat pignorare vicinum suum pro debito claro et concesso, et si non concederet debitum, quod conveniebat eum verbo suo coram judice et ibi probabatur debitum suum coram judice, et solvebat expensas si subcumbebat in judicio: taliter respondendum ducimus ac etiam ordinandum, ne proinde inter eos scandalum aliquod suscitetur, quod predicta fiant per castellanum nostrum vallis predicte. XIX Item concedimus capitulum continens quod est de consuetudine quod si aliquis homo vallis de Aran exit a villa in qua natus fuerit et faciat residentiam in alia, non potest uti in montaneis vel in nemoribus vel in terminis comunibus dicte ville ubi natus fuit et inde recessit, nec pascere animalia sua, nec reschare ligna vel erbas taylare, nec excolere novalia quousque in dicta villa domicilium suum teneat sive residentiam suam faciat. Et si aliquis extraneus in aliqua villa residentiam suam faciat, recipiat partem suam de comuni tantum sicut ille qui fuit et extitit oriundus. XX Item, volumus et concedimus quod castellanus dicte vallis aut aliquis officialis noster non intromitant se in aliquo ex oficio suo de aliquibus excessibus vel delictis nisi super eis exponeretur querimonia coram ipsis; nisi de hiis tantum ex quibus deberet insequi

pena mortis vel mutilatio membrorum, de quibus se intromitere possint ex officio suo, ubi non exponeretur querimonia super eis. XXI Ceterum super facto solutionum sive salariorum recipiendorum per notarios dicte vallis, qui creabuntur per probos homines universitatis ipsius vallis, pro instrumentis et aliis scripturis conficiendis per eos: sic statuendum ducimus ac etiam providendum quod predicti notarii habeant et recipiant tantum pro carta simplicis debiti, in qua non iterveniat juramentum, tres denarios jaccenses; et si fuerit cum juramento, quatuor denarios ejusdem monete. Item, pro compromiso sex denarii ejusdem monete recipiantur. Item, pro compromiso cum pronunciatione, novem denarii. Item, pro carta venditionis seu emptionis, sex denarii tantum recipiantur monete predicte. Item, pro testamento quod ascendat ad quingentos solidos, decem et octo denarii recipiantur; et si de majori fuerit quantitate, duo solidi; et quantumcumque de majori quantitate fuerit, ultra duos solidos minime recipiantur. Item, pro folio actorum comunium solvantur tres denarii, et pro translato eorum duo denarii pro quolibet folio. Et sic de aliis scripturis ad eandem rationem. Si autem oporteret dictos notarios ire extra villam ad protestandum vel alias pro conficiendis instrumentis vel aliis scripturis, eis ultra dictum salarium provideatur in necessariis suis. XXII Denique, ad maximam instantiam et suplicationem procuratorum et sindicorum predictorum nobis factam, tam nomine suo quam nomine universitatum predictarum quarum procuratores existunt, statuimus, concedimus et ordinamus imperpetuum, per nos et nostros, quod vallis predicta, ex hoc statuto nostro, semper unita sit regno nostro Aragonum et corone ejusdem regni, nec per venditionem, donationem, permutationem aut alium quemvis modum a dicto regno et corona ipsius separari aut alienari valeat ullo modo. Mandamus igitur procuratoribus, vicariis, bajulis, justitiis, almendinis, merinis, judicibus necnon castellano vallis jamdicte, tam presentibus quam futuris, et eorum loca tenentibus, quod predicta omnia et singula, ut superius dicta, concessa, statuta, provisa et ordinata sunt, firma habeant et observent et ab omnibus faciant perpetuo inviolabiter observari,et non contraveniant nec aliquem contravenire permitant aliqua ratione. In cujus rei testimonium presentem cartam nostram fieri jussimus, sigilli pendentis magestatis nostre munificentie robaratam. Data Ilerde, X kalendas septembris, anno Domini M CCC tertiodecimo. Signum (signe reial) Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice ac comitis Barchinone. Testes sunt: Philipus de Saluciis Othonus de Montecatheno

Gullermus de Montechatheno, Berengarius de Angularia, Guillermus de Cervaria Sig (s. man.) num Guillermi Luppeti, predicti domini regis scriptoris, qui de mandato ejusdem hec scribi fecit et clausit loco, die et anno prefixis.

Txte en catalan. En nom de Crist. Spiga tothom que davant Ns, Jaume, per la grcia de Du rei dArag, de Valncia, de Sardenya i de Crsega, i comte de Barcelona, van comparixer Guillem Arnau de Montcorbau, cavaller; Joan de Casarilh; Ramon Arnau de Castellars; Guillem de Santa Maria de Cap dAran; Guillem de Muntaner de Pujo; Bernat de Castellvaquer; San de Canal de Canejan, procuradors i sndics de tots els homes i de les comunitats de la nostra Vall dAran, pregant amb insistncia i suplicant humilment, tant en nom dells, com en el de les comunitats, que les seves llibertats, franqueses i immunitats i consuetuds observades a la esmentada Vall durant llarg temps pels nostres predecessors, ens dignssim confirmar-los-les per la nostra benignitat reial, les quals ens sn presentades per escrit en captols. I ns benignament inclinant vers les seves spliques, volent reconfortar en la justcia tots i cadascun dels habitants de la esmentada Vall com a naturals i fidels nostres i refermar-los en el seu estat pacfic i tranquil, tal com escau a la dignitat reial, per aix hem determinat de confirmar-les i sobre algunes delles hem fet provisions i ordenaments, tal com es diran a continuaci: I Primer concedim i confirmem el captol segons el qual els homes de la Vall dAran posseeixen les terres, les vinyes, les cases, els horts i els arbres fruiters, lliures i francs, sense cap usatge ni servitud reial, questia, subvenci o precria, i que les poden vendre com a prpies, sense el requeriment o vnia del senyor. Conservem, per, sempre per a ns i els nostres sobre elles els sexter de blat que per cada casa ens han de donar cada any. II Tamb concedim el captol segons el qual tenen i posseeixen les aiges franques i lliures, i que en elles poden pescar i construir molins i regar els prats en com, sense el requeriment de la nostra potestat.

III Tamb concedim el captol segons el qual tenen i posseeixen els boscos i les selves francs i lliures, i que del mateix lloc poden extreure la fusta, les bigues per als trespols de les cases i tota altra mena de fusta per al seu s i la seva convenincia. Tamb poden caar-hi ancpits, o estrnids i falcons. I aquell qui primer trobi els nius de les esmentades aus voladores, pot agafar-les dels nius quan vulgui, com si fossin seves, i vendre-les o donar-les a qui vulgui. Tamb poden caar, als mateixos boscos, ssos, senglars, crvols, i tot altre gnere de feres, i vendre-les o donar-les a qui vulguin, sense el requeriment de la nostra potestat. IV Tamb concedim el captol segons el qual tenen i posseeixen les seves pastures i els seus boscos francs i lliures, i fer-ne s com qualsevol cap de famlia fa s de les seves prpies coses. Tamb a les seves muntanyes i pastures poden fer pasturar els seus animals i tallar herbes per al hivern i penyorar els homes daltres llocs que vinguin a

pasturar dins les seves muntanyes, i matar bens i ovelles, i cabres que estiguin a les seves pastures o als tancats de les seves pastures i de les seves muntanyes, i cremar les herbes que foren tallades pels homes daltres contrades venes contra la voluntat dels cnsols o dels jurats, sense el requeriment de la nostra potestat. V Concedim tamb el captol segons el qual els cnsols o jurats de qualsevol lloc de la vall poden penyorar els habitants del lloc da on sn ells sense cap contradicci, tant cavallers com escuders, de qualsevol categoria i els seus enviats, a les muntanyes, a les viles, o als boscos, si traguessin profit de la comunitat de vens, s a dir, de les muntanyes closes i tancades i posessin o portessin els seus animals a les muntanyes acotades, on no pasturen els animals dels vens; o b si tallessin fusta o arbres als boscos acotats, abans del temps acostumat, all on els seus vens en una poca determinada solen talar per mandat dels cnsols o dels jurats; o sigui que poden matar els anyells i les ovelles i menjar-sels o b treure de les seves cases qualssevol penyores i obligar-los a redimir-les, segons que demanen i exigeixen els guanys dels excedents; i aix sense el mandat del jutge o de la nostra potestat VI Tamb concedim el captol segons els qual els homes de la Vall ens han de seguir, a nosaltres i als nostres successors, en lexrcit i en la cavalcada amb les seves prpies despeses a crrec dells durant un dia. I si per la nostra voluntat o la dels nostres successors ens haguessin de seguir en el esmentat exrcit o cavalcada ms dun dia, aleshores nosaltres, o el nostre lloctinent, hem dabastar aquests homes en totes les coses necessries. VII Per sobre el captol segons el qual cap home de la esmentada Vall no pot sser capturat o retingut captiu, si pot oferir una fiana suficient, llevat que sigui manifest que s un lladre, o un usurpador, o que hagi coms un crim de lesa majestat, haur de comparixer, no obstant aix, davant un judici els dies i les hores en els quals el jutge lhagi citat. I si alg de la Vall comets homicidi, si no s que ho faci a traci, pot aconseguir la llibertat si paga diners als amics en nom del mort, dacord amb la llarga consuetud observada des dantic, s a dir, ha de pagar mil sous jaquesos, per cavaller mort, o persona de categoria semblant, 600 sous jaquesos per lhome lliure o per el infan, 300 sous jaquesos pel servent i tamb pel llibert, i aix pot evadir la responsabilitat si lhomicidi pot sser satisfet dacord amb el costum. Per lextracci duna daga o el llanament duna sageta, o duna llana, o duna pedra, o de qualsevol altra mena darma,mentre la sang no surti o brolli, restar immune de la pena pel jutge. Aix pel benestar i tranquil estat de la esmentada Vall i daquells que hi habiten, tenim cura i tamb ordenem que sobre aquestes coses es faci servir lordinaci feta per el il.lustre Jaume, de bona memria, rei de Mallorca, loncle nostre, quan tenia sota el seu domini aquesta Vall, la qual ordinaci fou tamb rebuda pels homes daquesta Vall, que la demanaren com una de les seves lleis, la qual ns donem com a bona, raonable i justa, i des dara amb certer coneixement confirmem i tamb aprovem.

VIII Tamb concedim el captol segons el qual qualsevol home de la Vall si vol vendre les cases, les terres, les vinyes, els prats, els molins, o daltres bns immobles, ha de requerir els seus germans, si els tingus, o els seus cosins, o parents ms prxims per lnea de parentiu, per si volguessin comprar les coses que ell vol vendre. I si refusessin de comprar-les, sense que sigui obstacle all que en la llengua vulgar sanomena torneria, pot vendre-les lcitament a qui vulgui, encara que sigui ali a la torneria. I desprs dun any i un dia, cap parent no pot recuperar una cosa venuda, bo i ms si abans hi hagus hagut requeriment per part del venedor, i si els familiars i parents no haguessin estat requerits pel venedor, desprs de jurar que no shan assabentat ni tingut coneixement de la venda feta, que la puguin recuperar, si volen. IX Sobre el captol, per, segons el qual hi ha el costum en els homes de la Vall que si alg edifica una casa, o un mol, o una vinya, o conrea la terra i planta arbres al lloc de la comunitat de vens, els cnsols i els jurats daquests vens, una vegada convocat el poble i tota la comunitat de vens, poden destruir aquestes cases, aquests molins i aquestes vinyes i talar els arbres, pasturar les herbes amb els animals i tallar-les i retornar-les a ls dels vens, sense cap requeriment dels jutges, aix, per evitar lescndol que es podria produir, ordenem i tamb tenim cura que el nostre castell de la esmentada Vall, amb el requeriment dels cnsols i de tota la comunitat daquest lloc faci el que abans sha dit. X Tamb concedim el captol segons el qual els homes daquesta comunitat tenen la possessi, ls, el costum i la manera des de fa ja tant de temps que la memria dels homes no en t record, que si un home, desprs de contreure matrimoni, hagus convingut o fet conveni ambla seva dona sobre coses adquirides o per adquirir, si en sorgia alguna crrega lhauran de pagar als seus creditors a parts iguals. I si fan millores o guanys, tamb sho hauran de dividir a parts iguals, si essent lun viu i laltre mort no han deixat fills. I aix tamb es mant si el fill duna famlia, o filla, hagus fet un conveni amb els seus pares sobre bns ja adquirits o per adquirir desprs del conveni, que es tindran per indivisos fins que el esmentat conveni i lassentiment de cadascuna de les parts siguin trencats. Tamb serveix el que sha dit si un estrany fa un conveni o un contracte similar amb un altre estrany. Per si la muller o la dona no hagus convingut amb el seu home, o no hagus estat fet conveni amb els esmentats o amb altres persones abans dites, aleshores els bns de lesposa no podran veures disminuts de cap manera a causa dels deutes o gravmens del seu marit. Aix sentn per a all que fa al funcionament de la casa i no pas en el cas de delictes que hagin estat comesos. XI Sobre el captol, per, segons els qual els homes de la esmentada comunitat en temps dels nostres antecessors tenien en possessi ls i la consuetud de crear els propis notaris i tabel.lions i determinats saigs, si ho exigien els seus demrits, els podien privar dels seus crrecs, respecte a la qual cosa van suplicar que els fos ntegrament restituda per rgia majestat; aix nosaltres concedim que puguin crear notaris i remourels amb

causa, per no poden instituir ni posar saigs, ja que han dsser posats per nosaltres o pels nostres oficials i han dexercir la jurisdicci reial. Per aquesta causa donem lescrivania de la esmentada Vall a la nostra cort. XII Sobre el captol segons el qual els cnsols o els notables dels homes daquesta comunitat tenen i van tenir, ja dantic, la possessi, ls, la consuetud i la costum de tractar i confirmar la pau, de prohibir i posar bans i penes i llevar-les als contradictors i desobedients, sense cap requeriment, ni lassentiment nostre, ni dels nostres oficials, estatum i tamb ordenem que els esmentats cnsols i notables, si volen, poden noms tractar i convenir sobre una avinena amistosa entre els discordants, per no poden fer les altres coses que es contenen en el captol, perqu pertanyen duna manera especial a la nostra jurisdicci, i aix les volem i manem expedir a travs del castell de la Vall. XIII Tamb pel que fa al captol segons el qual els homes de la comunitat tenien la possessi, ls, la consuetud i el costum que si algun dels homes de la esmentada comunitat feria un altre o el colpejava, amb sang o no, que es pogus aconseguir la pau i la concrdia duna manera amigable, sense que fos donada o aplicada la llei per part nostra, si davant nostre o dels nostres oficials no fos requerida, la qual cosa demanaren que els fos restituda ntegrament: aix determinem establir per al benestar i tranquil estat daquesta Vall que sigui conservada aquesta ordinaci, feta per el abans esmentat rei de Mallorca, quan tenia el domini de la Vall, com ja sha dit, fou acceptada per ells com una de les seves lleis, la qual tamb nosaltres jutgem com a bona, raonable i justa i, com ja sha dit, la confirmem. XIV Tamb confirmem el captol segons el qual els homes de la Vall tenen la possessi, ls, la consuetud i el costum de fer la pau i de tenir una treva, dany en any, amb el noble comte de Comenge i Arnau dHispnia i amb altres vens de la comunitat. Aix determinem respondre i ordenar que ho facin, segons estiguin acostumats, llevat que han de tenir present que si ho facin, segons estiguin acostumats, llevat que han de tenir present que si ns o b els nostres els ordenssim el contrari, desprs de donar deu dies a aquell o aquells amb qui haguessin fet la pau o treva, no observarien ni estarien obligats a observar aquella pau o aquella treva. XV Tamb concedim el captol segons el qual s i fou costum a la Vall dAran que el jutge ordinari escoltava les parts litigants sense cap despesa, ni cap salari que fos donat per les parts, sin que el esmentat jutge jutjava en el seu judici a crrec del rei, afegint-hi, per, aix, que si el esmentat jutge per requeriment de les parts que havien de litigar davant dell, o b duna delles, hagus de sortir de casa seva per anar a un altre indret de la esmentada Vall, fora del lloc designat per escoltar les causes, aleshores se li ha de fer la provisi i que aquest all mateix es faci el que s costum.

XVI Concedim el captol segons el qual es diu que des del comenament i encara ara s costum a la Vall dAran, que si alg deia o proferia algun improperi o alguna paraula deshonesta, com leprs, trador, homicida, o altres paraules que ocasionessin dany o vergonya, colpejava alg amb el puny a la cara, o al cap, o al cos, es comprometien davant uns rbitres, elegits per una i altra part i decidien quina quantitat de diners a pagar simposaria a aquell qui hagus fet aquest vituperi i injria, dacord amb la importncia i la qualitat de les persones. Aix ordenem i decidim sobre aquestes coses que es mantingui la esmentada ordinaci feta pel rei de Mallorca, quan tenia aquesta Vall sota el seu domini, la qual ordinaci, tal com hem dit, fou acceptada com una de les seves lleis a petici dels homes de la esmentada Vall, la qual tamb ns acceptem com a bona, raonable i justa, i la confirmem, tal com ja es cont ms amunt. XVII Tamb pel que fa al captol segons el qual s consuetud a la Vall dAran, observada des de el inici fins avui, que els cnsols de la Vall dAran, reunits al lloc de costum, solen constituir i convocar la cort de la Vall, la qual durant un any pot regir i encarregar-se dels afers de la gent de la Vall i tractar, si fos necessari, amb el castell i per si mateixa, i ordenar les crregues, les exaccions i els afers de la esmentada Vall. Aix establim que aquests cnsols poden posar i designar algunes persones honestes per a tot aix, per no que tinguin el nom de corts, sin el de procuradors o jutges de pau, o consellers de la Vall. XVIII Tamb sobre el captol en el qual hi ha contingut que s una antiga consuetud de la Vall dAran que qualsevol que vulgui pot empenyorar el seu ve per un deute clar i reconegut, i si no es reconeixia el deute que hagus convingut per prpia paraula davant el jutge, un cop hagi estat demostrat davant el jutge i hagus perdut en el judici, haur de fer-se crrec de les despeses. Establim i ordenem, per tal devitar que se susciti entre ells cap altercat, el que abans sha dit, sigui fet pel nostre castell de la Vall. XIX Tamb concedim el captol segons el qual s costum que si algun home de la Vall marxava de la vila on ha nascut i establia la seva residncia en una altra, no pot fer s de les muntanyes, ni dels boscos, ni dels terrenys comunals de la vila on ha nascut i don se nha anat, ni fer pasturar els seus animals, ni regar lherba, ni talar fusta, ni explotar terres noves, fins que no tingui el seu domicili o fixi la seva residncia a la Vall. I si algun foraster establia la seva residncia en alguna vila rebr la seva part comunal, com aquell qui fou i s fill daquesta. XX Tamb volem i concedim que el castell de la Vall o daltres oficials nostres no simmisceixin en lofici dels altres pel que fa a excessos o delictes, llevat del cas que sobre aquestes faltes sigui reclamada davant dells la querimnia. Noms podran intervenir per ra del seu crrec, encara que no els sigui reclamada laplicaci de la

querimnia en els casos dels quals pugui seguir la pena de mort o la mutilaci dels membres. XXI Pel que fa al pagament o al salari que han fet percebre els notaris de la esmentada Vall, creats pels prohoms de la Vall, pels protocols i altres escriptures que hagin de fer establim i manem que els esmentats notaris tinguin i rebin per una carta dun simple deute, en la qual no intervingui jurament, tres diners jaquesos; si la carta inclou jurament, tres diners jaquesos; si la carta inclou jurament, quatre diners de la mateixa moneda. Per conveni amb declaraci, nou diners. Per una carta de venda o de compra rebran sis diners de la mateixa moneda. Per un testament que arribi als 500 sous percebran 18 diners , i, si fos de ms quantitat, dos sous, i per ms gran que sigui la quantitat no rebran ms de dos sous. Tamb per cada foli de lacta de la comunitat que li siguin pagats tres diners, i per una cpia de la mateixa acta, dos diners per cada foli. Per altra mena descriptures seran utilitzades les mateixes tarifes. I si calia que els esmentats notaris eixissin fora de la vila per protestar o fer altres protocols o altres escriptures, a ms de lestipendi esmentat, hauran dsser abastats de totes les coses necessries. XXII Aix doncs, per la mateixa instncia i splica dels procuradors i dels sndics esmentats, feta a nosaltres, tant en el seu nom, com en el de les comunitats don sn aquests procuradors, establim, concedim i ordenem per sempre, per nosaltres i pels nostres, que aquesta Vall, per aquest nostre estatut, sigui sempre unida al nostre regne dArag i a la seva corona, i que ni per venda, ni per donaci, ni permuta, ni cap altre procediment, pugi sser de cap manera separada, ni alienada daquest regne ni de la seva corona. Aix, doncs, manem als procuradors, veguers, batlles, jutges judicials, delegats, delegats reials, jutges, aix com al castell de la Vall, tant presents com futurs, i als seus lloctinents, que totes i cadascuna de les coses exposades ms amunt, que han estat concedides, establertes, provedes i ordenades, que siguin fermament tingudes i observades i que tots les facin observar inviolablement per sempre i que no hi contravinguin ni permetin que ning hi contravingui per cap motiu. I, com testimoni a totes aquestes coses, manem fer aquesta nostra present carta, corroborada amb el segell de la nostra majestat que hi pengem. Datat a Lleida el dia deu de les calendes de setembre de lany del Senyor de mil trescents tretze. Signatura de Jaume, per la grcia de Du, rei dArag, de Valncia, de Sardenya i de Crsega, i comte de Barcelona. En sn testimonis Felip de Saluci, Od de Motcada, Guillem de Motcada, Berenguer dAngulria, Guillem de Cervera. Signatura de Guillem Llobet, escrivent de lesmentat senyor rei, el qual pel seu manament va fer escriure i la va fer cloure al lloc, el dia i lany prefixats.

Txte en arans. En nm de Crist. Spien tot eth mon que deuant Nos, Jaime, pera grcia de Diu, rei dAragon, de Valncia, de Cerdenha e de Corsega, e comde de Barcelona, compareisheren Guilhm Arnau de Montcorbau, shivalir; Joan de Casarilh; Ramon Arnau de Castelhars; Guilhm de Santa Maria de Cap dAran; Guilhm de Montanr de Puig; Bernat de Castelhvaqur; San de Canal de Canejan, procuradors e sindics de toti es mes e des comunautats dera nsta Val dAran, pregant damb insistncia e suplicant umilment, tant en nm dri, com en des comunautats, ques sues libertats, franqueses e immunitats e costums/consuetuds observades ena nomentada Val pendent longtemps pes nsti predecessors, mos dignssem confirm-los-les pera nsta benignitat reiau, es quaus mos son presentades per escrit en captols. E Nos, benignament inclinant ents sues supliques, volent reconfortar ena justcia a toti e cadun des abitants dera nomentada Val coma naturaus e fidus nsti e assolid-les en sn estat pacific e tranquille, atau com correspon ara dignitat reiau, per a auem determinat de confirm-les e sus bra ua deres auem ht provisions e ordenaments, atau com se didern ara seguida:

I Prumr concedim e confirmam eth captol segontes eth quau es mes dera Val dAran possedissen es trres, es vinhes, es cases, es casaus e es arbes frutrs, liures e francs, sense cap usatge ne servitud reiau, questia, subvencion o precria, e que les pden vner coma prpies, sense eth requeriment o vnia deth senhor. Conservam, totun, tostemp ent Nos e es nsti sus eres eth sextr de horment que per cada casa mos an de dar cada an. II Tanben concedim eth captol segontes eth quau an e possedissen es aiges franques e liures, e quen eres pden pescar e bastir mles e arrosar es prats en comun, sense eth requeriment dera nsta potestat. III Tanben concedim eth captol segons eth quau an e possedissen es bsqui e es suves francs e liures, e que deth madeish lc pden extrir era husta, es cabirons ents tets des cases e tota srta de husta entath sn usatge e era sua convinincia. Tanben pden ca-i ancipids, o esturnids e faucons. E aqueth qui prumr trbe es nins des nomentadi audths, pt cuelh-les des nins quan volgue. Tanben pden caar, enes madeishi bsqui, ossi, sanglirs, crvis, e tota auta srta de bsties, ven-les o d-les a qui volguen, sense eth requeriment dera nsta potestat.

IV Tanben concedim eth captol segons eth quau an e possedissen es sns peisheus e es sns bsqui francs e liures, e h-ne usatge com quinsevolh cap de famlia h usatge des sues prpies causes. Tanben enes sues montanhes e peisheus pden hr pisher es sns animaus e dalhar rbes entar iurn e hr a pagar as mes de dauti lcs vesins que talhen rbes enes sues montanhes, e penhorar es animaus dauti lcs que venguen a pisher laguens des sues montanhes, e aucir anhts e oelhes, e crabes que siguen enes sns peisheus o enes barratges des sns peisheus e des sues montanhes, e cremar es rbes que sigueren dalhades pes mes de dauti parans vesins contra era volentat des cnsols o des jurats, sense eth requeriment dera nsta potestat. V Concedim tanben eth captol segontes eth quau es cnsols o jurats de quinsevolh lc dera Val pden hr a pagar as abitants deth lc da on son eri sense cap contradiccion, tant shivalirs com escudrs de quinsevolha categoria, o es sns enviats, ents sues montanhes o viles, o ents bsqui, se treiguessen profit dera comunautat de vesins, ei a dder, des montanhes closes e barrades e possessen o portssen es sns animaus as montanhes acotades, on non peishen es animaus des vesins; o ben se talhessen husta o arbes enes bsqui barradi, abantes deth temps acostumat, aquiu a on es sns vesins en ua epca determinada an costum de talar per mandat des cnsols o des jurats; ei a dder que pden aucir es anths o es oelhes e minj-se-les o ben treir des sues cases quaussevolh penhora e oblig-les a redimir-les, segons que demanen e exigisquen es guanhs des excedents, e a sense eth manament deth jutge o dera nsta potestat. VI Tanben concedim eth captol segons eth quau es mes dera Val mos an de seguir, a nosati e as nsti successors, en exrcit e ena cavalcada damb es sues prpries despenes a cargue deri pendent un dia. E se pera nsta volentat o era des nsti successors mos auessen de seguir en aguest exrcit o cavalcada ms dun dia, alavetz nosati, o eth nste lctenent, auem de provedir ad aguesti mes en totes es causes quagen de besonh. VII Ms sus eth captol segontes eth quau cap me dera nomentada Val non pt ster capturat o retengut captiu, se pt aufrir ua fiana sufisenta, trt que sigue manifst quei un lairon, o un usurpador, o quage ht un crim de lesa majestat, aur de comparisher, totun a, deuant un judici es dies e es ores enes quaus eth jutge lage citat. E se bth un dera Val cometesse un omicidi, se non ei que lo hsque a trason, pt artnher era libertat se pague ss as amics en nm deth mrt, cossent damb era longa costum observada des dantic, ei a dder, a de pagar mil sus jaquesi per shivalir mrt, o persona de categoria semblanta, 600 sus jaquesi per me liure o per infan, 300 sus jaquesi peth servent e tanben peth librt, e atau pt evadir era responsabilitat ser omicidi pt ster satisft cossent damb era costum. Pera extraccion dua daga o eth lanament dua sageta, o dua lana, o dua pira, o de quinsevolha auta srta darma, en tant era sang non gesque o brolli, demorar immune ara pena deth jutge. Atau, peth benestar e tranquille estat dera nomentada Val e daqueri que i abiten, auem cura e tanben ordenam que sus aguestes causes se hsque a servir era ordinacion hta per

illustre Jaime, de bona memria, rei de Malhrca, oncle nste, quan auie jos eth sn demeni aguesta Val, era quau ordinacion fou tan ben recebuda pes mes daguesta Val, que la demanrem com ua des sues leis, era quau Nos dam coma bona, rasonabla e justa, e des dara damb just coneishement confirmam e tanben aprovam. VIII Tanben concedim eth captol segons eth quau quinsevolh me dera val se v vner es cases, es trres, es vinhes, es prats, es mles, o dauti bens immbles, a de requerir as sns germs, se les auesse, o as sns cosins, o parents ms proprs per linha de parentiu, per se volessen comprar es causes que eth v vner. E se refussessen de cromp-les, sense que sigue obstacle quen lengua vulgara se nomente torneria, pt ven-les licitament a qui volgue, encara que sigue alien ara torneria. E demps dun an e un dia, cap de parent non pt recuperar ua causa venuda, e ms sabantes i auesse agut requeriment per part deth venedor, e ses familiars e parents non auessen estat requerits peth venedor, demps de jurar que non san assabentat ne agut coneishement dera venta hta, que la poguen recuperar se vlen. IX Sus eth captol, totun, segons eth quau i a eth costum enes mes dera Val que se bth un basts ua casa, o ua mla, o ua vinha o smie era trra e plante arbes en lc dera comunautat de vesins, es cnsols e es jurats daguesti vesins, un cp convocat eth pble e tota era comunautat de vesins, pden des-hir aguestes cases, aguestes mles e aguestes vinhes e bracar es arbes, pisher es rbes damb es animaus, e dalh-les e retorn-les ar usatge des vesins, sense cap requeriment des jutges; atau, ent envitar er escandal que se poderie produsir, ordenam e tanben auem cura queth nste casterr dera nomentada Val, damb eth requeriment des cnsols e de tota era comunautat daguest lc hsque quabantes sa dit. X Tanben concedim eth captol, segontes eth quau es mes daguesta comunautat an era possession, er usatge, era costum e era manra des de h ja tant de temps quera memria des mes non la rebrembe, que sun me, demps de contrir matrimni, auesse convengut o ht convni damb era sua hemna sus causes aquerides o per aquerir, sen gessesse bra carga laurn de pagar as sns creditors a parts iguales. E se hn melhores o guanhs, tanben sac aurn de dividir a parts iguales, sestant er un viu e er aute mrt non an deishat hilhs. E a tanben se manteng seth hilh dua famlia, o era hilha, auesse ht un convni damb es sns pairs sus bens ja aquerits o per aquerir demps deth convni, que saurn per indivisi enquia queth nomentat convni e er assentiment de cadua des parts siguen trencadi. Tanben servs que sa dit sun estranh h un convni o un contracte similar damb un aute estranh. Ms sera hemna non auesse convengut damb eth sn me, o non auesse estat ht convni damb es nomentats o damb dautes persones abantes dites, alavetz es bens dera hemna non poirn ved-se amendridi de cap manra pes deutes o gravamens deth sn me. A sesten entad aquer que h ath foncionament dera casa en non pas en cas de delictes quagen estat cometudi.

XI Sus eth captol, totun, segontes eth quau es mes dera nomentada comunautat en temps des nsti antecessors auien en possession er usatge e era costum de crear es prpis notaris e tabel.lions/escrivans e determinats saigs, sac exigien es sns demerits, les podien privar des sns cargues, respcte ara quau causa supliquren que les siguesse integrament restituda per rgia majestat; atau nosati concedim que poguen crear notaris e rempla-les damb causa, ms non pden institur ne mter saigs, ja quan dster metudi per nosati o pes nsti oficiaus e an dexercir era jurisdiccion reiau. Per aguest motiu dam era escrivania dera nomentada Val ara nsta cort. XII Sus eth captol segontes eth quau es cnsols o es notables des mes daguesta comunautat an e aueren, ja dantic, era possession, er usatge, era consuetud e era costum de tractar e confirmar era patz, de probir e mter bans e penes e llevar-les/port-les as contradictors e desobedients, sense cap requeriment, ne er assentiment nste, ne des nsti oficiaus, estatum e tanben ordenam ques nomentats cnsols e notables, se vlen, pden sonque tractar e convier sus un acrd amists entre es discordants, ms non pden hr es autes causes que se contien en captol, pramor que pertanhen dua manra especiau ara nsta jurisdiccion, e atau les volem e manam expedir a traurs deth casterr dera Val. XIII Tanben en que h ath captol segontes eth quau es mes dera comunautat auien era possession, er usatge, era consuetud e eth costum que se quauquun des mes dera nomentada comunautat, herie a un aute o le trucaue, damb sang o non, que se podesse artnher era patz e era concrdia dua manra amigabla, sense que siguesse dada o aplicada era lei per part nsta, se deuant nste o des nsti oficiaus non siguesse requerida, quina causa demanren que les siguesse restituda intgrament. Atau determinam establir entath benestar e tranquille estat daguesta Val que sigue conservada aguesta ordinacion, hta per ads nomentat rei de Malhrca, quan auie eth domeni dera Val e, a ms, en deman-la es mes dera nomentada Val, coma ja sa dit, siguec acceptada per eri coma ua des sues leis, era quau tanben nosati jutjam coma bona, rasonabla e justa e, com ja sa dit, la confirmam. XIV Tanben confirmam eth captol segons eth quau es mes dera Val an era possession, er usatge, era consuetud e era costum de hr era patz e dauer ua trva, dan en an, damb eth nble comde de Comenge e Arnau dIspnia e damb dauti vesins dera comunautat. Atau determinam respner e ordenar quac hsquen, segons siguen acostumadi, en tot auer present que se Nos o ben es nsti les ordenssem de contrari, demps de dar dtz dies ad aqueth o ad aqueri damb es quaus auessen ht era patz o trva, non observarien ne serien obligats a observar aquera patz o aquera trva.

XV Tanben concedim eth captol segontes eth quau ei e siguec costum ena Val dAran queth jutge ordinari escote es parts litigantes sense cap despena, ne cap salari que siguesse dat pes parts, senon queth nomentat jutge jutjaue en sn judici a cargue deth rei, en tot hger, maugrat a, que seth nomentat jutge per requeriment des parts quauien de litigar deuant deth, o ben dua deres, auesse de gsser de casa sua ent anar t un aute endret dera nomentada Val, dehra deth lc designat ent escotar es causes, alavetz se li a de hr era provision e quaquiu madeish se hsque quei costum. XVI Concedim eth captols segontes eth quau se ditz que des deth comenament e encara ara ei costum ena Val dAran, que se bth un diguie o proferie bth insult, o bra paraula desaunsta, com leprs, trador, omicida, o dautes paraules quocassionssen mau o vergonha, trucaue a bth un damb eth punh ena cara, o en cap, o en cs, se comprometien deuant duns arbitres, escuelhuts per ua e ua auta part e decidien quina quantitat de ss a pagar simpausarie ad aqueth quauesse ht aguest insult e injria, cossent damb era importncia e era qualitat des persones. Atau ordenam e decidim sus aguestes causes que se mantengue era nomentada ordinacion hta peth rei de Malhrca, quan auie aguesta Val jos eth sn domeni, la qual ordinacion, atau com auem dit, sigue acceptada com ua des sues leis a demana des mes dera nomentada Val, era quau tanben Nos acceptam com a bona, rasonabla e justa, e la confirmam, atau coma ja se conti ms enss. XVII Tanben en que tanh ath captol segontes eth quau ei costum ena Val dAran, observada des deth comenament enquia au, ques cnsols dera Val dAran, amassats en lc de costum, acostumen a constitur e convocar era cort dera Val, era quau, pendent un an pt regir e encued-se des ahrs dera gent dera Val e tractar, se siguesse de besonh, damb eth casterr e per era madeisha, e ordenar es cargues, es exaccions e es ahrs dera nomentada Val. Atau establim quaguesti cnsols pden mter e designar bres persones aunstes ent tot a, ms non quagen eth nm de corts, senon eth de procuradors o jutges de patz, o conselhrs dera Val. XVIII Tanben sus eth captol en quau i a contengut quei ua antiga costum dera Val dAran que quinsevolh que volgue pt engatjar ath sn vesin per un deute clar e reconeishut, e se non reconeishie eth deute quauesse convengut per prpria paraula deuant deth jutge, un cp age estat demostrat deuant deth jutge e auesse perdut en judici, aur de h-se cargue des despenes. Establim e ordenam, ent evitar que se suscite entre eri cap disputa, quads sa dit, sigue ht peth nste casterr dera Val.

XIX Tanben concedim eth captol segontes eth quau ei costum que se bth me dera Val marchaue dera vila a on a neishut e establie era sua residncia en ua auta, non pt hr us des montanhes, ne des bsqui, ne des terrrens comunaus dera vila a on a neishut e da on se na anat, ne hr a pisher es sns animaus, ne arrossar era rba, ne bracar era husta, ne explotar trres naues, enquia que non age eth sn domicili o fixe era sua residncia ena Val. E se bth estrangr establie era sua residncia en bra vila receber era sua part comunau, com aqueth que siguec e ei hilh daguesta. XX Tanben volem e concedim queth casterr dera Val o dauti oficiaus nsti non se msclen en ofici des auti en que se refers a excssi o delictes, sense compdar eth cas que sus aguestes fautes sigue reclamada deuant deri era querimnia. Sonque poirn intervier per rason deth sn cargue, encara que non sigue reclamada era aplicacion dera querimnia enes cassi des quaus pogue seguir era pena de mrt o era mutilacion des membres. XXI En que h ath pagament o ath salari quan de percber es notaris dera nomentada Val, creat pes proms dera val, pes protocus e dautes escritures quagen de hr, establim e manam ques nomentats notaris agen e receben per ua carta dun simple deute, ena quau non intervengue jurament, tres dinrs jaquesi; sera carta includs jurament, quate dinrs dera madeisha moneda. Per convnis aurn de recber sies dinrs dera madeisha moneda. Per convni damb declaracion, nau dinrs. Per ua carta de venta o de crompa recebern sies dinrs dera madeisha moneda. Per un testament quarribe as 500 sus, percebern 18 dinrs, e, se siguesse de ms quantitat, dus sus. Tanben per cada huelha dera acta dera comunautat que li siguen pagats tres dinrs, e per ua cpia dera madeisha acta, dus dinrs per cada huelha. Ent ua auta classe descritures sern utilizades es madeishes tarifes. E se calie ques nomentats notaris gessessen dehra dera vila ent protestar o hr dauti protocus o dautes escritures, a ms deth salari nomentat, aurn dster provedits de totes es causes de besonh. XXII Atau donques, pera madeisha instncia e suplica des procuradors e sindics nomentats, hta a nosati, tant en sn nm, com en des comunautats da on son aguesti procuradors, establim, concedim e ordenam ent tostemp, per nosati e pes nsti quaguesta Val, per aguest nste estatut, sigue tostemps amassada ath nste rein dAragon e ara sua corona, e ne per venta, ne per donacion ne permuta, ne cap aute procediment, pogue ster de cap manra separada, ne alienada daguest reine ne dera sua corona. Atau, donques, manam as procuradors, vegurs, bailes, jutges judiciaus, delegats, delegats reiaus, jutges, atau com ath casterr dera Val, tant presents com futurs, e as sns lctenents, que totes e cada ua des causes expausades ms enss, quan estat concedides, establides, provedides e ordenades, que siguen plan tengudes e observades e que toti les hsquen observar inviolablement ent tostemp e que non i contravenguen ne permeten quarrs i contravengue per cap motiu. E, com testimni de totes aguestes causes, manam hr

aguesta nsta presenta carta, corroborada damb eth sagth dera nsta Majestat que i penjam.

Datat en Lhida eth dia dtz des calendes de seteme der an deth Senhor mil tres cents tretze. Signatura de Jaime, pera grcia de Diu, rei dAragon, de Valncia, de Cerdenha e de Corsega e comde de Barcelona Ne son testimnis Felip de Saluci, Odon de Montcada, Guilhm de Montcada, Berengur dAngulria, Guilhm de Cervera, Signatura de Guilhm Llobet, escrivent deth nomentat senhor rei, eth quau peth sn manament hec a escruer e la barrc en lc, eth dia e er an prefixats.

Es Captols.

Era trra. Eth sexter de horment Es aiges Es bsqui. Era caa Es peishius Es comunaus Er exercit deth rei Es delictes Era Torneria Era Mieja Guadanheria Es notaris Era patz e treva damb eth Comde de Cominges Eth salari des jutges Eth Conselh Generau Er ahilhament Era jurisdiccion des oficiaus reiaus Eth salari des notaris Era Val dAran e era Corona dAragon

captol I captol II captol III captol IV captols V e IX captol VI captols VII, XII, XIII, XVI e XVIII captol VIII captol X captol XI captol XIV captol XVI captol XVII captol XIX captol XX captol XXI captol XXII