L’ 0cell
Feia un preciós dia de primavera, de manera que el Lluís i la sevafamília van decidir sortir a passejar. El Lluís estava encantat i corria,amb el seu ós panda en braços, d’una botiga a l’altra. Liagradava mirar els aparadors.De sobte, es va aturar i va cridar la seva família. Tots es vanquedar mirant al voltant del Lluís amb la boca oberta. Era unabotiga d’animals!El pare del Lluís va prendre la iniciativa.- Entrem-hi a comprar una mascota perquè visqui a casa ambnosaltres -va dir.- Bé! -van cridar els altres.Però a la botiga hi havia molts animals domèstics i no es posavend’acord.- A mi m’agradaria tenir un gos -va dir el Lluís.- A mi m’agradaria tenir un gat -va dir l’Anna.- A mi m’agradaria tenir una tortuga -va dir la mare.- A mi m’agradaria tenir un peix –va dir el pare.Al final, van sortir de la botiga sense comprar res.- No podem pas tenir un gos, un gat, una tortuga i un peix a casa!-va exclamar el pare.Un cop a casa tots estaven una mica tristos. Però aleshores es vanadonar que hi havia un ocellet a la terrassa.El Lluís va pensar que l’ocellet tindria gana i li va donar unesmolletes de pa.L’Anna va pensar que l’ocellet tindria set i li va preparar una tassaamb aigua.El pare va pensar que el pobre ocellet no tenia casa i li’n va fer una amb diverses fustes.La mare va pensar que l’ocellet tindria fred i li va posar cotó dinsla caseta.L’ocell va veure que en aquella terrassa tenia tot el quenecesitaba i s’hi va quedar a viure.No era ni un gos, ni un gat, ni una tortuga, ni un peix,però tota lafamília estava feliç de tenir un ocell a la terrassa.Entre tots en tenien
cura i cada matí sentien el seu cant alegreque els acompanyava.
Publicat a
edebé
. RODA EI- 3. L’ocell
Leave a Comment