DIFERENTS MODELS DE FAMÍLIA

1.- MODEL AUTORITARI

1.1.- Conceptes:
El model autoritari és aquell model on no existeix una comunicació o diàleg
entre els membres de la família, i les conductes que predominen són el
càstig i la imposició, ja que s’ha de fer el que es diu sense discutir la raó.
1.2.- Característiques:
Predominen les següents característiques:
- Pocs recursos emocionals (predominen els sentiments negatius).
- Seguiment autoritari, molts vegades, la única finalitat és detectar
alguna transgressió.
- Exigeix el compliment immediat d’una ordre.
- El suport serveix com excusa per la recriminació.
- No tenen capacitat per detectar les necessitats dels fills.
- Verbalitzacions violentes.
- Aversiu i incompliment.
1.3.- Clima familiar:
El clima familiar és tens i ple de violència. L’actitud dels fills varia entre la
indiferència i l’agressivitat continguda, això també els pares. Sempre
sembla que tot estigui a punt d’explotar entre els pares i els fills.
1.4.- Característiques formals del discurs autoritari:
- Pensar sempre en el millor pels fills.
- Sacrificar-se.
- No pensar en ells mateixos.
- No deixar-se prendre el pèl.
- Tenir obligacions.
- Angoixa cap els nens.
- Preocupacions.
- Mai deixar d’estar a sobre.
- Ser pare autoritari és:
o Treballar
o Esforç
o Sacrifici
o Obligacions
o Deures
o Pors
o Obsessió
- Pocs recursos verbals.
- Educar a l’antiga.
1.5.- Altres aspectes a tenir en compte:
Actualment, el model autoritari està sense prestigi i cada vegada s’utilitza
menys, ja que no estaven vist en la societat, els medis de comunicació, els
governs o les escoles, i els nens d’avui dia no es poden frenar les seves
decisions per mitjà de la imposició.
A més, els càstig físic és cada vegada menys utilitzat.
1.6.- Repercussions psicològiques amb els fills:
Els fills pateixen, amb el temps, una ràbia i necessitat continguda de ser
escoltats i valorats, d’aquesta manera volen començar a entendre que volen
i necessiten aconseguint-ho per ells mateixos.
Depressió, baixa autoestima, problemes de relació, agressiu, sentiment de
frustració.
2.- MODEL “LAISSER-FAIRE”
2.1.- Conceptes:
El model Laisser-faire és aquell model on els pares tenen una conducta
canviant i inconseqüent. Són passius i permissiu, però no sempre de la
mateixa manera. A més, la relació pares/fills és incoherent.
2.2.- Característiques:
- Falta de normes, no hi ha cap finalitat o meta. Per tant, quan es vol
aconseguir alguna cosa, no es sap indicar la manera d’aconseguir-ho.
- No hi ha un seguiment.
- No hi ha límits. Aquests varien segons l’estat d’ànim o altres factors
externs.
- No hi ha suport. Causat perquè no hi ha interès per la convivència
entre els membres.
- Impotència, nostàlgia per no saber fer les coses d’una altre manera.
2.3.- Clima familiar:
En el clima familiar existeix una constant sensació d’incomoditat e
incertesa. També existeix una constant sensació de fracàs, per no saber com
canviar les coses, semblen vençuts.
Tot i això, aquest desordre de la conducta permet una menor acumulació de
tensions. No és harmoniosa.
2.4.- Característiques formals del discurs Laisser-faire:
La característica bàsica és la imprecisió. Li falta exactitud i fins i tot
coherència, existeix un hàbit de confusió, dispersió i contradicció.
Verbalitzacions desordenades i canvis bruscos de tema.
2.5.- Altres aspectes a tenir en compte:
Problemes del model Laisser-faire
Té tres carències bàsiques importantíssimes per la vida familiar: no existeix
una base emocional entre els membres, no hi ha un suport instrumental, no
tenen temps per dedicar-ho a la família, ni verbalitzen aquestes carències o
el seu desig per millorar-les.
2.6.- Repercussions psicològiques amb els fills:
- Fracàs escolar.
- Frustració.
- Confusió.
- Inseguretat.
- Impulsivitat.
- Problemes de convivència.
- Immaduresa.
- Baixa autoestima.
- Conductes agressives.

3.- MODEL INDUCTIU I DE SUPORT O DEMOCRÀTIC

3.1.- Conceptes:
El model democràtic és aquell model ideal pel que fa a les característiques
del que es considera actualment en la societat, una bona relació familiar.
3.2.- Característiques:
- Capacitat per identificar les necessitats del nen i acceptar-lo com a
ésser únic.
- Normes que regeixen la vida familiar.
- Diàleg i consens entre els membres, sobre les normes de la vida
familiar.
- Seguiment dels processos del nen, i no pas dels èxits o el compliment
de les normes.
 - Suport instrumental.
- Utilització del premi, i no del càstig.
- Dedicació
3.3.- Clima familiar:
Existeix un clima relaxat i una sensació de benestar. Hi ha una harmoniosa i
positiva relació entre els membres, i un gran plaer en la convivència.
Superació dels conflictes.
Únicament, s’expressa tristesa quan els pares no tenen temps per poder
interactuar amb els seus fills.
3.4.- Característiques formals del discurs democràtic:
- Utilització de termes emocionals.
- Expressions lúdiques.
- To motivador.
- Fluïdesa d’exposició, encara que no sigui verbal.
- Moltes matisacions i precisions.
- Utilització de termes positius en les descripcions, sobretot la dels fills.
3.5.- Altres aspectes a tenir en compte:
Model inductiu sever: Normes i límits.
Model inductiu pur: equilibri entre totes les característiques.
Model inductiu inconsistent: s’aproxima al laisser-faire.
3.6.- Repercussions psicològiques amb els fills:
Els fills parlen positivament de les famílies, hi ha un equilibri emocional,
satisfacció, bona relació amb la societat.
No tenen perquè haver repercussions emocionals o psicològiques.