• Embed Doc
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
EL REI DELS OFICIS:
 Una vegada el rei va voler saber quin dels oficis necessitava mésenginy i quin era el que tenia més mèrit de tots, per nomenar-lo rei delsoficis. Va cridar els set mestres de mésanomenada de cada un dels oficis mésimportants i els va requerir perquè cadaun portés una mostra de la seva obra il’eina més important de les quenecessitaven. Va convidar-los a un grandinar i , un cop van haver menjat, cadaun va presentar la seva feina, ensenyàl’eina que emprava més per a fer-la iva explicar les particularitats iespecialitats de l’ofici. El forner vaportar un pa molt ros i la pala que necessitava per a enfornar-lo. Elsabater va portar un parell de sabates molt polides i lluents i l’alenaque gastava per a cosir. El sastre va portar un vestit molt bonic i moltllampant i les tisores amb què l’havia tallat. El ferrer va portar un pany iuna clau molt bonica i complicada i el mall amb què picava l’enclusa.El pellaire va portar una pell assaonada molt suau i molt fina i laganiveta que emprava per a rebaixar-la i descarnar-la. El fuster vaportar una capseta molt polida i el ribot amb què l’havia polida, i elmestre de cases, com que no podia portar cap a casa, portà un maó ila paleta i l’escarpa i explicà com treballava.Tots set van explicar al rei com havien fet aquella peça de mostra queportaven, quin paper hi havia jugat l’eina que li ensenyaven i fins aquantes altres eines havien necessitat per a poder fer allò que liensenyaven. El rei, després d’haver examinat totes les mostres i totesles eines i d’haver-los ben escoltats, li semblà que l’obra de més mèritera el vestit fet tot de mà del sastre, sense altra intervenció que una
 
 
agulla petita i senzilla mentre que tots els altres, per a aconseguir laseva mostra, havien hagut de posar en joc un gran nombre d’eines.Tots els altres van creure que el rei s’havia equivocat i que la pròpiafeina era de més mèrit i de més enginy que la del sastre; però, davantdel parer del rei, ningú no va gosar replicar, i el sastre va quedar nomenat rei de tots els oficis.De tots els convocats el ferrer va ésser el que es considerà méstrepitjat, fins al punt que no va sentir-se disposat a tenir un sastre per rei idecidí tancar la ferreria i anar-se’n. Alcap de poc temps, al sastre se li vandesclavar les tisores, al sabater se li vaespuntar l’alena, el pellisser se li vaoscar la ganiveta, al fuster se liesmussà la fulla de la garlopa i almestre de cases se li va escantellar lapaleta. Tots van tenir necessitat delferrer, perquè cap no es podia servir de la seva eina sense el seu ajut. Tots van acudir a exposar les sevesinconveniències al rei, que va trobar-se en un trasbals. Va fer cridespertot arreu demanant al ferrer que es presentés, que fora atès idignificat com es mereixia. Però el ferrer no es presentava; fins que elrei va manar que fos oberta la ferreria, que s’encegués la fornal i queacudís tothom que s’hi veiés amb cor per tal de veure si podia suplir elferrer i adobar les eines dels altres oficis, perquè cap d’elles no podiatreballar sense l’ajut del ferrer. Cada un dels interessats va intentar i vaprovar d’adobar-se la seva eina, però ningú no se’n va pas sortir.Moltes altres gents de diferents oficis es van presentar per veure sipodien conjurar el conflicte, però tot fou endebades, i com mésanava més complicació es produïa, perquè cada dia que passavas’esgavellaven noves eines de gents d’altres oficis. Un dia, per fi, va
 
 
presentar-se el ferrer, car havien arribat a orelles seves les crides fetespel rei. Va adobar les eines de tothom i la pau i la tranquillitat vanrenéixer entre tots els oficis. El rei va convocar els set oficis de l’altravegada a un altre àpat fraternal i, davant de tots, va confessar quehavia sofert un error i que la pràctica havia demostrat que tots elsaltres oficis són dependents del ferrer, sense el qual no poden trempar ni adobar les eines quan se’ls malmeten. I , davant de tots els presents,el rei va nomenar el ferrer rei dels oficis, amb avinença i conformitat detothom. El sastre, com a acte de submissió i acatament al rei, se li vaagenollar als peus i amb les tisores va fer set queixals a la part inferior del davantal de pell que el ferrer portava sempre per treballar per talque les espurnes de la fornal no li cremessin la roba. Fins a tempsmoderns els ferrers de fornal portaven set queixals a la part inferior deldavantal, que, amés de fer bonic, eren l’ofrena dels sastres i el distintiureial entre els altres oficis.Abans el treball de la fusta, dins del seu immens i variadíssim camp,formava només un ofici i els fusters tant feien una casa de fusta comun armari, com un vaixell. L’ofici de fuster era el que requeria mésenginy i el més útil de tots, perquè sabien fer de tot i feienabsolutament de tot mentre fos de fusta.El rei, admirat de l’enginy prodigiós dels fusters, volgué constituir-los així en una mena de reialme i anomenar un rei entre ells. Va fer unes granscrides fent saber la seva voluntat i oferintel càrrec de rei dels fusters a aquell quefes al davant seu i de la seva cort unaobra més perfecta i més important. Vaconvocar tots els qui volguessin optar altítol de rei dels fusters. Se’n van presentar tres, que davant de tot el bo i millor dela cort i de la gent més sàvia i mésentesa van treballar una pila de dies, fins
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...