JOCS FLORALS 2009
X X X I
MEMÒRIA DE TRES ESTADES A L’ESCOLA VEDRUNA DE TONA
No puc posar la mà al foc sobre l’any exacte, però era el 1981 o el 1982,
seguríssim, que la bona amiga Mercè Rusiñol, una gran enamorada de la llengua,em va convidar per primera vegada a venir a l’Escola Vedruna de Tona a parlar de poesia als alumnes que aleshores cursaven vuitè d’EGB.Jo era un estudiant universitari de primer o segon curs
de lologia clàssica i escrivia versos molt juvenils i, per tant, molt imperfectes que ara em faria una bona vergonyaensenyar. Però ella em va fer conança i, empassant-me la
vergonya, em vaig atrevir a parlar d’aquest costum solitarique m’anava arrelant i que, per dir-ho senzillament, con-sistia a explicar-me les coses que em passaven amb línies
d’extensió breu i fortuna literària desigual. Un any o dos
després vaig tornar-hi i recordo que vaig entornar-me’n
a casa tan o més satisfet que la primera vegada. Entre els
alumnes preadolescents més eixerits, encara veig assegut ala seva cadira qui havia de convertir-se en l’actual alcalde
de Tona, Josep Salom, cosa que vol dir que a l’escola Vedruna no s’alliçona ende
- bades.Vint-i-set o vint-i-vuit anys més tard, he tornat a la vostra escola convidat no-
vament per la Mercè amb la intenció de parlar, més que de versos, de la novel•laTerres de lloguer (2006), cosa que no vol dir que hagi fet necessàriament el salt a la poesia, sinó que potser la tracto sota una forma diguem-ne narrativa. Això passava
2
Leave a Comment