No Puc Dormir II

 
 
 
 
 
Value This
Doc
Scribd
Average
     
Pages: 3 43
Words: 1132 13640
Characters: 6379 81678
Lines: 6 623
     
     
Letters per word: 5.64 5.99
Words per line: 188.67 21.89
Words per page: 377.33 317.21

Add to your reading list

Flag_red Flag this document

Document Information

120 Reads | 2 Comments

Description

No description. Ask the publisher to add a description

Word_16x16 3 Pages


Date Added

04/26/2009

Category
Tags

No tags.

Groups
Copyright

Attribution Non-commercial

More info »

 

or use Facebook Connect

Antinolo

Vaja, per fi puc llegir una de les teves creacions pel meu compte, des de casa i com alternativa als deures. xD Perquè el text es teu, no? ¡¡¡¿¿¿39 TACOS???!!! ¡¡¡WUAAAAAAA!!! [Vale, va, si, Albert, tranquil, deixa d'emocionar-te, així, plàcidament, sense estrés...]. Va, bromes a part. O sigui que aquest és el teu dia a dia... Sabia que miraves els Simpson! Ho sabia! [tse, Albert, què te dit de l'estrés? tranquil...]. Llàstima del (deliciós) rissotto cremat... Bé, tornan al text en sí, m'ha agradat molt, realment l'he llegit amb ganes i interés. Francesc, allò que vas comentar l'any passat, l'ADN (Asociación De Negros), a de prosperar. xD Per cert, el primer fragment del text m'ha recordat a Rodoreda (de veritat, amb aquell "tothom parla amb gran convenciment. I és possible que això "... Uf, aquestes "is", amb la Colometa i els seus inicis de capítol...). I sé que sóc paranoic (la paralua que més bé em descriu), però... Allò de "em pregunto per què la Maggie encara no sap parlar, ni caminar, i per què succiona amb tantes ganes el seu xumet." no serà referència a la teva necessitat d'un canvi, de "pujar de nivell", com vas dir al posar-nos "El show de Truman"? Sigui com sigui, felicitats per aquest genial text, potser l'hauries de passar per la classe... És més, et proposo una cosa que pot resultar interessant: Penjal al Moodle, sense dir en cap moment que l'autor ets tu (o no el poses o te n'inventes un) i posa com a exercici que el comentem, que en fem un anàlisi i que diguem que ens ha semblat, i un cop acabat el plas d'entrega reveles a classe que el text era teu. Pot ser divertit, i a més tindries una oportunitat de veure que n'opinem nosaltres d'una manera imparcial (si sabem que és teu, malament...). Lógicament, si ho fas jo callu, no revelaré res. NOTA: I tot allò de que la classe de literatura va semblar aburrir més que educar i de l'alumne que "et va fallar" (que, per cert, em faig una idea de possibles sospitosos gràcies a la teva descripció)... És l'edat i la rebeldia que l'acompanya, tu tranquil! No recordes el final de "La Vida de Brian"? "Always look on the bright side of life!" [Busca el lado bueno de vivir!] NOTA 2: Imaginu que queda bastant clar qui sóc, no?

04 / 29 / 2009