• Embed Doc
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
El 1236 les germanesAgnès de Peranda d’A-ssís i Maria de Pisa,enviades per Santa Cla-ra, arriben a Barcelona.A la Ribera barcelonina,vora Santa Maria delMar, les dues germanesbasteixen el monestir,sota l’advocació de“Sant Antoni”.L’any 1327 un grupd’aquestes germanesclarisses funden el mo-nestir de Pedralbes, apetició de la Reina Eli-senda de Montcada.Esdevenen benedictines.El 1714 les tropes delRei Felip V destrueixenel monestir del barri dela Ribera. Ell mateix elscedeix el Palau del Rei,allà viuen des del 1719al 1936.El 28 d’agost de 1881es funda el monestir deSant Benet a Mataró.Durant la guerra de1936 es va cremar bonapart del monestir. Da-vant la impossibilitat dereconstruir-lo demanenpoder-se instal·lar almonestir de Santa Cecí-lia, a Montserrat.Des de 1939 fins al1952, la comunitat deSant Antoni i Santa Cla-ra, va canviar diversesvegades de domicili.El 13 de maig de 195213 de maig de 195213 de maig de 195213 de maig de 1952les dues comunitatss’uneixen per formar-neuna de sola, la de SantBenet de Montserrat,restant a Santa Cecíliafins el 1954. L’edificiactual es va beneir el16 de desembre de1954 i l’esglèsia monàs-tica va ser construïda iconsagrada el 1978.
 Volum 1, núm.1
El monestir benedictí: la seva història
2 i 3 de maig de 2008
Punts d’interès especial:
Del monestir: el taller deceràmica
La basílica de Montserrat iel seu entorn.
La muntanya de Montser-rat i els seus racons.
LES CINC MAGNÍFIQUES
El monestir està situat a 3 km del Santuari de Mon-tserrat i a 6 km de Monistrol de Montserrat.
El monestir de sant Beneti l’entorn de montserrat
On es troba ?
Contingut:
El monestir de St. Benet 
1
Montserrat 
2
La Mare de Déu
2
L’arquitectura
3
El monestir 
3
La natura: itineraris
4
Mapes del parc natural
6
 
Els vestigis més importants de Montserrats’han trobat a la Cova Gran i a la CovaFreda.El 880, segons la llegenda, és quan estroba la imatge de la Mare de Déu deMontserrat en una cova de la muntanya.A la fi del s. IX, hi ha quatre capelles a lamuntanya: Santa Maria, sant Iscle, santPere i sant Martí. Avui només queda la deSant Iscle, situada al jardí del Monestir.El 1025, Òliba, abat de Ripoll i bisbe deVic, funda el Monestir de Montserrat alcostat de la capella de Santa Maria i afinals del s. XII és esculpida la nova imatgede la Mare de Déu..El 1221 és l’inici de la divulgació dels mi-racles de la Mare de Déu i la vinguda denombrosos pelegrins.El 1223 són els primers inicis de la presèn-cia a Montserrat de l’Escolania de noiscantors més antiga d’Europa.indicant que aquell rei omnipotent és fillseu.L’Infant beneeix amb la mà dreta, i ambl’esquerra sosté una pinya, signe defecunditat i vida perenne.Tot plegat provoca una impressió alhoramajestuosa i afable.La “Morenetaésuna talla romànica de fusta de finalsdel s. XII. El seu color és el resultat dela transformació del vernís de la sevacara i de les mans a causa del pas deltemps.La Santa imatge és una talla de la Marede Déu de Montserrat en Majestat i del’Infant Jesús assegut a la seva falda. LaMare de Déu sosté amb la mà dretal’orbe esfèric, que simbolitza el cosmos,la creació, el volum perfecte.Amb la mà esquerra, Maria fa el gestde posar-la sobre l’espatlla de l’Infant,
PáginaPáginaPáginaPágina 2222
Montserrat: quatre pinzellades de la seva historia.Mare de Déu de Montserrat
El monestir de sant Benet i l’entorn de montserrat
L’esglèsia actual de Montserrat fouconsagrada el 2 de febrer de1592 pel bisbe de Vic, Pere Jau-me, amb l’assistència dels bisbesd’Urgell, de Girona i d’Elna.El 1811 l’exèrcit de Napoleó des-trueix Montserrat, però la imatgede la Mare de Déu és amagada isalvada del desastre.El 1835, Montserrat perd totes lesseves propietats i queda a la curad’un sol monjo.El 1844, els monjos retornen aMontserrat començant la restaura-ció material i espiritual del Mones-tir.Serà, llavors, quanMontserrat esdevindràel símbol més tangi-ble de Catalunya.El 1901 s’inaugura lanova façana de labasílica..Durant la Guerra Civil Espanyola, lesmonjos han d’abandonar el monestir,resultant morts vint-i-tres d’ells. Elgovern autònom de Catalunya salvaMontserrat i l’allibera del saqueig i dela destrucció. Montserrat esdevé hos-pital de ferits de guerra. Quan s’aca-ba la guerra, els monjos tornen arecuperar Montserrat.El 1970, amb tres-cents intel·lectualsal seu interior que reclamen el res-pecte als drets humans, és assetjatper la policia franquista durant dosdies.El 1980/81, es celebra el centenaride les festes de la coronació de laimatge de la Mare de Déu i de laseva proclamació com a patrona deCatalunya.El 1986 pateix un gran incendi fores-tal i el 10-6-2000 uns greus inunda-cions.
 
 Volum 1, núm.1 Volum 1, núm.1 Volum 1, núm.1 Volum 1, núm.1
El SantuariEl SantuariEl SantuariEl SantuariPresenta una construccióirregular per l’accidentat re-lleu de la muntanya de Mon-tserrat.El seu conjunt arquitectònicestà integrat per la basílica(amb les dependències mo-nàstiques) i, les construccionsper a peregrins i turistes.Plaça de la CreuPlaça de la CreuPlaça de la CreuPlaça de la CreuEl seu nom ve de la creuque hi ha a l’esquerra de laplaça, obra de J..M. Subirac-hs, i està dedicada a SantMiquel, patró de Montserrat.“Qui com Déu”.Plaça de l’Abat ÒlibaPlaça de l’Abat ÒlibaPlaça de l’Abat ÒlibaPlaça de l’Abat ÒlibaPlaça presidida per una es-cultura de bronze de ManuelCusachs, dedicada a l’AbatÒliba, fundador del Monestir.L’abat està assegut en unaseu al respatller de la qual hiha representats els campa-nars dels monestirs de Ripolli de Sant Miquel de Cuixà. L’abatsosté amb la mà esquerra unsplànols que representen la prime-ra església de Montserrat i ambla mà dreta fa un gest de ben-vinguda a tots els qui s’atansenal Santuari. La plaça està envol-tada per tres grans edificis desti-nats a donar allotjament alsperegrins. A la part central po-dem contemplar cedres centena-ris, portats de les muntanyes deLíban pel P. Bonaventura Ubach.Plaça de Santa MariaPlaça de Santa MariaPlaça de Santa MariaPlaça de Santa MariaÉs una gran esplanada guanyadaa la muntanya, formada per tresplaces esglaonades. És obra del’arquitecte J. Puig i Cadafalch.Davant la plaça s’alça la novafaçana del Monestir construïdaamb pedra polida de la munta-nya. Els relleus que decoren lestres arcades superiors evoquen,la de l’esquerra la figura de SantBenet, la del centre la proclama-ció del dogma de l’Assumpció deMaria pel Papa Pius XII i el relleude la dreta mostra Sant Jordi,amb una representació dels mon- jos que varen morir durant laGuerra Civil.La basílicaLa basílicaLa basílicaLa basílicaS’inscriu entre la tradiciógòtica i la renaixentista,que es començava aaplicar al s. XVI a Catalu-nya. Amb la Guerra delFrancès, va quedar mal-mesa i fins a les darreri-es del s. XIX no va poderser refeta. A la capçalerade la nau s’hi troba elcor i l’altar major.. Alcentre de la part superior,apareix una fornículatemplet, on es pot veureel tron d’argent amb laimatge de Santa Maria. Labasílica de Montserrat téuna nau única, amb cape-lles comunicades entreels contraforts, i tribuneslaterals ala partsuperior.Comunica les dependènciesmés importants de Monestir.Va ser edificat seguint un estilromànic força original el 1925per Puig i Cadafalch. Constade dos pisos d’arcs de maósostinguts per columnes depedra. Al llarg de les parets hiha reunides un bon conjuntde peces arquitectòniques., lesmés antigues són del s. X. Elpis inferior compta amb untemplet amb un brollador alcentre, que evoca els gransclaustres monàstics de Catalu-Els monjos que segueixen laregla de Sant Benet estàformada per un centenar demonjos que integren la comu-nitat de Montserrat, la delMiracle i la de Sant Miquelde Cuixà.Sala CapitularSala CapitularSala CapitularSala CapitularEl lloc de trobada de la com-unitat monàstica és la salaCapitular i és on s’hi celebrenles sessions més importants.També és utilitzada per a lesconferències que el Pare Abatadreça periòdicament a lacomunitat i per a la pregàriade Nona.Claustre NeoromànicClaustre NeoromànicClaustre NeoromànicClaustre Neoromànicnya, i que comunica amb el jardí.El RefetorEl RefetorEl RefetorEl RefetorÉs on s’hi fan els àpats, elsquals comencen amb unapregària i són fets en silenci.El refetor de Montserrat, quedata del s. XVIi, va ser refor-mat el 1925 per Puig i Ca-dafalch. En l’extrem presiden-cial hi ha una absidiola re-coberta de mosaics querepresenten el Crist en Ma- jestat. A l’extrem oposat hiha un tríptic pintant sobretres escenes de la vida deSant Benet. I al centre unatrona de pedra per al lector.
PáginaPáginaPáginaPágina 3333
El monestirL’arquitectura a Montserrat
El Virolai El Virolai El Virolai El Virolai Rosa d’abril, Morena de la serra,de Montserrat estel: il·lumineu la catalana terra,guieu-nos cap al Cel.Amb serra d’or els angelets ser- raren eixos turons per fer-vos un palau.Reina del Cel que els Serafins baixaren,deu-nos abric dins vostre mantell blau.Alba naixent d’estrelles coronada,Ciutat de Déu que somnià David,a vostres peus la lluna s’és po- sada,el sol sos raigs vos dóna per vestit.Dels catalans sempre sereu Prin- cesa,dels espanyols Estrella d’Orient,sigueu pels bons pilar de fortale- sa, pels pecadors el port de salva- ment.Doneu consol a qui la pàtria enyora sens veure mai els cims de Mon- tserrat; en terra i mar oïu a qui us im-  plora,torneu a Déu els cors que l’han deixat.Mística Font de l’aigua de la vida,rageu del Cel al cor de mon  país; dons i virtuts deixeu-li per florida; feu-ne, si us plau, el vostre para- dís.Ditxosos ulls, Maria, els que us vegen! ditxós el cor que s’obri a vostra llum! Roser del Cel, que els serafins voltegen,a ma oració doneu vostre per- fum.Cedre gentil, del Líbano corona,Arbre d’encens, Palmera de Sion,el fruit sagrat que vostre amor ens dóna és Jesucrist, el Redemptor del món.Amb vostre nom comença nostra història i és Montserrat el nostre Sinaí: sien per tots l’escala de la glòria eixos penyals coberts de romaní.Rosa d’abril, Morena de la serra,
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...