1. Economia: aspectes bsics.

Es poden donar diferents models deconomia, segons el propietari dels mitjans de producci i les relacions que sestableix entre les persones, per en qualsevol daquests models es poden distingir tres facetes: producci, distribuci i consum. Producci: s lactivitat que consisteix a transformar matries primeres, bens intermedis o productes semielaborats en uns bns finals amb un valor afegit. El valor afegit s la diferencia de valor respecte a lestat inicial del procs. La producci empra treball, materials i eines. Distribuci: s la forma en qu el producte arriba al consumidor. Consum: s lacte pel qual lsser hum satisf les seves necessitats. Aquest pot ser immediat o satisfet a mitj o llarg termini.

2. Els factors productius.

Hi ha dos factors productius: el treball i les eines. La riquesa prov del treball de lsser hum. El conjunt de persones que treballen o ho volen fer i estan en edat de poder treballar sanomena poblaci activa. Aquesta es divideix en poblaci ocupada, quan fa una activitat laboral remunerada, i en poblaci aturada, quan es troba a la recerca duna activitat remunerada. La taxa dactivitat s la relaci que hi ha entre la poblaci activa i la poblaci total. La taxa datur s la relaci que hi ha entre la poblaci aturada i el total de la poblaci activa. Les eines sn el conjunt de bens de producci que ja existeixen i que i que susen per obtenir nous bens. Les eines multipliquen el treball de les persones per donar una productivitat molt gran.

La tecnologia es la manera de combinar els factors productius per obtenir un rendiment adequat.

3. Lempresa.
s la unitat bsica de producci la funci de la qual s combinar de la manera ms eficient els factors productius per a lobtenci ptima de bns i serveis amb qu podem satisfer les nostres necessitats. La producci de les empreses est destinada a ser venuda i convertida en ingressos com a pas previ necessari a la satisfacci de necessitats. Hi ha tres tipus dingressos: Ingressos totals: tots els ingressos que una empresa obt siguin de la procedncia que siguin. Generalment, la majoria provenen de totes les vendes que ha tingut. Ingressos mitjans: s el producte de dividir el total dels ingressos procedents de les vendes entre el total de les unitats venudes. Similar al preu mitj de vendes.

Ingressos marginals: sn la variaci en els ingressos que es produeixen quan lempresa ven una unitat addicional.

Els beneficis sn la diferncia que aconsegueix entre el que li costa el que ven i el preu que obt per aix. Els costos es poden classificar de la segent manera: Costos variables: depenen del volum de la producci. Costos fixos: no depenen del volum de la producci (sous, lloguer del local, etc. ) Cost total: s la suma dels costos fixos i variables. Cost variable mitj: la suma de dividir els costos variables entre les unitats produdes. Cost fix mitj: sobt en dividir els costos fixos totals entre les unitats produdes. Cost mitj total: sobt en dividir els costos totals entre el total de les unitats produdes. Cost marginal: sobt en augmentar la producci en una unitat ms de les previstes.

Lempresa cerca maximitzar els seus beneficis mitjanant uns ingressos que siguin tan elevats com sigui possible i uns costos que siguin tan baixos com sigui possible.

4. Les magnituds macroeconmiques fonamentals.

Les magnituds macroeconmiques mesuren el resultat de lactivitat econmica duna societat en un temps determinat i les principals sn el producte nacional i la renda nacional. Producte nacional: s el valor, en preus de mercat, de tots els bns i serveis finals produts en un pas durant un perode de temps, que generalment s un any. La diferncia entre el producte nacional brut i el net s el desgast dels factors productius (eines). El valor del desgast de les eines de producci sha de sumar als costos de producci. Renda nacional: s la suma de totes les rendes que perceben els habitants duna comunitat determinada (salaris, beneficis, lloguers, interessos, etc.).

El producte nacional ser el que produeixin els nacionals dun pas, la gent i les empreses duna determinada nacionalitat tant si sn al pas al qual pertanyen com si no hi sn. El producte interior atn al territori on es produeix, tant si els que loriginen sn de la nacionalitat del pas com si no ho sn.

5. El mercat i els preus dels productes.

Podem definir el mercat com un lloc fsic o ideal on es troben els compradors i els venedors potencials de bns i serveis. Els qui venen coses sanomenen oferents i all que fan, oferta. Els qui compren sanomenen demandants i all que fan, demanda. Dels acords entre loferta i la demanda sarribar a un punt dequilibri (equilibri de mercat).

Circumstncies que afecten al volum de la demanda: El preu s inversament proporcional al nombre dunitats adquirides. El producte ha de satisfer els gustos i preferncies del consumidor. La renda del consumidor s directament proporcional al nombre dunitats adquirides El preu dels productes complementaris. El nivell general de preus dels altres productes.

Circumstncies que afecten al volum de loferta: El preu s directament proporcional a lestmul que tindr loferent a produir el producte. El preu dels bns i serveis complementaris. Si el preu es mant constant per el dels altres tendeix a crixer, la seva producci resultar ms atractiva. La tecnologia i el preu dels factors de producci. A una productivitat ms alta, hi haur ms producci i a un preu ms baix. Objectius de lempresa.

Formes de mercat: Monopoli: Es caracteritza per lexistncia de molts demandants per un sol oferent. Per exemple, quan loferent t el control dun recurs natural, quan t un coneixement exclusiu dun producte o de la manera de produir-lo (patent), quan t una exclusiva administrativa, quan t un avantatge comparatiu amb la resta de competidors, quan lestat pren el control dun producte i el reserva per a ell. Oligopoli: Hi ha molts demandants i solament uns pocs oferents. Normalment mantenen acords per regular el nivell de preus (crtel). Competncia perfecta: Hi ha un gran nombre doferents i de demandants. Competncia imperfecta: hi ha un gran nombre doferents i demandants, per els productes no sn homogenis i sincita al comprador a pensar que la diferncia s rellevant (marques).

6. El sector pblic.
s el conjunt dinstitucions, tant administratives com empresarials, que en tota economia ocupa un lloc especfic per la seva actuaci i presa de decisions que afecten la resta dactors. Les funcions de lEstat: Funci reguladora: mitjanant lleis i disposicions que afecten al sector privat. Funci provedora en cas de serveis essencials que no dona el sector privat. Funci fiscal per finanar tot tipus de serveis i infraestructures. Funci redistributiva per compensar els serveis deficitaris.

Funci estabilitzadora per impulsar lactivitat econmica.

La despesa pblica s dona quan lEstat proveeix de serveis a la societat i, malgrat la seva necessitat, no venen impulsats per liniciativa privada. Hi ha dos tipus: Despesa pblica corrent: la que es dna a ladquirir bns i serveis necessaris i el sou dels empleats. Despesa pblica dinversi: s la creaci dinfraestructures com hospitals i carreteres.

La principal font de finanament de lEstat prov dels tributs, que es poden classificar en: Impostos: Sn obligatoris i no tenen contraprestaci directa: o Directes: sapliquen a la riquesa o rendes de les persones i societats. o Indirectes: graven el consum de productes o serveis. Contribucions especials: quan el sector pblic fa una activitat dirigida a satisfer una necessitat collectiva. s obligatori. Taxes: Per utilitzar un b pblic o rebre un servei pblic. Es rep una contraprestaci.

Definim el pressupost de lEstat com un pla financer de les previsions dingressos i de despeses pbliques per a un determinat perode, generalment per a un any. Si el resultat s positiu, hi ha supervit, si s negatiu, hi ha dficit. La manera que t lestat de compensar el dficit s demanant un prstec al Banc Central o b emetre deute pblic a la manera de lletres del Tresor o bons de lEstat. El deute viu s el deute dun Estat pendent damortitzar.

7. El comer internacional.
La balana de pagament s un document comptable que recull de manera resumida el total de les transaccions fetes per un pas amb els altres fent una srie de classificacions que ens donen diferents nivells dinformaci: balana comercial, balana de bns i serveis, balana per compte corrent, balana bsica. Les transaccions es donen en una de les monedes dels pasos afectats o en la moneda dun tercer pas. La relaci dintercanvi o de cotitzaci entre una moneda i una altra es diu tipus de canvi. Quan el preu duna moneda baixa respecte les altres, es parla de depreciaci, si el que fa es pujar, es parla de apreciaci. Una moneda hauria de valer tant com val leconomia que li dona suport.

8. Els diners.
Sentn per diners tot aquell mitj de pagament generalment acceptat en canvi de bns i serveis. Els diners actuen com a mitjancers, sn tamb una unitat de compte (s la mesura del que valen les coses, i tamb sn un dipsit de valor (la riquesa sacumula en els diners).

Els bancs sn empreses que comercien amb diners i que tamb tenen una funci productora en fabricar-los. El seu negoci rau a comprar els diners a un preu ms baix que el preu que apliquen en vendrels. Els bancs tenen unes limitacions a lhora de prestar diners: Disposar de diners a la caixa per afrontar les retirades que fan els clients. El dipsit obligatori al banc central del pas on operen com a garantia de les seves operacions.

La suma daquests dos conceptes es coneix com a encaix bancari. El coeficient de caixa o dencaix s el percentatge de cada ingrs que el ban central obliga a mantenir en reserva. Hi ha diferents tipus dinters, que s el que dona el preu dels diners: Taxa anual equivalent (TAE): dobligada menci a totes les plisses de crdit o prstec que es fan a Espanya. Serveix per a que lusuari pugui comparar les ofertes. Tipus interbancari: Deriva de les operacions monetries entre bancs. Diferents terminis. Tipus dintervenci del banc central: quan aquest opera en un sentit regulador. Tipus de deute de lEstat: s el que paga lEstat quan demana prestat als altres agents econmics a mitj i a llarg termini. Tipus de lletres del Tresor: per al deute de lEstat a curt termini. Tipus preferencial: tipus dinters ms baix del normal que els bancs i caixes ofereixen als seus millors clients.

9. El sistema financer.
Sanomena estalvi la renda no consumida i aix representa un augment de la riquesa. Si el subjecte econmic consumeix ms del que produeix, desestalvia i la seva riquesa disminueix. Aix es dona quan disminueix els seus actius reals (els bns que tenen valor per si mateixos), quan disminueix els seus actius financers (els bns que representen diners), o quan augmenta els seus passius financers (els deutes). El mercat financer s aquell en qu els agents que treballen amb diners o altres productes financers similars es troben: Mercat creditici: transaccions de crdits de caixes i bancs a particulars i empreses. Mercat de valors: es negocien accions i obligacions: o Accions: representen una part proporcional de lempresa. Els subjectes econmics compren una part de lempresa pel valor dels diners invertits. o Obligacions: sn una part proporcional dun crdit que es concedeix a lempresa que les emet. Es dona el dret a rebre la devoluci de la quantitat que es presta ms un inters en els terminis que sacorden en emetre el deute. Les obligacions convertibles es poden bescanviar per accions.

Mercats primaris: els actius financers que es compren i es venen sn de nova creaci (mercats demissi). Mercats secundaris: les transaccions sn de bns de segona m. Mercats monetaris: el termini de venciment dels actius s inferior a un any. Mercat de capitals: el termini de venciment dels actius s superior a un any.

10.

La borsa.

La borsa s un mercat organitzat en qu sintercanvien ttols de valors i aquests es classifiquen en renda fixa, quan dona dret a obtenir un rendiment fix (pagars de lEstat, bons de lEstat, lletres i obligacions); i renda variable, quan la seva retribuci depn dels beneficis que sobt, en la seva manera doperar de negoci, la seva entitat emissora (accions i participacions del fons dinversi).