PROJECTE DE TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGES

Dacord amb el Decret 15/2013 (1r esborrany)

1. INTRODUCCI.

2. MARC LEGAL.

3. CRITERIS GENERALS I ACTUACIONS GENERALS I ESPECFIQUES PER A LES ADEQUACIONS DEL PROCS DENSENYAMENT DE I EN LES LLENGES A LA REALITAT SOCIOECONMICA I CULTURAL DEL CENTRE.

3.1. LA REALITAT SOCIOECONMICA I CULTURAL DEL CENTRE.

3.2. RESULTATS ACADMICS.

3.3 . CRITERIS GENERALS I ACTUACIONS GENERALS I ESPECFIQUES.

4. CONCRECI I PLANIFICACI DE LES REES, MATRIES, MDULSO MBITS IMPARTITS EN CADA UNA DE LES LLENGES DEL NOU MODEL.

5. CRITERIS PER A LATENCI A LA DIVERSITAT, PER TAL DINCORPORAR TOT L ALUMNAT AL MODEL INTEGRAT DE LLENGES.

6. CRITERIS DE COORDINACI. METODOLOGIES I COORDINACI INTERDISCIPLINAR: A. COMISSI LINGSTICA B. COORDINACI MESTRES DANGLS

7 . MECANISMES DE SEGUIMENT I AVALUACI DEL PROJECTE I DELS RESULTATS EN COMPETNCIES LINGSTIQUES DE LALUMNAT.

8. APLICACI SIMULTNIA AMB EL PROGRAMA DE SSEE.

9. RELACI DE PROFESSORAT AMB LES REES, MATRIES,MDULS O MBITS I LA TITULACI REQUERIDA.

10. RELACI DE PROFESSORS QUE IMPARTIRAN MATRIES NO LINGSTIQUES EN LLENGUA ANGLESA DURANT EL CURS 2013/14

11. PLANIFICACI DE LA IMPLANTACI PROGRESSIVA DEL NOU MODEL. 12. PARTICIPACI DE LES FAMLIES.

1. INTRODUCCI.

El gran objectiu del nostre actual projecte lingstic s que en aquesta escola es garanteix el domini oral i escrit, per part de lalumnat, de les dues llenges oficials del nostre territori, la catalana i la castellana, i una competncia funcional de la llengua anglesa. Ara, amb el Decret 15/2013, sens demana modificar el nostre projecte lingstic de manera precipitada, incloent la llengua estrangera com a llengua vehicular en matries, rees, mduls o camps de coneixement no lingstics, sense considerar que el nostre centre participa des del curs 2010/11 en el desenvolupament del programa Seccions Europees, impartint en angls rees no lingstiques a tots els nivells de Primria, i anticipant la llengua anglesa als nivells 4t i 5 del segon cicle deducaci infantil. El decret 15/2013, de 19 dabril, considera que el castell, el catal i langls tenen la mateixa consideraci i mereixen el mateix tractament acadmic. No obstant, atenent a la realitat socioeconmica i cultural del nostre alumnat s evident que el castell i langls sn llenges globals (pel nombre de parlants i distribuci geogrfica) mentre que es constata la situaci de minoritzaci en qu es troba la nostra llengua prpia en molts mbits, especialment en aquells relacionats amb la joventut (mitjans de comunicaci, cinema, jocs, xarxes socials, etc.). A ms, el castell i el catal sn llenges cooficials, mentre que langls s llengua estrangera. El Claustre vol deixar constncia del seu desacord amb la manera delaborar aquest document, ja que no s la lnia habitual del centre, i no sajusta als principis del nostre projecte educatiu. Els terminis marcats al Decret no ens deixa temps per a la reflexi pedaggica i ens obliga a prendre decisions duna manera precipitada i sense cap continutat amb la lnia metodolgica del nostre centre.

2. MARC LEGAL.

Desplegament normatiu de referncia:

Llei 3/1986 de Normalitzaci Lingstica de les Illes Balears, de 29 dabril de 1986 (BOCAIB nm. 15, de 20/05/1986; correcci d'errades BOCAIB nm. 16, de 30/05/1986) Llei orgnica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de lEstatut dAutonomia de les Illes Balears (BOE nm. 53 d1/03/2007 i correcci derrades al BOE nm. 77 de 30/03/2007; BOIB nm. 32 ext. d1/03/2007 i correcci derrades BOIB nm. 29, de 28/02/2008) Decret 71/2008, de 27 de juny, pel qual s'estableix el currculum de l'educaci infantil a les Illes Balears (BOIB nm. 92, de 2-07-2008)

Decret 72/2008, de 27 de juny, pel qual s'estableix el currculum de l'educaci primria a les Illes Balears (BOIB nm. 92, de 2-07-2008) Instruccions de 4 de maig de 2010 de la Direcci General dAdministraci, Ordenaci i Inspecci Educatives sobre lensenyament de la llengua estrangera al segon cicle de leducaci infantil. RESOLUCI del conseller d'Educaci, Cultura i Universitats de 28 de maig de 2012 per la qual es fa efectiva l'aplicaci de l'Ordre de 13 de setembre de 2004 que regula el dret dels pares, les mares o els tutors legals a elegir la llengua del primer ensenyament dels alumnes dels centres sostinguts amb fons pblics de les Illes Balears (BOIB nm. 78 de 31/05/2012) Decret 15/2013, de 19 dabril, pel qual es regula el tractament integrat de les
llenges als centres docents no universitaris de les Illes Balears.

Instruccions del secretari autonmic dEducaci, Cultura i Universitats sobre laplicaci del Decret 15/2013, de 19 dabril, per la qual es regula el tractament integral de les llenges als centres docents no universitaris de Les Illes Balears.

3. CRITERIS GENERALS I ACTUACIONS GENERALS I ESPECFIQUES PER A LES ADEQUACIONS DEL PROCS DENSENYAMENT DE I EN LES LLENGES A LA REALITAT SOCIOECONMICA I CULTURAL DEL CENTRE.

3.1. REALITAT SOCIOECONMICA I CULTURAL DEL CENTRE:

Cal comentar, que en el nostre Projecte Lingstic (aprovat al juny del 2010) la Comissi Lingstica a lhora de descriure la realitat socioeconmica i lingstica de la nostra comunitat educativa, va fer una recollida de dades realitzant enquestes per a les famlies i fent un buidatge exhaustiu per arribar a unes conclusions reals. Degut a la realitzaci immediata i precipitada daquest projecte, la comissi no ha disposat del temps necessari per a poder fer un nou estudi de la realitat de la nostra comunitat. De totes maneres, s que podem afirmar que la nostra escola els darrers anys ha sofert un canvi important, ja que ha passat de ser una escola duna lnia a ser actualment una escola quasi de dues lnies (ja comptem amb 16 unitats, respecte a les 13 unitats del curs 2009/10,).El nostre alumnat ha sofert un canvi tant de nombre (actualment som 345 alumnes, front als 274 del curs 2009/10) com de procedncia, abans el nostre alumnat era majoritriament de parla en llengua catalana ja que eren fills i filles de pares i mares catalanoparlants. Hi havia una minoria dalumnat procedent de famlies estrangeres residents a la nostra illa que no tenien com a llengua materna la llengua catalana per que no tenien problemes per aprendre-la i fer-ne s. I havia una minoria de pares i mares estrangers residents a la illa des de molts danys i sense domini de cap de les llenges oficials. Els darrers quatre anys, aquest darrer grup ha augmentat bastant, i sn molts els nous alumnes matriculats que sn estrangers procedents de famlies que

desconeixen les dues llenges, el catal i el castell, i amb una manca de motivaci per aprendre-les.

PAS DE PROCEDNCIA Alemanya Bulgria Colombia Frana Itallia Marroc Paisos Baixos Portugal Paraguai Regne Unit Romania Sucia Sussa Xile Austria

NOMBRE DALUMNES 8 1 1 5 5 1 2 1 1 18 4 1 3 1 1

Tamb podem anomenar que la previsi de nou alumnat per al curs 2013/14 tamb s dun nombre elevat destrangers:

En 4t deducaci infantil, de 34 sollicituds hi ha 9 alumnes daltres nacionalitats: 3 de Regne Unit, 3 Alemanya, 1 Itlia, 1 Argentina, 1 Equador. En 1r deducaci primria, de 3 sollicituds: 1 d Itlia i 1 de Regne Unit

3.2. RESULTATS ACADMICS.

Els bons resultats que els alumnes aconsegueixen, tant en les avaluacions en el propi centre com desprs a lInstitut adscrit, demostren el bon nivell aconseguit en les diverses llenges i matries fins ara. Tamb els resultats en les dues llenges oficials son molt semblants. 3.3. CRITERIS GENERALS.

Aquest Decret te com a finalitat aconseguir que els alumnes de les Illes Balears adquireixin el domini de les dues llenges oficials i les competncies adequades en la llengua estrangera, la mateixa que es plantejava en el nostre actual projecte lingstic. I aquest Decret te com objecte marcar les directrius bsiques per al seu desenvolupament i aplicaci, sense tenir en compte la realitat de cada centre.
OBJECTIUS GENERALS: Lobjectiu daquest projecte s, en obligat compliment de la normativa vigent, aplicar el Decret 15/2013, de 19 dabril, pel qual es regula el tractament integrat de les llenges als centres docents no universitaris de les Illes Balears, sense deixar de banda la Llei de normalitzaci lingstica de les Illes Balears de 29 dabril de 1986.

PRINCIPIS:

1. Adquisici duna competncia lingstica i comunicativa efectiva en, almenys, les dues llenges oficials i una llengua estrangera, dins un marc general de promoci del plurilingisme en el sistema educatiu de les Illes Balears. 2. Carcter universal del model de tractament integrat de les llenges que asseguri la igualtat doportunitats per a tots els alumnes del centre. 3. Impartici de les matries lingstiques en la llengua objecte daprenentatge. 4. Aprenentatge integrat de continguts i llenges (AICLE) com a referent metodolgic quant a lensenyament de les matries no lingstiques, especialment en la llengua estrangera. 5. Participaci i collaboraci de tots els agents educatius en les decisions que afectin el sistema educatiu, amb la finalitat de contribuir a la consecuci dels objectius, dacord amb all que estableix la normativa bsica estatal i mitjanant els rgans de participaci que preveu la normativa vigent. 6. Flexibilitat i adaptaci del tractament de les llenges a la realitat social del centre.

4. CONCRECI I PLANIFICACI DE LES REES, MATRIES, MDULS O MBITS IMPARTITS EN CADA UNA DE LES LLENGES DEL NOU MODEL.

Segons larticle 6 del Decret 15/2013, del 19 dabril, sobre el cicle dEducaci Infantil: 1. Els alumnes daquesta etapa han de rebre lensenyament en les dues llenges oficials i shan diniciar en la llengua estrangera a partir del segon cicle deducaci infantil.

EDUCACI INFANTIL:

LLENGUA CASTELLANA

6 hores setmanals impartides als moments de: Hbits abans del pati (de 10:30 a 11:00 h, diriament) Hbits desprs del pati ( de 12:00 a 12:30 h, diriament) Al moment de la biblioteca daula on lalumne triar el llibre en la llengua triada i far la feina en la llengua oportuna.(1 hora setmanal) 3 i 4 anys: 30 minuts setmanals impartits per la mestra especialista. 5 anys: 1,5 hores setmanals impartides per la mestra especialista . La resta de moments dins laula .

LLENGUA ANGLESA

LLENGUA CATALANA

EDUCACI PRIMRIA:
1r CICLE EP (1r) 1r CICLE EP (2n) 2n CICLE EP (3r) 2n CICLE EP (4t) 3r CICLE EP (5) 3r CICLE EP (6)

CMNSC EDUCACI CIUTADANIA EDUCACI ARTSTICA (MSICA I PLSTICA) LLENGUA CATALANA TOTAL (hores en catal) MATE MTIQUES LLENGUA CASTELLANA

3h

3h

3,5 h

3,5 h

2h 1,5 h

3,5 h

2,5 h

2,5 h

2,5 h

2,5 h

4h 9,5 h 3,5 h

4h 9,5 h 3,5 h

3,5 h 9,5 h 4h

3,5 h 9,5 h 4h

3,5 h 9h 3,5 h

3,5 h 9h 3,5 h

4h 7,5 h 2,5 h 1,5 h 4h

4h 7,5 h 2,5 h 1,5 h 4 h

3,5 h 7,5 h 2h 2h 4h

3,5 h 7,5 h 2h 2h 4 h

3,5 h 7h 2h 3h 5h

3,5 h 7h 2h 3h 5h

TOTAL (hores en castell)

EDUCACI FSICA LLENGUA ANGLESA

TOTAL (hores en angls)

Lrea de RELIGI/ALTERNATIVA simpartir en llengua catalana.

5. CRITERIS PER A LATENCI A LA DIVERSITAT, PER TAL DINCORPORAR TOT L ALUMNAT AL MODEL INTEGRAT DE LLENGES.

Entenem per alumnes dincorporaci tardana aquells que provenen daltres pasos i sincorporen al sistema educatiu de les Illes Balears amb desconeixement dalguna o ambdues llenges oficials, i els que provenen daltres comunitats autnomes amb desconeixement de la llengua catalana. Lalumne dincorporaci tardana ser ats sense cap tracte diferenciat i excloent. El nostre centre, com a escola que segueix una lnea inclusiva, vetllar per laplicaci de mesures organitzatives i estratgies didctiques per tal daconseguir que aquest alumnat rebi una acollida al centre i una atenci lingstica adient per facilitar el seu accs a les llenges vehiculars i daprenentatge, aix com una adaptaci satisfactria al centre i al sistema educatiu de les Illes Balears. Atenem a la diversitat realitzant diferents tipus dagrupacions entre lalumnat del mateix cicle (desdoblaments, racons intracicles, tallers), en les quals es redueix el nombre

dalumnes i latenci del mestre pot ser ms individualitzada. De la mateixa manera, els alumnes aprofiten aquestes situacions per aprendre en moments ms significatius funcionals i dins un context real, a la vegada que aprenen dels iguals, i senriqueixen dels diferents nivells dels companys. Tamb es duen a terme diferents tipus destratgies metodolgiques que potencien latenci individualitzada (projectes de treball, amic lector, conferncia, que mexpliques...cada alumne ho adapta al seu nivell...) La programaci ha de respondre a la necessitat de tot lalumnat del centre. Per tal dadequar la programaci didctica a les necessitats educatives de lalumnat NESE, es prioritzaran els objectius i continguts mnims del cicle tenim en compte els recursos humans (AD, AL i PT) disponibles en el centre.

El Pla dAcollida del centre, incls al Pla dAtenci a la Diversitat (PAD), especifica latenci que rebran aquests alumnes per part dels diferents membres de la comunitat educativa ( equip directiu, tutor, mestre datenci a la diversitat,...).

6. CRITERIS DE COORDINACI. METODOLOGIES I COORDINACI INTERDISCIPLINAR.

Lequip directiu, junt amb la CCP i la Comissi Lingstica vetllar per establir uns mecanismes i criteris de coordinaci, per dur endavant el Projecte Lingstic. A. LA COMISSI LINGSTICA : COMPOSICI I COMPETNCIES. La comissi lingstica t com a objectiu: coordinar i proposar activitats al claustre de professors per tal d impulsar activitats encaminades a fomentar l s de les llenges en el centre.

La comissi lingstica est formada per : - Un membre de l equip directiu. - Un mestre/a de cada cicle. Un/a dels quals ser el coordinador/a. Les competncies bsiques de la comissi lingstica sn: 1.- Presentar propostes al Claustre per tal de revisar i actualitzar el Projecte Lingstic del centre. 2.- Elaborar un pla anual d activitats per tal d assolir els objectius inclosos en el Projecte Lingstic. 3.- Vetllar perqu es faci un bon s de la llengua catalana en el centre: tant en l mbit administratiu com en l acadmic . 4.- Assessorar el Claustre quant a limpuls i manteniment dactivitats encaminades a incentivar ls de les altres llenges. 5.- Donar informaci i difusi entre els diferents estaments educatius de les mesures destmul que afavoreixin la realitzaci de les mesures contemplades al Projecte Lingstic del centre.

6. Assessorar i intervenir en aspectes metodolgics en la CCP, Claustres... 7.- Els encrrecs que pugui assignar-li la direcci o el consell escolar del Centre, relacionats amb el tractament de les llenges segons la realitat social del nostre centre.

EL/LA COORDINADOR/A:
La coordinaci de la comissi lingstica s exercida per un dels membres de la comissi. Ser nomenat per la direcci del centre per un perode de dos anys. Formar part de la CCP per poder intervenir en tot el que s metodologia. Sn competncies del coordinador/a: 1.- Gestionar i dinamitzar el projecte lingstic del centre: revisi, actualitzaci, objectius anuals, difusi,... dacord amb les lnies que fixi el centre amb lassessorament de la comissi lingstica. 2.- Fer el seguiment del compliment de les indicacions del pla anual de la comissi lingstica . 3.-Fer el seguiment, conjuntament amb el departament dorientaci i lequip directiu, de les estratgies de suport lingstic a la diversitat del centre. 4.- En general, assessorar la resta de membres de la comunitat educativa en les qestions relacionades amb el projecte lingstic.

B. MESTRES QUE IMPARTEIXEN ANGLS I EF EN ANGLS Els mestres que imparteixen angls al nostre centre, han gaudit fins ara duna hora setmanal dins horari lectiu per poder coordinar les seves programacions i actuacions. Amb laplicaci daquest projecte shaur de cercar la manera de qu es puguin continuar coordinant-se i a ms buscar alguna coordinaci entre tots els mestres que donen alguna rea no lingstica en angles (dins o fora de lhorari lectiu)..

7 . MECANISMES DE SEGUIMENT I AVALUACI DEL PROJECTE I DELS RESULTATS EN COMPETNCIES LINGSTIQUES DE LALUMNAT.

Aquest punt encara lestem elaborant.

8. APLICACI SIMULTNIA AMB EL PROGRAMA DE SSEE. La tercera llengua del centre s langls que sintroduir des del primer curs del segon cicle deducaci infantil. Al primer i segon nivell es realitza una sessi de mitja hora setmanal, i ja al tercer nivell, el que marca la normativa, una hora i

mitja setmanal, a ser possible repartides en dues sessions. Aquesta sintroduir de manera ldica amb el mestre especialista en aquesta llengua. A partir del curs 2010/2011 es va posar en marxa el programa de Seccions Europees, en el qual la llengua anglesa es va a comenar a utilitzar com a llengua vehicular al rac dartistes al primer cicle de primria. I progressivament , cada any es va incorporar a la resta de cicles. A dia davui, tots els cicles de primria reben el rac dartistes en angls. Noms el primer any que formaven part de les SSEE varem rebre el suport dun Auxiliar de Conversa. Ni el darrer curs ni aquest hem rebut cap tipus de suport. Ens plantejam com a centre quines avantatges suposa continuar dins el programa de Seccions Europees si no rebem els recursos personals necessaris per a millorar ladquisici de la llengua anglesa. Per al proper curs, una de les aportacions del Claustre ha estat deixar de fer el rac dartistes i fer lrea dEducaci Fsica en la llengua estrangera del centre, seguint el calendari marcat pel Decret, encara que pensem que comenar a cada primer nivell de cada cicle, no s duna manera progressiva adequada.

9. RELACI DE PROFESSORAT AMB LES REES, MATRIES,MDULS O MBITS I LA TITULACI REQUERIDA. LLINATGES I NOM CODI DEL MESTRE/A ESPECIALITAT NIVELL SITUACI B2, C1, ADMINISTRATIVA C2 B2 FUNCIONARIA DEFINITIVA EN CENTRE

(27200) PLANELLS ANGLS TORRES, CRISTINA (84564) RAMN ANGLS ROIG, ANTNIA (4566) MAR TUR, PRIMRIA MARIA DE LAS NIEVES (47696) SIMONCELLI CARLOS ANGLS

EL

C2

FUNCIONARIA DEFINITIVA EN EL CENTRE (mitja jornada) FUNCIONARIA DEFINITIVA EN CENTRE FUNCIONARI INTER EL

B2

B2

10. RELACI DE PROFESSORS QUE IMPARTIRAN MATRIES LINGSTIQUES EN LLENGUA ANGLESA DURANT EL CURS 2013/14

NO

NIVELLS E. PRIMRIA

REA O MATRIA NO LINGSTIQUES A IMPARTIR EN ANGLES EDUCACI FSICA

MESTRE/A Pendent dassignar

Segons marca el Decret , en les Disposicions transitria primera, en el cas de que el centre no rebi el personal adient per impartir lrea no lingstica triada: A linici del perode dimplantaci daquest Decret, i en el cas que els centres no disposin dels mitjans personals necessaris per impartir les rees o matries en llengua estrangera en la forma que hagin disposat en el seu projecte de tractament integrat de llenges, impartiran de forma transitria aquestes assignatures, i de manera equilibrada, en les dues llenges oficials.

11. PLANIFICACI DE LA IMPLANTACI PROGRESSIVA DEL NOU MODEL. Segons el calendari daplicaci de lAnnex del Decret 15/2013 de 19 dabril, els centres docents no universitaris han de comenar a aplicar el projecte de tractament integrat de llenges el curs 2013/14, i la implantaci del nou model de tractament de la llengua estrangera es podr preveure de forma progressiva, dacord amb els recursos de qu disposi cada centre. Tenint aix en compte, si el proper curs comptem amb el mestre especialista deducaci fsica amb la titulaci necessria en angls, nosaltres podrem dur endavant el segent calendari:

CURS

NIVELL

2013-14 2014-15 2015-16 2016-17

4t, 5 i 6 deducaci Infantil 1r, 3r, 5 deducaci Primria 4t, 5 i 6 deducaci Infantil 1r, 2n, 3r, 4t, 5 i 6 deducaci Primria 4t, 5 i 6 deducaci Infantil 1r, 2n, 3r, 4t, 5 i 6 deducaci Primria 4t, 5 i 6 deducaci Infantil 1r, 2n, 3r, 4t, 5 i 6 deducaci Primria

Cal anomenar, que aquesta temporalitzaci no ens sembla gaire progressiva perqu en dos cursos escolars tots els alumnes rebran lrea deducaci fsica en angls.

12. PARTICIPACI DE LES FAMLIES. A larticle 19 del Decret 15/2013 de 19 dabril, sobre el procediment ordinari delaboraci i daprovaci del projecte, al punt 6, se puntualitza que Els centres han de facilitar a les famlies o als tutors legals informaci actualitzada sobre el tractament de llenges previst en el projecte. El nostre centre informar, com marca el Decret 119/2002, de 27 de setembre, pel qual saprova el reglament orgnic de les escoles pbliques deducaci infantil, dels collegis pblics deducaci primria, del Projecte Lingstic al Consell Escolar i per altra banda s informar a la resta de famlies del centre, mitjanant una circular, de la realitzaci del Projecte i de la possibilitat de llegir-lo a la secretaria del centre i/o al blog del centre .